MESTRES CAMPANERS DE VALÉNCIA Associació Cultural sense ànim de lucre Registre Autonòmic Secció 1ª CV-3897 - CIF G-98616410 Registre Municipal de Entitats ciutadanes de Valéncia 1050-A Telèfon 645 567 601 - 46008 - VALÉNCIA mestrescampaners@hotmail.com www.mestrescampaners.com
El campanar les campanes de Sant Tomas i Sant Felip Neri de Valéncia Al costat dret de la frontera trobem la torre construïda entre 1725-1736, aprofitant urbanísticament com a fons de perspectiva del carrer Comèdies. De planta quadrada (5,5, m. de costat i 45 m. d´alt) seguix, en llínies generals, l´estil sever de la frontera, en quadres bisellats que juguen en la textura de la rajola. Al final de la seua canya, ostenta un rellonge de sol construït l´any 1732. El cos de campanes, en la característica disposició d´arc flanquejat per pilastres dobles, presenta entaulament en mènsules com en la frontera. remata el conjunt una balustrada en pinàculs i llanterna de dos cossos en extrems obliqua respecte de la llínia de pla. Ni ha un escrit fet per Mariano Folch, mestres campaner i aficionat a les campanes de 1903 que posa: Este es cuadrilongo, largo de Este a Oeste, con dos arcos cada lado y uno en la testera. Tiene tres: «Vicente», en la testera cara Este, y «María» y «Tomás Apóstol», paralelas cara al Sur. («Vicente», a Vicente Ferrer, beneficio de la Iglesia; «María», a la Madre de Dios, y «Tomás Apóstol», al titilar. Derribado en 1856 lo mismo que la iglesia, que se trasladó en 1840 a la Congregación, calle del Mar.) Al respecte del joc de campanes desaparegut en 1936, tenim referències d´estes campanes en la monografia de la parròquia feta per SANCHIS SIVERA en 1913 que diu: Hay en esta torre cuatro campanas, dispuestas para el volteo, de hermosa factura y de buen sonido. La mayor, que pesa 1.137 kg., se debe a la munificencia y devoción del actual cura párroco D. Enrique Sanchis, el cual la regaló en 1900, siendo entonces beneficiado de la misma iglesia: fue fundida por los campaneros Jaime Rosas y Vicente Moreno, poniéndosele, al ser bendecida el nombre de Tomás, su coste ascendió a 5.450 ptas. La campana María es menor que la anterior y procede de la Congregación. Sigue en tamaño la bautizada con el nombre de Bárbara, refundida en 1898, siendo cura D. Juan Ramón Formentín y Edo. La más pequeña lleva esta inscripción: Ste Michael ora pro nobis 1730, la que indica el nombre y fecha de la fundición. Probablemente procede también de la Congregación. Igualment nomena este treball el nom del campaner en 1913: Antonio PALLARDÓ PALAU. Actualment el campanar té cinc campanes, dos del segle XVII, procedents del Servici de Recuperació de després de la guerra i atres tres (el tiple de portal i les dos majors) foses l'any 40 per Roses., que a continuació redactem: Tiple menut de techo; Sant Antoni. De uns 64 Kg, fossa per Roses en 1920. Es trobava en les bigues del mig de la sala i contava en una ballesta per tocar-la a corda. Actualment no esta en la torre ya que es va donar en 1996 a una capella en Israel. Tiple gran de techo; Vicent. De uns 145 Kg, fossa en 1655. Es trobava en les bigues del mig de la sala i contava en una ballesta per tocar-la a corda. Actualment fa de tiple de portal instalada mirant al Micalet. La única que conserva la truja de fusta. Per la forma de la instalació, no pot tocar-se a corda, ya que molesta tant la campana de baix com la gran. Per motius que desconeguen no te anses. Procedent segurament del Servici de Recuperació. Tiple de portal; Maria. (refosa) De uns 235 Kg, fossa per Roses en 1940. sobre 2007 es va badar. Estava dedicada a Valéncia, a Maria. Conservava la dedicació original "SANTA MARIA RUEGA POR NOSOTROS VALENCIA AÑO 1940". No obstant afegiren, en la bella lletra
MESTRES CAMPANERS DE VALÉNCIA Associació Cultural sense ànim de lucre Registre Autonòmic Secció 1ª CV-3897 - CIF G-98616410 Registre Municipal de Entitats ciutadanes de Valéncia 1050-A Telèfon 645 567 601 - 46008 - VALÉNCIA mestrescampaners@hotmail.com www.mestrescampaners.com
incisa habitual en els anys quaranta, per damunt del monograma de Maria el text "SAN VICENTE FERRER". Tenia truja de ferro de Manclus. Actualment esta refosa fent la nova en el material d´esta. Tiple de portal; Vicent Maria. (nova) De uns 244 Kg, fossa en 2007 . Actualment es la substituta de l´antiga campana. Te truja de fusta, ballesta per al toc manual i martell i motor a impulsos per al toc elèctric. la Tercera; Maria Jose. De uns 381 Kg, fossa per Portilla en 1692. Dona orientació a Capitania. Tenia truja de ferro de Manclus, conté la epigrafia antiga, més atra incísa damunt en 1940 al ser reutilisada en atre campanar. Te truja de fusta, ballesta per al toc manual i martell i motor a impulsos per al toc elèctric. Procedent segurament del Servici de Recuperació. la Mijana; Felipe Neri. De uns 597 Kg, fossa per Roses en 1940. Dona orientació a la teulà. Tenia truja de ferro de Manclus. Te truja de fusta, ballesta per al toc manual i martell i motor a impulsos per al toc elèctric. la Gran; Tomas Apostol. De uns 950 Kg, fossa per Roses en 1940. Dona orientació a la plaça. Tenia truja de ferro de Manclus. Te truja de fusta, ballesta per al toc manual i martell i motor a impulsos per al toc elèctric. El 19-01-2008 es baixen 3 campanes (el tiple, el tiple de portal i la tercera), per a la seua restauració. El tiple de portal, qué s´havia badat en 2007, es va refondre, i les tres campanes es van a restaurar canviant les truges metàliques per atres de fusta en motorisació nova. L´empresa encarregada va ser INDUSTRIAS MANCLÚS, S. C. V., i l´actuació va rebre subvencions de campanes de 2007 i 2008 de la Generalitat Valenciana. El 20-10-2008 les campanes restaurades tornen al temple on són esposades fins a la seua pujada definitiva, el 07-02-2009. El 07-02-2009 es baixen les dos campanes majors per continuar la restauració, també a càrrec d´INDUSTRIAS MANCLÚS, S. C. V., qui les va expondre ya restaurades dins de l´església durant els primers mesos de 2010, per ser pujades finalment el 17-04-2010, completant així tot el procés.