Dossier català 2018/2019 by Centre de Formació d'Adults Mestre Esteve

ACCÃ&#x2030;S A GRAU SUPERIOR

LLENGUA CATALANA

CFA MESTRE ESTEVE Curs 2018-2019

CURS DE PREPARACIÓ PER A LES PROVES DACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Criteris de qualificació de les assignatures de LLENGUA CASTELLANA, LLENGUA CATALANA i ANGLÈS 1. Per tenir dret a l’avaluació, l’alumnat haurà d’haver assistit al 80% de les classes. 2. Tot i que la normativa vigent contempla una única nota a final de curs, en acabar el primer quadrimestre l’alumnat obtindrà una nota parcial orientativa. 3. Degut al caràcter progressiu i acumulatiu de les matèries lingüístiques, la nota final es calcularà aplicant la ponderació següent:  

Nota del primer quadrimestre : 40 % Nota del segon quadrimestre: 60 %

4. Per determinar la qualificació de cada quadrimestre es tindran en compte els percentatges següents:  Exàmens (un, com a mínim, per quadrimestre): 60 % de la qualificació.  Treball a classe (exercicis, activitats, respostes al professor, interès, atenció, participació...): 20% de la qualificació.  Treball a casa (redaccions, resums, comentaris de text…): 20% de la qualificació. Aquests treballs es consideren obligatoris. La qualificació d’un treball no lliurat en la data assenyalada serà de 0 punts. 5. L’adquisició de les habilitats pròpies d’aquestes matèries és progressiva, i la qualificació final tindrà com a objectiu valorar el desenvolupament de les competències de l’alumnat al llarg del curs, així com l’esforç personal. Per tant, no es faran exàmens parcials de recuperació ni examen de recuperació final.

ÍNDEX Pàgina 1. LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE

2. LA LINGÜÍSTICA DEL TEXT 

Propietats textuals : Adequació, coherència i cohesió



Marcadors textuals



Altres mecanismes de cohesió



Tipologia textual



Intenció comunicativa, tema i tesi



Estructura temàtica i estructura textual



Consells per a l’expressió escrita



Treball sobre els textos i models d’examen anteriors

3. LES NORMES ORTOGRÀFIQUES 

L’ accentuació



La dièresi



L’apòstrof i la contracció



Els signes de puntuació

4. LA MORFOLOGIA I EL LÈXIC 

Les estructures lingüístiques



L’article



El substantiu i l’adjectiu. Gènere i nombre.



L’adverbi



Conjugacions verbals i models de conjugació



Irregularitats, formes no genuïnes i usos no estàndards

5. LA SINTAXI 

L’oració



El sintagma verbal i els complements del verb



Els pronoms febles

107



Els pronoms relatius

117



Canvi i caiguda de preposició

125

Llengua catalana CPPACFGS

1. LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE Entenem per comunicació, el fet de transmetre informació d’un punt a un altre. En qualsevol acte comunicatiu es distingeix la presència necessària d’una sèrie d’elements, ja que sense ells no és possible cap mena de comunicació. Per distingir la capacitat de comunicació que tenim els humans (la llengua) de la dels animals, parlem de funcions del llenguatge. El parlant centra l’interès en un dels factors que intervenen en l’acte comunicatiu, i per això, hi esdevé predominant la funció corresponent, tot i que no sol ser exclusiva, per aconseguir la seva finalitat.

Llengua catalana CPPACFGS

1.1 ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS Els registres són varietats funcionals que cada parlant fa de la llengua segons la situació en què es troba i d’acord amb les convencions establertes. La tria del registre es fa en funció de: la relació entre emissor i receptor; el tema; el canal; la intenció o l’espai geogràfic, entre d’altres.

Els registres bàsics de la llengua segons el seu nivell de formalitat (de menys a més) són els següents: ● Registre vulgar → presenta mots incorrectes, l’utilitzen interlocutors de baix nivell cultural. ● Registre col·loquial → s’utilitza en situacions de la vida quotidiana; és un llenguatge poc elaborat, espontani, de vegades imprecís, amb molts de gestos, entonacions diferents, frases sense acabar o amb doble sentit, etc. ● Registre estàndard → és una varietat que pretén ser neutre; és un pont entre els registres formal i informals. No és natural, ja que s’ha creat per a ser comuna per a tots els parlants d’una mateixa llengua. S’estudia a l’escola i es la que s’utilitza en els mitjans de comunicació. ● Registre especialitzat (administratiu, científic, jurídic, publicitari...)→ és un lèxic ric i preparat, propi de textos especialitzats amb un grau de formalitat alt. ● Registre literari → és un tipus de llengua propi dels textos amb molta elaboració lingüística (poesies, novel·les...). És un llenguatge subjectiu amb ús de figures retòriques com les metàfores.

ACTIVITATS 1. Identifiqueu els elements de la comunicació en aquestes situacions comunicatives. -La Marta escriu articles en un diari -El mestre explica la lliçó als alumnes -L’àvia canta una cançó al net -Un nadó plora quan detecta la presència d’algú 2. Indiqueu quin és el canal emprat en els processos de comunicació següents. -Una conversa en un restaurant -Una emissió radiofònica -Un xat a internet -La tramesa d’una carta -Una conversa telefònica

Llengua catalana CPPACFGS

3. Inventeu un possible emissor i un possible receptor i un context que doni sentit a aquests missatges. -No, ara no, en un altre moment

-Ring, ring, ring

-Demà diumenge dinem a casa nostra -Estic molt content de veure’t

-No tornis gaire tard aquesta nit 4. Escriviu la funció del llenguatge predominant en aquestes situacions. 1. L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom que qualifica. 2. Hi havia una vegada... 3. Que bonic és estar amb tu! 4. Em sent? 5. Corre! 6. He aprovat el curs. 5. Escriviu aquestes paraules estàndard amb registres diferents. informal

Estàndard nen pare professor vaixell habitació parlador analfabet veure morir-se divertir-se robar pegar

formal

Llengua catalana CPPACFGS

6. Llegiu atentament aquest text i responeu a les qüestions següents.

Més de 34.000 usuaris es baixen l'aplicació de Sanitat en una setmana. Permet sol·licitar, modificar i anul·lar cites mèdiques en centres de salut des del telèfon mòbil, així com baixar-se justificants d'assistència. L'aplicació GVA+salut s'ha baixat en els seus primers vuit dies, de dijous 4 fins al divendres 12 de maig, per més de 34.300 usuaris. En concret, 24.877 del sistema operatiu Android i 9.447 del sistema iOS. L'aplicació mòbil permet sol·licitar, modificar i anul·lar una cita prèvia per acudir al centre de salut i disposa d'un servei que informa l'usuari sobre el centre de salut i l'hospital que li corresponen, així com del tipus d'especialitats que aquests ofereixen. L'eina informàtica es troba disponible en la primera d'una sèrie de versions que, de forma progressiva, aniran incloent diverses millores. L'accés a l'aplicació es realitza mitjançant la introducció del número de la targeta sanitària i la data de naixement dels usuaris. A més, permet introduir fins a quatre usuaris diferents, de manera que es facilita la gestió de les cites familiars a través d'un únic telèfon mòbil. Aquest sistema també permet baixar les cites al calendari i els justificants mèdics d'assistència en el mateix dispositiu mòbil. Així mateix, l'aplicació també ofereix la possibilitat d'un marcatge ràpid per posar-se en contacte amb el 016, amb el servei d'emergències, en cas que sigui necessari. Missatge de record per no oblidar la cita mèdica A més de l'aplicació, la Conselleria de Sanitat ha anunciat la posada en marxa d'un servei de missatges als telèfons dels pacients amb el recordatori de la cita que tenen amb el seu metge, tant pel que fa al servei de primària com al de consultes especialitzades. No es traslladaran dades de consultes que puguin resultar especialment confidencials, com és el cas de salut mental o salut sexual i reproductiva. Ara.cat.València, 15 de maig de 2017 (Text adaptat) 1. Expliqueu d’una manera clara i entenedora el significat del títol del text.

2. Identifiqueu els elements de la comunicació en el text anterior.

3. Quina funció o funcions del llenguatge predominen? Raona la resposta.

4. Quin tipus de registre lingüístic hi predomina? Perquè?

5. En un full a part resumiu les idees principals exposades en el text.

Llengua catalana CPPACFGS

2. LA LINGÜÍSTICA DEL TEXT

1. PROPIETATS TEXTUALS El text és el centre de tota comunicació lingüística. És el lligam exterior i objectiu entre l’emissor i el receptor, tant si es comuniquen cara a cara o a distància. És així com els textos es converteixen en les unitats mínimes comunicatives. I perquè un text sigui efectivament comunicatiu hauria de presentar aquestes característiques:

a) Adequació: El text, per a acomplir la seva finalitat, ha d’adequar-se a la situació de comunicació, al context. És ben sabut que no podem utilitzar el mateix llenguatge en totes les ocasions, cal que l’adeqüem a la situació concreta. Ser adequat significa saber escollir d’entre totes les solucions lingüístiques que et dóna la llengua, la més apropiada per a cada situació de comunicació. Fes una reflexió per escrit sobre les següents qüestions:  Fas servir la llengua de la mateixa manera quan parles amb els amics que quan ho fas amb un desconegut, amb un professor o amb el teu cap a la feina? Quines diferències hi trobes?  Què creus que vol dir adaptar el discurs, o el text, a la situació comunicativa?  Demanes res per escrit amb el mateix nivell de formalitat a un amic o a l’alcalde? Per saber si un text oral o escrit aconsegueix l’adequació necessària, val la pena fixar-se en els punts següents, que són especialment rellevants: 

Si el text assoleix realment el propòsit comunicatiu per al qual ha estat produït (per exemple: informar d’un fet, exposar una opinió, sol·licitar alguna cosa, etc)



Si el tractament personal (tu, vostè, vós) que utilitza el text és el correcte per a la situació de comunicació i si és sistemàtic en tot el text.



Si es manté el mateix nivell de formalitat, sigui alt o baix. Si la formalitat és alta, no hi ha d’haver cap expressió massa col·loquial o vulgar i, al contrari, si el to és de familiaritat, no han de sovintejar mots gaire tècnics o cultes, i la sintaxi no ha de ser excessivament complexa.

Llengua catalana CPPACFGS



Si es manté el mateix grau d’especificitat, sigui també alt o baix, durant tot el text. Si el text tracta d’un tema especialitzat, és lògic que s’utilitzi la terminologia específica del camp i que s’evitin les expressions col·loquials i les paraules generals, perquè fan perdre precisió

b) Coherència Llegiu el següent text de Daniel Cassany El fet que hi hagi persones que s’enrotllin com una persiana o que se’n vagin per les branques (que diuen més coses de les necessàries) i, al contrari, persones lacòniques, que no expliquen prou les coses (que no diuen tot el que cal) fa pensar que per a cada situació existeix un nombre determinat d’informacions pertinents. Dit d’una altra manera, hi ha informacions rellevants, que són apropiades per al text, i n’hi ha d’altres d’irrellevants que són supèrflues i innecessàries. Quan parlem o escrivim, hem de saber discriminar aquests dos tipus d’informacions. Així mateix, el fet que hi hagi persones que mesclen les cintes o que no diuen les coses en el moment que toca (que no diuen les informacions en l’ordre lògic i comprensible) suggereix que les informacions rellevants s’han d’estructurar d’una determinada manera. Per exemple, en el cas del currículum vitae primer se solen donar les dades personals (noms, adreces, edat, etc.), després els títols i els estudis (carreres, cursets, etc.), les experiències laborals, les publicacions, etc. I no és coherent saltar-se aquesta ordenació, barrejant les feines amb els estudis o les publicacions amb els títols. CASSANY, DANIEL, Descriure, escriure. Com s’aprèn a escriure.

La coherència és la propietat del text que selecciona la informació i que l’organitza en una estructura determinada d’acord amb el tipus de text. 

Si volem valorar la coherència d’un text, entre d’altres aspectes, primer de tot, ens fixarem en el tema que tracta. El tema és tan important que regeix tot el text. Quan diem que una persona diu “incoherències”, en realitat volem dir que canvia de tema sense avisar i sense que el receptor entengui la relació entre les parts temàtiques del discurs.



Després, en farem un resum per comprovar totes les idees del text i distingir-ne entre rellevants i secundàries. Subratllar les idees essencials pot ajudar-nos, però cal tindre en compte que: -

Hem d’entendre les idees subratllades.

En redactar el resum, no podem lligar-les com qui “selecciona, copia i enganxa” perquè no tindrà el mateix sentit sense les idees que hem rebutjat.

Hem

lligar

les

idees

amb

connectors

que

n’expliquen

com

s’interrelacionen. -

Per això, convé canviar l’estil de l’escrit fent servir les nostres pròpies paraules.

Llengua catalana CPPACFGS

- Quin és el tema del següent text? No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència. Això és una idea de vell o d’impotent: de vell o d’impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en contemplar un cos adorable no sentim la “concupiscència” que ens fa desitjar-lo, no sentirem més aviat la ira de no sentir-la, o l’enveja dels qui la senten? Encara no he arribat a l’edat en què pugui veure’m condemnat per la naturalesa a una inapetència tan poderosa. Però, si un dia hi arribo, em consideraré ben infeliç. La concupiscència –diguin els moralistes el que vulguin- és la vida. Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. Edicions 62

Fes-ne un resum, tenint en compte que el resum ha de tindre una extensió aproximada de la quarta part de les paraules de què consta el text i que aquesta reducció ha de reproduir fidelment el contingut i l’organització del text original.

Posa-li un títol. Per quina raó o raons has triat aquest títol?

c) Cohesió La cohesió textual és la propietat del text segons la qual les diferents parts d’un text estan ben enllaçades i organitzades formalment mitjançant una sèrie de mecanismes sintàctics. Un text cohesionat és aquell text ordenat en el qual el trànsit d’un contingut a l’altre facilita la construcció del significat global. La informació que transporta un text ha de seguir, doncs, un ordre a l’hora de relacionar i connectar les dades que la conformen (jerarquitzant-les, cohesionant-les) i s’ha d’estendre fluidament fins a completar-la, tot fent-la progressar temàticament.

Per travar o cohesionar els textos, existeixen expressions o mots que posen en relleu les relacions lògiques que hi ha entre les diferents unitats del text. L’articulació del text, doncs, sol comptar amb lligams que poden ser de causa, de conseqüència, de condició, de finalitat, d’oposició, de referència, etc.

Llengua catalana CPPACFGS

2.1 MARCADORS TEXTUALS Llegeix la llista i marca els connectors que utilitzes habitualment o que poden ser-te útils.

 Marcadors que estructuren el text Per començar el text

per començar, primerament, en primer lloc....

Per continuar En segon lloc, pel que fa a això, a més a més, d’altra banda, a banda el text d’això, a continuació, després, així mateix... Per acabar el Per acabar, finalment, en darrer lloc, en definitiva, per fi, a manera de text conclusió, així doncs, així les coses, consegüentment, en conclusió, per concloure... Per fer aclariments

En altres paraules, és a dir, per ser més precís, per dir-ho d’una altra manera, de fet...

Per encetar un Respecte a... tema Pel que fa a... Quant a... En relació amb...

Un altre punt important és... El següent punt a considerar és... El punt següent tracta...

Per exemplificar

Una bona mostra... En el cas concret de... En particular...

Per èmfasi

Per exemple... N’és un bon exemple... Com a exemple...

posar Cal destacar també... Cal insistir... Cal recordar...

Convé subratllar... Val la pena dir... El més important...

Per establir distincions

D’una banda... De l’altra... D’altra banda...

Per resumir

En resum.../A manera de resum... Breument.../ D’una forma breu... En poques paraules...

Per un costat/ cantó... Per l’altre... Altrament...

En canvi... Per contra...

Amb caràcter general... En conjunt... Globalment...

Per temps

indicar Abans, anteriorment, poc abans, al En el mateix moment, després, mateix temps, simultàniament, més tard, més endavant, tot llavors... seguit, a continuació...

Per espai

indicar A dalt i a baix, més amunt i més De cara i d’esquena, al centre/ avall, davant i darrere, sobre i sota, a costats, endins i enfora, a l’interior la dreta/ esquerra, al mig/ centre, a i a l’exterior... prop i lluny...

Llengua catalana CPPACFGS

● Marcadors que estructuren les idees Per indicar causa

Per

indicar

conseqüència

Per indicar condició

Per

indicar

finalitat

Per indicar oposició (adversatives) Per

indicar

objecció

Perquè (+ v. ind.) Vist que A causa de /que A raó de

Ja que Puix que Gràcies a/ que Per culpa de

En conseqüència A conseqüència de Per consegüent

Per tant Així és que Per aquest fet

Car Com que A força de

Atès que Considerant Que A còpia de

Cosa que De manera que Per això / Doncs

A condició de / que En cas de / que Posat de/ que

Amb que Si Només de/ que

Perquè (+ verb sub.) Amb l’objectiu de / que Per tal de/ que

A fi de / que Amb la finalitat de/ que

En canvi Però No obstant això+/ Això no obstant Tanmateix

Ara bé Al contrari Per contra Amb tot

Encara que Malgrat que

Per bé que Tot i que

● Marcadors segons el tipus de text Cada tipus de text (narratiu; descriptiu, instructiu. etc.) té uns connectors propis. Aquests connectors poden ser adverbis, preposicions, conjuncions o tot tipus de locucions. Per exemple: Text narratiu

abans... al mateix temps... després... en el rnateix moment.. rnés tard... anteriorment.. simultàniament... més endavant... a continuació... tot seguit...

Text

A dalt... a baix... més amunt... més avall... a la dreta... als constats... a

descriptiu

l’interior... enfora... al centre...

Text instructiu

Primer... segon... a més... i després... una vegada que... aleshores... una i l’altra...

Llengua catalana CPPACFGS

En els enunciats següents manca un connector que expressi quina és la relació semàntica que s'estableix entre les diferents oracions. Per a cada enunciat, es proposen quatre marcadors textuals possibles. Escull quin és el marcador que més convé en cada cas. Tots els enunciats provenen del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura, tot i que alguns han estat lleugerament manipulats. a. _____________ les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats (d’una banda, pel que fa a, atès que, ara bé) b. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització ___________ sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que) c. A l’interior, les frases s’ordenen de més generals a concretes ; els exemples sempre són al final de tot. ______________, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d’inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix) d. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. ______________, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara). e. El text guanyaria claredat si es fes més evident l’ordre o, _____________ si l’estructura s’expliqués al principi. (encara que, per tant, considerant que, per exemple). f.

Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles . ____________ també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt ! (però, en efecte, tanmateix, per això).

g. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. ____________, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se’ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d’altra banda). h. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se’n fa una imatge clara associant-los a la realitat. _________, els abstractes designen accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això). i.

La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany,_______, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).

La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc. _______, segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda.

Llengua catalana CPPACFGS

 Altres

mecanismes de cohesió. Fonològica

-rima, al·literació...: “Cultura rima amb confitura”.

Morfosintàctica

 Repetició de categories gramaticals: “Abans, durant i després del sopar va explicar acudits”  Paral·lelismes: “Ha fet els llits, ha comprat el menjar i ha cuinat l’arròs”

Lèxica

 Derivació i composició: “Una cosa són les persones i una altra les personetes”.  Simple reiteració: “Som aquí, hem estat aquí i serem aquí”.  Sinonímia: “El preu de la vivenda ha pujat molt, els habitatges són caríssims”  Hiperonímia i hiponímia: “Han convocat tots els ciutadans: hi poden venir cinc mil persones”.  Paraula comodí: “Hi va haver una catàstrofe. Va ser una cosa inesperada”.  Camps semàntics: “He de pintar el pis i necessito comprar pinzells, pintura i dissolvent”.  Paràfrasi: “Avui he trobat un embús. Fa dies que hi ha unes grans retencions de trànsit”.  Antonímia: “La societat de la informació no s’ha construït com a societat contra la destrucció”.  Recursos retòrics: “El meu germà és lentíssim, condueix com una tortuga”.

REPETICIÓ O RECURRÈNCIA

Anàfora: “Va lliurar els textos de la conferència per fer-ne

SUBSTITUCIÓ

Pronoms i adverbis

El·lipsis

un llibre” Catàfora: “Vindran tots: els meus pares, els meus germans i els meus cunyats” Dixi: - espacial: “Crec que és millor que sopem allà perquè fa més fresca” - personal: “La més simpàtica és ella: sempre està contenta” - temporal: “Avui ha estat un dia terrible, he treballat deu hores seguides”  “La Maria i en Pep van anar d’excursió. No van arribar fins al castell”

Llengua catalana CPPACFGS

Comenta els mecanismes de cohesió que apareixen subratllats als textos següents:

Text 1: “Tenia cua de palla? Clar, és clar que la tenia, hi havia moltes coses de les quals hauria hagut de parlar amb la Laura”. [Susana Tamaro: Vés on et porti el cor] Text 2: “En comptes de parlar les dues de no res, era ella qui em feia preguntes: volia saber-ho tot del passat, de mi, del seu pare, de les nostres relacions”. [Susana Tamaro: Vés on et porti el cor] Text 3: “Per la manera que em mirava de vegades, estic segura que si hi hagués hagut un tribunal del poble, i ella n’hagués estat al front, m’hauria condemnat a mort. Jo tenia la culpa de viure en una torreta amb jardí, en comptes de fer-ho en una barraca o en un pis de barriada. A aquesta culpa, s’afegia el fet que l’havia obtingut en herència”. [Susana Tamaro: Vés on et porti el cor] Text 4: “S’hi detecta l’ombra del dubte i també gotes de risc barrejades amb l’ànsia de guanyar diners. Quan la noia respon que d’acord, ell es conté l’entusiasme. Esperonat per la sensació d’haver enxampat una onada de bona sort, pregunta: “Et semblen bé vint-i-quatre hores de termini?”. Ella li devalua l’alegria: “No. Vuit”. [Sergi Pàmies: L’últim llibre de Sergi Pàmies] Text 5: “Començaré pel final perquè el principi és bastant trist: val la pena riure, cantar sota la dutxa, ajudar a obrir la porta a una dona que torna del supermercat carregada de bosses, olorarnos els dits abans i després de donar conversa als taxistes...”. [Sergi Pàmies: L’últim llibre de Sergi Pàmies]

Llengua catalana CPPACFGS

Assenyala tots els pronoms que apareixen al text relacionats amb l’antecedent “amics”. Digues també el tipus de pronom.

Al llarg de la meva vida he fet molts amics. I els he anat conservant. Alguns formen part de la infantesa; altres, els vaig conèixer a l’institut, n’hi ha de l’època universitària i de la feina. Molts són ideals per riure i altres per fer-los confidències. Però tots i totes, tant ells com elles, estan quan els necessito. Identifica l’element a què fa referència cadascun dels pronoms subratllats al següent text. Tingues en compte que el referent pot tractar-se tant d’una paraula com d’una oració. No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas, per evitar mals majors. Però tingueu present que les lleis, sota qualsevol règim, sempre han estat dictades per "prohibir". I si en trobeu alguna que sembla facilitar "llibertats", fixeu-vos-hi, perquè només ho sembla. [...] Fins i tot -com en la vigent Constitució espanyola- parlen de "llibertats", però de seguida hi trobareu una clàusula precautòria en la qual ja us adverteixen que aquestes "llibertats" seran "regulades" després, d'una o d'altra manera. Amb la "regulació" corresponent advertireu de seguida que tot són "prohibicions" que la gent que té el poder aplicarà com li plaurà. Convé no oblidar-ho. JOAN FUSTER Identifica l’element a què fa referència cadascun dels pronoms en negreta. Digues en cada cas si es tracta d’una relació anafòrica o catafòrica. (...) L’Eulàlia s’aixecà i li féu un petó : “Ja veig que haurem d’anar a casament.” La Teresa esclatà a riure. “Si que vas de pressa. L’Eulàlia, que s’havia tornat a asseure i s’havia quedat molt seriosa, tot d’una alçà els braços i picà de mans: “Ja ho tinc! El faré venir. O jo no sóc ningú o ballareu junts. Vine ben maca.” L’endemà mateix, bastant d’hora, la Teresa entrava a la botiga de Terenci Farriols a comprar-se roba per al vestit. Terenci Farriols era un home alt i prim , educadíssim: “Senyora Rovira, encara que no s’ho cregui, en aquest moment pensava en vostè.” La Teresa s’assegué rient: ”No m’ho crec. Ensenyi’m blondes, ¿Vol fer el favor? “ Farriols la mirà una mica sorprès :”En tenim de precioses, d’una qualitat que potser vostè no ha vist mai.”(...) MERCÈ RODOREDA, Mirall trencat

Llengua catalana CPPACFGS

2.2 TIPOLOGIA TEXTUAL a) El text explicatiu Concepte: té com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un tema. Tipus: Hi ha textos explicatius científics –diccionaris, enciclopèdies, manuals, llibres de text, exàmens, conferències,...- i divulgatius adreçats al gran públic amb temes d’interès general –fulletons de campanyes, d’informació,...-. Estructura del text: El text explicatiu s’estructura entorn de tres parts:  Introducció : presentació i situació del tema que es tractarà.  Desenvolupament: desplegament de la informació.  Resum o conclusió: resum dels conceptes exposats, valoració de la informació i presentació de la conclusió a què s’ha arribat. Recursos lingüístics:  Els paràgrafs subdivideixen, agrupen i ordenen la informació per fer-ne més clara la lectura.  El temps verbal predominant és el present d’indicatiu pel seu valor enunciatiu i atemporal.  Al lèxic cal triar el mot precís perquè no es produeixi cap ambigüitat. Hi apareixen adjectius classificatius i especificatius, però no valoratius, ja que aquest tipus de text no pretén convèncer ningú.  Amb els connectors i les conjuncions s’estableix l’ordre i la progressió de les parts i s’assegura la cohesió del discurs.  La repetició de paraules i la utilització de sinònims o d’agrupacions per hipònims o hiperònims.  En les exposicions escrites s’utilitzen també il·lustracions, esquemes, gràfics,... mentre que en les orals s’utilitzen projeccions, gràfics,... b) El text argumentatiu Concepte: És un text que exposa de manera raonada i lògica unes opinions per tal de convèncer algú que manifesta una altra opinió. Hi predominen els judicis de fet –objectiusper sobre dels judicis de valor –subjectius-. Tipus: els assaigs, els editorials, els articles d’opinió, els sermons, les queixes I reclamacions… Estructura del text: Les fases de l’argumentació són:   

Exposició : on és la idea que es vol demostrar. Demostració: on s’expliquen els diferents arguments que serveixen per demostrar la tesi. Conclusió: on s’arriba al desenllaç de l’argument.

Recursos lingüístics:

Llengua catalana CPPACFGS

    

Preguntes retòriques, cites cèlebres. Ús de l’oració negativa per contestar afirmacions de l’interlocutor o d’interrogatives retòriques per cridar l’atenció del lector. Verbs i oracions que expressen causa i conseqüència. Nexes conjuntius: ordinals, distributius i classificatius, adversatius, causals, finals...

c) El text descriptiu Concepte: Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten. S’acostuma a inserir en textos narratius o explicatius. Tipus: 1. La descripció objectiva –presenta les característiques sense apreciacions personals, i hi domina la funció referencial i el llenguatge denotatiu. 2. La descripció subjectiva –detalla els trets passats per la visió personal, prenent un valor significatiu al servei de la narració, i hi domina la funció poètica amb llenguatge connotatiu-. Es poden descriure els trets físics d’una persona -prosopografia-, els psicològics -etopeia- o els dos a la vegada retrat-; exagerar aquests trets -caricatura-; o descriure paisatges rurals – topografia-… Estructura del text: La descripció consta de dues parts:  

Tema –on es presenta el motiu de la descripció- i Expansió –el desenvolupament del tema amb nova informació-.

Recursos lingüístics:         

El substantiu és el punt de partida, però l’adjectivació matisa i perfila. L’estructura oracional més utilitzada és l’atributiva, amb la presència de verbs definidors com ser, estar i semblar, i d’altres mostren les característiques com tenir, posseir o portar. Els temps predominants són el present i l’imperfet. Els adverbis situen l’objecte en l’espai, mentre que són escasses les referències temporals. En lèxic hi ha una gran presència de mots de mateixos camps semàntics. Els recursos estilístics són la comparació, la metonímia i la metàfora.

d) El text narratiu Concepte: Narrar consisteix a relatar uns esdeveniments reals, versemblants o imaginaris, amb la finalitat d’entretenir o d’informar, segons quin sigui l’objectiu de la persona que narra.

Llengua catalana CPPACFGS

Tipus: La narració es troba en textos de ficció com les novel·les, els contes, els relats, les llegendes; o bé en textos que recorden el que ha succeït, com als llibres de memòries, dietaris, biografies; i també en poesia. Estructura del text: Les fases de la narració són:   

El plantejament –on es presenta la situació inicial. El nus –on es desenvolupen els fets principals. La resolució o desenllaç –on s’arriba al final dels fets.

Recursos lingüístics:  

 

Oracions predicatives: verbs d’acció. El temps verbal més representatiu és el passat, en pretèrit perfet, simple o perifràstic, pel seu aspecte perfectiu, amb altres temps de passat (imperfet, plusquamperfet, perfet anterior, indefinit). Els adverbis i les locucions adverbials de temps i de lloc situen les seqüències de la narració. Els connectors poden expressar tant la successió temporal com la causal.

e) El text predictiu Concepte: text explicatiu que exposa fets que es creu que poden succeir en un futur. Tipus: Predicció meteorològica, explicació d’avenços de la ciència en el futur, explicació de característiques d’un viatge que hem de fer... Recursos lingüístics:  

El temps més habitual és el futur. També es pot fer servir el condicional o perífrasis semblants: és possible, podria ser...

f) El text instructiu Concepte: serveix per ensenyar a fer una cosa, per dirigir, ordenar, exhortar o aconsellar algú sobre la manera de realitzar un procés, per donar les instruccions i els coneixements que obliguen a actuar d’una determinada manera per tal d’arribar a un fi. Tipus: instruccions de muntatge, recepta de cuina, prospectes farmacèutics, instruccions d’elaboració d’un treball... Estructura del text: 

La presentació –on es mostra el material o els elements que tenen relació directa amb el procés que se seguirà i s’hi explica l’objectiu que es vol aconseguir-.

Llengua catalana CPPACFGS



El procediment –on s’enumeren les accions que s’han de seguir i s’explica com ferho-. La informació pot anar encapçalada per títols i subtítols o diferents tipus de lletra.

Recursos lingüístics:  



 

La sintaxi és simple, amb oracions coordinades, simples i curtes. El temps verbal més utilitzat és l’imperatiu, tot i que també es fan servir el present, el futur i la forma impersonal amb es, i hi apareixen les perífrasis d’obligació –haver de, caldre + infinitiu, cal que,...-. El lèxic no pot ser ambigu sinó que ha de ser concret i precís. Calen ordinals per mantenir l’ordre, i els connectors lingüístics ordenen i classifiquen o distribueixen les diferents parts. La puntuació delimita les diferents parts la distribució de les quals ve determinada per la classe d’instrucció. Compta amb els gràfics, il·lustracions, esquemes i d’altres recursos per facilitar-ne el seguiment

No obstant aquesta classificació, és important tindre en compte que en la realitat rarament ens trobem textos purs, textos que es poden adscriure plenament a un tipus o a altre. Així de vegades, un text d’un tipus determinat tindrà trets d’un altre tipus o inclourà seqüències textuals variades (narratives, descriptives...). En aquests casos, serà la funció comunicativa predominant aquella que ens faci classificar un text determinat en un tipus o en un altre.

ACTIVITATS 1. Digues de quin tipus de text es tracta en cada cas. Justifica la teva resposta. TEXT 1: ______________________________ Per sembrar les llavors farem servir una petita caixa amb forats al fons per assegurar-ne el drenatge. En aquesta caixa, hi ficarem una capa de drenatge de sorra gruixuda al fons, i després una barreja de sorra de riu i torba al 50%. Després d'omplir la caixa amb aquesta barreja tamisada hi ficarem les llavors amb una certa separació en fileres deixant entre elles un espai entre 5 i 10 vegades la seva dimensió real. Després les cobrirem amb una capa de torba fina amb un gruix igual a dues vegades el seu diàmetre. Taparem la caixa amb un vidre. Una vegada plantades les llavors, les ruixarem amb un vaporitzador, fins que l'aigua surti pels forats del drenatge. Col·locarem el recipient en un lloc ombrejat i tebi protegit del vent.

TEXT 2: ______________________________ Un estudi publicat a Human Psycholopharmacology: Clinical and Experiemental sobre els efectes de la cafeïna i de la glucosa, per separat i combinades, demostra que el consum combinat d'aquestes substàncies té efectes sobre el sistema cognitiu humà, manifestant millores en l'atenció (tasques de temps de reacció seqüencial) i en l'aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal.

Llengua catalana CPPACFGS

TEXT 3: ______________________________ Les vistes, a l'Audiència, són públiques. Una altra cosa és que s'hi deixi entrar la gent. La Teresa es va haver d'esperar a la plaça de Sant Jaume, repenjada a la paret de l'església, entomant el fred i la impaciència. S'hi va estar tot el matí sense canviar de posició, sense deixar de mirar la porta d'entrada, temorosa de no veure l'Andreu quan el traguessin. Perquè volia que la veiés, volia que s'adonés que ella li feia així amb la mà i li enviava un petó, volia que s'adonés que ella l'estimava molt i molt.

TEXT 4: ______________________________ Com que la població del planeta creix a un ritme d’unes 200.000 persones per dia, potser arribarà un moment que caldrà pensar a emigrar del nostre planeta. Avui el nombre d’habitants ja supera els 6.000 milions i difícilment hi cabrà una població superior als 18.000 milions. De manera que podria ser que uns quants segles més endavant fos necessari fer sortir de la Terra una mitjana de 900.000 persones diàries. Cap a on? Hauria de ser cap a altres mons, en uns viatges llarguíssims, sense retorn, a una velocitat que s’acostés a la de la llum.

TEXT 5: ______________________________ Quan la pluja s'escampa una mica es pot anar a donar un tomb. La vall s'estreny, s'esixampla, segueix la morbositat de les corbes del riu -la corba de la truita i de l'anguila. Tot té un aire tardoral i les coses semblen tenir un cansament i un abandó interns. Els vessants de les muntanyes presenten una resplendor de caliu moribund. [...] És agradable, en aquest temps, de caminar pels camps. L'atmosfera humida té una gran riquesa de matisos: blaus fugissers, aigües verdes, rosats prims, irisats, punt de carmí. [...] TEXT 6: ______________________________ A Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per insolvència o per la raó que sigui. La policia local s’ha posat d’acord amb l’alcalde per evitar que continuï el que consideren una presa de pèl. La solució és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre. Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguin llegir llibres que no novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? [...] I què passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura? Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig. També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home… N’està segur? [...] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents. 3. Fes un esquema amb les característiques principals dels diferents tipus de texts.

Llengua catalana CPPACFGS

2.3 INTENCIÓ COMUNICATIVA, TEMA I TESI La intenció comunicativa Quan ens comuniquem, sempre ho fem amb una finalitat o intenció concreta; altrament, la comunicació no tindria sentit. A l'hora d'elaborar un text, la finalitat que ens proposem és tan important que condiciona la resta del factors. Per exemple, no utilitzem el mateix to per a demanar un favor que per a expressar disconformitat. Entre les nombroses finalitats comunicatives, esmentarem: saludar, explicar, preguntar, concedir, denegar, queixar-se, convèncer, agrair, divertir, retraure, acusar, condemnar... A l’hora d'analitzar un text, cal que ens fixem en la seva finalitat, en la seva intenció. No oblidem que en la major part dels casos el propòsit de I'autor és justament el punt de partida, és a dir, el detonant que posa en marxa la necessitat de crear el text. Per tant, quedaran sotmesos a aquesta intenció inicial gran part dels factors de la situació comunicativa, com ara el grau de formalitat, el to, el gènere textual, I'àmbit d'ús i el registre lingüístic. Exemple d’intenció comunicativa: “Convèncer els lectors sobre la importància de l’amor”

El tema El tema és l’assumpte sobre el qual versa el discurs, allò de què es parla o s’escriu. Respondrà d’una manera general a la pregunta de què tracta el text?. L’enunciarem amb una o més paraules, o amb un o més sintagmes, de caràcter general, i ens servirà com a pas previ per determinar quina és la idea principal. Exemples de tema: “L’amor” (més general) “L’amor i la seva incidència en la nostra vida” (més precís)

La tesi La tesi, idea principal o eix temàtic és la idea al voltant de la qual gira tot el text i que ens vol transmetre l’autor en escriure’l. És la idea —normalment una només— que ha dut a l’autor a escriure aquell text, aquella sobre la qual li interessava treballar i reflexionar, o simplement transmetre’ns-la. Respondrà d’una manera concreta a la pregunta què ens diu el text sobre el tema enunciat abans? La tesi pot ser explícita (l’autor la expressa amb paraules) o implícita (es dedueix) La tesi l’enunciarem amb una oració completa, no ja amb una simple paraula, i haurà de gaudir ja d’una certa concreció i ajustar-se al que diu el text analitzat. A l’hora de determinar la idea principal d’un text, formarem una oració a partir de la paraula que hem enunciat en el tema, o relacionarem amb una oració les paraules utilitzades en definir el tema. Exemple de tesi: “No es pot viure sense amor”

Llengua catalana CPPACFGS

2.4 ESTRUCTURA TEMÀTICA I ESTRUCTURA TEXTUAL L’estructura temàtica L’estructura temàtica estableix l’organització del text d’acord amb la localització de la seva tesi o idea principal. Així podem parlar dels següents tipus d’estructura temàtica:  Sintetitzant (inductiva): la tesi apareix en la part final del text. S’hi va de les parts al tot: al llarg del text es van donant els arguments que a la fi conduiran a la conclusió final. En alguns textos es van donant exemples o fets d’abast particular i concret, per arribar a la fi amb una conclusió d’abast general, teòric: s’hi va del concret al teòric.   Analitzant ( deductiva): la tesi apareix en la part inicial del text. S’hi va del tot a les parts: en la primera part es presenta la idea principal del text i al llarg del text s’analitza aquesta idea, s’hi donen els raonament o els exemples necessaris que porten a la conclusió del començament ―de la idea, de la teoria, als casos concrets, als exemples.   Lineal: la idea principal es repeteix al llarg del text.   Circular (enquadrada): la idea principal apareix en la part inicial i es repeteix al final del text. S’hi presenta la idea principal al començament del text, es donen els arguments i s’acaba el text amb la repetició de la idea principal. L’estructura textual Tots els textos presenten una ordenació formal —externa— o del seu contingut — interna— que anomenem estructura textual.  L’estructura externa respon a la disposició formal que adopta el text i està conformada pels blocs que presenta: paràgrafs, estrofes, apartats, capítols  L’estructura textual interna estableix les parts del text d’acord amb la funció que cada part realitza en el significat conjunt del text. És la manera d’ordenar o presentar el contingut perquè respongui a la intenció de l’autor i per tal que resulti entenedor. L’estructura interna pot respondre a un esquema prefixat, com ara les parts d’un text narratiu: presentació, nus i desenllaç; dels textos argumentatius: introducció o plantejament, argumentació i conclusió; dels expositius: introducció o plantejament, exposició i conclusió. Això no obstant, els textos no sempre presenten una estructura en estat pur. Sovint combinen les característiques d’un tipus d’estructura amb les d’una altre, de tal manera que podem parlar de fragments o seqüències diferents dins un text.

Llengua catalana CPPACFGS

2.5 CONSELLS PER A L'EXPRESSIÓ ESCRITA El procés d’expressió escrita presenta moments ben definits: un primer moment de planificació, després un moment de producció i finalment la revisió del text. Tot i això, durant la realització del text es pot revisar i reescriure, és a dir, que si bé es poden diferenciar aquests tres moments, també es poden treballar alhora. A l’hora de procedir a la redacció de textos, els procés segueix, doncs, l’esquema següent:

 

Llegir amb molta atenció el tema i decidir la intenció del text i la tipologia més adient (argumentativa, expositiva, expositiva-argumentativa) i així concretar: -si cal argumentar (arguments a favor i en contra d’una tesi)



-si cal explicar un fet ( respondre a les preguntes bàsiques: què?, qui?, quan?, com?, on? ,per què?)

 

-si cal emprar fragments argumentatius i també explicatius. Confeccionar el pla de treball o esquema d’allò que es pretén escriure ( encara que sigui mentalment si hi ha poc de temps) però realitzeu-lo en les pràctiques a casa. Escriure un paràgraf introductori que contingui la idea principal que es vol transmetre. S’han de planificar, organitzar i escriure els punts principals del text i desenvoluparlos per mitjà de paràgrafs successius, ben relacionats entre ells (reviseu connectors). Expressem el nostre pensament progressivament, amb paràgrafs o seqüències. Un paràgraf és una unitat ideal per projectar una idea o idees interrelacionades. Un nou paràgraf ha de representar la progressió d’una idea respecte a una altra expressada anteriorment, o bé la inclusió d’una proposició amb què s’introdueix un aspecte diferent. Els diferents paràgrafs han de mantenir una connexió estreta i observar una connexió lògica. Escriure un paràgraf de conclusió. En acabar s’ha de rellegir el text resultant més d’una vegada. Rellegir-lo per corregir-lo, millorar-lo i comprovar si respon a la finalitat plantejada inicialment. Cal fixar-se en l’ortografia, en la puntuació i en qualsevol detall de l’expressió.

  

Consells trets del llibre: D’ací i d’allà (mitjà). Editorial Tabarca

Llengua catalana CPPACFGS

2.6 TREBALL SOBRE ELS ANTERIORS

TEXTOS I MODELS D’EXAMEN

ALEGRIA I COMPROMÍS Les dones celebrem el 8 de març del 2015 amb una barreja de dos sentiments que es complementen: alegria i compromís. Alegria, perquè tenim la fortuna de viure en una part del món on estan a punt d’acomplir-se dues utopies llargament esperades; i compromís, perquè encara ens queda feina a fer perquè les utopies es facin del tot realitat. Efectivament, volem continuar treballant perquè allò que és obvi, si ho plantegem de manera teòrica i en abstracte, tingui la seva correspondència en les lleis i la política. És a dir, que es concreti en la vida real. Què és teòricament obvi i encara no ho és a la pràctica i, per tant, demana de ser defensat? O també podria escriure: quines són les dues utopies que compartim les dones amb els homes que ens fan costat? D’una banda, la convivència dels humans en igualtat de drets i deures, sense cap discriminació pel gènere. Avui i aquí mateix, per exemple, encara hi ha una diferència en les retribucions, segons si ets un home o una dona. No pot ser que a l’hora de treballar les dones siguem menys valorades que els nostres col·legues. D’una altra banda, les dones -o almenys moltes de nosaltres- estem compromeses en la lluita per una altra igualtat: la dels pobles i les nacions. Volem que la convivència entre els diversos pobles del món també es basi en una lògica sense discriminacions i, per tant, ens reconegui plenament. La igualtat de les dones i la llibertat són dues utopies que ara mateix estan a punt de convertir-se en realitat. Per això, ens reconeixem afortunades de viure ara i aquí, on la nostra actuació decidida, valenta i carregada d’alegria ens genera un sentiment de felicitat. Un compromís present per assegurar un futur millor. Feliç dia de les dones! Muriel Casals, 08.03.2015 (text adaptat) Vilaweb.cat 1.- Responeu a les següents preguntes: a) Quina és la funció del llenguatge predominant?

b) Quin és el tema del text?

c) Quina és la tesi?

d) Quina estructura presenta?

Llengua catalana CPPACFGS

2.- Indiqueu quin tipus de text és segon la modalitat i justifiqueu la resposta.

3.- Resumiu les idees principals exposades en el text.

4.- Expliqueu d’una manera clara i entenedora el significat del títol del text: «Alegria i compromís».

5.- Expliqueu què vol dir «encara ens queda feina a fer perquè les utopies es facin del tot realitat» (línies 3-4).

6.- Expliqueu per què s’accentuen els mots següents. a) convivència b) compromís c) món

7.- Escriviu un text d’opinió sobre les desigualtats de gènere en el món actual.

Llengua catalana CPPACFGS

EL CÀNON I L’IGNORANT El món es divideix en dos tipus de persones: els que pirategen pel·lícules i discos sense compassió i els que no en saben. I si hi ha algú lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Per això, des de la generalització d’Internet i de la transmissió i còpia de música i pel·lícules, s’ha aguditzat un problema que ja van anunciar tímidament les arcaiques cintes de casset que ens estalviaven comprar discos quan (alguns) érem joves. Tot plegat constitueix un problema important per als creadors i per al concepte tradicional de drets d’autor, però les solucions proposades fins ara no ho resolen i sovint incorren en contradiccions flagrants. És el cas del famós cànon per drets d’autor que paguen els discos verges. Si en un cedé hi gravem arxius personals, per què hem de pagar? I si paguem, per què el devedé que comprem està protegit de manera que no se’ns permet fer-ne cap còpia per preservar l’original del desgast o del terrorisme infantil? El debat, doncs, no s’ha extingit perquè els cànons i els sistemes de protecció es volen revisar i ampliar. Un confident informàtic em diu que probablement el meu pròxim ordinador ja portarà de sèrie un sistema de detecció de discos originals que m’impedirà duplicar-los. Això no em preocupa perquè jo no ho sé fer ara, però m’atreveixo a preguntar si aleshores continuaré pagant el cànon quan compri discos verges. Me’l retirarà el meu proveïdor si porto un certificat d’ignorància expedit per l’autoritat competent? Lluís Freixas Mascort, El Punt Diari, 12 d’octubre de 2006 1. Explica breument quina és la idea que vol transmetre l’autor amb aquest text i quina és, en general, la seva opinió sobre el tema.

2. Quin és el to que ha emprat Lluís Freixas al text? Copia’n dues frases que et semblin que l’exemplifiquen de manera clara.

3. Explica el significat que prenen dins el text cadascuna d’aquestes expressions destacades en negreta: a) b) c) d) e)

els que pirategen pel·lícules i discos. si hi ha algú lliure de pecat les arcaiques cintes de casset sovint incorren en contradiccions flagrants aleshores continuaré pagant el cànon quan compri discos verges

Llengua catalana CPPACFGS

4. Explica per què s’accentua cadascuna de les següents paraules i, a continuació, escriu per a cada cas dos exemples que s’accentuïn per la mateixa raó. a) món s’accentua perquè________________________________, igual que __________________ i ____________________. b) cànon s’accentua perquè _________________________________, igual que __________________i ____________________. c) còpia s’accentua perquè __________________________________, igual que ___________________ i _______________________. 5. Fixa’t en els pronoms febles, procedents del text, que apareixen a continuació. Cal que, en cada cas, indiquis quin és el seu antecedent, és a dir, la o les paraules a què cadascun d’ells fa referència. a) b) c) d)

no se’ns permet fer-ne cap còpia m’impedirà duplicar-los jo no ho sé fer ara me’l retirarà el meu proveïdor

6. Per a cadascuna de les expressions següents, tretes del text, busca’n una altra que tingui un significat del tot equivalent. a) b) c) d) e) f)

Tot plegat, constitueixen un problema però les solucions proposades fins ara sovint incorren en contradiccions El debat, doncs, no s’ha extingit perquè els cànons i els sistemes de protecció es volen revisar i ampliar diu que probablement el meu pròxim ordinador ja portarà

7. Redacta un text d’unes 100 paraules –si vols, en el mateix to utilitzat per l’autor-, que comenci exactament amb les seves mateixes paraules ( “El món es divideix en dos tipus de persones”) i que continuï de la manera i a partir del tema que vulgueu

Llengua catalana CPPACFGS

LES NOVES TECNOLOGIES COM A FONT DE PROBLEMES ADDICTIUS Ja fa temps que venim escoltant que les noves tecnologies poden portar als seus usuaris, particularment els més joves, a tenir problemes per pèrdua de control sobre el seu ús i, en definitiva, d’arribar a estats d’addicció. Cada vegada és més fàcil escoltar casos de gent que està literalment enganxada, que no pot sortir de casa sense el telèfon, o no pot passar mitja hora sense cridar algú, o no pot deixar la partida que està jugant durant hores (o no dorm, o no menja, per seguir jugant), o es passa aquest temps en Internet, aliè al món real (i familiar) que té al voltant, i que sol descuidar força. Aquests comportaments solen desencadenar nombrosos problemes familiars: conec massa separacions matrimonials facilitades per la presència excessiva d’un dels dos membres de la parella davant l’ordinador. Però potser sigui pitjor l’efecte d’aquests abusos en gent jove i nens. Permetre als infants jugar tot el que vulguin fa que no desenvolupin adequadament habilitats d’autocontrol i, sobretot, de tolerància a la frustració (saber aguantar-se quan ens obliguen a fer una cosa que no desitgem), de manera que estableixen les bases per a futurs problemes, molt més seriosos i greus, d’addicció a substàncies o activitats més perilloses. Si no disposen d’aquesta capacitat de controlar desitjos o impulsos, perquè no l’han après, quan beguin alcohol, fumin algun porret o es facin alguna ratlla de cocaïna serà molt difícil que siguin capaços de dir prou i deixar-ho, per més que vulguin. I, en contra del que molts pensen (o els interessa pensar), la capacitat d’autocontrol no és de naixement: s’aprèn com podem aprendre a conduir un vehicle. No val això de “jo és que sóc així...”. Adaptació del text de Fermín Ferrero 1. De què ens vol convèncer l’autor del text? 2. Digues quines són les persones gramaticals que l’autor fa servir i explica per què les fa servir en cada cas. 3. Substitueix les següents expressions subratllades al text per d’altres equivalents: cada vegada potser 4. Explica, en relació al contingut del text, el significat de les següents expressions: a) aliè al món real b) “jo és que sóc així” 5. Explica per què porten accent o dièresi les següents paraules: pèrdua telèfon cocaïna après

6. Indica el referent dels pronoms febles subratllats al text. 7. Passa a singular les següents paraules del text: nombrosos

separacions

desitjos

capaços

Llengua catalana CPPACFGS

CIÈNCIA DAVANT HUMANITATS? Una frase que van dir a un estudiant de Ciències Polítiques: “I això per què serveix?”. Una altra d’una professora: “Aquesta noia no val per a les ciències, que faci lletres”. Una de les estudiants que va obtenir una de les millors notes a la selectivitat explica en una entrevista: “Les lletres m’agraden però com que em vull dedicar a la investigació optaré per Biomedicina”. Des de fa temps s’ha anat formant la idea que considera que la investigació és exclusiva de les ciències o la tècnica. Sembla que només s’investigui quan hi ha provetes, microscopis o màquines pel mig. Com si subratllar un llibre, si em permeteu, no fos investigar. Ajuden aquesta concepció els mitjans de comunicació quan amaguen sistemàticament la investigació en Humanitats, i sovint en ciències socials, excepte si es tracta de donar dades per exagerar o dramatitzar, especialment d’educació o de salut pública. Avui, en l’imaginari general, la investigació té a veure amb les ciències experimentals. A Jo confesso, la nova novel·la de Jaume Cabré, el pare del protagonista és considerat un excèntric fins i tot pel seu propi fill perquè desitjaria que fos humanista. Però no és un problema exclusiu del nostre país, com tracten filòsofs i pensadors que entre altres motius atribueixen al capitalisme actual la consolidació d’aquesta concepció (els últims llibres de la filòsofa americana Marta Nusbaum i de Jordi Llovet hi fan referència). Els mercats sempre busquen treure un profit immediat que no obtindran amb la construcció dels sabers bàsics: el capital privat que s’hi destini sempre decantarà la investigació cap al negoci. I com veiem des de fa temps, l’ètica no és precisament el que ho guia. En tot cas qualsevol disciplina especulativa, o que comporti reflexió, és infravalorada. S’ha elaborat un discurs que ha anat quallant en la societat que considera l’estudi de les Humanitats qüestió d’excèntrics o, pitjor, dels que no tenen ambició o no són prou llestos. Segurament l’economia és el motor de tot, però quan la recerca del lucre va davant de la política, la democràcia perd pes. I mentre no paren de parlar de la importància de la creativitat i de l’excel·lència, les facultats de lletres són desertes! Les polítiques educatives que han guiat les últimes reformes no han frenat aquest procés devastador, al contrari.

C. ALCOVERRO, La Vanguardia QÜESTIONS 1. En un màxim de sis línies fes un resum que mostri clarament les idees principals del text.

2. Explica per què fa servir l’autor les expressions entre cometes del primer paràgraf.

Llengua catalana CPPACFGS

3. Explica el significat que té dins l’article l’expressió següent : Sembla que només s’investigui quan hi ha provetes, microscopis o màquines pel mig.

4. Escriu el subjecte dels següents verbs subratllats al text : a) agraden b) ajuden c) fos 5. Escriu un sinònim o explica el significat que tenen al text les paraules : a) b) c) d)

imaginari excèntric lucre devastador

6. Omple la taula següent: VERB EN INFINITIU

SUBSTANTIU

ADJECTIU MASCULÍ SINGULAR

optar concepció bàsic experimental 7. Indica la funció sintàctica dels sintagmes subratllats al text: a) b) c) d)

en una entrevista humanista hi de la importància de la creativitat i de l’excel·lència

8. Escriu una carta (150 paraules) adreçada a C. Alcoverro, mostrant el teu acord o desacord amb les seves idees.

Llengua catalana CPPACFGS

LA MIRADA Tinc gravades al cervell unes imatges que han aparegut a la premsa: els ulls desorbitats dels immigrants clandestins que, a punt de ser embarcats en una llanxa de la Guàrdia Civil, van tombar la pastera, i van morir ofegats. Set homes joves. L’atònita, esporuguida claror en els ulls d’uns homes. Què estem fent amb la immigració? Quines respostes tenim per a centenars de persones desesperades que es juguen la vida perquè a Europa els oferim feina i l’esperança d’una vida digna? Quins estudis, quines polítiques, quin debat seriós estem mantenint? El cert és que l’única reacció una mica coherent és la del repugnant fantasma del racisme. Tota la resta està enganxat amb agulles. I no piulis, perquè si no ets d’aquelles persones frívoles que volen papers per a tothom, com repeteixen, com lloros, els qui estan encarregats de pensar, de programar i de cercar solucions. Jugantse la vida i menant una lluita d’una valentia immensa, els obrers i els sindicats d’aquí van capgirar l’economia liberal del segle XIX i van assolir conquestes que aleshores semblaven impossibles. Les vacances pagades, la seguretat social, van costar moltes vides. Heu llegit mai com era una vaga en el XIX? Heu tingut la sensibilitat o la preocupació per adonar-vos que cada pas va ser arrencat amb sang humana? Doncs bé, aquestes conquestes són precisament la base de la societat del benestar i no la generositat de cap empresari ni l’igualitarisme de cap governant. Recordem-ho: la història és aquí i no s’hi poden fer trampes. El preu que han pagat aquells primers empresaris va ser irrisori al costat del que va pagar la classe obrera, però tot i això consideren, ara i adés, que és excessiu. I aleshores apareix la globalització de les empreses, que s’instal·len allà on els productors no han assolit encara els avenços dels productors del seu país d’origen. El segon pas és cridar la immigració: uns obrers que amb quatre rals estan disposats al que sigui. I han vingut, i aleshores els polítics s’han posat les mans al cap i han dit: “I ara què fem?”. Les policies corresponents han mirat cap a una altra banda davant els brots de racisme, que comparteixen els governs democràtics. El resultat d’aquesta història és un home que em mira a mi, des d’una pàgina del diari, a punt d’ofegar-se. Una mirada davant la qual no tenim dret a romandre indiferents. Isabel-Clara Simó, Avui QÜESTIONS 1. En un màxim de cinc línies fes un resum que mostri clarament les idees del text.

Llengua catalana CPPACFGS

2. Explica el significat que tenen dins del text les expressions següents: a) Recordem-ho: la història és aquí i no s’hi poden fer trampes b) Els qui estan encarregats de pensar, de programar i de cercar solucions. c) papers per a tothom 3. L’autora cita les lluites obreres del segle XX i l’actual globalització de les empreses. Quines són les conseqüències en cada cas?

4. Indica un sinònim o una expressió equivalent dels mots següents: clandestins atònita piulis irrisori 5. Indica la funció sintàctica dels següents sintagmes subratllats al text: a) Quines respostes b) enganxat amb agulles

c) ofegats d) feina

6. Escriu un substantiu de la mateixa família lèxica de cadascuna de les paraules següents: a) ofegats b) esporuguida c) seriós d) costar 7. Escriu el plural dels mots següents esperança vaga país pas 8. Prenent com a base l’oració Tinc gravades al cervell unes imatges que han aparegut a la premsa, omple els espais en blanc amb formes adients dels verbs subratllats. a) Si no _______________ a la premsa aquestes imatges, no les tindria gravades al cervell. b) Vull que vosaltres _________ gravades al cervell les imatges que han aparegut a la premsa. c) Sempre que ___________ imatges com aquesta a la premsa se’m queden gravades al cervell durant un bon temps. d) Si algun dia jo _________ a la premsa, espero que em tinguis per sempre gravat al cervell. 9. Redacta un text d’unes 100 paraules explicant el teu punt de vista sobre l’actitud que ha de mantenir la societat (administració i administrats) davant el fet de la immigració.

Llengua catalana CPPACFGS

L’HORA DE DINAR La nena és xinesa però es podria dir Núria o Montserrat. Va ser adoptada per una parella gironina quan ja tenien un fill encara menut. S’ho havien promès abans de casar-se, potser en conèixer els estralls que causava entre les nenes la política del fill únic que va decretar el govern xinès. Els pares naturals devien esperar un nen que els assegurés una vellesa plàcida. Mala sort. Va ser nena i va anar a raure en un hospici, abandonada. S’havia de fer fotre. Però va tenir una mica de sort de cara i és aquí, tan catalana com tu i com jo, amb els seus ulls d’ametlla. Ara té quatre anys. S’estima els nous pares i el nou germà gran, i els avis i els tiets. Ha fet amics i s’ha educat com una ciutadana de profit. Sap que no es parla amb la boca plena, que s’ha de dir gràcies quan li donen alguna cosa, que toca banyar-se abans d’anar a dormir. Va a la guarderia i té nous companys. Coneix totes les places de la ciutat que tenen gronxadors i és feliç quan escolta les aventures de la Caputxeta Vermella o dels tres porquets i pateix per la integritat d’en Patufet quan el petit heroi gosa amagar-se sota una col per aixoplugar-se. Segur que té un àngel de la guarda que vetlla per ella quan s’escapa uns instants de la vigilància protectora dels pares. Estudiarà i es farà gran, si tot va com ha d’anar, i serà una gironina preparada i conscient. Segur. Avui dina a casa dels avis. L’àvia l’apeixa repartint cullerades: una per al papa, una per a la mama, una per al germanet, una per a l’avi, una per a la nina… Però la xiqueta té poca gana, avui. Romanceja amb la boca plena i està per tot menys pel menjar. Aviat se’n cansa. No en vol més. Ara ja pensa a tornar a les joguines, en la nina que li ha comprat la mare... L’àvia ho prova tot. Ha de créixer, s’ha de fer gran. I busca arguments de tota mena. Que si no menja es posarà malalta, que no es pot llençar el menjar, que… Finalment troba un argument de pes: pensa en tants nens com hi ha al món que no tenen res per menjar. L’àvia ha viscut la postguerra i sap de què parla. Ha vist a la televisió els infants desnodrits que s’inflen de panxa en terres llunyanes. Ha sentit centenars de vegades les xifres esgarrifoses dels menuts que moren de gana arreu. Se’n sent culpable. Insisteix: els nens que es moren de gana. Els nens que no tenen res per menjar… Però la petita xinesa catalana veu la cullera que branda l’àvia com una amenaça al davant dels seus ulls i busca la paraula que l’alliberi del petit suplici que l’amoïna ara mateix. Ho ha sentit potser a l’escola. Vés a saber. Ella diu només: —Que es fotin. Els nens són cruels, ho hauríeu de saber. Els arguments dels grans ja marcaran la seva vida, algun dia. Avui la nena no té gana. Pius PUJADES. El Punt (31 març 2008) QÜESTIONS 1. Explica breument quina és la idea que vol transmetre l’autor amb aquest text i quina és, en general, la seva opinió sobre el tema.

Llengua catalana CPPACFGS

2. Quina relació hi ha entre les expressions “s’havia de fer fotre” del primer paràgraf i “que es fotin”, del penúltim, subratllades en el text?

3. Escriu un sinònim de cadascuna de les paraules o expressions següents, subratllades en el tex. a) els estralls b) plàcida c) va anar a raure d) aixoplugar-se e) l’apeixa 4. Completa el quadre següent amb mots de les categories gramaticals indicades, mantenint en cada cas el mateix lexema. VERBS Assegurés

NOMS

ADJECTIUS

ADVERBIS

nous profit ha educat Alliberi

5. Indica el referent dels pronoms febles següents, subratllats en el text. b) S’ho havien promès abans de casar-se c) un nen que els assegurés una vellesa d) la nina que li ha comprat la mare e) se’n sent culpable f) Ho ha sentit potser a l’escola 6. Per a cadascuna de les expressions següents, subratllades en el text, busca’n una altra que tingui un significat equivalent. f) potser g) Mala sort h) Però i) Segur que j) si tot va com ha d’anar 7. Redacta un text argumentatiu en què et manifestis a favor o en contra d’una de les darreres frases del text: “els nens són cruels”.

Llengua catalana CPPACFGS

LA BOTA DE L’HOLANDÈS Aquells dies els àngels protectors de les persones massa racionals com jo devien estar en vaga professional i permanent. D’altra banda, si no era així, sense la vaga dels esperits de la raó, no es pot entendre la magnitud de la distància entre la causa i els efectes. La vesprada de la gran final sud-africana (“la más alta ocasión que vieron los siglos”, com hauria dit Cervantes pensant en la batalla de Lepant), a casa vam engegar la televisió quan ja estava ben avançada la segona part. Llavors un jugador holandès, vestit del color de la casa d’Orange ( la que va dirigir la rebel·lió contra els espanyols, que acabà amb la independència dels Països Baixos), un xicot alt i amb el cap pelat, avançà solitari cap a la porteria enemiga, i per un moment semblava que el gol era més que segur. Però la punta de la bota de l’holandès degué moure’s un centímetre massa a l’esquerra, o massa cap a baix, i el baló ensopegà en el peu oportú del porter. No hi hagué gol holandès, hi hagué pròrroga, i la resta va ser gran notícia mundial, gran festa al camp i als carrers, i espectacle patriòtic més extens i més gros i més ample que si, en efecte, s’haguera repetit la victòria contra els turcs o Hernán Cortés hagués tornat a conquistar Mèxic i Pizarro el Perú, d’un sol colp i en un mateix dia. O com si la Mare de Déu del Pilar hagués tornat a Saragossa i l’apòstol sant Jaume a Santiago. La història és així, i així la contaran els professors del ram en el futur, al costat o per damunt la manifestació del dia anterior a Barcelona, dels problemes financers del país, i del malestar de la població per la crisi econòmica. Gràcies a la bota de l’holandès, un error mínim, una puntada de peu una fracció de segon massa tard, Espanya s’elevava a les altures de la glòria. La resta és també coneguda: els diaris i les televisions, la casa reial i la resta de cases, la desfilada de Madrid, oceans de banderes i “soy español, español, español…español, español, español”, per si algú no ho sabia o no se n’havia adonat. Per un petit moviment de la bota. I els àngels de la raó als núvols o fent vaga. Joan Francesc Mira (publicat a El temps 27 de juliol de 2010) (fragment)

QÜESTIONS 1. Resumeix les idees principals que s’exposen en el text.

2. Explica el significat de les següents expressions del text: a) persones massa racionals com jo b) oceans de banderes 3. L’autor considera irracional la magnitud de la distància entre causa i efecte en el del futbol d’alta competició. A quina causa i a quin efecte es refereix?

món

4. L’autor pretén criticar la irracionalitat. Per aconseguir-ho és important el to que adopta en el seu discurs. De quin to es tracta? En què es nota?

5. Per què et sembla que l’autor fa referència a moments de la història espanyola?

Llengua catalana CPPACFGS

6. Canvia de nombre les paraules següents: vaga raó distància enemiga gros problemes país crisi econòmica oceans 7. Substitueix per pronoms els elements subratllats: a) b) c) d)

Els àngels devien estar en vaga professional i permanent. Un xicot alt i amb el cap pelat avançà solitari cap a la porteria. Espanya s’elevava a les altures de la glòria. Acabà amb la independència dels Països Baixos.

8. Posa accent o dièresi on calgui. Justifica-ho. egoista

conduire

estimaveu

diurn

reiem

universitaria

Lluisa

Lluis

llengua

9. Escriu, íntegrament, el subjecte de les formes verbals següents, subratllades en el text: a) estava b) degué moure’s c) va ser d) contaran 10. Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes següents, subratllats en el text, en l’oració en què apareixen. e) f) g) h)

en la batalla de Lepant solitari pròrroga per la crisi econòmica

. 11. Redacta un text de cent paraules , aproximadament, sobre el següent tema: La importància de l’atzar a la vida.

Llengua catalana CPPACFGS

PER QUÈ NO ES VOL CONTINUAR ESTUDIANT? Apuntaré unes quantes de les moltes causes que existeixen perquè ocorri l’abandonament precoç de l’ensenyament, ja que és un fet molt complex, encara que molt freqüent i preocupant a l’Estat espanyol. En primer lloc hem d’anar a cercar-les a l’estudiant que no vol continuar. Segur que ens trobem davant una persona a qui no li han anat massa bé els estudis, que no ha trobat cap al·licient dins l’escola i que no veu cap necessitat d’estudiar pels objectius que té en el futur. En segon lloc, les causes s’han d’anar a cercar dins l’escola; el professorat no ha connectat amb aquest grup nombrós d’estudiants que només pensen a no tornar. Aquests alumnes veuen en el professorat persones repressores que els amarguen la vida i els causen molts problemes abans i quan els entreguen les notes. En tercer lloc, s’han de cercar les causes a la família, aquest és el pilar fonamental per solucionar l’abandonament, ja que molts d’aquests alumnes provenen d’unes famílies que no han posat cap expectativa en els estudis dels seus fills i filles. La família no s’ha preocupat de la feina que es realitzava a l’escola; aquests pares i mares no han acudit a l’escola si no ha estat per mor dels problemes que causava el seu fill i tot això ha fet que ja faci uns quants anys que aquest adolescent tingui el pensament posat a deixar l’escola i posar-se a treballar per un sou de misèria. La solució d’aquest problema és molt difícil, especialment perquè no es pot modificar la família, però l’escola i el professorat poden fer-hi alguna cosa, especialment en el seguiment de l’alumnat que està en risc d’abandó, però és imprescindible que l’Administració educativa ampliï les places del Programes de Qualificació Inicial Professional. Joan Lladonet (publicat al Diari de Balears , 9 de febrer de 2011) Text adaptat

QÜESTIONS 1. Digues dos motius pels quals, segons l’autor, els estudiants deixen d’anar als centres escolars.

2. Quina és la imatge que solen tenir dels docents els joves que no volen assistir a l’escola?

3. Per què és difícil, bàsicament, posar remei al problema?

4. Explica el significat de les següents paraules o expressions, subratllades en text: al·licient ha connectat pilar fonamental sou de misèria

Llengua catalana CPPACFGS

5. En el text hi ha les expressions subratllades següents. Escriu-ne un sinònim o una expressió equivalent. encara que només per mor especialment 6. Substitueix el complement subratllat pel pronom feble corresponent. a) b) c) d) e)

Apuntaré unes quantes causes. És una persona que no ha trobat cap al·licient. El professorat no ha connectat amb aquest grup. Aquests pares i mares no han acudit a l’escola. Per solucionar l’abandonament.

7. Digues el motiu pel qual aquestes paraules duen accent o dièresi. ampliï misèria bé freqüent 8. Escriu, íntegrament., el subjecte de les formes verbals següents, subratllades en el text. ocorri

han anat

provenen

han acudit

9. Digues quina funció fan els sintagmes subratllats en l’oració en què apareixen. a) b) c) d)

L’abandonament precoç de l’ensenyament és un fet molt complex. Els professors els causen molts problemes. La família no s’ha preocupat de la feina. Les causes s’han d’anar a cercar dins l’escola.

Llengua catalana CPPACFGS

PATÈTIC Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu: «Et queden patètics». Si un sopar va ser mínimament avorrit te l’expliquen dient: «Va ser un sopar patètic». En efecte, fa cosa d’un mes, per explicar que és mentida que un conegut polític no volia ser alcalde, no sé qui va dir: «Ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui». El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb «un resultat patètic». De debò totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de patètic? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridícules, avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores, ja que a totes aquestes coses o situacions se’ls encoloma el qualificatiu de patètiques, i avall amb els matisos. Per tant, de tan mal utilitzat, l’adjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clixé del qual cal començar a fugir. Els pantalons a què es referia qui els qualificava de patètics, eren realment patètics o més aviat mal fets, mal girbats o ridículs? El sopar, va ser realment patètic o avorrit i prou? Que el polític i els seus neguin que aspiraven a l’alcaldia, és patètic o simplement mentida? I el resultat del partit, va ser realment patètic o el que va passar és que hi va haver molta diferència de gols? L’ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l’adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i convenientment utilitzada afegia una pinzellada d’exageració per fer més impactant el text que escrivien. De la televisió es va escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot i, doncs, matant-lo. Ara no hi ha dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista o guionista amb un mínim de bon gust ha de repassar un parell de vegades allò que ha escrit per veure si per inèrcia hi ha deixat caure cap patètic, i aleshores treure’l. En aquest llenguatge reduccionista que corre, patètic s’ha convertit en l’oposat a genial. A més, des de fa encara més anys, tot allò que és mínimament acceptable és genial. Si no són patètics, els pantalons són genials. Si no és patètic, el sopar és genial. I el resultat del partit de futbol també: un resultat genial. Al món ja no hi ha coses bones o dolentes: ara tot és o bé genial o bé patètic. I entre tots dos qualificatius, el desert. Patètic, francament. Adaptació feta a partir del text de Quim MONZÓ. Del tot indefens davant els hostils imperis alienígenes. Barcelona: Quaderns Crema, 1998 1. Resumiu el text i exposeu la idea que vol expressar l’autor sobre l’ús que es fa del llenguatge actualment. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament.

2. Expliqueu de manera clara què vol dir Quim Monzó en les línies finals del text, especialment quan usa la paraula «desert»: «Ara tot és o bé genial o bé patètic. I entre tots dos qualificatius, el desert. Patètic, francament».

Llengua catalana CPPACFGS

3. Escriviu, íntegrament, el subjecte de les formes verbals següents, que apareixen subratllades en el text: a) «Ha intentat» (línia 4): b) «va començar» (línia 17): c) «van trobar» (línia 18): d) «ha de repassar» (línia 23): 4. En el text hi ha les expressions subratllades següents; escriviu-ne un sinònim o una expressió equivalent. a) «de seguida hi ha algú que diu» (línia 1): b) «ja que a totes aquestes coses» (línia 9): c) «Per tant, de tan mal utilitzat» (línia 10): d) «van descobrir l’adjectiu just aleshores» (línia 18): 5. Expliqueu per què s’accentuen els mots següents: a) Patètics: b) Diferència: c) Mínims: d) Té: 6. Digueu quina funció sintàctica (subjecte, complement directe, etc.) fan els sintagmes següents, subratllats en el text, en l’oració en què apareixen. a) «patètic» (línia 1): b) «el sentit original» (línia 11): 7. Mantenint el mateix lexema, completeu el quadre següent amb les formes adequades dels substantius en singular, dels adjectius en masculí singular i dels verbs en infinitiu. Substantiu singular _____________________ _____________________ _____________________ exageració _____________________

Adjectiu masculí singular trist desolador _____________________

Verb en infinitiu _____________________ _____________________ negar

_____________________

original

_____________________

8. Redacteu un text d’unes cent paraules a partir d’UNA de les dues propostes següents: A. Expliqueu les característiques d’un programa de televisió que considereu «genial» i digueu per què us agrada. B. Escriviu un text argumentatiu que exposi de manera clara quina és la vostra opinió sobre la situació dels joves en el món laboral i les possibles dificultats que tenen a l’hora de trobar feina.

Llengua catalana CPPACFGS

ELS CASTELLS, UNA TRADICIÓ DOCUMENTADA DES DE FA DOSCENTS ANYS La tradició suggereix que l’origen de les torres actuals data de les construccions humanes més modestes que en finalitzar certes processons religioses s’aixecaven a les poblacions valencianes, al sud del delta de l’Ebre, a començament del segle xviii. Amb el pas dels anys, aquestes construccions van anar creixent en altura i importància fins a independitzar-se de les processons i els balls i cobrar l’entitat pròpia que tenen avui dia. Cap a mitjan segle xviii, la tradició va anar pujant des del Camp de Tarragona cap al nord, i es va estendre per la zona del Penedès durant el segle xix. La primera actuació documentada data del febrer del 1801, a Valls. No obstant això, no va ser fins fa trenta anys, amb l’arribada de la democràcia, quan les torres humanes van començar a adquirir la seva actual rellevància social i es van convertir en un reconegut símbol de Catalunya. De la mateixa manera que el món taurí té el seu propi llenguatge i girs lingüístics, el vocabulari casteller és extens, i dominar-lo és un requisit imprescindible per a entendre què passa a la plaça quan s’aixeca una torre humana. La base és la pinya, que congrega centenars de persones, la majoria membres del grup, encara que algunes vegades part del públic que s’aplega a la plaça s’uneix per servir de base al castell. Sobre aquest primer pis es poden construir uns nous fonaments, amb una segona base que es diu folre i, si cal, una tercera base, les manilles. Les torres s’organitzen per pisos i s’anomenen començant pel nombre de components de cada pis i el nombre de pisos que el formen. Així, un tres de nou correspon a tres persones i nou pisos en total. El penúltim pis, el forma l’acotxador o acotxadora, un nen o nena sobre el qual s’enfila l’enxaneta, que donarà per bo el castell quan aixequi el braç esquerre en un singular moviment (fer l’aleta). Cada castell té una litúrgia pròpia. Un intent de castell es considera vàlid quan comencen a sonar les gralles, una mena de flautes que criden a fer silenci i a la concentració. I es culmina quan es fa l’aleta. Si després el castell s’ensorra, es diu que ha fet llenya i que només s’ha carregat. Quan es desmunta igual que s’ha pujat, es diu que el castell s’ha descarregat, procediment que completa el mèrit de la gesta. Més enllà del seu valor cultural i simbòlic, els castells són també una modalitat gairebé esportiva, i cada dos anys, a Tarragona, se celebra una competició per a determinar quina colla és la millor. Fa poc, els Castellers de Vilafranca es van coronar per cinquena edició consecutiva com la millor colla de Catalunya, i pocs dies després van aconseguir la gesta de carregar i descarregar, per primera vegada, un dos de vuit —una construcció de vuit plantes amb dues persones per pis—, una torre que, fins en aquell moment, era coneguda en el món casteller com «la bèstia indomable». Adaptació feta a partir del text «Els castells, una tradició documentada des de fa 200 anys». El Periódico (16 novembre 2010) QÜESTIONS 1. Resumeix les idees principals que s’exposen en el text. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament.

Llengua catalana CPPACFGS

2. Digues què era «la bèstia indomable» (línia 34) i per quin motiu creus que rebia aquest nom.

3. Escriu, íntegrament, el subjecte de les formes verbals següents, subratllades en el text: a) b) c) d)

«es va estendre» (línies 6 i 7): «s’uneix» (línia 16): «s’enfila» (línia 21): «comencen a sonar» (línia 24):

4. En el text hi ha les expressions subratllades següents; escriu-ne un sinònim o una expressió equivalent: a) b) c) d)

«No obstant això, no va ser fins fa trenta anys» (línia 8): «De la mateixa manera que el món taurí» (línia 12): «encara que algunes vegades» (línia 15): «Així, un tres de nou» (línia 19):

5. Explica per què s’accentuen els mots següents: a) Importància: b) Penúltim: 6. Digues quina funció sintàctica (complement directe, atribut, complement predicatiu, etc.) fan els sintagmes següents, subratllats en el text, en l’oració en què apareixen. a) b) c) d)

«de les torres actuals» (línia 1): «extens» (línia 13): «una litúrgia pròpia» (línia 23): «vàlid» (línia 23):

7. Completa les frases següents amb la forma correcta del verb que hi ha entre parèntesis, tal com indica l’exemple. Tingues en compte que la forma verbal s’ha d’ajustar al context de la frase. Exemple: Han demanat que jo us resolgui (RESOLDRE) el problema. a) El professor vol que vosaltres li _______________________ (DONAR) la vostra opinió sempre que calgui. b) Mira la llista dels assistents a l’acte, però no crec que tu hi ________________________ (CONÈIXER) ningú. c) Mentre es faran els discursos, els intèrprets _________________________ (TRADUIR) cada intervenció. d) Els llegums encara s’estan ______________________ (COURE). 8. Escriu un text d’unes cent paraules sobre un costum o una tradició que consideris interessant: explica’n les característiques i digues per quin motiu t’agrada.

Llengua catalana CPPACFGS

TRENQUEM MOTLLOS, I ENS ANIRÀ BÉ El Mario és un dibuixant de vint-i-cinc anys. Es considera un artista que transforma les paraules i les emocions en imatges i vol viure d’aquesta passió. S’ha incorporat al mercat de treball en plena crisi, però no l’espanta el blanc i negre de l’etapa que li ha tocat viure. Com que és «jove i sense experiència», deixa que el client posi el preu final a les seves factures, en funció de la seva satisfacció. I no li va gens malament. Diu que és una manera de rebre una valoració sincera del client i, alhora, fer-se respectar encara que sigui «jove». El Felix és un adolescent alemany de catorze anys. Quan en tenia nou va fundar l’ONG Plant for the Planet, amb l’objectiu que els polítics deixessin de discutir sobre el canvi climàtic i hi fessin alguna cosa. Amb el seu crit de guerra «Stop talking, start planting», en Felix ha mobilitzat milers de nens de més de noranta països, no només per plantar arbres, sinó també per conscienciar els adults sobre el planeta que estem deixant als nostres fills. El David i el Colin són dos anglosaxons establerts a Barcelona. Gaudeixen d’una formació d’elit i de feines privilegiades, però han posat el seu talent a treballar perquè milers de nens de tot el món accedeixin a la lectura a través dels lectors electrònics. Worldreader.org recull diners, però també energies, contactes i idees per negociar drets amb les editorials, per subvencionar els aparells i per oferir una biblioteca permanentment actualitzada a aquelles aules on amb prou feines hi ha un llapis per a escriure. Jil van Eyle era un executiu d’èxit que va veure com li canviaven les prioritats el dia que va néixer la seva filla Mònica, amb hidrocefàlia. Des de Catalunya ha creat el teaming, una iniciativa solidària per a sumar microdonacions que individualment no serien viables. Per exemple, cada treballador d’una empresa que fa teaming posa un euro de la seva nòmina mensual; l’empresa hi aporta una quantitat equivalent al nombre de treballadors, i n’obté una desgravació fiscal. Els diners es destinen cada mes a una causa diferent, la que hagi triat cada grup de teaming. Actualment hi ha més de quatre-cents grups de teaming al món, ja siguin empreses, escoles, associacions o, senzillament, grups d’amics. No estem parlant d’excepcions. N’hi ha moltes, d’iniciatives com aquestes, i totes amb un denominador comú: estan trencant motllos. Necessitem ara més que mai inventar nous models que ens permetin treure profit d’aquest món que ve a tota velocitat. En l’educació, en l’organització interna de les empreses, en les formes de pagament, en les relacions laborals, en la nostra manera de ser solidaris. Siguem valents, trenquem esquemes, o, com a mínim, donem suport a aquells que són prou valents per a fer-ho. Només són espurnes, però que importants que són les espurnes quan no hi ha manera d’atiar el foc! Donem-los entre tots una mica d’aire, amb la nostra actitud, i ens anirà millor a tots plegats. Text adaptat a partir d’un text de Teresa Turiera, Ara (27 novembre 2011) 1. Resumiu les idees principals exposades al text. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament. (1,5 punts)

Llengua catalana CPPACFGS

2. D’acord amb el que es diu al text, expliqueu per què l’autor hi ha posat com a títol «Trenquem motllos, i ens anirà bé». (1 punt)

3. Expliqueu de forma clara què vol dir l’autora amb l’expressió següent, que trobareu al text: «Només són espurnes, però que importants que són les espurnes quan no hi ha manera d’atiar el foc!». (1 punt)

4. Escriviu un sinònim, o una expressió equivalent, de les expressions subratllades següents, que també apareixen subratllades en el text. (1 punt) a. «Com que és “jove i sense experiència” […]»: b. «[…] en funció de la seva satisfacció […]»: c. «[…] encara que sigui “jove”»: d. «[…] a través dels lectors electrònics»: 5. Escriviu, íntegrament, l’antecedent dels pronoms febles i relatius següents, que trobareu subratllats al text; és a dir, escriviu què signifiquen en aquest text en concret. (1,5 punts) a) «l’»: b) «hi»: c) «on»: d) «n’» (a «n’obté»): e) «que»: f ) «-los»: 6. Completeu el quadre que hi ha a continuació amb les formes adequades dels substantius singulars, adjectius en masculí singular i verbs en infinitiu. Manteniu el mateix lexema o arrel. (1 punt) Substantiu singular Adjectiu masculí singular Verb en infinitiu _________________ _____________________ rejovenir _________________ blanc _________________ _________________ _____________________ discutir _________________ diferent _________________ passió ______________________ _________________ 7. Redacteu un text d’unes cent paraules a partir d’UNA de les dues propostes següents: (3 punts) A. Exposeu la vostra opinió sobre l’afirmació següent: «Una bona formació acadèmica és imprescindible per tal de tenir un futur personal millor». B. Redacteu un text sobre la feina que us agradaria tenir: tipus de feina, característiques, motius pels quals creieu que us pot agradar, etcètera.

Llengua catalana CPPACFGS

EL LLANISSHEN El «Llanisshen» fou un gran vaixell de vapor —de vuit o nou mil tones de registre—, de la matrícula de Glasgow. El que els anglesos anomenen un tramp. Un dia del mes d’agost de l’any 1917, el «Llanisshen» salpà del port de Marsella en llast, amb la intenció de guanyar l’estret de Gibraltar. Era en el moment més difícil i perillós de l’activitat submarina de la Primera Guerra Mundial. El vaixell era magnífic, nou, de la més sòlida construcció i de la més alta qualitat. Un vaixell del Clyde. A la sortida de Marsella navegà en vistes a la terra, però seguint una ruta individual; vull dir que no anava acomboiat. Trobant-se aproximadament a mig golf de Lleó, un submarí el torpedinà. El torpede el travessà de part a part exactament de la sala de màquines. Quedà amb un forat a banda i banda, amb la impossibilitat absoluta de valer-se per ell mateix. Després d’un reconeixement detallat, ordenat pel capità, que demostrà l’absoluta destrucció de les calderes, hi hagué ben poca cosa a deliberar: el vaixell fou donat per totalment perdut i abandonat. Hom ordenà que fossin arriats els bots de salvament, a bord dels quals s’embarcà l’entera tripulació. Les embarcacions amorraren a la costa de la Novella, a França. El «Llanisshen» quedà a la deriva, sense ànima vivent a bord, aturat, mort, voltat d’un silenci dramàtic —d’un patetisme passiu que feia preveure la pèrdua total. Tinc la impressió que quan el capità, darrere de la seva tripulació, l’abandonà, la presumpció d’enfonsament fou considerada d’una fatalitat ràpida i ineluctable. Però el cert és que el vaixell, lleugerament escorat, continuà flotant. La posta de sol d’aquell dia es presentà, a través d’una calma, en mar, paradisíaca, amb una agonia de llums i de colors lenta, d’una còsmica voluptuositat. A primeres hores de la nit, però, s’entaulà el mestral, i el «Llanisshen» fou arrossegat mar endins, sobre una direcció sud-est, i si el vent s’hagués mantingut amb continuïtat, l’hauria portat sobre les aigües del cap de Creus, que és la banya meridional del golf de Lleó. Jo em puc imaginar l’espectacle del vaixell errant i desert en les aigües vagues del golf, voltat d’un silenci greu i angoixós, el vent gemegant en els pals i en els cordatges difunts. Josep PLA. «Derelictes. Històries de vaixells enfonsats». A: Cinc històries del mar. Barcelona: Edicions Destino, 1979, p. 143-145 1. Resumiu les idees principals exposades al text. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament. (1,5 punts)

2. Expliqueu de forma clara i entenedora què significa que el «Llanisshen» quedés «sense ànima vivent a bord, aturat, mort, voltat d’un silenci dramàtic» (línies 16 i 17). (1 punt)

Llengua catalana CPPACFGS

3. Escriviu, íntegrament, el subjecte de les formes verbals següents, que apareixen subratllades en el text: a ) fossin arriats (línia 13): b ) s’embarcà (línia 14): c ) abandonà (línia 18): d ) hauria portat (línia 24): 4. Completeu el quadre que hi ha a continuació amb les formes adequades dels substantius singulars, adjectius en masculí singular i verbs en infinitiu. Manteniu el mateix lexema o arrel Substantiu singular _________________ _________________ _________________ _________________ destrucció

Adjectiu masculí singular gran ____________________ lent lleuger _____________________

Verb en infinitiu __________________ demostrar __________________ ___________________ ___________________

5. Escriviu l’antecedent dels pronoms següents, que trobareu subratllats en el text; és a dir, escriviu què signifiquen en aquest text en concret. (1 punt: 0,25 punts per cada resposta correcta) a) el (línia 9): b) dels quals (línia 16): c) l’ (línia 18): d) que (línia 25): 6. Expliqueu per què s’accentuen els mots següents. (0,5 punts: 0,25 punts per cada resposta correcta) a) difícil: b) pèrdua: 7.Completeu les frases següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis, tal com es fa en el model; la forma verbal s’ha d’ajustar al context de la frase. (1 punt: 0,25 punts per cada resposta correcta) EXEMPLE: Ens van demanar que tu també hi anessis (ANAR). a) No volien que els mitjans de comunicació ho _____________ (SABER) abans que els afectats. b) En la reunió del mes que ve, els consellers de l’empresa no ens ______________ (PERMETRE) presentar cap nova proposta. c) A mesura que vagis ________________ (INCLOURE) noms nous a la llista, comprovaràs que el nombre de sospitosos va creixent. d) Aquest matí han _________________ (INTERROMPRE) les emissions del principal canal de televisió. 8.Redacteu un text d’unes cent paraules a partir d’UNA de les dues propostes següents: (3 punts) A. Argumenteu a favor o en contra de l’afirmació següent: «Les guerres sempre són evitables». B. Expliqueu les característiques d’un llibre que hàgiu llegit i per què el recomanaríeu o no a una altra persona.

Llengua catalana CPPACFGS

UN TRESOR CAIGUT DEL CEL Un muntanyenc troba al Mont Blanc una maleta amb un centenar de pedres precioses Durant gairebé mig segle, el Mont Blanc ha guardat a les seves entranyes un misteriós tresor: una caixa metàl·lica amb un centenar de pedres precioses a l’interior. Trobada el 9 de setembre passat per un alpinista francès, es tracta molt probablement d’una de les restes del Boeing 707 Kangchenjunga, d’Air India, que es va estavellar a prop del cim, a 4.750 metres d’altitud, amb cent disset persones a bord. No hi va haver supervivents. Per raons que encara avui es desconeixen, l’avió es va encastar contra la glacera de Bossons el 24 de gener de 1966 i va quedar ràpidament sepultat pel gel en un lloc de difícil accés. La muntanya va engolir les víctimes de la catàstrofe juntament amb les seves pertinences i els seus secrets, però no per sempre, atès que, com el mar, la glacera acaba expulsant a la superfície els cossos estranys: des dels anys setanta, els alpinistes han topat amb restes humanes, trossos del motor, maletes, bosses, bijuteria, documents d’identitat i, fi ns i tot, trossos de diaris. La glacera ha anat dosificant les seves sorpreses. L’agost del 2012 un altre escalador va trobar un paquet amb documentació del Ministeri d’Exteriors del Govern indi, procedent del Kangchenjunga. Encara que amb quaranta-sis anys de retard, la valisa diplomàtica va ser tornada a les autoritats de Nova Delhi. En el cas del tresor, la cosa és més complexa. L’alpinista que el va trobar, la identitat del qual es manté en secret, va decidir lliurar-lo a la policia. Les pedres estan valorades entre 130.000 i 240.000 euros. Si en els pròxims dos anys no n’apareix el propietari, a l’alpinista li’n tocarà un bon pessic. Segons la llei, la meitat serà seva. L’altra meitat correspondrà al propietari del terreny on es va descobrir la maleta; és a dir, el municipi de Chamonix o l’Estat francès. El Boeing 707 també havia de fer escala a la ciutat de Ginebra i hi viatjava l’enginyer atòmic Homi Jehangir Bhabba, artífex del programa nuclear indi. Aquesta circumstància va alimentar la hipòtesi d’un atemptat, encara que aquesta idea no va anar més enllà d’una especulació. Potser la muntanya encara té incògnites per revelar. No hi ha constància que la caixa negra de l’avió, on s’enregistren les incidències de la cabina de comandament, hagi aparegut. Adaptació feta a partir d’un text publicat a El Periódico de Catalunya (6 octubre 2013)

1. Resumiu les idees principals exposades en el text. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament.

2. Expliqueu de manera clara i entenedora què significa que «La glacera ha anat dosificant les seves sorpreses» (línia 14).

Llengua catalana CPPACFGS

3. Segons el text, com és que s’ha pogut pensar que aquest avió no es va estavellar només per accident?

4. En el text hi ha subratllades les paraules i les expressions següents; escriviu-ne un sinònim o una expressió equivalent. a) gairebé: b) atès que: c) encara que: 5. Escriviu el subjecte gramatical que tenen en el text les formes verbals següents, que hi apareixen subratllades a) apareix: b) viatjava: c) hagi aparegut: 6. Escriviu l’antecedent dels pronoms següents, que trobareu subratllats en el text; és a dir, indiqueu a què es refereixen en aquest text en concret. a) “que” (línia 6): b) “els” (línia 17): c) “ del qual” (línia 18): d) “on” (línia 26): 7. Completeu les frases següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis, tal com es fa en el model; la forma verbal s’ha d’ajustar al context de la frase. Model: T’han demanat que vinguis (VENIR) a la reunió. a ) Encara que hem entrenat molt, no ens han _____________(INCLOURE) en l’equip titular. b ) Si us ____________________ (ESTAR) quiets, acabaríem abans. c ) Estic segur que els responsables del fet acabaran ________________(RECONÈIXER) la seva culpabilitat. d ) És preferible que ho _____________ (FER) tu mateix. 8. Redacteu un text d’unes cent paraules a partir d’UNA de les dues propostes següents: A. Expliqueu quin és el mitjà de transport que preferiu per a desplaçar-vos habitualment o a l’hora de fer un viatge i per què. B. Expliqueu una notícia que hagi aparegut als mitjans d’informació i que us hagi interessat.

Llengua catalana CPPACFGS

ELS GOSSOS GENEROSITAT

ESPIEN

ELS

HUMANS

PER

CALIBRAR-NE

Diuen que el gos és el millor amic de l’home; si més no, van ser els primers animals a conviure amb les persones. El que no se sabia, però, és que els gossos ens espien. Ho fan amb l’objectiu de trobar en els nostres gestos informació que els digui com és realment cada individu. Quan creuen que no els mirem, es fixen en les nostres actituds i en les que les altres persones tenen amb nosaltres, i en funció d’això decideixen amb qui prefereixen estar. I no opten per les persones més fortes, ni per les que ostenten un rang més elevat dins la societat humana: prefereixen estar amb persones generoses a les quals —i aquesta és una condició indispensable— es reconegui socialment la generositat. Ho ha demostrat un equip d’investigadors de l’Argentina. No és res de nou dir que els gossos poden llegir i interpretar molts dels signes de comunicació de les persones i que són molt sensibles a la manera com els humans se’ls adrecen. Prefereixen les persones que els dirigeixen paraules o els fan gestos afectuosos, i poden distingir una cara somrient d’una de neutra, i una expressió de disgust d’una de felicitat. També reconeixen la tristesa i si veuen una persona que plora tendeixen a acostar-s’hi, com si la volguessin consolar. Per tot això no és gens estrany que siguin considerats uns companys fidels. Però, sovint, per decidir qui prefereixen, ens espien sense que ens n’adonem. Es va demostrar que observen dissimuladament les nostres actituds i que mostren una clara preferència per les persones generoses, la qual cosa pot tenir relació amb la facilitat amb què pensen que, posteriorment, els poden oferir aliment. Per a comprovar les preferències dels gossos, els investigadors van dissenyar una sèrie d’experiments en què els gossos presenciaven una escena: hi havia unes persones que feien de captaires i unes altres que els oferien, o no, menjar. Com era d’esperar, els gossos, que prèviament no coneixien cap d’aquestes persones, miraven dissimuladament l’escena, de reüll, com qui no vol la cosa. Però quan se’ls va permetre acostar-se, ho van fer decididament a les persones que havien donat menjar a un captaire. Però no les preferien a totes de la mateixa manera. En alguns casos, els captaires havien fet signes d’agraïment i l’expressaven amb paraules amables, i en d’altres mostraven indiferència. Doncs bé, els gossos preferien les persones generoses que havien rebut mostres d’agraïment. Adaptació feta a partir del text de David Bueno. Ara (8 desembre 2013)

1. Resumiu les idees principals exposades en el text. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament.

2. Expliqueu de manera clara i entenedora què significa que els gossos «són molt sensibles a la manera com els humans se’ls adrecen» (línia 11).

Llengua catalana CPPACFGS

3. Escriviu un sinònim de les expressions subratllades següents o una expressió que hi equivalgui. a) «Ho fan amb l’objectiu de trobar en els nostres gestos informació […]» (línia 3): b) «També reconeixen la tristesa […]» (línia 13): c ) «Però, sovint, per decidir qui prefereixen, ens espien […]» (línia 16): d) «[…] mostren una clara preferència per les persones generoses, la qual cosa pot tenir relació amb la facilitat […]» (línia 18): 4. Escriviu l’antecedent dels pronoms següents, que trobareu subratllats en el text; és a dir, indiqueu a què es refereixen en aquest text en concret. a) «els» (línia 4): b) «hi» (línia 14): c ) «n’» (línia 16): d) «(en) què» (línia 21): e ) «ho» (línia 24): f ) «que» (línia 24): 5. Completeu les frases següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis, tal com es fa en el model. La forma verbal s’ha d’ajustar al context de la frase. Model: L’advocat demana que el seu client declari (DECLARAR) aviat. a) Jo ________________ (CONÈIXER) la teva família des de fa molts anys. b ) La companyia del gas ja ha _______________ (RESTABLIR) el servei a tot el poble. c ) Si no ________________ (SER) tan tard, t’acompanyaria al cinema. d) Us han fet el passaport per tal que _________________ (PODER) passar la frontera vosaltres sols sense cap dificultat.

6. Completeu el quadre que hi ha a continuació amb formes adequades de substantius singulars, adjectius masculins singulars i verbs en infinitiu, mantenint el mateix lexema o arrel de la forma indicada a cada fila. Substantiu singular Adjectiu masculí singular Verb en infinitiu _________________ ____________________ decidir _________________ fort __________________ _________________ sensible ___________________ condició _____________________ ___________________ tristesa _____________________ ___________________ 7. Redacteu un text d’unes cent paraules a partir d’UNA de les dues propostes següents: A. Les mascotes i els animals de companyia. Podeu explicar si en teniu o us agradaria tenir-ne, quins beneficis aporten a les persones, els problemes que poden generar, quin animal us sembla més adequat com a mascota, etcètera. B. Exposeu la vostra opinió sobre el tema del maltractament dels animals. Podeu fer referència a l’experimentació mèdica amb animals, al fet d’utilitzar-los en determinats espectacles, etcètera.

Llengua catalana CPPACFGS

3. LES NORMES ORTOGRÀFIQUES 3.1 ACCENTUACIÓ Classificació dels mots segons la posició de la síl·laba tònica dins de la paraula: AGUTS: la síl·laba tònica és l’última (català, porter) PLANS: la síl·laba tònica és la penúltima (llapis, Maria) ESDRÚÍXOLS: la síl·laba tònica és l’antepenúltima (fàbrica, història) Les vocals s’accentuen de la manera següent: à, sempre obert í, ú, sempre tancat è, é, ò, ó, obert o tancat

La majoria de e,o en paraules planes i la gran majoria en esdrúixoles solen ser obertes: no obstant això, mots següents fan excepció a aquesta norma general i s'accentuen tancades: església, fórmula, cérvol, estómac, tómbola, Sóller, pólvora

Normes generals d’accentuació 1. S’accentuen tots els mots aguts acabats en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Exemples: capità, autobús... ATENCIÓ!: Cacau, anau, servei… no s’accentuen perquè no acaben en cap de les dotze terminacions, sinó que acaben un diftong decreixent. 2. S’accentuen els mots plans que NO acaben en cap de les terminacions anteriors. Exemples: llapis (no s’accentua perquè acaba en -is), examen (no s’accentua, acaba en -en), hàbil, útil, frenètic, pròxim, clàssic... ATENCIÓ!: Maria, estudies, dia… no s’accentuen perquè són mots plans que acaben en alguna de les terminacions anteriors. En canvi, cantàveu, féssiu... sí que s’accentuen perquè acaben en diftong creixent. 3. S’accentuen tots els mots esdrúixols. Exemples: música, Àfrica, família (fa-mí-li-a)… 4. Els mots que tenen una sola síl·laba en general NO s’accentuen.

Llengua catalana CPPACFGS

La separació de les síl.labes Els diftongs Per identificar les síl·labes i separar-les correctament, quan calgui, en l’escriptura, és necessari reconèixer els diftongs. Dues vocals seguides fan un diftong en els casos següents: a) en les combinacions ai, ei, oi, ui, au, iu, ou, ii, uu. ai: em-pai-tar au: cau-re, trau-ré ei: re-mei, fei-na eu: beu-re, teu oi: boi-ra, al-moi-na

ou: nou, di-jous iu: lliu-re, es-criu-rem ui: cui-na, a-vui ii: no-vii uu:duus

b) la u i una altra vocal quan aquesta té una g o una q al davant. qua-tre qües-ti-ó a-de-qüi quo-ci-ent

gua -nyar ai-güe-ra am-bi-güi-tat ai-guo-tes

c) una i o una u quan les trobem enmig de dues vocals (fan diftong amb la vocal següent, i diem que tenen valor de consonant). ba-ie-ta

cre-ient

jo-ies no-ia tre-ia

ve-uen mo-uen pe-uet

d) una i o un u que inicien paraula van seguides d’una vocal io-gurt iam-be io-de

hia-tus hie-na ua-ca-ri

El hiatus Qualsevol altra combinació vocàlica que no figuri en els casos de diftong é un hiatus, és a dir, les vocals que la formen pertanyen a síl·labes diferents.

EXERCICIS 1. Separa en síl.labes, subratlla la síl·laba tònica i posa accent quan calgui en les paraules següents: bevies atom ingenu camio

ridicul fantasia

simbol maquinaria

furia

clinica

examens

epoca algun

tonica reunio

elegancia

biologa

Llengua catalana CPPACFGS

2. Classifica els mots següents en els grups de més avall: pedra, viril, accent, rèmora, compon, llibreta, bolígraf, ratolí, crepuscle, enterbolir, catàstrofe, histèria, volíeu, fóreu, perdíem, qüestionar, morbositat, rètol, tórtora, Argentina, Brasil, ordinador, maquina, pantalla, iaia, recau, vivíeu, cola, colar, transtorn.

Mots aguts

Mots plans

Mots esdrúixols

3. Accentua, si cal, els mots de les frases següents a) Hem comprat dues series de la loteria. b) Dema tindre tres examens. c) No entens res del que t’he explicat. d) Ha estat tot plegat una perdua de temps. e) Han avisat dient que arribarien tard. f) Em faria gracia que ho provessis. g) Una llum tenue entrava per l’escletxa de la paret. h) Aquella era la seva patria d’origen. i) Seureu aqui, en aquests bancs reservats. j) Anaven al futbol cada diumenge. k) Deien que no comprenien l’origen d’aquest fenomen. l) Teniem la intenció d’enviar carta a Grecia, via aeria. m) Deieu que vindrieu per Pasqua per al festival de la canço. n) Si sabes d'algun lloc on reposar placidament, t’ho diria.

4. Fes el mateix amb les següents oracions. a) Vam visitar una esglesia romanica. b) Al barri, va muntar una tombola benefica. c) A Soller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric. d) La caça del cervol esta molt controlada. e) No tinc cap formula magica per solucionar el problema. f) Ha estat al metge perque sentia una cremor d’estomac insuportable. g) La bomba no va esclatar gracies al fet que la polvora estava mullada. h) Desconec l’origen d’aquest fenomen. i) Es tracta de fenomens d’origens incerts. j) No entens el problema? Com que jo l’entenc, te l’explicare. k) Anirem a veure l’exposició? Em vareu prometre que hi aniriem. l) En Ramon i en Ferran vindran amb nosaltres a Puigcerda. m) Haureu de fer arreglar el telefon, ja que he observat que hi ha una avaria.

Llengua catalana CPPACFGS

Casos especials d’accentuació Cultismes i mots d'origen estranger De vegades, no pronunciem correctament la síl·laba tònica d'alguns mots i això fa que s'accentuïn també malament. D'entre els més corrents: Són mots aguts oceà, timpà, poliglot, genotip, xofer, futbol, hoquei, handbol, comitè. Són mots plans magnetòfon, atmosfera, rèptil, tèxtil, míssil, medul·la. Són mots esdrúixols diòptria, aurèola, Etiòpia, Himàlaia, Hèlsinki, olimpíades. Formes verbals En els verbs acabats en -iar solen pronunciar-se malament les formes de present, tant d'indicatiu com el subjuntiu i imperatiu. Així, se sol pronunciar “ell estúdia" en lloc de "ell estudia". Per tant, cal pronunciar, com es fa amb enviar, verbs com copiar, renunciar, negociar, estudiar, entre d'altres. Així, una cosa és el nom "la còpia", mot esdrúixol accentuat, i una altra és la forma verbal "ell copia", pronunciant tònica la i, però sense accentuar-la gràficament ja que és una paraula plana acabada en vocal. Els mots compostos Els mots compostos que duen guionet i els adverbis acabats en -ment mantenen l'accent. Així, sòcio-econòmic, càlidament. EXERCICIS 1. Posa l’accent apropiat als mots que l’hagin de dur a) Conflicte politico-social. b) El film, esteticament, és excel·lent. c) Problemes economico-socials. d) El nen s’ha adormit placidament. e) Aquell pais va atacar amb missils terra-aire. f) Té una afeccio al timpa. He comprat un magnetofon japones. g) Tenia un problema a la medul·la espinal. h) De moment, no li ha augmentat les dioptries de l’ull dret. i) Aquest home s’enorgulleix de ser políglot.

Llengua catalana CPPACFGS

j) Ja ha començat el compte enrere per a les olimpiades. k) Vam visitar una esglesia d’estil gotic. l) El xofer no va veure el camio que travessava. m) Obre la finestra, que hi ha una atmosfera carregada. n) El textil constitueix la principal industria d’aquell pais. o) Aquell circ mostrava una gran varietat de reptils 2. Subratlla la vocal tònica que convé pronunciar correctament de les formes verbals de les frases següents. a) En Joan negocia un nou contracte. b) El seu amic li recomana que no renunciï al càrrec. c) La Maria no estudia gaire darrerament. d) El professor demana que no copiïn a l’examen. 3. Accentua, si cal, els mots de les frases següents. a) No es va arribar a cap acord a la conferencia d’Helsinki. b) S’organitza una travesia per l’ocea Pacific. c) S’ha engegat una nova campanya d’ajuda a Etiopia. d) A en Lluis, li han diagnosticat dues dioptries a cada ull. e) Ruta de les esglesies romaniques del Pirineu. f) En aquell poble, organitzaren una tombola benefica. g) Aquest lingüistes estudien el parlar de Soller. h) El xofer es distrague i va topar contra un arbre. i) Una atmosfera transparent omplia tota la vall j) Cal una urgent reconversió de la industria textil. k) S’ha inaugurat una exposicio de reptils al zoo. l) En Miquel pateix de cremor d’estomac. m) S’ha signat un nou tractat per a la reduccio de missils. n) Ha quedat prohibida la caça del cervol. o) L’explosiu contenia polvora negra. p) Ha demanat permis per enregistrar l’entrevista amb un magnetofon. q) A causa de l’accident, li ha quedat afectada la medul·la espinal. r) Aquella gent actua per un interes politico-economic.

L’accent diacrític  S'anomena diacrític l'accent que distingeix uns mots d'uns altres que s'escriuen igual i que no haurien de dur accent segons les normes.  L'accent diacrític s'escriu en determinats monosíl·labs. En concret, en els 15 casos següents: Accents diacrítics bé/be

déu/deu

és/es

mà/ma més/mes

món/mon pèl/pel què/que sé/se sòl/sol

són/son

té/te

ús/us

sí/si vós/vos

 S’escriuen sense accent diacrític la resta de monosíl·labs i qualsevol paraula de més d’una síl·laba. Per exemple: bota (botes), dona (dones), feu, fora, molt (molta, molts, moltes), mora (mores), net (neta, nets, netes) , os (ossa, ossos, osses), seu (seus),soc, vens (venen), ves

Llengua catalana CPPACFGS

 També s’escriuen sense accent els compostos i derivats de les paraules del punt 1. Exemples: adeu, adeu-siau, marededeu, redeu, semideu, rodamon, a contrapel, repel, entresol, subsol

 Però es conserva en aquells casos que s'escriuen amb guionet: pèl-roig. Amb accent

Sense accent

Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé! Bé

Nom masculí [pl. béns], "satisfacció",

Nom masculí [pl. bens], "anyell". Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b".

"hisenda": Desitjar el bé de tothom. Béns immobles. déu

Nom masculí [pl. déus], "divinitat, ésser suprem".

Deu

Altres usos [pl. deus] (numeral 10, "font", verb deure).

És

Verb ser.

Altres usos (pronom feble, article salat, plural de la lletra e).

Mà

Nom femení [pl. mans], "terminació del braç".

Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare.

Mes

Altres usos (nom masculí [pl. mesos], "part de l'any"; conjunció; plural del possessiu ma).

Adverbi, quantitatiu: més N'hi ha més. És més difícil que abans. món

Nom masculí [pl. mons], "conjunt de totes les coses creades; la Terra".

mon Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare.

pèl

Nom masculí [pl. pèls], "filament que creix a la pell".

pel

Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu,

Contracció [pl. pels] de per i el.

Altres usos  (relatiu, conjunció, quantitatiu):

exclamatiu, nom [pl. quès]: què El títol amb què s'ha traduït. Què ha fet

que El càrrec que ara té. Sembla que plou.

avui? Explica'm què ha fet. Què dius

Que bonic!

ara! Voler saber el què. Sé

Sí

Verb saber.

Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]):

Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí que vindrà.

Nom masculí [pl. sís], "afirmació":

Només pensa en si mateix. Si que triga! Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si.

Va dir que sí. 53% a favor del "sí".

Sòl

Pronom feble: No se sap on és.

Nom masculí [pl. sòls], "superfície del terreny".

sol

són Verb ser.

son

Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical"; adjectiu [pl. sols]. Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom femení [pl. sons], "ganes de dormir";

Llengua catalana CPPACFGS

possessiu àton [pl. sos]:

Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare. Té

Verb tenir.

Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t).

Ús

Nom masculí [pl. usos], "acció d'usar".

Pronom feble: Us ha de dir una cosa.

vós

Pronom fort: Parlen de vós.

vos

Pronom feble: Vestiu-vos.

EXERCICIS 1. Posa accent als mots de les frases següents que n’hagin de dur.

a) No se per que aquest estupid inspector m’ha posat aquesta multa. b) Els bens que pasturen a alta muntanya son mes sans que els que mengen pinso. c) En Pere feu un gest a ma mare i ella ho va trobar una insolencia. d) Mon germa vol fer la volta al mon amb vaixell. e) Si vens i vens tot el genere et donare una gratificacio. f) No se amb que comptes per comprar-te un pis tan car. g) Els pels d’aquell os s’havien cremat una mica a causa del foc. h) Ves a la botiga de la cantonada i compra sabo, arros i pernil. i) A aquests magatzems no he trobat res que m’agrades. j) Quan sec al cotxe em queda el pantalo ple de secs. 2. Accentua, quan calgui, els mots de les frase següents. a) Ha tret un deu a l’examen. Deu n’hi do! Ves qui ho havia de dir! b) Mon germa veu el mon per un forat. c) Es pensa que es ell qui ho ha de fer. d) Vols mores? Si, si es que son madures. e) A aquell, no se li veu mai el pel. f) Ves a veure si ja tenen el cafe molt. g) –Que t’ha dit? –Que si. h) Els qui venen en aquestes paradetes del carrer venen de molt lluny. i) Ja es prou neta la bota de vi? –Neteja-la mes be. j) En aquesta foto, s’hi veu molt be el net i l’avi k) .Es un jersei fet a ma. El feu durant les vacances. 3. Accentua els mots que hagin de dur accent. a) En Ramon i en Lluis estudien Ciencies, i la Maria, Historia. b) Vols te? –No, cafe, que tinc molta son. c) Vols sucre? –Si, gracies. Dona-me’n un terros. d) Que diuen? –Que ja son les deu. –Deu n’hi do; que tard! e) Aquella dona gran ja es avia. Te dos nets. f) Sortireu d’excursio per Pasqua? –No se encara que farem. g) A l’examen m’ha posat molt nervios. No m’agraden els examens. h) Et vens la moto? –Si, i em comprare un cotxe de segona ma.

Llengua catalana CPPACFGS

4. Accentua adequadament els mots de les frases següents. a) No corris tant amb el cotxe, que venen els guardies. b) Jo soc de Reus. I tu? –Jo de la Vall d’Aran. c) Pensaveu que es faria net el terra? –No sabeu pas com costara! d) Us ho explicare tot amb pels i senyals. e) Amb en Marius traduiem de l’angles al catala. f) La Nuria fa un programa de radio molt bo. g) Si escoltessiu atentament ho entendrieu facilment. h) Es una fabrica textil que ha fet fallida. i) Les circumstancies socio-economiques han permes arribar a un acord efectiu de reduccio de missils d’abast curt i mitja entre les dues superpotencies. j) Te dues dioptries a cada ull. Haura de portar ulleres k) .En aquesta esglesia, s’hi respira una atmosfera de pau immensa. l) A Helsinki es reunira el comite per a les properes olimpiades

Llengua catalana CPPACFGS

3.2 LA DIÈRESI La dièresi són dos punts que posem a sobre de la "i" i de la "u" i que serveix per mostrar tres coses diferents:

1- Que la "i" o la "u" no formen diftong amb la vocal anterior. Exemples: Ra-ïm, pe-üc, cre-ï, ve-ïns, tra-ï-dor, es-pon-ta-en-ï-tat. 2- Per mostrar que una "i" intervocàlica no fa de consonant. o-be-ï-a, con-du-ï-a, (fixeu-vos que re-ia, no en porta)

3- Per mostrar en les síl·labes "güe", "güi", "qüe", "qüi" que cal pronuncia la "u". Pasqües, aigües.

EXERCICIS 1. Separeu en síl·labes i poseu dièresi quan calgui en les paraules següents: Constituïssin

feina

Lluisa

Veïnat

pauta

Trii

heroina

Trau

Llengües

regues

Babau

raim

Conduïssin

noi

Situi

conduit

Heroi

reduissin

Pingüí

rigui

Diürn

creia

Llengua catalana CPPACFGS

2. Canvia el nombre dels mots següents: els que estan en plural, escriu-los en singular, i a la inversa. a) veïns ............................. b) que suïn........................ c) agraeixo ....................... d) país .............................. e) produíeu .......................

reduíem ........................ ell traduïa ..................... intuïssis ........................ llengua ......................... construïssin .................

genuí ................................ paraigües ......................... suïssos ............................. veia .................................. tradueix ...........................

3. Subratlla la vocal tònica i escriu les dièresis que calgui damunt les formes verbals següents. a) En Joan estudia força; tu cal que estudiis més. b) Canvia’t el cotxe i renuncia a la moto. c) Els prego que no copiin a l’examen; que no continuin fent-ho. d) Canviin l’oli del motor; envii’m la factura per correu. e) Convé que negociis amb el director el nou conveni. No menyspreis la teva habilitat negociadora. 4. Els verbs acabats en vocal més –ir, com ara traduir, conduir, duen dièresi a les formes no accentuades. Accentua i escriu les dièresis on calgui: a) traduia, traduies, traduiem, traduieu, traduien. b) conduim, conduiu, conduis, conduissis, conduissim, conduissiu, conduissin.

 Així mateix, també porten dièresi les formes del singular i de la 3a persona del plural del present de subjuntiu dels verbs l’infinitiu dels quals acaba en vocal+ar: denunciï, denunciïs, denunciïn actuï, actuïs, actuïn  Hi ha altres mots en què la dièresi no és en síl·laba tònica i, per tant, és més difícil saber com s’escriuen. -tat: espontaneïtat, continuïtat, gratuïtat, heroïcitat, homogeneïtat -al: esferoïdal, trapezoïdal, discoïdal -itzar: europeïtzar, arcaïtzar  A banda d’aquests acabaments, tenim altres mots que cal aprendre que porten dièresi. agraïment, posseïdor, intuïció, aïllar, amoïnar, arruïnar, atuïment, coïssor, decaïment, diürètic, ensaïmada, esfereïdor, esmorteïdor, genuïnament, suïcida, traïdor, veïnat, viduïtat

 Aquests mots que acabem d’esmentar són generalment derivats d’un mot que té una i o una u tòniques. agrair agraïment veí veïnat

aïllo aïllar saïm ensaïmada

Llengua catalana CPPACFGS

Excepcions de la dièresi Hi ha alguns casos en què no posem dièresi tot i que segons les normes se n'hauria de posar. 1. Quan posem accent 2. En les terminacions de l'infinitiu, futur, condicional i gerundi 3. En les terminacions -isme, -ista, -us, -um. 4. Després dels prefixos re-, intra-, contra, -co, auto-

5. D'acord amb les normes anteriors fixeu-vos bé, separeu en síl·labes les paraules següents i classifiqueu-les d'acord amb els motius exposats:

Veí, Lluís, Màrius, egoista, reimplantar, conduiré, conduint, europeista, produíeu, Pius, intrauterí, coincidència, agrairies, contraindicació, autoimplantar, conduiríem, linòleum, altruista, conduís, aquàrium, reunió. 6. Escriu la dièresi on calgui. a) Suissa: un estat format per petits paisos. b) Són unes habitacions contigues a les dels veins. c) S’estan produint moltes revoltes en aquell país. d) T’agrairia que reduissis la velocitat. e) L’egoisme de cadascú no va permetre arribar a una coincidència de criteris. 7. Escriu l’accent i la dièresi als mots de les frases següents que n’hagin de dur. a) En Marius traduia de l’ucraines al catala. b) La Lluisa toca l’harmonium molt bé. c) En Lluis fa un programa diurn a la radio, produit per l’ajuntament.. d) Agraint-li la seva invitacio, els saludem cordialment. e) No ho hem entes tot, pero n’hem deduit el sentit. f) Tenia la intuicio que era la llet homogeneitzada el que li produia cremor d’estomac. g) L’empresari arruinat se suicida el mes passat. h) Diuen que encara han reduit mes el pressupost d’enguany. i) La festa no fou tan lluida com s’esperava. j) Creia que els astres influien sobre el desti dels homes. k) Estan construint una residencia per a ancians. l) Coia la verdura amb aigua mineral. m) No duia el carnet de conduir i, per aixo, el guardia el volia arrestar. n) Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaina. o) Han ordenat que evacuin tota la cruilla afectada.

Llengua catalana CPPACFGS

3.3 L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ  L’article el/la, la preposició de i els pronoms febles em, et, es, el s’apostrofen davant de paraules que comencen per vocal o h. EXEMPLES:  l’avi, l’amic, l’anglès,...  l’ungla, l’habitació, ...  d’aquell, d’ahir, ...  m’agafa, m’atreu, ...  t’agrada, t’aguanta, ...  s’asseu, s’assembla, ...  l’entenc, l’envio, ...  L’article femení i el pronom feble la no s’apostrofen davant i, u, hi, hu àtones. EXEMPLES:  la Irene, ...  la universitat, ...  la història, ...  la humanitat, ...  Els pronoms s'apostrofen, entre ells i amb el verb, tenint en compte que l'apòstrof sempre ha d'anar el més a la dreta possible. EXEMPLES: me'n vaig, me n'hi vaig, me n'adono, agafa-me'l.  No s'apostrofa mai la combinació de pronoms "se us". se't veu content, se'ns veu alegres però

se us veu feliços.

Casos especials  No s'apostrofen algunes paraules que podrien conduir a confusions, com ara la anormalitat, la asimetria, la ira, la una de la tarda, en contrast amb la normalitat, la simetria, la lira, l'una i l'altra.  Tampoc no s'apostrofa la i consonàntica, com ara el iot, la tintura de iode.  En canvi, si que s'ha d'apostrofar les xifres que comencen en vocal, així com el mots forans començats per s líquida: l’11 de setembre, l’esmòquing.  No s’apostrofen els noms de les lletres: la ela, la efa

Llengua catalana CPPACFGS

La contracció és la unió de la preposició a, de, o per i l’article masculí en singular o plural (el, els) .  Al: a+el - al llit  Als: a+els – als plats  Del: de+el – del nen  Dels: de+els – dels dits  Pel: per+el- pel camí  Pels: per+els- pels pèls La contracció es desfà si es pot apostrofar EXEMPLES:  a l’entrada/al cine  de l’indi/del nen  per l’home/ pel noi

ACTIVITATS 1. Escriviu la o l' als espais buits: a) b) c) d) e) f) g)

... història ... última ... humitat ... importació ... infermera ... injecció ... índia

h). ... unió i) ... universitat j) ... histèria k). ... identitat l) . .. única m) ... imatge n) ... hulla

o). ... impremta p). ... influència q). ... íntima r) ... unitat s). ... uralita t). ... ironia u). ... utilització

2. Escriviu el, la o l' en els espais buits: a) ___ incendi va afectar tota____ illa de cases. b) Tenia____idea de cancel·lar____ hipoteca. c) Ara ___ indústria no té ____ímpetu d'abans. d) ____origen de ___úlcera que pateix és la seua poca preocupació per ____higiene en el menjar. e) Han expropiat tota ____urbanització per culpa de ____ urani que han trobat al seu subsòl. f) _____instal·lació de la calefacció era____il·lusió de tothom. g) ____insult a ____urbà el va portar a la presó. h) ____invent de____hidroavió és molt antic. i) Primer em va caure ____ ullera i després se'm va trencar ____ungla: vaig estar de desgràcia. j) ____intel·ligència humana pot combatre ____ huracà, però no eliminar-lo. 3. Escriu apostrofats, només quan calgui, els articles, pronoms o la preposició “de” que hi ha entre parèntesis a les frases següents a) A (la)___ escola ja han muntat (el)____ arbre de Nadal. b) Han publicat ja (la)____ història de (Na) ___Elisenda de Montcada. c) (El)___ Eduard, (la)___ Anna i (la)____ Isabel (se) (en)____ aniran a (la)____ illa de Menorca. d) (La)____ aigua (de)____ arròs va bé per guarir la diarrea. e) Aquest any (el) ___1 de maig cau en diumenge. f) (Te) (en) (hi)_____ poses massa, (de)___oli, a (la)___amanida. g) (La)____ unió fa la força. h) (De) (en)____ Pere, puc dir que (se) (el)_____ veu content; però, de vosaltres, diria que (se) (us)___ veu amoïnats.

Llengua catalana CPPACFGS

4. Escriu en singular les frases que hi ha en plural, i a la inversa a) Els olis procedents de les olives: b) Si el trobes, el llibre, compra’l: c) Per més que ens ho diguin, no ho farem: d) Se’t veu molt tranquil, avui: e) Els hi donaràs, aquests llibres a en Lluís?: 5. Escriu l’article o la preposició “de”, amb apòstrof o sense, segons convingui a) La crisi de _____. indústria tèxtil. Aquella era _____ única esperança que li quedava. b) _____ unió dels sindicats afavoriria el conveni. c) Digues-li que, la moto, ja ____. hi tornaré de seguida que pugui. d) La màquina no va gaire fina: ____ untaré una mica ____ oli. e) Van robar ___ urna de votacions. f) ____ intenció primera era bona. g) No sé com hi ha tanta gent que suporta ____ infern de la circulació. h) Enguany, la Diada de ____ 11 de setembre cau en dimarts. i) ____ 1 de novembre, Tots Sants, anirem a Olot. j) Hi havia molta gent coneguda a ____. estand de llibres en català. k) Avui plegaré a ____ una perquè he d’assistir a unes sessions ___ ioga.

6. Completa les frases següents amb les combinacions adequades d'article i preposició: a) Cada dia vaig a comprar_____mercat i de tant en tant vaig _____ botiga. b) Surt _____despatx _____ porta_____fons. c) La multitud, reunida _____ plaça esperava que l’alcalde sortís____ auditori. d) És millor que passem _____ camí que ______ la carretera. e) Si vosaltres aneu ______fonts, nosaltres anirem _____ estadi. f) És______millors escriptors _____ últims anys. g) Es passejaven _____ voltants _____poble. h) En sortir ______ museu anirem _____ cine i) _____ vores _______ camí encara podrem passar. j) Des____ finestra de casa es veuen els llums _____ port.

Llengua catalana CPPACFGS

3.4 ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ Els signes de puntuació serveixen per ordenar el discurs escrit,.com ho fan les pauses, els canvis d'entonació, les exclamacions, etc., en la parla. El punt [.] El punt i seguit marca el final d'una oració amb sentit complet i, a la vegada, assenyala una pausa en el discurs. El punt i a part separa els diversos paràgrafs d'un text. Indica que els paràgrafs expressen idees o conceptes diferents relacionats amb un mateix tema. El punt final indica l'acabament absolut d'un text.

Els dos punts [:] Introdueixen enumeracions o sèries, exemples o citacions textuals:

La coma [,] Separa els elements en les enumeracions quan no van units per una conjunció (i, o, ni):

Separa un grup de mots que constitueixen una crida, una invocació (vocatius):

Delimita fragments explicatius, incisos i aposicions, que es podrien suprimir sense que se'n ressentís l'estructura sintàctica i el significat del text:

Llengua catalana CPPACFGS

Delimita expressions temporals, locatives, finals, causals, condicionals, concessives, modals, etc. En aquests casos, la coma sovint és optativa i depèn de l'estructura de la frase:

Indica l’omissió d’un verb:

El punt i coma [;] Indica una pausa mitjana en el text (més llarga que la de la coma i més breu que la del punt). Té un ús força variable, ja que, en comptes del punt i coma, sovint s'empra el punt, la coma o els dos punts. S'utilitza: En les enumeracions, quan els elements d’una sèrie contenen comes:

En frases o fragments d'una extensió considerable, abans de les conjuncions adversatives però, tanmateix, no obstant això ... :

Els punts suspensius [...] Deixen una frase inacabada o indiquen que una enumeració està incompleta. Equivalen a l’etcètera (etc.); per això no es poden escriure els dos signes junts:

Els signes d’interrogació [?] i d’admiració [!] L'interrogant es posa al final de les frases interrogatives, les preguntes. El signe d'admiració es posa al final de les frases imperatives i exclamatives. L'exclamació pot denotar èmfasi, indignació, dubte, sorpresa, incredulitat, etc.

El parèntesis [( )] És un signe doble, és a dir, s'ha d'obrir [(] i s'ha de tancar [)]. Delimiten incisos i informacions complementàries com ara aclariments, definicions, referències, dades, etc.:

Llengua catalana CPPACFGS

Les cometes [ “ ”] És un signe doble perquè també s'ha d'obrir [«] i tancar [»]. Emmarquen una citació o transcripció literal:

Destaquen paraules usades en un sentit especial, manlleus no adaptats, o expressions populars:

Delimiten el títols de capítols de llibres, articles de diaris, etc.:

Els guions [ -] El guió llarg serveix per introduir els interlocutors d’un diàleg. El guió mitjà serveix per separar el que diuen els personatges del que explica el narrador d'un text, i per marcar incisos, com fan les. comes i els parèntesis:

RESUM! Després de qualsevol punt, cal començar la frase en majúscula. No s'ha de posar cap coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els complements. Si la frase és molt llarga i ocupa més d'una línia, podem posar-hi els signes d'interrogació i d'admiració al començament (¿, i). Si coincideixen amb un punt, aquest s'elimina. En canvi, la coma, el punt i coma i els dos punts es mantenen. Si en un fragment entre cometes cal marcar frases o paraules entre cometes, cal seguir aquest ordre: “ ‘ ‘ “ Quan un guió mitjà marca un incís i aquest incís acaba amb un punt, el guió de tancament s'omet.

Llengua catalana CPPACFGS

4. MORFOLOGIA 4.1 Les estructures lingüístiques 1. Digues a quina categoria gramatical es refereixen aquestes definicions. Recorda que les categories gramaticals són les diferents classes de mots que s'utilitzen en una llengua. 1. Designen éssers, objectes, conceptes i fets. Es classifiquen segons el seu significat en comuns, propis, concrets, abstractes, individuals, col·lectius, primitius, derivats, simples i compostos. Tenen gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural). _________________________ 2. Acompañen el nom i hi concorden en gènere i en nombre. Són mots buits, sense contingut lèxic. La seva funció es concretar el nom en l'espai, el nombre, la possessió... Es classifiquen en: articles, demostratius, possessius, indefinits, numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius. _________________________ 3. Substitueixen un nom. Agilitzen el discurs, i poden significar coses diferents segons el context. Els tipus són els personals, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, relatius, febles, interrogatius i exclamatius. __________________________ 4. Expressen accions, esdeveniments o estats. S'estructuren en lexemes i morfemes. El lexema és l'arrel, i els morfemes ens donen informació sobre el nombre, la persona, el temps, l'aspecte, i el mode. Hi ha tres conjugacions. ___________________________ 5. Explica com és el nom que acompanya. Ens diu una qualitat (forma, color, grandària...) Pel que fa a les persones ens pot indicar trets anímics o de personalitat (sensacions, caràcter...). Sempre concorda en gènere i nombre amb el nom que complementa. ___________________________ 6. Són parts invariables de l'oració que complementen un verb; indiquen una circumstància (de manera, de temps, de lloc...) referida a l'acció que expressa el verb. Però també poden complementar un adjectiu o bé un altre adverbi. ___________________________ 7. Relacionen altres paraules. Se solen dividir en dos grups: les febles o àtones ( “a”, “amb”, “de”, “en”, “per”, “per a”) i les fortes o tòniques (“contra”, “vers”, “entre”, “malgrat”, “segons”...) ___________________________ 8. Poden enllaçar mots, sintagmes i/o oracions. Hi ha dos grups: les de coordinació (“i”, “ni”, “o”, “però”, “doncs”...) i les de subordinació (“que”, “on”, “com”, “perquè”, “ja que”...) ___________________________

Llengua catalana CPPACFGS

2. Completa questes oracions amb una paraula adient i digues a quina categoria pertany. En ____________ empeny el ____________ de la _____________. El cotxe ________________ treu un fum ben ________________. És el ________________ noi de ______________ germans. En Ricard ________________ lentament cap a la porta. El meu germà arribarà _______________ a classe. _______________ tu planxes, jo faré el dinar. M'agrada el pa _______________ tomàquet. El jersei _______________ m'agrada és massa car.

Llengua catalana CPPACFGS

4.2 L’ARTICLE Els articles són determinants que acompanyen el nom, amb el qual concorden i l’especifiquen. Els articles es divideixen en definits, indefinits i personals segons si el nom que determinen és conegut, poc conegut, o si especifiquen un nom propi, respectivament.

L'article definit Singular

Plural

Davant de consonant

Davant de vocal o h

Masculí

els

Femení

la (davant de i, hi, u, hu àtones de paraules de gènere femení)

les

L'article indefinit Singular

Plural

Masculí

uns

Femení

una

unes

L'article personal Masculí

Femení

el Pere

l'Esteve

en Jaume

la Rosa

l'Anna (la Isabel)

Llengua catalana CPPACFGS

Remarques  Els dies de la setmana no porten article quan s’usen com a adverbis, però sí que en duen quan s’usen com a substantius: - Dimarts tinc hora al metge (només aquest dimarts). - El dimarts vaig a dansa (tots els dimarts , cada dimarts).  És incorrecte l’ús de l’article davant infinitius: - * El caminar és saludable (incorrecte) - Caminar és saludable (correcte)  Cal tenir en compte que l’article definit masculí tenen la mateixa forma. Per tant, la forma “lo” per a l’article neutre és incorrecta. - *Això és lo millor que li podia passar (incorrecte). - Això és el millor que li podia passar (correcte).

Apòstrof 

L’article determinat singular s’apostrofa tant davant de noms masculins com davant de noms femenins quan aquests comencen en vocal o “H” seguida de vocal.



També s’apostrofa davant nombres o signes que es llegeixen amb vocal inicial : L’1 (l’u) / L’11 (l’onze).



Pel que fa a les sigles, en general s’aplica la normativa com si fossin paraules normals: L’IEC, L’ONU, L’UCI, LA UNESCO, LA UEFA...



No s’apostrofa: a) Davant substantius femenins que comencen per I / U / HI / HU àtones: La humiliació, la indústria, la universitat b) Davant el nom de lletres: la efa, la hac... c) Davant I /U seguides de vocal: el iogurt, el ioga d) Davant “H” aspirada: el hawaià e) Davant el prefix A- quan significa negació: la asimetria, la anormalitat... f)

Per tradició, no s’apostrofen les paraules: la una, la host, la ira

Llengua catalana CPPACFGS

Contraccions

Les formes resultants són: A+EL= AL: A+ELS= ALS: DE+EL= DEL: DE+ELS= DELS: PER+EL= PEL: PER+ELS= PELS: PER A+EL= PER AL: PER A+ELS= PER ALS: CA+EL= CAL: CA+ELS= CALS:

VAIG AL METGE ANEM ALS TOROS VINC DEL CIRC EL PIS DELS PARES VA PEL CARRER CAMINA PELS CAMINS COMPRA PER AL MESTRE HO FAIG PER ALS COMPANYS VAIG A CAL PARE TELEFONA A CALS AMICS

Tingueu en compte que la contracció en singular es desfà quan l’article precedeix un nom que comença per vocal o “H” + vocal. Per l’horitzó

a l’armari

de l’arquitecte

ca l’avi

ACTIVITATS 1. Corregiu, si cal, l’article determinat dels mots que teniu a continuació. el espai el horari la ona el avi la illa la oca el ull el elefant el altaveu la Anna

l’espai

la opinió la ungla la universitària el universitari el investigador la investigació el univers la història el historiador la herba

2. Poseu la forma d’article que correspongui davant els mots que trobareu tot seguit. .....instància .....hípica .....imaginari .....infermera .....hipòtesi .....infant .....Úrsula .....imatge

.....interlocutòria .....Irene .....indi .....infància .....humitat .....interlocutor .....Ignasi .....humà

.....imaginació .....unió .....Índia .....intern .....Isabel .....húmer .....infermer .....humanitat

Llengua catalana CPPACFGS

3. Feu el mateix que en l’exercici anterior. .....una .....UNESCO .....hawaià .....DNI .....iogurt .....31

.....handbol .....iode .....host .....ema .....ianqui .....hiena

.....ira .....ADN .....iaia .....1 .....ela

4. Subratlleu l’opció correcta de les que hi ha entre parèntesi. 1. 2. 3. 4.

Els convidats han arribat a (la / l’) hora prevista; ni massa tard ni massa (de / d’) hora. El mes (de / d’) abril és el més plujós (del / de el / de l’) any. Amb aquell vi (de / d’) ínfima qualitat vam agafar una turca. (La / L’) interessada principal es reserva el dret de dir (la / l’) última paraula.

5.Escriu PER, PEL, PER LA, PER L’, PELS, PER LES en el buit que correspongui. Començarem el nou any escolar ______ setembre. Vaig _____ camí de la dreta. _____ seva camisa l’he reconegut Anirem ______ esquerra. Torna-te’n ______ camí de la caseta. No vagis _____carretera.

Llengua catalana CPPACFGS

4.3 EL SUBSTANTIU I L’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE. El substantiu o nom és la categoria gramatical que serveix per representar o designar una persona, un animal o una cosa (sigui concreta o abstracta), mentre que l’adjectiu indica les qualitats del substantiu al qual acompanya. La majoria d’adjectius i de substantius referits a persones o animals amb dos gèneres tenen una forma per al masculí i una altra per al femení, tant en singular com en plural, si bé n’hi ha que són invariables. Tot seguit veurem les diferents alternances que presenten el gènere i el nombre dels substantius i dels adjectius.

Gènere En la majoria de casos el femení es forma a partir del masculí, tot i que n’hi ha que parteixen del femení per crear el masculí i d’altres que fan l’oposició de gènere mitjançant l’alternança de sufixos. a ) Afegim una - a al masculí. Ø masculí / -a femení Substantius nen nena gat gata regidor regidora Ramon Ramona carnisser carnissera

exempt mixt gris annex limítrof

Adjectius exempta mixta grisa annexa limítrofa

Aquest és el sistema més productiu. Cal tenir en compte que l’addició de la vocal a la forma masculina pot donar lloc a alguns canvis. . Canvis Accentuació i dièresi Última graﬁa s  ss p  b t  d c  g u  v l  l·l f  v ig  j/tj

Substantius secretari secretària Lluís Lluïsa funcionari funcionària pagès pagesa

Adjectius erroni errònia seriós seriosa cortès cortesa conspicu conspícua

gos llop advocat amic hereu Marcel serf boig

espès

espessa

adequat groc tou nul

adequada groga tova nul·la

roig lleig inic

roja lletja iniqua

gossa lloba advocada amiga hereva Marcel·la serva boja

c  qu

Llengua catalana CPPACFGS

b) Canviem la –e, la –o i la –u final del masculí per una -a -e, -o, -u masculí / -a femení Substantius

Adjectius

-e / - a

pediatre alumne psiquiatre mestre ministre ﬁllastre rapsode arquitecte

pediatra alumna psiquiatra mestra ministra ﬁllastra rapsoda arquitecta

pobre ample culte vague altre esquerre negre addicte

pobra ampla culta vaga altra esquerra negra addicta

-o / - a

moro monjo viudo

mora monja viuda

fondo flonjo moreno

fonda ﬂonja morena

-u / - a

reu ateu

rea atea

europeu hebreu

europea hebrea

c) Afegim terminació –na als masculins que acaben en vocal tònica.

Hi ha un cas que, tot i que no acaba en vocal tònica, també fa aquesta flexió: orfe > òrfena

-vocal tònica masculí / -na femení Substantius germà cosí lleó degà

Adjectius

germana cosina lleona degana

pla amè oportú comú

plana amena oportuna comuna

d ) Afegim un sufix feminitzador al masculí. Masculí + sufix feminitzador Sufix

Substantius

-essa

jutge poeta abat duc

jutgessa poetessa abadessa duquessa

-ina

gall heroi tsar

gallina heroïna tsarina

Adjectius

Tingueu en compte que substantius com pagès, burgès, marquès i príncep no fan el femení amb el sufix -essa, sinó que formen part dels casos en què afegim una –a al masculí. e) Afegim un sufix masculinitzador al femení

Llengua catalana CPPACFGS

. Femení +suﬁx masculinitzador Suﬁx -ot

Substantius abella bruixa merla nina

Adjectius

abellot bruixot merlot ninot

Es tracta d’un nombre molt reduït de mots que es caracteritzen pel fet que, a diferència de la resta de casos, el masculí es forma a partir del femení. f ) El masculí i el femení tenen suﬁxos diferents. Suﬁxos diferents Substantius -or / - riu

actor emperador

-leg / - loga

psicòleg g) El masculí i el femení tenen podòleg

Adjectius

actriu emperadriu psicòloga podòloga

anàleg homòleg

anàloga homòloga

la mateixa forma Invariables Excepcions Substantius

-aire -ista

-cida

-a

-ant

-ent

-e

-ble

captaire escombriaire artista anestesista publicista homicida suïcida fratricida gimnasta recluta espia demandant manifestant firmant vigilant agent contribuent delinqüent pacient vident cònjuge lladre forense conserge comptable responsable

Adjectius xerraire rondinaire altruista capitalista egoista bactericida herbicida larvicida entusiasta agrícola hipòcrita amargant extravagant elegant abundant prudent bullent creient lluent diferent rude alegre cèlebre indemne amable possible feble

Substantius

Adjectius

ajudant comerciant

ajudanta comercianta

sant

santa

client aprenent parent president

clienta aprenenta parenta presidenta

corpulent valent violent fraudulent turbulent

corpulenta valenta violenta fraudulenta turbulenta

deixeble

deixebla

Invariables

Llengua catalana CPPACFGS

Excepcions Substantius -al

criminal fiscal

Adjectius igual normal fidel cruel rebel fàcil difícil àgil regular auxiliar vulgar Capaç Feliç veloç precoç

-el

-il

-ar

-aç -iç -oç

Substantius caporal

Adjectius

caporala

mal anòmal paral·lel

mala anòmala paral·lela

tranquil

tranquil.la

avar rar car

avara rara cara

Tingueu en compte que els adjectius acabats en –aç, -iç, -oç són invariables en singular, però no en plural: Un noi feliç / Una noia feliç Uns nois feliços / Unes noies felices

h) El masculí i el femení tenen arrels diferents gendre ase home boc marit cavall

> > > > > >

nora o jove somera dona cabra muller euga o egua

pare porc oncle toro amo hereu

> > > > > >

mare truja tia vaca mestressa pubilla

Remarques sobre el gènere dels substantius

a) Hi ha noms que canvien de significat segons el gènere El canal (via d’aigua) La canal (conducte, canonada) Un editorial (article) Una editorial (empresa) El fi (objectiu, finalitat) La fi (acabament) El llum (aparell9 La llum (resplendor, claror) Un ordre (contrari al desordre) Una ordre (manament) El son (el fet de dormir) La son (les ganes de dormir) El terra (sòl, paviment) La terra (altres sentits) El còlera (malaltia) La còlera (ràbia) El pols (batec) La pols (partícules) El pudor (modèstia) La pudor (mala olor) El salut (salutació) La salut (estar sa) El vall (forat, excavació) La vall (depressió entre muntanyes

b) Són noms masculins

Llengua catalana CPPACFGS

els afores el compte el dubte el lleixiu un ordre

un anell el corrent els espinacs el pebre un anell

uns avantatges el costum el front el pendent el deute

els bacteris el deute els llegums el senyal els espinacs

la calor la sida la claror

la dent la resplendor la suor

c) Són noms femenins

Una anàlisi La síndrome Una olor

una aroma les postres una allau

Remarques sobre el gènere dels adjectius a) A diferència del castellà, tenen flexió de gèneres els adjectius següents: gris > grisa pobre > pobra

cortès > cortesa

trist > trista

verd >verda

covard > covarda

Nombre a) En la majoria de casos, afegim una –s al singular per formar el plural. Ø singular / -s plural Substantius clients actrius

Client Actriu

Adjectius nuls addictes

nul addicte

b) Canviem la –a àtona del singular per -es -a àtona singular / -es plural Clienta Suïcida

Substantius clientes suïcides

Adjectius egoistes dures

egoista dura

Aquest canvi pot provocar certes variacions ortogràfiques Variacions ca → ques ça → ces ja → ges ga →gues gua → gües qua → qües

Substantius monarca → monarques adreça → adreces monja → monges màniga → mànigues paraigua → paraigües ventríloqua → ventríloqües

Adjectius fresca → fresques monoplaça → monoplaces mitja → mitges anàloga → anàlogues ambigua → ambigües iniqua → iniqües

Llengua catalana CPPACFGS

c) Afegim –ns als singulars que acaben en vocal tònica. Vocal tònica singular / -ns plural Substantius germans bo cosins oportú

Germà Cosí

Adjectius bons oportuns

d) Afegim –os als singulars dels mots aguts acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx

-s, -ç, -x, -ix, -tx singular / -os plural Substantius impresos gris esquinços eficaç annexos complex brioixos fluix capritxos gavatx

Imprès Esquinç Annex Brioix Capritx

Adjectius grisos eficaços complexos fluixos gavatxos

Excepcions: Calç Falç Índex Apèndix Tòrax

→ → → → →

calçs falçs índexs apèndixs tòraxs

Hi ha paraules acabades en –s que la doblen quan fem el plural:

capatàs matalàs excés progrés anís pastís esbós tros embús

→ → → → → → → → →

capatassos matalassos excessos progressos anissos pastissos esbossos trossos embussos

fracàs traspàs interès succés canyís cos terrós barnús arcabús

→ → → → → → → → →

fracassos traspassos interessos successos canyissos cossos terrossos barnussos arcabussos

EXCEPCIONS: Però no dupliquen la s en formar el plural: 

Els següents mots acabats en -as: as, asos; cas, casos; gas, gasos; gimnàs, gimnasos;; mas masos; ocàs, ocasos; vas, vasos.



Els següents mots acabats en -es: pagès, pagesos; promès, promesos; i els gentilicis acabats en -es: alabés, alabesos; anglès, anglesos; avilés, avilesos; francès, francesos; gal·lès, gal·lesos; vienès, vienesos.

Llengua catalana CPPACFGS 

Els següents mots acabats en -is: avís, avisos; compromís, compromisos; encís, encisos; matís, matisos; narcís, narcisos; país, països; paradís, paradisos; permís, permisos; somrís, somrisos; tamís, tamisos; tornavís, tornavisos.



Els següents mots acabats en -os: avariciós, avariciosos;; espòs, esposos; gelós, gelosos; repòs, reposos.



Els següents mots acabats en -us: abús, abusos; autobús, autobusos; nus, nusos; obús, obusos; reclús, reclusos; ús, usos.

Cal recordar que els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç són invariables quant al gènere, però no quant al nombre.

Singular

plural

Masculí / Femení

Masculí

Femení

-aç

capaç

capaços

capaces

-iç

feliç

feliços

felices

-oç

veloç

veloços

veloces

e) Afegim –s o -os als singulars dels mots masculins acabats en –sc, -st, -xt, -ig

-sc -st -xt -ig

disc text text raig

-sc, -st, -xt, -ig, singular / -s o -os plural Substantius Adjectius discs -discos fosc foscs -foscos tests -testos llest llests -llestos texts -textos mixt mixts -mixtos raigs -rajos boig boigs -bojos

f) Són invariables Els noms dels dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres... temps

atles

globus

cactus

tipus

llapis virus

focus

Llengua catalana CPPACFGS

ACTIVITATS 1. Canvia el gènere dels noms i dels adjectius subratllats: a) El jutge ha disposat que el metge forense aturi l’autòpsia. b) Segons el president, aquell agent era massa prudent. c) El degà de la facultat era un cèlebre filòleg, parent d’un arquitecte famós, culte i elegant. d) L’heroi de la sèrie d’èxit del moment és un pagès ateu, cosí d’un duc creient. e) La podòloga tenia un ajudant molt xerraire, capaç de fer perdre els estreps a l’home més tranquil del món. f) El meu cosí va comprar a un vell príncep extravagant un cavall negre i salvatge, gens àgil ni veloç, i difícil de dominar. g) La fillastra del fiscal era una artista lletja i egoista, amant d’un recluta cruel i rebel. 2. Torna a escriure les expressions següents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parèntesi, fent els canvis necessaris:

a) escola mixta (jutjat) b) país gris (ciutat) c) suc amargant (ametlla) d) plaça lletja (carrer) e) memòria vaga (discurs)

f) vi agre (llet) g) cotxe lluent (taula) h) carrer ample (carretera) i) cafè bullent (aigua) j) persona iniqua (home)

3. Canvia el nombre de les sèries de l’activitat anterior. 4. Torna a escriure les expressions següents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parèntesi, fent els canvis necessaris.

a) funcionari cortès (cambrera) b) cantant corpulent (majordoma) c) ostatge intel·ligent (rea) d) germà pobre (ciutat) d) amo rude (tardor)

f) mestra culta (professor)) g) actor feliç (infància) h) rei alegre (princesa) i) noi extravagant (noia) j) home difícil (situació)

5. Fes el mateix que en l’exercici anterior a) funcionari cortès (atractiva) b) cantant corpulent (agressiva) c) ostatge intel·ligent (submisa) d) germà pobre (rica) e) amo rude (simpàtica)

f) mestra culta (treballador) g) actor feliç (bona) h) rei alegre (trista) i) pagès extravagant (somiadora) j) europeu pedant (emprenedora)

6. Canvia el nombre de les expressions següents: a) sofà incòmode b) annex incomplet c) passeig rar d) casc fosc e) llapis gris

f) ministre elegant g) temps inestable h) equació fàcil i) apèndix espès j) calç blanca

Llengua catalana CPPACFGS

7. Corregeix els errors de les sèries que trobaràs tot seguit: a) caporala corrupte b) esquinçs dolorossos d) torneigos europeos e) princessa pobre f) índex complexe

f) calabossos mixtes g) tuberculosis violenta h) dona alegra i) pagessa ruda j) dona capaça

8. Posa les formes dels articles que corresponguin: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

Viu ____ afores de la ciutat. _____ claror del sol l’enlluernava. S’ha fet ______ anàlisis per saber si li falta ferro. Li agraden ______ llegums , però no ______ espinacs. Hi va haver ______ allau de neu. És ____ avantatge que ja hagis pagat _____deute. ____ postres de l’àvia desprenen _____ aroma que enamora. Deixeu el missatge quan hàgiu sentit _____ senyal. Ens queda _____ dubte que es puguin trobar ____ restes del vaixell. _____ sida és ______ síndrome d’immunodeficiència adquirida.

4.4 L’ADVERBI Els adverbis són parts invariables de l'oració que complementen: -un verb -un adjectiu -un altre adverbi -una oració Els adverbis es classifiquen segons el seu significat: ADVERBIS

LOCUCIONS ADVERBIALS

MANERA: indiquen com es fa una acció

així, almenys, bé, gairebé, sobretot... adjectiu femení + -ment malament, ràpidament, fàcilment, breument...

QUANTITAT: indiquen mesura

força, gaire, gens, massa, molt, no gaire, gens ni mica, a més a poc, tant.. més...

LLOC: indiquen on passa l'acció

a baix, a dalt, allà, amunt, aquí, a la vora, pels voltants, cap arreu, avall, darrere, dins, fora, endins, a l'esquerra, al lluny... capdamunt...

TEMPS: indiquen quan passa l'acció

abans, ahir, aleshores, ara, aviat, avui, de seguida, demà, mai, sovint...

d'hora, al vespre, a hores d'ara, de tant en tant, de seguida...

MODALITAT: indiquen afirmació, negació, dubte

certament, no, possiblement, potser, probablement, sí, tampoc...

en efecte, sens dubte, de cap manera, qui sap, de segur...

A corre-cuita, a poc a poc, de bat a bat, de pressa, a cau d'orella...

Llengua catalana CPPACFGS

ACTIVITATS 1. Converteix els adjectius en adverbis seguint l’exemple: Exemple: tranquil·la  tranquil·lament  màgica   callada   tècnica   directa   boja   musical   atenta   casual   ràpida   amable  Compte! Quan hi ha dos adverbis en -ment, es poden deixar tots dos acabats en -ment o bé suprimir el sufix del segon i deixar el primer acabat en –ment. Va arribar lentament i calladament (o lentament i callada) [i no pas lenta i calladament]. 2. Substitueix els sintagmes en negreta de les frases següents per l'adverbi en -ment corresponent. Dormia amb tranquil·litat  Vestia amb elegància  Viure com un pobre  Fer les coses amb intel·lègencia  Actuar amb rigidesa  Enviar una carta amb urgència  Pensar amb saviesa  Actuar amb covardia  Jugar amb alegria  Cantar una cançó amb dolcesa  Demanar les coses amb amabilitat  3. Completa les oracions amb aquests adverbis i digu'es de quin tipus són. Gairebé, alhora, com, gens, almenys, endarrere, sovint __________________ un cop a la setmana ens venia a visitar. Tots dos es van posar a parlar _________________. No m'agrada __________________ que no m'hagis escoltat. __________________ es resol aquest problema? Les obres ja estan ______________________ acabades. Quan estic de vacances vaig ___________________ a la platja. Els organitzadors van a fer anar ___________________ el públic. 4. Quin és el verb per a cadascun d'aquests adverbis? Tardet  Durament Llunyíssim  Cobdiciosament Tendrament Lleugerament Covardament Foscament Rarament Alegrement Lentament Fortament

Llengua catalana CPPACFGS

4.5 CONJUGACIONS VERBALS I MODELS DE CONJUGACIÓ La vocal temàtica, que en general apareix en l'infinitiu al costat d'una –r que és la desinència d'infinitiu pròpiament dita, caracteritza el verb com a pertanyent a una conjugació. En català hi ha tres conjugacions verbals. CONJUGACIÓ

I II III

 

a) b) a) b)

V. INFINITIUS TEMÀTICA MODELS cant + a + r -atém + e + r -eperd + r + e dorm + i + r -i-

serv + i + r

Aquestes tres conjugacions es corresponen a cinc "models de conjugació". Això es deu al fet que en la segona conjugació, a més dels verbs que tenen un infinitiu acabat en -er, com témer, n'hi ha d'altres que posseeixen un infinitiu acabat en -re, com perdre. D'altra banda, a la tercera conjugació, al costat dels verbs que es conjuguen com dormir (conjugació pura), hi ha els verbs anomenats incoatius, com servir, que afegeixen un pseudomorfema -eix- .

Models de conjugació regular: Temps simples (i passat perifràstic) INDICATIU 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ radical desinència radical desinència radical desinència

PRESENT

PRETÈRIT IMPERFET

PASSAT SIMPLE

cant cant cant cant cant cant

-o -es -a -em -eu -en

tem tem tem tem tem tem

-o -s -em -eu -en

dorm dorm dorm dorm dorm dorm

-o -s -im -iu -en

cant cant cant cant cant cant

-ava -aves -ava -àvem -àveu -aven

tem tem tem tem tem tem

-ia -ies -ia -íem -íeu -ien

dorm dorm dorm dorm dorm dorm

-ia -ies -ia -íem -íeu -ien

cant cant cant cant cant

-í -ares -à -àrem -àreu

tem tem tem tem tem

-í -eres -é -érem -éreu

dorm dorm dorm dorm dorm

-í -ires -í -írem -íreu

cant

-aren

tem

-eren

dorm

-iren

Llengua catalana CPPACFGS

PASSAT PERIFRÀSTIC

vaig cant vas cant va cant vam cant vau cant van cant

-ar -ar -ar -ar -ar -ar

vaig tém vas tém va tém vam tém vau tém van tém

-er -er -er -er -er -er

vaig dorm vas dorm va dorm vam dorm vau dorm van dorm

-ir -ir -ir -ir -ir -ir

cant cant cant cant cant cant

-aré -aràs -arà -arem -areu -aran

tem tem tem tem tem tem

-eré -eràs -erà -erem -ereu -eran

dorm dorm dorm dorm dorm dorm

-iré -iràs -irà -irem -ireu -iran

cant cant cant cant cant cant

-aria -aries -aria -aríem -aríeu -arien

tem tem tem tem tem tem

-eria -eries -eria -eríem -eríeu -erien

dorm dorm dorm dorm dorm dorm

-iria -iries -iria -iríem -iríeu -irien

FUTUR SIMPLE

CONDICIONAL SIMPLE (O FUTUR HIPOTÈTIC) SUBJUNTIU

PRESENT

PRETÈRIT IMPERFET

1a CONJUGACIÓ radical desinència cant -i cant -is cant -i cant -em cant -eu cant -in cant -és cant -essis cant -és cant -éssim cant -éssiu cant -essin

2a CONJUGACIÓ radical desinència tem -i tem -is tem -i tem -em tem -eu tem -in tem -és tem -essis tem -és tem -éssim tem -éssiu tem -essin

3a CONJUGACIÓ radical desinència dorm -i dorm -is dorm -i dorm -im dorm -iu dorm -in dorm -ís dorm -issis dorm -ís dorm -íssim dorm -íssiu dorm -issin

IMPERATIU

PRESENT

cant cant

-a -eu

tem tem

-eu

dorm dorm

-iu

INFINITIU cant cant

cant cant cant cant

-ar -ant gn. nm. -at- -ad-a -at-s -ad-es

tém

-er

GERUNDI tem PARTICIPI tem tem tem tem

-ent gn. nm. - ut - --ud-a -ut-s -ud-es

dorm

-ir

dorm

-int

dorm dorm dorm dorm

-it-id-it-id-

gn. nm. - -a -s - es

Llengua catalana CPPACFGS

Temps compostos i correspondència amb els temps simples 

Els temps compostos dels verbs estan formats perifràsticament, amb un verb auxiliar, generalment haver, en forma personal, i el verb principal en forma no personal (participi en tots els temps, excepte en el passat perifràstic, que hem inclòs entre els temps simples temps simple

INDICATIU

PRESENT

temps compost PRETÈRIT PERFET

canto, cantes, canta,

he cantat, has cantat, ha cantat,

cantem, canteu, canten

hem cantat, heu cantat, han cantat

PRETÈRIT IMPERFET

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET

cantava, cantaves, cantava,

havia cantat, havies cantat, havia cantat,

cantàvem, cantàveu, cantaven

havíem cantat, havíeu cantat, havien cantat

PASSAT SIMPLE

PRETÈRIT ANTERIOR (simple)

cantí, cantares, cantà,

haguí cantat, hagueres cantat, hagué cantat, haguérem cantat, haguéreu cantat, hagueren cantat

cantàrem, cantàreu, cantaren (PERIFRÀSTIC) PASSAT PERIFRÀSTIC vaig haver cantat, vas haver cantat, vaig cantar, vas o vares cantar, va cantar, vam o vàrem cantar, vau o vàreu cantar, van o varen vam haver cantat, vau haver cantat, van haver cantat cantar FUTUR COMPOST (O PERFET) FUTUR SIMPLE cantaré, cantaràs, cantarà,

hauré cantat, hauràs cantat, haurà cantat,

cantarem, cantareu, cantaran

haurem cantat, haureu cantat, hauran cantat

CONDICIONAL SIMPLE

CONDICIONAL COMPOST

cantaria, cantaries, cantaria,

hauria cantat, hauries cantat, haurà cantat,

cantaríem, cantaríeu, cantarien temps simple PRESENT

haurem cantat, haureu cantat, hauran cantat temps compost PRETÈRIT PERFET

canti, cantis, canti,

hagi cantat, hagis cantat, hagi cantat, hàgim o haguem cantat, hàgiu o hagueu cantat, hagin cantat

SUBJUNTIU cantem, canteu, cantin PRETÈRIT IMPERFET

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET

cantés, cantessis, cantés,

INFINITIU GERUNDI

hagués cantat, haguessis cantat, hagués cantat, haguéssim cantat, haguéssiu cantat, haguessin cantat

cantéssim, cantéssiu, cantessin cantar cantant

haver cantat havent cantat

Llengua catalana CPPACFGS

4.6 Irregularitats, formes no genuïnes i usos no estàndards Infinitius i gerundis. Alguns verbs dels que presenten formes amb el radical velaritzat (és a dir, amb un fonema velar, /g/, realitzat [k] o [V], al radical), fan per analogia un infinitiu o un gerundi amb aquest radical. Aquestes formes no són normatives en cap cas i, en un ús estàndard, cal reemplaçar-les per les corresponents sense velaritzar.

FORMES ANALÒGIQUES VELARITZADES D’INFINITIU I GERUNDI

   

*capiguer *poguer *sapiguer *volguer  

*capiguent *poguent *sapiguent *volguent *diguent *duguent

(per analogia amb càpiga,...) (per analogia amb pugui,...) (per analogia amb sàpiga,...) (per analogia amb volgués,...) (per analogia amb digués... ) (per analogia amb dugués... )

FORMES NORMATIVES    

caber/cabre poder saber voler  

cabent podent sabent volent dient duent

Participis

Els participis de la segona conjugació són molt freqüentment irregulars i, en general, d'una irregularitat impredictible (que no depèn d'altres irregularitats). En són exemples freqüents:

INCORRECTE        

CORRECTE

*admitit *capigut *desaparescut *imprimit *oferit *empenyut *sapigut *vengut

admès cabut desaparegut imprès ofert empès sabut venut

Llengua catalana CPPACFGS

Formes incoatives vertaderes i falses La majoria dels verbs de la tercera conjugació són incoatius, és a dir, segueixen el model de servir i no el de dormir. A causa d'aquest predomini, de vegades conjuguem com incoatius verbs com bullir, collir (i els seus derivats), fugir, i altres, que en realitat no ho són :

    

INCORRECTE

CORRECTE

*bulleix *colleix *escolleixin *recollexen (...)

bull cull escullin recullen (...)

Sentir i els seus derivats Dins d'aquest grup trobem sentir i els seus compostos, que presenten un comportament especial. Tothom sap que sentir no és incoatiu (sento, sents, sent,...) i no cometem errors en la seva conjugació. Seria d'esperar que no ho fossin tampoc els seus compostos i, efectivament, la majoria no ho són (consentir, entresentir, pressentir i ressentir):

INCORRECTE   

CORRECTE

*consenteixo *pressenteix *ressenteixin

consento pressent ressentin

En canvi, sí que són incoatius assentir i dissentir, que, per tant, no es conjuguen com sentir, sinó com servir: INCORRECTE  

*dissento, *dissents, *dissenti ... *assento, *assents, *assenti... CORRECTE

 

dissenteixo, dissenteixes, dissenteixi... assenteixo, assenteixes, assenteixi...

Verbs de la segona conjugació amb aparença de verbs incoatius.

Com que el que caracteritza els verbs incoatius és la presència de l'increment -eix- en alguns temps i persones, de vegades els verbs que contenen aquesta forma en el seu radical fan l'aparença de ser verbs incoatius. Aquest és el cas de conèixer, parèixer i els seus derivats. Fixeu-vos que, en aquests verbs, la forma -...eix...- pertany al radical i que, a més, es tracta de verbs de la segona conjugació. Es tracta de verbs de radical velaritzat, la qual cosa vol dir, com veurem més endavant, que la forma correcta de la primera persona del present d'indicatiu consisteix en un radical velaritzat (acabat amb el so de [k]), sense desinència.

Llengua catalana CPPACFGS

INCORRECTE     

CORRECTE

*apareixo *compareixo *ho reconeixo *et coneixo *la desconeixo

aparec comparec ho reconec et conec la desconec

El mateix passa amb la conjugació del present de subjuntiu, que s'ha de fer amb el radical velaritzat.

INCORRECTE    

CORRECTE

*apareixi *compareixis *vol que ho reconeixin (...)

aparegui compareguis vol que ho reconeguin (...)

Verbs efectivament incoatius. Sí que són, en canvi, verbs incoatius de la 3a conjugació els verbs florir, afavorir, i defallir, que algunes vegades es conjuguen anàlogament a aparèixer, com si l'increment -eix- pertanyés al radical (*florèixer, *favorèixer, *defallèixer).

INCORRECTE   

CORRECTE

*defalleixia *floreixeran *afavoreixeries

defallia floriran afavoriries

Canvis de conjugació. a)

Analogies amb el castellà

Per influència del castellà, sovint es conjuguen com si fossin de la 3a conjugació els verbs formats a partir de bases com -cloure, -metre, -cebre, -batre, -córrer i -rompre , però en realitat són verbs de la segona conjugació: INCORRECTE

      

CORRECTE

*concluir, *incluir... concloure, incloure... *admitir, *emitir... admetre, emetre... *concebir, *percibir, *decepcionar... concebre, percebre, decebre *irrumpir, *interrumpir... irrompre, interrompre... *combatir, *debatir... combatre, debatre... *incurrir, *recurrir incórrer, recórrer (...) (...)

Llengua catalana CPPACFGS

Això origina freqüentment errors en les formes conjugades, que, col·loquialment sovint presenten una -i- en el tema, en lloc de la -e- que correspon a un verb de la segona conjugació.

INCORRECTE       b)

CORRECTE

*concluïm, *incluirà... *admiteixes, *emitiria... *concebeixo, *percibeixis... *irrompiu, *interrumpint... *combateix, *debatim, *debatís... *incurreixen, *recurriu...

concloem, inclourà... admets, emetria... concebo, percebis... irrompeu, interrompent... combat, debatem, debatés,.. incorri, recorreu,...

Verbs tenir i venir

Els verbs tenir i venir són de la tercera conjugació, però la majoria de temps i persones es conjuguen com si fossin de la 2a. El futur simple, el futur condicional, el present i l’imperfet de subjuntiu, i el passat simple, per exemple, segueixen el model de perdre.

    

tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran vindria, vindries, vindria, vindríem, vindríeu, vindrien vingui, vinguis, vingui, vinguem, vingueu, vinguin vingués, vinguessis, vingués, vinguéssim, vinguéssiu, vinguessin vinguí, vingueres, vingué, vinguérem, vinguéreu, vingueren

Per aquesta raó, es formen infinitius col·loquials de la segona com els que correspondrien a aquests temps.

  

perdré, perdria perdre tindré, tindria * tindre forma normativa tenir vindré, vindria vindre (forma normativa venir)

Aquesta formació d'infinitius per analogia és encara més freqüent en els derivats, en els quals és igualment no-estàndard.

 

*contindre, *convindre, *retindre,... contenir, convenir, retenir...

Els verbs de radical velaritzat De manera general, anomenem verbs de radical velaritzat aquells que presenten un so velar, [k] o [g] (o [V]) en el radical d'alguns temps i persones. Aquests verbs són fàcils de reconèixer per l'acabament -c de la primera persona del present d'indicatiu. Es tracta d'un acabament (irregular) del radical, no d'una desinència. El verb córrer també pertany a aquest grup, tot i que la primera persona del present d’indicatiu és regular

  

estic, sóc, tinc, vinc ... prenc, molc, reconec,... corro,...

Llengua catalana CPPACFGS

Aquests verbs poden arribar a tenir tres radicals: el radical velaritzat, el radical de l'infinitiu i el radical del gerundi (encara que, en alguns d’ells, el del gerundi i el de l’infinitiu coincideixen).

1. 2.

3. 4.

Rad. velaritzat Rad. de l'infinitiu Rad. del gerundi fong(u)fond-re fon-ent molg(u)mold-re mol-ent cog(u)cou-re co-ent mog(u)mou-re mov-ent seg(u)seu-re sei-ent dig(u)di-r/ di -ent coneg(u)conèix-er/ coneix -ent

Amb cada un d'aquests radicals es formen determinats temps complets:

radical de l’infinitiu futur simple i condicional simple radical del gerundi pretèrit imperfet d’indicatiu passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu radical velaritzat Podem veure-ho en els següents models:

FONDRE COURE MOURE SEURE DIR Radical velaritzat fonguí coguí moguí seguí diguí

coneguí

fongueres cogueres mogueres segueres digueres

conegueres

fongué

conegué

cogué

mogué

segué

digué

CONÈIXER

PASSAT SIMPLE

PRESENT DE SUBJUNTIU

fonguérem coguérem moguérem seguérem diguérem

coneguérem

fonguéreu coguéreu moguéreu seguéreu diguéreu

coneguéreu

fongueren cogueren mogueren segueren digueren fongui cogui mogui segui digui

conegueren conegui

fonguis

coguis

moguis

seguis

diguis

coneguis

fongui

cogui

mogui

segui

digui

conegui

fonguem

coguem

moguem

seguem

diguem

coneguem

fongueu

cogueu

mogueu

segueu

digueu

conegueu

fonguin

coguin

moguin

seguin

diguin

coneguin

Llengua catalana CPPACFGS

fongués

IMPERF DE SUBJUNTIU

cogués

mogués

segués

digués

conegués

fonguessis coguessis moguessis seguessis diguessis

coneguessis

fongués

conegués

cogués

mogués

segués

digués

fonguéssim coguéssim moguéssim seguéssim diguéssim coneguéssim fonguéssiu coguéssiu moguéssiu seguéssiu diguéssiu

coneguéssiu

fonguessin coguessin moguessin seguessin diguessin Radical de l'infinitiu fondré courà mouré seuré diré

coneguessin

fondràs

couràs

mouràs

seuràs

diràs

coneixeràs

fondrà

courà

mourà

seurà

dirà

coneixerà

fondrem

courem

mourem

seurem

direm

coneixerem

fondreu

coureu

moureu

seureu

direu

coneixereu

fondran fondria

couran couria

mouran mouria

seuran seuria

diran diria

coneixeran coneixeria

fondries

couries

mouries

seuries

diries

coneixeries

fondria

couria

mouria

seuria

diria

coneixeria

fondríem couríem

mouríem

seuríem

diríem

coneixeríem

fondríeu

couríeu

mouríeu

seuríeu

diríeu

coneixeríeu

fondrien

dirien

coneixerien

fonia

courien mourien seurien Radical del gerundi coïa movia seia

deia1

coneixia

fonies

coïes

movies

seies

deies

coneixies

fonia

coïa

movia

seia

deia

coneixia

foníem

coíem

movíem

sèiem

dèiem

coneixíem

foníeu

coíeu

movíeu

sèieu

dèieu

coneixíeu

fonien

coïen

movien

seien

deien

coneixien

coneixeré

FUTUR SIMPLE

CONDICIONAL SIMPLE

IMPERFET D'INDIC.

el verb dir és d'irregularitat especial en l’imperfet d’indicatiu

Llengua catalana CPPACFGS

El present d'indicatiu i l'imperatiu tenen un comportament peculiar

FONDRE COURE MOURE SEURE DIR CONÈIXER fonc coc moc sec dic conec fons cous mous seus dius coneixes PRESENT D'INDICATIU

IMPER.

fon fonem

cou coem

mou movem

seu seiem

diu coneix diem coneixem

foneu fonen

coeu couen

moveu mouen

seieu seuen

dieu coneixeu diuen coneixen

FONDRE COURE MOURE SEURE DIR CONÈIXER digues coneix fon cou mou seu foneu coeu moveu seieu digueu coneixeu

1Paga la pena de recordar que l'imperatiu serveix per al manaments o ordres afirmatius, però que les prohibicions o ordres amb la partícula no, es fan amb el present de subjuntiu, per tant trobem alternances com moveu això/no mogueu això; beveu això/no begueu això.

Verbs amb alternances vocàliques en el radical

1) Alguns verbs presenten alternances en la vocal del radical, que, en alguns casos, no segueixen un patró regular. fer, feia, faig, facis, fiu...

puc, pots, pugui, puguem, poguessis...

té, tenir, tenia, tingui, tinguessis, tindrà... 2) En altres casos, en canvi, la vocal que trobem en el radical depèn de l'accent. En les formes d'arrel accentuada del verb apareix una vocal i en les formes de radical àton, una altra. a) Alternança A/E

 Verbs que formen aquest grup: JEURE, NÉIXER, TREURE, PÉIXER i derivats (renéixer, ajeure, retreure, etc.)  Ortografia:

formes d’arrel tònica: E

formes d'arrel àtona: A  Exemples:

- jauria, jaguéssim, ajaieu, naixerà, naixent, naixés o nasqués, tragués, retraiem... -jegui, jec, neix, neixin, néixer, tregui, retreus, sostreia, contreuen... b)

Alternança O/U

Llengua catalana CPPACFGS

 Verbs que formen aquest grup: SORTIR, COSIR, COLLIR, TOSSIR, ESCOPIR i derivats (recollir, escollir, sobresortir, recosir, etc.)  Ortografia:

formes d’arrel tònica: U

formes d'arrel àtona: O  Exemples:

- sortiria, cosirà, collim, tossissis, escopint, recolliu, escolliria, sobresortit... -surti, cuso, cull, tussin, escup, reculli, esculls, sobresurti, recusen...  Els verbs poder i voler presenten un comportament una mica més complex), que es pot explicar de la manera següent: Formes tòniques:



Alternança de O i U: l'ortografia s'ha de guiar per la pronúncia.

Exemples: puc, pots, pugui, vull, vol, vulgui... Formes àtones:



Escrivim O, excepte en les del Present de Subjuntiu i les de l'Imperatiu. Exemples: podré, podria, poguessis, podem, podeu, voldrà, volem, voleu, voldria, volgut... Però puguem, pugueu i vulguem, vulgueu

Llengua catalana CPPACFGS

EXERCICIS 1. Completeu les frases següents amb les formes adients dels verbs entre parèntesis. a) La lesió no va permetre que l’atleta ...................... (igualar) les marques anteriors. b) Quan érem petits, els professors ens ......................... (castigar) de cara a la paret. c) Sempre que ............................ (tornar, nosaltres, imperfet) de viatge li ............................ (portar) algun regal. d) En Joan i l’Ester ................................ (desitjar) que els facis algun regal sorpresa. e) No ......................... (marejar, tu) el teu pare amb aquestes foteses. f)

........................... (abraçar, vosaltres) la vostra germana.

g) El professor continua ............................. (esperar) que facis el treball pendent. h) Serà millor que us .......................... (abstenir, vosaltres) de fer comentaris forassenyats durant la declaració. i)

Hem demanat a l’Ajuntament que ............................ (adequar) els parcs i jardins del municipi.

És millor que l’escola ............................ (tancar) mentre duren les obres

2. Tria entre els següents verbs de la tercera conjugació quins són incoatius i quins són purs. Distribueix-los en dues files conjugant-los en primera persona del present d’indicatiu. dormir, servir, avorrir, inhibir, grunyir, munyir, produir, requerir, precedir, ajupir, descobrir, escollir, repartir, deduir, recollir, aclarir, fugir, sofrir, emmalaltir, competir, sorgir, cruixir, introduir, proveir, consentir, bullir, eximir, pressentir, transgredir, urgir

Verbs purs

Verbs incoatius

dormo

serveixo

Llengua catalana CPPACFGS

3. Completa les frases següents amb la forma verbal adequada.

a) Per fer el pastís, primer ......................... (batre, jo, present) la clara amb el sucre i després hi ................... (afegir, jo,present) el rovell i la farina. b) L’acte s’.............................. (anunciar, present) a tot arreu com un gran esdeveniment. c) ..........................-vos (menjar, vosaltres) l’esmorzar i després .................... (veure, nosaltres) si us compro pegadolça. d) No pots anar ............................ (interrompre) cada minut! e) Fa quinze anys que el .............................. (conèixer, jo). f) Em passo el dia ........................... (introduir) dades a l’ordinador. g) ............................ (comparèixer, jo, present) en qualitat de testimoni. h) La Marta ............................ (poder, present) aprovar fàcilment les oposicions. i) L’advocada va provar suficientment que el seu client no havia .............................. (ometre) el deure de socors a la víctima. j) Ella el ............................ (denunciar, present) com a autor de les amenaces. k) Si no heu ............................. (estendre) la roba, haureu de fer-ho de seguida. l) Després dels aldarulls s’ha ............................ (reprendre) el judici amb normalitat. m) Els nens ............................ (obeir) el mestre si tingués més autoritat. n) No .......................... (consentir, jo, present) que m’insultis! o) De seguida que ................................ (poder), vine a recollir l’informe pericial. p) ............................... (treure) aquests paquets d’aquí, i després feu el que ........................... (voler). q) Abans sempre ............................. (tossir) durant la nit, però ara ja hi he trobat remei. r) ............................ (escollir) el que t’agradi més. s) Desitgem que tots els invitats ............................. (caber) bé en aquesta sala. t) Si et ............................... (poder) ajudar, ho faria de bon grat. u) Quan ........................... (saber) el resultat de l’examen medicoforense, digues-me’l. v) Quan li semblava ............................. (escopir) a terra; era una persona amb molt poca educació.

4.Omple els espais buits amb la forma que correspongui del verb en negreta. a) Encenc la foguera. Vol que jo ............................ la foguera. Volia que jo ............................ la foguera. b) Enteneu això? M’agrada que ............................. això. M’agradaria que .............................. això. c) Treu la moto. Et dic que ............................... la moto. Et vaig dir que ............................ la moto. d) Suspendran el judici? Espero que no ................................ el judici. Esperava que no ................................. el judici. e) Ens revenem les entrades del concert. Ens demanen que ens ................................. les entrades. Ens demanaven que ens ............................... les entrades. f) Aquest aparell val molts diners. Quan en ................................... menys, el compraré. Si en .............................. menys, el compraria. g) Seieu, si us plau! M’agrada que ............................... a classe. M’agradaria que .............................. a classe.

Llengua catalana CPPACFGS

5.Passa les següents ordres afirmatives a negatives. Ex.

Moveu els expedients!

No mogueu els expedients.

Parla més fluix!

...............................................

Dissoleu la manifestació! .

..............................................

Repreneu el ritme!

...............................................

Estigues quiet!

...............................................

Escriviu la redacció!

...............................................

Coneguem-nos primer!

...............................................

Correu més de pressa!

...............................................

Beu més aigua!

...............................................

6. Les frases següents són ordres. Posa-hi les formes verbals adients. a) No li ................................... (retreure, nosaltres) la seva feblesa. b) ......................................... (veure, vosaltres) la tasca que ha fet i .................................-ne (conèixer, vosaltres) els motius. c) .................................-me (dir, tu) si començaràs el curs. d) No ens ................................. (estendre, nosaltres) amb detalls que no interessen a ningú. e) No ens ......................................... (moure) i no passarà res. f)

Cal que us ........................................ (creure) el que us diuen.

g) Vull que .................................... (reconèixer) el vostre error. h) No ....................................... (respondre, vosaltres) amb monosíl·labs al vostre pare! ....................................... (aprendre, vosaltres) a comportar-vos. i)

Cal que ....................................... (obtenir, nosaltres) una autorització del jutge per poder embargar-li el sou.

Vull que ....................................... (saber, vosaltres) que si fumeu al bus, al taxi o al tren infringireu la llei.

7. Completa les frases següents amb la forma del participi adequada. a) L’Ajuntament ha ................................. (establir) un termini molt curt per fer les reclamacions. b) El seu ajudant l’ha .............................. (suplir) amb tanta eficàcia mentre era fora que l’empresa ha decidit contractar-lo. c) Quants fulls has .................................. (imprimir)? d) No se m’havia ............................... (ocórrer) que podien ser cosins. e) A l’acte de presentació, he ............................. (seure) a la primera fila. f) No m’han ............................... (cabre) tots els expedients a l’arxivador. g) Per fi li han ............................... (aparèixer) els informes que buscava. h) No hem ............................... (ser) a temps de citar tots els testimonis.

Llengua catalana CPPACFGS

8. Completa aquestes oracions condicionals amb la forma verbal adient. a) Si li ........................................ (escriure) una postal, l’àvia us ho hauria agraït. b) Podries guanyar tots els rivals si ..................................... (córrer) una mica més ràpid. c) Si hagués sabut que em podien desnonar, ................................... (pagar) abans. d) Si demà ............................ (perdre, nosaltres) el judici, haurem de pagar una multa. e) Si la moto .................................. (estar) en millors condicions, segur que me la compraria.

9. Corregeix les formes verbals de les oracions següents quan sigui necessari.

a) Si haguessin aprovat els pressupostos, els haguéssim gestionat immediatament. b) Els alumnes tenen que assistir obligatòriament a les 40 hores de pràctiques. c) És precís que portis els expedients al despatx del secretari abans de les dotze. d) Seria el mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei d’Atenció a l’Usuari. e) El rètol deia: no fumar. f)

Serà el repartidor qui ha vingut.

g) Vénen treballant en aquesta qüestió des de l’any 1993. h) D’haver-se sapigut que no es feia la reunió, no hauríem vingut. i)

Al començar el judici, s’han de cridar tots els testimonis.

Hi va haver un gran nombre de visitants, provocant l’enfonsament de la torre.

k) Finalment, concloure que no es pot admetre la petició respecte a la custòdia del fill.

Llengua catalana CPPACFGS

5. SINTAXI 5.1 L’ORACIÓ L’oració és la unitat mínima de comunicació amb sentit complet. L’estructura bàsica de l’oració, la formen un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte, i un sintagma verbal, que fa la funció de predicat. SN (Subjecte) + SV (Predicat) El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom, al qual s’atribueix l’acció o la qualitat expressada pel verb. L’Arnau ha dormit tota la nit. / Ell ha dormit tota la nit. El meu gat és molt esquerp. Aquest mas té el sostre malmès. El nucli del predicat és el verb i el poden acompanyar diversos tipus de complements: Fixeu-vos, però, que tant el subjecte com el verb d’una oració poden no aparèixer. Si això passa amb el subjecte, parlem d’oracions amb el subjecte elidit. Estem molt contents Van arribar a temps

( s’entén que el subjecte és nosaltres) (s’entén que el subjecte és ells o elles)

El verb és l’element clau de l’oració. Per tant, no hi ha cap oració sense verb. Ara bé, sí que hi ha oracions sense subjecte. Es tracta de les oracions impersonals: Es viu bé al teu país. És d’hora encara. Hi ha dinar per a tothom. Diuen que l’equip baixarà a segona. Aquest vespre ha plogut molt. Recordeu que el verb haver-hi només es conjuga en singular i que el sintagma nominal que acompanya fa la funció de complement directe i no de subjecte. Hi han escamarlans per a tothom. (INCORRECTE) Hi ha escamarlans per a tothom. (CORRECTE) L’ordre usual de l’oració (subjecte + predicat) pot resultar invertit: S’expressa molt malament, aquest polític. Ja ha sortit el tren de rodalies. M’agraden les telenovel·les de la tarda.

Llengua catalana CPPACFGS

Per identificar el subjecte d’aquestes d’oracions, que de vegades confonem amb el complement directe, cal tenir present la regla de concordança, segons la qual el subjecte i el verb d’una oració sempre concorden en nombre i persona. S’expressa molt malament, aquest polític. / S’expressen molt malament, aquests polítics. V

Ja ha sortit el tren de rodalies. / Ja han sortit els trens de rodalies. V

M’agraden les telenovel·les de la tarda. / M’agrada la telenovel·la de la tarda. V

ACTIVITATS

1. Identifica el subjecte I el predicat de les oracions següents. Si el subjecte està elidit, especifica-ho. a) b) c) d) e) f)

La tieta de la Núria s’ha llicenciat en filologia anglesa. Em molesta molt el soroll. M’empasso tots els programes d’Andreu Buenafuente. Afanya’t! Les actuacions han quedat vistes per a sentència. Ha arribat un nou carregament de fruita.

2. Indica quines de les següents oracions són impersonals i quines no. D’aquestes últimes, identifica’n el subjecte. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

Es menja molt malament a casa teva. S’asseu aquí, l’Elisenda. No hi ha prou cadires per a tothom. S’ha estat tot l’estiu de vacances a Suïssa. El març passat va nevar moltíssim als Pirineus. S’han de complir les regles del joc. T’esperaré a la plaça. Aquest any ha nevat moltíssim. Vas veure la pel·lícula d’ahir a la nit? Ja he acabat de dinar. És impossible. Últimament fa un fred que pela.

3. Identifica el subjecte de les oracions següents. Si és elidit, especifica-ho a) b) c) d) e)

M’interessen molt les pel·lícules romàntiques del segle XIX. Aquest estiu vaig llegir moltes novel·les romàntiques del segle XIX. Ahir van arribar al port de Tarragona quatre vaixells de luxe. Diumenge passat vam veure quatre vaixells de luxe al port de Tarragona. El dia del seu aniversari vam menjar xocolata amb xurros amb els seus veïns.

Llengua catalana CPPACFGS

f) g) h) i) j) k) l) m) n) o) p) q) r) s) t) u) v) w)

Volia anar cada dia al gimnàs amb el seu xicot. El lampista ha arreglat l’avaria del lavabo ràpidament amb una clau especial. Fa molts anys, m’agradaven força les excursions a la platja de la Barceloneta. Quan vinguis a casa, t’ensenyaré amb molta il·lusió el meu vestit de núvia. Els professors ens manen fer deures massa difícils. Hem fet molts deures difícils durant les vacances. Aquest noi estima molt la seva xicota d’Anglaterra. La seva xicota és d’Anglaterra. Li agraden molt els brodats i les puntes de coixí. Ahir la meva germana es va enfosquir els cabells a la perruqueria. De sobte, se li havien enfosquit els cabells. M’agrada prou, aquesta nova moda. El professor d’aquell noi tan mal educat va dir prou. Estaven fent una festa molt sorollosa a la una de la matinada. Per carnestoltes, portàvem uns llaços grans al cap. Per carnestoltes portaran una llaços a la Maria. Estic preparant, de bon grat, uns exercicis per als alumnes de 4t. Enviarem puntualment un SMS amb l’ordinador portàtil a les famílies dels alumnes absents. x) Als nois i noies d’avui dia no els sol agradar gaire la música clàssica. y) Actualment no trobem recanvis per als cotxes antics a cap botiga especialitzada.

5.2 El sintagma verbal i els complements del verb

El SV és l’estructura gramatical formada per un verb i els seus complements. El SV constitueix el predicat de l’oració, és a dir, allò que es predica (o es diu) del SN subjecte. Per exemple:

La Laura SN [subjecte]

escrivia poemes i contes SV [predicat]

Podem diferenciar dos tipus de predicats: el predicat nominal (amb verbs copulatius, que pràcticament no tenen significat, com ser, estar i semblar) i el predicat verbal (amb verbs predicatius, plens de significat, com plantar, créixer, escriure, etc.). Fixa-t’hi: Les estàtues eren de marbre. [predicat nominal] Les estàtues tenien les mans juntes. [predicat verbal]

Llengua catalana CPPACFGS

Verb copulatiu Verb predicatiu Verb transitiu Verb de règim

Verb intransitiu Ver pronominal Verb impersonal

Tipus de verbs Verb gairebé buit de significat (ser, estar, semblar). Verb ple de significat (dormir, caminar...). Verb que necessita un objecte sobre el qual recaigui l’acció, és a dir, un CD (veure, voler...). Verb que exigeix un complement introduït per una preposició determinada, és a dir, un CRV (acostumar-se a, assabentar-se de...) Verb que no exigeix cap complement. Verb que porta aglutinat un pronom feble (adonar-se, atrevir-se...) Verb que no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi...)

L’atribut

Característiques del CAtr

1. És un SAdj, un SN o un SPrep que expressa una característica que s’atribueix al subjecte per mitjà d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar)

2. Si és un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el subjecte.

Exemples

En Marc està molt malalt. La Maria és una persona molt amable. Aquest anell sembla d’or. En Marc està malalt.

La Maria està malalta. 3. Es pot substituir pel pronom ho i, de ─És amable, la Maria? vegades, pel pronom en. ─Sí, que ho és. N’és molt, d’amable! ACTIVITAT 1. Subratlla l’atribut de les següents oracions a) b) c) d) e)

La noia estava ben quieta per fer la foto. Li va semblar aquella pel·lícula molt interessant. Aquells turistes eren francesos. Semblava de seda, de fina que era. Has de ser més optimista.

100

Llengua catalana CPPACFGS

El Complement directe (CD) Característiques del CD

Exemples

L’alumne va saludar el 1. És un SN que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual professor. recau l’acció. El conserge va tancar la porta. La policia va detenir els lladres. 2. Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposició a. Avui hem felicitat la Carme. 3. El CD no concorda amb el verb; per L’alumne va saludar el professor. tant, pot aparèixer en singular o en plural sense que el verb variï de forma. L’alumne va saludar els professors. *La policia va detenir. 4. El CD és un complement exigit per verbs transitius; generalment és necessari i no es pot suprimir. *Avui hem felicitat. La policia els va detenir. El CD es pot substituir per un d’aquests pronoms febles: el, la, els les, en o bé ho. Avui l’hem felicitada. Els lladres van ser detinguts. Generalment, el CD passa a fer la funció de subjecte en l’oració passiva. La Carme ha estat felicitada.

El complement indirecte (CI)

Característiques del CI

1. És un sintagma introduït per la preposició a que designa qui rep el benefici o el dany de l’acció. 2. Generalment, el CI es refereix a éssers animats (persones o animals).

3. Generalment, el CI va darrere el CD 4. El CI es pot substituir pel pronom feble li (singular) i els (plural). *Lis no existeix.

Exemples

Va regalar un disc al seu cosí.

Va explicar la llegenda a la Laura. La Marta dóna menjar al gos. Va regalar un disc [CD] al seu company. Li va regalar un disc. Els vam telefonar de seguida.

101

Llengua catalana CPPACFGS

ACTIVITATS 1. Indica quina funció sintàctica realitzen els elements subratllats en les oracions següents: Subjecte o Complement directe. Fes servir la prova de la concordança. a) Camina molt a poc a poc, La Montse. b) Cada matí pentina les nenes. c) A l’aeroport acaben d’aterrar dos avions provinents de Londres. d) Ja ha arribat tothom. e) No suporto els programes d’esports. f) Li agrada molt el teatre musical. g) Ja han arribat les orenetes. h) Ja han recollit les eines. i) Ha superat la malaltia. j) Només ens interessa aquest moble antic. k) Es van torçar els barrots de la barana. l) Han tallat els lliris.

2. Completa cadascuna de les frases següents amb l’opció que consideris correcta, tenint en compte que els CD per norma general no van precedits de preposició i que els CI sí. a) L’Andreu s’estima .............................. (la Mireia / a la Mireia) amb deliri. b) M’agradaria telefonar .............................. (l’Esteve / a l’Esteve). c) Hem citat a judici .............................. (l’imputat / a l’imputat). d) La Laura esperava .............................. (el seu pare / al seu pare). e) No molesteu .............................. (els companys / als companys). f) El llop es va menjar .............................. (la Caputxeta / a la Caputxeta). g) Aquestes coses no agraden ……………………. (ningú/ a ningú) 3. Indica si l’element subratllat fa de CD. a) Jo porto un anell al dit del mig. b) M'agraden les joies senzilles. c) Beveu molta aigua! d) El professor escoltava atentament els alumnes. e) No ens va sortir bé la confitura de poma. f) Plovia a bots i barrals. g) M'encanten les flors vermelles. h) M'han regalat tres poms de flors. i) Els nens s'estan menjant el pastís a grapats. j) Quan hem arribat hem saludat l'àvia. k) El teu amic, l'hem vist quan sortia! l) El teu amic se'n va al Canadà. m) Les salamandres habiten les aigües pures.

102

Llengua catalana CPPACFGS

4. Subratlla els CI que trobis en les següents oracions: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

No ha donat menjar al gos. Ha comprat un abric nou. Esperava la seva amiga a la porta del teatre. Porta el diari a l’oncle. L’Anna ha dut el llibre per a la Mònica. Va invitar tots els amics. Digues la veritat a la mare. La Teresa rentava les camises. Sempre demana permís als pares. Dono l’esborrany a la secretària. Farem el viatge a peu. Pregunta-ho a la mestra.

El complement de règim verbal (CRV) Característiques del CRV

1. És un sintagma introduït per la preposició que és exigida pel verb (a, de, en, amb, per). 2. El CRV és exigit pels verbs de règim preposicional. Molts d’aquests verbs són pronominals, és a dir, sempre van acompanyats d’un pronom feble.

Exemples

El policia s’adona del perill. Confia en les seves possibilitats. Acostumar-se a / dedicar-se a Assabentar-se de / adonar-se de Confiar en / entossudir-se en Estar d’acord amb / conformar-se amb

3. El CRV es pot substituir pels pronoms febles en o hi.

Amoïnar-se per / optar per El policia se n’adona. El policia hi confia.

El complement circumstancial (CC) Característiques del CC

1. És un adverbi, un sintagma nominal o un sintagma introduït per una preposició.

2. Generalment, el CC no és exigit pel verb. Per tant, es pot suprimir sense que s’alteri l’estructura de l’oració. 3. El CC sol aparèixer al final de l’oració; però pot ocupar altres posicions, sobretot quan indica temps o lloc.

Exemples

Els bombers han vingut de seguida. He desat la roba a la calaixera. Els bombers han vingut. He desat la roba. Demà no obrirem. Davant del mercat hi ha un forn de pa.

103

Llengua catalana CPPACFGS

4. Generalment, el CC es pot substituir pels pronoms febles hi o en. 5. El CC respon a les preguntes dels interrogatius on, (lloc), quan (temps), com (manera), amb què (instrument), amb qui (companyia), quant (quantitat), etc.

Hi he desat la roba. N’ha sortit molt reconfortat. ─On hi ha un forn de pa? ─Davant del mercat. ─Amb què t’has tallat? ─Amb el ganivet.

ACTIVITATS 1. Subratlla els CRV de les oracions següents: a) Han contribuït a la campanya amb un bon donatiu. b) Ja has pensat en estudiar per a l’examen? c) Cada any s’oblida del nostre aniversari. d) Es dedica a parlar i fer renou durant les explicacions. e) No estaré mai d’acord amb això que expliques. f) Fes-te càrrec de la nostra situació. 2. Identifica els CC i els CRV de les oracions següents: a) Tots els dies en Jordi es recordava dels seus amics. b) Va trobar el llibre al calaix. c) Cal confiar sempre en els amics de veritat. c) Compta amb el meu ajut incondicional. d) No parlis a la mare amb aquesta insolència. e) Es va adonar ràpidament del perill de la situació.

El complement predicatiu (CPred) Característiques del CPred 1. Generalment, és un SAdj o un participi que expressa una característica del subjecte o del CD. Apareix darrere un verb predicatiu (trobar, veure, tornar, etc.) 2. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o CD. 3. Generalment, el podem substituir pel pronom hi. També per en (fer-se, dir-se).

Exemples He vist en Marc molt content. Ha tornat del viatge cansat i avorrit. La Maria juga molt contenta. He vist en Marc molt content. ─L’has vist content, en Marc? ─Sí que l’hi he vist.

104

Llengua catalana CPPACFGS

El complement agent (CAg) Característiques del CAg 1. Apareix en les oracions passives (va ser edificat, serà redactat, era maltractat...) i va introduït per la preposició per. 2. El CAg es pot suprimir i no és substituït per cap pronom feble. El CAg passa a ser el subjecte en l’oració activa corresponent.

Exemples El desertor va ser afusellat pels soldats.

El desertor va ser afusellat Els soldats van afusellar el desertor.

ACTIVITATS 1. Indica si els elements subratllats de les frases següents fan funció d’Atr., Pred. O CC de manera. . a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n)

La Montse i l’Ester van tornar juntes de Barcelona. En Lluís semblava esperitat quan marxava cap a casa. Sóc el redactor en cap d’aquest diari. L’home va sortir d’amagat de la botiga. El pare ha acabat malalt per culpa dels bancs. La campanya de recollida d’aliments ha funcionat força bé. M’he posat el vestit arrugat. Està nerviosa a causa del judici. La Rosa semblava molt enfadada. La Marta va sortir de classe molt enfadada. La Maria va sortir de classe amb un gran disgust. M’agrada la xocolata ben espessa. Aquelles sabates estan noves. L’Isidre duia les sabates molt ben enllustrades.

2. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats. a) M’agrada la música clàssica. b) Van parlar d’un tema molt interessant. c) Els nens tornaven bruts de l’excursió. d) Convides la Laia a la festa? e) El poble és lluny d’aquí. f) Trobo aquests nois impertinents. g) La classe serà impartida per un nou professor. h) Lluïa el sol i l’arena semblava un forn. i) El nomenaran president del club. j) Van trobar el tresor per casualitat. k) Li feien por els gossos. l) Van lliurar el premi al guanyador. m) Aviat passarà una processó. n) Cada diumenge telefona a la seva àvia. o) S’exposa a un perill molt gran. p) La Pepa es mostrà tensa davant del tribunal. q) Em convé aquesta feina. r) Va haver de renunciar a moltes coses. s) El decorat sembla de cartró. t) Va fer un senyal a l’autocar.

105

Llengua catalana CPPACFGS

3. Identifica el Subjecte, CD i CI d’aquestes oracions. - Han comparegut els convidats al migdia - Aquest individu ha convençut tothom - Ha viscut una vida plaent - Realment no entenc què preten amb això - No és bo capficar-se tant - No hi van ser tots els artistes i, per tant, no tenim tots els autògrafs - Han sortit pocs trens aquest matí - Han tornat la cartera a en Miquel - En Pere ha pentinat els cabells a la Núria - El teu fill parla l’alemany amb molta claredat - La casa on viu el meu germà és de lloguer - M’agrada molt llegir 4. Marca els CC i els CRV de les oracions següents. - Recorda perfectament el carrer i el número - Moltes vegades el prenc per un pallasso - S’ha llevat a corre-cuita a les sis del matí - En Ramon sempre es recorda de felicitar la mare - Ho arregles tot callant, tu! - Has de treballar el ritme molt més - Sempre fa les coses de pressa i angoixat - Abans la gent es tractava de vós - Demà em trobaré malament - Caminava a pressa, amb el bitllet plegat a la mà - L’accident va ocorrer la nit del dijous - Hem decorat l’habitació amb garlandes de colors - S’interessa per tot el que diuen les revistes del cor - He après a nedar en poc més d’una setmana 5. Identifica i subratlla els Cpred., i els Atr. - He trobat el pare molt animat - Aquest pastís es diu flaó - La plaça de coordinador no és res de l’altre món - El dia s’ha posat fosc sobtadament - No és pas negatiu que siguis tan inquiet - L’han considerat inepte - Torna aviat a casa - El pastís de poma sembla molt bo - L’Arnau està malalt avui - Aquestes flors són de plàstic - Hem rebut el correu obert

106

Llengua catalana CPPACFGS

5.3 Els pronoms febles El pronom feble és un element gramatical àton que substitueix algun element de l'oració (referent) . Com que són àtons, són mots monosíl·labs, i han d'anar immediatament davant o darrera del verb

Formes dels pronoms febles

a) Abans d'un verb començat en consonant b) Abans d'un verb començat en vocal o h c) Després d'un verb acabat en consonant o -u d) Després d'un verb acabat en vocal exceptuant -u

1a pers. sg pl

2ª pers. sg pl sg sg

ENS

ELS

LES

ens

els

les

-te

-vos

-lo

-la

-los

-les

-li

-se

-ho

-hi -ne

-us

-la

'ls

-les

-li

-ho

-hi

-me -nos 'm

'ns

3a persona pl

Pronoms febles que substitueixen el CD i el CI Persona

Formes

Funcions

EM, ENS

CD /CI

ET US

CD / CI

EL, LA ELS, LES

CD Determinat

ELS

Exemples Em visiten sovint. Et pentines ara. Ens estima molt . Us vaig veure ahir. (CD) Em resolen el problema.. Et rentes la cara . Ens donem la mà . Us van dir adéu (CI)

M'ha dit que pintés l'escala, però no l'he pintada. Va agafar el paper i va llegir-lo Va veure el noi i el va saludar. Recull els papers i llença'ls Has d'acompanyar les turistes i orientar-les

He vist al Miquel i li he dit que vingui amb nosaltres. Volia fer un regal a lesalnoies i avui els he portat Vas donar-li les cartes teu germà? un ram de roses. Prepararé un pastís als nens i els donaré una sorpresa.

107

Llengua catalana CPPACFGS

CD reflexiu o CI recíproc

CD neutre

CD indeterminat o precedit de numeral quantitatiu o indefinit

El Narcís es mira al mirall. (CD reflexiu) Els dos regidors es van culpar del fracàs. (CD reflexiu) Es mira les ungles (CI reflexiu) Els dos veïns es van intercanviar insults. (CI recíproc) Quan li van donar això, no ho va voler. Va dir que em tornaria el llibre, però no ho

Ahir faltaven coberts i avui en sobren. Tenim cafè: en vols ? Li agraden els llibres i n’ha llegit molts. Vos una cervesa? Gràcies, ja n’he begut dues.

Complements directes determinats i indeterminats MOTS QUE INTRODUEIXEN EL CD

CATEGORIA

el, la els, les

Article determinat

Són CD DETERMINATS els introduïts per:

aquell/aquella aquells/aquelles

una un algun molts pocs tres mil qualsevol, etc

una nena un cotxe algun motiu molts papers pocs diners tres germans mil euros qualsevol assumpte

cap determinant

Són CD INDETERMINATS els introduïts per: qualsevol paraula que funcioni com a determinant, excepte les que introdueixen els SN Determinats

el disc la moto els esquís les pistes

aquest lloc aquesta noia aquests gossos aquestes coses aquell mar aquella cara aquells roncs aquelles nits peixos papers cireres pa

aquest/aquesta aquests/aquestes

Adjectiu demostratiu

EXEMPLES

108

Llengua catalana CPPACFGS

EXERCICIS 1. Substitueix el CD de tercera persona per un pronom feble. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m)

Aquests llibres, guarda_____ al prestatge. Quants _____ fas, d’anys? Intentava qua agradés a tothom. Com a mínim ____ intentava. Els coberts, no volia fer _____ servir. Posa ___ més al pastís també, de sucre. El tabac, ____ has agafat? No ____ tens ben posat, aquest barret. Agafa aquest moble i porta____ a l’altra habitació. Per què vas explicar-los___, tot això?. A vostès, _____ avisaré tan bon punt rebi la factura. Us _____ explico una de divertida que em va passar ahir. El tema de l’adverbi, repasseu ___ vosaltres pel vostre compte. On ____ has amagada, la xocolata?

2. Substitueix el CI de tercera persona per un pronom feble. a) b) c) d) e) f)

No ____ va permetre mai (als seus fills) que ____ faltessin el respecte. Vull escriure ____ una carta, als oncles, explicant____ tot el que ha passat. M’he trobat en Pere i la Mercè i _____ he aclarit el malentès del telèfon. Qui de vosaltres tres _____ donarà la benvinguda, a les gimnastes sueques. Puc donar____ un consell, senyora? Fes ____ un petó a la galta (a ell

Pronoms febles que substitueixen l’atribut

ATRIBUT o Predicat Nominal Si està determinat (és a dir, Si no està determinat introduït per un article o per un adjectiu demostratiu) EL, LA, ELS, LES HO Ella sembla la doctora: Ella la sembla. Són les dues? Sí, les són. Està malalt.? Ho està. EXERCICI Substitueix l’atribut per un pronom feble. a) Aquell que vas trobar era el que havia fet la volta al món amb bicicleta o no ____ era? b) No ___semblava pas, de plàstic, aquella reproducció. c) Ara està ocupada. Torna d’aquí una hora, que ja no ___ estarà. d) Era el metge de la família. ___ era des que va néixer la teva àvia. e) És molt ric però no ____ sembla. f) Són les secretàries de l’oficina? No, no ___ són.

109

Llengua catalana CPPACFGS

Pronoms febles que substitueixen el CC i el CRV

COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS Introduïts per la preposició DE

Introduïts per qualsevol preposició menys DE HI (hi, -hi)

EN (en, n', -ne, 'n) El CC de Mode és una excepció, ja que introduït per qualsevol preposició és substituït pel pronom HI. Ara vaig al metge: Ara hi vaig. Tornaré del metge a les tres: En tornaré a les tres. Va caminar lentament: Va caminar-hi / Hi va caminar. Pinta el quadre amb aquarel·les: Hi pinta el quadre. Surt del dormitori: En surt

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL Introduïts per la preposició DE

Introduïts per qualsevol preposició menys DE

EN (en, n', -ne, 'n)

HI (hi, -hi)

Es dedica als seus negocis: S'hi dedica. Pensa en tu: Hi pensa Lluiten per una causa justa. Hi lluiten Es penedeix de les seves paraules: Se'n penedeix EXERCICI Substitueix el CRV o el CC pels pronoms febles EN o HI. e) f) g) h) i) j) k) l)

Quan tu ____ vas (a treballar) jo ja ____ torno. Com ___ anirem, a València? No sé com ens ____ sortirem. No creuen en la seva bona fe. Mai no ___ han cregut. No mengis amb els dits! No ___ mengis. Encara es recorda del que li vas fer. Sempre s___ recordarà. Va anar a Mèxic i s’____ va quedar. No estava acostumada a això, però s___ va acostumar

110

Llengua catalana CPPACFGS

Pronoms febles que substitueixen el complement predicatiu El substituïm pel pronom feble HI. Excepte si acompanya els verbs fer-se o dir-se; llavors el substituïm per EN. El riu baixa ple. El riu hi baixa. La prenen per boja. La hi prenen. Em dic Anna. Me’n dic EXERCICI Substitueix el predicatiu per un pronom feble. a. T’has posat vermell. Sí, sempre m’___ poso. b. Va deixar tots els plats bruts. Els ___ va deixar perquè es notés que havia dinat a casa. c. Et sents cansat o no t’ ___ sents? d. El seu fill s’ha fet molt gran. Sí que se ____ ha fet. e. Caminaven concentrats en els seus pensaments. Sempre _____ caminaven. f. Creixia com un roure. ______ creixia gràcies a una bona alimentació.

Combinacions de pronoms febles Hi ha una regla d'or per a fer bé les combinacions pronominals: cada complement verbal ha de ser substituït per un sol pronom i cada pronom només pot substituir un complement. Les combinacions s'han de fer en un determinat ordre: Lloc

5è

Reflexiu

2a persona

1a persona

3a persona i CI

CD o atributs

TE-US

ME-ENS

LI-ELS

6è Adverbials

EL-LA-ELS-LESHO

Exemples:   

Se'l volia endur (reflexiu + CD determinat) Ja t'ho explicaré demà (2a persona, + CD neutre) Porta-l'hi (CD + adverbial)

Si s'han d'apostrofar, es posa l'apòstrof el més a la dreta possible : 

M'ho dóna- me'l dóna- me'ls dóna- me l'obre

Els pronoms us, li, hi, ho no s'apostrofen mai, ni tampoc les combinacions se+us.

111

EN-HI

Llengua catalana CPPACFGS

COMBINACIONS CD+CI Quan es troba el pronom LI (CI) amb els CD determinats, cal fer uns canvis: L'HI

L'hi dóna (el llapis, al noi/a)

LA HI

La hi dóna (la pilota, al noi/a)

ELS HI

Els hi dóna (els llapis, als nois/es)

LES HI

Les hi dóna (les pilotes, als nois/es)

LI+EL LI+LA LI+ELS

no sonen massa bé i s'han de canviar per :

LI+LES

Això no cal fer-ho quan el CD és EN o HO i es manté la combinació LI'N, LI HO, tot i que en català parlat fem N'HI en el primer cas i L'HI en el segon cas (i són incorrectes a l'escrit). Tampoc cal fer-ho en el CI plural (ELS), perquè les combinacions ELS EL, ELS LA, ELS ELS, ELS LES són correctes.

COMBINACIONS DE CD+ CPred Quan el C. Predicatiu incideix en el CD es poden substituir tots dos: 

L'hi he trobat (a ell, molt canviat), La hi he trobada (a ella, molt canviada), Els hi he trobats(a ells, molt canviats), Les hi he trobades (a elles, molt canviades).

També poden aparèixer les combinacions m'hi, t'hi, ens hi, us hi, s'hi, n'hi. En el català col·loquial, parlat, són freqüents els errors en l'ús dels pronoms:

Alguns errors comuns 

 

Les confusions entre LI-L'HI, LI HI: LI

CI sing, masc. o fem.

Truca-li (al Josep o a la Rita)

L'HI

CD + CI (el+li)

No l'hi donis pas (el llapis, a la Rita)

LI HI

CI + CC de lloc

No li hi he escrit (a la Rita, a França)

No existeix el pronom LIS El pronom LI no s'ha de fer servir en comptes del pronom HI quan es fa referència a éssers inanimats perquè solament pot referir-se a persones. Aquesta assignatura és molt interessant. No li donis més voltes i matricula-t e'n. (INCORRECTA) Aquesta assignatura és molt interessant. No hi donis més voltes [a aquest assumpte] i matricula-te'n. (CORRECTA)

112

Llengua catalana CPPACFGS



.Hi ha alguns verbs intransitius (que porten un CI: escriure, trucar, telefonar ) que es fan servir incorrectament com a transitius (i els fem dur un pronom de CD) quan es fa referència a persones. Telefona la directora: Telefona-la (INCORRECTA) Telefona a la directora.Telefona-li. (CORRECTA)



. En la llengua oral s'admet que els infinitius del tipus convèncer i els imperatius del tipus digues (dir), seguits d'un pronom, perdin la consonant final i el pronom es redueixi. En la llengua escrita, però, aquestes formes no són admissibles. (CORRECTA SI ÉS ORAL) Calia convènce'l que la reunió era necessària. (CORRECTA A L'ESCRIT) Calia convèncer-lo que la reunió era necessària. (CORRECTA SI ÉS ORAL) Digue'm què haig de fer per matricular-me . (CORRECTA A L'ESCRIT) Digues-me què haig de fer per matricular-me.

EXERCICIS 1. Substitueix els complements subratllats per un pronom feble. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m)

Acompanya el malalt a cal metge. Cremarem uns quants troncs. No confia que guanyarà el premi. Sabia parlar de tot. Fixa’t en aquell noi. És més alta del que semblava. Sortia de classe a les set. Agradava a la Marta de passejar sola. Insistia sempre en les seves idees. Es pensava que les coses no canviaven. Dóna records als Feliu de part nostra. No molesteu el director. Aquell d’allà és en Joan.

2. Omple els buits amb un pronom feble. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o) p)

Com li ___ vas explicar, allò? A ells, no ___ agraden els menjars exòtics. Ja ___ has avisat, en Miquel, de la festa de demà? Ja ___ has tret, de diners? No ___vagis, a veure aquesta pel·lícula. Res del que puguis fer ____ preocupa, a ell. Ja ___ passaré els apunts demà, a en Joan i la Mercè. Ja us heu matriculat al curs de català? Sí, ja ens ___ hem matriculat. Hem anat a visitar els veïns i no ___ hem trobat a casa. Hi ha tant picant que no sé si és salat o no ___ és. Trobes que va brut o no ___ va? Estem en pau, ja ___ he tornat tot el que devia, al meu germà. Aquest noi és el professor o no ___ és? Aquest noi és professor o no ___ és? T’he portat un pastís. Agafa___ una mica. Torna a agafar l’examen i revisa___

113

Llengua catalana CPPACFGS LA

ELS

LES

se'l se l' -se'l -se'l

se la se l' -se-la -se-la

se'ls se'ls -se'ls -se'ls

se les se les -se-les -se-les

s'ho s'ho -s'ho -s'ho

se'n se n' -se'n -se'n

s'hi s'hi -s'hi -s'hi

se li se li -se-li -se-li

me la me l' -me-la -me-la

me'ls me'ls -me'ls -me'ls

me les me les -me-les -me-les

m'ho m'ho -m'ho -m'ho

me'n me n' -me'n -me'n

m'hi m'hi -m'hi -m'hi

me li me li -me-li -me-li

ens en ens n' -nos-en 'ns-en

ens hi ens hi -nos-hi 'ns-hi

ens li ens li -nos-li ‘ns-li

te'n te n' -te'n -te'n

t'hi t'hi -t'hi -t'hi

1 2 3 4

1 me'l 2 me l' 3 -me'l 4 -me'l 1 ens el 2 ens l' 3 -nos-el 4 'ns-el

ENS

QUADRE DECOMBINACIONS BINÀRIES DE PRONOMS HO EN HI LI US ET

1 2 3 4

us el 1 2 us l' 3 -vos-el 4 -us-el 1 l’hi 2 l’hi 3 -l’hi 4 -l’hi

us la us l' -vos-la -us-la la hi la hi -la-hi -la-hi

us els us les us ho us els us les us ho -vos-els -vos-les -vos-ho -us-els -us-les -us-ho els hi les hi li ho els hi les hi li ho -los-hi -les-hi -li-ho -‘ls-hi - les-hi -li-ho

us en us n' -vos-en -us-en li'n li n' -li'n -li'n

us hi us hi -vos-hi -us-hi li hi li hi -li-hi -li-hi

1 els el 2 els l' 3 -los-el 4 'ls-el

els la els l' -los-la 'ls-la

els els els els -los-els 'ls-els

els en els n' -los-en 'ls-en

els hi els hi -los-hi 'ls-hi

ELS

1 2 3 4

te la te l' -te-la -te-la

ens els ens les ens ho ens els ens les ens ho -nos-els -nos-les -nos-ho 'ns-els 'ns-les 'ns-ho

te'l te l' -te'l -te'l

ens la ens l' -nos-la 'ns-la

te'ls te'ls -te'ls -te'ls

te les te les -te-les -te-les

els les els les -los-les 'ls-les

t'ho t'ho -t'ho -t'ho

els ho els ho -los-ho 'ls-ho

n'hi n'hi -n'hi -n'hi

114

se us se us -se-us -se-us

se't se t' -se't -se't

ENS

se'ns se'ns -se'ns -se'ns

se'm se m' -se'm -se'm

te li te li -te-li -te-li

te’ns te’ns -te’ns -te’ns

te’m te m’ -te’m -te’m

us li us li -vos-li -us-li

us ens us ens -vos-ens -us-ens

l'en el n' -l'en -l'en

l'hi l'hi -l'hi -l'hi

1 2 3 4

la'n la n' -la'n -la'n

la hi la hi -la-hi -la-hi

1 2 3 4

les en les n' -les-en -les-en

les hi les hi -les-hi -les-hi

us em us m’ -vos-em -us-em

Nota

1. Davant del verb començat per consonant 2. Davant del verb començat per vocal o H 3. Darrere del verb acabat en consonant o U 4. Darrere verb acabat en vocal, altra que U

LES

1 2 3

Llengua catalana CPPACFGS

EXERCICIS 1. Omple els buits amb un CI singular + CD (determinat, indeterminat o neutre) a) Li donaràs explicacions o no ______ donaràs? b) Li va lliurar els treballs però no va comentar ________. c) Li va anunciar el seu casament. _______ va anunciar el dia abans. d) Li va comprar la piscina més gran del món. Va regalar ________ com a signe de la més profunda admiració. e) En Joan és al telèfon. Li he explicat que t’han nomenat director. No vols acabar d’explicar _______ tu? f) Dóna- li les gràcies, a aquesta senyora! Dóna ______, que té pressa. g) Escolti’m, faci el favor de no cridar dins del cinema. No ______ tornaré a repetir! h) No parava d’oferir-li bombons i dolços. Si continua donant _____ més s’empatxarà. 2. Omple els buits amb els pronoms els, els ho, els el, els la, els els, els les I les en. a) Per aprovar, _____ obligava a memoritzar textos medievals (als alumnes). b) Han demanat els pressupostos per a quatre viatges. Ara només falta que els de l’agència _______ enviïn. c) Demà és el dia que els veïns s’han de reunir. _______ recordaré amb una nota a l’ascensor. d) L’home reunia tots els seus néts i ____ explicava les seves aventures juvenils. ______ explicava a poc a poc, fluixet, com un secret. e) A aquells tres japonesos _____ havien recomanat especialment que visitessin la Sagrada Família. f) _____ regalaven dos vídeos per cada llibre que compressin. Al quiosc del costat _____ regalaven tres. g) Va anunciar als clients que faria suspensió de pagaments. _____ va anunciar per carta certificada. 3. Escriu li’n o n’hi. a) Era molt bo, però hi faltava sal. Sempre ______ havia d’afegir. b) Encara no sap la història? Doncs ara _______ faré cinc cèntims. c) No es recordava que _____ havien parlat feia temps. d) Tant se ______ dóna! e) Quantes monedes en aquesta font! Diuen que si _____ tires una tindràs bona sort tot l’any. f) Amb aquestes pastilles al cafè, s’adormirà. ______ posaré quatre. g) Tot i que la seva conducta era estranya, ningú no _____ feia cas. h) Com que li agraden tant les flors, _____ regalaré un ram. i) Mai no _____ ha volgut, de quadres a la paret. j) No me n’emporto cap perquè segur que, a ell, _____ sobrarà alguna. 4. Escriu li, l’hi o la hi a) En aquell local no _____ acceptaven la targeta de crèdit. b) ____ van donar el premi i _____ van portar a casa. c) ______ netejaven el pis i ______ pintaven. d) Volia que ____ donessin la raó però no _______ vaig donar mai. e) Creia que trobaria en Joan a casa però no _____ vaig trobar. f) Si ____ renten la ferida amb aigua oxigenada, ___ farà molt de mal. g) Poses l’aigua a la cantimplora o no ____ poses? h) No ____ expliquis el problema ara. Ja ____ explicaré després.

115

Llengua catalana CPPACFGS

5. Omple els buits amb l’hi, la hi, l’en o la’n a) Va descuidar-se el jersei a la rentadora i _____ va treure encongit. b) Quan va anar a buscar la cartera al bar, ja no ______ va trobar. c) Agafà el rellotge i ______ amagà (a l’armari). d) Li ha caigut l’arracada a l’aigüera i no _____ pot treure. e) Quan aconsegueixi tot el material, ja _______ portarà. f) No sé si _____ voldràs (aquesta enciclopèdia en aquell prestatge).

6. Completa les frases següents amb les combinacions binàries adients de pronoms febles segons la normativa: a) Els motoristes pretenien passar per l’illa de vianants, però un guàrdia urbà __________ va impedir. b) Els alumnes van presentar els projectes fora de termini, però el professor __________ va acceptar igualment. c) El jugador d’handbol diu que el seu contracte no és gaire bo, i espera que el club __________ millori enguany. d) El gerent del cinema assegura que a la sala hi caben cent espectadors, però l’inspector no està disposat a acceptar __________ més de vuitanta. e) Vaig escriure una postal per a les companyes de feina, però no em vaig recordar d’enviar__________. f) Es nota que heu estat de vacances: __________ veu més relaxats que mai. g) Mireu que brutes que dueu les mans! Renteu__________ al safareig. h) Ni el ministre ha presentat la dimissió ni el president del govern __________ ha demanat. i) Mentre vivia a Sud-àfrica va escriure cartes a tots els seus amics, però a nosaltres no va escriure __________ cap. j) M’han demanat el cotxe tot i que saben que no __________ vull deixar.

7. Completa els buits amb el pronom o la combinació de pronoms adequada. a) Semblaven els teus cosins, però no __________ eren pas. b) Vull que sàpiga que ha passat la prova. __________ diràs? c) Deixi aquest paquet i nosaltres __________ guardarem. d) Volia que cedissin el pas a na Carme i a na Margalida, però no __________ van voler cedir. e) Fes una torrada a la nina i dóna__________. f) Trauràs el pastís de la gelera o no __________ trauràs? g) Si ens deixen el martell __________ tornarem tot seguit. h) Us demanaran les joies, però no __________ heu de deixar. i) Vols dir que aquestes són les millors cireres? No, no __________ pas. j) S’envien les castanyes per avió? Sí, __________ envien. k) Ha deixat la taronja sobre el marbre? Sí, __________ ha deixada. l) Vols idees? __________ acut una de molt bona. m) Volia comunicar tot això a na Maria i va telefonar __________. n) Ha fet més avanços als treballadors, però a partir d’ara no __________ farà més. o) Vol augmentar el sou als empleats, i vol augmentar __________ des d’avui mateix. p) Se’m nota la taca al vestit. Si __________ rento amb aigua __________ notarà menys. q) Vés a comprar els raïms a la botiga i vés a comprar __________ de seguida. r) Pensava trobar na Maria a casa, però no __________ trobada.

116

Llengua catalana CPPACFGS

s) Na Marta ha pegat a en Pere. __________ ha pegat al cap. t) Va portar serpentines als nens. __________ va portar de diferents colors. u) Té el meló en fresc al pou, i __________ té des d’aquest matí. v) Si no té gavardina jo __________ deixaré una.

8. Omple els buits amb el pronom correcte en cada cas. a) Vaig enviar__________ (a ells) una carta. b) Vull dir__________ (a ella) que no se'n vagi. c) Vols gaire verdura? __________ vull poca. d) Dóna __________ una invitació (a ells). e) __________ diràs que no puc venir? (a ells). f) Compra __________ aquestes entrades (a elles). g) Fes __________ un petó (a ella). h) Dóna __________ records de part meva (a elles). i) El Lluís em va dir per sortir i vaig dir __________ que no. j) Donava la mà als convidats i _____ saludava. k) Diuen que és molt intel·ligent però no _____ sembla pas. l) Ha donat la feina al seu ajudant, però no ____ confia gens. m) Segurament tindran plaça, però de moment no ____ tenen. n) Dels companys d’escola, només ____ van venir quatre. o) Volien pujar al cim, però al final no _____ van arribar. p) Com que és tan innocent, tothom se ____ riu. q) La diferència és que tu vius preocupat i jo no ____ vull viure.

5.4 Els pronoms relatius Definició Els pronoms relatius enllacen dues oracions i substitueixen, en la segona oració, un element que ha aparegut en la primera i que anomenem antecedent. El pronom relatiu té la funció sintàctica que tindria l’antecedent si aparegués en la segona oració. Exemple El meu veí és molt xerraire + = El meu veí, que és molt xerraire, treballa en un banc El meu veí treballa en un banc antecedent PR + Hi ha cinc pronoms relatius:

Invariables

QUE, QUÈ , QUI, ON

Variable o relatiu compost

EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS

117

Llengua catalana CPPACFGS

Que No va precedit de preposició i pot tenir com a antecedents a persones i coses. El trobem en oracions especificatives i explicatives.  Especificatives: especifiquen un detall important. En aquestes oracions el pronom que no es pot canviar per cap altre pronom relatiu. Els tècnics que treballaven en el projecte van signar l'informe (tots els tècnics el van signar).  Explicatives: expliquen un detall que no és necessari. Van entre comes. El pronom que es pot canviar pel relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals. Els tècnics, que (els quals) treballaven en el projecte, van signar l’informe (la informació important és que els tècnics van signar l’informe). Què Sempre va precedit de preposició. Sempre es refereix a coses Es pot substituir pel relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals. La carta de què parlàvem estava damunt la taula. La carta de la qual parlàvem estava damunt la taula. No sabia els perills a què s’havia d’enfrontar. No sabia els perills als quals s’havia d’enfrontar.  Errors freqüents * La carta de la que parlàvem estava damunt la taula. (INCORRECTE) * No sabia els perills als que s’havia d’enfrontar. (INCORRECTE) Qui Va precedit de preposició. Sempre es refereix a persones. Es pot substituir pel relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals. Hem trobat un nen de qui no teníem notícies. Hem trobat un nen del qual no teníem notícies. Va quedar amb l’Eduard, amb qui jugava a futbol. Va quedar amb l’Eduard, amb el qual jugava a futbol.  Errors freqüents * Hem trobat un nen del que no teníem notícies. (INCORRECTE) * Va quedar amb l’Eduard, amb el que jugava a futbol.. (INCORRECTE)

118

Llengua catalana CPPACFGS

On Sempre va referència a un lloc. Es pot substituir per en què, en el qual, en els quals, en la qual, en les quals. L’escola es troba a l’edifici on ( en què / en el qual) hi havia la biblioteca.

El qual, la qual, els quals, les quals Ha de tenir el mateix gènere i nombre que la paraula que substitueix. Pot referir-se a persones o coses. Pot substituir el relatiu que en oracions explicatives. Pot substituir els relatius què i qui quan van precedits de preposició. No coneixia l’home al qual van trametre la convocatòria. M’han regalat un llibre, el qual m’ha agradat molt. Els professors amb els quals estudiàvem eren molt bons. La carta de la qual parleu està damunt la taula.

El relatiu neutre: la qual cosa / cosa que El seu antecedent és tota l’oració anterior. El seu significat és : AIXÒ La qual cosa pot anar precedit de preposició. Cosa que no pot anar precedit de preposició. S’admet, però, cosa + preposició+ la qual Van emplenar malament els impresos, la qual cosa (cosa que) va anul·lar el procés. , per la qual cosa es va anul·lar el procés. ,cosa per la qual es va anul·lar el procés. Atenció! No s’ha de fer servir mai el que en lloc de la qual cosa .

El relatiu possessiu: del qual / de la qual / dels quals / de les quals La funció sintàctica del relatiu possessiu és la d'un complement del nom. Ens indica possessió. El relatiu concorda no amb el nom que el precedeix sinó amb l’anterior que és el seu antecedent. Equival al castellà cuyo, cuya, cuyos, cuyas. L’empresa té despeses el pagament de les quals no pot assumir (l’antecedent és despeses) La empresa tiene gastos cuyo pago no puede asumir.

119

Llengua catalana CPPACFGS

REMARQUES EVITA PLEONASMES COM:   

Hem anat a la cafeteria on ens hi trobem cada vespre. ÉS MILLOR: Hem anat la cafeteria on ens trobem cada vespre. Visitarem la casa on hi va viure el pintor. ÉS MILLOR: Visitarem la casa on va viure el pintor. Hi havia un professor a qui li vàrem preguntar el problema. ÉS MILLOR: Hi havia un professor a qui vàrem preguntar el problema

EL QUE, LA QUE, ELS QUE, LES QUE, ús restringit. 



NOMÉS ÉS CORRECTE quan l'article (el, la, els, les) es pot substituir pel demostratiu (aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que, allò que) equivalent. Ex. La teva moto i la que tinc jo són iguals = La teva moto i aquella que tinc jo són iguals. NO SÓN CORRECTES si equivalen als relatius EL QUAL, QUÈ, QUI. Ex. És una roba de la que en fan cortines. HEM DE DIR: És una roba de què/de la qual fan cortines. Si es refereixen a persones és millor l'ús del relatiu personal qui. Ex. Els que porten samarreta vermella són anglesos. ÉS MILLOR DIR: Els qui porten samarreta vermella són anglesos

EXERCICIS 1. Uneix les oracions següents per mitjà del pronom relatiu que. a) El meu company estudia molt. El meu company té exàmens. b) L’entitat emet els certificats. El director signa els certificats. c) Va aclarir els dubtes. Els estudiants van plantejar dubtes. d) L’informe ha de recollir la situació pressupostària. L’informe s’ha de lliurar dimarts. e) Els col·laboradors van anar a la reunió. La institució havia convocat la reunió.

120

Llengua catalana CPPACFGS

2. Completa les frases següents amb els pronoms qui o què: a) L'annex a __________ et refereixes, no el trobo. b) L'amiga amb _________ vas de vacances és de Badalona. c) Aquell metge, de __________ parlava el diari, treballa a l'ambulatori. d) La fruita amb ___________ has de fer el suc és a la nevera. e) El material amb _________ van construir l'edifici era de baixa qualitat. 3. Corregeix, si cal, aquestes frases. a) Viuen en un carrer molt estret que amb prou feines hi entra el sol. b) Ha entrat el noi que no fa gaire en parlàvem. c) Ells voldran fer les paus, a lo qual accedirem. d) Érem a la sala que les finestres donen al carrer. e) Vam trobar un refugi en el que vam passar la nit. f) És la casa de què t’he parlat tantes vegades. g) Li faré una medecina que n’haurà de prendre una culleradeta cada dues hores. h) Ara ha tornat el mestre, de qui tot el poble n’estava tan content. i) La classe que té les finestres obertes és calorosa. j) El bolígraf amb el que escriu és d’or. k) Aquest és el llibre del que et vaig parlar. 4. Completa les frases següents amb on o la qual cosa: a) L'andana estava tancada, per ................................... no vam agafar el tren. b) La dada de la data s'escriu a la casella ................................... hi ha l'asterisc. c) Les costes del judici ascendien molt, per ................................... el condemnat es va declarar insolvent. d) La finestra per ................................... entrava el sol era petita. e) Van situar el despatx a l'Edifici Olímpia, ................................... ens va agradar. f) Vaig perdre el portamonedes ................................... tenia el botó de la jaqueta 5. Uneix les frases següents amb el relatiu possessiu: a) L'acta es va aprovar per unanimitat. La lectura de l'acta es va fer en veu alta. b) Els disquets eren formatats pels informàtics. L'objectiu dels informàtics era avançar la feina. c) Em van encomanar un encàrrec. L'execució de l'encàrrec era urgent. d) Les noies anaven al cinema. El germà de les noies era amic meu. 6. Omple els espais buits amb el relatiu que, què o qui, tenint en compte l’antecedent i si hi ha preposició o no. a) Era l’única porta _______ es trobava oberta. b) Va anar fins al prestatge en _____ hi havia un cendrer. c) No s’acabava de creure aquella causa per _____ li van fer fora de la feina. d) No entenc com t’agraden tant els espectacles a ____ assisteixes normalment. e) El professor amb ____ t’examinares l’any passat sembla bastant exigent. f) Es va negar a comprendre cap de les paraules ____ li deia. g) L’atles amb ____ estudia la geografia europea no ha estat actualitzat. h) Se sorprenia de la facultat amb ___ podia xerrar i menjar alhora.

121

Llengua catalana CPPACFGS

7. Omple els buits amb un pronom relatiu, amb preposició davant si cal. a) On són les raons ___________pretens convèncer la teva dona? b) Fa un forat a terra ________fica el cap. c) Era la segona vegada que tornava a sentir la mateixa tendresa per aquell cos indefens ______ ell havia donat la vida. d) Hi havia alguna cosa ______ l’inquietava i no sabia el motiu. e) Els agradava aquell arquitecte _______ tenia idees i _______ els tractava com a senyors. f) A la festa, només va convidar els quatre amics ______ s’entenia millor. g) Volien marxar a un país _____ ningú no els conegués. h) Digui’m un punt de la carretera ______ la grua el pugui localitzar. i) Recordes aquell professor de grec _______ sempre rèiem? j) No entenem les raons ________ et negues a venir. k) Els jocs ______ s’està afeccionant el duran a la ruïna. l) Els amics _______ passaràs les vacances no s’assemblen gens a tu. 8. Omple els buits amb un pronom relatiu, amb preposició davant si cal. a) La pressió _______ que ha estat sotmès l’ha deixat molt abatut. b) No trobava el forat _________ havia amagat el tresor. c) El corre _________ correràs la cursa té un problema de bugies. d) Els ideals ________ lluita són dignes d’un home com ell. e) Va confessar els actes de la seva vida _______ es penedia. f) La noia ______ surts és molt simpàtica. g) El dia _______ baixi la gasolina es comprarà un cotxe nou. h) La pintura ______ han decorat el pis és molt bona. 9. Omple els buits amb tots els pronoms relatius possibles. a) La indiferència _________________________ va ser rebut el va molestar. b) No li reconeixien el seu esforç, _______________________________ va dimitir. c) Han decidit vendre el pis ________________________ vivia la seva família. d) Les institucions _____________________ encara no els han respost. e) Ens agradaria saber la persona __________________ vas dirigir la paraula. f) Els diners ____________________compta han donat bastants interessos. g) Estan construint un edifici al parc _____________________ passejàvem el gos. h) Els arguments _______________ va intentar defensar el culpable eren poc convincents. i) És la persona _________________ més desconfiem. j) He anat al poble __________________passo l’estiu. k) En veure el convenciment _________________ parlava, el vàrem creure. l) El personatge ________________ ens referim és molt famós. m) El magatzem ______________________ hem anat abans és molt lluny. n) El camí _________________________ havia de passar era ple de neu. o) Vàrem trobar l’atleta ____________________ van donar la medalla. p) És un compte corrent _______________ ja han retirat tots els diners. 10. Corregeix, en cas que sigui necessari, l’estructura preposició+ el que, la que, els que , les que. a) El mètode amb el que treballes és interessant. b) Aquest tema, del que parlarem més endavant, es refereix a l’actual crisi econòmica. c) Em refereixo a aquest tema i no al que em vas comentar ahir.

122

Llengua catalana CPPACFGS

d) Aquest és el noi del que et vaig parlar ahir. e) Aquests papers són d’aquest noi o del que va venir ahir? f) Això no té res a veure amb el que et vaig comentar. g) Demà comunicarem l’aula en la que farem l’examen. h) Farem l’examen en aquesta aula o en la que ens assignin. i) Sé que aquest carrer és perillós i passo pel que em vas recomanar. j) El carrer pel que he passat és molt ample. 11. Esmena els relatius incorrectes de les frases següents. a) El cotxe amb el que vas no és fiable. b) La noia amb la que surts t’enganya amb el veí del cinquè. c) Ha escrit dos contes que tenen un argument semblant. d) El meu fill a aprovat l’examen, el que m’alegra molt. e) L’ideal al que tots aspirem és utòpic. f) No m’agrada el color amb que has pintat l’habitació. g) És una història que no ens havien parlat. 12. Uneix la segona frase amb la primera mitjançant un pronom relatiu. a) He trobat unes monedes. El seu valor és incalculable. b) Han començat les obres del complex comercial. El seu cost és molt elevat. c) És un indret molt bonic del Pirineu. Encara s’hi troben isards. d) Fa una nova feina. No s’hi ha acostumat encara. e) Tots els interessats ho accepten. Els he demanat l’opinió. f) Té una col·lecció de monedes. Està molt orgullós de la seva col·lecció. g) Necessito totes aquestes eines. Sense elles no puc fer res. h) Va perdre les claus. Li havia deixat les claus. i) Han vingut els nois. Havien demanat l’entrevista. j) He comprat uns pantalons. Em vénen una mica grans. k) És una barriada tranquil.la. Gairebé no hi passen cotxes. l) Al vespre vam anar al cine. Hi projectaven una bona pel·lícula. m)

El piano era una de les seves aficions. El tocava força bé.

n) L’estació era molt lluny. Els trens sortien de l’estació. o) He conegut una noia. El pare de la noia és arquitecte.

123

Llengua catalana CPPACFGS

13. Subratlla en cada oració totes les formes correctes. a) El meu oncle, (que/ el qual/ qui / el que) era el mestre del poble, hi va intervenir. b) El capítol (en què / en el que / en el qual) s’explica aquest tema està mal redactat. c) És el fill de la veïna (de qui / de la qui/ de la que / de la qual) t’havia parlat. d) Vaig trobar el científic ( a qui / al que/ al qual/ que) entrevistava la televisió. e) Recordeu l’exemple (que / el qual/ el que) hem vist anteriorment. f) La comarca (d’on / de què / de la que/ de la qual) van venir és molt rica. g) El pany ((quines / les claus del qual/ quals claus/ les claus del que) tenien a la mà no m’oferia cap dificultat h) Les conclusions (a les quals/ a les que/ a què) hem arribat no satisfan a tothom. 14. Completa les frases següents amb una forma de relatiu adient. a) Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles .................................... vas fer la jaqueta de l’Andreu. b) No he vist el capítol d’avui ni .................................... van emetre abans-d’ahir. c) Al Parlament debatran la qüestió .................................... tothom dóna tanta importància. d) L’any passat aquesta editorial va publicar una novel·la l’autor .................................... és Manel Zabala. e) Em refio del nou empleat .................................... tu m’has recomanat. f) Han nomenat presidenta de l’escala la noia .................................... vaig compartir el pis cap a tres anys. g) Les hosts es van refugiar dalt les muntanyes, .................................... van haver de passar tot l’hivern. h) Els privilegis .................................... gaudien els ciutadans eren similars. i) Els alpinistes van aconseguir fer cim ahir, tot i els perills ................................ s’exposaven. j) El govern apujarà els tipus d’interès, .................................... cal tenir en compte a l’hora d’adquirir un habitatge. k) El músic .................................... només tinc un disc és David Bowie. l) Al prestatge .................................... pots trobar les claus també hi ha l’encenedor. m) L’únic jugador .................................... no depèn l’èxit de l’equip està lesionat. n) Les noies .................................... treballo són de Berga. o) L’avió .................................... no ha pogut agafar era l’últim i, per tant, no arribarà fins demà. p) Ha nevat durant dos dies seguits, .................................... ha provocat l’esfondrament de la teulada de la pallissa. q) El municipi, .................................... està situat dins del Parc Natural CadíMoixeró, és Gisclareny. r) No vol invertir tots els estalvis .................................... potser haurà de viure més endavant. s) He fet reparar la màquina de rentar el filtre .................................... s’havia espatllat. t) El diari comarcal ha revelat la font .................................... ha tret la informació que ha fet trontollar el càrrec del regidor. 15. Omple els espais en blanc de les oracions següents amb un pronom relatiu adequat, acompanyat, si cal, d’altres elements.

a) Aquest rellotge i _______ jo he comprat són de la mateixa marca. b) Vam passar pel poble ________residia el seu pare.

124

Llengua catalana CPPACFGS

c) Vaig trobar un amic ________ havia fet el servei. d) Dóna’m les eines ________ ho has fet. e) M’ha deixat una enciclopèdia ________ tinc molt bones referències. f) L’obra ________ parlàveu és de Carles Riba. g) Era una causa ________ havien lluitat sempre. h) L’actriu ________ et parlava no ha tingut èxit. i) Aquesta és la casa pairal ________ va néixer el meu pare. j) És una població ________ han passat molts viatgers. k) La pilota ________ juguen els nois és meva. l) L’estudiant ________ han donat el premi, és aquell que seu al costat de l’Anna. m) És l’única cosa el preu de ________ no ha pujat. n) La carta ________ parlàveu no s’havia rebut. o) La marca de tabac ________ et parlava s’ha exhaurit. p) Els criteris ________ actuava la comissió són discutibles. q) El futur ________ tenim posada la nostra esperança ha de ser de tots. r) El líder, ________ tots anaven, es va retirar del debat

5.5 Canvi i caiguda de preposició Com hem estudiat, el complement de règim verbal és introduït per una preposició que exigeix el verb i que en determina el significat. Aquestes preposicions són, principalment: a de En amb

accedir, acostumar-se, dedicar-se... parlar, oblidar-se, adonar-se... pensar, vacil·lar, complaure’s... comptar, avenir-se...

Es dedica a la investigació. Parlarem del comunicat del president. Sempre pensa en els seus fills. Compto amb tu.

Tot i això, 

Davant de la conjunció que no hi pot anar cap preposició i, per tant, en aquest cas la preposició cau. Tinc interès en el periodisme. Però: Tinc interès Ø que vinguis. Des d’ahir no vol veure ningú. Però: Des Ø que va sortir de l’hospital, ha millorat molt.



Davant d’un infinitiu, les preposicions amb i en s’han de canviar per les preposicions a o de. Tinc interès en el periodisme. Però: Tinc interès a/de veure’t. Es va resignar amb una petita paga. Però: Es va resignar a/de cobrar molt poc.

Compte! Aquesta regla no afecta la construcció “en + infinitiu”, que té valor temporal. En entrar a la sala el diputat saludà el president (Quan va entrar a la sala) En arribar a l’hotel van desfer les maletes. (Quan van arribar a l’hotel)

125

Llengua catalana CPPACFGS

La preposició cau quan el complement té l’estructura que + oració. Només parlaven d’anar-se’n de vacances. Però: Només parlaven Ø que volien anar-se’n de vacances Compte! L’expressió des de que és incorrecta. Tal com hem vist, davant de que la preposició de desapareix. Des que vaig trobar feina, estic molt més contenta. D’ençà que vaig trobar feina, estic molt més contenta.

ACTIVITATS 1. Ompliu els espais buits amb les preposicions adequades. Cal que tingueu en compte els verbs preposicionals i si cal fer un canvi de preposició. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m)

S’ha aficionat ................. col·leccionar segells. Es conforma ................. pensar que ho pot tornar a intentar l’any que ve. La Mariona s’ha acostumat ................. passejar el gos cada dia al matí. L’acusat es va penedir .................haver robat a la víctima. En Vicenç sempre col·labora ................. tallar els xiprers del jardí. Com més temps passa, més s’obsessiona ................. tornar al seu país natal. El meu fill s’ha entossudit .................... sortir de festa cada cap de setmana. La veïna de dalt s’ha compromès ................. no posar la televisió tan alta. El propietari sempre ens.................amenaça denunciar-nos. Espero que deixi ................. anaramb aquesta colla. És un pesat. Tot el dia m’insisteix ................. quedar per anar a fer un cafè. L’estratègia consisteix ................. convèncer el tribunal de la nostra versió dels fets. Un cop més dubto ................. convidar l’Antoni i la Montserrat al sopar d’aquest vespre.

2. Ompliu els espais buits tenint en compte la caiguda de preposicions davant de la conjunció que. 1. Dubto ................. vingui. 2. No va canviar d’actitud fins ................. va arribar a la maduresa. 3. Està avesat ................. plogui tot el dia. 4. Recorda’t ................. avui tens hora al metge. 5. Em nego ................. m’acompanyi algú. 6. Assegura’t ................. es cordi bé el cinturó de seguretat. 7. Tot i haver fet trampes, no va renunciar ................. li lliuressin el premi. 8. Abans ................. dinem, podem anar a fer un volt pel poble. 9. No estic d’acord ................. es malbarati diner públic. 10. Confiava .................. la magistrada jutgessa li donaria la raó. 11. Estava tan contenta que vaig animar tots els companys de feina .................. anéssim a celebrar-ho.

126