/a.BanS'a.ra/ LLIBRET AC FALLA DEL PORT 2019, Cullera by mgg_19_84

’

/a.βanS a.ɾa/ 1. f Expressió temporal que abraça el passat i el present. 2. f Substantiu abstracte que evoca a l’evolució temporal. 3. f Construcció morfològica d’ambdós conceptes consagrats, d’abans i ara. 4. f Paraula homòfona d’avançara /a.βan’sa.ɾa/. 5. f Millorar, progressar, anar endavant.

Associació Cultural

Falla

del

Port

pròleg Per Estefania Català i Nàcher

El temps és invisible als nostres ulls, és imperceptible i impalpable. Intangible, invisible, imparable. O sí? De moment no coneixem cap eina capaç de contenir o aturar el temps. No tenim cap possibilitat d'anar enrere o avançar-nos al moment present. Tan sols podem viure el que esdevinga cada instant. Les possibilitats d'errar o encertar en les decisions vénen lligades a la successió d'esdeveniments que arriben dia a dia. Però i si trobarem la forma de controlar tot allò que ha succeït i que succeirà?

/a.βans’a.ra/ és el punt de partida. Un terme desconegut que ací encetem per tractar d'analitzar des d'una perspectiva nova, i no per això licita o correcta el pas del temps. La cronologia entesa com a eix material que controla els àmbits, en aquest cas, d'una festa. /a.βans’a.ra/ és l'opció escollida per recórrer els laberints històrics de la tradició fallera. Com som i per

què? A què i a qui devem el nostre avui? Quin serà el pròxim pas? Podem saber les respostes de les preguntes que ens acudeixen avui mitjançant el passat? Ací tractarem de veure quins són els motius que ens han portat a aquests dies. Com ha evolucionat una festa que en primer terme era una manifestació satírica de la societat passada a ser patrimoni cultural immaterial de la humanitat? Que hem aportat de nou? Quines eines ens han permès evolucionar d'aquesta manera? Que ha canviat i per què? Que el món canviara i avançara, i amb ell les falles, només era qüestió de temps. Trobem el punt d’inici d’aquesta espiral en tot allò que ara ens envolta, tot el que suposa haver de lluitar contra diverses lacres socials i polítiques que hem heretat d’un temps passat. Sexisme, masclisme, homofòbia, racisme, oblit, mancança d’informació, problemes econòmics, noves exigències i

 El present llibret ha participat en el XXIII Concurs de llibrets organitzat per JLFC en col·laboració del MIA de Cullera i al concurs d’articles de llibret 2019 organitzat per la JLFC i patrocinat pe MIA.

normatives. Tot açò en quina mesura ha influït en la nostra festa? Estem a temps de canviar alguna cosa? L'abans o l'ara? Tu amb què et quedes? Cal estar a punt, amb els ulls oberts, i amb intenció d’entendre el món des de la diversitat i des d’un punt de vista feminista per entendre tot el que amb aquest llibret aportem. El temps ha passat i és hora d’acabar amb tot allò que no ens deixa avançar de manera prospera, humana i social.

De moment queda't ací amb nosaltres, un grup d'intrèpides i intrèpids, aficionats i aficionades que hem volgut esbrinar una mica més què és la nostra festa gran. Un grup de cultura que amb ganes i goig presentem la nostra aposta d'aquest any. Un llibret humil però carregat de preguntes i de respostes que us convida a pensar i gaudir des d'un altre punt de vista el món faller.

 L’A.C Falla del Port no es

responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors i col·laboradores d’aquest llibret

editorial EDITA AC Falla del Port COORDINACIÓ Estefanía Català i Nàcher DISSENY I MAQUETACIÓ Elena González i García PORTADA Estefanía Català i Nàcher, Maria González i García, Elena González i García, Clàudia Bixquert i Ricart IL·LUSTRACIONS Denise Bustos i Nàcher Roberto Català i Nàcher

FOTOGRAFIA Silvia Osma i Manzano Jose Luís García i Pérez La comissió EQUIP PUBLICITATS Javier Crespo i Llòpis, Irina Aldea i Artés , Rebeca Falcó i Hernández EXPLICACIÓ MONUMENTS Juan Simó i Arlandis Estefania Català i Nàcher

IMPRESIÓ Mas que tinta TIRADA 160 AGRAÏMENTS COL·LABORACIONS LITERÀRIES Dengue indumentària Luis Ángel Santos Jorge Arnau, Marcos Agud Álvaro Peris Álex Morales

Javier Cerveró La Comissió

n aquest llibret trobaràs texts escrits en gènere masculí, en gènere binari, en gènere femení o en gènere X(no binari). Tots aquests han estat escrits des del respecte, la llibertat de cadascun dels participants, i amb la intenció què la major part dels lectorxs (gènere x), lectores (gènere femení), lectors (gènere masculí), o lectores i lectors(gènere binari), es puguen sentir còmodes llegint-lo.

més que una forma de veure el món i de descriure'l, determinat per una ideologia, o uns principis que tenen el poder de crear un discurs social. A través del seu ús les idees es difonen, es normalitzen i fins i tot es transformen i algunes d'altres desapareixen. Per tant, cal considerar altres formes d'escriure amb les quals s'evite una única perspectiva, l'androcentrisme, que enfoca el món i les idees des d'un únic punt de vist, l'home com a centre de l'univers.

Amb açò pretenem fer una mica més divers l'ús del llenguatge que al cap i a la fi és el que construeix la realitat, i si a la societat s'hi estan produint canvis, és lícit que amb el llenguatge els reflectim. Perquè el llenguatge no és

És per això, que està en la nostra mà i en la nostra veu acabar amb estereotips absurds, per així reconéixer que el món no és binari, no tot és blanc o negre, que existeixen tants gèneres, formes de

vida, formes d'estimar, formes de sentir com persones hi ha al món, i hem de crear una societat on totxs, totes, tots, hom, tothom, totdon, dones, i dons, capiguem i estiguem representats d'una forma justa, perquè amb la parla i el llenguatge es mou el món i al cap i a la fi el llenguatge mai no és sexista, sexista és l'ús que nosaltres en fem.

“L’acceptació d’un llenguatge suposa l’acceptació d’unes regles i uns conceptes que no són unànimes a tots els llenguatges: cada llenguatge és compatible amb una forma específica de veure el món i és el resultat d’una història social.” M. A. Durán, «Liberación y utopía. La mujer ante la ciencia»

LLENGUATGE INCLUSIU: Binari o Gènere X  Ús del masculí i del femení adequat al sexe de la persona a qui es refereix.  Utilització de substantius genèrics, col·lectius o abstractes per a englobar ambdós sexes.  Ús d’estructures alternatives al masculí genèric  Simetria en el tractament  Desdoblament, duplicitat o denominació doble per a incloure els dos sexes  Símbols X o @ per substituir les derivacions a/o

SALUDA

COMISSIÓ ESBOSSOS PROGRAMACIÓ /a.βanS’a.ɾa/ REFLEXIONS LA MINA DEL TEMPS TEMPS LLIURE EL TEMPS CORRE CONTRATEMPS PERDRE EL TEMPS TRAURE TEMPS D’ON NO HI HA TEMPS DE CREIXEMENT ENCARA ESTEM A TEMPS COMIAT SALUDA

GUIA COMERCIAL

SALUDA

sumari

DISTINTIUS 2019

El temps no es perd, qui es perd som nosaltres en la seua immensitat. E. CatalĂ 6

RECOMPENSES FALLERES INFANTILS

MAJORS

DISTINTIU I CULLERETA

BUNYOL D’ARGENT

D’ARGENT

Arancha Bartolomé i Escrihuela

Julen Carreño i Urbán Paula Fernández i Falcó

BUNYOL D’OR

Paula Gonzalo i González

Mariola Garrigós i Castelló

Maria González i García Ana González i Pérez Esteban Simón i Parra

Míriam Grau i Sapinya Enzo Ravara i Trenzano

BUNYOL I CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER

CULLERA D’ARGENT

DISTINTIU I CULLERETA

Jose Abel Fernández i Bañó

BUNYOL I CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

D’OR

Aurora Figueres i Tarraga

Joaquín Conrado Turpín i Martínez

Marc Bou i Nicolás

Francisco Millán i Grau

Alfredo Juan i Beltrán

Fernando Sanz Bou

Víctor Costa i Palero Álex Crespo i Vallet

CULLERA D’OR

Asier Píris i Ferrandis

Noelia Bolufer i Mompó

Bruno Orient i Pérez

Estefania Català i Nàcher

Jose Saiz i Gonzalo

Kevin Marí i García

Joaquín Conrado Turpín i Martínez

Alfredo Juan i Beltrán

Saluda

Javier Cerveró I Palomares Regidor de Falles de Cullera

UN TEMPS NOU PER A LES FALLES El 30 de novembre de 2016 passarà a la història com el dia que canvià per sempre les Falles. No és per a menys. La declaració aconseguida a Addis Abeba de la nostra festa com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco ha marcat un temps nou. Suposa el màxim reconeixement internacional als valors d'esta manifestació cultural que tant ens representa a les valencianes i els valencians. I no és que hagen de vindre els de fora a dir-nos com és de meravellosa la nostra festa, però sabent com som, l'opinió dels altres ens ha servit d'al·licient per a posar-la en valor. Precisament, eixe és un dels grans canvis aconseguits: que nosaltres mateixos ens creguem que les Falles són alguna cosa més que festa popular sense més aspiracions que la de fer comboi. Haureu sentit parlat del concepte d'autoodi, eixa tendència cap al menyspreu d'u mateix, de la seua cultura o de la seua llengua. El Poble Valencià és campió mundial en esta especialitat. Massa vegades admirem el de la resta i ens subestimem com si allò que férem, per ben fet que estiga, no tinguera el mèrit suficient. Tal vegada especule massa, però si les falles hagueren nascut a Nova York en lloc de a València, probablement hui serien tan populars mundialment com ho és Halloween o el Dia d'Acció de Gràcies. Per fortuna, la festa és nostra i ha sabut fer-se un espai, encara que hagen sigut altres els qui ens han donat l'empenta perquè la mostrem amb orgull i la tractem com es mereix. També des de les institucions, que si bé habitualment han mimat les Falles no és menys cert que en algun moment no estigueren a l'altura. Després de la declaració de la Unesco, des de l'Ajuntament de Cullera diguérem que havia de servir per a posar fi als greuges que la festa havia patit com a conseqüència de la crisi. Ens posàrem mans a l'obra i en este temps hem treballat per millorar el finançament, ampliar la programació i promocionar la festa.

Tot això és ja una realitat que també sense la declaració s'haguera dut endavant, que ningú ho dubte. Però no és menys cert que eixe reconeixement ha influït de forma positiva com també ho ha fet en molts altres municipis. La Unesco, per dir-ho d'alguna forma, li dóna glamur a les Falles, una grandeur per als qui necessiten títols per a fer bona una realitat que sense ells seguiria sent la mateixa. Benvinguts siguen, doncs, si han servit per esperonar-nos. Ara bé, no siguem tan necis de caure en l'autocomplaença. Ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat no és tindre-ho tot fet. Caldrà seguir evolucionant, millorant allò que calga i introduint nous valors que representen una societat avançada, moderna, solidària i igualitària, clarament adaptada al seu temps. Perquè qui no canvia quan cal, està mort per dins.

Saluda

Paco Grau i Beltrán President AC Falla del Port

Falleres i fallers, de nou Ja estem en Falles!!! I per segon any consecutiu sóc el vostre President, fet que per a mi és un orgull. El meu desig més gran és que tinguem el plaer de passar unes falles meravelloses en harmonia i gaudir de la festa, del monument i de tot allò que fa possible que totes i tots estiguem formant part d'aquesta comissió.

Aquest any el tema del nostre llibret és el pas del temps, i sí, com veieu el temps passa molt de pressa. Fa ara 37 anys que plantem falla, dels quals 34 he tingut la sort de formar-ne part d'aquesta gran família. Des d'aleshores m'he sentit molt responsable per portar la Falla del Port dins del meu cor.

Encara recorde com de dur era al principi, no teníem tantes facilitats com ara, malgrat això, sempre aconseguíem tot el que ens proposàvem gràcies a l'ajuda de totes i tots, que en cada adversitat trobàvem un motiu per lluitar i seguir endavant. Qui no se'n recorda d'allò?

Bé, com he dit el temps sempre passa i venen nous moments, gent jove i moltes metes per què lluitar, tindre millors monuments, més cultura, més diversió, més amistats, etc.

Les Falles són una festa que cada any es reinventa. En certa mesura tots els anys són iguals, però sempre hi ha alguna cosa que marca la diferencia, però sempre intentant que siga el millor possible per a totes i tots.

El temps cura, o almenys això diuen quan passa el temps i ens retrobem, i no tenim cap problema en ajuntar-nos amb persones amb idees distintes, que viuen la vida de diferents formes i sols tenim en comú que som de la mateixa comissió. El temps futur no em preocupa perquè hi ha gent jove que portarà la falla igual que ara o millor, els quals sempre tindran el nostre suport perquè sí jo estaré ací, i estic segur que la resta també, perquè tenim un objectiu comú, fer la falla del Port més gran i eterna.

El temps de ser col·laborador un dia ens arribarà i per motius diversos o pot ser per l'edat, passarem a segons línia i ajudarem amb tot allò que faça falta a aquesta gent jove que ve amb moltes inquietuds i força puga aconseguir tot el que ara ens proposem i el que es proposaran en un futur que comença cada any amb la crema de la nostra falla.

Per acomiadar-me vull agrair a fallers i falleres, grans, infantils, pares i mares d'aquests, com no als col·laboradors, gràcies pel vostre suport i col·laboració, perquè cada any siguem més grans i millors entre tots i durant molt de temps puguem seguir FENT FALLA. Bones Falles 2019.

Saluda

Paula Fernández i Ráez Fallera Major Infantil 2018-2019

Estimats fallers i falleres: Sóc fallera d’aquesta falla des de ben xicoteta i recorde que el meu somni sempre ha sigut ser fallera major infantil de la Falla del Port i poder així compartir un fum de moments especials i inoblidables junt a vosaltres, la meua comissió. Aquest any, després de molt de temps desitjant-ho, el somni per fi s’ha complit, i ja puc dir ben fort i amb el cap ben alt que sóc la vostra representant per a l’exercici 20182019. No sabeu com d’emocionada estic i les ganes que tinc que arriben falles per poder gaudir cada segon d’aquest any que segur serà meravellós. Estic una miqueta nerviosa, ja que ser fallera major infantil és un poc difícil per la quantitat d’actes als que he d’assistir però intentaré fer-ho el millor possible i deixar sempre el nom de la meua falla en el més alt per que vos sentiu orgullosos de mi. Per últim, sols hem queda donar-vos les gràcies per ser la meua segona família, per cada paraula afectuosa, per cada mostra d’estima cap a mi i sobretot gràcies per donar-me aquesta oportunitat. Per a mi és un orgull i privilegi mai no oblidaré.

Amics, amigues… fallers i falleres… crideu, balleu i sobretot gaudiu molt perquè ja estem en falles!!! VISCA LA FALLA DEL PORT!

COMISSIÓ INFANTIL

Noah Adán i Meliá, Paula Beltrán i Andreu, Colin Bertomeu i Haouzi, Nerea Blasco i Simó, Óscar Blasco i Simó, Fernando Borja i López, Mª Pilar Borja i López, Mark Bou i Nicolás, Noa Bustos i Grau, Ylenia Bustos i Grau, Jorge Carles i Giraldo, Julen Carreño i Urbán, Mar Carrillo i Barberá, Gala Colom i Sapiña, Víctor Costa i Palero, Álex Crespo i Llopis, Xavi Crespo i Llopis, Dashley Català i Baixauli, Andreu Ennever i Sanz, Héctor Fernández i Falcó, Paula Fernández i Falcó, Paula Fernández i Ráez, Michel Ferrando i Aliques, Nerea Ferrando i Aliques, Laia Ferrer i García, Samuel Galán i González, Júlia Galán i González, Érika Gonzalo i González, Paula Gonzalo i González, Joan Grau i Colom, Adrià Grau i Gimeno, Abril Grau i Sapinya, Míriam Grau i Sapinya, Yabel Ibor i Ferrando, Marcos Lli i Sánchez, Víctor Lli i Sánchez, Jose López i Miguel, Enzo Meliá i Fuster, Melisa Núñez i Martínez, Joan Moltó i Lli, Adrià Montagud i Ferrer, Éric Montagud i Ferrer, Víctor Montolío i Nácher, Bruno Orient i Pérez, Joan Palero i Mena, Asier Piris i Ferrandis, Gael Piris i Ferrandis, Jose Saiz i Gonzalo, Neus Saiz i Gonzalo, Hugo Serra i Fuertes, Aitana Simón i Marcos, Marc Simón i Turpín.

JUNTA DIRECTIVA

PRESIDENT Francisco Grau i Beltrán VICE-PRESIDENT 1r Vicent Miquel Bolufer i Font VICEPRESIDENTA 2a Estefania Català i Nàcher VICE-PRESIDENTA 3a Elena González i García VICE-PRESIDENT 4t Xavier Crespo i Llopis VICE-PRESIDENT 5é David Galeano i Jimènez SECRETÀRIA Lorena Marín i Lorente VICE-SECRETÀRI Sergio Esplugues i López SECRETARI ASSUMPTES INTERNS Francesc Grau i Gimeno DELEGADA JLF Lucia Barberà i Escolà DELEGADA PROTOCOL Belinda Ferrer i Castelló DELEGAT RECOMPENSES Francisco Crespo i Llopis DELEGAT COL.LABORADORS Enrique Gonzalo i Colom DELEGAT INFORMÀTICA Jorge Arnau i Roig PAGAMENTS- TRESORERA Raquel Sapinya i Mantilla VICE-TRESORER Jose Luis Grau i Sapiña DELEGADA QUOTES Marga Gonzalo i Badía DELEGADA DOMICILIACIONS Sara Sabater i Nogués DELEGADA LOTERIES Reyes Gimeno i Font DELEGADA RIFES Sandra Almuzara i Fernández DELEGADA FALLERS D’HONOR Lupe Araujo i Piernagorda CASAL- DELEGAT MÚSICS Enrique Gonzalo i Badía DELEGAT DEL CASAL Xavier Crespo i Llopis DELEGAT SÓ I MÙSICA Rafa Montagut i Font DELEGADES DE FESTES Elena González i García, Maria González i García, Clàudia Bixquert i Ricart MONUMENTS- DELEGATS MONUMENT INFANTIL Jose Luis García i Pérez , Roberto Català I Nàcher, Alain García I Benito DELEGAT MONUMENT GRAN Jose María Saiz Cabrera DELEGAT PLANTÀ David Galeano i Jiménez DELEGADES D’INTERÈS TURÍSTIC I CRÍTIQUES Javier Gascó i Canet , Sara Sabater I Nogués, Rebeca García i Pérez , Isabel Sapiña i Pelegrí INFANTILS- DELEGADES FESTES INFANTILS Carol Vicente i Hernández, Denise Bustos i Nàcher DELEGADA QUOTES INFANTILS Marga Gonzalo i Badía DELEGAT CERCAVILES INFANTIL Jose María Saiz i Cabrera ESPORT I CULTURA- DELEGAT D`ESPORTS David Beltrán i López DELEGADES DE LLIBRET Estefania Català i Nàcher, Elena González i García , Clàudia Bixquert i Ricart, María González i García DELEGADES DE CULTURA Estefania Català Nàcher, Maria González i García DELEGADA PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ Estefania Català i Nàcher ALTRES DELEGACIONS- DELEGADA MERCHANDISING Lucía Barberà i Escolà DELEGAT CARTELLERIA Roberto Català i Nàcher DELEGAT PUBLICITATS Xavier Crespo i Llopis DELEGAT COETS Abel Fernández i Bañó DELEGADA FOTOGRAFÍA Silva Osma i Manzano

COMISSIÓ ADULTS

Irina Aldea i Artés, Sandra Almuzara i Fernández, Lupe Araujo i Piernagorda, Jorge Arnau i Roig, Lucía Barberá i Escolá, Arancha Bartolomé i Escrihuela, Francisco David Beltrán i López, Alain Benito i Tormo, Clàudia Bixquert i Ricart, Rafael Blasco i Gallego, Vicente Miguel Bolufer i Font, Ainoa Bolufer i Araujo, Xavi Bolufer i Araujo, Denise Bustos i Nácher, Santiago Correa i Iriarte, Estefania Català i Nàcher, Roberto Català i Nàcher, Herminio Costa i Benavent, Júlia Costa i Palero, Francisco Crespo i Llopis, Javier Crespo i Llopis, Sergio Esplugues i López, Rebeca Falcó i Hernandis, Jose Abel Fernández i Bañó, Belinda Ferrer i Castelló, Aurora Figueres i Tarraga, Jacob Galán i Cazador, David Galeano i Jimenez, Jose Luis García i Pérez, Rebeca García i Pérez, Mariola Garrigós i Castelló, Javier Gascó i Canet, Reyes Gimeno i Font, Christian González i Aragó, María González i García, Elena González i García, Ana González i Pérez, Marisa González i Silva, Enrique Gonzalo i Badía, Margarita Gonzalo i Badía, Francisco Grau i Beltrán, Francesc Grau i Gimeno, Olga Grau i Martínez, Jose Luis Grau i Sapiña, Mari Carmen Hernández i González, Alfredo Juan i Bertrán, Borja Juan i Marín, Francisco Javier Latorre i Morena, Juan Vicente Llòpis i Frígola, Mónica López i Bodí, Kevin Marí i García, Lorena Marín i Lorente, Sonia Marín i Lorente, Marién Martínez i Ferrer, Silvia Más i Agud, Mercedes Mena i Costa, Francisco Millán i Grau, Rafa Montagud i Font, Juan Carlos Monteagudo i Vizcaino, David Moreno i Gimeno, Bruno Orient i Ferrer, Silvia Osma i Manzano, Estefanía Palero i Vercher, Verónica Pérez i Alonso, Fernando Rambla i Fabra, Javier Píris i Durango, Mari Carmen Ribera i Galdón, Sara Sabater i Nogués, Jose María Saiz i Cabrera, Raquel Sapiña i Mantilla, Isabel Sapiña i Pelegrí, Valeria Sebastiá i Marín, Mari Carmen Simó i Vivo, Esteban Simó i Parra, Joaquín Conrado Turpín i Martínez Esther Vallet i Sapinya, Juan Antonio Vicente i Arenas, Carolina Vicente i Hernández, Joan Vicente i Hernández

COL·LABORADORS I COL·LABORADORES Margarita Badía i Daroqui, Dolores Castelló i Moreno, Teresa Castelló i Melero, Ana Cazador i Martínez, Pepita Ferrando i Sapiña, Amparo Ferrer i Montaner, José Ferrer i Montaner, Juan José Galán i Sanchis, J.Antonio García i Aguado, Enrique Gonzalo i Colom, Juani Juan i Beltrán, Mª Teresa Juan i Beltrán, Carolina Tolosa i Murcia, Isabel Omenat i Galera, MªLuisa Pérez i Gálvez, Fernando Sanz i Bou, Ana Senach i Asensio, Noelia Trenzano i Aragó, Isabel Andreu i Beltrán

I ara que ens conten una de vaquers...

FALLA GRAN SECCIÓ PRIMERA ARTISTA: RUBÉN GÓMEZ 14

Al remat central tenim al mític Lucky Luke amb el seu fidel aliat, Jolly Jumper, amb qui cavalca amb gran confiança, de la mateixa que els fallers any rere any emprenem el nou camí de la festa fallera. L'indi que el mira atentament es pregunta quina és la seua intenció i per quin motiu ha vingut a aquest barri, el que no sap és que eixirà vencedor de la batalla que hi haurà el pròxim mes de març als jardins del mercat. Els germans Daltton fan els seus plans malèfics per atemptar contra el Saloo, com ho fan els polítics consagrats a les portes del Congrés dels diputats.

Tenim també el seu gos RanTan-Plan, qui serà incapaç de seguir d'entendre aquesta reunió que ací estan realitzant, perquè com bé diu el nostre gran cavall aquest és tan bajoca que en res ens podrà ajudar.

La resta d'escenes amb gràcia es disposaran per omplir la nostra plaça, amb tocs d'humor i sàtira per poder captar l'atenció de tots els visitants. I perquè no dir-ho amb la intenció del premi guanyar.

Falla intantil Artista: Joan Simรณ i Arlandis Secciรณ primera 16

El temps ens acompanya i en aquesta falleta ho descobrirem. Al centre de la falla un rellotge barroc marca les hores per a tots, així que no parem seguim amb l'explicació. Davant un rel l ot g er es t roba reparant un rellotge vell que ha deixat de funcionar. Al seu voltant donyets enjogassats faran de les seues amb els rellotges.

Tindràs temps de prendre un respir i un té a hora anglesa, com bé marcarà el Big Ben. No tenim temps de parar i és que el temps lliure passà volant. El temps corre tan de pressa que ens costa seguir el seu ritme.

Com sabem tots el temps és or i bé ho saben els miners que l'estan extraient. S'haurà de buscar el temps perdut, sempre que no hi haja algun contratemps. No podràs adormir-te si no vols que el temps passe en un tancar i obrir d'ulls. Si vols un bon passatemps, aquesta falleta hauràs de veure.

Corre, depresa, que el temps passa!!! 17

Organitza’t el temps

FEBRER

17h. Torneig Fallera Calavera

19h. Presentació llibret JLFC

FEBRER

13h. Concurs Paelles JLFC

FEBRER

20h. Campionat Fútbol sala

FEBRER

20h. Presentació llibret de la

17h. Campionat Enigma adult

MARÇ

20h. Premis Cultura Salo d’actes

MARÇ

11h. Festa Infantil

FEBRER

20h. Crida a la

FEBRER

17.30h. Repartiment de Llibrets amb

FEBRER

19h. Premis Esportius

Plaça d’Espanya

Falla del Port

FEBRER

18h. Gala Infantil JLFC

xaranga

MARÇ

19h. Tren faller

MARÇ

18.30h. Danses c/del Riu

23.30h. Ball de

7-15

MARÇ

17.30h. Berenars Infantils

MARÇ

14.30h. Mascletà Rambla

Jardins del

a càrrec

Sant

Mercat

de la falla

Isidre

13.30h. Globotà

18h. Jocs

20h. Nit

’

a.βanS a.ɾa / / 19

EL TEMPS ÉS HISTÒRIA EL TEMPS ÉS ALLÒ QUE ENS DEDIQUEM PER PENSAR ON VOLEM SER EN UN FUTUR

La manera en què entenem el temps ve donada per la cultura, la societat i la història del nostre lloc d'origen.

EL TEMPS ÉS EL QUE ARA MATEIXA CONSTRUIM EL TEMPS NO SERIA IMPORTANT SI NO IMPLICARA UN SENTIT LINEAL QUE ENS PERMET AVANÇAR PERÒ NO RETROCEDIR. 20

El temps sempre és ara, per tant és una successió d''ares' que esdevenen el nostre futur des del nostre passat.

la'mina 'ðel tem'ps / Pel seu contingut cultural i tradicional, la llengua, els monuments i la indumentària valenciana

són

els

diamants

que

conformen les bases de la nostra festa. Per això, descendirem fins a la més profunda de les mines, per extraure'ls i donar-los el valor de joies respectables que precisen, ja que a través del temps s'han convertit en els vertaders tresors de la festa fallera.

“EL MILLOR MESTRE, EL TEMPS; LA MILLOR CIÈNCIA, LA PACIENCIA” 21

La mina del temps

GRAFIES DEL TEMPS ESTEFANIA CATALÀ I NÀCHER Delegada cultura i llibret. Ac Falla del Port <<Aquest article ha participat en el VIIIé concurs d’articles de llibrets de Falles 2019 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera>>.

l record, l'oblit i la memòria. Tot passa pel temps que passa, per les lletres que escriuen la història i escriuen el camí. El record suposa tenir present en cada moment tot allò que ens fa ser qui som, la memòria la nostra capacitat de no deixar arrere tot el que ens ajudarà a avançar i l'oblit és allò que no ens podrem permetre perquè no es tornen a cometre les errades del passat. Les grafies no són més que la manera que tenim les humanes de transformar allò que pensem, i que pretenem transmetre a aquells que vindran. Un exemple d'açò han estat les Falles, que amb

molta cura han sembrat una llavor que reguem cada dia les falleres. Un conreu que no ha estat fàcil, ja que transmetre la història, que en certa manera ha estat manipulada per les mans equívoques, és una tasca difícil, així com l'enderrocament d'estereotips de tota mena que s'havien lligat a la nostra festa. No ha estat debades, però; durant molts anys les falles van ser l'aparador d'una llengua poc normalitzada i normativitzada, així com, d'una tradició manipulada pel règim franquista, que va buscar, entre altres coses, l'anul·lació completa de les nacions que ara conformen

l'estat espanyol, amb la intenció d'acabar amb la llengua catalana, entre d'altres, per imposar l'espanyol com a única llengua de l'Estat. Certament van ser anys difícils, i avui pot ser, des de la distància intente entendre que la tasca no era fàcil, que ressorgir d'un món que havia estat absorbit per uns ideals poc plurals no seria senzill, tenint en compte que aquesta gent que intentava salvar la nostra festa havia estat educada en una mentalitat en la qual el que ens és propi mancava d'importància. Tot i això, m'aventure a dir, que les falles han tingut la capacitat de mantenir viva la cultura valenciana, la llengua i les tradicions, i que pot ser,

mantenir allò que estava abocat al fracàs, quasi o totalment en cendres, però contra vent i marea han ressorgit com l'''Au Fènix''. Tot això, s'ha transformat per sort, i gràcies a les noves polítiques lingüístiques que vingueren de la mà de la desitjada democràcia. Darrere de cadascuna de les explicacions de la falla s'han amagat polèmiques, critiques, respostes que pot ser, amb els anys hem aconseguit esbrinar. Darrere de cada llibret hi ha hagut mil històries personals, darrere de cada obra de teatre unes ànimes que s'hi han abocat en ser algú que no són, darrere de cada vers escrit un munt de

La mina del temps

PORTADA DEL LLIBRET DE LA FALLA PASTISERIA NASIONAL PUBLICAT AL 1919 Fotos: Localitzada a iberlibro.com

sentiments canalitzats en paraules de tradició. I és que, les falles som nosaltres, les qui parlem, les qui actuem, les qui ballem, les qui plantem, les qui cuinem, les qui fem música, les qui creem, les qui somiem, les qui escrivim de nou la història, i per això, és la nostra obligació fer-ho com cal, d'una manera purista i acurada, com s'ho mereix la nostra terra, com ens ho mereixem nosaltres. De vegades veuen en els monuments l'única expressió de la festa fallera, però per a mi, aquesta no és l'única. La llengua i la cultura s'han convertit en pilars fonamentals d'aquesta festa que es renova i s'actualitza any rere any i que els ha donat el prestigi que es mereixen. Trobe que les filòlogues

PORTADA D’UN SAINET PUBLICAT AL 1925 Fotos: Localitzada a Falles. es

catalanes i totes aquelles que estimem la llengua hem d'estar agraïdes a les falles. A través d'aquestes s'ha aconseguit promoure un nou sentiment dintre d'aquest món ''popular'' i tradicional. La llengua normativa ha estat imprescindible durant els darrers anys, posant en el lloc que es mereix el nostre tresor més apreciat, la nostra identitat. Una llengua és més que un mitjà de comunicació. La llengua i la cultura formen part de la idiosincràsia d'un poble i per sort, les falles estan aconseguint que ens sentim unides i identificades amb el nostre poble. A través de les diverses activitats que es porten a terme al llarg dels exercicis fallers es pretén promoure i apropar a totes les persones la llengua d'una forma normativa i normalitzada. La bena que teníem als ulls per fi comença a caure, i som més conscients del que tenim, la

responsabilitat cada dia és més gran i per això, amb cada grafia gravem una part de nosaltres en la història de la llengua, en la història del món, en la història de les falles. El que som, som, i era qüestió de temps que la gent se n'adonara, d'una manera o una altra, passa per nosaltres acceptar i acomplir la missió que tenim assignada com a valencianes i falleres, transmetre el nostre tresor de generació en generació, sense deixar que caiga en les mans equivocades. Perquè les grafies del temps són d'alguna manera les nostres grafies personals, que escriuen els versos que de vegades no som capaços de recitar. Només cal estar per damunt de les polèmiques i ser valentes per seguir regant la força que tenen les paraules i fer-les cada dia més grans, quasi tant com el nostre sentiment de llibertat, quasi com l'abans i l'avanç imparable del temps.

La mina del temps

DE “TRASTOS” A ART Jose Luis Garcia i Pérez Silvia Osma i Manzano Delegats de monument i fotografía. Ac Falla del Port

es primeres notícies sobre l'origen de les falles es remunten a l'any 1784, encara que hi ha que assegura que fou al segle XVII i altres ho traslladen fins a l'Edat Mitjana. Fora d'aquesta explicació ''general' i analitzant l'origen d'una forma més acurada trobem que, la paraula Falla en l'època medieval es referia a les torxes que es col·locaven en les torres vigies per a defensar el territori de l'enemic, com podem comprovar en el Llibre dels Fets de Jaume I, ja s'anomenava a les falles com a utensili per a la il·luminació. Pot

ser per aquest motiu, les falles actualment són sinònim de festivitat, il·lusió i un sentiment que il·lumina les nostres vides cada mes de març. Com tots sabem l'origen de la festa es deu al fet que, quan s'arrimava Sant Josep, s'arreplegaven tota mena de deixalles que la gent del barri no volia, com cadires o mobles vells, i materials dels fusters que es desprenien de vares i taulons que ja no necessitaven, i amb tot això, es realitzava una foguera . També conten històries paganes que per l'equinocci de la primavera, l'encesa de fogueres simbolitzava

com un ritual del foc en el qual es cremava tot el sobrant per a convertir-se en cendres i començar de nou, fent el foc d'element purificador. D'una forma o una altra, la col·lecta que es realitzava per crear aquestes fogueres, la solien fer els xiquets i xiquetes del barri entonant una cançoneta, que deia així:

Per ahí hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep, el tio Pep? Més que siga la tapadora del comú, número u? Sí, el comú era el vàter que tots coneixem ara-. Cal dir que en l'himne de festa, El Faller, apareixen aquests versos, reflectint la importància que tenen dins del

La mina del temps

ORIGEN DE LES FALLES Colla de xiquets recollint els “trastos” pa’ la falla Foto: extreta de Hispania-valencià.com

quals vestien amb teles velles que representaven a la burgesia, el clergat i la classe política, i els col·locaven una mena de cartells. Assistíem d'aquesta manera al naixement de les primeres "crítiques satíriques". A partir d'açò apareixerà la figura dels artistes fallers, que elaboraven aquests ninots amb majestuositat i dedicació. El gremi d'artesans fallers s'ha consolidat perquè sense ells no existirien les falles com actualment les coneixem. Aquestes persones empraven materials com: paper, cartó i fusta, i diverses eines que feien més complex el treball de creació. Actualment, el suro blanc (poliestiré) és el material més emprat per a

l'elaboració de monuments. Tot i això, a hores d'ara s'estan realitzant investigacions per introduir nous materials menys contaminants, com és el cas de la palla de l'arròs. Amb la consagració dels artistes, i amb la intenció d'aquests de millorar any rere any, comencen a crear uns ninots més complexos i d'una gran qualitat moletejant, empaperant i pintant les figures amb gran cura i dedicació. Tot aquest procés ha culminat en el que coneixem com a Monument Faller, peces amb una estructura molt pensada i concreta que en unir-se formen una obra d'art. Amb tot açò, el que va començar com una recollida de ''trastos'' amb xiquets entonant

un cant particular i una festa de barri cremant les deixalles per celebrar l'arribada de Sant Josep o per purificar l'arribada de la primavera, s'ha convertit en un esdeveniment admirat pel món sencer.

Una xicoteta festa de barri convertida hui en Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per la seua forma, per la tradició, per tot el que implica el món faller, i per l'astúcia de crear art efímer cada any les falles són una de les festes més reconegudes de l'Estat, acollint a milions de persones que cada any s'apropen a València per gaudir de l'art que mostrem al carrer amb cada monument que plantem el dia 16 de març.

La mina del temps

“Estem molt contents perquè eixim al carrer i veiem com la gent poc a poc va interessant-se per la indumentària tradicional, la dels nostres avantpassats”

ELS NOSTRES TRESORS ENTREVISTA A DENGUE INDUMENTARIA Per Maria González i García

La mina del temps

Entre sedes, velluts i cotons trobem les nostres indumentaristes de Dengue, encarregades de mantenir viva la nostra indumentària més tradicional. Elles saben de primera mà que els nostres vestits del segle XVIII son uns vertaders tresors, són els nostres orígens, qui som i d’on venim; simbolitzen la nostra cultura i forma de vida. Per això, han tingut el plaer de contestar-nos algunes de les nostres qüestions sobre els tresors que la història ha posat al nostre abast; sobre la indumentària valenciana.

Com ha evolucionat la indumentària valenciana en els últims anys? - Gràcies a Deu hui per hui la gent s’interessa molt per saber més sobre indumentària. Que posar-se per anar correctament vestits amb sentit comú sense insultar els nostres avantpassats. Gent que abans no es preocupava del perquè de les coses que es posava ha deixat a banda els seus vestit “incorrectes” i s’ha preocupat per informar-se. Encara que també hi ha gent que pensa que “tot val” i que inventar en aquest sector no està de mes. Per a tot hi ha públic i això és el que fa que el sector es moga.

VALENCIANS AL SECLE XIX Indumentaria masculina i femenina Fotos: cedida per Dengue Indumentària

Creus què estem inventant una tradició? - Totalment. Però no sols amb la indumentària sinó també amb la festa. Les falles no es coneixen tal i com eren abans. La moda va canviant i el problema és que la gent ha “d’inventar” coses noves per seguir comercialitzant. Sembla que ser purista en aquest sector és anar a contracorrent i Dengue és un d’aquests exemples. Com ho visquéreu al principi i com esteu vivint-ho ara?

- En el nostre cas, hem de donar les gràcies a la nostra clientela perquè saben que trobaran quan hi acudeixquen. Hem recuperat peces que a Cullera no hi havia. Hem fet que la gent es posse mocador de pit i que a més a més utilitzen la joia de pi per subjectar el creuament d’este, ja que aquesta és la seua verdadera finalitat i no enganxar-la a la pala deixant sols el mocador. Per totes aquestes coses estem molt satisfets, perquè eixim al carrer i veiem com la gent a poc a poc va interessant-se

La mina del temps

per la indumentària tradicional. La dels nostres avantpassats, ja que si seguim celebrant aquesta tradició cal que ho fem de la manera mes purista possible malgrat les “modes noves” Heu notat un augment en l’interès per vestir-se d’una manera fidel a les formes antigues? - Totalment. I ja nos sols als nostres clients, sinó a aquells que s’interessen en les nostres publicacions a les xarxes socials. Aquells que pregunten pel carrer i et demanen opinió o els que no ho fan però veus com has marcat un abans i un després al camí que la gent ha anat fent.. Ara a l’Ofrena, veiem desfilar falleres en mitges llunes, ternos o dengues. Coses impensables abans. També és dona amb la indumentària masculina. Veiem homens amb calçó blanc, toques i mocadors al cap no sols nugats darrere sinó col·locats en ximenea o amb llaçà al costat. És molt satisfactòria veure aquestes coses després de lluitar dia rere dia per que es faça realitat. Sentim molt nomenar la paraula espolí; però que és en realitat un espolí? Es un vertader tresor? - Un espolí és un verdader tresor que al menys a tots ens agradaria tenir, encara

VALENCIANA VESTIDA AL SEGLE XXI Dona actual valenciana pel carrer lluint un teixit indiana de cotó. Fotos: cedida per Dengue Indumentària

que fora una trosset. S’anomena espolí per la manera en que està teixit. Tot a mà, tot artesanal. Tal i com es feien abans. Quina és la diferència entre espolí i seda estreta? - Com he dit abans la tècnica utilitzada amb el brodat no te res a veure. L’espolí es realitza a mà i la seda estreta o ampla,

el valor és el mateix, és teixeix a màquina. El que canvia és el tamany del teler. València és la única ciutat d’Espanya on es manté l’artesania sedera en telers manuals. Penseu que és en part gràcies a les falles? - Les falles han influenciat molt en que aquest sector no caiga en l’oblit, així que sí, podem

La mina del temps

dir que en part és gràcies a les falles. Podem dir amb exactitud què les dones del segle XVIII vestien amb espolins o sedes bordades? - A veure, açò no és del tot verdader. A València sempre s’ha elaborat seda. La feien a casa. En totes les cases es cuidaven els cucs de seda. Però la gent d’Espanya era molt austera i sempre vestien de negre menys quan van començar a entrar els francesos a la Península. A partir d’aquest moment les dones s'interessés per la manera tan cridanera que tenen de vestir les franceses i comecen a incorporar el color a la seua vestimenta. Però, si es cert que es dedicaven a comercialitzar amb la seda que feien a casa ja que no podien gastar-les per a elles. Així és com les sedes arribaven a la gent amb més nivell adquisitiu i els espolins per a les vestimentes de sants i esglésies. Amb el descobriment d’Amèrica, començaren a importar el cotó. El que coneguem per “indianes”. Teles lleugeres i fresques per al bon temps. Vistoses i molt cridaneres per a les casses riques. Així que deixaren de vestir amb sedes per passar a vestir en cotons, és ací on desestimades les sedes són les dones de classe social més baixa qui comença

a vestir-la. Finalment, podríem dir que la nostra indumentària és un tresor que ha estat ocult en el temps? Quins elements o peces s’han redescobert havent-se rescatat de l’oblit? -Hi ha moltes peces que estaven oblidades, com per exemple moltes de les que avui en dia llueixen els homens. La indumentària per a ells estava obsoleta i era avorrida. Hui en dia es preocupen cada vegada més per com vestir, informant-se de que portar en cada ocasió i descobrint la infinitat de peses que conformen el vestir dels homens, i que ells no coneixien. Mes peces que estan redescobrint-se són les mantellines valencianes. Estaven abandonades. Les dones passaren a lluir la mantellina espanyola perquè era més fàcil de comercialitzar i així, sense adonar-nos-en deixarem de consumir peces nostres i engrandirem peces d’altres. Gràcies a Deu, hui en dia, són moltes les persones que venen a comprar una mantellina i et demanen una mitja lluna brodà a cadeneta o una de tres picos. Pot ser la més desconeguda siga EL DENGUE, nom que rep la nostra botiga per tan majestuosa peça i que podem dir que estava molt arraigada a la nostra localitat, ja que

només ací a Cullera dèiem l’expressió aquella de “Anar més mudat que un dengue”. Dit açò, ja podem fer-nos la idea de la classe de mantellina que era. .. Respecte a la joieria, cada vegada més, veiem lluir arracades de berquillo, gallegues o fulles. Totes elles valencianes i d’un gran valor històric.

JOIERIA FEMENINA Imatge de dalt, detall d’arracades de barquillo. A la imatge de baix, detall d’arracades gallegues. Fotos: cedides per Dengue Indumentària

XIQUETA VALENCIANA AL SECLE XIX AMB GIPÓ NEGRE Fotos: cedida per Dengue Indumentària

/el tem'ps 'λjwɾe/ L’oci, els esports i els jocs són uns ingredients necessaris en qualsevol festa, però la manera de divertir-se ha canviat molt durant els darrers anys, o no? Pot ser ací trobem les respostes. Cada vegada els xiquets i les xiquetes s’allunyen més dels jocs de carrer, però les falles, que fan màgia, ajuden a mantenir certes tradicions que no s’hi val a deixar en l’oblit. Serem capaços de renovar-nos i alhora mantenir l’essència de la festa?

“EL TEMPS QUE ES VIU DE MÉS BONA GANA SÓN LES POSTES DE SOL I ELS CAPS DE SEMANA” 31

El temps lliure

TEMPS D’ESPORTS I JOCS FALLERS LUIS ÁNGEL SANTOS I PÉREZ Membre de la comissió Falla Xúquer

L’abans i l’ara de les competicions

“U

uuuu como hemos cambiado, que lejos ha quedado..." Fa molts anys ja, que Presuntos Implicados ens va encisar amb aquesta cançó que tractava sobre una amistat, però que a nosaltres, els fallers, ens ve com anell al dit per esmentar com hem canviat i com hem evolucionat cap a una realitat ben distinta de fa uns anys, on no cal tirar la vista enrere molt. Si tan sols deixarem aquesta capçalera a la interpretació lliure de cadascú, ens donaria per escriure un llibre d'anècdotes sobre el pas del temps, i aquest llibret faller vol fer-ne un recull de diferents aspectes referents al pas del temps, i en el meu cas, centrar-me en l'esport i el joc.

Les competicions esportives organitzades per Junta Local Fallera, sempre han sigut motiu de conversació als caus fallers; 'segur que guanyen eixos perquè són la cafrà', 'xe ja estan aquests censant pa guanyar', 'no en som prou ni per a jugar al truc', 'ara veuràs el ridícul que fem', 'i lo bé que ens ho passarem', 'jo no jugue que després estic mal una setmana', 'quan acabem soparet d'equip', són unes quantes de les moltes frases que es repeteixen any rere any, a l'hora d'inscriure'ns a qualsevol. Però, sempre hi ha hagut rivalitat? Quins esports i per què? Com ha evolucionat? Doncs no cal més que veure la quantitat de cites que avui en dia apareixen al calendari.

Cal centrar el tema en allò que jo recorde des de ben menut, i n'estic segur que algun faller més veterà podria ampliar aquest apartat, així que us repte a què durant la lectura aneu recordant mentalment allò que sem queda al tinter o simplement no he viscut per la meua 'joventut'.

Recorde de menut, que hi havia futbet, bàsquet, truc, parxís i poc més, però durant els anys he vist passar molts esports i jocs a la palestra, ping pon, el volei platja, que no sempre reunia suficients equips per a jugar-se, unes olimpíades falleres, pic i maneta (heu de disculpar-

El temps lliure

MEMBRES FALLA XÚQUER, CULLERA Campions campionat de pilota valenciana 2018-2019, de JLFC Fotos: arxiu JLFC

FALLERS AL CAMPIONAT DE TENNIS-TAULA DE JLFC Un dels campionats esportius mes recents i amb molta acceptació Fotos: arxiu JLFC

me però no recorde de menut de la seua existència), competició de tenis i padel, l'enigma faller, el pòquer, dòmino i fins i tot la fallera calavera.

Tal vegada no heu caigut que, intencionadament, no he esmentat el que jo sí que crec que mai ha de desaparéixer, i em referisc a les nostres arrels, a allò que els nostres avis i besavis, ja jugaven als carrers del poble, eixe esport que es jugava amb la indumentària valenciana de l'època i es mostra en moltes de les manises amb aquests motius, i no és altre que la pilota valenciana, és el nostre esport, fallers i falleres i, ja que oferim tot el comercial i que apareix fins i tot en la sopa, sí que us pregaria que no deixem en l'oblit, allò que feia poble, que reunia els nostres avantpassats al carrer i que amb molta cura i esforç ha aplegat als nostres temps. Lluitem per allò nostre, igual que ho fem per altres coses. La pilota valenciana és cultura i tradició igual que ho són les falles.

Alguns és preguntareu, és necessari tant? Altres possiblement direu, jo encara posaria més? I jo us diria a tots, que dins d'una competència sana, ja que no entraré en temes de rivalitats i altercat, cada any hauria de fer-se tot el que fóra necessari per a l'ús i goig dels fallers que al cap i a la fi som els qui formem aquesta família fallera. Així que l'evolució cap aquest augment d'activitats respecte al passat em sembla més que genial, i que hem d'anar provant quins van bé i quins no, perquè no passa cap cosa si algun no funciona, es retira i la vida fallera continua igualment, oferir és debades i la resposta va segons afinitats i disponibilitat però millor en excés que una manca d'aquest ambient que tant ens agrada. Sóc conscient que altres em direu, que no cal tant, que total les falles no són això, però per a gustos els colors i tots som lliures de dir la nostra opinió.

Res més a dir, l'espai d'aquest article és el que és, i jo podria estar parlant d'açò hores i hores amb qualsevol de vosaltres, però això sí, que siga en persona, al cau faller i amb una bona cervesa.

Participatius? Els qui més! Després d’aquest article, no volem deixar passar l’oportunitat de fer menció especial a tots els nostres fallers i falleres, que malgrat la falta de temps, sempre fan tot el possible per estar presents en el màxim nombre d’activitats falleres. La nostra més sincera ENHORABONA a Javi Crespo i Kike Gascó que aquest any, després de molt de temps, han aconseguit eixe banderí que tanta il·lusió els feia: EL TRUC. No ens importa si guanyeu o perdeu, el que realment ens importa és l’esforç que realitzeu i els bons moments que ens feu passar. Així que sense res més a dir: GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES!!!!!!!!!!!

El temps lliure

JOCS POPULARS LUCÍA BARBERÀ I ESCOLÀ Mestra d’escola, mare i fallera de l’Ac Falla del Port

empus fugit", i tant que el temps passa volant. El matí es converteix en la nit, els dies en setmanes, les setmanes en mesos i els mesos en anys. I del pas del temps te n'adones en tu mateix, en la forma de vores les coses, en les arrugues en la pell, en la societat…

que està de moda tot el que és "retro" i les modes passades són "vintage" cal recuperar el joc tradicional, el joc de carrer... aquell que només necessita un poc d'imaginació i unes quantes eines com una cullera de fusta o un sac de tela. Com a mestra que estic envoltada de xiquets i xiquetes diàriament, tal vegada és per un cert romanticisme amb èpoques passades, però puc afirmar que cada vegada gaudeixen menys del joc. Molts d'ells i elles tenen milers d'extraescolars després de l'escola (natació, anglés, teatre...) i poc temps per a jugar al joc lliure. Tanmateix cal reconéixer en quina època han nascut aquests xiquets i aquestes xiquetes que és l'època digital, quan jo era xicoteta naixíem en un pa baix del braç però ara naixen en una tauleta tàctil baix del braç. Cada dia en les meues classes sent més paraules com "Fornite", "youtubers", "influencers" en detriment de "quedem a un parc, plaça o al mercat per a jugar?"

Mire a la meua filla i observe com passa de ràpid el temps, fa no res, era una xiqueta de bolquers i ara ja es comunica i ens fa partícips de la seua forma particular i divertida de veure el món. I quan la mire em transporte a la meua infantesa i en les estones que he passat jugant al carrer i pel mercat de Cullera. I pense en la importància de transmetre-li les meues vivències i la cultura viscuda, i per això és fallera com jo ho he sigut tota la vida. Opine que és molt important continuar aquest vincle amb la cultura valenciana perquè les falles són tradició. I parlant de tradició i, ja

El temps lliure

JOCS POPULARS A LA FALLA Tant majors com xiquets gaudim la setmana fallera dels jocs populars Foto: Elena González .

Em consta que des de les escoles es promou el joc tradicional, aquell que només necessites 2 cames per a jugar. Els mestres i les mestres d'educació física preparen unitats didàctiques sobre el joc tradicional, fins i tot, preparen danses tradicionals el mes de març. Fins i tot, molts centres estem implantant a l'hora de l'espai els patis actius per a acabar en la tirania de la pilota.

Cal anar més enllà, perquè si ens retrobem amb les tradicions, ens trobem amb les nostres arrels valencianes. I com les falles som associacions culturals hem de convertir-nos en un focus important per al foment dels jocs populars. En la setmana fallera hem de prioritzar els jocs que ens transporten al món valencià mitjançant les curses de sacs, les curses d'ous, el ball de la poma, el

xurro va, la gallineta cega, el sambori, la mare carabassera, el mocadoret, peus quiets, tres en ratlla... i deixar de banda les noves tecnologies que ens apropen al món però a la vegada ens allunyen del que és nostre i dels nostres.

/el tem'ps 'kore / Canvi. El temps corre i no deixa indiferent ningú. Llargs processos d'adaptació, aplicació de noves tecnologies, i ... Sí, nosaltres també ens fem grans, adquirim experiència i fem que el canvi perdure i vaja a millor, malgrat tot el temps sempre va per davant de nosaltres i nosaltres seguirem actualitzant...-nos.

“EL TEMPS I LA FELICITAT, S'ESCAPEN A GRAN VELOCITAT” 37

El temps corre

LOADING… UNA TRADICIO EN CONTINUA ACTUALITZACIO JORGE ARNAU Delegat d’informàtica i xarxes socials Ac Falla del Port

La revolució de la comunicació

l pas del temps ha canviat la nostra forma de comunicar-nos. Tot començà amb una lenta però constant evolució i als darrers anys hem viscut una acceleració vertiginosa fins arribar a una AUTÈNTICA REVOLUCIÓ! Recorde aquells temps en que la comunicació entre els fallers i falleres es donava de manera presencial “Els divendres reunió al casal”. Es clar, si podies assistir, si no podies doncs et quedaves sense assabentar-te’n del que havien tractat a la reunió. Encara que després, sempre tenies l’excusa per quedar amb algú de la falla per fer-te un cafè i així que et ficarà al dia de tot. Si era una reunió en la que es parlaven de temes molt importants aleshores s’enviava una circular a cadascú dels falleres i falleres. Quina feina! La circular es redactava, es fotocopiava, es ficava al sobre per a que després el delegat o delegada l'entregarà personalment, una per una, a les bústies de cada casa. Pareixen temps d’antany veritat? Però tampoc hi fa tants anys! El procés era realment farragós, però clar, en aquells temps encara no existien els mitjans de difusió que tenim avui en dia. No oblidem que la comissió fou creada al 1982.

quant calia baixar a pagar?, com sabíem els dies que podríem trobar als delegats? No teníem forma de comunicar-nos, és per això que el delegat o delegada de quotes passava per les cases a cobrar. Altra forma de comunicació era el mític tauló d’anuncis, que avui en dia continua penjat en tots els casals, encara que ja no se li fa tant de cas. Penjat en este podíem trobar tota la informació pertinent a la falla: reunions, actes, horaris, censos, llistats per apuntar-nos als dinars... Amb les noves tecnologies arribà la REVOLUCIÓ. Una revolució que ens va oferir noves formes de comunicar-nos. Al 2006, els mòbils ja connectats a Internet i la venda de smartphones es dispara. Al 2007, la marca BlackBerry dona pas al nou IPhone. Al 2008 es generalitza l’ús dels telèfons sense teclats. Al 2009 ja no es pot parar, estem tots interconnectats! I a febrer d’aquell any naix WhatsApp. A partir d’aquest moment ja tenim comunicació directa, ja no cal anar casa per casa amb les circulars. Ara en un moment podem enviar tota la informació que necessitem. Tenim un sistema de comunicació

Amb les quotes també passava el mateix: com sabíem

El temps corre

EXEMPLE DE FORMULARI QUE S’ENVIA ALS MEMBRES DE LA COMISSIÓ I GRÀFIC DADES QUE S’ACONSEGUEIXEN. Any: 2018 Arxiu: Jorge Arnau

instantani per avisar a la comissió quan es celebren les reunions o fins i tot per dir “casal obert!”

qui volia carn o peix, qui assistia a les paelles, etc., ara podíem fer-les mitjançant uns formularis on-line que cadascú ompliria al seu mòbil. Així les dades passarien a una fulla de càlcul amb la que portar el control exacte de forma més fàcil.

Avui en dia, WhatsApp és una de les eines més potents del mercat per enviar textos, missatges d'àudio, vídeo-cridades, fotos, arxius... A diari són enviats més de 60 mil milions de missatges al mon!

He de dir que, quan ho vaig proposar no tots estaven molt conformes. Doncs era una mica “marcià”. Però després, amb el pas del temps, el sistema ha tingut una molt bona acceptació per part de la comissió. A més a més, les dades que obtenim, les puje a “la nube” per poder consultar i comparar les dades d’un any a altre.

Però no sempre és la millor forma per comunicar-se. E primer any de faller d’aquesta comissió, d’això fa sols 4 anys, estava molt perdut. No sabia a quin hora eren els actes, quan s’obria el casal, quin dia eren les paelles... I jo volia saber-ho tot! El primer que vaig fer va ser unir-me al grup de WhatsApp de la falla per començar a informar-me. Al grup es podia consultar i veure tant la informació actualitzada de la falla com la vida i miracles d’alguns membres de la comissió. Era una bogeria! És per això que el segon any de faller, arrel de veure els milers de milions de missatges, en ocasions sense sentit que s’enviaven, i per tant la pèrdua d’informació, vaig proposar una manera és organitzada per realitzar les consultes que publicàvem. Els llistats que abans penjàvem al famós tauló d’anuncis per saber quants érem per a dinar,

L’any passat em vaig proposar altre repte: tenir un calendari d’actes online on cadascú puga consultar tot allò que es fa. Com que va tenir una bona acceptació aquest any repetirem! Seguim, amb l’ajuda de tots, tractant de fer ús de la tecnologia per millorar la nostra comunicació però sempre tenint en compte que un “cara a cara” al casal val més que quinze missatges de WhatsApp al dia, i que un dia de paelles no pot mai ser substituït per un gruo d’Internet.

El temps corre

UN LLARG PROCES DAVID GALEANO I JIMENO Enginyer de l’edificació i vice-president 5é Ac Falla del Port

leshores, ara què? Muntem o no muntem carpa?”,

“Però què diuen de si és o no segura, si compleix o no normativa?”, “De quina normativa parlen?”, “Nosaltres la compràrem fa dos anys legalment, això vol dir que sí que compleix, no?”, “Ah... Que no val... Que ha de tenir marcat CE?”, “CE, però això que és? ” Aquestes van ser algunes de les moltíssimes qüestions que fa, aproximadament cinc anys, ens plantejarem els fallers, o més ben dit tècnics, quan des de l'administració local ens exigien complir amb una sèrie de normes per poder instal·lar els nostres barracons fallers al carrer. Després de molts anys muntant-los sense cap problema, de sobte va sorgir la necessitat d'acollir-se a la llei

d'espectacles públics i sense cap normativa fixada o una ordenança municipal aprovada, les falles vam haver de fer front a un nou contratemps que encara avui arrosseguem. És clar que va ser un greu contratemps, ja que de la nit al matí els fallers havien de convertir-se en tècnics, persones enteses en normatives, sonoritat, electricitat i un milió de mots nous per al nostre món faller. A més, va ser un greu contratemps per al nostre pressupost aprovat des del mes d'abril; no hi havia temps de reacció, impossible traure diners de baix les pedres, estàvem fora de joc; caldria passar un exercici estalviant per

poder tenir el barracó el pròxim any. Fou un període replet de reunions, tensions i discussions que feien augmentar la desil·lusió i crispació dels fallers; ja que l'administració local imposà les seues normes sense negociar ni intentar aplegar a acords. Un dels punts polèmics d'aquests esdeveniments fou quan, per part de l'administració, els nostres barracons estaven obligats a passar la inspecció d'una O.C.A (Organització de Control Administratiu), ja que el tècnic local, qui hauria de realitzar-la, va assegurar que si ell es feia responsable, no permetria instal·lar cap

El temps corre

LES CARPES UN DELS GRAN PROBLEMES. Carpa al barri del Port Arxiu: falla del Port

barracó. Ens van fer creure que ens estàvem obcecant en el tema, que no entràvem en raó, que no volíem entendre el que passava ni complir les normes. Però no era el que estava ocorrent, nosaltres enteníem que la seguretat dels nostres fallers està per damunt de qualsevol pressupost, però el que no compartíem era que si existia la figura d'un tècnic municipal, que paguem amb els nostres impostos, perquè eixe any no realitzà ell la tasca i deixà un poc de marge perquè les comissions falleres ho tingueren previst per al pròxim any. Així que sense aplegar a cap acords i després de moltíssimes reunions no vam poder muntar els nostres barracons. Va ser un exercici estrany, tots dintre dels caus fallers amuntonats; dinars, sopars i jocs infantils infernals... Tranquils! -ens deien- que tot

s'arreglarà. Però no ha sigut així. La nova Junta Local Fallera va prometre que la seua principal tasca seria aconseguir una ordenança municipal que regulara la situació dels nostres barracons per saber a què acollir-nos cada exercici faller. Però res, sembla que no ha pogut ser i seguim igual sense normes ni papers. Nosaltres cada any paguem i paguem, esperant que no sorgisca cap complicació més. De vegades sembla que les falles paguem per les negligències de les nostres autoritats locals, canviant les exigències segons convinga. És evident que els fallers volem complir totes les normatives, entenem que tot cal estar regulat, que no podem posar en perill la vida de cap persona. Però tot des

“Necessitem una normativa a la qual acollir-nos, una ordenança municipal que ens regule i unifique” d'una perspectiva realista, ja que sols som un grup de gent unida per una festa. No som tècnics ni entenem determinats temes, així que, almenys el que es prega és ajuda i comprensió. De la nit al dia les comissions no podem traure milers d'euros; per això, necessitem una Junta Local Organitzada i coordinada amb l'ajuntament i els tècnics, que ens informen d'any en any i no de forma accelerada i desmesurada. Necessitem una normativa a la qual acollir-nos, una ordenança municipal que ens regule i unifique.

El temps corre

COM HEM CANVIAT! LORENA MARÍN I LORENTE Secretaria i 30anys fallera de l’AC Falla del Port

í, 30 anys han passat des d'aquell any fatídic per a mi. I si dic fatídic no és per cap catàstrofe, però clar, el meu primer any de fallera després d'uns anys, en els que la meua mare em tenia amenaçada (-Fins que no et lleves el pànic als coets, no seràs fallera!) I resulta que les meues primeres falles plou aigua a càntars i no es fa cap passacarrer, i quan dic cap és cap, ni l'ofrena! Estem parlant de l'any 1989. Teniem una falleta molt bonica que tractava del circ, i que per culpa de l'aigua, va quedar deslluïda completament. Eixe any jo era de la comissió infantil, per tant no havent passacarrers, caient aigua a càntars i la falla caient a trossos, doncs com a què varen ser per a mi molt desil·lusionats. Tancada en casa, mirant des del balcó que la meua falla no caiguera. Quin canvi de fa 30 anys a hores d'ara! Sols en recordar i vore fotos, de com anàvem vestides, d'eixos monyos que portàvem, que semblaven bunyols... Però també he de dir que eren prou més còmodes que ara. Els d'ara els portem apegats a les orelles i com un ganxo el portes travessat, ja t'ha donat el dia la perruquera. També recorde molt i amb molta enyorança, quan anàvem a emmidonar els cancans de fallera al carrer Cervantes. Perquè abans els cancans no eren com els de hui en dia, que va! ni molt menys! Eren casolans (100%). Una tela blanca i

prou dura, et feien 4 volants i després ben carregat de midó i això no ho xafava ni Déu! Ara també he de dir que acabaves falles en bona cosa de rojors a les cuixes del rose, perquè això traspassava l'enaigua de la duresa que tenia. En l'ofrena també el canvi és molt gran. Antigament les dones portàvem totes, el típic corpinyo negre de vellut (terciopelo de tota la vida), en la manteleta sobreposada per damunt i l'enganxàvem amb la joia. I els hòmens portaven el traje negre (el que anomenen de cucaratxa). Totes les falles de Cullera anàvem igual. I hui en dia en l'ofrena, és el lloc on més varietat de colors, d'estils, de teles i d'èpoques i d'indumentària pots vore, tant en hòmens com en dones. Perquè hui en dia, els hòmens tenen quasi més varietat de trajes que les dones! El que trobe molt a faltar és la música al carrer. A cada barriada on hi havia una falla hi havia música. En els altaveus antics que semblaven un megàfon, i els pasdobles de Paquito ''el Chocolatero'', ''Lo Cant del Valencià'', ''l'Entrà la Murta'', etc. De bon matí ja estaven sonant fins ben entrada la nit. Recorde que en el nostre casal, a la porta, posàvem una ombra de canyís simulant una barraca valenciana, i li donava un aspecte molt valencià. I no es posaven carpes ni res per l'estil, on cabíem 20, cabíem 30. Era un altre món. I altra cosa que em feia molta gràcia, era que la cullera per a dinar sempre te l'havies de baixar a migdia per a la pae-

El temps corre

FALLERS I FALLERES DEL PORT ALS SEUS INICIS Presentació Falla del Port, 1990 Arxiu: Jose Luis Grau i Sapinya

lla, i després, ens la col·locàvem als forats dels botons de la brusa de fallera i allà que anaves tot el dia en la cullera darrere. Reciclàvem prou més que ara. Una cosa que també era molt de l'època era les garrafes de xifli, sempre al cantó de la barra, al costat del tirador de cervesa. Això era sagrat! I a poc a poc anàvem modernitzant-nos i ja posàvem dos garrafes, una de xifli i altra de xifli en freseta, que això era lo màxim! Hui en dia al casal, crec que quasi ningú beu xifli, eixa tradició està perduda. Ara som més valents, cassalleta a palo seco. No vull deixar de recordar a la nostra penya Cacafú, els nostres músics llegendaris, com no recordar-los! Varen estar amb nosaltres 7 anys! I quins 7 anys...jo des de la meua experiència els millors músics que hem tingut a la falla (sense menysprear a la resta) però eren ja de casa. De fet, dos d'ells varen eixir amb mi en una

obra de teatre de falles. 30 anys de la meua vida ací, on hem rist, hem plorat, hem passat èpoques de glòria en la falla i també èpoques molt roïnes, però que sempre hem sabut tirar endavant. Hem crescut i ens hem fet majors, jo m'he casat, he sigut mare i la meua filla segueix els meus passos, fallera des del meu ventre i fins a la medul·la. He trobat a les millors amigues que puga tindre en la vida, les millors amistats que quasi són família, perquè al cap i a la fi acabem sent una família tots. També he de dir que pocs quedem de les velles glòries (com ens solen dir als més antics) però quedem els bons! El temps ho canvia tot, hi ha coses que a millor i hi ha coses que a pitjor. 30 anys donen per a molt, i podria estar ací hores i hores contant. Sols dir-vos que enguany és el meu 30 aniversari com a fallera del Port i que voldria poder estar 30 anys més, si la vida m'ho permet...

El temps corre

’

/a.βanS a.ɾa /

dels nostres fallers

El temps corre

/kontɾa tem'ps/ Res no és tan fàcil com sembla, amb els anys les coses es compliquen. Les noves necessitats, el medi ambient i les normatives són tanques que cal anar superant. Per tant, cal estar a punt i preparats per a les adversitats. Adaptar-se és precís i com a bons animals racionals, de segur que sempre acabarem per trobar solució a qualsevol contratemps que es presente.

“EN TEMPS DE GUERRA, TOT FORAT ÉS TRINXERA” 47

Contratemps

LA GESTIO DE LA FESTA MARCOS AGUD I LARIOS Gestor i faller de Ac Falla Sant Antoni de la mar

“Queda ja molt lluny la figura del tresorer qui, amb un llapis, fulls i, en els millors dels casos, una calculadora, desenvolupava la seua tasca per a traure els comptes de cada exercici faller”

ada any el món de les falles va evolucionant, adaptant-se a les noves exigències, al panorama polític, a les necessitats dels fallers, que som vertaderament qui fem transformar aquest món cultural, i tots aquests canvis també afecten l'economia fallera. Queda ja molt lluny la figura del tresorer qui, amb un llapis, fulls i, en els millors dels casos, una calculadora, desenvolupava la seua tasca per a traure els comptes de cada exercici faller. Hui en dia, és cert que comptem amb millor tecnologia per a "traure els comptes" però també ens trobem amb noves obligacions fiscals, comptables i econòmiques

que fan necessària la figura d'un assessor financer, i si la sort acompanya, podem trobar algú que s'encarregue de tots els procediments dins de la comissió fallera a la qual pertanyem. Els més veterans i fundadors de les nostres comissions falleres, se'ls fa molt complicat entendre perquè s'ha de demanar factura i pagar l'IVA, encara que no siga deduïble per a nosaltres, perquè s'han de pagar les retencions de l'arrendament del casal, perquè deuen estar registrats al Registre d'Associacions entre moltes altres obligacions. Doncs bé, és el que ens ha tocat en aquests temps, Hisenda vol controlar tota l'economia, però no som nosaltres, les falles, el focus

Contratemps

principal de les inspeccions, sinó els proveïdors, artistes, treballadors i tots els factors que desenvolupen una activitat econòmica i és el món faller un dels grans clients i principal fons d'ingressos. I per aquest motiu, perquè ells estan en el punt de mira, hem de contribuir amb ells perquè no tinguen problemes administratius i saber amb seguretat que és el que estem fent, fiscalment parlant. Aquest és un dels temes principals que ha de contemplar les respectives directives de les falles, la figura del "nou tresorer" qui ha d'estar assabentat de tots els moviments econòmics que es produeixen al llarg de l'any a les arques de la falla, perquè

no hi haja cap descontrol i no tindre cap incidència tributària. Avui en dia, encara existeixen moltes agrupacions falleres que no són associacions ni han passat pel corresponent registre, encara que cada vegada en són menys, però aquest és un requisit fonamental per poder accedir a subvencions, notificacions i seguretat jurídica, on s'ha d'aportar altres documents, que estan pensats per a poder garantir un bon funcionament, els estatuts fallers. Un compromís que accepten tots els membres d'una comissió fallera per a fixar les bases del bon comportament i les solucions enfront d'algun conflicte intern que hi puga aparéixer.

Tenim un molt bon motiu per a sentir-nos orgullosos de la nostra cultura, i prova d'això la vam obtenir amb la inscripció de la festa tradicional valenciana de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, encara que, aquest fet que ens reconeix mundialment, també ens aportarà noves obligacions que de segur serem capaços d'afrontar conjuntament per a seguir millorant la que és la nostra festa tradicional, LES FALLES.

Contratemps

HUI FA DIA DE FALLES ESTEFANIA CATALÀ I NÀCHER Delegada de cultura AC Falla del Port

n dia d'hivern qualsevol, m'alse del llit, òbric la finestra i els rajos de sol entren fins a la vora del llit. Em pose contenta. El sol normalment alegra els nostres dies. Si està nuvolat, ja ens canvia l'ànim. Però, per sort fa sol, hui fa sol. Cert és que la major part dels dies fa sol en aquest poble, però aquest és diferent. Jo ho sé, tu també ho saps, saps de quin sol parle. És aquest sol que fa que els dies s'òmpliguen d'harmonia. És un sol especial, tan especial que fins i tot tu et sents especial. Em dispose a vestir-me i ja ho note, sé que farà una espècie de calor... que no arriba a molestar, però que et permet anar en una mànega lleugereta i que fins i tot,

amb una mica de sort, arriba a molestar-te i te l’has d'arromangar. Els texans, i... Unes sabatilles, sí, seran les aliades perfectes. Un bon got de llet i ràpidament baixaré al carrer. Estic desitjant-ho, ho necessite... Estic a punt, ups no, les ulleres de sol, torne arrere i les agafe. Tanque la porta i baixe els esglaons, un a un pensant en com de bé em vindrà l'aire fresc i pur que ve des de la muntanya fins a la porta de ma casa. Agafe el pany i òbric fermament la porta del carrer... Respire! Pose els peus al carrer i mire al cel, està ras, clar com la mar un dia de calma a l'estiu. Un cel preciós... Una lleugera frescor,

“El maleït canvi climàtic està marejant-nos la perdiu i malgrat el nostre desig de gaudir d'aquests dies màgics, ens perjudica la nostra activitat fallera habitual.” i aquesta olor... L'olor de gesmil m'arriba a l'ànima... Mamprenc el camí cap a l’Escollera i ho pense i mire a la resta de la gent amb cara de creure saber el que estan pensant. Estaran pensantho?....I no puc més. He de dir-

Contratemps

MASCLETADES PASADES PER AIGUA . Any: 2011. Falleres al balcó de l’Ajuntament de València esperant la mascletada un dia de plutja Arxiu: RTVE

ho... Arribe al punt exacte entre el riu i la mar i faig una foto per a l'Instagram...i si ho dic ací? Sí. La captura més preciosa de tot l'hivern, un marc perfecte, una llum preciosa, uns colors meravellosos i al peu de foto resa: HUI FA DIA DE FALLES! Quin goig, quina sensació més màgica, és com transportar-se de colp a un d'aquells dies de falles. De sobte la música, l'olor de pólvora, la llum dels vestits, l'ambient, les rialles, els cants i tot allò que estimes arriba a tu a través d'un raig de sol que t'acarona la cara... Però, només hi ha un xicotet problema... Que ara, o almenys últimament els dies de falles estan eixint-nos una mica... Torts? Els núvols, l'aire o la pluja sembla que estan posant-

se en la nostra contra. El maleït canvi climàtic està marejant-nos la perdiu i malgrat el nostre desig de gaudir d'aquests dies màgics, ens perjudica la nostra activitat fallera habitual. El temps al qual estàvem acostumats sembla que amb el temps va canviant, i per a nosaltres en concret no és molt apropiat. Els fallers i les falleres fem vida al carrer, estem acostumats a gaudir pel poble i que l'oratge ens acompanye a les cercaviles, a les paelles, a les mascletades, a la plantà, a l’ofrena, als premis... Ara que tinc 25 recorde que quan era menuda, que el temps durant les falles sempre ens era fidels. I encara puc sentir al meu cap al meu cosí major que, per fer-me bramar, em deia tots els anys:

-Plourà, aquestes falles

plourà!I jo, orgullosa anava els dies de falles, amb el meu vestit posat, cara d'ell i li deia: -Ho veus? T'ho vaig dir, en falles mai no plou.Jo em quedava a gust i ell no deia res, tan sols somreia, per sota del nas, perquè en el fons sabia que jo teia tota la raó, en falles mai no plovia. Però ara, sembla que no podem estar tan segurs, perquè a banda de les temperatures que són més baixes que abans, la pluja fa la seua aparició estel·lar.

Contratemps

MALGRAT LA PLUJA ELS FALLERS I FALLERES EIXIM A L’OFRENA Any: 2015. Ofrena en Dénia passada per aigua. Arxiu: Denia.com

“Ni el canvi climàtic ni el temps podran acabar amb la força grandiosa que tenen les nostres festes, el nostre esperit i la nostra capacitat d'evadir-nos, gaudir i portar la nostra festa al lloc més alt. ” A mi em sembla que el dia més dur perquè ploga és el dia de la plantà, és un dia clau, en el qual tots els monuments estan al carrer, tot l'esforç d'un any en perill. Mirem al cel, atents i amb cada gota de pluja ens penedim perquè pots ser aquest any no puguem plantar la falla com cal. Perjudica el monument i ens perjudica a nosaltres. En canvi, quan llueix al sol, ens animem a muntar entre tots el nostre monument, fem colla; mengem papes, pipes i

olives per reposar forces mentre escoltem les instruccions dels més veterans; agafem els cabassos d'arena i tots a una movem cadascuna de les peces, com sempre s'ha fet, a pols, amb molt de compte i estima, perquè cada peça és el nostre tresor. En això no em canviat gaire, els monuments sempre han significat un element que alabem i al qual cuidem com si es tractara d'un diamant. Per tant, aquest és només un dels molts exemples que podria contar per explicar-vos com és de necessari que lluïsca el sol els dies de falles, el nostre sol estimat, el que ens dóna la vida l'alegria. Un sol que té nom i cognoms, i que de tant en tant apareix un dia qualsevol al llarg de l'hivern, per a recordar-nos que som valencians, i que malgrat el canvi climàtic el sol,

igual que nosaltres, sempre lluitara perquè els dies de falles siguen els més càlids i especials de l'any. Perquè ni el canvi climàtic ni el temps podran acabar amb la força grandiosa que tenen les nostres festes, el nostre esperit i la nostra capacitat d'evadir-nos, gaudir i portar la nostra festa al lloc més alt. Més alt que aquest sol que ara em fa cloure els ulls, i imaginar-me de nou que sóc allà, en mig de la meua falla, en una cercavila pel meu barri, escoltant la música, ballant, movent la falda i notant com les pintes es mouen al ritme del meu cor que batega amb la melodia, amb els coets, amb l'ambient, amb el sol badant el sòl que tremola amb el pas de cadascun dels fallers i falleres de Cullera.

/'peɾðɾe el tem'ps/ Que el temps passa, és evident, però abans passa per nosaltres, i en la nostra mà tenim aprofitar-lo al màxim. Però aprofitar-lo pot veure's des de tants punts de vista com persones hi ha al món. El que per nosaltres, els fallers, pot ser un temps invertit i al qual traiem tot el suc, per a altres pot semblar una pèrdua de temps. Tot és qüestió de perspectiva.

“EL TEMPS ÉS OR, PER AIXÒ PERDRE NO ES POT” 53

Temps perdut?

TEMPS PERDUT ANÒNIM Ciutadana no fallera , mare de fallera

uan comença el mes de març de sobte t'alces un dia i tots els carrers estan tallats, plens de casals i sense llocs d'aparcament, amb embuts a la circulació per la falta de vies. Es transforma en un caos en l'àmbit del poble i de ciutat. Sembla que els fallers i les falles tenen tots els drets, i la resta durant aquests dies som ignorats com a ciutadans, cedint a les seues necessitats. Per als qui treballem, que ens hem d'alçar de bon matí, havent de suportar el soroll de la música als casals i ho dic amb certesa, ja que al costat de casa també tinc un cau faller, la mala educació d'alguns fallers una vegada ebris, veig que no hi ha respecte i que sols preval el respecte a les falles i als fallers. A banda, l'ofensa que sorgeix cada vegada que jo expresse el que pense sobre la indumentària fallera, o sobre les falles en general. A més, si parlem del

monument, avui en dia està fet amb materials tòxics i contaminants que no respecten el medi ambient, que amb tanta cura hauria de ser tractat, després de totes les mesures actuals que s'estan adoptant per les administracions per tal de no perjudicar-lo més. Una altra cosa que m'indigna, és el consum descomunal d'alcohol i altres substàncies, on sembla que no hi ha cap mena de mesura de control d'aquests davant la presència de menors. També crec que, des de les falles es podrien promoure activitats contra el consum d'alcohol i les conductes addictives per tal d'evitar els problemes que s'estan creant en aquesta societat actual sobretot en la gent jove. Pel que fa a les activitats que suposadament es realitzen al llarg de l'any, sembla que estan únicament destinades a les comunitats falleres. Per tant, com a persona aliena a la festa fallera, desconec quines són aquestes activitats i així doncs, no puc opinar. I a més, dubte que dins de cada falla hi haja

un nombre important de fallers que promoga i participe directament de les activitats, tant culturals com esportives, que es proposen. Crec que si existeix alguna finalitat, aquesta està basada a obtenir beneficis com premis i subvencions que finalment són pagades amb diners públics, sempre de cara a la galeria. Com a ciutadana pense que es podrien estalviar aquests diners públics i destinar-los a altres causes socials i educatives més importants. Són molts els diners públics que es destinen a les falles, no només subvencions, sinó tots els serveis públics que es mobilitzen per a les falles de forma gratuïta. Serveis públics com policia local, policia nacional, bombers, protecció civil... a més de l'atenció sanitària per a atendre tots els casos d'ebrietat, que minven les seues funcions cap a la resta de ciutadans. L'única part positiva són els beneficis que reben les empreses d'hostaleria i de restauració, gràcies al turisme que aquesta festa proporciona.

Temps perdut?

CARRERS TALLATS. UN “PLEIT” CONTINU ENTRE VEÏNS I FALLERS Carrer de València tallat per la mascletà. Fotos: arxiu de ciberfallas.com

CIRCULACIÓ I CARPES AL CARRER EN FALLES. Circular en falles pels carrers és caòtic. Carpa de la falla Convent o Jesrusalen plantada al carrer Xàtiva de València al 2017. Fotos: Levante..com

Temps perdut?

TEMPS PERDUT… O INVERTIT? ELENA I MARIA GONZALEZ I GARCIA Germanes, membres del grup de cultura i falleres de l’ Ac Falla del Port des de menudes

uina pregunta tan complicada. Les falles... Temps perdut o invertit? Així de sobte diríem temps perdut, totalment; de fet cada any escoltem algú dir:

"A l'any que ve em borre de la falla!" "Jo no tinc per què aguantar açò!", "Quins maldecaps sense sentit" Quantes d'aquestes frases escoltem i repetim any rere any? I és que, si ho pensem bé, la falla ocupa gran part del temps de les nostres vides i no és d'estranyar que arribe un moment en què acabem fins als nassos i vulguem enviar-ho tot a

pastar fang i és aleshores quan te n'adones de tot el temps que has perdut dedicant-li'l a ella, a la falla, a la teua falla. Els fallers i falleres, no tenim una vida i a banda una afició. NO, nosaltres, vivim PER i PER A la falla. No ens n'adonem però els nostres dies transcorren al voltant d'aquesta i de les seues activitats. Acabem el 19 de març i hores després ja estem pensant en reunir-nos per tancar conters, escollir president/a, nova directiva i per tant, nou exercici faller. A partir d'aquest moment comencen de nou un fum d'activitats sense parar: la baixà, les disfresses, les reunions, Sant Joan, festes d'estiu, activitats esportives i culturals, teatres, llibrets, play-

backs, paelles, concursos... Un no parar d'activitats, on el temps corre tan de pressa que no som conscients d'aquest fet i així passem d'infantils a cadets, de cadets a adults i d'adults a... en fi, creixent al mateix temps que creix la nostra festa. Eh! Aturem-nos! Però què estic dient? Les falles una pèrdua de temps? Això mai. Mentre escric aquestes grafies, respire, reflexione i sé, que mai no he perdut el temps pertanyent a la meua falla, formant part d'una tradició, sent part d'una història viva que va escrivint-se a poc a poc. És clar que ser faller o fallera de vegades és dur i cansat però, no obstant això, per a mi no és perdre el temps sinó més bé invertir-lo. Temps invertit en socialitzar, en conéixer gent amb la qual, molt probablement, no tindries gaire

Temps perdut?

“Els fallers i falleres, no tenim una vida i a banda una afició. Nosaltres, vivim PER i PER A la falla. Els nostres dies transcorren al voltant d'aquesta i de les seues activitats. relació; pertànyer a una família, perquè així és com al cap i a la fi ens sentim, una família on cada membre pensa de forma lliure però tots units pel mateix fil, la tradició. Temps invertit aprenent d'on venim i qui som com a poble. Lluitant per mantenir viva la nostra història. Temps invertit en oci, rialles, discussions i aprenentatges gratuïts que vénen de la mà de llargues converses asseguts al cau faller.

Temps invertit en nosaltres mateixa, mostrant tot el millor que sabem fer, sorprenent-nos fins al punt de fer coses de les quals mai no pensaríem ser capaços, aprenent a escoltar, dialogar, debatre, buscar idees i treballar en grup. Un temps invertit que ens ajuda a somiar, a perdre la vergonya, a conéixer -nos millors, a enfrontar a nous reptes, a superar-nos, a saber guanyar amb respecte i perdre amb dignitat. Així que, sense cap dubte ni titubeig, puc dir als quatre vents i argumentar ferment que ser faller és dur i cansant però que mai no és perdre el temps. Cadascun dels anys que he dedicat a pertànyer a aquesta comissió han sigut una inversió de temps; amics, companys, aprenentatges, tradicions,

reptes, llàgrimes que et fan créixer i rialles que alegren el dia més trist; en definitiva, milers de moments inoblidables. El temps corre i nosaltres amb ell, continuant la festa, lluitant per unes tradicions que mai no caiguen en l'oblit, posant en el lloc que mereix la nostra llengua i la nostra identitat. Per tant, encara que aquest any, de nou, torne a repetir "a l'any que ve em borre!", doncs ja comença a ser tradició, no dubteu, que si algun dia em busqueu, de segur em trobareu dintre del cau faller; pledejant, pegant crits, xarrant o organitzant qualsevol d'activitat però; sempre em trobareu aprenent, en família i invertint de la millor forma el meu temps.

Temps perdut?

Una imatge val mÉs que mil paraules... Ací vos deixem el nostre arxiu fotogràfic del passat exercici i de tot allò que portem ja fet a l’actual. Un fum d’activitats on si alguna cosa queda clara, és que els fallers i falleres d’aquesta comissió ENS HO PASSEM D’ALLÒ MÉS BÉ i MAI PERDEM EL TEMPS!!!

Temps perdut?

A taula i al llit al primer crit!

1er dia

Disfreesses

Valencians ens peu alceu-se ...

Despertà

L’ofrena

Agraïments Rialles

tradicions

Temps perdut?

Animal Party

Tres dies de falles, tres dies de dinars i de festa

Col·laboracions

Equip Turisme

Nits al cau faller

La plantà

Campionat Port-nigma

Presentació llibret 2018 Que no pare la festaa!

Temps perdut?

Tribut “Port Mercury”

Fira d’Abril

Halloween 9 d’Octubre

Temps perdut?

Proclamació

Presentació

Compte enrrere per a falles

Presentació d’esbossos

/'trawɾe tem'ps 'dono ja/ Estar dintre del món faller sí que és una odissea i no la d'Homer. No podem perdre ni un segon perquè si això ocorre, després el temps ens ve a la contra, i hem de traure'l de baix les pedres. Hi ha tanta cosa a fer que de vegades fins i tot se'ns oblida viure el moment, per això cal aturar -se i passar-ho bé, encara que siga ràpid i veloç, perquè semblem màquines activades les 24 hores del dia, no només els dies de falles no, els 365 dies de l'any.

“QUI TEMPS ESPERA, TEMPS LI FALTA” 63

Traure temps d’on no hi ha

FALLER HUMANOIDE ESTEFANIA CATALÀ I NACHER Delegada de cultura Ac Falla del Port

...2...1... Comencem. Agenda en mà, programació fallera, blusó, polar, parca.. Estem preparats per la batalla. Els fallers som els avatars valencians, l'energia no s'atura si parlem de falles. Els fallers som màquines que mai no s'aturen, qui ha dit que falles només són tres dies? El ritme frenètic és evident. No només és el ritme al qual hem de fer-ho, el que és impressionant és tot el que hem de fer, el que volem, el que hem de saber, el que s'exigeix, i el que s''espera de nosaltres. Som, fallers, escriptors, periodistes, fotògrafs, cuiners, esportistes d'elit, pintors, poetes, cambrers,

indumentaristes, jurats, editors, redactors, actors directors, traductors, juguem a jocs de taula, però també a jocs de carrer, constructors, obrers, gestors, economistes, directors de banda, organitzadors d'esdeveniments, DJ's, coordinadors, monitors de temps lliure, filòlegs, dissenyadors, publicistes, inventors, manipuladors de grues, transportistes, cantants, ballarins, electricistes... No creeu que som una espècie poc valorada per a tot el que fem? Qui ha dit que ser faller només es ballar, passar una bona estona i despreocupar-se del món? Qui pense açò és perquè no és faller o no ha estat una setmaneta a prop d'un faller. Però clar, parle d'un faller com

cal, el prototip de faller que viu les 24 hores del dia els 365 dies de l'any pensant en la seua falla i 300 d'aquests 365 dies està al casal, pensant, organitzant i realitzant tot allò que és necessari perquè tot isca com s'espera. Com cal, com ha de ser, com ens han ensenyat des que portàvem bolquers i xupó. Vinga va, cofesseu-ho ... Vosaltres de menuts de segur que primer us ensenyareu el nom de la vostra falla que a dir pare o mare. Això, ho sé jo, jo ho he vist. Estem parits per ser fallers, per viure intensament tot allò que conforma la festa fallera. No entenem el món d'una altra forma. I arriba un any que ens cansem, alguns abans que altres, i decidim que l'any següent no serem fallers, i tenim l'increïble valor de

Traure temps d’on no hi ha

prendre la decisió d'esborrarnos, encara que ningú no s'ho creu ho fas, t'esborres, mentre passa l'any vols auto convencerte que no eres tan necessari, que podran fer-ho sense tu, que no és per a tant, que tot en la vida no gira al voltant de la falla. Que exagerat ets...! Ni que no tingueres més coses a fer en la vida. Bé, passes l'any... Segueixes pensant que ho superaràs, que no era per a tant, tan sols queden els dies de falles, que total, passen volant... Podré superarho...i s'acosta i comences a sentir els coets, veus les carpes, passes per les falles i escoltes a la gent, jugant al parxís, trencant perols, fent karaoke, es riuen i ho passen d'allò més bé, i tu... Seràs bajoca! Perquè ho has fet?... Si estàs programat per a ser faller... Vinga, aguanta.. Només queden 3 dies. Tot passa....

Arribes a casa i de cop dius: -He decidit que... eixiré a l'ofrena m'han convençut. Ara? Tot a última hora, amb tot el temps que has tingut per a pensar-t'ho? Si, ixes a l'ofrena, ho passes d'allò més bé i... El dia 19 a les 22.30 just quan es crema la falla gran, inevitablement tornes a ser faller. I des d'eixe just moment el temps ja va en la teua contra..... Tornes a activar tots els teus mecanismes i el ritme frenètic de la festa comença a córrer per les teues venes. Tot és voler-te planificar i tens mil coses que fer, estudies, treballes, tens fills, tot el que tu vulgues, però sempre has de tenir una estona lliure per a invertir-la en la falla. El teu temps es mesura partint d'un punt exacte, la falla. Tot gira al seu voltant, i si no tens temps, te'l busques. El traus de baix de les pedres, però el traus. Sempre tens

temps per baixar al casal un divendres, recordar anècdotes, riure, gaudir i organitzar, planificar i pensar en tot allò que queda per fer, perquè és divendres 22 de març però tu ja estàs pensant en les falles 2020, perquè ja estan ací, perquè les falles no comencen i acaben, les falles són un cercle, i ja ho has vist, és molt difícil eixir-ne d'ell. Ser faller o no, no és una opció, perquè estàs programat, ho portes a la sang, perquè dir PORT abans que pare/mare és la senya més clara que has nascut per ser un faller fet d'acer inoxidable, el Terminator de la festa, el que és capaç de tot i de tot sap, i que viu per la seua falla i la seua falla viu per cadascun d'ells.

Traure temps d’on no hi ha

ELS FALLERS I FALLERES VALEM PER A TOT Alguns exemples de falleres i fallers humanoides. Arxiu: Silvia Osma i Elena González

Traure temps d’on no hi ha

NO HI HA TEMPS PER A TANTA COSA CLÀUDIA BIXQUERT I RICART ESTEFANIA CATALÀ I NÀCHER Grup de cultura AC Falla del Port

(19 de març, 23.00 h. Que estem tristes, acaben de cremar la falla. S'acaba el món. Estem tan tristes i decebudes que només volem menjar-nos, tranquil·lament, un xocolate amb xurros abans d'anar a dormir. Demà restarà només l'empremta del foc als carrers buits... És l'hora que ens acomiadem i descansem... Fins a l'any que v... ESPERA! Si divendres hem de quedar... ) Es: -Per a què!? M: -Com que per a què? Doncs per a parlar de la disfressa que només queden 10 dies per a festes del poble i encara estem així.... perquè us recorde que, les falles participem en la cercavila. Però bé,sí, després ja podrem descansar... C: -Un moment, però i a la baixà no ens hem de vestir? El: -Ostres és veritat, ja se'ns oblidava. No passa res, no perdem els nervis que després d'açò ve el gran descans ... Es: -D'acord però a la reunió es va dir que Sant Joan també ho celebraríem al cassal, així que haurem de prepararho tot per a gaudir d'aquesta festa, i així també donem suport a la festa de les fogueres a Alacant. C: -Bé, doncs després de Sant Joan podrem parar.... ui! Whatssap: (Cli-clin, cli-clin) C: (Traient el mòbil)- Un segon, que la delegada d'esports de la falla ha rebut un correu de Junta Local Fallera dient que preparem els equips de volei platja que jugaran aquest estiu... El: -Bé, aleshores enviarem un missatge de whatsapp a la falla perquè la gent s'apunte i participem, així que haurem d'entrenar una mica també... M: -Entrenar?... Uf, jo passe, per sort, tenim setembre per dava... El: -És que... C: -Què? Ara què? El: -És que setembre, vol dir que sols queda mig any per a falles, així que hem de fer una festa que ho celebre, i JLF n'ha prepara't una... amb castell de focs inclòs! Es: -Veges, veges! Tot per l'aire! I açò serà la cloenda fins a les falles que venen. No?

Traure temps d’on no hi ha

M: -Ei però i que fem? No celebrem el 9 d'Octubre? C: -Dona és un dia molt representatiu... M: -... doncs quedem i preparem unes activitats per als més menuts i així mira, anem fent la promoció del valencià, recordeu que l'hem de presentar a febrer que no se'ns oblide, el concurs és molt intens, un joc d'atzar diria jo, perquè mai saps per on agafar els resultats, tota una sorpresa.! El: -Jaume I tenia 100 soldats.... Es: -Si tu canta, canta... TIN un ganxo, enganxa't la trena que et caurà! C: -Aii, ara sí, passat octubre arriba el moment tan esperat.... perquè feu eixes cares? Què passa? El: -(posant-se el ganxo al monyo)-Doncs que per si ho has oblidat, a partir de novembre comencen les proclamacions. Mare meuaa! i la treta, haurem de preparar ja el llistat de les i els candidats. M:-Però a vore, xiques segur que no podem fer un paronet? Es: -NO! La presentació ja està ací, hem de començar a escriure el guió, buscar el local, preguntar als fallers que eixiran, mmm... Ah! Comprar les traques i contractar al DJ. Per cert, qui ens presentarà l'acte enguany? C: -Que no s'estenga el pànic que després ve Nadal, temps amb la família.... Es: -Família fallera voldràs dir... C: -Com? Es: -Que hem d'anar a per la loteria. I si rifem la cistella, caldrà fer les paperetes i començar a vendre-les, com més paperetes venudes millor. M: -I els dècims? No ho deixem per a última hora que després no hi ha prou per a tots no us oblideu. WhatsApp (Clin-clin, cli-clin) El: -Uii, heu sentit? Crec que ha sigut el mòbil (Trau el mòbil) El: - Si... Efectivament, un missatge que diu que en gener comencen tots els tornejos i que les llistes de participants han d'estar presentades. M: -D'acord, tranquil·les, jo vaig preparant els Excels a l'ordinador per a penjar-los al tauler del casal i que la gent comence a inscriure's que si no ens agafarà el bou... Es: -Recorda: parxís, dòmino, tenis taula, pic i maneta, pòquer, truc, dards... El que siga per aconseguir un banderí! Perquè nosaltres som una falla ben participativa! C: -Perdoneu l'atreviment però... i el teatre? Se'ns havia oblidat per complet, hem de fer un llistat de totes les obres que hem de veure, que després les entrades s'esgoten i ens toquen els últims seients. I amb els paquetets que menja la gent, els telèfons mòbils sonant, i nosaltres que estem mig sordes no escoltem res. C: -Saps reina?? Es:-Disculpeu m'havia distret, estava pensant quin serà el tema del llibret... El: -OSTRES, EL LLIBRET! L'hem de començar ja, millor fem pluja d'idees i pensem la gent que ha de col·laborar, perquè com més gran siga millor, com més gros o quan més pese. Perquè si vos dic la veritat, jo trobe que això dels llibrets deu anar a pes... Perquè penseu-ho bé... M,Es,C: -El què?

Traure temps d’on no hi ha

El: -Que no hi ha dies materials ni ment capaç d'aguantar tostons com alguns que se'n fan últimament... I per tant, o van a pes, o és el nom que pose a la portada... a saber. De totes totes nosaltres ho intentem. Perquè no guanyem, però igual ens criden de la mostra de llibrets de Gandia! C: -Sí, això ens falta... Bé, doncs una vegada acabat el llibret, ara sí que ens mereixem les vacances, no? M: -Però xiques, si de seguida venen les paelles!! Es: -Per cert, jo crec que tinc una idea per a fer-nos samarretes. Podríem posar-nos alguna frase xula... '' Gent jove amb... '' M: -Mmm no, massa llarga, millor fem publi del nostre llibret. El: -Ah espereu i el futbet? No volíeu participar també? Mare meua quantes coses... C: - I l'enigma, quan dieu que és? Perquè no ens el podem perdre, amb tota la polèmica que hi ha caldria anar a veure'l per si passa com l'any passa... Es: - Jo no vull anar, l'enigma sense Ramon no és el que era!

(Arriba febrer i venen tots els atorgaments de premis, que si els de cultura, els d'esports... i la Gala Fallera... rebrem enguany a la Fallera Major de València, perquè per si no ho sabeu és de Cullera, i quan menys ens donem conter ...MARÇ)

El: -Però si sense adonar-nos-en ja estem en març. M: -Recorda que has de preparar el programa de festes de la setmana fallera. I recordeu que a partir del dia 1 comencen les mascletades. Es: -Haurem de fer quedaeta fallera per a anar a vore'n alguna que altra. C: -Si dona si, no ens perdrem res no! El- i.... Ja estem en falles!! M: - Que dius!! Si encara no estem en març... El: - Ja ho sé però.... És la Crida, i hem d'anar! C: -No ens podem perdre l'obra que Chofre Produccions prepara durant tot l'any. El: - Ai... De seguida la Gala Fallera... Quina il·lusió... L'any que jo siga fallera major haureu d'acompanyar-me... M: - Que si pesada, però com no ho eres encara, eixe cap de setmana ens l'estalviarem. C: - Sort que podem descansar perquè la setmana seguen ja comença tot... M: -Jo ja estic descarregant-me receptes d'internet per a fer-vos postres, pizzes, pasta i arrossos per als concursos de la falla. Es: - Hahaha, recorda que la canella no és una espècie per a la lasanya!!! M: -Vaig a fer com si no t'haguera sentit... Perquè estic pensant en totes les coses que ens queden per fer... A veure quan ens passa aquesta senyoreta les festes que hem de fer enguany, perquè ''el rocio'' és evident que el farem... Però que més? El: -Tranquil·la que ja ho tinc tot pensat... C: -I quan menys ens n'adonem estem en la plantà posant pedretes....

Traure temps d’on no hi ha

Il·lustració de Roberto Català i Nàcher

Es: -Si en això estic pensant jo, en les pedretes... M: -Sabeu com arribem al dia 17? Com la fallera calavera... ja cal que ens posem maquillatge, ja! C: -I de seguida ja estem amb el vestit posat i ballant pels carrers... QUINA EMOCIÓ! Ja note com em pesa la falda de nou... El: - Quina llàstima que tot s'acabe la nit del 19, no? Es: -Dona és que necessitem dies per a tornar a començar a fer tot el que hem de fer... Algun dia s'han d'acabar no? C: -Uf.. Hui en realitat és el pitjor dia. M: - Si, jo crec que hauríem d'anar al passeig a per xurros i anar a dormir prompte. El- Què quina presa tens? M: - Que si no comencem ja, no ens donarà temps a res!!! El: - Doncs bé, el que tu digues, a quina hora ens alcem demà? M: - Esteu segures que tenim temps per a gitar-nos? Igual si anem al casal, ja podem anar començant... C: -Em sembla bé... Es: -Però que digueu!!? Tranquil·les... Que les falles són 3 dies i hi ha temps per a tot! C: -De tranquil·les res, que amb només 365 dies NO HI HA TEMPS PER A TANTA COSA!

Traure temps d’on no hi ha

“Els dies de falles solem fer un horari molt especial, comencem a les 2 de la matinada fins a les 8 de la vesprada sense parar”

“Per a la setmana de falles solem obrir l'agenda el primer diumenge de febrer, i certament és una bogeria, ja que molta gent ve a fer cua per a agafar les millors hores”

ELS NOSTRES TRESORS ENTREVISTA A ALVARO PERIS PERRUQUER, MAQUILLADOR I FALLER Per Elena González i García

Traure temps d’on no hi ha

No hem volgut oblidar-nos-en d’una part molt important de la nostra festa: els perruquers i perruqueres. Sense ells no seria possible lluir com ho fem. Però no se’ns oblide que per a ells els dies de falles són una bogeria, ja que a la majoria els falten hores al dia per podernos pentinar a totes. Es per això, que ens hem possat en contacte amb un amic nostre de Burjassot que, a més de ser perruquer i maquillador també és faller, perquè ens conte en primera persona l'Odissea que suposa compaginar ambdues coses.

Álvaro parla'ns un poc de

tu. Quina edat tens, des de quan eres faller, a quina falla pertanys i a què et dediques. - Hola! Tinc 26 anys i forme part de la comissió de la falla Doctor Domingo Orozco i Bailén, en Burjassot i sóc faller tota la meua vida. Sóc perruquer i maquillador.

vaig començar a pentinar per les cases, i a banda fa quasi dos anys vaig començar un màster en maquillatge Dintre de la falla, quin tipus

d'activitats realitzes? Tens algun càrrec? -La veritat és que en realitze moltes, aquest any sóc de la junta gestora juntament amb 4 persones, a més a més, sóc l'encarregat dels playbacks, l'activitat més característica de la nostra falla. Quant de temps has de

dedicar-li a aquest tipus d'activitats o càrrecs dintre de la falla? Et suposa un esforç o sacrifici gran? Creus que és una pèrdua de temps? -Està clar que a qualsevol càrrec cal dedicar-li molt de temps, pel que fa a la gestora som 5 persones i malgrat això, tenim moltes reunions, tant internes de

la falla com del sector al qual pertanyem en JCF. Pel que fa als playbacks, la veritat és que li dediquem molt de temps, ja que és una activitat que per fer-la com cal té molta feina, tant de ball com de decoració, vestuari, maquillatge i també de perruqueria, ja que és un conjunt de tot. No ho considere una pèrdua de temps, ja que són activitats que les realitze molt a gust. Dintre del món de la

perruqueria el teu fort són els pentinats de fallera, de fet sabem que aquest any pentines a Zaira, una de les xiquetes que componen la Cort d'Honor de la Fallera Major Infantil de València. Com vas decidir que t'hi volies especialitzar? -Més que decidir que volia

Quan vas decidir que

volies ser perruquer? Quant de temps portes exercint l'ofici? - Vaig decidir ser perruquer amb uns 14 anys, més o menys, porte exercint quasi 10 anys. Una vegada acabada l'ESO vaig fer el cicle mitjà de perruqueria i en acabar-lo, vaig començar a treballar a una perruqueria, però abans, mentre estudiava

PRESELECCIÓ FALLERES MAJORS DE VALÈNCIA A LA FONTETA DE SANT LLUÍS, 2018

Zaira, component de la CHFMIV 2019 pentinada per Álvaro Peris , desfilant abans de ser seleccionada Foto: cedida per Álvaro Peris i Delgado.

Traure temps d’on no hi ha

especialitzar-me en aquesta tasca, va ser per veure des de ben menut a la meua mare, que realitzava el pentinat a moltes falleres i jo vaig aprendre veient-la, i en començar al món de la perruqueria vaig decidir que jo també m'hi dedicaria de manera professional. Aquest any tinc el privilegi de pentinar a Zaira, i això, per a un perruquer especialitzat en aquesta matèria és una sort i puc dir que per a mi també és un autèntic privilegi. Hi ha moltes

perruqueries que es neguen a realitzar pentinats de fallera perquè consideren que és un caos i una bogeria... Que n'opines? Que suposa per a tu? -Mai no he comprés a la gent que pensa això, ja que és un treball que juntament amb la indumentària i el maquillatge, també molt importats, fan que una fallera estiga molt bonica. Per a mi és tot un plaer poder pentinar a tantíssima gent, tant els dies de falles, com la resta de l'any. Quan obris l'agenda per

agafar torn dels pentinats de fallera? -Durant l'any es pot agafar torn sempre que la gent vol, però, per a la setmana de falles solem obrir l'agenda el primer diumenge de febrer, i

CURS DE PENTINAT DE FALLERA. Álvaro, impartint un curs per aprendre a realitzar pentinats de fallera Fotos: cedida per Álvaro Peris i Delgado.

certament és una bogeria, ja que molta gent ve a fer cua per a agafar les millors hores. A quina hora sols

començar a pentinar els dies de falles? -Els dies de falles solem fer un horari molt especial, comencem a les 2 de la matinada fins a les 8 de la vesprada sense parar per a res. Comptes amb ajuda

extraordinària aquests dies? - Si aquests dies som quasi el doble de gent treballant, pel

que fa als pentinats tinc al meu germà ajudantme a preparar els cabells de les xiques. Passa la pinta per desembolicarlos els cabells, els posa la gomina i els fa les tres ratlles, i la resta del procés ja és la meua feina, i per al maquillatge a banda de Cynthia, la nostra maquilladora, està la nostra esteticista Marta ajudant-la i de vegades també la meua cosina que és maquilladora. Suposem que quan

Traure temps d’on no hi ha

arriben els 3-4 dies forts, et faltaran hores al dia per poder fer-ho tot. Conta'ns una mica com són dies de falles per a algú com tu: perruquer i faller. -Per a mi els dies de falles són un vertader estrès, son moltíssimes hores de feina, ja que des del dia 14 de vesprada estem pentinant sense parar fins al 19, hi ha dies que és impossible anar a la falla, però sempre en els poques estones que tenim intentem anar a sopar, i desconnectar un poc de la feina, podríem dir que els dies que podem gaudir són el 18 de vesprada i el dia 19, ja que aquest dia sols pentinem i

maquillem a algunes falleres majors que ho necessiten. Per finalitzar, dis-nos...

Alguna volta has pensat "O una cosa o l'altra" en acabar les festes? Què és allò que et fa continuar endavant malgrat la bogeria que suposa compaginar ambdues tasques? -La veritat és que mai ho he pensat, per a mi és complementari, ja que sense un perruquer o una maquilladora, les falleres no podrien lluir tan bé, també són molts els factors que ens fan seguir amb aquesta bogeria. Durant aquests dies, molta gent ve a veure'ns i ens porten

PENTINAT DE FALLERA. Falleres pentinades per Álvaro amb les tres ratlles i els tres monyos Fotos: cedida per Álvaro Peris i Delgado.

ressopó, desdejuni, dinar, i mentre estem '' al lio'' anem pagant un mosset, també passen per la porta de la perruqueria moltes falles fent les cercaviles i ens apropen l'ambient faller per tindre'l molt present. Moltes gràcies pel teu temps, que sabem que ja comença a ser poc i sobretot per la teua atenció. - Moltes gràcies a vosaltres per comptar amb mi, i moltes gràcies per fer-me participe i deixar compartir amb vosaltres la meua feina, perquè la gent puga veure des d'un altre punt de vista els dies de falles. Una salutació.

/ tem'ps ðe kɾejʃe'ment/ L'experiència sempre s'adquireix amb el pas del temps, tots creixem al ritme que la vida ens marca, fins i tot els pobles, les civilitzacions, amb tot el que això

implica. Des

del

més

xicotet canvi a un racó d'un barri a l'expansió d'un poble a l'altra banda

riu.

creixement és inevitable d'alguna

manera,

tots

El i en

participem d'aquest.

“EL TEMPS TOT HO CURA” 75

Temps de creixement

EL POBLE CREIX I LES FALLES AMB ELL ESTEFANIA CATALÀ I NACHER Delegada de cultura Ac Falla del Port

Cullera Cullera és coneguda per tot arreu perquè compta amb la desembocadura del riu Xúquer, de la qual dista un km. Està situada a 37º 27' longitud Est i 39º 10' latitud Nord del meridià de Madrid. El terme de Cullera pertany a la comarca de la Ribera Baixa del Xúquer. La zona en la qual s'ubica el nucli urbà i el seu corresponent terme és la vall situada entre la muntanya de Cullera i la Muntanya de Favara i de Corbera. És per tant una depressió travessada pel riu Xúquer que delimita la ciutat entre la vessant de la muntanya i el seu torrent d'aigua. Així, el terme (les

terres de conreu)s'ubiquen, majoritàriament, al marge dret del riu. Fet i fet, el terme de Cullera delimita en semicercle amb les terres de Sueca, Fortaleny, Corbera, Llaurí, Favara i Tavernes de la Valldigna. A l'Est ho fa amb 16 km de platja de la Mediterrània. Pel que fa a la morfologia del terreny, val a dir, que es tracta d'una zona plana, llevat de la muntanya, constituïda pels successius arrossegaments del Xúquer que han donat lloc a terrenys de considerable profunditat. Pel que fa als accidents litorals, de Sud a Nord, destaquem les desembocadures de l'Estany o Riu de Corbera, la Punta Negra, el Cap del Dimoni, la Punta de l'Illa, la Punta de la

Farda i el Racó de València.

D'un poble de barris a Ciutat… La disposició del poble de Cullera marcada tradicionalment per les barriades i pedanies ha convertit als habitants d'aquest poble en ciutadans d'una petita ciutat de barris. Malgrat que no som una gran ciutat el nostre poble compta amb diverses pedanies que conformen el conjunt de terreny habitat pels cullerots i les cullerotes. El riu, la mar, i la muntanya han estat claus en la disposició dels assentaments humans des dels primers temps d'existència. El Brosquil, El Dosser, El Far, El Mareny de Sant Llorenç, El Marenyet i L'Estany són els

Temps de creixement

FALLA LA BEGA. ANY 1963. PRIMER MONUMENT PLANTAT Arxiu: Foto de la Falla La Bega de l’exposició del seu 50 aniversari

diversos focus de població que queden allunyats del centre històric de Cullera, però mantenen un fort vincle d'unió amb el centre urbanitzat del poble. Pel que fa als barris, des dels més antics, fins als més modernament urbanitzats, cal esmentar que tenen particularitats que diferencien els seus habitants però altres moltes semblances que fan que la idiosincràsia del nostre poble es reflectisca en el seu dia a dia.

El poble s'expandeix i les falles amb ell… Cullera, al cap i a la fi, és una ciutat de barris, i cada barri té les seues distincions, les seues botigues, els seus parcs i els seus bars, i els seus llocs de

reunió, i com no, en cada barri hi ha diverses falles. El poble ha crescut i s'ha expandit, de manera que ha creat nous llocs d'assentament quotidià, on la gent ha habitat des de fa molts anys. El lligam entre les falles i els barris ha estat innegable des del primer moment del naixement de les falles de Cullera. Una prova d'açò és el fet que la primera falla fundada en Cullera fa ara 91 anys va ser la Falla Taüt (1928) una comissió que situa les seues falles al centre històric de la ciutat, que malgrat ser la més antiga no és la que més monuments ha plantat al llarg de la seua història. Seguida de la plaça d'Espanya, situada a la plaça de l'ajuntament que es va fundar l'any 1942. Aquestes dues i la Falla Passeig-Mercat (1946) van ser les primeres falles que se situaren al barri de la Vila. En 1944 va ser Fundada la Falla

del Sant Antoni, un barri que va haver d'esperar fins al 1979 per tenir-ne una altra falla, la Falla Plaça Mongrell. Els habitants del barri del Raval de Sant Agustí van esperar fins al 1966 per crear la seua primera comissió, la Falla Raval de Sant Agustí i no fou fins al 1994 quan s'hi va crear la Falla Plaça Alboraia. Amb l'expansió del poble i l'augment d'urbanització del barri de la Bega, la zona propera al riu i al Port pesquer i esportiu, van néixer la comissió de la falla La Bega l'any 1962, la Falla el Canet i la Falla País Valencià el 1975, la Falla del Port (1982), la Falla Rei en Jaume I (1998) i per últim la Falla Xúquer (2002). Amb l'augment del turisme al

Temps de creixement

FALLA BULEVAR, L’ÚLTIMA FALLA FUNDADA A CULLERA. Monument gran, any 2015 Arxiu: Joan Simó i Arlandia

poble, i la crescuda imparable del procés d'urbanització, la zona del Racó es va convertir en el focus central de construcció d'apartaments turístics, i com no podia ser d'una altra manera les falles van arribarhi a aquest punt del poble l'any 1993, amb la Falla el Raconet. Fa ara uns pocs anys, i pot ser, aquest a sigut el fet que ha fet que ens adonarem d'aquest curiós succés de la crescuda del poble i la consegüent creació de les falles de Cullera. El boom immobiliari va fer que a l’altra banda del riu s’hi

construirà una nova urbanització de cases familiars adossades en la major part dels casos, amb el naixement d’aquest nou ‘’barri’’ ha estat el consegüent naixement de la Falla Bulevar, la falla més jove del nostre poble, una comissió que va nàixer l'any 2009, i va ser la responsable de portar, per primera vegada en la història de les falles de cullera, una falla a l'altra banda del nostre estimat riu Xúquer. Un fet molt important que no podíem deixar córrer, ja que amb els anys tot passa, tot creix, tot augmenta i tot millora, i aquest fet és símbol que les falles i el poble

segueixen creixent. El temps que transcorre al poble també deixa, per descomptat, la seua empremta al món faller, un col·lectiu que es pot sentir ben orgullós de formar part d'aquest meravellós poble, el qual, tenim la sort de fer una mica més gran amb la nostra humil contribució.

Les falles són una festa de barri, i Cullera és una ciutat de barris, i des d'ací fem poble, i fem festa. Els fallers i les falleres de Cullera fem les falles més grans i al poble de Cullera amb elles!

Temps de creixement

EL POBLE DE CULLERA CREIX Visió d’una part del poble des del Castell de Cullera. Arxiu: J.Luis Grau i Sapinya

FALLA PLAÇA ESPANYA PLANTADA AL 1967 Arxiu: Pascual Carrasquer

Temps de creixement

CRÒNICA D’UN BARRI

“BENVINGUTS AL BARRI DEL PORT” Foto de: Jose Luis Grau i Sapinya

Temps de creixement

MARIA: 34 anys vivint al barri del Port - On aneu a viure?- Al Port? - Però què digueu? - Esteu bojos? Si allí sols hi han camps i xarxes de pescar. Quantes vegades he sentit contar a la meua àvia aquesta història; la primera vegada que els meus pares contaren a casa que se'n venien a viure al barri del Port. Quin disgust, pobra dona, la seua filla vivint al Port, ni al Raval ni a la Vila, al Port. No podia entendre aquella decisió, ella que havia viscut tota la seua vida al barri del Raval, un barri ple de vida, on tothom es coneix, ple de botigues i cases familiars. I la seua filla decidia trencar la tradició i vindre a un barri nou, ple d'edificis alts on el veí de dalt no coneixia al de baix. Un barri sense ànima, prop de la mar i envoltat d'horts. Així i tot, els meus pares continuaren endavant amb la seua aventura, ells sabien que aquest era el seu lloc i que el barri sols necessitava anys per a créixer. I tant que ha crescut, jo crec que pocs barris de Cullera s'han reinventat com aquest. Jo vaig nàixer, ara fa 34 anys, a aquest barri i sis anys després va nàixer la meua germana. Recorde perfectament com ha canviat i evolucionat el barri del Port. Nosaltres cada dia acompanyàvem la nostra àvia al camp de Pureta a comprar melonets o verdures. Baixàvem a jugar a la plaça del port, que després es va convertir en un parc i passàvem les estones als recreatius. Berenàvem al costat del Xúquer passejant per l'escollera; ací també vam aprendre a anar en bici, conéixer les fulles dels arbres o a ser creatives jugant amb pedres i terra. Els dies més calorosos els passàvem enfront de la platja d'aquesta zona, una platja tranquil·la i silenciosa; on el riu s'ajunta amb la Mediterrània i no hi havia ni Meduses ni ''xiringuitos''. A poc a poc el barri anà creixent i els horts es convertiren en alts edificis, com el ''Milenium'' o el ''Laura''. La meitat del passeig de l'escollera fou tapat per fer un port recreatiu privat. Aparegué un nou pont, majestuós, que donava accés al nou barri de Cullera, el Bulevar. També canviaren els locals comercials. El Sr. Iganacio tanca la seua menuda

tenda d'ultramarins on cada dia compràvem els aliments per fer el dinar o sopar. De la mateixa forma desaparegué Roca, un gran magatzem on compraven els botiguers. Així també la papereria dels pares d'Eva es va convertir en l'actual fruiteria que avui du la seua filla. La perruqueria de René va ser continuada pel seu fill Jose, qui conserva el nom del negoci però ja no té el lloro que tenia el seu pare; recorde quantes rialles ens treia aquell animalet, a més el negoci també ha evolucionat i ja no és una barberia sinó que ara és una perruqueria unisex. Al barri també han desaparegut locals mítics com, els recreatius de Dolores o la cafeteria ''Made in Spain''; però n'han aparegut d'altres adaptats als nous temps com una ludoteca infantil, una església modernista, la biblioteca i casa de la cultura reformades i renovades, el centre de salut ven a prop i una gran oferta gastronòmica basada en els productes del mar, gràcies a la proximitat del port pesquer. Al nostre barri també hi ha de supervivents com és la paraeta de Juan on hem comprat llepolies, revistes o utensilis escolars; la perruqueria de Luisa, que ens ha vist créixer o el restaurant ''Marvi'', anys servint peix fresc o el ''Bar pescadors'', que encara que actualment renovat i amb altra gerència, continua sent el punt de reunió dels pescadors de Cullera. Així és com un barri aïllat i quasi infravalorat s'ha convertit en un barri ple de vida, modern i actual. Un barri que creix sense parar i que va adaptant-se als nous temps. A més, se m'ha oblidat mencionar que aquest barri compta amb una comissió fallera que va nàixer amb ell, creada per joves amb il·lusió que sabien el que feien, que sabien que aquest barri creixeria i que farien una gran comissió com ho és actualment. Els meus pares van veure nàixer aquesta falleta i no dubtaren ni un moment en apuntar-nos falleres; primer a mi, amb tan sols quatre anys, i anys després a la meua germana, poc després de nàixer, i això que la meua mare havia sigut fallera tota la vida de la Falla Raval de Sant Agustí, però ells des que van decidir viure al Port sabien que les seues filles devien formar part de la vida activa d'aquest barri. Així que ací estem, falleres del Port i vivint cada dia el creixement i desenvolupament d'aquest barri, el nostre barri.

Temps de creixement

VISTA DEL PORT ESPORTIU DES DEL PONT DE LA BEGA L’Escollera ara te un port nàutic privat Arxiu: Jose Lluis Grau i Sapinya

PORT PEIXQUER Un dels majors atractius del barri Foto: Estefania Català

Temps de creixement

Estefania: 18 anys vivint al barri del Port El Port, un barri tranquil, el barri dels pescadors per

excel·lència. Un barri treballador que ha viscut de la pesca des dels seus orígens. Un barri que ha sofrit molts canvis però no perd la seua essència. El port pesquer és l'eix central, ací els pescadors segueixen la més rigorosa de les tradicions, cada matinada acudeixen a les seues barques per anar a la mar a faenar. A les 4 de la vesprada s'omplen de vida els carrers, la llotja obri les seues portes als comerciants que vénen a adquirir el peix més fresc i saborós de la ribera del Xúquer. És un plaer baixar i passejar per la vora del riu, les xarxes encara humides s'estenen i els homes les cuiden i cusen amb estima per mantenir-les per a l'endemà. Acaben d'arribar de la mar, amarren les barques que els donen la vida. L'ambient és el mateix que sempre, per més que passen els dies i els anys la tasca és la mateixa i es realitza amb la mateixa intensitat i emoció. De pares a fills... L'avinguda del port, el carrer dels pescadors.... El so dels motors i de l'aigua que esguita el marge del riu... l'olor de peix fresc i eixa brisa marina que porten des d'alta mar fins a casa. Els arbres

centenaris que veig des del balcó de ma casa són testimoni viu d'aquesta història que us conte. No puc evitar pensar que no fa tants anys ací no hi havia més que el riu... Que inundava la bega, que s'estén fins a la muntanya. En mig ara el nostre barri, impassible, inherent, fidel a les seues arrels. El ritme ve marcat pel temps i l'oratge. Els dies grisos les barques romanen quietes, només mogudes per les pujades i baixades de l'aigua que baixa des de l'assut. El corrent és el mateix que mou el temps... Els anys passen i l'anada i vinguda de gent és evident, nous veïns, nou costum, noves històries. Botigues de barri que obrin cada dia esperant els seus clients habituals, els de sempre, els que són fidels. Per més canvis que arriben ací segueixen, els restaurants més característics per la seua oferta de peix de la llotja, les perruqueries on es manté viva la unitat de la barriada, els forns que no donen treva… El Xúquer, el meu riu estimat, el devastador, que creix feroç fins a arribar a la mar, un riu que marca el ritme de les vides d'aquells que vivim al Port.

Un fum de llocs mĂtics que formen el barri del Port Fotos del barri: Estefania CatalĂ

Encara estem a temps

/eŋ'kaɾa 'estematem'ps/ Sempre estem a temps. Malgrat no tenir el control del temps, podem controlar els nostres actes. Sovint, sense saber-ho, tenim la capacitat d'escollir quin és el camí correcte, i si ho fem a temps, sempre haurem fet el pas correcte, i esdevindran les conseqüències aptes arran de les nostres accions. Si encetem ja el futur, potser arribe abans tot allò que ara no tenim.

“AMB EL TEMPS SÓN AMOS ELS APRENENTS” 85

Encara estem a temps

UNES FALLES CANVIANTS AMB UN PASSAT TERRORIFIC ÁLEX MORALES Secretari de Valencianisme i Cultura de Joves Socialistes del País Valencià.

a festa de les Falles ha estat sempre un esdeveniment qüestionat pels agents polítics del País Valencià. Cal recordar que l’inici de la nostra festa parteix de la necessitat de cremar els trastos vells fent una exaltació del canvi estacional de l’hivern a la primavera. De fet totes les festes paganes han estat lligades sempre a criteris climatològics o de primera necessitat. Ja ho diu el nostre himne faller i així es constata en cadascuna de les accions que nosaltres fem. Gràcies a la imaginació del

poble valencià, aquests muntons de fusta es convertiren en estructures artístiques que donaren pas a monuments que ara ens fan gaudir a totes i tots. Monuments artístics que convertiren els carrers en exposicions d’art i cultura. A part l’enginy del nostre poble, ens va conduir a pensar que seria interessant fer d’aquestes estructures, algunes convertides en rostres humans, una sana raó per la qual poder criticar els polítics, la societat o la moralitat imposada. Amb l’arribada de la Guerra Civil i el cop d’Estat a la

República i per tant al govern elegit per la ciutadania espanyola, el franquisme imperant que estagué quaranta anys en Espanya va saber moldejar i aprofitar-se d’aquesta festa per convertir-la, com sempre s’ha fet, en un esdeveniment religiós, cohartat en tot moment de llibertat i expulsant la llengua i la cultura dels valencians de la festa fallera. És evident que l’herència del Franquisme és ben palesa, de fet a hores d’ara, on estan emergent grups polítics d’extrema dreta que rebutgen les actituds democràtiques ja consensuades per la gran majoria de la classe política, ens adonem que el Franquisme segueix viu, i ben viu.

Encara estem a temps

FRANCISCO FRANCO REP EL BUNYOL D’OR DE BRILLANTS DE MANS DE LA FALLERA MAJOR, AMPARO CASANOVA Any: 1947 Arxiu: Junta Central Fallera

La festa de les Falles també ha estat històricament intoxicada pel franquisme i per tant per una ideologia masclista, homòfoba, retrògrada però sobretot lligada al conservadorisme nacionalcatòlic que no cristià. Les Falles això sí han evolucionat, i malgrat que queden alguns resquicis d’aquella Batalla de València que es va viure als anys 90 al País Valencià, amb la lluita constant per part de mitjans de comunicació – Las Provincias – o partits polítics blavers – Unió Valenciana o el mateix Partit Popular – la nostra festa ha mutat fins a aconseguir la reductibilitat d’aquests sectors reaccionaris a la cultura dels valencians.

Durant uns anys les comissions falleres participaven massivament, especialment al Cap i Casal, dels concursos “literaris” que desenvolupava la quasi extinta associació de Lo Rat Penat, ara capitanejada per gent que ni tan sols creu en la nostra llengua perquè no sap ni parlar-la. A hores d’ara aquests concursos no reben quasi Llibrets per a la seua participació, i ells ja s’ho faran veure; De fet, tot és gràcies a la tasca de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha fet que els valencianistes que creiem en la unitat de la llengua hàgem guanyat el discurs. Per sort, les comissions falleres realitzem ara una tasca cultural

envejable, que inclús a la nostra ciutat ha sigut substitutiva de la tasca que havia de fer la Regidoria de Cultura, ja que abans del canvi del govern progressista, a Cullera no existia un calendari d’activitats – teatre, exposicions, presentacions literàries, recitals... – més enllà de la tasca que es feia des de les comissions. En fi, hem avançat, i potser tot siga gràcies a què s’ha imposat el discurs del valencianisme pragmàtic, aquell que defensa des de la integració de tots els sectors de la nostra societat, un País Valencià on defense la cultura , identitat i llengua pròpia.

Encara estem a temps

CANVI DE ROLS CLÀUDIA BIXQUERT I RICART Membre del grup de cultura AC Falla del Port

a nostra història s'ha dedicat de manera social a construir un sistema de pensament i creences on la discriminació de gènere ha sigut l'eix central. És per això, que qualsevol acte cultural, tradició o festa de les que gaudeix la nostra societat, compta amb una exemplificació d'aquest sistema. Sembla que cada vegada que algú posa a la taula la paraula igualtat, es crea una mena de controvèrsia al voltant d'aquesta. Les Falles, per tant, com a reflex de la nostra societat, han estat mostrant-nos-ho durant anys. Es tracta d'una festa que ens ensenya de manera tradicional la vestimenta, a més del costum de celebrar Sant Josep a València. Com que

aquesta festa ve de molts anys enrere queden en ella residus de la societat en la qual va ser creada. Rols adquirits, figures importants, ninots representats als monuments, crítiques, i un fum d'elements més que ens fan reflexionar sobre la seua vertadera actualització.

eixir als diaris. Perquè la manera que tenim de funcionar és que si no es fa públic, no passa per nosaltres. És per això que en algun moment, algú va decidir que era hora de fer-se: LA PREGUNTA. ¿Hi ha igualtat entre dones i homes a les Falles? ¿Parlem d'una educació per la igualtat al món faller?

Si hem aconseguit actualitzar la música, la correcció normativa de les crítiques als monuments, les escenes d'actualitat als ninots, els concursos de teatre on deixant a banda els sainets hem encetat tota una competició per representar obres de grans autors fins i tot atrevint-se amb Molier. Com no hem sigut capaços, fins ara, d'actualitzar la igualtat de gènere? Tot va començar l'any 2018, però ja vos dic jo que du anys i anys de lluita, per a aconseguir que en 2018 tot començara a

Sé, que moltxs de vosaltrxs en llegir aquestes preguntes pensareu, ja estem altra vegada en si faller major sí o faller major no. Però aquesta és tan sols una ínfima part del que la pregunta engloba, i la seua intenció de fervos reflexionar. A partir d'ara el debat està servit. És necessari, perquè tot funcione, la intervenció directa de les diferents organitzacions i organismes públics, és per això que s'han obert i instaurat noves propostes per la igualtat. Tot i això, les falles com a element cultural i que recull grans visites, tenim l'obligació d'expressar i

Encara estem a temps

GUILLERMO DEL MAR, PRIMER FALLER MAJOR DE VALÈNCIA. La falla Blanqueria, presidia per Glòria Martínez (FMV 2008) ha modificat els seus estatuts introduint la figura de “Faller Major” Foto: elperiòdic.es

defensar els valors d'una societat igualitària en qualsevol dels àmbits, és per això que parle d'educació. Els xiquetxs són el nostre futur, un futur del qual encara estem a temps de participar, deixant la nostra empremta. El 2017 València va iniciar la que seria la primera edició dels Premis Caliu, els quals estan dotats de 7.000 euros que seran destinats a reconéixer la feina realitzada per la igualtat i la inclusió dins del món faller. Aquest projecte naix de diverses institucions, la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i la Conselleria de Cultura Festiva, dirigit a Junta Central Fallera. Motivant així a les comissions i fins i tot a la creativitat dels artistxs fallerxs a realitzar composicions que participen de la inclusió i la igualtat. Ja que els monuments seran sempre el vertader reflex de què som i què pensem. La cosificació i

sexualització del cos femení, ja no és benvinguda. Les crítiques i sàtires masclistes, no ens agraden i no les acceptem. A partir d'ara, naix tota una campanya que espere, estiga secundada per tota la comunitat fallera, integrants, visitants i espectadorxs. La diputació, també vol participar d'aquestes noves i emprenedorxs iniciatives, amb la dotació d'un banderí per la igualtat a les falles. Que a més, reivindica la lluita contra la violència de gènere i la igualtat d'oportunitats. Reforçant totes les seues noves accions perquè la igualtat puga ser per fi, una realitat. Combatre-ho està a l'abast de tots nosaltres, no defensem postures masclistes que oprimeixen qualsevol iniciativa igualitària, que resten llibertats als que ens envolten per ser el que són. Que un gènere no definesca la seua posició, o el lloc que ha d'ocupar. Podeu ser el que vulgueu ser, presidentxs, fallerxs majors o

infantils, volem delegades d'esports i delegats d'infantils, tresorerxs i secretarixs , milers de vicepresidentxs que ajuden a fer que la comissió gaudesca de les seues millors falles. Pirotècnics i pirotècniques que ens facen vibrar no sols el dia de la dona, sinó tot el mes de març, que amb 19 dies al davant teniu molta pell per a eriçonar. Músicxs que toquen fins a quedar-se sense alé, que les faldes volen i els faixins també. Amb aquest article el que pretenc és que feu suport a aquesta necessària actualització. Vos avise, les dificultats seran eternes, semblarà que els impediments són tants que no ens permetran aconseguir-ho. La lluita serà dura, però si es fixeu un moment i centreu la vista finalment podreu sentir per tot el vostre cos la sensació tan gratificant que us envairà. No deixeu que es perda en la llunyania i fixeu el vostre objectiu.

Encara estem a temps

ALFABETS DE FUTUR CLÀUDIA BIXQUERT I RICART Membre del grup de cultura AC Falla del Port

es coses han canviat, res del que coneixem és com ho era abans. Tot evoluciona a mesura que ho fem nosaltres. Les Falles, amb la importància que reben a la nostra terreta no poden quedar-se endarrerides. Hem de ser un referent cultural per a la nostra societat, bo, cultural i social. Hem de ser capaçxs de reflectir la pluralitat social de la qual gaudim als nostres dies, aquesta que ens suma. Parle concretament del col·lectiu LGTBIQ... i tantes sigles més que van incorporant-se dia a dia, oferint-nos una gran diversitat.

Sentir-se representat dins d'una comunitat, és imprescindible per a qualsevol ésser humà, que participe d'aquesta. Fins a aquest moment les Falles únicament gaudien, o millor dit, sofrien l'heteronormativitat. Dic, sofrien, perquè conscients deixaven apartada una gran part de la riquesa plural que ompli la nostra societat. Existeixen tants modes de vida com persones al món. No tenia massa clar, en començar aquest projecte, si el que havia de fer era documentar-vos sobre el tema, o intentar explicar-vos el que per a mi significa. Doncs bé, he intentat fer una barreja entre ambdues opcions. Allà vaig.

En primer lloc, em vaig preguntar pel llenguatge, fem ús d'un llenguatge inclusiu? És la nostra llengua discriminatòria? Després de llegir sobre aquest tema he arribat a la conclusió que la llengua no és discriminatòria, sinó l'ús que algunes persones fan d'aquesta. Ens queda molt per a aprendre però estem a temps d'aconseguir -ho. Petites mostres com canviar la paraula "maricó" per la de "borinot" (a la repetida cançó "Borinot, el qui no bote"), ofereix una solució a una ofensa patida per una part de la població. Açò, és fer un bon ús del llenguatge, aprendre que és el que dol, enregistrar-ho i posar -li una solució. TOTXS podem gaudir del llenguatge inclusiu, tranquilxs, no requerirà

Encara estem a temps

LES FALLES PODEN SER IGUALITÀRIES I DIVERSES. ENCARA ESTEM A TEMPS. Cartell de les falles a Turís 2017 i de la 1a edició dels premis Caliu per a “Falles igualitàries i diverses”

que es matriculeu a l'escola oficial d'idiomes, ni que pagueu una taxa per a examinar-vos a la Junta Qualificadora del Valencià. L'únic requeriment serà el respecte que haureu d'oferir a les persones que us envolten, no sembla tan difícil, veritat? En segon lloc, quin n'és l'element més gran que participa de les Falles i que es posa als nostres carrers durant tres dies, rebent un milió de visites? Diríeu que els monuments? Els artistxs treballen tot l'any per crear-los, surten a les places, carrers i carrerons el dia 15 de març, i allí llueixen fins al 19 de març que són

cremats. Segur que els que pareu a llegir aquest article n'haureu vist milers d'aquests, precioses composicions amb colors lluents i escenes plenes d'històries. Em podríeu dir si les escenes que allí s'interpreten gaudeixen de la representació d'aquest col·lectiu? D'acord, igual em podeu contestar que molts, però, de veritat, quants d'ells n'eren respectuosos? Quants d'ells no ofenien vertaderament les llibertats de persones que participen d'aquest? Quantes crítiques heu llegit que eren ofensives, acompanyant a aquestes escenes? L'associació LAMBDA es va constituir el 25 de setembre de 1986, amb la motivació de condemnar la discriminació legal i

marginació social que sofrien les persones d'aquest col·lectiu. A més fa 16 anys va tenir la iniciativa de crear el Premi Arc Iris, es tracta del primer premi valencià que ha distingit el treball de les falles per mostrar la diversitat sexual, de gènere i familiar en les nostres festes. La seua finalitat és "estimular el tractament respectuós de la realitat homosexual, trans., lèsbica i bisexual, així com reconéixer els valors d'ironia, crítica, enginy i gràcia, i encert dels monuments fallers quan tracten aquesta temàtica", com ha assenyalat Boronat dins d'un article a la web de l'associació Lambda. Al llarg del transcurs dels anys hem rebut notícies

Encara estem a temps

PORTADA DE LA REVISTA EGB Normalització de la sexualitat dins de la festa tradicional Arxiu: revista EGF

LAMBDA PRESENTA ELS PREMIS ARC IRIS Falla Lepanto-Guillem de Castro recollint el banderí a l’any 2017 Arxiu: Vivelasfallas.com

esperançadores, com per exemple que a Gandia es premien per primera vegada la visibilitat LGTBI als monuments, on s'ofereixen tres premis dotats monetàriament. Motivant la visibilitat del col·lectiu i la lluita contra la LGTB-fòbia, amb la normalització de la diversitat afectiva-sexual, fugint de l'esclavitud de l'heteronormativitat. Just durant el curt temps d'aquest any hem vist noves iniciatives a l'Ajuntament de València, com la creació i publicació d'un vocabulari inclusiu, que no faça cap classe de rebuig social, per a repartir en diversos

establiments, com més en siguen millors, i ajudar-nos en el foment del respecte. Però jo em pregunte, de veritat que necessitem tots aquests premis perquè funcione? Com hem arribat a la situació en què necessitem el reconeixement per fer les coses bé i de manera respectuosa? Hauria de nàixer de cadascú de nosaltres el respecte entre totxs. Però com ho aconseguim? Com podem combatre la fòbia? Tot resideix en l'educació que rebem, i encara estem a temps d'aconseguir-ho. Les Falles som com un gran aparador que mostra el que som com a societat. De veritat volem fer veure que som misòginxs,

LGTB – fòbicxs o masclistes? Com bé he dit, estem a temps. Estem a temps de corregir els errors que identifiquem del nostre passat. Estem a temps de millorar. Estem a temps d'ensenyar als que vindran que no han de tenir por de ser el que són. Estem a temps de dirlos que els donem suport i ho farem sempre a partir d'ara. Estem a temps de fer fora l'heteronormativitat i donar-li el lloc que mereix la pluralitat i diversitat social, que ens fa ricxs. Estem a temps de parar-li els peus a la LGTB – fòbia. Per què tot allò que ens resta vida no ho volem al nostre futur.

CARTELL D’ARRAN I SEPC. AVUI I SEMPRE “NO ÉS NO” Volem unes falles lliures de prejudicis, estereotic i sense sexisme. Arxiu: Arran.

CARTELLS PER LA CONCIÈNCIACIÓ. VOLEM UNES FESTES LLIURES DE SEXISME I HOMOFÒBIA. Arxiu: col·lectiu LAMBDA (dalt) i Ajuntament de Llíria (baix)

Engranatges Roberto Català i Nàcher

Il·lustració de Roberto Català i Nàcher

ngranatges que formen un rellotge, cadascun d'una forma, alguns més grans altres menuts. Alguns fan funcionar les agulles mentre altres, menys visibles, generen el moviment que marca les hores. Cadascun dels moments de l'any.

Engranatges que viuen aïllats però tots saben que formen part d'una família. De vegades, s'intercanvien. Uns es queden allà per sempre, altres ajunten les seues vides i fan que nous engranatges acoblen des de ben menuts en aquell rellotge que, tots, movem amb els nostres esforços. Jo mateixa en sóc un, tan sols un engranatge més, però, al llarg del camí he trobat altres que acoblen amb les meues dents. Uns altres, que formen part de la d'aquesta estructura que és la vida. Encaixem gràcies a estar junts des de molt menuts en el mateix rellotge. Alguns engranatges vénen i van. Deixen la seua empremta de la millor forma i en el seu moment fan que les coses funcionen millor. O pitjor... Però que, al cap i a la fi, funcionen. Els fallers i falleres d'una comissió generem el moviment perfecte perquè tot vaja rodat, durant cada dia de l'any fem possible alguna cosa que sols nosaltres entenem, que avance el rellotge. Formar part d'un rellotge et canvia tant que, fins i tot, algunes de les parts més importants de la teua vida s'articulen al voltant d'ell. Passen les hores i les vivències que guardem dintre ens fan evolucionar, ens creen aquest sentiment que anomenem ''faller'' i que no podem abandonar en cap moment. Som el mecanisme que genera la festa, cadascuna de les peces que fan que la comissió gire. Coneixem a altres persones que sabem que formaran part de nosaltres, per sempre, i ens unim. Ens unim per seguir girant. Ens unim per seguir generant art i alegria. Ens unim per a aprendre uns dels altres.

‘’Seguirem fent funcionar la festa, perquè nosaltres marquem el temps dels rellotges i les falles per a molts són el temps millor invertit en la vida.’’

LA DELICIA Forn i pastisseria La qualitat, el gust i l’experiència fan la diferència

Ouattara Noel C/ València núm. 26, Cullera C/ Cabanyal núm. 4, Cullera Per saber realitzar amb amor aquesta professió, heretada del seu pare, i per estimar el seu treball, els productes de La Delicia sempre et deixen un bon sabor de boca.

bar

 Menú Diario

 Arroces por encargo

 Almuerzos Populares

 Gran Variedad de

 Pescado fresco de la

Tapas Caseras

Lonja de Cullera

LUIS: 649 11 25 37 DOMINGOS ABIERTO MEDIODIA

Avda. del Port, 9 - 46400 Cullera (Valencia) 97

RETALES AL PESO

100

101

102

103

No volem finalitzar aquest llibret sense donar les gràcies a tots els establiments que han col·laborat , ja que sense ells aquesta realitat no seria possible. GRÀCIES!!!

104