medi ambient
dia mundial de l’aigua
medi ambient
CRISI MEDIAMBIENTAL
Alerten que el Mediterrani s’escalfa més de pressa i que les glaceres es redueixen de manera «accelerada»
L’informe CLIVAR-Spain reclama més investigació i millorar la cooperació contra el canvi climàtic
ACN
L’última dècada les glaceres a Espanya han experimentat un retrocés «accelerat», amb una significativa pèrdua d’extensió i gruixos, segons l’informe CLIVAR-Spain -publicació coordinada per un comitè liderat per catedràtics de la Universitat de Barcelona i l’Institut Espanyol d’Oceanografia a Mallorca-. Així, el nombre de glaceres ha disminuït significativament i han sorgit nous processos evolutius característics de les fases finals abans que desapareguin. D’altra banda, apunten que el mar Mediterrani s’escalfa més de pressa que altres oceans. Els experts reclamen mesures immediates per mitigar els efectes del canvi climàtic, enfortir la investigació científica, millorar la cooperació internacional i desenvolupar estratègies d’adaptació. El permagel -el terra permanentment glaçat- està desapareixent a Sierra Nevada i presenta clars signes d’escalfament al Pirineu, la qual cosa accelera fenòmens d’inestabilitat com despreniments de roques i allaus. Aquesta situació suposa un risc per a muntanyencs i excursionistes als massissos més alts i fa evident la necessitat de desenvolupar directrius específiques per
mitigar els perills. A més, els registres a llarg termini revelen una disminució en la durada de la capa de neu i la seva acumulació màxima a la península Ibèrica, fet que posa en risc els recursos hídrics que depenen del desglaç en zones de muntanya.
Els experts apunten que també perillen els arxius paleoambientals emmagatzemats
a les coves de gel del Pirineu i Pics d’Europa, que contenen informació climàtica valuosa dels últims mil·lennis. La reducció del gel en aquestes cavitats està directament relacionada amb l’augment de les temperatures hivernals i la reducció de les precipitacions.
D’altra banda, les dades recopilades per CLIVARSpain confirmen que totes
les aigües oceàniques que envolten Espanya s’estan escalfant a una velocitat un 67 % superior a la mitjana global, amb una taxa de 0,25 graus per dècada, davant els 0,15 graus per dècada de la resta dels oceans del planeta.
Tota l’àrea mediterrània destaca per ser una de les regions més afectades pel canvi climàtic
Tot i això, hi ha algunes excepcions a aquesta tendència en regions costaneres, com la costa oest i nord de la península i el sistema d’afloraments de les Canàries, on fins i tot s’han observat tendències de refredament.
El Mediterrani destaca també per ser una de les regions més afectades pel canvi climàtic, amb un ritme d’escalfament entre dos i tres vegades superior al global des de la dècada de 1980. Aquest fenomen provoca un augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor marines, així com més salinització de les aigües superficials. Un Mediterrani més càlid intensifica els esdeveniments convectius i les precipitacions extremes, especialment a la tardor, la qual cosa podria agreujar el risc d’episodis meteorològics adversos.
Més sequera i desertificació L’informe mostra també una disminució sostinguda de la humitat relativa a la península Ibèrica, un fenomen que se suma a l’augment de l’evaporació oceànica i accentua els episodis de sequera i desertificació, en particular al sud d’Europa. En aquest context, els estudis apunten a més aridesa en àmplies zones del país, amb una reducció progressiva dels recursos hídrics i una creixent exposició a esdeveniments climàtics extrems. A més, les projeccions indiquen que l’aridesa i la severitat de la sequera al sud de la península es continuaran agreujant. La combinació entre temperatures més elevades, una menor disponibilitat d’aigua i una demanda evaporativa més elevada reforçarà aquest procés i augmentarà la vulnerabilitat dels ecosistemes i de l’activitat agrícola, sostenen. El Comitè CLIVAR-Espanya forma part d’una iniciativa internacional per millorar la comprensió del canvi climàtic i els seus efectes. Es va crear el 2004 i des de llavors ha coordinat estudis sobre variabilitat climàtica, canvis en l’atmosfera i l’oceà, i projeccions futures.
Un banc de meduses davant la costa catalana. L’increment de temperatura fa proliferar les espècies d’aigües càlides. ACN
dia mundial de l’aigua
RESERVA HÍDRICA
Els embassaments de les conques internes arriben al 50%, el nivell més alt en tres anys
Els pantans de Riudecanyes i Siurana encara són els més buits de tota Catalunya
ACN
Les reserves d’aigua als embassaments que es nodreixen dels rius de les conques internes catalanes han arribat al 50% aquest dijous a la tarda. Aquest nivell, que no es registrava des del juliol de 2022, és el resultat d’un març plujós i amb episodis generosos com la borrasca Jana de principis de mes. En poc més de 15 dies aquests pantans han passat de 216 hectòmetres cúbics a 347, és a dir, del 31% al 50% de la seva capacitat, segons els sensors de l’ACA.
L’embassament de la Baells es troba ja per sobre del 82% de reserves (estava al 54% a principis de mes), el de Sau supera el 40% (estava al 6,7%), i Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà, voreja el 45% (el 3 de març no arribava al 17%). Un nivell de reserves com aquest, equivalent a la meitat de la capacitat total dels embassaments de les conques internes, no es veia des de principis de juliol del 2022. En el cas de Riudecanyes (5,32 hm 3), va respirar amb les pluges de la tardor passada, quan estava gairebé sec
(amb l’1,6% de reserves) i va superar el 20%. Ara, amb els darrers episodis de pluja ha escalat fins prop del 38%. De manera similar, el pantà de Siurana (12,2 hm 3), a Cornudella de Montsant, que també havia quedat gairebé eixut, va remuntar fins a prop del 10% a la tardor, i amb l’empenta dels darrers dies se situa ara per sobre del 16%. Ambdós estan lluny dels nivells de reserves de la resta de pantans de les conques internes. El pantà de Foix (3,4hm 3), a Castellet i la Gornal, només va baixar per sota del 50% de la
Gràfica on es reflecteix la
seva capacitat un breu període de temps després de l’estiu del 2023, després de les pluges abundants de les darreres setmanes, ja fa uns dies que està ple del tot.
de
Les reserves de Riudecanyes han escalat fins prop del 38% i les de Siurana superen el 16%
Els tres grans pantans de les conques internes catalanes
són el de Susqueda (Osor), amb 233 hm 3 de capacitat màxima, Sau (Vilanova de Sau), amb 165,2 hm 3 i la Baells (Cercs), amb 109,4 hm 3. El primer té avui prop de 100 hm 3 d’aigua embassada (el 42%), gairebé el doble que ara fa un
any (20%). Sau ha superat els 70 hm 3 (42%), molt lluny tant d’un mes enrere (7,6%), com del mínim registrat fa un any, per sota del 3% de la seva capacitat. El de la Baells mai va davallar tant, però l’increment en un any és molt gran: del 20% a més del 80% el dia d’avui, amb 90 hm 3 d’aigua. Tots tres plegats sumen 260 hectòmetres cúbics d’aigua.
pujada
les reserves des de la primera setmana de març fins aquesta setmana. ACN
medi ambient
QUALITAT DE L’AIGUA
Els problemes de salinització avancen i ja afecten un 28% dels rius de l’Estat
Els experts alerten que l’augment de sal en aigua dolça pot derivar en problemes de salut
D. P.
La salinització dels aqüífers i de les fonts de recursos hídrics a causa de la sobreexplotació i, en els darrers anys, principalment per la falta d’aportacions a causa de la sequera, ha anat en augment a Catalunya i també a la resta de l’Estat, de manera que ja afecta més d’una quarta part dels rius espanyols.
Un estudi elaborat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) reflecteix que un 28% dels rius de l’Estat estan salinitzats en major o menor mesura, però en tots aquests casos se superen els índex considerats correctes per a l’aigua dolça d’origen natural.
El problema no és nou i, de fet, es tracta d’una qüestió que afecta a escala mundial, però
que té una incidència sobretot en zones àrides i on menys control hi ha sobre les activi-
tats humanes que la causen. Algunes de les causes més habituals acostumen a ser la
sobreexplotació dels recursos hídrics, la mineria, l’agricultura i ramaderia intensives o pro-
cessos industrials que generen residus salins com ara les dessaladores. El document detalla que l’augment de salt en aigua dolça pot generar problemes de salut i té una conseqüència evident sobre els ecosistemes.
A l’Estat s’estima que hi ha un 28% de la xarxa hidrogràfica que té nivells preocupants de sal. L’afectació és diferent en funció de les zones i n’hi ha molt castigades però d’altres que encara no és un problema. On hi ha una major concentració de sal s’ha constatat una davallada dràstica de la diversitat d’espècies i s’han perdut éssers que no poden sobreviure en aquests hàbitats.
Això complica el funcionament dels ecosistemes i els beneficis que se’n poden obtenir. Entre aquests hi ha la purificació de l’aigua i la regulació climàtica, ja que s’ha detectat que les zones amb més concentració de sal s’emeten més gasos d’efecte hivernacle.
Les causes més habituals són la sobreexplotació o els processos industrials amb residus salins
L’informe elaborat per una de les científiques del CEAB, entre d’altres investigadors, exposa un conjunt de solucions per resoldre la situació. En aquest sentit proposen canvis normatius, com ara abaixar el nivell permès de conductivitat a les aigües. A dia d’avui es troba per sobre dels valors que es consideren segurs per a la biodiversitat.
El document també planteja metodologies més sostenibles en l’agricultura i la indústria o tècniques de minimització de residus en mineria. Una altra mesura és la de substituir la sal que s’estén a les carreteres per evitar les glaçades per altres productes biodegradables.
Llit del riu Cardener amb restes de sal al costat de l’aigua. F. VALLÈS (MNCN-CSIC)
dia mundial de l’aigua
NOVA POLÍTICA HÍDRICA
Paneque: «Amb l’estratègia de l’aigua, el 70% de la demanda es garantirà amb nous recursos»
El nou model de la Generalitat trenca la dependència de la pluja, resol el dèficit hídric i millora la coordinació amb el món local
La Generalitat compta amb un nou full de ruta de mesures per garantir la seguretat hídrica i deixar de dependre de la pluviometria i, al mateix temps, reduir l’impacte de l’actual sequera. L’objectiu és garantir l’autosuficiència de l’aigua necessària per al país sense dependre de les pluges, sobretot després d’estar més de 48 mesos amb precipitacions per sota de la mitjana.
La consellera Sílvia Paneque explica que la voluntat és que Catalunya «disposi d’una estratègia per no dependre de la pluja el més aviat possible». Així, es vol accelerar els canvis necessaris «per tenir un nou model de l’aigua a Catalunya sostenible, que no només tingui cura de preservar aquest recurs bàsic, sinó que també sigui capaç de generar aigua».
Segons Paneque, «passem de l’escassetat i l’esperança de la pluviometria a la seguretat hídrica a Catalunya, i d’un model lineal a un de circular». «La valoració global d’aquestes inversions se situa en els 2.000 milions d’euros en l’horitzó 2040», ha detallat la consellera. «Hi havia 1.000 milions d’euros previstos i, per tant, doblem les inversions previstes fins el 2040, que és quan es preveu la finalització de tot allò que es recull en aquest acord de Govern».
L’objectiu és impulsar diverses actuacions del cicle de l’aigua. La nova estratègia de la gestió de l’aigua farà possible la creació d’un model que produeixi nova aigua, però que també permeti la millora dels ecosistemes aquàtics a partir de la millora del sanejament i la intensificació del controls de l’aigua, entre d’altres.
Per això s’han accelerat tots els tràmits de les grans infraestructures previstes per a la reutilització i dessalinització, impulsar els projectes que ja estan en estudi i dissenyar nous projectes i normatives que han de facilitar la dessalinització, la reutilització, però també l’estalvi i l’eficiència. Totes les mesures es preveuen dins d’un full transversal i que implicarà totes les administracions, el teixit empresarial, agrícola i social.
L’acord inclou un encàrrec al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica d’un nou full de ruta i l’impuls d’una llei de transició hídrica que permeti assolir un nou model de gestió de l’aigua. Aquest
s’ha de basar en la prevenció de l’ús, la circularitat, la innovació tecnològica, la resiliència de les xarxes, la dotació de les infraestructures necessàries, la gestió dels boscos o l’aprofitament dels aqüífers subterranis com sistemes d’emmagatzematge complementaris. També es desenvolupen infraestructures estratègiques per incrementar els recursos hídrics, com ara la rehabilitació de la Planta de Tractament del Ter, l’ampliació i millora de la Planta de Tractament del Llobregat, el desdoblament de l’artèria PTT-EDT II Tram IV o les dessalinitzadores de la Tordera II, el Foix i Costa Brava Nord. També contempla altres actuacions com la millora de la connectivitat de les xarxes d’abastament, actuacions per generar un nou recurs d’aigua o guanyar eficiència en les infraestructures de regadiu. Inclou convocatòries d’ajuts als ens locals per a nous tractaments de regeneració, canonades de distribució o infraestructures. Preveu adaptar els sistemes de sanejament per possibilitar la reutilització i protegir les aigües freàtiques i de la pluja de la contaminació d’aigües residuals.
Una tercera dessalinitzadora Una de les actuacions previstes en aquest full de ruta és la construcció d’una nova dessalinitzadora en l’àmbit de la Costa Brava Nord, amb l’objectiu de reduir el dèficit hídric en la
zona de l’Alt Empordà. La planta serviria per a incrementar la disponibilitat d’aigua en una zona que depèn de l’embassament de Darnius Boadella i de l’aqüífer del Fluvià-Muga.
A més d’aquesta nova actuació, el Govern ha acordat accelerar la tramitació per a construir les dues actuacions de dessalinització ja previstes: l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (que passarà dels 20 als 80 hm3 de capacitat de producció) i la nova dessalinitzadora del Foix, amb una capacitat de fins a 30 hm3. En aquest sentit, el Govern demanarà al govern espanyol l’acceleració dels acords per a la construcció d’aquestes dues plantes, un cop les dues inversions ja es van aprovar per part del Consell de Ministres el 9 d’abril passat. L’avaluació ambiental de la dessalinitzadora de Foix ha passat a ser urgent, situada al terme municipal de Cubelles, i arribar a un acord perquè Acuamed iniciï la tramitació. Aquesta planta tindrà una capacitat de 30 hm3/ any. El projecte bàsic està finalitzat, es disposa de tots els informes sectorials i s’estan responent a les al·legacions com a pas previ a l’elaboració de la
Declaració d’impacte ambiental. Aquesta dessalinitzadora preveu una inversió de 223 milions d’euros.
Millores en els tractaments de potabilització
La nova dessalinitzadora del Foix s’ha convertit en una infraestructura d’execució urgent
Es contemplen nous ajuts als ens locals per a la construcció de tractaments de regeneració
A més de la construcció de noves infraestructures per a disposar de més aigua, el Govern vol accelerar actuacions per a millorar el funcionament i modernitzar les estacions de potabilització en l’àmbit metropolità. Una d’elles és la millora de les obres de rehabilitació de la planta potabilitzadora del Ter, adjudicades per 102 milions d’euros. El projecte preveu construir un nou dipòsit i una estació de bombament, així com la posada en marxa d’una unitat de desinfecció per ozonització i una nova instal·lació de desinfecció amb hipoclorit sòdic. També es preveu la rehabilitació dels filtres de sorra existents i la disposició de filtres de carbó actiu en gra. La segona actuació en aquest àmbit que està prevista és la d’accelerar les actuacions per a millorar la planta potabilitzadora d’Abrera. Aquesta actuació, dividida en dues fases, preveu ampliar i millorar el tractament de
la planta i l’ampliació de les installacions d’electrodiàlisi reversible. També es vol accelerar l’ampliació del tractament d’osmosi inversa de la potabilitzadora de Sant Joan Despí per millorar la qualitat de l’aigua.
A més de les millores en les plantes de potabilització, també es vol potenciar l’increment de l’eficiència de les conduccions d’ATL, que actualment és del 98%.
Impuls a l’aigua regenerada Amb l’objectiu de recuperar tota l’aigua i consolidar l’ús d’aigua regenerada, en el cas del Llobregat es preveu l’execució d’una conducció pel trasllat de cabals d’aigua residual des de l’àmbit del Besòs cap a la depuradora del Prat de Llobregat, per permetre un funcionament a màxima capacitat de les instal·lacions actuals de regeneració i impulsió (amb un cabal d’entre 250 i 500 l/s). Aquesta mesura estaria en servei abans del 2027 i incrementaria la producció d’aigua regenerada. Ja en l’horitzó del 2033 es preveu que estigui en funcionant l’Estació de Regeneració d’Aigua del Besòs, que permetrà regenerar l’aigua en la mateixa conca del Besòs i dotar així de més recurs a les potabilitzadores d’aquest àmbit. També s’avancen la construcció dels tractaments de regeneració de l’EDAR de Mataró i de l’EDAR de Figueres, que permetran disposar, per una banda, de més aigua per a la recàrrega dels aqüífers i, per l’altra, major recurs per a usos agrícoles.
Major suport al món local Finalment, es contemplen nous ajuts als ens locals per a la construcció de tractaments de regeneració, canonades de distribució i infraestructures necessàries, sens perjudici de les inversions en obres i actuacions urgents que puguin sorgir. El Govern habilitarà les partides pressupostàries i els recursos suficients per a efectuar les despeses i inversions. A més de tot això, també es vol millorar l’estat del medi hídric amb punts de control, telecomandaments i comptadors, intensificar la intervenció d’usos i abocaments i intensificar el control de la qualitat de l’aigua. També es potenciarà la millora de la gestió dels boscos per a millorar l’escorrentiu de l’aigua, la protecció de les aigües freàtiques, l’impuls de l’estalvi d’aigua i la reutilització de les aigües grises als habitatges.
Redacció
Imatge aèria el terciari de l’Estació Depuradora de Vila-seca, que permet reutilitzar l’aigua regenerada. CEDIDA
DESCARBONITZACIÓ
medi ambient
Impulsar la fotovoltaica, la clau per avançar cap a un Port més verd
Port Tarragona té instal·lats 3,4 MW d’energia solar i pròximament en sumarà 5,3 MW més
Redacció
Descarbonitzar l’entorn portuari i guanyar autonomia energètica. Aquest és el doble objectiu que persegueix Port Tarragona. Són diverses les línies d’acció que està seguint per aconseguir-ho. Una de les més destacades és l’aposta per l’energia solar fotovoltaica. Actualment, el port, incloent-hi l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i les empreses concessionàries, té una potència instal·lada en plaques solars de 3,4 MW. Ara bé, diversos projectes en marxa sumaran 5,3 MW nous de fotovoltaica, fent importants passes cap a la reducció d’emis-
sions derivades dels consums elèctrics en l’entorn portuari.
L’Autoritat Portuària fa temps que està apostant avançar en matèria d’autosuficiència energètica. Tant és així que les cobertes de diversos edificis administratius, culturals i de serveis de l’Autoritat Portuària han esdevingut un petit pol de generació d’energia neta. Concretament, hi ha instal·lacions fotovoltaiques al Refugi 1 i 2 del Moll de Costa, a l’edifici administratiu de l’APT, a l’edifici del Club de Rem, al Punt de Control Fronterer, a la seu de l’Agència Tributària, al Centre d’Acreditacions, a les pèrgoles de l’aparcament de la terminal de creuers i a l’edifici de la
Policia Portuària. Totes aquestes instal·lacions produeixen 0,7 MW d’energia renovable. Ara bé, l’Autoritat Portuària no s’atura aquí.
Actualment, s’estan fent els projectes de les instal·lacions fotovoltaiques per a les cobertes dels Tinglados 1, 2, 3 i 4 (320 kWh) i de l’Edifici d’Entitats del Moll de Costa (15kWh). A més, s’està duent a terme l’estudi previ per a instal·lar plaques a l’aparcament de vehicles adjunt a l’edifici administratiu (200 kWh) i en tres naus del moll de Castella (600 kWh). Amb totes aquestes instal·lacions, se sumarien 1,2 MW més, de manera que la producció total d’energia neta de l’Autoritat Portuària
s’aproparia als 2 MW.
Els esforços del Port per a promoure un mix energètic verd es complementen amb l’aposta que està duent a terme la resta de la comunitat portuària per a implementar installacions fotovoltaiques. A hores
El Port vol reduir emissions i guanyar autonomia energètica amb la fotovoltaica
d’ara, les empreses concessionàries tenen installada una potència de fotovoltaica de 2,7 MW. Així mateix, estan projectades noves instal·lacions que sumarien 4,1 MW més. Aquestes xifres, però, només són l’inici. I és que el re-
cinte portuari podria arribar a produir 79,34 MW, sumant les cobertes dels futurs espais de la ZAL, la campa de vehicles i totes les naus. Perquè això sigui una realitat, cal un treball braç a braç amb el conjunt de la comunitat portuària; un treball que l’Autoritat Portuària està liderant amb la meta de fer del Port Tarragona un port verd i descarbonitzat.
El recinte portuari podria arribar a produir prop de 80 MW d’energia solar fotovoltaica.
dia mundial de l’aigua
gestió dels recursos
Reptes i oportunitats en la gestió de l’aigua al Baix Camp
La manca de recursos hídrics subterranis i superficials ha obligat Comaigua a plantejar un canvi en l’explotació de les fonts d’aigua disponibles amb la finalitat de mitigar els efectes de la falta de pluges i aportar solucions a l’empitjorament de la qualitat de les aigües
Redacció
L’estat hidrològic del Baix Camp és divers, en estar format per tres unitats d’explotació diferents, segons el Pla de Sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua. La unitat d’explotació més nombrosa en població abastida correspon als municipis connectats al Consorci d’Aigües de Tarragona, que en l’episodi de sequera que ha afectat les conques internes de Catalunya durant els darrers tres anys pràcticament no ha experimentat cap tipus de restricció. No ha estat el cas de les unitats d’explotació de Prades-Llaberia i Riudecanyes, que es trobaven, respectivament, en estat d’alerta I i d’emergència fins el dia 18 de març, quan van passar a normalitat i pre-alerta gràcies als darrers episodis de pluges.
Aquesta manca de recursos subterranis i superficials ha obligat Comaigua, companyia mixta comarcal del Baix Camp per a la gestió del cicle de l’aigua, a plantejar un canvi en l’explotació de les fonts d’aigua disponibles, amb la finalitat de mitigar els efectes de la falta de pluges dels darrers anys i aportar solucions a l’empitjorament de la qualitat de les aigües. En aquest sentit, són moltes les línies de subvencions derivades de l’emergència climàtica experimentada per Catalunya des del 2021 i posades tant a la disposició de les administracions locals com de les entitats gestores dels serveis d’abastament d’aigua.
Aquestes línies estan adreçades a actuacions de millora dels tractaments per solucionar problemes de qualitat i a la recuperació o construcció de noves captacions, i també s’ha fet una forta aposta per la digitalització del cicle integral de l’aigua, com a eina per millorar l’eficiència de les xarxes i disminuir l’aigua no registrada, que és aquella aigua no comptabilitzada per pèrdues reals (fuites) o aparents (subcomptatge, frau, etc.).
Les aliances, element clau en la millora dels abastaments Comaigua ha col·laborat amb els ajuntaments de Riudecols, Alforja i les Borges del Camp en la recuperació de recursos subterranis i en la recerca de nous, gràcies a diverses línies de finançament que han estat complementades amb recursos econòmics propis. Concretament, Alforja ha dotat l’abastament de dos pous de nova construcció des del 2023, unes infraestructures que han permès gairebé limitar a zero el transport d’aigua en cisternes iniciat a l’estiu del 2022. Les Borges del Camp va dur a terme una modificació estructural del pou principal del municipi, cosa que li ha permès recuperar 10 metres cúbics per hora i, així, garantir el subministrament d’aigua. El tractament amb resines instal·lat a la seva planta potabilitzadora ha permès mantenir la qualitat de l’aigua subministrada. Riudecols també ha recuperat una captació en el 2024, el pou Mirador, alhora que ha dut a ter-
me la neteja de la Mina Canalots per millorar-ne l’eficiència. Aquestes actuacions han permès disminuir radicalment el volum d’aigua transportat en cisternes des del 2023. Properament, Cambrils, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, i Les Borges del Camp portaran a terme diverses obres de recuperació de captacions —sis en total—, amb el suport de les subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament tècnic de Comaigua. Aquest conjunt d’actuacions augmentaran l’aportació d’aigua subterrània en 1 hectòmetre cúbic anual.
La situació d’emergència del pantà de Riudecanyes va portar l’Ajuntament i Comaigua a una gestió diària i colze a colze per intentar mantenir la qualitat de l’aigua a nivells òptims, millorar-ne el tractament i buscar alternatives al recurs actual. Des del 2023, el tractament ha evolucionat amb un tanc de coagulació i un sistema de filtració amb sorra més pirolusita optimitzat amb carbó actiu. Prèviament, en el pretractament s’ha afegit una oxidació mitjançant dosificació de diòxid de clor, per disminuir els trihalometans. A principis de març, s’ha llogat provisionalment una planta d’osmosi inversa amb l’objectiu d’eliminar l’aportació d’aigua amb cisternes, mentre no es resol una subvenció per canviar el tractament aplicat a l’aigua procedent del pantà de Riudecanyes. D’altra banda, l’any 2023 els municipis gestionats per Comaigua van
acordar optar a un Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), de digitalització del cicle de l’aigua. La proposta és conjunta i agrupa els 12 municipis en modalitat de gestió integral del cicle de l’aigua. El projecte TEVA (Transformació, Eficiència i Valorització de l’Aigua), a la comarca del Baix Camp, opta a la tercera convocatòria del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), amb un finançament de 5 milions d’euros.
Objectius de TEVA, un projecte transformador TEVA cerca, en primer lloc, la millora de l’eficiència de les xarxes d’aigua i de clavegueram a través de la digitalització del cicle integral de l’aigua. Els objectius principals són la reducció de l’aigua no registrada i l’aprofitament dels recursos disponibles, així com la millora del coneixement de les xarxes de clavegueram i les possibles afectacions d’abocaments al medi. Aquest projecte suposaria una oportunitat única per disposar d’un arxiu documental per planificar les actuacions i inversions estratègiques futures (redacció de plans municipals d’emergència per sequera, plans de vigilància sanitària i qualitat de l’aigua, plans integrals de gestió dels sistemes de sanejament, plans d’aigua regenerada i plans de protecció civil contra inundacions).
En conjunt, amb la totalitat de les subvencions obtingudes i l’eventual
concessió del PERTE, Comaigua podrà ampliar, fins al 65% de mitjana, el parc de comptadors dotats amb el sistema de telemesura i tenir la totalitat de les xarxes controlades en sectors hidràulics per analitzar les pèrdues detalladament. Es preveu, així, una millora de l’aigua no registrada del 2,2 %, el que suposarà un estalvi d’aigua de 188.000 metres cúbics anuals. També es durà a terme la modelització hidràulica de les principals xarxes de clavegueram, per donar compliment a l’actualització del Reglament del Domini Públic Hidràulic (RD 665/2023) i limitar els abocaments al medi receptor. Malgrat que el projecte inicial no va ser escollit en la convocatòria del 2023, el grau de maduresa i la bona puntuació obtinguda van motivar Comaigua a presentar-se a la tercera convocatòria, que es troba pendent de resolució per part del MITECO.
Totes les inversions que s’han plantejat en cadascun dels municipis resulten imprescindibles per adaptar els abastaments al canvi climàtic. La gestió dels darrers anys ha posat de manifest una clara necessitat d’apostar per la transformació digital dels serveis del cicle de l’aigua, cosa que a Comaigua hem fet i que, amb l’impuls del PERTE, podrem accelerar, i, en conseqüència, podrem democratitzar l’accés a la tecnologia a municipis mitjans i petits, de manera que reforçarem la cohesió social i territorial entre les diferents entitats municipals i Comaigua.
Camió cisterna omplint un dipòsit al municipi de Riudecanyes. CEDIDA
Imatge de fa uns dies del pantà de Riudecanyes. CEDIDA
medi ambient
QUALITAT HÍDRICA
L’aigua del CAT, garantia de qualitat
El Consorci d’Aigües de Tarragona analitza més 61.000 paràmetres a l’any per garantir la qualitat de l’aigua
El laboratori del CAT, LQAIGUA, gestiona anualment més de 2.300 mostres d’aigua. Amb aquestes, l’any passat es van poder analitzar més de 61.400 paràmetres. Així, el nombre d’elements paramètrics examinats ha augmentat, assolint un nou màxim històric, el qual prova el compromís de l’ens amb la seguretat i la qualitat de l’aigua que serveix als seus consorciats. Aquestes xifres ofereixen una mitjana de gaire-
bé 170 resultats analítics diaris, que certifiquen la salubritat de l’aigua que raja per les aixetes de més del 85% de la població del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Això són més de 170 raons al dia per confiar en l’aigua que arriba a les llars del nostre territori.
En el Dia Mundial de l’Aigua, cal recordar que l’aigua servida pel Consorci s’ha certificat com a apta per al consum humà ininterrompudament els 365 dies de l’any. L’increment de pluges a la conca de l’Ebre ha pro-
piciat que durant el 2024 i el primer trimestre del 2025 la qualitat natural de l’aigua del riu hagi millorat respecte al 2023, quan la sequera va alterar notablement les propietats d’aquesta. Aquest fet, sumat a la constant actualització i millora dels processos de potabilització que du a terme el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a les seves instal·lacions de l’Ampolla, propicia que l’aigua subministrada als 69 municipis i 27 indústries consorciades sigui d’òptima qualitat. Tant és així que l’ens disposa de la certificació
ISO 22000, relativa a la innocuïtat alimentària, considerant l’aigua com a producte alimentari.
El CAT manté una estricta i exhaustiva vigilància sobre la composició de l’aigua, tant abans com després del tractament de potabilització. Tanmateix, el Consorci adopta la millor tecnologia disponible per garantir l’òptima qualitat del subministrament, ampliant progressivament l’equipament que permet analitzar un recurs tan vital per al dia a dia de tota la població com és l’aigua potable.
Subministrar aigua amb garanties sanitàries obliga a analitzar i controlar tots els paràmetres de qualitat les 24 hores, els 7 dies de la setmana, 365 dies a l’any, ininterrompudament. Una tasca que forma part de l’ADN del CAT. Tant és així que els resultats més representatius s’actualitzen diàriament a l’apartat La teva aigua del portal web del CAT.
Recorda: l’aigua de l’aixeta és sinònim de garantia de qualitat, seguretat, sostenibilitat i, en definitiva, de salut!
Redacció
Una de les tècniques del laboratori del CAT, amb part de les mostres diàries que s’hi analitzen. CEDIDA
dia mundial de l’aigua
PATRIMONI HÍDRIC
‘Caminant sobre la Mina de l’Arquebisbe’, nova proposta pel Dia Mundial de l’Aigua
L’experiència vol donar a conèixer aquesta infraestructura que data de 1798
D.P.
L’Empresa Municipal
Mixta d’Aigües de Tarra gona (Ematsa), la Bibli oteca Hemeroteca Municipal (BHMT) i l‘Institut Català d’Ar queologia Clàssica (ICAC) or ganitzen la sortida ‘Caminant sobre la Mina de l’Arquebis be’ de cara a demà dissabte, 22 de març, al matí. La proposta neix amb un rerefons de caire històric i cultural i té per objec tiu donar a conèixer diversos aspectes del patrimoni hídric i de la gestió de l’aigua a la ciutat en el marc del Dia Mundial de l’Aigua que se celebra aquest mateix dissabte.
El recorregut de la cami nada oferirà un recorregut per la Mina de l’Arquebisbe,
una infraestructura hidràu lica que va abastir a la ciutat des de finals del segle XVIII i recorda la fita del 2 de desem bre de 1798, quan es va posar en marxa i l’aigua va tornar a brollar de les fonts de Tar ragona, algunes d’elles fetes construir expressament per a commemorar aquell esdeve niment. Els artífexs de la re cuperació de la mina van ser els arquebisbes Joaquín de Santiyán i Francesc Armanyà, que van retornar a la ciutat la portada d’aigües des de la cap tació de Puigpelat.
Els participants podran gau dir d’un recorregut de caire cir cular, durant el qual es podran resseguir els vestigis de la mina romana al voltant de Sant Pere i Sant Pau i la Part Alta. De fet,
per tal de poder conèixer la his tòria d’aquest minat i les seves característiques, la ruta estarà guiada per Jordi López, inves tigador de l’ICAC. La Mina de l’Arquebisbe és un espai histò ric reconegut com Bé Cultural d’Interès Local i Ematsa s’en carrega de man tenir amb un pla especial que in clou mesures de protecció, millo res de la infraes tructura i difusió a la ciutadania. Durant el camí es visitaran les fites, respiralls i pous de regis tre, així com també les instal· lacions d’Ematsa i l’espai El camí de l’aigua, situat dins d’un antic dipòsit museïtzat,
La mina va abastir la ciutat des de finals del segle XVIII i aprofita part de l’antiga mina romana
així com l’interior del dipòsit d’aigua de l’Oliva. La camina da acabarà recorrent, ja dins el nucli urbà, l’antiga entrada de la mina romana, la torre de les aigües i les quatre fonts que va fer construir l’arquebisbe Ar manyà i que encara es conser ven a la Part Alta a la plaça Sant Joan, plaça de les Cols i plaça Sant Antoni. L’itinerari és d’uns 5 quilòme tres, la durada prevista és de 3:30 hores i és re comanable portar calçat i roba còmodes. L’activitat és gratuïta amb inscripció prèvia (bhmt@ tarragona.cat) i té un afora ment de 50 places.
Imatge antiga de la mina, ja entubada, al costat del cementiri. CEDIDA
FORMACIÓ PROFEsSIONAL
T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura
Redacció
Estàs pensant a dedi car te professional ment al món de pai satgisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, l’educació o la salut ambien tal o la prevenció de riscos? El dia 10 de maig podràs infor mar te personalment a les jornades de portes obertes a les instal·lacions de cen tre. Concretament, el centre educatiu ofereix un total de cinc cicles de grau superior, dos d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà. Aquesta aposta organitza tiva del centre permet que aquells estudiants que així ho vulguin, puguin compa ginar estudis i treball sense incompatibilitats horàries. Els cicles formatius de grau superior que es duen a terme són el de Gestió fores tal i del medi natural, Paisat gisme i medi rural i el d’Edu
cació i Control Ambiental als matins, el de Prevenció de riscos professionals i Quí mica i Salut Ambiental a les tardes. Els cicles formatius de grau mitjà que es duen a terme són Aprofitament i conservació del medi na tural, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica, tots ells als matins. Els cicles que s’imparteixen tenen un índex d’inserció laboral molt elevat i que són mol tes les empreses del territori que cerquen professionals d’aquests perfils.
L’Institut d’Horticultura de Reus no només es carac teritza per la seva especia lització formativa sinó que també ho fa per la seva apos ta per la innovació, partici pant en nombrosos progra mes que la fomenten dins l’entorn educatiu i ofereixen als alumnes la possibilitat de fer una estada en un país europeu amb un Erasmus+.
~ CONTINGUT RECOMANAT ~
medi ambient
QUALITAT HÍDRICA
Reus completa el projecte de recuperació de l’aigua de la mina del barri Fortuny
La ciutat guanyarà més de 250.000 m3 anuals d’aigua per a ús de boca
Aigües de Reus ha posat en marxa la planta de potabilització que ha de fer fer possible la injecció d’aigua de la mina del barri For tuny a la xarxa d’abastament de la ciutat. Paral·lelament, han començat les obres d’instal· lació d’una xarxa de distribu ció d’aigua no potable –també procedent de la mina del barri Fortuny– que permetrà el reg del Parc del Capellans, de la zona del camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les pis cines municipals, que també s’ompliran amb aquesta aigua. En conjunt, el projecte per metrà guanyar anualment més de 250.000m3 (en els anys hí dricament “normals”, sense sequera) per a ús de boca amb totes les garanties sanitàries, i la recuperació d’altres 80.000m3 d’aigua no potable. El volum d’aigua potable recuperada equival al consum d’uns 7.000 persones al dia; i el d’aigua no potable recuperada, de 2.000.
El volum total d‘aigua recu perada equival a abastir unes 9.000 persones al dia, vora el 8% de la població de Reus. El pressupost total dels treballs ascendeixen a vora 500.000 euros (IVA no inclòs), dels quals una bona part han estat sub vencionats per l’Agència Cata lana de l’Aigua (ACA). Les actuacions culminen el projecte de recuperació de la mina del barri Fortuny, ideat seguint els principis d’economia circular, un model que persegueix una transformació econòmica d’envergadura mitjançant l’eco-disseny, l’aprofitament dels recursos amb el mínim consum, les mesures per afavorir la reutilització i una aposta per la investigació, la innovació i el desenvolupament.
Més enllà que la ciutat gua nyi aigua per al subministra ment de boca i altres usos quo tidians, la nova xarxa permetrà el reg amb aigua no potable del Parc del Lliscament, del Parc del Capellans, de la zona del
camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines mu nicipals.
La nova xarxa també per metrà omplir les piscines amb aigua no apta per a ús de boca però que sí té la qualitat sanità ria adient per al bany, així com el reompliment de l’aigua que es perd en l’evapo ració i en el rentat dels filtres. A més, l’aigua obtinguda en el buidat de les piscines tam bé pot utilitzar se per a la recàrre ga de l’aqüífer del minat i que no s’aboqui a la claveguera. Es preveu que l’ompliment de les piscines amb aquesta aigua ja es podrà dur a terme de cara a la temporada de bany de l’estiu d’enguany.
L’actuació s’ha fet amb principis d’economia circular: màxim aprofitament i mínim consum
La nova xarxa també permetrà regar i omplir les piscines amb aigua no apta per a ús de boca
D’altra banda, la recuperació de l’aigua no potable del minat
s’ha dissenyat de manera que pot ser gairebé del tot autosu ficient des d’un punt de vista energètic, ja que la instal·lació de plaques solars que s’hi fa aportaran la major part de l’energia necessària per al seu funcionament. Finalment, la xarxa compta amb un dipòsit que recull l’aigua de pluja a les pis tes (bowls) del parc del Llisca ment, situat a to car de les piscines municipals, i on s’emmagatzema en un dipòsit per al seu ús. Pel que fa a la potabilitzado ra que entra en servei, es tracta d’una planta de tractament mit jançant osmosi inversa, una tècnica que permet l’eliminació amb totes les garanties dels ni trats que, en aquests moments, presenta de l’aigua de la mina.
Redacció
El regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, i l’alcaldessa, Sandra Guaita, mostrant el projecte complet. CEDIDA
dia mundial de l’aigua
ESPAIS NATURALS
El projecte RENATUReus farà un seguiment dels indicadors de biodiversitat de la ciutat
El pla preveu instal·lar des de caixes niu, a càmeres de fototrampeig i endoscòpiques o enregistradors acústics
El projecte de renaturalització de l’entorn urbà i periurbà de la ciutat de Reus, conegut com RENATUReus, serà objecte d’una monitorització especial per part de l’Ajuntament de la ciutat, que en mesurarà l’impacte a través d’un seguiment científic de diversos indicadors de biodiversitat. Aquests indicadors sotmesos a estudi han de permetre avaluar la contribució de les diferents actuacions del projecte a promoure la renaturalizació i resiliència urbana.
El projecte RENATUReus, de renaturalització i resiliència de la ciutat, compta al suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.
Concretament, l’Ajuntament reusenc vol fer el seguiment de la biodiversitat urbana i mesurar els indicadors de biodiversitat com ara el control sobre espècies exòtiques invasores de fauna i flora; el número
d’hàbitats de interès del municipi amb pla de gestió adequat o el número d’espècies amenaçades del municipi amb pla de conservació. A través del projecte també es controlarà la diversitat d’espècies de fauna que es puguin localitzar en espais renaturalizats, així com la diversitat d’espècies de fauna en espais naturalizats. En aquesta línia també es vol conèixer la riquesa d’espècies de grups de fauna específics, les poblacions d’aus comunes o la cria o nidificació d’una especie indicadora. Finalment, també es vol fer un seguiment dels
refugis de fauna instal·lats i de la taxa d’ús que puguin tenir.
Per tal d’augmentar la biodiversitat, s’està buscant una l’empresa adjudicatària que redacti plans de gestió o protocols d’actuació per eliminar especies invasores i po-
Es volen controlar les espècies invasores i potenciar aquelles que estiguin en declivi
tenciar aquelles especies en declivi o que aportin una millora en la biodiversitat urbana. El projecte preveu el subministrament del material per a l’estudi, el seguiment i la conservació d’ocells, ratpenats, mamifers i macroinvertebrats,
amb l’objectiu d’augmentar quantitativament i qualitativament els resultats dels indicadors de biodiversitat.
El material que s’instal·larà va des de caixes niu, càmeres de fototrampeig i endoscòpiques, enregistradors acústics, termohigrometres, salabres, entre altres. El contracte té un pressupost de licitació de 39.581,33 euros.
Redacció
Jardineria de la zona renaturalitzada del Parc de Lliscament reusenc. CEDIDA
GESTIÓ DELS RECURSOS
Compromís amb el medi ambient: energia renovable i eficiència del servei
ARedacció
quest any, el Dia Mundial de l’Aigua posa el focus en la preservació dels glaciars, uns recursos hídrics vitals que s’estan reduint acceleradament a causa de l’escalfament global. Aquesta situació demana una resposta urgent i coordinada de la comunitat internacional per implementar mesures efectives de reducció d’emissions.
A escala local, la contribució de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona es materialitza en la transició cap a una economia circular, que inclou tres eixos principals: el desenvolupament de les energies renovables, la millora de l’eficiència energètica i l’optimització en la gestió dels residus. En aquest context, Ematsa, mitjançant el pla estratègic VIA2030, està impulsant la seva transformació cap a una gestió del cicle urbà de l’aigua més sostenible i eficient. L’empresa ha demostrat el seu compromís ambiental amb accions concretes per reduir la seva petjada de carboni i minimitzar les emissions d’efecte hivernacle.
Energia renovable La companyia d’aigües ha millorat la seva eficiència energètica en tots
els procesos. Així, durant el 2024, l’abastament i el control de qualitat han reduït un 10% el consum d’energia respecte el 2023 i, al mateix temps, han augmentat un 20%
conscienciació
l’autoproducció d’electricitat amb energia fotovoltaica i hidràulica. La producció d’energia renovable ja se situa en el 20%, el 80% restant és energia comprada amb certificació
‘La mar comença aquí’, la campanya per reduir els residus marins
ACN
Unes plaques rodones metàl·liques enganxades al costat dels embornals dels carrers recorden que és aquest el punt per on moltes deixalles i residus urbans acaben al mar i el contaminen greument. Així es visualitza a l’espai públic la ini-
ciativa ‘La mar comença aquí’, que el parc natural del Delta de l’Ebre ha iniciat en escoles i instituts dels municipis que formen part de l’espai natural. Volen conscienciar, sobretot als més joves, que els inodors o els col·lectors d’aigües pluvials no es poden utilitzar com a papereres que aboquen, en última instància, a la costa i
les platges. La iniciativa, que forma part de la campanya #perundeltanet, es traslladarà a diferents centres educatius del Delta. Els alumnes de quart d’ESO de l’institut escola Agustí Barberà d’Amposta han participat aquest dijous a la tarda en l’acció després d’una sessió formativa amb educadors ambientals del parc natural.
d’origen renovable.
Pel que fa a depuració, el procés amb un consum energètic més elevat, en els darrers dos anys ha iniciat el desplegament d’instal·lacions
d’energia renovable per a l’autoconsum i ha passat de produir 7,7 MWh l’any 2023 a produir-ne 667 MWh el 2024. Les estacions de depuració d’aigües residuals, compten amb plaques fotovoltaiques i una planta de biogàs que han permès assolir aquestes dades. Al mateix temps, la companyia ha optimitzat els seus equips, principalment els que actuen sobre el reactor biològic encarregat de la depuració, i han aconseguit reduir el consum prop d’un 17%, passant dels 4,2 GWh del 2023 als 3,5 GWh de l’any passat.
Eficiència del servei La transformació digital en la gestió del cicle urbà de l’aigua és un dels pilars en la lluita contra el canvi climàtic. Aconseguir processos més eficients es tradueix en una reducció dels recursos necessaris per dur-los a terme. Així, el control en continu del cicle de l’aigua ha permès que la xarxa d’abastament hagi assolit un rendiment hidràulic del 87% de durant el 2024. A més, durant aquest darrer any, s’han afegit 110 nous sensors al sistema de control per detectar fuites, als quals s’han incorporat eines d’anàlisi d’intel·ligència artificial per detectar patrons anòmals que facilitin la detecció de fraus.
Alumnes de l’institut Agustí Barberà d’Amposta, posant una de les plaques en un embornal. ACN
Els dipòsits generals de la companyia d’aigües disposen de plaques fotovoltaiques a la seva coberta. CEDIDA
dia mundial de l’aigua
CONSERVACIÓ D’ESPAIS NATURALS
Impulsen la neteja del Parc Natural del Delta per conscienciar sobre l’impacte dels residus
La iniciativa vol conscienciar sobre l’impacte de la contaminació en la biodiversitat i fomentar canvi d’hàbits
Sis municipis ebrencs van acollir el passat cap de setmana una jornada de neteja simultània d’espais naturals i periurbans del Parc
Natural del Delta de l’Ebre. L’activitat s’inclou en la campanya ‘Per un Delta Net’, que enguany compleix deu anys amb el suport de voluntaris. A la zona del Garxal, a Deltebre, la vintena de participants han omplert sacs principalment amb plàstics i deixalles. Segons la tècnica d’ús públic del Parc Natural del delta de l’Ebre, Cla-
k Tribuna
Joan Maria
Sardà i Padrell
Alcalde de la Pobla de Mafumet
ra Franch, la iniciativa pretén conscienciar la població sobre l’impacte de la contaminació en la biodiversitat i alhora fomentar canvi d’hàbits de consum de la ciutadania. L’acció la impulsa el Parc Natural del Delta de l’Ebre, l’associació de voluntaris del parc, el COPATE i els ajuntaments. Equipats amb sacs de ràfia i guants, una vintena de voluntaris s’han arremangat aquest diumenge per retirar residus a l’espai del Garxal, a Deltebre, durant un parell d’hores. Després de rebre les indicacions pertinents, els participants
Tots som medi
As’han escampat per la sorra per pentinar la zona a la recerca de deixalles. La mar de fons dels últims dies ha propiciat la troballa de plàstics, l’element més present en aquesta zona. Segons la tècnica d’ús públic del Parc Natural del Delta de l’Ebre Clara Franch, de la tona i mitja de brossa retirada en l’anterior campanya, el 80% eren plàstics.
Alguns dels participants en l’activitat s’estrenaven, com és el cas de la Carmen Soler, qui fa pocs mesos que viu a Riumar. «Volem un Delta net, jo la primera, i més si visc aquí,
vui en dia no s’entén cap activitat econòmica o social que no contempli la sostenibilitat, la circularitat o la protecció del medi ambient entre els seus eixos prioritaris. Lògicament, resulta imprescindible aconseguir un equilibri entre productivitat, benefici i sostenibilitat perquè, a més, cal garantir que les activitats que com a societat duem a terme avui no tindran una repercussió negativa en els habitants i els recursos del futur.
Sortosament, aquesta conscienciació a favor del medi ambient ha crescut molt en els darrers anys i la tendència continua. Amb tot i malgrat els progressos
m’agradaria que tots respectéssim la natura i que no hi hagués brossa que no cal tenir-la pel mig», ha remarcat. Altres, com en Francesc Sans, és un dels incombustibles que ha estat implicat en la iniciativa des dels seus inicis. «El temporal
Les escombraries extretes d’un any a l’altre són similars, no hi ha pràcticament millora
Glòria va fer un escampall brutal, vam arribar a trobar fins i tot neveres. Llavors vam fer una campanya bastant forta i ho vam deixar bastant net, però cada any s’ha de netejar. Cada cop que hi ha una mica de temporal, el litoral queda ple de plàstics», ha denunciat. La campanya compleix enguany una dècada. L’organització apunta que les escombraries extretes han estat similars d’un any a un altre. Així, doncs, les llaunes, els embolcalls fets de plàstics o els elements propis de l’activitat pesquera han estat els objectes més habituals que s’han mesclat entre les deixalles retirades.
assolits, queda molta feina per fer i molt per caminar. Un camí que hem de fer junts, ja que el medi ambient no és un ens estrany i aliè, sinó que tots els éssers vius en formem part indissociable.
Per això, perquè tots som medi, tenim com a societat el compromís i l’obligació de procurar i garantir un futur sostenible a les noves generacions i educar-les en aquesta conscienciació, cura i protecció del medi natural. En definitiva, conservar el planeta és l’única manera de garantir la subsistència de la pròpia vida.
A la Pobla som conscients d’aquesta situació i fa molts anys que treballem en aquesta línia. Avui
som un municipi més sostenible gràcies a mesures implantades en els darrers anys com són la instal·lació d’enllumenat públic de baix consum, la instal·lació de plaques solars i d’un punt doble de recàrrega per a vehicles elèctrics, la creació de noves zones verdes i facilitar la recollida de voluminosos, entre altres accions.
Ara bé, per molt que facin les administracions i les empreses, és imprescindible la col·laboració de la societat. Per això, des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a contribuir i aportar el seu gra de sorra per poder aconseguir junts el canvi. Perquè, recordem-ho, tots som medi.
ACN
Un voluntari retira residus a la zona del Garxal, a Deltebre. ACN
medi ambient
recuperació d’espais naturals
La renaturalització del Miracle, el gran impuls que esperava el Green Belt’26
La intervenció tindrà una durada de cinc mesos i compta amb el finançament dels Fons Next Generation de la UE
D.Prats
La notícia d’aquesta setmana a Tarragona ha estat que el pròxim 24 de març arrencaran les obres d’enderroc de la plataforma de la platja del Miracle. Malgrat això, la veritable bona notícia per a la ciutat no és, en realitat, l’enderroc en si mateix, sinó tot el que comportarà recuperar aquesta franja de la façana marítima i la seva renaturalització en benefici de la ciutat.
De fet, la intervenció és una de les actuacions més importants, per no dir la més rellevant, del projecte TarragonaGreenBelt’26, que agafarà embranzida i el seu impuls definitiu gràcies a la recuperació del Miracle. L’objectiu del projecte és tornar a naturalitzar els espais urbans de l’Anella Verda de Tarragona, com ara el parc eco-històric del Pont del Diable, el Riu Clar o la platja Llarga, tot i que cap d’aquests té la transcendència (ni el pressupost) del Miracle. El conjunt del projecte Green Belt’26 té una dotació pressupostària total de 4,2 milions d’eurosen el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat pels Fons Next Generation de la Unió Europea, i compta amb el recolzament de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el conseller
de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, es mostraven especialment satisfets aquesta semana de poder iniciar l’enderroc durant una visita a la plataforma. Segons l’alcalde Viñuales, les obres, que tindran una durada màxima de cinc mesos, «han de suposar la transformació total d’aquest
La demolició és la primera fase de la intervenció i en la segona arribarà la restauració i renaturalització
espai. Estem vivint un fet històric que canviarà no només el paisatge i el perfil de la nostra ciutat sinó també els usos que se li donaran a la zona per part de la ciutadania».
El mateix dirigent municipal considera que «es tracta d’una inversió econòmica a favor del medi ambient mai feta fins ara
a Tarragona». L’espai recuperarà els seus hàbitats litorals, la seva biodiversitat i especialment esdevindrà un nou espai verd, natural, pel gaudi de la ciutadania. «Fem una aposta valenta i necessària per treu-
re un formigó que mai hagués hagut d’estar on està i que s’alinea amb les estratègies europees de lluita i adaptació al canvi climàtic. Si no actuem, perdrem la platja del Miracle. Així de clar», ha assegurat Ru-
bén Viñuales.
Aquesta estructura de formigó de 6.000 m2, 150 metres de longitud i 12.000 tones va ser construïda l’any 2001 després de tres anys d’obres. Fins a l’actualitat, solament es va donar un ús d’aparcament i la plataforma va ser clausurada l’any 2013. La demolició de la construcció és la primera fase de la intervenció. La segona fase comportarà la posterior restauració i renaturalització d’aquest espai. De fet, l’Ajuntament de Tarragona ja es troba elaborant en paral·lel a les obres de demolició el projecte de renaturalització de l’espai, amb subvenció de la Diputació de Tarragona i de la mà del Consell Municipal de Medi Ambient. Aquesta renaturalització, l’execució de la qual recau en la Direcció General de Costes de l’Estat, inclourà la retirada de fonaments, la recuperació del sistema dunar, la creació de zones verdes de transició i el disseny i millora d’itineraris de pas.
A partir del dia 24 es farà el tancament perimetral de la zona d’obres i començarà la retirada de tots els elements de mobiliari urbà, per seguir amb l’enderroc de la superestructura. Un cop feta la demolició d’est a oest i per fases, es desgranarà el formigó armat a fi de reduir la mida dels residus resultants. Finalment, un cop triturats i separats tots els elements enderrocats, seran transportats a una planta de tractament i s’espera que gairebé un 95% puguin ser revaloritzats.
El Green Belt’26 inclou accions de renaturalització incidiran directament sobre el territori a partir de l’execució de fins a 15 projectes de renaturalització i restauració ambiental. Entre tots aquests, cal destacar la llacuna de l’Anella Mediterrània, el parc de la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau, el parc del Mas Rosselló, el parc eco-històric del Pont del Diable, el Riu Clar, el Francolí, el Gaià, la platja de l’Arrabassada, la platja Llarga i, per descomptat, la platja del Miracle.
L’enderroc de la plataforma del Miracle serà l’obra més rellevant de renaturalització del Green Belt’26. GERARD MARTÍ
El parc del Pont del Diable és una de les primeres accions del projecte. CEDIDA
dia mundial de l’aigua
recursos marins
Científics del mar avisen que cal afrontar «sense pausa» els reptes
als quals s’enfronta l’oceà
L’augment de la temperatura, la sobrepesca o la contaminació amenacen la biodiversitat marina
L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) alerta que cal afrontar «de manera immediata» i «sense pausa» els reptes als quals s’enfronta l’oceà, com el canvi climàtic, la sobrepesca, l’augment del nivell del mar, la proliferació de meduses, l’acidificació de l’aigua o la contaminació per plàstics. Ho alerta en un informe divulgatiu sobre l’estat de l’oceà publicat aquest dimecres. «Ens trobem en un moment delicat per a la salut de l’oceà», apunta Valentí Sallarès, director de
l’ICM. Segons ell, l’augment sostingut de la temperatura, la contaminació o la sobrepesca estan posant en perill la biodiversitat marina. Davant d’aquest escenari, l’institut exigeix «accions immediates i sostingudes» que posin el focus en la ciència i la investigació. La pèrdua de biodiversitat marina, avisa l’informe, no només posa en risc la supervivència de moltes espècies, sinó que també desestabilitza el funcionament global dels ecosistemes marins, amb conseqüències “significatives” per al benestar humà, els mitjans de vida i les
economies que depenen de la salut de l’Oceà.
Malgrat la crisi greu de biodiversitat, indica el document, menys del 10% del mar Mediterrani està designat oficialment com a àrea marina protegida. D’aquest percentatge, les zones de prohibició total de pesca representen només el 0,04%, una proporció “clarament insuficient” per revertir la tendència actual.
D’acord amb l’informe, un dels majors reptes als quals s’enfronta l’oceà és l’augment de la temperatura de l’aigua. Un altre desafiament impor-
tant del mar català que constata l’informe divulgatiu és el que es coneix com a acidificació, és a dir, l’alteració de l’equilibri químic de l’aigua. Igual que
està passant en altres mars, en zones com la badia de Blanes o l’Estartit, on l’Institut té estacions de mostreig permanents, s’han registrat descensos «sig-
nificatius» del pH marí. Aquest fet pot tenir conseqüències adverses per a nombroses espècies marines.
En referència a la contaminació, l’informe exposa que els plàstics, d’ús quotidià, pareixen fins i tot als intestins i estómacs dels peixos i en tota mena d’animals, afectant la seva salut i, potencialment, la dels humans que els consumeixen. A Catalunya, s’indica, més del 60% dels residus marins són plàstics i que el 46% dels peixos que viuen en àrees properes a Barcelona presenten microplàstics a dins, definint la ciutat com un possible punt de concentració d’aquests residus. Això no només afecta la fauna marina, sinó que d’acord amb l’ICM també pot portar espècies no autòctones, agreujant els problemes ecològics locals, la qual cosa fa necessària l’adopció “urgent” de mesures de gestió específiques per solucionar el problema.
A més a més, el document també fa esment de l’impacte de la pesca sense control i al turisme costaner i marítim «excessiu», que suposa un altre factor de pressió important sobre els ecosistemes marins en moltes zones litorals.
ACN
Un pescador de l’Ametlla de Mar retira brossa de les seves xarxes. ACN
medi ambient
GESTIÓ Dels recursos
La innovació i l’anticipació, claus per afrontar l’impacte de la crisi climàtica en el cicle de l’aigua
El canvi climàtic està afectant el cicle de l’aigua, alterant el seu equilibri global. Accelerar la transformació tecnològica i digital de les infraestructures és un eix prioritari d’Agbar per a una gestió resilient, sostenible i eficient
Redacció
Tot just entrada la primavera, el planeta celebra, aquest 22 de març, el Dia Mundial de l’Aigua. Per a la cita d’enguany, Nacions Unides posa el focus en la “conservació de les glaceres”, amb una crida per conscienciar sobre la gran evidència: la correlació entre les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el ritme de fosa de les grans masses de gel del planeta. El gel, la neu i les glaceres són elements greument perjudicats per l’avenç del canvi climàtic. L’escalfament global accelera un desgel de les glaceres que té repercussions no només ambientals, sinó també socials i econòmiques.
Ben a prop nostre, els Pirineus també es veuen impactats pel canvi climàtic. En les últimes dècades, l’augment de les temperatures ha accelerat la reducció de la neu i el retrocés de les glaceres pirinenques, com la de l’Aneto o la del massís del Besiberri, que han disminuït dràsticament en extensió i volum, cosa que ha afectat l’equilibri ecològic i els recursos hídrics.
Catalunya no és aliena a aquest fenomen global, i pateix una situació de sequera greu que ja dura més de tres anys. Tot i que el darrer episodi de pluges ha pal·liat temporalment la situació, els embassaments de les conques internes es troben al voltant del 45 % de la seva capacitat. Si examinem l’úl-
tima dècada, l’aigua emmagatzemada en aquesta època se situa, de mitjana, en el 65 %. El canvi climàtic afecta el cicle de l’aigua i n’altera l’equilibri global. Una realitat a la qual Agbar respon amb actuacions al voltant de quatre eixos prioritaris: la resiliència, la descarbonització, la circularitat i la digitalització.
Innovació per accelerar la transformació
En el marc dels plans de digitalització i sostenibilitat del cicle de l’aigua, Agbar està implementant solucions com el bessó digital de les xarxes de distribució, plataformes de monitoratge en temps real, robots per a la inspecció interna de canonades i drons amb càmeres tèrmiques per identificar pèrdues d’aigua i avaluar l’estat de les infraestructures des de l’aire.
La integració d’intel·ligència artificial i l’expansió de les xarxes de sensors permeten una gestió predictiva de les infraestructures, de manera que podem anticipar-nos a les incidències i, per tant, fer una gestió més sostenible i resilient de l’aigua potable.
En aquest sentit, els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), de digitalització del cicle de l’aigua, suposen una oportunitat única per a l’adaptació al canvi climàtic de les infraestructures del cicle de l’aigua dels municipis.
A-MEDI (Aigua Mediterrània Digital) és el PERTE que Agbar desenvolupa juntament amb els ajuntaments de Valls (Alt Camp); Sant Pere de Ribes, Sitges, Canyelles i Olivella (Garraf); i Castellet i la Gornal, Olesa de Bonesvalls i Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès). Un projecte transformador que preveu més d’un centenar d’actuacions valorades en més de 7 milions d’euros, i que té un finançament del 85 % provinent de fons europeus.
A-MEDI proposa digitalitzar la captació, la distribució, el consum i el drenatge urbà dels vuit municipis amb la implementació de solucions tecnològiques per a una gestió avançada del servei d’aigua i clavegueram. Softwares específics, plataformes i eines digitals que, mitjançant l’aplicació de la intel·ligència artificial, permeten obtenir informació en temps real de l’estat de les xarxes, amb l’objectiu d’afavorir el manteniment predictiu de les infraestructures hidràuliques i l’aplicació de mesures correctores a la xarxa de forma preventiva.
A-MEDI avança també amb el desplegament de la telemesura en el parc de comptadors d’aquests municipis. Una eina amb avantatges tant per als usuaris i usuàries del servei com per als ajuntaments i el gestor del servei, ja que possibilita tenir un control exhaustiu del consum d’aigua les 24 hores del dia i, per tant, la detecció immediata de possibles fuites i con-
sums anòmals. A més, aquest sistema permet una facturació exacta, sense lectures manuals o estimades. Així, una de les conseqüències que ja s’han pogut confirmar als municipis que ja disposen d’aquesta tecnologia és la reducció de les reclamacions en gairebé un 30 %. Però, a més, la telemesura és una eina fonamental en la reducció de l’aigua no registrada. De mitjana, aquest sistema permet millorar un 5 % l’eficiència de les xarxes d’aigua. Per tant, és un instrument fonamental en la preservació del recurs i en la reducció de la petjada hídrica.
Aquest conjunt d’actuacions millorarà el rendiment tècnic hidràulic (l’indicador que assenyala la diferència entre l’aigua subministrada i l’aigua que es registra en qualsevol dels comptadors instal·lats en els punts finals d’entrega d’aigua) de cada municipi en més de 10 punts de mitjana.
Solucions circulars per fomentar la neutralitat climàtica del cicle integral de l’aigua
L’autoproducció energètica per a la millora de la qualitat ambiental és una de les altres línies d’actuació d’Agbar que es recolzen en la innovació per minimitzar les emissions generades en els processos de tractament i accelerar la seva transició ecològica. La companyia impulsa la producció d’energia a les plantes depuradores
amb l’aplicació d’un model basat en l’economia circular, orientat a aconseguir un reaprofitament total dels residus.
En total, el 2024 Agbar va generar a Catalunya més de 14 milions de kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment, mitjançant la cogeneració amb biogàs de les depuradores i les instal·lacions solars fotovoltaiques. Amb aquestes actuacions de mitigació del canvi climàtic, el 2024 s’han evitat 3.656 tones de diòxid de carboni, l’equivalent a la capacitat d’absorció de 6.647 arbres mediterranis.
L’anticipació, factor determinant davant el desafiament climàtic Davant un escenari en què les conseqüències del canvi climàtic són una realitat amb clara manifestació en el nostre entorn més proper, com la virulència d’alguns episodis de DANA o la prolongació dels períodes de sequera, resulta determinant adoptar una visió a llarg termini i apostar fermament per la innovació. Agbar construeix estratègies que permeten avançar-se als esdeveniments, impulsant la digitalització, l’economia circular, la descarbonització i les aliances publicoprivades. Aquest enfocament és el que permet desenvolupar infraestructures resilients i sostenibles, amb capacitat d’anticipació davant episodis meteorològics extrems.
Inspecció a la xarxa amb un dron. CEDIDA
Hub operatiu d’Agbar. CEDIDA