Especial Medi Ambient '24

CONSCIENCIACIÓ

Crida mundial a fer de l’aigua una font de vida, de cooperació i de cohesió entre territoris

Avui se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, que enguany promou la cultura de la pau mitjançant l’aigua

Anna Ferran

Una petita gota d’aigua que solca fonts, rius, llacs, mars i uneix territoris gràcies a un cicle que mai s’atura. Aquesta metàfora, que s’utilitza sovint per a demostrar com d’interconnectat està el món, pren en el dia d’avui especial rellevància. I és que som 22 de març, o el que és el mateix, el Dia Mundial de l’Aigua. Aquesta jornada de conscienciació planetària promou any rere any una reflexió profunda sobre la importància de la conservació i de la bona gestió del recurs natural més preuat que ens ofereix la natura: l’aigua.

En cada edició, el Dia Mundial de l’Aigua escull un lema i tota una temàtica sobre la qual treballar la seva acció. Enguany, el lema és Aigua per a la pau. I és que l’aigua, amb la seva capacitat d’unir territoris, té una gran capacitat de cohesió. Però, a la vegada, la seva necessitat imperiosa pot fer que, en situacions d’escassetat, els conflictes emergeixin. Per a evitar-ho i promoure una cultura de la pau i l’aigua, l’ONU ha decidit centrar la jornada que avui celebrem al paper de l’aigua com a font d’harmonia.

La vall d’un riu, nexe d’unió Les comarques tarragonines

som un bon exemple de la capacitat de cohesió que pot tenir l’aigua, concretament la del riu Ebre. Les Terres de l’Ebre són un territori amb una identitat pròpia forjada justament per un element comú, el pas de l’Ebre, que uneix des de les zones més altes i d’interior a les planes litorals.

Aquest, però, no és l’únic exemple d’unió territorial vinculat a l’Ebre. I és que totes les comarques tarragonines estem

integrades dins del gran territori que és la vall de l’Ebre, una vall que, des de temps immemorials, ha servit per a connectar persones i territoris amb tarannàs diversos, com són catalans, aragonesos, navarresos, bascs i cantàbrics. Però no només això, la vall de l’Ebre ha esdevingut la via natural per a connectar dos mars i dues formes d’entendre la vida, com són la mediterrània i la cantàbrica.

La capacitat d’unir territoris i crear sinergies ha donat com a resultat un grup de territoris pròspers i amb una actitud de superació envers el futur. I una mostra ben recent d’això la tenim en el Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre, una iniciativa publicoprivada que vol promoure la

Dels 153 països que comparteixen rius, llacs o aqüífers, només 24 tenen acords de cooperació

creació d’un gran ecosistema basat en les tecnologies de producció i distribució de l’hidrogen verd unint quatre territoris –Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc–vinculats pel pas d’aquest gran riu. Exemples com el del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre mostren com l’aigua té una capaci-

A l’esquerra, panoràmica del riu Ebre, un dels grans cohesionadors de les regions del nord de la Península. A sobre, canalla a prop d’una bassa, a les muntanyes de Tivissa. CEDIDES: PTDT / AJ. TIVISSA

tat única per a articular unions territorials basades en la cooperació mútua. Ara bé, el cas de l’Ebre com a eix vertebrador de diversos territoris no és un cas que es pugui extrapolar de manera generalitzada.

Detonant, arma i víctima Segons dades d’UN Water, l’agència de les Nacions Unides per a la promoció i protecció de l’aigua, més de 3.000 milions de persones de tot el món depenen d’aigües que travessa fronteres nacionals. No obstant això, dels 153 països que comparteixen rius, llacs i aqüífers amb els seus veïns, només 24 afirmen tenir acords de cooperació respecte a tots els recursos hídrics que comparteixen.

Aquesta manca d’acords formals pot desembocar, expliquen des de l’ONU, en una situ-

ació de conflicte, especialment si es viu un episodi d’escassetat d’aigua o de contaminació. En aquest cas, diríem que l’aigua és el detonant d’un conflicte.

Ara bé, l’aigua també pot ser utilitzada com a arma, tant per actors estatals com no estatals, en casos de conflictes armats, ja que se l’usa com a mitjà per a obtenir o mantenir el control

d’un territori o d’una població o com a mitjà amb el qual pressionar als grups adversaris. Així mateix, en una situació de conflicte, l’aigua també té, sovint, un rol de víctima quan els sistemes d’abastiment d’aigua o els treballadors de les empreses que ofereixen aquest servei són víctimes intencionals de la violència. En aquest sentit,

des de l’ONU recorden que «els atacs contra infraestructures civils, inclosos els sistemes d’abastiment d’aigua, suposen greus riscos per a la salut i infringeixen el dret internacional humanitari».

Ara bé, a totes aquestes situacions, cal sumar-hi un escenari nou, el de la pressió sobre l’aigua a causa del canvi climàtic; una pressió que podria generar conflictes també a Europa. I és que la Comissió Europea ja ha alertat que l‘escassetat d’aigua pot augmentar la «competició pels recursos hídrics» en tots els sectors, amb un «risc potencial» que hi hagi conflictes dins i entre els estats membre per l’aigua.

Cooperar per ser resilients «A mesura que augmenten els impactes del canvi climàtic, es fa més imperiosa la necessitat, dins dels estats i entre ells, d’unir-se per a protegir el nostre recurs més preuat», asseguren des d’UN Water. En aquesta línia, expliquen que «la cooperació en matèria d’aigua pot crear una resiliència fonamental davant dels fenòmens meteorològics extrems, que permeti a les poblacions adaptar-se a un clima canviant

i mitigar els seus efectes». Però no només això. I és que des de les Nacions Unides recorden que «la salut pública i la prosperitat, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i de la gestió equitativa del cicle de l’aigua». Per tant, tothom, des dels ecologistes més convençuts fins negacionistes del canvi climàtic, passant per aquells que tenen una actitud d’indiferència envers la conservació del medi ambient, pot trobar un motiu d’interès intrínsec per a preocupar-se per l’aigua i la seva gestió.

«La no discriminació i la igualtat a l’hora de garantir l’accés a l’aigua i al sanejament poden tenir un efecte en cascada positiu per al conjunt de la societat», constaten des d’aquest organisme internacional. I conclouen: «la cooperació pacífica al voltant de l’aigua pot desembocar en una cooperació pacífica en tota la resta de sectors. Per això, si treballem junts per a equilibrar els drets humans i les necessitats de tots, l’aigua pot ser una força estabilitzadora i un catalitzador del desenvolupament sostenible».

en detall

L’aigua en xifres

Manca d’aigua potable i segura

Segons l’OMS i UNICEF 2.200 milions de persones encara tenen manca d’aigua potable gestionada de forma segura, inclosos 115 milions de persones que beuen aigua superficial.

Escassetat d’aigua

Aproximadament la meitat de la població mundial pateix una greu escassetat d’aigua, com a mínim, durant una part de l’any. L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) preveu que la xifra augmenti a causa del canvi climàtic.

Aigua dolça aprofitable i disponible

Només el 0,5% de l’aigua és dolça, aprofitable i disponible el canvi climàtic la posa en perill. Segons l’OMM, en 20 anys, els dipòsits d’aigua continental –inclosos la humitat del sòl, la neu i el gel– han minvat a un ritme d’1 centímetre a l’any.

Aigua dolça, falta d’aliments i fam

Prop d’un 72% de l’aigua dolça que s’utilitza es destina a l’agricultura. És per això que la creixent escassetat d’aquest recurs, el canvi climàtic l’augment poblacional exerciran pressió sobre l’oferta d’aliments disponibles.

Desastres naturals i víctimes mortals

Els desastres relacionats amb l’aigua han predominat en la llista de desastres naturals que ha patit el planeta en els últims 50 anys i representen el 70% del total de morts relacionades amb aquesta mena de fenòmens, segons el Banc Mundial.

Inversió en aigua i beneficis

Invertir en gestió de l’aigua i del sanejament no només millora la salut i el medi ambient, sinó també l’economia. Per cada dolar que inverteix els Estats Units en matèria d’aigua, obté un rendiment de 4,3 dòlars.

Garantir el dret universal a l’aigua i al seu sanejament és una de les 17 fites marcades per l’ONU abans que acabi la dècada DADES

Cinc anys i la meitat de la feina per fer, així avança l’Agenda 2030 en matèria d’aigua

Anna Ferran

Garantir l’accés a l’aigua neta i al sanejament. Pot semblar que en ple segle XXI aquesta sigui una fita totalment assolida, però res més lluny de la realitat. La meitat de la població mundial té problemes d’accés al preuat i, sovint, escàs recurs que és l’aigua i una gran part de les persones que habitem aquest planeta ho fem en zones que pateixen un fort estrès hídric. Per això, al 2015, quan es van plantejar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’aigua neta i el seu sanejament ràpidament van ser inclosos com una de les fites que havíem d’assolir abans del 2030 per a aconseguir que la Terra fos un lloc més just i igualitari. Ens vam donar 15 anys i gairebé hem consumit dos terços del temps que ens vam marcar, però hem fet canvis substancials? Aconseguirem que l’accés universal a l’aigua neta i al sanejament siguin una realitat abans que s’acabi la dècada?

Des de l’aprovació dels ODS, les Nacions Unides, com a organisme impulsor, elabora regularment informes que analitzen al detall els avenços fets ja sigui en el conjunt dels objectius de desenvolupament sostenible o posant el focus en àmbits concrets. Ara bé, en el cas de l’aigua, el seu assoliment és tan crucial que té habilitat un web en el qual es pot consultar a temps real quin és el grau d’assoliment de l’objectiu 6 –que és el que fa referència a l’aigua i al sanejament–.

Accés, qualitat i gestió En total, s’han marcat onze indicadors que mostren la fotografia del punt en el qual ens trobem ara. Segons les dades de l’ONU, el 73% de la pobla-

en detall

Espanya és el tercer país europeu amb més estrès hídric

Malta, Bèlgica i Espanya són, en aquest ordre, els tres països de la Unió Europea amb més estrès hídric. Així ho indica un estudi elaborat per la Sociedad de Fomento Agrícola Castellonense S.A. (Facsa) conjuntament amb la consultora d’assumptes públics Red2Red. Espanya té una capacitat per a embassar fins a 56.000 hectòmetres cúbics, amb un volum d’aigua embassada fins al passat dimarts, dia 19 de març del 57,8 %, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

D’acord amb Facsa, l’Estat espanyol té una situació d’estrès hídric (la relació entre l’aigua dolça extreta i la disponibilitat del recurs) del 42%. «Espanya, malgrat ser un dels països amb més estrès hídric de la Unió Europea, presenta una creixent demanda d’aigua, sobretot, a causa de la transformació del cultiu de secà a regadiu», assegura el director general de Facsa, José Claramonte. A aquest augment de superfície de cultiu de regadiu, cal sumar-hi un increment de població, que encara agudit-

za més la situació. L’estudi posa en relleu que el nostre país veí, Portugal, també pateix una situació de sequera similar a la nostra, però l’índex d’estrès hídric només arriba al 12%, gràcies a l’aprovació de plans de contingència. Per això, per als autors de l’estudi, és «urgent» invertir en infraestructures per al cicle integral de l’aigua i renovar les existents per a fer-les més eficients. Així mateix, proposen impulsar solucions d’eficiència i sostenibilitat en l’agricultura per a optimitzar l’ús de l’aigua.

ció mundial té accés a aigua de boca segura. Pel que fa al sanejament, el 57% compta amb un sistema correctament gestionat, mentre que en el cas de la higiene, el 75% dels habitants del món disposen d’un equipament amb aigua i sabó a casa per a rentar-se les mans. Pel que fa a les aigües brutes domèstiques, el 58% del total mundial són tractades amb seguretat. I si posem el focus en la qualitat de l’aigua, el 60% dels volums d’aigua monitorada a escala global presenta una bona qualitat. En aquest indicador, però, cal tenir en compte que no es monitora tota l’aigua, de manera que es desconeix la qualitat d’aquella sobre la qual no se’n fa cap seguiment.

Aquests percentatges fan referència als aspectes més pràctics i bàsics de l’aigua que en són el seu accés, la seva qualitat i el seu tractament. Ara bé, hi ha aspectes vinculats a la gestió que també són claus. Un d’aquests aspectes és l’estrès hídric, que a escala planetària se situa en un 18%. En l’àmbit de la gestió, actualment hi ha una implementació del 54% de sistemes integrats de gestió dels recursos hídrics. Igualment important és la gestió transfronterera de l’aigua. En l’actualitat, el 58% de les aigües transfrontereres compta amb acords operatius basats en la cooperació. Un últim indicador a destacar és la relació de l’aigua amb els ecosistemes. Segons dades recopilades per l’ONU, el 21% de les conques està experimentant canvis ràpids en les zones que estan cobertes per aigües superficials.

La situació a Espanya Espanya presenta, en general, uns indicadors clarament més avançats en l’accés a l’aigua de boca (100% de la població), al sanejament (90%), al tractament de les aigües brutes (87%). En els àmbits de la gestió, la implementació de sistemes integrats és del 87%, mentre que els acords per a les aigües transfrontereres són del 100%.

A escala mundial, l’estrès hídric és del 18%, mentre que a Espanya la xifra s’eleva fins al 43%

L’aspecte on Espanya presenta unes dades preocupants és l’estrès hídric, amb un percentatge que s’enfila fins al 43% i que demostra que, malgrat trobar-nos en un país plenament desenvolupat, encara tenim feina a fer per a garantir a casa nostra el compliment del sisè Objectiu de Desenvolupament Sostenible.

El pantà de Riudecanyes viu una situació sense precedents a causa de la sequera que l’ha deixat totalment buit. GERARD MARTÍ

INNOVACIÓ - DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

Aigua regenerada per fer front a la sequera

Agbar impulsa una gestió dels recursos hídrics basada en l’economia circular per avançar en la resiliència dels municipis i contribuir en el seu desenvolupament econòmic i social

Redacció

El canvi climàtic es manifesta a través de l’aigua i altera el cicle natural d’aquest recurs. Les onades de calor, les inundacions, els episodis de sequera o l’augment del nivell del mar s’intensifiquen com a signes d’una crisi climàtica que ha esdevingut el repte més gran de la humanitat en el segle XXI.

Quan l’aigua escasseja o les persones hi tenen un accés desigual, augmenten les tensions entre comunitats i països. I és aquesta, precisament, la crida que llança Nacions Unides en el Dia Mundial de l’Aigua. Amb el lema Aigua per la pau, posa en relleu com la salut pública i la prosperitat de les societats, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i d’una gestió equitativa del cicle de l’aigua.

A Catalunya, ens trobem en una situació d’emergència a causa de la manca de pluges els tres darrers anys. Els embassaments de les conques internes es troben per sota del 15%, límit establert per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per activar l’estat d’emergència en què ens trobem immersos des de l’1 de febrer. Però aquesta sequera no és una crisi puntual. L’ACA estima que el dèficit hídric a la regió metropolitana de Barcelona per a l’any 2027 serà de 130 hectòmetres cúbics anuals.

Tancar el cercle del cicle de l’aigua per no dependre de la pluja

Conscients dels reptes que comporta la menor disponibilitat d’aigua per a les nostres ciutats i l’activitat econòmica, des d’Agbar apostem pels recursos hídrics alternatius, com l’aigua regenerada, per garantir el subministrament d’aigua en qualsevol circumstància. Es tracta de l’aigua procedent de la xarxa de sanejament que, un cop depurada, rep un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar en diversos usos, seguint un model d’economia circular.

Estendre aquesta regeneració és la millor garantia per fer les nostres ciutats més resilients davant l’escassedat hídrica. Una solució que té un cost energètic fins a tres vegades inferior al de dessalinitzar l’aigua i

que genera una petjada de carboni de pràcticament la meitat que la de l’aigua dessalinitzada. De fet, Agbar és un referent internacional en la gestió sostenible dels recursos hídrics i un grup capdavanter en la regeneració d’aigua. Per exemple, el 2023 Aigües de Barcelona va regenerar 57,9 hectòmetres cúbics d’aigua residual depurada, xifra que equival a l’aigua que consumeixen durant un any al voltant d’un milió i mig de persones. Actualment, la companyia impulsa fins a 1.500 litres d’aigua per segon, des de l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de la depuradora del Baix Llobregat, aigües amunt del riu Llo-

bregat fins a un punt, situat a Molins de Rei, on s’afegeix al cabal del riu en condició d’aigua prepotable. Vuit quilòmetres curs avall, aquesta aigua arriba al punt de captació de l’estació potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí, i es torna a tractar i potabilitzar per enviar-la posteriorment a les llars metropolitanes. Ara, el repte és reproduir aquest model a la conca del Besòs i poder regenerar 60 hectòmetres cúbics d’aigua addicionals anualment, per deixar de dependre de l’aigua de la pluja i alliberar així recursos superficials per a altres territoris.

Així mateix, a la depuradora de Mataró s’ha posat en marxa una pla-

taforma experimental de reutilització de l’aigua, un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme i per l’ACA que està operat per CETAQUA, el centre tecnològic d’Agbar, en col·laboració amb SIMMAR. Aquesta iniciativa persegueix demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró.

L’aigua regenerada, la solució per frenar la intrusió d’aigua marina als aqüífers Una conseqüència tant de la manca de precipitacions com de l’escassetat d’aigua superficial és la necessitat d’incrementar la captació d’aigües

subterrànies fins a sotmetre-les a un règim de sobreexplotació. El mes de juny passat, l’ACA alertava que sis de les quinze masses d’aigua subterrànies litorals de Catalunya pateixen intrusió salina, i altres tres n’estan amenaçades. Els aqüífers són la base dels sistemes de proveïment urbà, i, per tant, l’increment de clorurs en aquestes masses d’aigua dolça pot tenir conseqüències irreversibles. L’aigua regenerada és també una solució per evitar la intrusió d’aigua marina.

En l’àmbit metropolità, per exemple, des dels anys 70 els nivells de l’aqüífer principal del delta del Llobregat han estat recurrentment per sota del nivell del mar, i això ha afavorit l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer, principalment a través de la dàrsena del port que hi ha a la Zona Franca. Per revertir aquesta situació, entre el 2007 i el 2009 es va construir una línia de quinze pous, ubicats a uns 1.500 metres en paral·lel a la línia de costa, totalment equipats per poder injectar un màxim de 15.000 metres cúbics al dia d’aigua regenerada procedent del tractament avançat de l’ERA del Baix Llobregat, gestionada per Aigües de Barcelona. La injecció d’aigua actua com a barrera a l’entrada de l’aigua de mar i millora la qualitat de l’aigua de l’aqüífer en aquesta zona. Una solució testejada des de fa més d’una dècada, que s’ha mostrat eficaç i que haurà d’implantar-se a altres aqüífers costaners afectats per aquest mateix problema, com els de la Costa Brava, la Tordera, el Baix Camp, el Baix Ter o la Plana d’Alcanar.

De fet, actualment hi ha en marxa un projecte pilot de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, a Cambrils, liderat per Comaigua, empresa mixta comarcal en què participa Agbar. Es tracta del projecte LIFE REMAR, cofinançat amb els fons del programa LIFE de la Unió Europea i en el qual col·laboren, com a socis del projecte, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i Mejoras Energéticas. La iniciativa proposa utilitzar una solució basada en la natura per a la recàrrega de l’aqüífer amb aigua tractada provinent de l’estació depuradora de Cambrils.

A dalt, el punt a Molins de Rei on l’aigua regenerada s’afegeix al cabal del riu Llobregat. A baix, un tècnic treballant a la Plataforma Experimental de Reutilització d’Aigua a l’EDAR de Mataró. CEDIDES

Tribuna

22-M: El valor de l’aigua

El Dia Mundial de l’Aigua és la perfecta ocasió per reflexionar sobre la importància d’aquest recurs vital i per reconèixer els reptes i oportunitats que se’ns presenten en la seva gestió. El debat sobre el futur del model hidràulic està sobre la taula, però abans de decidir cap a on anem, cal entendre d’on venim.

Fa 35 anys, la realitat del Camp de Tarragona i el delta de l’Ebre va canviar radicalment. Després d’un llarg període de sequera i sobreexplotació dels recursos naturals del Camp de Tarragona, i amb unes infraestructures de reg ineficients, un històric consens entre administracions públiques, sector agrícola i indústria va propiciar el naixement del Consorci d’Aigües de Tarragona.

La constitució del CAT s’emmarca en l’aprovació d’una llei que, entre altres qüestions, estableix que l’aigua captada es podrà distribuir exclusivament a municipis i indústries de la província de Tarragona. En paral·lel, es va impulsar el Pla d’Obres del Delta, un projecte de millora de la infraestructura hidràulica de

Joan Alginet President del Consorci d’Aigües de Tarragona

l’Ebre que va permetre modernitzar els canals, deixant enrere importants pèrdues d’aigua.

35 anys després, el Consorci ofereix unes xifres que demostren el seu compromís amb el recurs que gestiona. La constant inversió en innovació ens ha permès assolir una eficiència hidràulica del 99,3%. Això significa que pràcticament tota l’aigua que captem arriba als nostres municipis i indústries, garantint, d’aquesta manera, el ple desenvolupament del territori. Una fita assolida gràcies

ESTUDI

El Consorci d’Aigües de Tarragona commemora 35 anys com un dels màxims referents en el sector de la gestió hidràulica de l’Estat

a la clara aposta del CAT per la digitalització. D’un temps ençà hem emprès un camí per avançar cap a un model d’organització 4.0. Un projecte pioner i transformador en què hem invertit més de 20 milions d’euros. No és futur, és present. Entenem que la gestió de l’aigua és un desafiament complex que requereix un enfocament integral, incloent-hi l’equilibri territorial i la sostenibilitat energètica. Una manera de fer que no contempla solucions màgiques com la interconnexió de xarxes, com reiteradament he defensat personalment com a President del CAT en la mateixa línia que ho fa l’actual Govern de la Generalitat. Crec, doncs, que la solució rau en la reutilització, la dessalinització i la regeneració. En el Dia Mundial de l’Aigua, volem reivindicar la feina ben feta al Consorci. Creiem en la nostra capacitat d’innovar i adaptar-nos per garantir un futur sostenible per a tothom. Parlem d’aigua, valorem-la i cuidem-la, perquè sense ella, tot canvia.

El 30% de les aigües subterrànies tenen altes concentracions de nitrats

El 27% de les aigües superficials de les conques internes catalanes també presenten valors de risc per nitrats

Redacció

Un estudi elaborat per Ecologistas en Acción, a partir de dades del Ministeri de Transició Ecològica denuncia que més d’un terç de les aigües subterrànies de l’Es-

tat espanyol estan contaminades per nitrats i que un 11% de les superficials també presenta concentracions de nitrats superiors a les fiades per la norma de qualitat ambiental. En el cas de Catalunya, l’ONG indica que té les aigües

superficials més contaminades per nitrat del conjunt de l’Estat, ja que el 27% del total de l’aigua de les conques internes presenta índexs elevats de nitrats. Pel que fa a les aigües subterrànies catalanes, el 41% està afectada per aquest tipus

de contaminació, sent la sisena regió amb més presència del global espanyol.

Des d’Ecologistas en Acción alerten dels riscos que té per a la salut, especialment en el desenvolupament de càncer, i assenyalen la ramaderia intensiva i l’ús massiu de fertilitzants en l’agricultura com els principals causants. Així mateix, l’organització reclama que es facin més controls a l’aigua i que es redueixi el valor límit màxim de presència permesa de nitrats a l’aigua.

Europa demana als Estats més cooperació amb els municipis més afectats pels riscos climàtics

La Comissió remarca que cal «prendre accions» per «protegir els ciutadans»

ACN

La Comissió Europea ha presentat un pla per millorar la resiliència climàtica que demana als estats més cooperació amb les regions i els municipis per fer front a riscos derivats de la crisi climàtica, com són la sequera, els incendis o les inundacions. La proposta de Brussel·les remarca que cal «millorar la governança» davant aquests episodis perquè «quedin clares les responsabilitats» i garantir que els recursos arriben «on són més efectius». L’executiu comunitari ha fet aquesta proposta després de detectar que «persisteixen mancances en la planificació i implementació» de les mesures per millorar la resiliència climàtica.

El pla de la Comissió Euro-

pea remarca que cal «prendre accions» per fer front a «canvis inevitables», «protegir els ciutadans» i la «prosperitat». Entre les mesures per millorar la resiliència climàtica, l’executiu comunitari defensa millorar l’accés a dades per prendre decisions més informades i aposta per fer ús d’eines ja existents com Copernicus i Galileo. També demana als estats membre tenir en compte els riscos climàtics en les seves polítiques «estructurals». Per exemple, tenint en compte els riscos climàtics en els plans per protegir les infraestructures crítiques. Pel que fa al finançament, Brussel·les no planteja nous fons, però remarca la voluntat de garantir que la resiliència climàtica és una «part rellevant» de la despesa de la UE

Es vol millorar la resiliència de zones afectades per sequeres o aiguats. ACN

EMPRESA COMPROMESA

La sostenibilitat, pilar estratègic de la indústria química

Covestro treballa per reduir els gasos d’efecte hivernacle en 10 milions de tones mètriques

Redacció

La sostenibilitat és una qüestió crucial en l’actualitat, especialment en la indústria química, molt present a la regió de Tarragona. Així, cada vegada més empreses estan assumint el compromís de reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i adoptar pràctiques més responsables. Un exemple destacat és Covestro, una empresa líder en el sector que ha establert unes fites clares per assolir la neutralitat climàtica.

Covestro ha publicat recentment els seus objectius de neutralitat climàtica que pretén aconseguir per complert el 2050. Amb anterioritat havia ja publicat els objectius per les emissions d’abast 1 i 2 (provinents per la producció pròpia i despesa energètica) i ara acaba de publicar els

objectius per a les emissions d’abast 3 i completar així la seva estratègia ambiental amb relació als gasos d’efecte hivernacle. A curt termini, és a dir per 2035, l’objectiu és ser neutral climàticament en les emissions d’abast 1 i 2 i reduir els gasos d’efecte hivernacle en 10 milions de tones mètriques, és a dir, una reducció del 30% en comparació amb el 2021. D’aquesta manera, Covestro fa un pas crucial cap a un futur més sostenible.

És important entendre que aquesta reducció d’emissions no és una tasca senzilla. Les emissions d’abast 3, que inclouen els gasos d’efecte hivernacle generats en les fases anteriors i posteriors de la producció, representen aproximadament el 80% de les emissions totals de Covestro. Això significa que la companyia ha de col·laborar amb tota la cadena

de subministrament per aconseguir aquests objectius. És aquí on rau la veritable importància de la sostenibilitat en la indústria química: la transformació de tota la cadena de valor per reduir les emissions i minimitzar l’impacte mediambiental.

Per assolir aquests objectius, Covestro s’ha centrat en quatre pilars clau a curt i mitjà termini. Aquests impliquen la implementació de diverses mesures, com ara la reducció d’emissions dels proveïdors, la utilització de matèries primeres alternatives, la inversió en projectes de fabricació més responsables i la millora dels processos logístics i d’extracció d’energia.

La companyia preveu realitzar inversions per valor de diversos centenars de milions d’euros en els pròxims deu anys per complir els seus propòsits, demostrant un compro-

mís a llarg termini amb la protecció del medi ambient. L’estratègia de Covestro centrada en la sostenibilitat no només té beneficis mediambientals, sinó també econòmics i socials, ja que la implementació d’aquestes mesures promou la innovació tecnològica i crea noves oportunitats de negoci.

L’estratègia de Covestro centrada en la sostenibilitat beneficia el medi ambient i promou la innovació

L’exemple de Covestro posa de manifest la importància de la soste-

nibilitat en la indústria química. Les empreses d’aquest sector tenen el deure de reduir el seu impacte mediambiental i contribuir a la construcció d’un futur més sostenible per a tots. Amb una visió clara i un compromís ferm, és possible transformar la indústria química cap a pràctiques més respectuoses amb el medi ambient i la societat en general.

Treballen en eixos com les matèries alternatives o la producció responsable. CEDIDA

Com es pot donar resposta a l’estrès hídric i a l’escassetat d’aigua?

Els experts defensen que cal combinar enfocaments i tenir una visió global

EFE

En un escenari de canvi climàtic com l’actual, amb sequeres que guanyaran en durada, magnitud i intensitat, trobar solucions a l’estrès hídric necessita un enfocament global del problema, ja que els enfocaments aïllats tenen un alt risc de fracàs. Una adequada planificació i gestió de l’aigua, la protecció dels rius i aqüífers, la reducció del consum i la conscienciació sobre l’ús de l’aigua com a recurs limitat són algunes de les claus per a preparar-nos millor davant de la sequera. Així ho explica Lucía De Stefano, professora d’Hidrogeologia de la Universitat Complutense de Madrid.

«No hi ha una solució senzilla per a afrontar la sequera, no hi ha una vareta màgica», assegura l’experta qui defensa que les mesures a adoptar passen per «combinar diversos enfocaments a la vegada», intentant tractar de minimitzar els efectes negatius. A parer seu, cal una visió global del problema perquè ni la tecnologia, ni els transvasaments, ni la dessalació per elles mateixes podran resoldre el problema, assenyala la professora, que també és la directora adjunta de l’Observatori de l’Aigua de la Fundación Botín.

En els últims 60 anys, l’Espanya peninsular ha viscut

tres períodes de sequera (19821984, 1991-1996 i 2005-2009), sent el 2005 l’any de menys precipitació de la sèrie analitzada per l’Aemet. Actualment, Catalunya es troba en fase d’emergència davant de la pitjor sequera registrada amb restriccions d’aigua que afecten el 80% de la població. Sobre les restriccions, De Stefano constata que les restriccions no es fan per «oprimir o castigar» a un sector, sinó que busquen estirar més i millor l’aigua que es té, perquè «no podem controlar el que plou».

Pel que fa a les solucions per a pal·liar l’estrès hídric, l’experta defensa per «millorar i reduir» les fuites d’aigua a les ciutats i pobles de la forma més eficient possible i aposta per «ajustar els usos de l’aigua a la seva disponibilitat en condicions de normalitat pluviomètrica, sense aprofitar al màxim els límits del sistema», perquè en moments d’estrès hídric, rius i aqüífers

En moments d’estrès hídric, els aqüífers responen pitjor perquè no són capaços de regenerar-se

sobreexplotats responen pitjor, ja que no són capaços de generar de forma natural els recursos i serveis que ofereixen. Un altre punt d’interès és la importància de diversificar les fonts d’aigua (dessalada, superficial, subterrània) i les interconnexions entre elles, una mesura que genera «resiliència», sobretot en pobles amb un únic punt d’abastiment.

Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur aeqtonline.com

L’atrill

El medi ambient és cosa de tots

En les darreres dècades, la conscienciació social i en favor de la conservació del medi ambient s’ha vist àmpliament incrementada. És cert que hem millorat en aquest àmbit, però encara ens queda molta feina per fer.

I no parlo només de les administracions o de les grans empreses, perquè el medi ambient és una qüestió que ens afecta absolutament a tothom, no ja com a treballadors, pares, empresaris o legisladors, sinó com a individus. És per això que cadascú de nosaltres, en la mesura de les seves possibilitats i el seu àmbit d’actuació quotidià, hem de fer tot allò que ens sigui possible per ajudar el medi ambient i per conscienciar el nostre entorn que també ho faci. I és que, per insignificant que pugui semblar, la implicació individual en un assumpte global és més que necessària i important.

A la Pobla apostem per la preservació del medi ambient com un eix principal d’acció i ara som un municipi més sostenible

A la Pobla en som molt conscients d’aquesta situació i apostem per la preservació del medi ambient com un eix principal de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades en els darrers anys i destinades a afavorir la nostra relació individual i col·lectiva amb el medi ambient.

Estem renovant gradualment l’enllumenat públic amb bombetes de baix consum i millorant la xarxa de clavegueram i recollida d’aigües pluvials per aconseguir un sistema més eficient; hem instal·lat plaques solars al Complex Esportiu Municipal; hem implantat el sistema de recollida selectiva i n’hem fet campanyes per fomentar-ne l’ús; hem instal·lat una estació de càrrega de vehicles elèctrics. Aquests són només alguns dels exemples que guien el nostre futur com a poble mediambientalment conscient i responsable.

Però això no és suficient. L’acció de les administracions necessita la col·laboració de la ciutadania perquè, en definitiva, som les persones qui fem possibles els canvis. Des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà, perquè el medi ho és tot.

Joan Maria Sardà i Padrell Alcalde de la Pobla de Mafumet

Ajustar els consums en condicions pluviomètriques normals ens faria més resilients en les sequeres. G. MARTÍ

El plàstic reciclat postconsum, l’aposta sostenible de Dow per a reduir emissions i residus

Les resines REVOLOOP™ inclouen fins a un 70% de plàstic reciclat postconsum

Anna Ferran

El plàstic suposa un dels reptes més grans que tenim pel davant. Això és sabut per tothom. Però no tothom és conscient que el plàstic és també una gran oportunitat per a promoure la sostenibilitat. Malgrat que sembli una contradicció, el cert és que hi ha un tipus de plàstic que ja està jugant un rol clau en la lluita per a un futur més sostenible. Parlem del plàstic reciclat postconsum. Aquest material, que ha estat realitzat mitjançant plàstics prèviament utilitzats, dona resposta a algunes de les principals fites marcades. I és que el plàstic reciclat postconsum és un recurs valuós per

a reduir les emissions de carboni, minimitzar els residus i optimitzar l’ús dels recursos sostenibles.

La transcendència que pot arribar a tenir el plàstic reciclat postconsum és tal que la indústria del sector dels plàstics està experimentant una transformació fonamental per a fomentar la circularitat dels residus plàstics. En aquest context, Dow està treballant de la mà de partners recicladors mecànics, aportant el seu coneixement i innovació en ciència dels materials per a ajudar el sector a avançar en el camí cap a una producció més sostenible, així com la consecució dels seus objectius ambientals.

En la seva cerca per trobar solucions que facilitin l’aprofitament

de materials reciclats en noves aplicacions, Dow ha desenvolupat les resines REVOLOOP™, que estan formades per fins a un 70% de plàstic reciclat postconsum.

Una de les claus de REVOLOOP™ és que permetran incrementar l’ús de plàstic reciclat en noves aplicacions d’envasos d’alt valor que no requereixen contacte alimentari, com films retràctils per a agrupacions d’envasos, films estirables per al transport segur de mercaderies o envasos flexibles de productes per a la neteja de la llar, donant resposta a les creixents necessitats d’ús de plàstic reciclat del mercat i permetent complir amb la regulació de circularitat dels envasos que, per primer cop,

inclou l’obligació legal d’incorporar almenys un 35% de plàstic reciclat postconsum en tots els envasos plàstic per a mercats no alimentaris el 2030; un percentatge que haurà d’arribar fins al 65% a partir de 2040.

Certificació independent Cal destacar que les resines REVOLOOP™ han estat certificades per AENOR, l’empresa líder a Espanya en avaluació i certificació, d’acord amb la norma UNE-EN 15343 per a la traçabilitat i l’avaluació de la conformitat de plàstics i contingut en reciclats. AENOR ha verificat que la fabricació dels compostos de polietilè de Dow conté fins a un 70% de productes reciclats postconsum que, o bé ja han complert amb la seva funció, o bé ja no poden utilitzar-se per a

la finalitat per la qual es van produir. Cal destacar que la certificació segons l’estàndard EN per a contingut reciclat és un requisit del govern espanyol per a eximir el pagament de l’impost sobre el plàstic aplicable als envasos plàstics, eximint el pagament en proporció al pes del contingut reciclat.

La certificació es va concedir després d’una exhaustiva auditoria externa i independent per a garantir el control dels residus de plàstics entrants, la traçabilitat en els processos de producció de material reciclat i el percentatge de material reciclat de postconsum inclòs en els productes certificats compleixen amb els requisits establerts en la norma UNE-EN 15343. A més, també ha estat certificat per Recyclass i per ISCC+.

L’Atlàntic es tropicalitza i el Mediterrani perd presència d’espècies fredes

Un estudi ha analitzat quin efecte té el canvi climàtic i l’escalfament del mar en la biodiversitat

EFE

L’escalfament global està impactant en la biodiversitat dels mars europeus, amb un Atlàntic que s’ha tropicalitzat i mentre que els mars més tancats, com el Mediterrani i el Bàltic perden espècies típiques d’aigües fredes. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi científic liderat pel centre tecnològic basc AZTI.

La investigació, publicada a Nature Communications, ha analitzat la influència de l’escalfament global en els canvis a llarg termini de les comunitats marines europees (zooplàncton, bentos, invertebrats pelàgics i demersals i peixos).

Per aconseguir-ho, s’ha utilitzat l’Índex de Temperatura de les Comunitats (CTI), un indicador estandarditzat que proporciona informació quantitativa sobre l’estat d’una comunitat respecte a la seva composició i la resposta de les espècies a l’escalfament segons la seva afinant per a aigües càlides o fredes.

Tropicalització i desborealització

Les anàlisis han englobat sèries temporals de fins a quatre dècades de 65 programes de seguiment, que inclouen dades històriques d’un total de 1.817 espècies de l’Atlàntic nord-oriental, el Mediterrani i el Bàltic. Els resultats evidencien que la majoria de les comunitats i hàbitats dels mars europeus han respost a l’escalfament oceànic

mitjançant la tropicalització i al desborealització.

«L’increment de l’abundància d’espècies d’aigües càlides, procés denominat tropicalització, predomina a l’Atlàntic, mentre que la desborealització, el procés de disminució d’espècies d’aigües fredes, és especialment notable en conques semitancades com el Mediterrani i el Bàltic, que, a més, experiment les taxes més ràpides d’escalfament del mar», explica l’autor principal de l’estudi, Guillem Chust.

La tropicalització de l’Atlàntic es produeix a causa de la facilitat de dispersió i colonització d’espècies en ambients oberts, encara que també existeixen casos d’invasió en els mars semitancats, com passa en el Mediterrani oriental amb espècies d’aigües càlides procedents de l’Indo-Pacífic que arriben a través del canal de Suez.

En canvi, les barreres físiques que limiten la connectivitat i, per tant, la migració d’espècies d’aigües fredes cap

a hàbitats més adequats per a adaptar-se a l’escalfament provoca la desborealització d’aquests mars.

Sardina i bacallà

Entre les espècies de peixos més afectats que estan disminuint en nombre es troba la sardina europea al Mediterrani i el bacallà al Bàltic, dues espècies importants tant ecològicament com comercialment,

segons detalla el treball.

«L’augment de les temperatures pot provocar col·lapses poblacionals o extincions locals funcionals, afectant les economies locals que depenen d’elles. En particular, les espècies diadromes, que migren entre l’aigua dolça i el mar, com el salmó o l’anguila, són vulnerables als canvis climàtics, ja que experimenten efectes en diferents etapes vitals i hàbitats», destaca l’expert d’AZTI.

Altres habitants de les comunitats marines europees, com el coral·ligen i el zooplàncton també es veuen afectats pel creixent ascens de la temperatura del mar, cosa que podria afectar també als serveis ecosistèmics i els recursos marins.

«El sector pesquer haurà d’adaptar-se, incloent-hi ajustaments en les zones de pesca, les temporades de pesca així com la diversificació cap a noves espècies que podrien augmentar en abundància a causa del canvi climàtic», indica Myron Peck, coautor de la investigació.

L’augment de la temperatura del mar ha fet que disminueixi la població de sardina o bacallà

El treball, liderat per AZTI, ha comptat amb la col·laboració de 39 experts de tot el món i finançament de la Unió Europea a través del projecte FutureMARES, coordinat per l’Institut Holandès d’Investigació Marina NIOZ.

CATALUNYA

Comença la prohibició de fer foc amb una vegetació més seca que mai

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural informa que a partir del 15 de març, i fins al 15 d’octubre ja no es pot encendre foc en terreny forestal. Aquesta prohibició entra en vigor en un dels anys més complicats pels efectes de la sequera, una de les més intenses i extenses del darrer segle, derivada, principalment, de l’escassetat de precipitació efectiva en els últims tres anys.

L’actual sequera està portant la vegetació a una situació límit de decaïment i mortalitat mai vistes en extensió i distribució a molts indrets del país. Els boscos estan rebent un fort impacte per la climatologia (sequera, perforadors, pedregades, els últims grans incendis). Des de fa anys, s’observen diferents espècies que estan morint. Aquesta situació és acumulativa durant els últims anys i cal tenir en compte que moltes masses afectades, encara que no estiguin totalment mortes, ja no es recuperen, i, contràriament, afavoreixen noves afectacions a les masses del voltant cada any més dèbils. Els arbres secs i morts per sequera encara que plogui no es recuperen i són combustible que en cas d’incendi crema amb molta més facilitat. Les darreres pluges han fet disminuir el perill imminent arreu i han retardat en unes quantes setmanes la probabilitat de tenir perill molt alt generalitzat. Tot i això, els índexs de sequera continuen molt alts per a aquesta època quasi arreu,

Els peixos tropicals són cada vegada més presents en les aigües de l’oceà Atlàntic. CEDIDA - AZTI

tribuna

IQOXE, per una indústria més sostenible

AIQOXE seguim apostant de manera clara, inequívoca i decidida per la inversió continuada en la millora mediambiental dels nostres processos productius. Es tracta d’un objectiu corporatiu estratègic que es tradueix en les diferents línies d’actuació que la companyia està desenvolupant i que ja està oferint resultats tan positius per a la mateixa empresa i per al conjunt de la societat com, per exemple, que en l’àmbit del consum de l’aigua, en l’últim any hem aconseguit reduir un 54% el nostre consum d’aigua de l’Ebre.

José Manuel Segura Director General d’IQOXE

que vam emprar l’any 2023. Aquest important estalvi d’un recurs natural tan preuat i escàs com és l’aigua s’ha aconseguit gràcies a la inversió que des de la companyia hem fet en matèria d’optimització dels seus processos productius i que, alhora, han servit per potenciar la utilització d’aigua regenerada en el nostre procés productiu, fins al punt que aquesta ha passat a ser el principal recurs hídric emprat per l’empresa.

fer servir un 56% d’aigua regenerada, respecte del nostre consum total d’aigua.

Traduït a xifres absolutes, aquesta reducció equival a dir que en els nostres processos productius hem passat de consumir 768.000 m3 d’aigua de l’Ebre l’any 2022, als 350.000 m3

De fet, la utilització d’aquest recurs basat en l’aprofitament ha passat a ser la nostra principal font de consum hídric, ja que hem passat d’utilitzar-ne un 29% respecte del total d’aigua consumida l’any 2022, a pràcticament duplicar aquesta xifra, atès que l’any 2023 IQOXE va

D’aquesta manera, a IQOXE seguim treballant per prioritzar valors tan essencials per a la companyia -i per al CL Grupo Industrial, al qual pertanyem- com el compromís amb el medi ambient, la qualitat, la seguretat i les persones.

Hem reduït un 54% el consum d’aigua de l’Ebre gràcies a l’optimització de processos i a l’ús d’aigua regenerada

En aquest sentit, tenim un compromís màxim amb els nostres clients, però també amb la societat que ens envolta i amb el medi ambient. A més i tenint en compte el context d’estrès hidràulic que vivim actualment, qualsevol ajuda o acció -individual o col·lectivaque com a membres de la societat puguem fer, resulta essencial i, en

aquest sentit, des d’IQOXE estem fent tot el possible per reduir els nostres consums d’aigua.

Aquestes accions corporatives s’emmarquen en la política de priorització i compromís amb el medi ambient i, a través de les quals, la nostra companyia es troba en constant evolució i aplicació de noves mesures i sistemes que permetin garantir el resultat més eficient i, alhora, respectuós amb l’entorn social i natural de les nostres instal·lacions productives.

Els

arbres hauran de

créixer a major altitud a causa del canvi climàtic

Un estudi de les universitats de Lleida i Saragossa detecta un mateix patró a quatre serralades europees

L’escalfament global eliminarà les limitacions de creixement dels arbres dels ecosistemes forestals de muntanya a les principals serralades europees: els Pirineus, els Alps, els Carpats i el Caucas. Seran més alts i podran desenvolupar-se en cotes més elevades. Així ho apunta una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat de Saragossa (UNIZAR) publicada a la revista Communications Earth & Environment, del grup Nature. L’estudi revela un patró constant arreu del vell continent on s’evidencia un decreixement sobtat de l’alçària de l’arbrat a partir de certa cota,

punt coincident amb l’inici de les condicions desfavorables pel creixement vegetatiu.

Les dades de l’estudi es poden tenir en compte en la gestió forestal, ja que en l’augmentar la biomassa s’incrementar també el risc d’incendi d’aquestes àrees.

El professor de la UdL i investigador de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnico, Pere Joan Gelabert, explica que actualment, als Pirineus, a partir dels 1.500 metres d’altitud els arbres comencen a ser menys alts, fins que arriba un punt en el qual ja no se’n troben. Amb l’escalfament global, aquest punt on comencen les «limitacions», canviarà, assegura.

L’equip ha utilitzat les dades

del Global Ecosystem Dynamics Investigation (GEDI), una missió de la NASA per mesura l’alçària de l’arbrat a nivell global, per avaluar la futura distribució de la limitació del creixement en dos escenaris de canvi climàtic possibles, un més conservador i un altre més pessimista. En tots dos casos, els resultats fan preveure variacions en els límits arboris, és a dir, l’altitud màxima a la qual creixen els arbres. El llindar d’altitud pujarà de cota entre els anys 2080 i 2100.

Els resultats de la recerca prediuen que aquest significatiu desplaçament a l’alça del llindar augmentarà potencialment l’àrea sense limitacions de creixement dels arbres.

Concretament, les previsions més conservadores situen l’increment entre un 60% i un 65% i les més pessimistes, entre un 70% i un 100%. L’única zona fora de la tendència general serien la serralada dels Carpats, on el llindar estimat ja

Fins ara, a partir de determinades cotes ja no creixen arbres, però aquesta limitació desapareixerà

està força a prop de la línia dels arbres actual. En tres de les quatre serralades analitzades en l’estudi (Alps, Carpats i Muntanyes del Caucas), la disminució de l’alçada màxima dels arbres amb l’altitud es deu principalment a limitaci-

ons tèrmiques. Als Pirineus, en canvi, sembla estar més influenciada per les precipitacions donat que el clima mediterrani està caracteritzat per una marcada sequera estival. Tot i això, l’altitud encara és un «bon indicador» de la relació entre el clima i el desenvolupament de l’alçada dels arbres i es pot utilitzar globalment, segons les conclusions.

Els boscos dels Pirineus seran uns dels més afectats per aquest canvi de patró en el creixement dels arbres. ACN

EDUCACIÓ AMBIENTAL

«Coneix, estima, protegeix»: els joves de la Canonja s’impliquen amb la natura

Els alumnes de l’Institut Collblanc han pres part d’una activitat de descoberta del Mur Verd amb l’objectiu de fer créixer la seva implicació i promoure el voluntariat

Redacció

No es pot estimar allò que no es coneix ni defensar allò que no s’estima. Aquesta cita cèlebre, atribuïda a molts autors, resumeix a la perfecció com funciona la conscienciació ambiental. I és que si no es coneixen els ecosistemes i la seva rellevància, no els podem posar en valor i si no tenim aquest sentiment de vinculació personal, rarament els acabarem defensant.

Justament per a promoure una actitud proactiva envers els entorns naturals més propers, l’Institut Collblanc de la Canonja imparteix a 2n i 3r

d’ESO una matèria optativa anomenada Sostenibilitat i Educació Ambiental. En el marc d’aquesta assignatura, els alumnes han pogut fer una descoberta in situ d’un dels entorns naturals més pròxims: el Mur Verd de la Canonja. Des del centre educatiu expliquen que la matèria pretén, entre altres objectius, vincular l’alumnat en la millora de l’entorn proper, fent visible les seves característiques a través del coneixement dels diferents elements implicats en l’ecosistema urbà i donant difusió a les diferents observacions. Per aquest motiu, amb la col·laboració l’àrea de Medi

Ambient i Gestió de residus de l’Ajuntament de la Canonja i amb GEPEC-EdC, es va dissenyar una activitat per donar valor a un dels espais verds propers a l’institut i buscar una implicació de l’alumnat en la cura, estima i tasques de manteniment de l’espai.

Només arribar a l’espai, es va fer una explicació de la història del Mur Verd i de les diferents actuacions que s’hi han dut a terme, tot fent un passeig de reconeixement per l’espai. D’aquesta manera, l’alumnat va ser conscient de les tasques de manteniment i accions realitzades, com zones de recuperació de vegetació mediterrà-

nia, de refugi de fauna salvatge local, marcatge de camins, hotels d’insectes, etc. Seguidament, es va procedir a l’alliberament d’una au rapinyaire que havia estat un temps en un centre de recuperació de fauna salvatge. Concretament, es tractava d’un aligot comú (Buteo buteo), un ocell impressionant que té un rol clau com a gran depredador i regulador de poblacions de petits mamífers. Una altra activitat que es va

dur a terme va ser la de posar-se a la pell de les persones que gestionen l’espai, com biòlogues, observant amb càmeres minúscules l’interior de les caixes niu –tant de ratpenats com de petits ocells–, una tasca imprescindible per conèixer com es desenvolupa la fauna del Mur Verd. També es va aprofitar per parlar de la necessitat de crear una xarxa de voluntariat ambiental per mantenir, millorar i sensibilitzar de la importància per a la població

d’espais com aquest. Tasques de voluntariat ambiental, com fer el seguiment de la fauna de l’espai, arreglar i mantenir camins, revisar els hotels d’insectes, fer jornades de recollida de brossa i ser conscients de la gran problemàtica de les tovalloletes que es llencen per la tassa del vàter i van a parar també al Mur Verd, entre d’altres, són fonamentals per al present i futur d’aquesta mena d’indrets.

Per arrodonir la sortida, es va poder gaudir d’una jornada amb un anellador d’ocells professional que va mostrar in situ com fa la seva feina d’anellament i presa de dades de petits ocells que conviuen amb nosaltres. Tota una experiència poder observar els detalls del plomatge i les característiques que permeten diferenciar entre les diferents espècies d’ocells com el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), la mallerenga carbonera (Parus major), el pit-roig (Erithacus rubecula), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), entre d’altres. Així com sentir i diferenciar els cants de la mateixa mallerenga o del picot verd (Picus viridis)

Tancar els llums i regalar temps a la natura: demà arriba una nova edició de l’Hora del Planeta

A banda de la tradicional apagada de llums de demà al vespre, enguany s’ha creat un banc d’hores d’activitats sostenibles per al planeta INICIATIVA DESTACADA

A. Ferran / EFE

Una hora a les fosques. Aquesta és la proposta que cada any, des de 2007, fa l’ONG WWF en el marc de la iniciativa l’Hora del Planeta. L’activitat, que és la principal reivindicació ecologista que aplega a més persones arreu del món, arriba a la 18a edició totalment consolidada i amb una doble proposta. Així doncs, enguany l’acció combinarà l’apagada dels llums simultània arreu del món amb la creació d’un «banc d’hores» dedicades a activitats positives per al medi ambient.

A hores d’ara, i encara en queda tota una jornada, ja

s’han entregat més de 174.000 hores per part d’unes 5.000 persones de més d’un centenar de països. A Espanya, ja s’hi han sumat un prop de mig miler d’ajuntaments, més d’un centenar d’empreses i un centenar més d’organitzacions. A les comarques tarragonines, són diversos els municipis que han confirmat la seva participació. A Tarragona, la capçalera del Circ i el tram de muralla de la Via de l’Imperi Romà quedaran a fosques. A Reus, serà el Campanar i el Gaudí Centre, que quedaran en la penombra entre dos quarts de 9 i dos quarts de 10. A Torredembarra, ho faran el Castell, la Torre de la Vila i l’Es-

DADES

glésia. En el cas de Mont-roig, s’apagaran les llums de l’Església Vella, la Casa de Cultura i el tram central del passeig Marítim de Miami. A Salou, el consistori apagarà la il·luminació de tots els edificis municipals, amb l’excepció de la comissaria de la Policia. I a l’Espluga de Francolí serà la plaça de la Vila, el Museu de la Vida Rural, les esglésies vella i nova, diversos carrers i la façana del Casal els que es fondran a negre. Tortosa, per la seva part, tancarà la il·luminació de l’ajuntament, el mercat i el mo-

Monuments com el Circ romà de Tarragona o el Campanar de Reus quedaran a fosques

nument de la plaça del Bimillenari. Altres municipis que hi prendran part són els Pallaresos, Bellmunt del Priorat, el Masroig, el Molar, Freginals, Porrera o Vespella de Gaià. Des de WWF recorden que «2023 ha estat l’any més càlid de la història d’ençà que es tenen registres, produint-se fenòmens meteorològics extrems com inundacions, onades de calor i incendis devastadors, cada vegada més freqüents. Protegir el nostre planeta és responsabilitat de tots».

La temperatura global suma nou mesos seguits de rècord i registra el febrer més càlid

La mitjana del febrer se situa 0,8 graus centígrads per sobre en comparació amb el mateix mes entre el 1991 i el 2020

ACN

El mes de febrer d’enguany ha estat el més càlid des que hi ha registres. Així ho indica aquest dijous el programa europeu Copernicus en una dada que manté la tendència d’assoliment de temperatures rècord, després que els registres apuntessin que el gener també havia estat el més càlid mai registrat. Segons Copernicus, la temperatura mitjana de la Terra s’ha situat en 13,5 graus centígrads al febrer, una xifra que es troba 0,8 graus centígrads per sobre de la mitjana registrada el mateix mes entre el 1991 i el 2020 i 0,12 graus centígrads per sobre del que fins ara era el febrer més càlid que s’havia registrat,

que correspon al del 2016.

Amb les dades del febrer, la Terra acumula ja nou mesos consecutius registrant rècord d’altes temperatures en el respectiu mes de l’any. És a dir, que tots els mesos entre juny del 2023 i el febrer del 2024 han estat els més càlids si es comparen amb els mateixos mesos d’anys anteriors.

L’informe apunta que la temperatura ha estat «excepcionalment alta» durant la primera meitat del mes de febrer, tot situant-se dos graus centígrads per sobre de la mitjana respecte als nivells preindustrials durant quatre

dies consecutius (del 8 a l’11 de febrer).

A Europa, la temperatura al febrer ha estat

3,3 graus per sobre respecte els últims 30 anys

En el cas d’Europa, la temperatura al febrer ha estat 3,3 graus centígrads per sobre de la mitjana d’aquest mateix mes entre el 1991 i el 2020 i ha estat especialment elevada al centre i l’est del continent. Fora d’Europa, les temperatures han estat per sobre de la mitjana al nord de Sibèria i en general a Sud-amèrica i l’Àfrica, entre d’altres.

Segons les dades de Copernicus, la temperatura global mitjana dels darrers 12 mesos és la més elevada des que hi ha registres i se situa 0,68 graus centígrads

per sobre de la mitjana registrada entre el 1991 i el 2020 i 1,56 graus centígrads per sobre de la mitjana registrada entre el 1850 i el 1900.

Rècord al mar i sequera

Les temperatures a la superfície del mar també han assolit un rècord aquest febrer. S’han situat en 21,06 graus centí-

grads, superant així la màxima registrada fins ara de 20,98 graus centígrads de l’agost del 2023. Per dies, la temperatura de la superfície del mar va arribar fins als 21,09 graus centígrads a finals de mes.

Pel que fa a les precipitacions, les dades de Copernicus apunten que aquest febrer ha estat més humit a Europa que

la mitjana, però remarquen que s’han registrat «condicions persistents més seques de la mitjana» a l’est i el sud d’Espanya. També s’han observat «condicions més seques de la mitjana» a la majoria de països mediterranis, part dels Balcans, Turquia i regions d’Islàndia i el nord d’Escandinàvia, així com a la Rússia occidental.

La muralla romana de Tarragona, a les fosques en l’Hora del Planeta. ACN

SERVEI RECOMANAT

Ecologia i acompanyament al dol, la suma que s’ofereix al Tanatori Municipal de Tarragona

Disposen de fèretres, urnes i altres elements ecològics, que no alteren el medi ambient

Redacció

L’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT) se suma a l’oferta de procediments totalment ecològics i respectuosos amb el medi ambient, en els seus serveis funeraris. El Tanatori Municipal de Tarragona afegeix, doncs, aquests procediments a la llista dels seus serveis habituals a les persones, entre els quals hi ha la gestió dels tràmits administratius, dels serveis d’enterrament i incineracions o el servei de suport psicològic.

EMSERFUMT aposta clarament per la sostenibilitat, reduint així l’empremta de carboni del sector

funerari. Per aconseguir-ho, disposa d’un ampli catàleg d’elements que compleixen amb totes les normatives mediambientals. En aquest sentit, actualment, ofereix uns models de fèretres elaborats amb processos de fabricació i aprofitament de residus adaptats a la legislació vigent en matèria mediambiental. Així doncs, les caixes són totalment ecològiques i fabricades amb components naturals. Entre els elements de què disposen, destaquen, per exemple, la seva estructura feta totalment de fusta, l’entapissat de cotó i el crucifix biodegradable. Aquests models de fèretres estan totalment homologats amb els respectius controls de qualitat i certificats segons la norma UNE

190001:13, així doncs, són totalment ecològics per incinerar sense cap problema.

Entre els diferents elements ecològics oferts al Tanatori Municipal de Tarragona hi destaquen també les urnes ecològiques, les quals estan elaborades amb argila, sorra o sal i, per tant, es poden enterrar sense alterar el medi ambient. També ecològics són els sudaris biodegradables de què disposen. Es tracta d’un producte impermeable i resistent que no conté clor ni compostos clorats, i que s’adapta a les normes vigents per a la cremació. A nivell de teixits, el Tanatori Municipal de Tarragona utilitza llençols 100% cotó per cobrir els difunts que no van vestits amb roba

pròpia per decisió de la família. D’altra banda, disposa de bosses de jute per al lliurament de les urnes ecològiques, un material que és una fibra natural utilitzada en aplicacions tèxtils. Així mateix, disposa també de bosses hermètiques destinades al trasllat de cadàvers, elaborades amb materials ecològics.

De cara al futur, EMSERFUMT ja treballa en noves accions encarades a la millora de les instal·lacions i el foment de la sostenibilitat. En aquest

sentit, Ivana Martínez, presidenta d’EMSERFUMT, destaca que «actualment, ens trobem a punt d’iniciar les obres de remodelació del tanatori, un projecte que preveu la installació de plaques solars. Això ens permetrà disposar de la nostra pròpia energia renovable. Tot plegat, doncs, demostra que el Tanatori Municipal de Tarragona està centrat en oferir un servei respectuós amb el medi ambient, alhora que, com sempre, cuida el tracte a les persones».

La