LLIBRET AC FALLA DEL PORT- Cullera 2018- by mgg_19_84

EDITA A.C Falla del Port COORDINACIÓ, MAQUETACIÓ Estefania Català i Nàcher Elena González i García

PORTADA Roberto Català i Nàcher EQUIP DE REALITZACIÓ Estefania Català i Nàcher Elena González i García María González i García

FOTOGRAFIES Silvia Osma i Manzano PUBLICITATS Jose Javier Crespo i Llopis EXPLICACIONS I POESIES Estefania Català i Nàcher IL·LUSTRACIONS , Roberto Català i Nàcher Amèlia Soler i Escrivà “Tres Voltes Rebel” Freepik.com

COL·LABORACIONS LITERÀRIES Maria Francesca Ortiz i Olivert Maria Such i Palomares Francesca Criado i Ripoll Ruth. Falcó i Pedrós Mari Carmen. Hérnandez i González Loles García i Mancebo Cristina Barberà i Saz María González i García Estefania Català i Nàcher Jose Luis García i Pérez Clàudia Bixquert i Ricart Jose Luis Grau i. Sapinya Vicenta Miralles

TIRADA 180 exemplars IMPRESSIÓ Mas que tinta. Cullera

L’AC Falla del Port no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors/es d’aquest llibret El present llibret ha participat en el XXII Concurs de Llibrets organitzat per JLFC amb la col·laboració de MIA de Cullera

PRÒLEG / 5 / SALUTACIÓ REGIDORA DE SERVEIS SOCIALS I IGUALTAT / 6 / SALUTACIÓ PRESIDENT / 7 /

Sumari

RECULL FOTOGRÀFIC 2016-2017 / 8 / DISTINTIUS / 10 / COMISSIÓ EXECUTIVA / 11 / PRESIDENT INFANTIL / 12 / FALLERA MAJOR INFANTIL / 13 / COL·LABORADORS I COMISSIÓ INFANITL / 14 / EXPLICACIÓ MONUMENT INFANTIL / 15 / COMISSIÓ MAJOR / 16 / EXPLICACIÓ MONUMENT GRAN / 17/ PART DE LA FAMILIA... GRÀCIES XAVI / 18 / PROGARAMACIÓ FALLERA / 19 / TOT UN ANY FENT FALLA / 20 / LES FALLES TENEN NOM DE DONA / 23 / /Col·laboracions literàries / GUIA COMERCIAL / 70/

Abans de seguir endavant m'agradaria donar les gràcies a tots aquells que han participat en la confecció d'aquest llibret. Des de la nostra humil voluntat desitgem que aquest llibre us agrade i servisca com a eina de lluita per seguir endavant amb aquesta causa . El

FEMINISME no és un tema senzill de tractar i menys encara lligat a una festa tan tradicional com és la nostra. Les falles han evoluciónat, sí, però, encara ens queda molt per fer, i nosaltres, aquest any, hem decidit posar la nostra peça en aquest gran trencaclosques. No som els primers a parlar d'aquest tema, ni tampoc serem els millors, però tenim un objectiu clar i és donar-li veu a diverses dones que treballen i han treballat de valent per les Falles, per tenir unes falles com les que avui podem celebrar. Esperem que amb aquest llibret puguem trencar silencis i que vostres coneguen l'evolució de la dona dintre del món faller, una tasca gens fàcil que hem volgut recollir a aquestes pàgines, perquè algun dia la igualtat siga efectiva i real, no hajam de parlar mai més de VIOLÈNCIA DE GÈNERE, de MARGINACIÓ SOCIAL o de SUPREMACIA MASCLISTA. Així doncs, els convidem a acompanyar-nos en aquesta barreja de tradició i evolució que hem decidit fusionar aquest any 2018 des de l'equip de cultura de la Falla del Port, al qual represente orgullosa, amb la col·laboració indispensable de: Vicenta Miralles de la Falla Arrancapins de València; Fani Criado i Ruth Falcó de la Falla Raconet de Cullera; Loles García, fallera de la Falla l’Avinguda País Valencià de Cullera i expresidenta de JLFC; Cristina Barberá, treballadora a un taller d'artesans fallers; Maria Such, Directora General de l'Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere; Francesca Ortiz, Regidora de Serveis Socials i d'Igualtat de Cullera; Mari Carmen Vicente, expresidenta de la nostra comissió, i la il·lustradora Amelia Soler més coneguda a les xarxes socials com “Tres Voltes Rebel”. Amb totes aquestes dones valentes i la seua pròpia visió del món faller hem configurat aquest exemplar que esperem que gaudiu tant com nosaltres ho hem fet realitzant-lo. Per la meua part només em queda convidar-los a veure la festa fallera amb els ulls del present i del futur que ens espera, empentar-los a lluitar perquè encara ens queda molt per fer i volem que vinguen i ho facen de la nostra mà, perquè amb la festa fallera i el fort compromís amb la cultura, ho podrem aconseguir. Estefania Català i Nàcher Vicepresidenta 2n i delegada de Cultura

AC Falla del Port

SALUTACIÓ DE LA REGIDORA DE SERVEIS SOCIALS I IGUALTAT MARIA FRANCESCA ORTIZ I OLIVERT

e cor, de veritat de la bona, de la

que feien gala homes i dones, que la seua simple paraula era prou i així era, per eixa tradició de dones i homes bones i bons, us desitge a les falleres i fallers, a totes les ciutadanes i ciutadans que estimem eixe xicotet i efímer univers faller en el qual resideix la seua grandesa, que les falles 2018 siguen inoblidables.

Saludar als/les valents/es, als/les lluitadors/es, reptar-vos a ser feliços, a gaudir cada minut i cada segon com solament vosaltres sabeu ferho, amb intel·ligència i sentit de l'humor.

I gràcies, moltes gràcies a la Falla del Port per fer-me partícip.

BONES FALLES 2018.

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA FALLA PACO GRAU I BELTRÁN

alleres i fallers, col·laboradores i col·laboradors, pares i mares dels nostres infantils: Ja estem en Falles. Després d'un llarg període ha arribat l'hora de gaudir de tot l'esforç realitzat durant aquest any. Qui anava a dir que aquest any seria tan especial per a mi? Mai no podré oblidar aquest moment, ser el màxim representant de la Comissió de la que forme part tota la meua vida i poder estar acompanyat del meu fill que és també President Infantil em suposa estar feliç per partida doble Recorde quan vaig decidir formar part d'aquesta família fallera amb tan sols 14 anys i encara mantinc la il·lusió d'aquell xiquet que renaix dins de mi cada vegada que arriben falles. Gràcies a aquesta falla he conegut a moltes persones que no puc evitar recordar en un moment com aquest, persones que han format part de la meua vida i d'aquesta comissió que m'ha vist créixer. Hui encara estic ple d'emoció, d'il·lusió i de ganes de seguir lluitant per portar endavant aquesta falla, la falla del meu cor. Tot açò no ho podria fer sense l'ajuda de la meua Comissió Executiva, la qual realitza una gran tasca per tirar endavant diversos projectes: Monuments, cultura, esports, festa i un magnífic esperit que juntament amb la resta de la comissió i els nostres col·laboradors i col·laboradores fan d'aquesta, la nostra falla, una falla única i encantadora.

La Falla del Port és una falla per la qual treballem tots, cadascú amb la seua opinió i el seu toc personal, cada faller i fallera és important en cada decisió. Ens divertim, gaudim i també plorem, però tot amb una única finalitat: Portar ben alt el nom de la nostra Falla. La diversitat i la pluralitat fan de nosaltres una gran comissió que lluita dia rere dia per aconseguir metes més difícils, però no dubteu perquè junts aconseguirem tot allò que ens proposem. Veïnes i veïns del barri, un any més seguim fent falla, com no des del respecte i la convivència, per això us convidem a gaudir amb nosaltres de l'ambient que tan lligat va a la nostra bonica festa. Així mateix, no puc deixar d'agrair a tots aquells comerços que col·laboren amb nosaltres. Arribats a aquest punt no puc fer més que sentirme orgullós de tota la gent que m'envolta i em dóna suport cada dia, agraïsc a tots l'ajuda rebuda durant tot aquest any per tots vosaltres i com no a la meua família l'empenta imprescindible per seguir endavant en aquest repte. Gràcies a la meua dona que cada dia em fa ser millor i als meus fills per fer-me sentir l'home més orgullós. Moltíssimes gràcies a tots i ara sí que toca gaudir de les falles 2018!! VISCA LA FALLA DEL PORT I LES SEUES FALLERES I FALLERS.

Recull fotogràfic 2016-2017... FALLA INFANTIL 3r Premi Secció Primera

FALLA GRAN Premi Interès Turístic Falles Grans Premi Enginy i Gràcia Secció Primera 2n Premi Secció Primera

1r Premi al Concurs de Paelles de JLFC Premi a la Millor Decoració al Concurs de Paelles de JLFC 1r classificat al Campionat de Tennistaula de JLFC 2n classificat al Campionat de Dards de JLFC 2n classificat al Campionat d’Enigma de JLFC 2n classificat al Campionat de Pòquer de JLFC 8

DISTINTIUS 2017-2018 INFANTLS DISTINTIU I CULLERETA D’ARGENT

DISTINTIU I CULLERETA D’OR

Guillermo Alabau i López

Paula Beltrán i Andreu

Nerea Blasco i Simó

Andreu Ennever i Sainz

Ilenia Bustos i Grau

Héctor Fernández i Falcó

Paula Rico i Martínez

Paula Fernández i Ráez Joan Grau i Colom

MAJORS BUNYOL D’ARGENT

CULLERA D’OR

Fernando Sanz i Bou

Anna Llinares i Canet

Jose Abel Fernández i Bañó

Jose Luís García i Perez

Francisco Millán i Grau

Enrique Gascó i Canet

Ana Soldado i Moltó

Javier Gascó i Canet Juan Manuel Ferrando i Jover

BUNYOL D’OR Andrea Català i Villarroya Juan Manuel Fernándo i Jover

BUNYOL I CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER

Lupe Araujo i Piernagorda

Isabel Sapiña i Pelegrí

CULLERA D’ARGENT

Rebeca Falcó i Herrandis

BUNYOL I CULLERA D’OR AMB

Margarita Badía i Daroqui

FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Francesc Grau i Gimeno

Sara Sabater i Nogués

Irina Aldea i Artés

Fredy Juan i Marín

10 10

COMISSIÓ EXECUTIVA PRESIDENT VICEPRESIDENT 1r

ÀREA DE MONUMENT

Francisco Grau I Beltrán

DELEGATS MONUMENT

Vicent Miquel Bolufer I Font

VICEPRESIDENTA 2a

Estefania Català I Nàcher

VICEPRESIDENTA 3a

Elena González I García

DELEGAT PLANTÀ

VICEPPRESIDENT 4t

Jose Luís Grau I Sapinya

DELEGATS INTERÉS TURÍSTIC I CRÍTIQUES

SECRETARI ASSUMPTES EXTERNS SECRETARIA ASSUMPTES INTERNS VICESECRETARI ASSUMPTES INTERNS DELEGADA JUNTA LOCAL FALLERA DELEGADA PROTOCOL

Javier Gascó I Canet

Lucía Barberà I Escolà Belinda Ferrer I Castelló

Enrique Gonzalo I Colom

Rebeca García I Pérez

ÀREA D’INFANTILS

Sergio Esplugues I López

DELEGAT COL·LABORADORS

Jose Saiz I Cabrera

Isabel Sapinya I Pelegrí

Lorena Marín I Lorente

Francisco Crespo I Llopis

DELEGAT ÀREA INFORMÀTICA WEB I XARXES SOCIALS

Roberto Català I Nàcher

Fredy Juan I Marín

DELEGAT RECOMPENSES

Jose Luis García I Pérez

DELEGADA QUOTES INFANTILS

Marga Gonzálo I Badia

DELEGAT INFANTILS I CERCAVILES

Marisa González I Silva

DELEGADES FESTES INFANTILS

Carolina Vicente I Hernández Denise Bustos I Nàcher

ÀREA DE CULTURA

Jorge Arnau I Roig

DELEGACIÓ DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ I LLIBRET

ÀREA DE PAGAMENTS

Estefania Català I Nàcher Elena González I García

David Galeano I Jiménez

Jose Luis García I Pérez

VICETRESORERA

Maria González I García

Clàudia Bixquert I Ricard

DELEGADA FALLERS D´HONOR

Clàudia Bixquert I Ricart

TRESORER

DELEGADA DOMICILIACIONS DELEGADA QUOTES

ÀREA D’ESPORTS

Sara Sabater I Nogués

DELEGAT ESPORTS

Lupe Araujo I Piernagorda

Francisco David Beltrán I López

ALTRES DELEGACIONS

DELEGADA LOTERIES

Reyes Gimeno I Font

DELEGAT DE CARTELLERIA

DELEGADA RIFES

Olga Grau I Martínez

DELEGAT DE PUBLICITAT

Jose Javier Crespo I Llopis

DELEGAT DE PIROTÈCNIA

Abel Fernàndez I Bañó

DELEGADA DE MERCHANDAISING

Lucía Barberà I Escolà

DELEGATS DE DISFRESSES FESTES DEL POBLE

Rafa Montagud I Font

ÀREA DEL CASAL DELEGATS DEL CASAL

Jose Javier Crespo I Llopis Juan Manuel Ferrando I Torres

DELEGAT LLUM, SO I EQUIP DE MÚSICA

Rafa Montagud I Font

DELEGADA DE FOTOGRAFIA

1111

Roberto Català I Nàcher

Roberto Català I Nácher Silvia Osma I Manzano

DRIÀ GRAU I GIMENO PRESIDENT INFANTIL 2017-2018 Un símbol de veritat, ací hui és manifestat. Per tindre't de president, estem tots encantats. És ben sabut que era el teu somni, que s'està ja acomplint. Estar al cap de la festa, ser el nostre President Infantil. Volem a contar-te Adri, un secret molt ben guardat. I és que aquest fet per nosaltres, té molt de significat. Les falles són per gaudir, i per complir cada desig. I en un futur poder dir: “Recorde aquell any tan feliç”. De moment has d'encarregar-te, de no perdre't cap detall. T'espera un mes ple d'alegries, de somriures i coses molt grans. Viu cada segon i no oblides gaudir molt. Que nosaltres t'acompanyarem en l'aventura, de ser President Infantil de la falla del Port. Estefanía Català i Nácher

NGELA MORCILLO I MARÍ FALLERA MAJOR NFANTIL 2017-2018 Un dia ens van contar, que ser princesa ja no s'estila. I que ser Fallera Major és el somni d'una xica des de ben xicotiua. Pots estar ben contenta per haver aconseguit, viure un somni molt bonic, que no tots poden gaudir. L'orgull sempre serà nostre, per poder manifestar, que com la nostra xiqueta, a tot el poble no hi ha. Gaudeix molt d'aquesta màgia, perquè el mes de Març ja ha arribat, i et toca desfilar orgullosa, per Cullera, ben airosa. Les corones són hui pintes, I el seient un tron que és teu per fi. La banda el nostre emblema, el teu somriure un dolç violí. Àngela bonica flor, d'entre tota la cort d'honor, Somriu, perquè ets tu la nostra Fallereta Major. Estefanía Català i Nácher

GRUP DE COL·LABORADORS

COMISSIÓ INFANTIL

Badía i Daroqui, Margarita

Juan i Beltràn, Mªteresa

Adán i Meliá, Noah

Fernández i Falcó, Paula

Montagut i Ferrer, Adrià

Castelló i Melero, Dolores

Tolosa i Murcia, Carolina

Agud i Arlandis, Aitor

Fernández i Ráez, Paula

Montagut i Ferrer, Éric

Castelló i Melero, Teresa

Omenat i Galera, Isabel

Beltrán i Andreu, Paula

Ferrando i Aliques, Michel

Montolio i Nácher, Víctor

Cazador i Martínez, Ana

Pérez i Gálvez, Mªluisa

Bertomeu i Haouzi, Colin

Ferrando i Aliques, Nerea

Morcillo i Marí, Àngela

Ferrando i Sapiña, Pepita

Pérez i Pérez, Maximina

Blasco i Simó, Nerea

Ferrer i García, Laia

Núñez i Martínez, Melissa

Ferrer i Montaner, Amparo

Sanz i Bou, Fernando

Blasco i Simó, Óscar

Colom i Sapiña, Gala

Orient i Pérez, Bruno

Ferrer i Montaner, Jose

Senach i Asensio, Ana

Blasco i Mota, Nicol

Galán i González, Júlia

Palero i Fuertes, Carla

Galán i Sanchis, Juan José

Silva i Núñez, Luisa

Borja i López, Fernando

Galán i González, Samuel

Piris i Ferrandis, Asier

García i Aguado, Juan Antonio

Del Olmo, Amparo

Borja i López, Mª Pilar

Gil i Mengual, Sara

Piris i Ferrandis, Gael

Gonzalo i Colom, Enrique

Jover i Melià, Dora

Bou i Nicolás, Mark

Gonzalo i González, Erika

Ravara i Trenzano, Enzo

Bustos i Grau, Noa

Gonzalo i González, Paula

Saiz i Gonzalo, Jose

Bustos i Grau, Ylenia

Grau i Colom, Joan

Saiz i Gonzalo, Neus

Carles i Giraldo, Jorge

Grau i Gimeno, Adrià

Sapiña i Hernández, Daniel

Carreño i Urban, Julen

Grau i Sapiña, Abril

Sebastià i Marín, Valeria

Carrillo i Barberà, Mar

Grau i Sapiña, Míriam

Serra i Fuertes, Hugo

Costa i Palero, Júlia

Ibor i Ferrando, Yabel

Simón i Marcos, Aitana

Costa i Palero, Víctor

López i Miguel, Jose

Simón i Turpín, Marc

Crespo i Vallet, Álex

Lli i Sánchez, Marcos

Soriano i Castillo, Rebeca

Crespo i Vallet, Xavi

Lli i Sánchez, Víctor

Vicente i Hernández , Joan

Durán i Colom, Claudia

Marco i Albiach, Carles

Ennever i Sanz, Andreu

Melià i Fuster, Enzo

Fernández i Falcó, Héctor

Moltó i Lli, Joan

Juan i Beltràn, Juana

14 14

XPLICACIÓ MONUMENT INFANTIL ARTISTA: XAVI TUR I ORTIZ LEMA: ES-CRACKS FALLERS EXPLICACIÓ: ESTEFANIA CATALÀ I NÀCHER SECCIÓ: PRIMERA

Al voltant d'un joc en parlarem, Ajedrez pels castellans, en valencià Escacs cal que diguem, per parlar bé la llengua del Tirant. Una vegada apresa la lliçó, explicarem la falleta, que aquest any ve carregada, de reines, peons i alguna sorpresa. Un tauler i dues ninetes seran el centre d'aquesta baralla, on lluiten les falles d'aquest poble, caracteritzades per la gran competència. Al llarg de l'any som amics, però quan arriba la festa, cadascú defensa la seua falla amb valentia coratge i empenta.

1515

Els xiquets sou el futur de la festa fallera i cal que així conreeu l'esperit de l'excel·lència. La qualitat de les falles i els monuments ben graciosos. Lluitem any rere any,... per guanyar estem desitjosos Protagonistes de la festa lluiteu pel millor premi, de la mateixa manera que ho fan els ninots a aquest escenari. Qui guanyarà la partida? No caldrà ni que us ho diga, la musa de la sort acompanyarà durant la partida per fer-li un escac-mate a qualsevol que a guanyar-nos vinga .

COMISSIÓ MAJOR És complicat explicar, el que per a un faller suposa, tenir el plaer de gaudir, de la música enmig d'una plaça. Ens posem els nostres vestits, i amb traques eixim decidits, a mostrar les nostres gales, i complir el nostre desig. Cada any és un nou repte, un camí que compartim. No sempre senzill i fàcil, però si molt divertit.

Aldea i Artes, Irina Aliques i Escola, Noelia Almuzara Fernández, Sandra Araujo i Piernagorda, Lupe Arnau i Roig, Jorge Barberá i Escolá, Lucia Bartolomé i Escrihuela, Arancha Bella i Moreno, Vicent Beltrán i López, Francisco David Benito i Tormo, Alain Bixquert i Ricart, Clàudia Blasco i Collantes, Vicente Bolufer i Araujo, Xavi Bolufer i Font, Vicente Miguel Bolufer i Mompó, Noelia Bustor i Nacher, Denise Cano i Cano, Montserrat Català i Nàcher, Estefania

Les falleres i els fallers, som l'orgull del nostre poble. I si som fallers del Port, encara tenim més sort. Per tenir entre nosaltres, la millor de totes les Corts. Una Cort de dones valentes. que lluiten per sempre estar, en l'últim dels esglaons, d'orgull i de dignitat. I junt amb els nostres fallers,

Sempre units tots amb la causa, l'estima a la nostra falla, que ens fa sentir com a casa, i que a tots plegats ens abraça. Visca cada faller i fallera d'aquesta falla, Perquè sou imprescindibles cadascun. I ara només em queda cridar ben fort: Port, Port, Port, Porta-me'n un! VISCA LA FALLA DEL PORT I LES SEUES FALLERES I FALLERS! Estefanía Català i Nácher

són peces fonamentals, d'un trencaclosques que encaixa, amb absoluta fidelitat. Català i Nàcher, Roberto Costa i Benavent, Herminio Correa I Iriarte, Santiago Crespo i Llòpis, Francisco Crespo i Llòpis, Javier Escrivá i Martí, Javier Esplugues i López, Sergio Fernández i Bañó, Jose Abel Ferramdo i Armengot, Carolina Ferrando i Armengot, Esther Ferrando i Jover, Juan Manuel Ferrando i Jover, Michel Ferrer i Castelló, Belinda Figueres i Tárraga, Aurora Galán i Cazador, Jacob Galeano i Jimenez, David García i Pérez, Rebeca García i Pérez, Jose Luis Gascó i Canet, Enrique

16 16

Gimeno i Font, Reyes González i Aragó Christian Gascó i Canet, Javier Gayón Palero, Derek González i García, Maria González i García, Elena González i Silva, Marisa Gonzalo i Badía, Enrique Gonzalo i Badía, Margarita Grau i Beltrán, Francisco Grau i Gimeno, Francesc Grau i Martínez, Olga Grau i Sapiña, Jose Luis Juan i Marín, Fredy Juan i Marín, Borja Llòpis i Frigola, Juan Vicente Marí i García, Kevin Marí i Molina, Hortensia

Marín i Lorente, Sonia Marín i Lorente, Lorena Más i Agud, Sílvia Mena i Costa, Mercedes Millán i Grau, Francisco Montagud i Font, Rafa Moreno i Gimeno, David Osma i Manzano, Sílvia Palero i Figueres, Ana María Palero i Vercher, Estefanía Ribera i Galdón, Mari Carmen Sabater i Nogués, Sara Saiz i Cabrera, Jose María Sapiña i Mantilla, Raquel Sapiña i Pelegrí, Isabel Simón i Parra, Esteban Turpín i Martínez, Joaquín Conrado Vallet i Sapinya, Esther Vicente Hernández, Carolina

Rober to Cat alà

ARTISTA: XAVI TUR I ORTÍZ LEMA: LLADRE!! QUI T’HA PARIT QUE T’AGUANTE! EXPLICACIÓ: ESTEFANIA CATALÀ I NÀCHER SECCIÓ: PRIMERA

Il·lust ració d e

XPLICACIÓ MONUMENT GRAN

Ai! Aquesta societat que fins ací ens ha portat. Molt de procés i molta ciència, però estem pitjor que abans. Una uela més que uela a uns polítics ha votat, i a casa li entren dia a dia per furtar-li la dignitat. La televisió i alguna arràdio ens mengen massa el cap. Per no parlar-ne dels mòbils i ordinadors amb totes les Apps.

Il·lustració de Roberto Català

1717

Del polític més lladre la iaia s'ha enamorat, i amb tant de programa polític al llit se l'emportarà. Sort que alguns nets espavilen i li diuen que ja hi ha prou, d'abaixar-se la faixa i deixar-los entrar. La xicona que al lladre acompanya ens intenta marejar, amb el tòpic de la sensualitat, com a eina persuasiva

Il·lustració de Roberto Català

ART DE LA FAMILIA DEL PORT...GRÀCIES XAVI!

Xavi Tur,

ha estat durant els darrers anys el nostre Artista Faller, amb ell hem aconseguit tocar l’èxit amb els dits després d’alguns anys de menys

alegries. La seua trajectòria ve de llarg i per això avui volíem fer un esment especial a la seua tasca en el món de les falles i en concret pels 5 anys que ha plantat a la nostra plaça, per això n’estem molt orgullosos i immensament agraïts. Tan humil com sempre i amb la teua paciència aconsegueixes donar-li cabuda a cadascuna de les nostres aportacions i propostes, i això ens fa sentir-nos més a prop del monument. Com no també hem d’esmentar la teua dona, el teu fill Carles, sempre fidel ajudant, i al Monxo. Gràcies a tots per seguir complint somnis juntament amb nosaltres. Xavi saps que eres el nostre artista i que en formes part d’aquesta gran família que esdevé la Falla del Port.

Any 2016– Falla Infantil Lema “Port– xef”

Any 2016– Falla Gran Lema “Fora batalles, si a les falles”

2n PREMI I ENGINY I GRÀCA

SECCIÓ 1a

3r PREMI. SECCIÓ 1a Any 2017– Falla Infantil Lema “els víking visiten la terreta“

1r PREMI. SECCIÓ 1a

3r PREMI.I ENGINY I GRÀCIA SECCIÓ 1a

2n PREMI. SECCIÓ 1a

2n PREMI I ENGINY I GRÀCIA SECCIÓ 1a

Any 2015– Falla Infantil Lema “El meravellós somni d’Alicia”

Any 2014– Falla Infantil Lema “El mag d’OZ”

Any 2017– Falla Gran Lema “La llei de la selva”

Any 2018– Falla Infantil Lema “Es-cracks fallers”

1818

Any 2018– Falla Gran Lema “Lladre! Qui t’ha parit que t’aguante”

5al DIJOUS 8

Del DILLUNS

DIJOUS

14h– Dinar al casal. 18h– Berenar i jocs infantils 20h– Torneig de DÒMINO I PARXIS 21,30h– Sopar d’aixelleta / Concursos de sopar al casal.

DIVENDRES

PU 14h– Dinar al casal. NT A! 18h– Berenar i jocs infantils. 21 h– SOPAR a càrrec de la falla I GRAN FESTA ROCIERA . A continuació tradicional recorregut de La Blanca Paloma pels casals de Cullera DISSABTE

DIJOUS

14h– Dinar al casal. 21 h– SOPAR a càrrec de la falla . A CONTINUACIÓ ANIMAL PARTY” amb DJ COSTA. Vine disfressat d’animalet...serà una festa bestial!

20,30h– PRESENTACIÓ DEL LLIBRET DE LA FALLA al nostre casal. En acabar REPARTIMENT DEL LLIBRET

DIVENDRES

17,30h– REPARTIMENT DEL LLIBRETS als comerços col·laboradors acompanyats de XARANGA. 20h– Gal·la de la Cultura. Entrega de premis al Concurs de teatre, llibrets, millor article i millor portada de llibret i de la Promoció al Valencià. Saló d’Actes de la Casa de la Cultura. Organitza JLFC.

DISSABTE

19h– TREN FALLER per la APU NT barriada. Després sopar d’aixelleta A! al casal i festa. 23,30h– Ball als Jardins del Mercat (organitza JLFC)

DIUMENGE

14h– Dinar al casal. 19h– Exposició NINOT INDULTAT i PREMIS NINOT INDULTAT a la Casa de l’ensenyança

DIUMENGE

11,30h– GLOBOTADA INFANTIL a la Plaça Andrés Piles. Organitza JLFC.

12,30h– CONCURS DE PAELLES AL CARRER. 16,30h– “GERMANOR PORT-CANET”. UNFLABLES i ACTIVITATS INFANTILS al C/ Metge Joan Garcés per als infantils de la Falla del Port i del Canet.

DILLUNS

14h– Dinar al casal. 18h– Berenar infantil i ESPECTACLE DE MÀGIA a càrrec del President Infantil. 21,30 h– Sopar (concurs). A continuació activitats per als majors

DIMARTS

A partir de les 10h– A traure falla al carrer i plantada del remat central del Monument Gran 14h– Dinar al casal. AP UN 18h– Berenar jocs infantils. TA ! 21 h– TORRÀ AL CARRER a càrrec de la falla.

DIVENDRES

16...la Plantà!

Desde les 8h– PLANTÀ oficial dels nostres monuments al carrer. 14h– DINAR al casal a càrrec dels col·laboradors. 21,30 h– SOPAR a càrrec de la falla . 23h– Nit d’albades.

DISSABTE

17...1r dia de Falles!

8h–Despertà per la barriada. 11h– Cercavila des del casal fins el Raval. 14,30h– Mascletà a la Rambla San Isidre. Organitza JLFC DINAR al Rte. Ateneo Musical. 20h– PREMIS als Jardins del Mercat. 22h– Sopar al casal a càrrec de la Falla i festa. 23,30h– Ball als Jardins del Mercat. Organitza JLFC.

DIUMENGE

18... 2n dia de Falles!

11h– Cercavila des del casal fins Sant Antoni. 14,30h– Mascletà a la Rambla San Isidre. Organitza JLFC DINAR al Rte. Ateneo Musical. 19h–Ofrena a la Mare de Deu. Eixida del casal per determinar. 22h– Sopar al casal a càrrec de la Falla i festa. 23,30h– Mascletà Nocturna a la Rambla San Isidre. Organitza JLFC.

14h– Dinar al casal. 18h– Berenar i jocs infantils. 21,30– Concurs de postres. A continuació jocs per als majors.

DIMECRES

14h– Dinar al casal. 18h– Berenar i jocs infantils 21h– VI D’HONOR per als Fallers d’Honor i per als Fallers de la comissió. Després de sopar jocs per als adults.

23,30h– Ball als Jardins del Mercat. Organitza JLFC.

DILLUNS

19... últim dia de Falles!

12h– Solemne misa de Sant Josep a l'església Sant Francesc d’Asís. 14,30h– Mascletà a la Rambla San Isidre. Organitza JLFC DINAR de la Falla al Restaurant Ateneo Musical. 19h–Berenar Infantil al casal. 20,30h– Cremà de la Falla Infantil. 22h– Sopar al casal a càrrec de la Falla. 23,30h– Cremà de la Falla Gran.

Tot un any fent falla....

Les falles tenen nom De

FEMINISME no és sinònim de masclisme. FEMINISME és la lluita per la igualtat de drets entre gèneres mentre que masclisme esdevé la supremacia i dominació de l'home sobre la dona.

n a

Il·lustració d’Amelia Soler i Escrivà “Tres Voltes Rebel”

Hem de lluitar per esborrar aquesta xacra social i no hi ha millor forma de fer-ho que a través de l'educació i la conscienciació social que només és possible amb la visibilització de les agressions i la marginació provocada pel factor gènere. Per això, a continuació, trobaràs informació i diversos articles que et faran reflexionar i t'ajudaran a comprendre la lluita mampresa des de ja fa uns quants anys per les dones, centrant-nos al món faller, per dignificar la seua figura i retornar-la al lloc que es mereix.

FEMINISME= IGUALTAT REAL 23

PARLEM CLAR I ACLARIM CONCEPTES / 25 / PARADOXA SIMBÒLICA DEL PODER FESTIU MASCULÍ / 26 / LES DONES NO VOLEM SER NOTÍCIA / 28 / /Estefania Català i Nacher/ EL FEMINISME EN LES FALLES / 30 / NINOT O... NINOTA? / 32 / /Francesca Ortiz i Oliver/ NOMS RELLEVANTS AL MÓN FALLER / 33 / SER FALLERA MAJOR I CORT D’HONOR / 34 / LES DONES I LA FESTA FALLERA / 35 / /Vicenta Miralles. Falla Arrancapins/ FALLES I DONES / 37 / /Francesca Criado. Ruth Falcó. Falla El Raconet/ LES DONES EN LES INSTITUCIONS FALLERES / 42/ EL DEBAT ESTÀ SERVIT / 43 / /Maria Such i Palomares/ QUIN ROL TENEN LES DONES A LES FALLES DE CULLERA / 45 / /Enquesta a les falles de Cullera/ LES INSTITUCIONS VALENCIANES AL COSTAT DE LES DONES / 47 / PRIMERES DONES PRESIDENTES / 48 / PARLEM AMB...M.CARMEN HERNÁNDEZ I GONZÁLEZ / 49 / PARLEM AMB... LOLES GARCÍA I MANCEBO / 51 / LES DONES AL MÓN DE LA MÚSICA / 54 / LA MÚSICA TAMBÉ ÉS NOSTRA / 55 / /Clàudia Bixquert Ricart/ SER I FER MÚSICA / 57 / /Jose Luis Grau Sapinya/ ELLES, COETERES I ARTÍSTES FALLERES / 60 / ARA LA FLAMA LA PRENEN ELLES / 61 / /Estefania Català i Nacher/ PARLEM AMB... CRISTINA BARBERÀ SAZ / 62 / LES DONES EN EL MONUMENT FALLER / 64 / SÀTIRA, CRÍTICA O MASCLISME / 65 / /Jose Luis García Pérez/ UN DESIG... SER PERSONA / 67 / /María González García/

Col·laboracions literàries

PARLEM CLAR I ACLARIM CONCEPTES

ONA: Femella de l’espècie humana, especialment quan ha arribat a l’edat de la pubertat, i més especialment quan ha assolit l’edat madura. Senyora. Persona del sexe femení (per contraposició a home). Persona del sexe femení ja casada o que ha practicat l'acte sexual. Femella en general. Muller. Que posseeix una qualitat, professió o condició. Una dona de talent, de mèrit. Una dona de negocis.

OME: Animal mamífer amb mans a les extremitats toràciques i peus a les extremitats abdominals perfectament diferenciats, que es distingeix sobretot de tots els altres animals per l'extraordinari desenvolupament mental i perquè és l'únic animal que té la facultat de parlar. Mascle de l'espècie humana, especialment quan ha arribat a l'edat adulta o viril. Marit. L'home considerat com a posseïdor de tal o tal qualitat, professió, condició, etc. Home dotat de les qualitats que s'atribueixen tradicionalment al sexe masculí.

M M

ASCLISME: Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona. ACULÍ: Dotat d’òrgans per a fecundar. Flors

masculines. Sexe masculí. Propi de l’home. Aspecte masculí. Veu masculina. Relatiu o pertanyent a l’home. Òrgans genitals masculins. Relatiu o pertanyent al gènere masculí. Un substantiu masculí.

que els homes i les dones han de rebre el mateix tractament, llevat que hi hagi una raó biològica per a un tractament diferent. El principi d'igualtat i de nodiscriminació per raó de sexe és una obligació de dret internacional general.

S S V

EMENÍ: Dotat d’òrgans per a ésser fecundat. Sexe femení. Propi de la dona. Relatiu o pertanyent a la dona. Relatiu o pertanyent al gènere femení. EMINISME: Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre gèneres.

EMINITAT: Conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a la dona, com ara delicadesa, discreció, etc.

NTIFEMINISME Oposició als moviments i teories feministes, per raons polítiques, filosòfiques, religioses, sociològiques o culturals. S'aplica tant a la lluita contra l'emancipació femenina com al rebuig de qualsevol feminisme. Antifeminista pot ser tant per una dona com per un home.

GUALTAT DE GÈNERE: Igualtat de sexes. Implica

OL: model de comportament que, en una societat determinada, s’espera d’una persona en relació amb el seu estatus. EXE DÈBIL: Referit a les dones. Amb intenció despectiva i discriminatòria. UBORDINACIÓ: Submissió a l’autoritat d’un superior.

IOLÈNCIA MASCLISTA: Actes vers les dones i xiquetes que puguen tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada

<<PARADOXA SIMBÒLICA DEL PODER FESTIU MASCULÍ>>

Abans de mostrar-los tot el que oferim en aquest llibret intentarem explicar-los les diferents visions què existeixen de la dona al món faller, amb el propòsit que comprenguen la intenció de tots i cadascun dels articles que trobaran a continuació. Per fer l’explicació emprarem la <<paradoxa simbòlica del poder festiu masculí» extreta de l’article LA REINA FANTASMA Apoteosi i misèria de la dona fallera de Gil -Manuel Hernández i Martí. Per poder entendre-ho hem de situar-nos en la concepció actual de l’estructura de la festa. Les falleres regnen, però no governen, resten a l’ombra de l’orientació i concepció masculina històricament conformada, heretada i arrelada encara en la nostra societat i en nostra la festa. Així doncs, veurem una mena de mapa estructurat de la següent manera:

1-EIX VERTICAL: El primer pol representa una visió idealitzada de la dona El segon pol fa referència a la visió material de la fallera

2-EIX, HORITZONTAL: El primer pol implica la consideració positiva de la dona fallera El segon pol negatiu condensa les actituds crítiques o impugnadores de la condició femenina.

3-L’ENCREUAMENT d’ambdós eixos determina quatre seccions:

Dona desitjada (material positiu) La dona com a objecte sexual i eròtic en els monuments fallers, on el faller mascle, a través de l'artista faller exhibeix al monument dones nues o semi nues i representacions femenines en forma de clòtxines, melons, peres, figues, etc. Una visió carnal idealitzada de la dona que també es concep a la figura de les falleres que amb la indumentària i ''gràcia natural'' per moure el vestit esdevé un objecte de desig per als mascles i un culte ideal a la bellesa d'Afrodita.

Fallera venerada ( ideal positiu) Sintetitzada en la figura de la fallera major i en concret en el moment de l’acte de l’ofrena de flors que esdevé un moment de clímax de la falleritat ideal amb la càlida fusió de tres símbols: la dona celestial (la Mare de Déu), la dona terra (les flors) i la dona humana (les falleres). La fallera Demèter és, doncs, la deessa grega de la religió, vincle d’expressió identitària fallera i valenciana, i símbol de la feminitat tradicional.

Dona rebutjada, dues vessants (material negatiu): La dona censurada. La idea d’igualtat sembla quasi una bogeria contrària a la tradició i al sentit comú per això l’estratègia de resposta és el desprestigi i estigmatització de l’enemiga, catalogada com una mena de Pandora, una deessa que esclavitza l’home amb els seus desitjos, apetits i capricis, una dona que trenca la calma i solidaritat masculines introduint-hi el caos i el desordre. La dona discriminada. Situació política de les dones dins l'organització fallera. És suficientment revelador el fet que en els, ja prou avançats, anys setanta no entrés cap dona a formar part d'una junta directiva fallera. S'ha hagut d'esperar molts anys per veure alterat el panorama i que les dones formen part de les juntes directives, primer en càrrecs poc rellevants, i més tard en càrrecs de més importància. Tanmateix, segueixen havent-hi distincions a l'hora d'ostentar certs càrrecs dintre de les comissions.

Dona fallera homenatjada (ideal negatiu) Implica el reconeixement de la renúncia al poder polític de la dona en la festa i la subordinació d'esposes o companyes dels fallers que renuncien a certs poders o protagonisme per tenir cura de les responsabilitats familiars. Aquesta dona se simbolitza en la deessa Hera i ha de veure com l'home faller li tributa un homenatge al seu sacrifici amb proclames en actes i escrits, on es reconeix que aquestes dones falleres romanen a l'ombra dels ''herois'' fallers per inspirar-los i ajudar-los amb la seua dura tasca.

Les dones no volem ser noticia ESTEFANIA C. NÀCHER

nostres treballs, també hi ha un assetjament

dones són molt més secundaris, i per

Delegada de Cultura i vicepresidenta 2a Falla del Port

important a aquelles dones que re-

descomptat, se'ns obliga a agrair que avui

clamen i lluiten per la igualtat, també estem assenyalades per ser dones, pel simple i únic

fet de ser DONES. Ens maten per ser dones i artes, estem fartes d'haver de ser

ens culpen per les nostres morts per anar

les protagonistes. Estem cansades

provocant, ens peguen i som submises pel

d'encapçalar

simple fet d'haver nascut dones.

noticiaris,

omplir

puguem tenir-los (encara hem de donar gràcies per poder treballar per la nostra festa). No gens menys important és el tractament de les dones als actes, on ens veiem quasi obligades a lluir com si fórem les joies de la comissió, com és el cas, per posarne algun exemple, de l'acte de presentació.

diaris, d'escoltar com es malparla de nosaltres. És grotesc ser notícia perquè

NO PODEM SEGUIR SENT NOTÍCIA CADA

Allà dalt assegudes mentre ells se'n van al

aquest any podràs tirar la mascletada un dia

DIA. NOSALTRES TAN SOLS VOLEM

bar, redéu! Jo també vull una cassalla. Però

que no és el dia de la dona, perquè fins ara

VIURE,

PASSAR

DESAPERCEBUDES,

pobres, ells no podran mai saber que és allò

ho ha estat així; és patètic que ens sentim

PODER

ARRIBAR

de què t'esposen davant de tots perquè eres

orgulloses per tenir una dona com a

ACONSEGUIR EL QUE ENS PROPOSEM.

presidenta d'una comissió, perquè per

COM TU, COM ELL, COM AQUELL...

desgràcia hi ha molt poques; és deplorable

Aquesta festa, com moltes altres tradicions

tradicional i estem totes molt conformes

sentir que cal que hi haja una Fallera Major

té

connotacions

però pensant-ho fredament no té cap sentit

perquè algú haurà de representar la

masclistes en cadascun dels esglaons,

que ells hagen de vindre a treure'ns de casa

comissió, i nosaltres quedem millor.

probablement moltes heretades del període

com si visquérem al s. XVIII i vingueren a

També som notícia per altres coses molt

de la dictadura franquista, on es van

cortejar-nos i demanar-nos la mà, per no

pitjors. També estem menys pagades als

assimilar noves disposicions que poc tenien a

parlar-ne

veure amb l'origen popular de la nostra

d'indumentària a les que estem obligades

elevat

nivell

VULGUEM

estimada festa. Els càrrecs que ostentem les 28

una dona i clar, és més bonico. Ser recollides de casa també és molt

totes

les

exigències

pel nostre sexe, això de la mantellina blanca onegra és ben curiós, a més de ser de

que en molts aspectes segueix encallada al

intentar evitar que sortim al carrer a

passat.

escridassar llibertat no ho aconseguirà mai.

caràcter catòlic es consenteix, i nosaltres

Ai Fallera, que difícil és ser dona en un món

seguim obligades a eixir amb el cap cobert a

ple de micromasclismes. Les Falles també

diversos actes mentre ells ni tan sols es

són masclistes i encara ens queda molt de

posen el mocador. Consentidores som

camí per recórrer si volem que açò canvie .

massa, però després som les més llibertines del món i som incapaços de comprendre altres cultures i religions. Però és clar, som falleres i és el que toca, doncs callem, ho fem i, a més, ens sembla d'allò més bé.

Perquè una lluita constant és probablement l'única solució, acompanyada d'un canvi a les institucions, a l'educació i a la justícia, un canvi social des dels fonaments. I quan açò es produïsca, només quan açò es produïsca,

Per la meua banda, crec que no podrem fer-

jo estic segura, què les dones falleres i els

ho sense vosaltres, els HOMES sou, una

homes

pesa fonamental en aquest trencaclosques, i

d'aquest moviment que per sort estem

sóc conscient que res d'açò és culpa vostra,

començant a viure.

què és aquesta societat patriarcal que ens

fallers

haurem

estat

partícips

Encara que jo demà, pot ser, siga notícia i em

JO CONFIE QUE ALGUN DIA SIGA ALGUNA

oprimeix i està fent-nos les protagonistes i

BONA NOTÍCIA LA QUE ENCAPÇALE UN

nosaltres no volem ser-ho, TAN SOLS

TELEDIARI O SIGA PORTADA D'ALGUN

PRETENEM TENIR EL DRET DE VESTIR,

DIARI, UNA NOTÍCIA QUE DIGA QUE LES

PARLAR,

DONES JA NO SOM UN OBJECTE QUE

PRESIDIR, COMPARTIR, CONTAR, VIURE,

ACOMPANYA ALS HOMES, I QUE TENIM

PENSAR, ESCRIURE I EXPRESSAR COM,

MÉS TASQUES A BANDA DE NETEJAR, FER

QUAN I ON ENS DONE LA GANA, SENSE

<<Aquest article ha participat en el

LA PAELLA, CUIDAR DELS FILLS, FORMAR

HAVER DE RETRE-LI COMPTES A NINGÚ.

VIIé Concurs d’articles de llibret Falles 2018

PART D'UNA CORT D''HONOR'' on se'ns

Ni als nostres avis, ni als nostres pares, ni als

considera floretes i estar a l'aparador d'una

nostres noviis, ni als nostres fills ni a aquest

festa que gallardeja de progressisme

Estat masclista i retrograde que malgrat

TREBALLAR,

COL·LABORAR,

facen un judici social, per ser dona, fallera, i haver escrit els meus pensaments i les meues idees a un llibret de falla.

Organitzat per JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera>>

L FEMINISME EN LES FALLES

La idea de feminisme no és precisament nova, aquest moviment en

''superioritat'' de l'home. Esdevé doncs una crítica que perfectament

realitat data del 1874; però no va ser fins la Revolució Francesa quan

podríem trobar avui la premsa diària, a un programa de televisió, ràdio o

va naixer el moviment de reivindicació social i política que designa,

a les xarxes socials. Pel que podem extraure d'aquest text i citaré una

nombroses dones que van participar en els debats i accions

frase que m'agrada molt personalment podem dir que: ''EL PITJOR

revolucionàries reivindicant la igualtat de sexes de l'estatus polític i

ENEMIC DE LES DONES, SOM LES DONES''. SI NOSALTRES NO

social. Així doncs també va ser fa molts anys quan va arribar a la que és

ENS DEFENSEM, NO ESPEREM QUE NINGÚ VINGA A FER-HO.

la nostra festa fallera. Com bé sabeu de vegades cercant informació

Aquest és el text del qual en parlem, que ha sigut una de les peces claus

sobre temes d'interès ens trobem amb certa informació que sense

per entendre tot aquest moviment feminista dintre de la festa fallera i al

adonar-nos-en es converteix en una informació imprescindible per la

que nosaltres ens hem inclòs.

configuració de diversos treballs, en aquest cas, el nostre llibret. Açò ens ha passat a nosaltres i no volíem deixar córrer l'oportunitat de mostrarlos una reflexió que amb seguretat podem afirmar que podria ser una reivindicació actual de feminisme. El que us mostrem és d'un article de Teresa Calatayud i Rives aparegut en la revista Pensat i fet l'any 1935. En aquest l'autora explica el tractament a les dones en la festa fallera, contraposant l'opinió dels dos grups de dones que segons ella existeixen: les feministes i les que no ho són. Les feministes demanen respecte i exigeixen no ser ridiculitzades mentre que les que no ho són, no ho són per por a ser criticades i no s'atreveixen a lluitar per sortir d'aquest atzucac al qual ens ha portat la 3030

TRANSCRIPCIÓ

que perseguixen, confonguen les còses fins l’extrem de

integren este últim grop, no son feministes per

ridiculitzar lo que es menys ridiculitzable, per esser lo

incomprensió, sino per pòr a la crítica, i romanen

mes acertat dels punts basics del feminisme militant.

pasives sense atrevir-se a desempellogar-se del emboirat mantell en que la «superioritat» dels hòmens

El feminisme, contra lo que les falles refleixen, no es el adoptar un tratge amb característiques mes o menys masculines, puix sortosament el feminisme no está

les ha cubert, i adhuc contemplen amb un somris, eixes falles que semblen monuments alçats únicament per a motejar nòstres drets.

renyit en la feminitat «i la dòna será més femenina quan més dòna siga, en l’ampla acepció de la

I no es açò una crítica a les falles en general, sino

paraula»

exclusivament a aquelles que, malgrat el seu art i la seva perfectísima creació, ens ridiculitsen. Les dònes,

«Tots els anys, quan en la màgica nit de Sant Josep

Per dues raons, el fet d’obtenir les dònes algúns dels

esclafeix la darrera canterella i s’allumenen els

drets que abans sòl restaben per a’ls homens, no es

bastidors de la falla pel fòc, que tremolenc, s’aixeca en

per a possar a les figures representatives d’éstos

llengües vermelles, i acariciant les figures amb

ocupades en els quefers domèstics; la primera, perque

deleitosa voluptuositat, les cobrix del «confetti»

les dònes que no son femenistes – donat a la seva

maravillós de son espurneig d’òr, sent en l’ánima una

manca de cultura – parlen de la feminitat

alegría folla, i al ensems, unes ansies grans de que es

contraposant-la al feminisme, desitjoses tal vegada

creme ja per a sempre i junt a les figures que son sa

d’arrancar un aplaudiment de la gent retrógrada i

plasmació, eixe esperit de ridiculització que, per a tot

ignorant, i difícilment estes dònes, contraries a tot lo

lo que siga referent a les dònes, tenen els fallers.

que siga emancipació, deixaríen als respectius marits ocupats en una feina impropia del sèxe; i la segòn raó

D’acord en que les falles siguen la sátira, la crítica i la ridiculitació de tot lo que puga i dega ser ho; pero jamai deuen esser la bursens conciencia als drets aconseguits pel dret de la raó. No hi ha dret a que’ls fallers, per a aconseguir, no sòl el bòn efècte d’una falla, sino el fi humorístic

es que esser feminista es esser dòna respetada, conscient,

amb

personalitata

pròpia,

amb

responsabilitat, i amb drets que no s’oposen al amor, a la llar i a la maternitat. Les dònes sòls es dividixen en dues grops, les feministes i les antifeministes. Molts elements que

3131

debem defensar nostres drets encara que per a dur a cap nòstra defensa, ataquem (en parit), a la festa més popular que cel·lebra Valencia, i que amb la seva policromiía possa de relleu, més intensament que ninguna, tot l’art que en l’esperit dúen els valenciáns.» Teresa Calatayud i Rives

INOT O... NINOTA? Per Francesca Ortíz I Grau Regidora de Serveis Socials I Igualtat de Cullera

M'han demanat que escriga un article sobre la

sentit de l'humor tan nostre es critica igual a homes

Gràcies a la falla per esta oportunitat. Gràcies per

igualtat en les falles: tot un repte. El meu instint de

i dones. Però... es representen igual? Uff! Em pense

atrevir-vos a tocar un tema, encara hui, tan

supervivència em diu "no ho faces, posa una

que no. Predominen figures de dones de formes

conflictiu. Gràcies per ser valents. Els fets i no les

excusa". Ací no hi ha marxa arrere: o et cremen o

exuberants i sexe explícit. En el que crec que no hi

paraules diran qui som i el que hem fet, per la qual

t'indulten. Però ja és tard, m'han seduït, ja m'he

ha discussió és en el fet que es recupera per uns

cosa ens recordaran. Deia Gabriel Celaya que "la

capbussat en este món de llums, colors, olors,

dies la indumentària dels/les nostres avantpassats/

poesia és una arma carregada de futur". Sense voler

música i focs artificials.

des, els balls, la forma de vida pròpia dels països

entrar en comparacions, les Falles teniu un poder

mediterranis, en el carrer, amb alegria, música,

enorme, una responsabilitat amb el futur. La crítica

El primer que em ve al cap és la paraula ninot.

traques, compartint menjar i beguda sense cap

pot ser constructiva o destructiva, fàcil i basta o

Busque en el diccionari i, entre altres definicions,

distinció.

intel·ligent i mordaç.

representació

Cullera ha evolucionat, sens dubte. Encara recorde

I per a finalitzar, com a Regidora d'Igualtat, dir que

humana". Sens dubte llenguatge sexista. Però, per

quan era jove que els jurats, les juntes directives i

crec en el meu poble, en la meua gent. Sé, perquè

a no equivocar-me, busque la paraula ninota. En el

els mantenidors eren quasi tots homes. Ara, no

m'ho heu demostrat contínuament, que entre totes

diccionari no existeix i en Google la 'ninota' és una

obstant això, les dones estan presents i formen part

i tots, enllaçant les nostres mans per a envoltar eixa

companyia de vins. Però no em desanime. El fet

activa i fins i tot són majoria. Com a exemple poden

enorme falla invisible que és la vida, aconseguirem

que t'hagen demanat este article és una prova

agafar la presidència de l'anterior i l'actual JLF, que

cremar qualsevol tipus de discriminació, la violència

inequívoca de la implicació de les falles per

l'ha ostentat i l'ostenta una dona. Pel que fa als

de gènere, la tracta de dones, la pedofília... i d'eixes

aconseguir la igualtat real de tots els col·lectius que

artistes fallers predominen els homes encara que

cendres que botarem sense por a cremar-nos

pateixen discriminació.

em consta que en el taller treballen tant homes

ressorgirà una societat més justa, feliç i en pau.

trobe "figura de les falles de València". Busque en Google i trobe "figura

amb

com dones sense discriminació en les tasques. En eixa crítica social i política tan mordaç i amb eixe

Enhorabona.

3232

NOMS RELLEVANTS AL MÓN FALLER

À 

PRIMERA PRESIDENTA DE FALLA DE VALÈNCIA



COMISSIÓ: Falla Carrer Doctor Simarro-Jai Alai



ANY: 1932

EYES MARTÍ I MIRÓ



PRIMERA DONA EN ENCENDRE UNA MASCLETÀ EN VALÈNCA



DATA: 13 de març de 2014

M 

NGELA OLMOS

OLES GARCÍA MANCEBO



PRIMERA PRESIDENTA DE FALLA DE CULLERA



COMISSIÓ: Falla Avinguda País Valencià



ANYS: 1997-2001



PRIMERA PRESIDENTA DE JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA



COMISSIÓ: Falla Avinguda País Valencià



ANYS: 2015-2017

ª CARIDAD PINTO FERRER

PRIMERA DONA EN OBTENIR EL CARNET DEL GREMI D’ARTISTES FALLERS

3333

AQUI ROMERO LOZANO



PRIMERA DONA EN FORMAR PART DE JUNTA CENTRAL FALLERA



COMISSIÓ: Falla Castielfabib-M Sant Joan

Ser Fallera Major i Cort d’honor Il·lustració d’Amelia Soler i Escrivà “Tres Voltes Rebel”

ES DONES I LA FESTA FALLERA Per Vicenta Miralles Falla Arrancapins de València

No fa molt, conversant amb una companya

aquest fenomen de la fallera major podem

arriba a tal punt que hi ha comissions que

del treball, em comentava que a la seua

arribar a algunes conclusions notables. En

no sols tenen falleres majors, sinó que

falla hi ha una llista d’espera per a ser

primer lloc les falleres majors no són una

també tenen “regines” de diferents àrees

fallera major de al voltant de 4 anys

part essencial de la festa; es pot estar sense

com ara del humor o del foc entre d’altres.

Tanmateix em comentava que quan ella va

falleres majors i no passa absolutament res,

Altra versió són les muses. Per altra banda,

ser fallera major la festa li va costar al

donem fe d’això, de fet aquesta figura

a hores d’ara és qüestió de temps que hi

voltant de 6.000 euros. El comentari em va

apareix prou més tard en la festa que els

haja una “vibrant” polèmica quan alguna

fer sentir que estava en una altra galàxia

cadafals o l’ús de la pólvora per exemple.

persona LGTB demane el seu dret a ser

fallera.

Un altre aspecte és l’econòmic, les falleres

fallera major.

A la primavera del 1990, i a l’assemblea de la comissió de la falla Arrancapins, el grup de dones va proposar al ple l’eliminació de la figura de fallera major. La proposta va ser recolzada i aprovada per unanimitat. Des d’aleshores la nostra comissió ha funcionat

sense

eixes

dues

figures,

equiparant drets i deures de totes les dones de la falla entre si i també amb la resta de la comissió. Si analitzem el que representa

majors no ho són, en la major part dels casos, per haver merescut eixa distinció en funció de la seua actitud i el seu treball a la comissió, ho són perquè esdevenen una part important d’ingressos per a la falla; ja no és que representen les dones de la falla eixe any sinó que solta un seguit de duros important per anar fent. Òbviament les dones amb menys recursos econòmics mai podrien accedir a eixe “honor”. El negoci

3535

Dones al taller-casal de la Falla Arrancapins , treballant en el monument de Any: 2014. Foto de La Vanguardia.

A la fi la permanència de la figura de les falleres majors, al igual que les regines, muses, festeres majors etc no sembla tenir molt de sentit en una època en la que es creen Conselleries, regidories i àrees d’igualtat a totes les administracions, es debat i es promociona l’ús no sexista de vocabulari fins i tot de joguines i cada vegada més es parla de reivindicar els drets de les dones a la igualtat de condicions i la no discriminació en qualsevol aspecte de la societat.

Després de 350.018 anys i 3 mesos d’evolució de la humanitat, seria prou coherent pensar en posar en marxa de debò tots els criteris d’igualtat entre homes i dones; o és que no estem a favor d’aquesta igualtat? Representant s de la Falla Arrancapins de València rebent el premi “Miquelet d’Honor Col·lectiu 2016” Arxiu: Falla Arrancapins

També caldrà dir que hi ha altres coses que res tenen a veure amb l‘origen de la festa, no sols són les falleres majors. Qualsevol antropòleg pot certificar que les falles són, en essència, una festa pagana que correspon amb l’equinocci de primavera, és l’església catòlica la que fa seua la festa (al igual que el solstici d’estiu amb Sant Joan) i la posa sota l’advocació, primer de Sant Vicent i després de Sant Josep. Tampoc l’ofrena és una activitat “essencial” de la festa ja que és un afegit de fa algo més d’una cinquantena d’anys i per suposat amb connotacions religioses. Dos membres de la Falla Arancapins pintant el monument del 2017 al carrer Arxiu: Falla Arrancapins

3636

ALLES I DONES Per Francesca Criado I Ripoll I Ruth Falcó I Pedrós Delegades de Cultura de El Raconet, Cullera.

Nosaltres, l’Associació Cultural Falla El

I en compte de respondre, us demanem que

de les falles i veurem, sense teranyines a

Raconet, som una comissió de les quinze

es pregunteu les falles que sí la teniu, per

l’enteniment, que si la Fallera Major d’una

que actualment planten a Cullera. Sí, li dolga

què teniu fallera major?

comissió és el seu símbol, moltes coses

a qui li dolga, pensem que cada dia menys, si

haurien de canviar perquè deixés de veure’s

no estaríeu llegint-nos, som una falla més,

Segons el DNV

(Diccionari Normatiu

com un anacronisme, com una imatge del

som fallers del poble. Tot i això, hi ha una

Valencià del que hi ha fins i tot una aplicació

que no volem i no devem ser les falles del

manera de viure la festa una miqueta

molt còmoda per al mòbil) un símbol, tret

segle XXI si mirem endavant: masclistes.

diferent

vegades

del tecnicisme científic, és “una imatge o

Mentre l’home porta la falla a tots els

positivament i en algunes ocasions també

cosa sensible que es pren com a signe

nivells on cal el seny, la dona és un

negativament. La balança però, des del punt

figuratiu d’una altra per raó d’una

ornament de “la bellesa i el saber estar?” .

de vista de les dues que signem el text,

analogia que l’enteniment percep entre

sempre és positiva perquè l’experiència i el

elles o per una convenció”.. També diu que

pas dels anys ens ho han confirmat. Com no

és “allò que es pren convencionalment

es pot eludir per la línia argumental d’aquest

com a signe d’una cosa o d’una operació”.

llibret, i perquè ens han demanat que hi

Només amb açò ja tenim massa arguments i

col·laborem, la nostra reflexió anirà tractant

tot per rebutjar el que fins ara ha estat el

d’explicar el perquè d’El Raconet per no

paper d’una fallera major. Cap de nosaltres

tindre la figura simbòlica de la fallera major.

les dones de El Raconet vol “figurar”.

nosaltres,

Repassem la història encara escrivint-se

3737

Cort d’Honor i Fallera Major de València 2018 Arxiu: Las Provincias

No us calfeu encara en contra nostra perquè no estem més que reflexionant, no acusem ningú, només expressem el que hem viscut, sentit i el que no volem, però no obliguem a ningú. Malauradament, com ja vam dir en un article a l’Expressió, del qual les últimes

major: La máxima representante de la fiesta tiene que tener «categoría y «saber estar», indica Miguel Galán. «Es importante quesepa ser correcta y saber estar ante cualquier situación», añade Cristina Estévez.

línies estan tallades i perd la conclusió i amb ella

final

del

mateix

(?),

només

Sacrificio y disponibilidad

l’hemeroteca de la premsa escrita ja ens

Beatriz Ramos detalla que es vital que sea

dóna la raó amb un titular d’El Levante de

responsable y puntual, algo que se va viendo

2017:

en las pruebas. «También que esté decidida a

ALZIRA SUPRIME EL REQUISITO DE LA

ser fallera mayor, que no sea sólo una decisión

PRESENCIA EN LA ELECCIÓN DE LA

de los padres». Miguel Galán explica que es

FALLERA MAYOR POR MACHISTA

importante que sea todoterreno.

Assaig a candidates a Fallera Major de València 2016. Foto: Fallers.es

«Que

aguante el ritmo del ejercicio con la misma (...)El congreso determina que los electores no tendrán en cuenta el físico Se valorará la expresión oral en valenciano, la cultura y el

sonrisa y que cumpla con todos los actos. El sacrificio es importante. Lo dan todo por Valencia».

comportamiento (...) Improvisación y oratoria I, si voleu més exemples us donem ara un extracte també de premsa, ara de Las

Las falleras mayores de Valencia también

Provincias, on es demanava al jurat de 2014,

deben dominar el arte de dar

si no m’equivoque, com ha de ser una fallera

<<Importa su voz, su pausa y la capacidad

3838

discursos

Assaig de l’elecció de la Cort d’Honor de València 2016. Foto: M.A Montesinos. Levante-EMV

de improvisar», comenta Miguel Galán. «Se

presidència. Siga home o com en el cas de les

hi cap una persona representant però,

tiene que captar en la candidata fallera la

dues últimes, dona. Actualment Susi Melià.

compte!, no necessàriament han de ser un

facilidad

Jordi

No li ballem l’aigua a ningú perquè tenim

home i una dona. Per què no dues dones o

Palanca. «No deben ponerse nerviosas y

consciència de que a moltes falles ja es

dos homes si són el càrrec de presidència i de

tienen que saber salir adelante», añade

planteja

vicepresidència primera.

Beatriz Ramos. Es un plus que sepan

“Representant” siga un càrrec o, si més no, ja

valenciano y si puede ser más idiomas,

van tenint problemes en alguns exercicis

mejor, porque son embajadoras de Valencia. .

fallers per trobar algú que ho vulga ser.

En voleu més? Pensem que no cal. No hi

La Falla El Raconet s’ha negat sempre a

trobeu:

discriminació,

enaltir una Fallera Major perquè viu la festa

prepotència i poca democràcia? I això del

tan democràticament com és possible, sense

plus si habla valenciano???

discriminació de sexes, (a nivell individual

para

mateix

expresarse», añade

masclisme,

article,

déiem

també

que

afortunadament al nostre poble pensem, -i ara afegesc sabem- que no és així com es trien les representants de les falles, amb etiqueta de Fallera Major o no, i no en tenim de Fallera Major a Junta Local. Els homes i les dones que hi treballen estan representant a totes les comissions i al capdavant de tots s’hi diposita la confiança d’una gran tasca com es coordinar-nos a totes en la figura de

que

“Fallera

Major”

cadascú s’apanye amb la seua personalitat, ideologia o caràcter) i amb la ment oberta a l’harmonia entre els dos sexes de cara al futur. Tenim una representant perquè és demanat per Junta Local per a certs actes oficials. I, nosaltres ens preguntem: No és la figura, home o dona, de la presidència d’una falla qui millor la representa perquè s’ha triat en assemblea? Si es pensa que una persona només es poc per a representar una comissió,

39 39

Proclamació Falla del Port , exercici 2012/13 Vicepresident 1r acompanyant a la FM. A l’esquerra de la foto la Presidenta de l’exercici, M.Carmen Hernández . Arxiu: Falla del Port

Perquè algunes ments brillants ja diuen que

que tota la vida la dona ha depés de

si es té presidenta, que hi haja representant

l’home... i, no, no busquem una revolució

home que queda més bonic (ho diuen

feminista des d’ací per a les falles. Ens

algunes dones i ja se sap “el pitjor enemic

agradaria, això sí, que la discriminació, siga

d’una dona, és una altra dona”), o perquè si

positiva o negativa desaparesca de la nostra

no (altres ments brillants que no

societat i més del món faller que va prou

perdre

posicions)

l’home

volen

està

representat. O per treure’ls maldecap una persona amb CÀRREC de representant i

endarrerit en aquest aspecte. Moltes coses per a pensar-les bé, no?

coordinadora de la comissió amb els actes

La Falla El Raconet no té cap intenció

oficials però sense discriminació de sexe.I no

d’imposar res a ningú però tampoc la de

tenim les falles ja el càrrec de delegació de

deixar-se imposar per ningú. I, no, no ens fa

JLFC? Perquè ser d’un sexe biològicament

feliços haver d’estar sempre a la defensiva

parlant o d’un altre ha de manipular-nos

d’algunes

obligatòriament

fer

crítica constructiva, només tractant de ferir

qualsevol cosa? Pot ser alguns pensen que

la nostra idiosincràsia com a comissió fallera.

diem disbarats i el seu argument és aquell de

No cap una fallera major a El Raconet

“tota la vida s’ha fet” i aqueix tota la vida,

mentre la etiqueta que ja porta un adjectiu

fins on ens porta? Tota la vida com diuen

discriminatori respecte a les companyes de

ells, o elles, la societat s’ha dividit en

la comissió, la definesca. I, sí, esperem la

poderosos i oprimits, en pobres i rics... I tota

presentació amb la mateixa il·lusió o més

la vida les revolucions han esclatat quan ja

que les altres falles perquè som totes les

no s’hi podia més o, han mort les situacions

persones que conformem la comissió les que

que les provocaven... també hi ha qui diu

ens presentem.

per

poder

ser

veus pretensioses i sense cap

4040

Raquel Alario (FMV 2017) acompanyada per Pere Fuset (Regidor de Cultura Festiva i President de JLFV) a l’entrada del Palau de la Música a l’Exaltació com a FMV 2017 . Foto: OKdiario

Alicia Moreno a la seua exaltació com a FMV 2016. Saludant de forma perfectament assajada Foto: Armando Romero. JCFV

Afortunadament el vent al Cap i casal (i pel que hem vist també a altres ciutats falleres) també va canviant) i, sabem cert, el podeu trobar a la xarxa, el reglament de València no inclou que les falleres majors hagen de ser una mena de figuretes de porcellana que parlen només quan se’ls demana i que siguen l’ornament de la festa amb compte de com porten de llarga la falda quan van de “particular”. Només diu, si no recorde malament que han de tindre domicili fixe tot l’any a la capital i no imposa res. Això sí, les tria un jurat. Aquesta paraula, a les dones i a alguns homes segur que també, no us fa mal al cor? Sempre perfectes i sense pantaló. La Cort d’Honor visita a la que serà la Fallera Major de Valencia 2018 Arxiu: OKdiario

Som culpables o d’alguna cosa les dones o ens han de donar el vist i plau d’innocents? Ens repetim amb una paraula i acabem: Afortunadament a Cullera no hi ha fallera major, ni jurats per triar les de les falles que en tenen i no és obligatori tindre’n una, hi ha la figura de la representant. Només cal no deixar de caminar sempre endavant i tindrem assegurat el que no ens acusen més a les falles, almenys a Cullera, de masclistes, anacròniques i també he escoltat alguna vegada, retrògrades. Llarga vida a les falles!

Cort d’Honor i Fallera Major de Valencia 2018 a l’exaltació al Palau de la Música Arxiu : quefiestasytradiciones.es

4141

Les Dones en les institucions falleres Il·lustració d’Amelia Soler i Escrivà “Tres Voltes Rebel”

L DEBAT ESTÀ SERVIT. SÓN LES FALLES MASCLISTES? Per Maria Such I Palomares Directora General de l’Institut Valencià de les Dones I per la Igualtat de Gènere

Cultura, indumentària i tradició. Les falles,

Tot açò, afortunadament està canviant, la

reconeixement del premi és a l'home

com qualsevol altra organització immersa

diversitat està entrant als casals

i, cada

"l'artista de la falla". Què passa amb totes

dintre de la nostra societat actual, no són ni

vegada són més les veus de les dones que

aquelles dones que treballaven, dia i nit, als

més masclistes ni més igualitàries que el que

dirigeixen, o que marquen les directrius i el

tallers i a les naus tallant, modulant i pintant

seríem nosaltres fora d'elles. Ara bé, cal dir

camí de les seues falles durant l'any el qual

els monuments quasi sempre en l'ombra?

que no sempre la cultura fallera ha

seran Presidentes, o Falleres Majors. Són

reconegut, com ho està començant a fer ara,

moltes dones les que han sigut l'estendard

a les falleres com a dones amb capacitat de

de la seua falla, i que han demostrat que són

decisió sobre la comissió de la qual forma

imprescindibles, no sols pel treball que

part o representa. Abans, les falleres, així

realitzen sinó també pel criteri que aporten.

com les Falleres Majors, no formaven part de

Hem avançat, és evident, però encara no

les Directives, ni molt menys de la Junta

hem aplegat on volem: A la igualtat real. I ho

Local Fallera, on la composició d'aquests

demostraré amb alguns exemples més

organismes

cridaners.

cridava

l'atenció

per

uniformitat dels qui les conformaven: homes, heterosexuals, casats i entrats en edat.

Les dones sembla que no són igual d'artistes falleres que els seus homòlegs homes, ja que sempre amb qui se signa el contracte del monument,

a 4343

qui

s'associa

El nombre de dones Presidentes encara és baix, quasi insignificant. Les Falleres Majors, sobretot les de València capital, estan sotmeses

d'indumentària

regles del

protocol·làries

segle

passat,

sent

obligades a vestir de manera "decorosa", i que cadascú entenga el que vulga per "decorosa". Si olorem la pólvora, és perquè abans hem sentit un "Senyor Pirotècnic". En aquesta faceta, hem de reconèixer que cada vegada més, són dones les que ens fan vibrar amb el tro dels seus coets, però si fórem

duna societat igualitària, no sols el sentiríem

per contribuir a l'economia i el sosteniment

que ixen de la sàtira i la crítica per a passar-

el dia 8 de març, sinó almenys 8 dels 20 dies

de la falla sense pertànyer com a tal a la

se'n al terreny de l'ofensa. I com no, farem

en els quals València s'ompli de fum, i de

comissió. Doncs no eren falleres, sinó les

dels casals uns espais on triomfe el respecte i

turistes que s'han cremat com a gambes al

dones dels homes fallers.

queden lliures de qualsevol tipus de violència,

sol.

Dintre d'aquesta reflexió cal dir, que tot

Si ens transportem als casals. Dintre de les

l'anterior exposat no significa que no hi haja

falles, a les dones i als homes se'ns han

excepcions,

assignat rols i estereotips que a poc a poc

estereotips segueixen vigents, però també cal

anem capgirant, però que termes generals

tenir

romanen vigents.

funcionament d'una societat –o d'una falla-

A la cuina. Els homes han agafat la paella pel mànec, i fan les paelles, els alls-i-pebres,

que

compte

tots

que

els

anteriors

basem

sols amb excepcions, significa que encara no hem normalitzat la igualtat com a regla.

les torraes i d'altres plats, però el treball

I fins que això passe, seguirem buscant la

menys agraït, els preparatius, la compra i

manera perquè les dones estiguem ben

la posterior recollida comunament la

representades a tots els nivells en les falles i

segueixen fent les dones, així com el

les directives, buscarem trencar la regla

muntatge de la logística, els jocs i els

generalitzada que ens diu que les dones ens

berenars dels xiquets i xiquetes.

hem d'encarregar-nos de les tasques típiques

I que dir de la figura, ara imprescindible en qualsevol falla, de les "Col·laboradores". Aquelles dones, relegades a un paper secundari, decidiren obrir-se un espai propi

també la de gènere.

de l'allar o de les cures. Empoderarem a les grans artistes falleres perquè preguen un pas endavant en la creació de monuments, i així estarem contribuint de pas, a evitar la hipersexualització femenina d'alguns ninots, 4444

Homens al carrer cuinant la paella mentre les dones preparen el recapte. (Concurs de paelles al carrer. Any 2015) Arxiu : Falla del Port.

UIN ROL TENEN LES DONES A LES FALLES DE CULLERA? Per Maria González I García Vicetresorera de la Falla del Port

Sobren les conclusions, de vegades, una



PRESIDENT/A

molt al nostre pesar, una vegada feta la

imatge val més que mil paraules i així ho



VICEPRESIDENT/A 1r,2n,3r i 4t

recerca ens hem adonat que la realitat no



DELEGAT/ADA JLFC

comissions falleres de la nostra localitat,



DELEGAT/ADA DE RECOMPENSES

a les nostres comissions i les dones queden

on calia exposar qui ostentava cadascun



SECRETARI/A

relegades en la majoria de casos a càrrecs



TRESORER/A



DELEGAT/ADA D'INFANTILS

les que es reflecteix a l'enquesta, però



DELEGAT/ADA D'ESPORTS

cultura, turisme o protocol

aquest no era el cas, no volíem saber



DELEGAT/DA DE CULTURA

.Així trobem que el 100% dels presidents,



DELEGAT/ADA MONUMENT

el 85% dels vicepresidents 2n i 3r, el 70%



DELEGAT/ADA INTERÉS TURÍSTIC

demostren aquests gràfics; resultat d'una enquesta passada a cadascuna de les

dels càrrecs que preguntàvem. És cert que

quantes dones hi ha a les juntes directives

imprescindibles,

del nostre poble sinó quina és la posició en la

qual

estiguin

determinats La

nostra

situades

càrrecs enquesta

següents càrrecs:

que

amb

els

ostenten.

presentava

els

homes qui realment porten la veu cantant

més secundaris, i no per això menys

alguna de les comissions va apuntar que en les seues directives hi ha més dones de

dista massa del que intuíem i que són els



DELEGAT/ADA DE PROTOCOL

com

ara

vicepresidència , la delegació d'infantils,

de delegats de JLFC i el 80% de delegats de monument són HOMES . Menció

especial

mereix

Pensarem en aquests càrrecs i no en altres

delegació d'infantils on més del 80% són

perquè són alguns dels més representatius

DONES i la delegació d'esports, en la qual,

dins de les nostres comissions. Doncs bé,

la major part

4545

de delegats són homes.

Per aquest motiu déiem, en començar aquest article, que UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES, i aquests gràfics parlen per ells sols sobre quin rol tenen les dones a les falles de la nostra localitat. És més, aquestes dades ens han fet reflexionar sobre moltes altres coses, com

per exemple: Són les falles una festa igualitària?

Continuem pensant que els xiquets/tes són per a les dones i els esports per als homes? Les dones no estem qualificades per ostentar càrrecs importants i representatius a les comissions falleres o som les mateixes dones qui ens menyspreem pensant que no estem preparades? Continua el món faller creient que la dona sols és la part estètica de la falla? Continuen les falles aferrades al passat o són el reflex d'una societat sense igualtat, sexista i que marca el rol que cadascú ha de desenvolupar? Però no us respondrem, perquè vosaltres ja sabeu les respostes...

Apunt: *Algunes persones ostenten dos càrrecs, fet que té a veure amb la distribució de càrrecs dintre de cada comissió. (Ex. Vicepresidència 2a i delegació de cultura)

4646

Les institucions valencianes al costat de les dones BANDERÍ ‘’NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE’’ Aquesta iniciativa de La Diputació de València va estar realitzada per primera vegada el passat any 2016, en la qual es pretén dur a terme la lluita contra la violència de gènere, fent una aportació històrica de 250.000 euros, 180 euros a cadascuna de les comissions que ho sol·liciten, amb un únic requisit: Posar al seu cau faller o al monument un banderí que dispensa La Diputació amb un lema contra la violència de gènere.

HOMENATGE Des de fa ara un parell d'anys l'Ajuntament de València realitza un acte homenatge a les Dones de les Falles, un reconeixement que es du a terme el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, un dia que lluny de ser un dia de felicitacions ha d'estar un dia reivindicatiu i de lluita pels drets de les dones. Les homenatjades l'any passat van ser la pirotècnica Reyes Martí, l'artista fallera Elena Esteban, la intendenta general de la Policia Local, Mari Carmen Mariablanca i la primera presidenta d'una comissió fallera, Maria Vanacloy. Un grup de dones que com moltes altres dia a dia dediquen la seua vida a les seues professions lligades d'una manera o altra amb el món faller i que mereixen el reconeixement que per sort, ara una mica més que abans, és més visible per tothom. La seua trajectòria no deixa indiferent ningú i la seua llarga dedicació a la nostra festa les converteix en pioneres en diversos àmbits de la festa grossa de València. Amb aquestes professionals, es fa visible i patent la transformació que s'està realitzant dia a dia i passaran a la història per obrir les portes al progrés que ja comença a viure la festa Així doncs amb aquesta iniciativa l'alcalde Joan Ribó va reiterar que el govern municipal té la voluntat de fer avançar les falles en el llarg camí de la igualtat real entre homes i dones.

''LES FALLES A LA NAU'' El passat novembre de 2017, la Universitat de València a través de Fòrum de Debat i l'Associació d'Estudis Fallers (ADEF) va organitzar unes jornades on s'hi va abordar una de les qüestions més controvertides de la festa Fallera i que nosaltres hem pres com a eix central del nostre llibret: el lloc que ocupa la dona en les Falles. Amb els testimonis personals i les reflexions de les participants es van dur a debat diversos aspectes que giren al voltant de la presència de les dones a la festa amb els punts de partida següents: «La responsabilitat organitzativa» durant la primera jornada i «La imatge representativa» durant la segona. Amb tot açò es va tractar de fer una reflexió sobre la visió que s'hi té d'aquesta festa i com es percep la festa de les Falles des d'una perspectiva feminista amb la pregunta per excel·lència de si les falles són una festa igualitària. Aquestes jornades també van comptar amb la col·laboració de la JCF, el Gremi Artesà d'Artistes Fallers, l'Associació Cultural Premi Iarani, la UPV i el Museu Valencià d'Etnologia.

EL CONSELL MUNICIPAL DE DONES El Consell Municipal de les Dones es va reunir el 17 de novembre del passat any per tractar molts assumptes entre d'altres el Pacte Valencià contra la violència de gènere. A mesura que avançava el debat es van plantejar diverses mesures per dignificar el paper de la dona en les festes i una de les diverses associacions va proposar que es revisara el tractament de la dona, concretament, als monuments fallers, idea que fou aprovada per la majoria i que el que pretén és, si més no, analitzar i posar límits a la ridiculització i cosificació a la qual està sotmesa la figura femenina en les falles. Una vegada tractat el tema a la reunió que el Consell va convocar per al dia 23 de gener d'aquest any les conclusions a les quals van arribar van ser traslladades a la Conselleria d'Igualtat, per tal que arribaren als artistes fallers que són en definitiva els qui dissenyen, executen i consoliden els monuments que les comissions plantem a les nostres places posteriorment.

4747

PREMIS CALIU 2018 Aquest any l'Ajuntament de València llança la primera edició dels Premis Caliu per a les Falles grans integrades en la JFC, amb una dotació total de 7.000 euros. Un projecte conjunt de la Regidoria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i de la Regidoria de Cultura Festiva que vol premiar les falles que tinguen un contingut que promoga la igualtat, la diversitat i que lluite contra l'exclusió. Pretenen que aquest premi siga una empenta perquè els monuments fallers parlen d'igualtat, i facen visible la diversitat que allotja el món faller amb la intenció de contribuir a la superació de barreres i estereotips establerts fins ara. La idea és escenificar el principi d'igualtat de tracte i la no discriminació per motiu de sexe i també identitat de gènere, orientació sexual, ètnia, cultura, creença, situació econòmic o diversitat funcional contribuint així a la prevenció de la intolerància, l'odi o qualsevol forma de discriminació. Com a curiositat ens ha cridat l'atenció el nom d'aquests premis, ja que Caliu és una paraula ben valenciana que tenim a l'himne faller i que reflecteix tres aspectes importants amb els diversos significats: la cendra incandescent que queda quan el foc s'apaga; l'ambient agradable, d'afecte, sentiment i passió; així com, el significat que pren quan parlem d'algú que ens protegeix i ens dóna suport. Per tant aquests premis pretenen ser el caliu per a molts que es troben marginats per diverses raons entre elles la desigualtat de gènere en molts àmbits socials.

Primeres dones presidentes Il·lustració d’Amelia Soler i Escrivà “Tres Voltes Rebel”

PARLEM AMB...

ARI CARMEN HERNÁNDEZ GONZÁLEZ SEGONA PRESIDENTA DE LA FALLA DEL PORT

Quants anys ha sigut fallera?

menys) i també he sigut delegada de

Des del 1988 fins al 2017, 29 anys.

loteries i rifes, i altres càrrecs secundaris, però no menys necessaris en una junta. A

Per tu les Falles són... Són tot un any de treball, sacrifici i lluites per poder plantar els nostres desitjats

part de moltes coses més que no tenen càrrec i que es fan per voluntat pròpia I per aportar un poquet més a la falla.

com posteriors ens vam veure molt afectats

monuments, en els quals trobem una gran

per la crisi, i per tant, va haver molta gent

satisfacció i recompensa. I com no, són una

Quin any i quina edat tenies quan vas

meravellosa festa que dóna alegria i vida al

decidir ser Presidenta de la nostra falla?

nostre poble.

Vas comptar amb molts suports davant

Quin són els càrrecs que has ostentat dintre del món faller? Vaig començar sent vicesecretaria que aleshores tenia la funció de repartir la informació casa per casa. Després vaig passar a delegada de publicitats durant un parell d'anys. El càrrec de tresorera ha sigut el que més anys he portat (6 anys més o

d’aquesta decisió? Vaig

ser

que es donà de baixa per problemes econòmics. La meua comissió em va donar moltíssim de suport, tots van ajudar amb el que podien,

Presidenta

durant

l'exercici

2012/2013 quan tenia 43 anys. La meua família sempre em va donar suport en totes les decisions que vaig prendre, ja que era un gran pas, i sabíem que no seria un exercici fàcil per als temps que corrien, ja que durant aquesta temporada tant els anys anteriors

4949

junts vam fer que la Falla del Port poguera tirar endavant i que una vegada més, poguérem gaudir amb tota plenitud de la setmana més esperada de l'any. Vaig tindre molta sort amb la meua comissió i sempre estaré molt orgullosa i agraïda a totes i tots.

També cal nomenar als col·laboradors, que

trobar-nos amb aquesta "classificació" de

més, com també fallers que altres anys han

sempre s'esforcen per la Falla i fan tot el

càrrecs, però hui en dia tot és diferent,

estat en eixe càrrec i ens agrada com l'han

que tenen a les seues mans.

moltes dones es troben al capdavant de la

portat.

Et vas trobar amb algun problema per ser dona en un càrrec que generalment ostenten homes? No, jo crec que no té perquè, ja que este càrrec és un més dins de la comissió i el que has de tindre és a gent amb ganes de treballar al teu voltant, i pense que a ningú li és important, en qualsevol dels càrrecs que hi ha en una falla, el gènere de la persona que està al capdavant d'aquest, sempre que esta siga responsable i treballe per la falla. Quina opinió tens del fet que les dones tinguem càrrecs específics, com ara: delegada d’infantils, tresorera, secretaria, front als càrrecs que generalment ostenten homes com és el cas de: president, delegat d’esports, monument? Jo pense que cada president agafa a les persones per les seues característiques i per com desenvolupen la seua feina, sense tindre res a vore amb el seu gènere. Sí que és de veres que abans era més habitual

seua falla, de la mateixa manera que molts hòmens es troben com secretaris, tresorers, etc. Per exemple, a la nostra comissió hem tingut molts anys una dona com a delegada de monument, i un home com a secretari, al final tot depén de la disponibilitat, gustos i dedicació de persona.

Des de la teua visió i experiència personal, és el món faller un món complicat per les dones? Tenim el camí fàcil a l’hora d'accedir a un càrrec d'aquestes característiques? Des del meu punt de vista per a mi no va ser complicat, el camí és igual

Creus que a la nostra comissió també hi ha aquesta distribució dels càrrecs? Jo crec que en la nostra comissió es

per a tots,

l’única cosa que pot complicar-lo és la situació que hi haja en eixe moment, però

distribueix el càrrec pensant en la persona

res a veure amb el fet de ser dona. Jo pense

que el desenvolupa millor. I com bé he dit

que tenim les mateixes facilitats que els

abans, hi ha diversos exemples que ho

hòmens davant aquests casos.

demostren.

En què creus que ha canviat el món faller del nostre poble des d'abans de ser Presidenta fins avui? Ha passat poc de temps des que vaig ser

En el teu cas quins criteris vas tenir en compte a l’hora de conformar la teua Junta Directiva? Jo vaig posar en cada càrrec al faller que

presidenta, però sí que s'ha pogut observar

pensava que estava millor preparat i que

com les dones s'han animat més i es troben

tinguera un poc d'experiència, crec que tots

en més càrrecs que abans.

posem a les persones que tenim més confiança i que creem van a ajudar-nos 5050

PARLEM AMB...

L Des

OLES GARCÍA I MANCEBO 1a Presidenta de Falla de Cullera 1a Presidenta de Junta Local Fallera de Cullera de

quan

ets

fallera?

Fallera Major amb tan sols díhuit anys,

Sóc fallera des dels sis anys, des de l'exercici

després he portat també càrrecs de loteria,

1981-1982 quan es va fundar la Falla

vicepresidenta i molt d'altres de la junta

Avinguda País Valencià.

directiva de la falla. Vaig ser també la

Quin és el primer record que et ve al cap quan

escoltes

paraula

Falles?

Són moltíssimes les coses que sent. A mi les falles m'han ensenyat molt, m'han fet créixer com a persona. El que signifiquen per a mi és tot: festa, tradició, cultura, l'olor de pólvora... no podria parar d'enumerar.

primera presidenta de falla de Cullera. I pel que fa a la Junta Local Fallera he ostentat també diversos càrrecs com: delegada de

meua família pensava que estava boja, per

cultura,

presentar-me. Però em van fer costat

finalment, fa dos anys, em vaig convertir en

perquè sabien tots els càrrecs que jo ja

la primera presidenta de Junta Local Fallera

havia portat i com d'involucrada estava dins

la falla, La meua comissió va ser també la

vicesecretària,

tota

secretària

València.

Les Falles són una forma que tenim els

Quin any i quina edat tenies quan vas

valencians de transmetre el que som, de

decidir ser Presidenta de la teua falla?

treure fora tot el que portem dins.

Amb tan sols vint-i-tres anys vaig ser la

Quins són els càrrecs que has ostentat dintre

del

món

faller?

Dins del món faller he ostentat diferents càrrecs. En la meua falla he estat secretària,

primera presidenta de falla de Cullera. Em vaig llançar al buit sense pensar el que feia perquè estava molt decidida ja havia estat molt involucrada a la junta de la falla. La 5151

que em va impulsar a prendre aquella decisió i per descomptat que em va donar el seu suport en una època molt difícil per a ser presidenta, ja que aquest càrrec sempre havia estat ocupat per un home. Aleshores la meua comissió es va bolcar per a ajudarme i així ho han seguit fent.

tots els anys que he estat presidenta de la

estat de secretària junt amb el president

mateixa. He de dir que el món de JLFC no és

Falla País Valencià. La meua falla ens hem

Francesc Llopis, membre també de la meua

el mateix món que es viu dins de la junta

considerat sempre com una família per tant

falla, per tant jo ja estava molt involucrada

directiva d'una comissió on les coses es

ha sigut molt fàcil portar aquesta família

dins de la JLFC donant-me així la seguretat

viuen en harmonia, almenys en la meua

endavant, ja que tots han estat amb mi

que necessitava. Així i tot no va deixar de

comissió, on som una xicoteta família, no

fent-m'ho tot més fàcil

ser per a mi un gran repte, un nou repte: ser

obstant

la primera dona presidenta d'una JLF de

coses son més difícils de dur endavant

Quan vas decidir que series Presidenta de JLFC i com et senties?

tota

València.

perquè has de pensar en les quinze

Ho vaig decidir l'any 2015, aquesta decisió

Per poder-me presentar vaig voler estar

comissions que conformen les falles del

es va vore reforçada perquè ja, en aquest

segura dels suports amb els quals podria

nostre poble, fent molt difícil aquesta tasca,

moment, em sentia capacitada per a

comptar d'entre les comissions falleres de

perquè totes les comissions no tenen les

realitzar-la. Tenia una seguretat en mi

Cullera, però sobretot, el més important per

mateixes opinions. He de dir, ara que

mateixa que, pot ser, no tenia quan vaig

a mi era el suport de la meua comissió,

acabat aquesta etapa amb JLFC, que estic

decidir ser presidenta de la meua comissió,.

Què significa per tu haver estat la primera presidenta de falla de Cullera i Presidenta de JLFC? Personalment, representa molt perquè a

Aquesta vegada ja tenia l'experiència de molts anys estant al capdavant de diferents càrrecs, tant en la Junta Local Fallera com en Aquest

la càrrec

meua m'ha

comissió.

ensenyat

també

moltíssimes coses, per això deia abans que aprés amb aquest món, en el qual mai deixes d'aprendre tant per a bé com per a mal. Em vaig decidir presentar-me perquè havia acabat un exercici en què jo havia

poc a poc he anat creixent dins del món faller i he arribat al punt més alt dins de les falles de Cullera. Significa molt perquè per a mi era un repte no sols ostentar eixe càrrec sinó que també per a mi era un món en el qual hi havia molt de masclisme i, ja que els càrrecs havien estat en mans d'homes i per a mi era un repte superar-me també a mi 5252

això,

dins

JLFC

les

ben orgullosa. En primer lloc, per haver sigut la primera dona presidenta i, a més a més, haver comptat amb el suport dels quinze presidents de les comissions falleres de Cullera, aconseguint la unió de totes aquestes falles que fins al moment no havia existit, i que pense que potser a poc a poc s'està perdent de nou.

Des de la teua visió i experiència personal, és el món faller un món complicat per les dones? Tenim el camí fàcil a l'hora d'accedir a un càrrec d'aquestes característiques?

allà els càrrecs estan ocupats per la

amics, i a tots els fallers els quals ho

corporació municipal, on fins ara han estat

necessiten

homes, i per tant és un món diferent del

transmetent-los tot allò que he aprés i m'ha

nostre.

enriquit tant aquests anys. Per últim

El món de les falles és molt complicat en

m'agradaria

amb

des

la meua

d'ací,

experiència

que

tinc

d'acontentar.

En què creus que ha canviat el món faller del nostre poble des d'abans de ser Presidenta fins avui? Ara les dones ja no ens pensem tant les

Tot i això, crec que el món faller a hores

coses per a participar d’aquests càrrecs, ha

aquell 1997 fins ara. Gràcies a totes les

d'ara ha canviat moltíssim des d'aquell 1997

canviat tot prou perquè fins ara havia sigut

comissions

en què em vaig presentar a presidenta de la

una societat molt masclista, unes falles

aconseguir el somni de ser presidenta

meua falla. De fet, ja no és estrany que una

molt masclistes, on tot ho portaven els

de JLFC i per descomptat, a la meua

dona siga presidenta d'una falla, perquè les

homes i ara, almenys al nostre poble, no és

comissió de treball que ha estat al meu

dones hem portat eixe càrrec al llarg de

estrany sentir que una dona és presidenta

costat donant-me el seu suport. Perquè jo

molts anys des d'aquell dia. Estic orgullosa

de la seua comissió o de la JLFC.

no haguera pogut ser presidenta sense

d'haver sigut aquella dona que va obrir el

Com et veus en un futur pròxim?

l'ajuda de tot l’equip de treball. De la

camí a totes les dones per a poder ostentar

Ara estic gaudint de la meua falla i al costat

mateixa manera, com no pot ser d’altra

aquest càrrec, i en JLFC igual, estic

del meu home que torna a ser el nostre

manera, vull agrair a la meua falla Avinguda

contenta també d'obrir aquest camí i ja heu

president. Pense que he arribat al més alt

País Valencià per estar sempre al meu

vist que després de mi, actualment hi ha

dels càrrecs que mai havia portat una dona

costat amb cada decisió que he pres. I a la

una altra dona en el càrrec i espere que

a Cullera dins del mon faller. Per tant, en el

Falla del Port, per donar-me l’oportunitat

puguen seguir-ne moltes més. I qui sap si

present i per al futur, deixe una porta

de dirigir-me a tots i totes vosaltres per

algun dia podem tenir també una dona

oberta a seguir gaudint i treballant per les

poder contar la meua història al món faller,

presidenta de Junta Central Fallera, ja que

falles, ajudant a la meua comissió, als meus

un món que tant estime.

general, no només per a les dones, i és que els fallers som complicats, ja que no sempre som

fàcils

5353

l'oportunitat, agrair a tots aquells fallers i falleres i tota la gent del poble que m'ha donat el seu suport des que vaig començar

per

haver-me

ajudat

Les Dones al món de la música Il·lustració d’Amelia Soler i Escrivà “Tres Voltes Rebel”

A MÚSICA TAMBÉ ÉS NOSTRA Per Clàudia Bixquert I Ricart Delegada de Fallers d’Honor I membre de l’Equip de Cultura de la Falla del Port

Música... No sentiu com sona? Les baquetes

carrera contrarellotge per saltar tots els

la percussió... Semblen ximpleries, però són

no paren de colpejar la caixa, la massa el

obstacles que ens posen davant i demostrar

una vegada més un reflex del que coneixem

bombo, i els plats no paren de ressonar,

que per nosaltres no hi ha res impossible.

com a sexe superior i l'inferior. I ara direu, no

escolteu

melodia?

Crec

que

sona Amparito Roca... Quan escolte la música, olc la pólvora i sent els coets, la falda em pesa als malucs. Vaig ser nascuda a toc de mascletà, amb la música viatjant lliure per la meua sang, a cada colp de bombo un bàtec al meu cor. Però és la dona part de la música d'aquesta la nostra festa? Vivim en una societat que no ens deixa experimentar els nostres límits, no ens deixa veure fins on podem arribar, no ens pregunta quin és el nostre objectiu per ajudar-nos a aconseguir-lo. No, contràriament, la societat ens diu: No ho podreu fer, perquè sempre hi haurà algú millor que vosaltres, no sou suficients, i així doncs, començarem una

Dins d'aquesta societat patriarcal, pel que fa a la música, el nombre de dones que hi formem part: TAMBÉ ÉS MENOR. També

és possible que parlen de sexisme també dins de la música si jo he vist a les bandes i xarangues de xicons i xicones.

resumeix que en qualsevol de les disciplines "pensades per a homes" les dones sempre en som menys. Començant pels instruments i acabant per les dones que arriben a ser vertaderes eminències dins d'aquest art. Hem nascut sentint que és el que podem fer i el que no, per a què "valem" i per a què no. I atenent

l'escenari

artístic,

més

concretament, en el de la música, no ens quedem arrere. Les dones tocarem la flauta travessera mentre que l'home serà el nostre director, el nostre compositor, el que tocarà

5555

Dues dones al grup de dolçaina i tabal. Exaltació FMV 2018. Palau de la Música. Arxiu : quefiestasytradiciones.es

Però ara us pregunte jo: Quantes dones heu

els silencis dins d'aquest gran pentagrama

vist dirigir aquestes bandes, orquestres i

que és la vida. Però jo ja estic molt cansada,

xarangues? Quantes vegades heu pensat que

jo hui vull donar-los veu a totes aquelles

hi havia més dones que homes? O quan heu

dones que hi haurien d'aparèixer als llibres

vist una xaranga, banda o orquestra formada

d’història

únicament per dones? Respondríeu el mateix

M. Luisa Ozaita, que va ser una compositora

si les preguntes foren a la inversa?

que va fundar l'Associació de Dones a la

Ara què? Necessiteu més proves? Doncs bé, quan tingueu un moment, poseu al Google ''Dones a la música, dones compositores, dones a les xarangues...'' i digueu-me quin nombre d'articles podeu arribar a llegir que parlen vertaderament d'aquest tema sense la necessitat d'esmentar alguna personalitat masculina. Un article dedicat exclusivament a nosaltres, les DONES. Perquè encara que la societat no ens deixe veure-ho amb claredat,

música

com

ara:

Música als anys 80 per rescatar noms de dones que havien quedat perduts per la nostra història, sent com havíem dit silencis i pauses del nostre pentagrama. Hui vull donar -los la veu, vull que passen a ser notes, notes musicals de llarga durada, rodones, al compàs que elles vulguen, però que sonen, que sonen amb tanta força que no paren de repetir les seues melodies perquè també s'ho mereixen.

som éssers totalment independents i

I a les qui vindreu, no pareu de lluitar per

vàlids, capaços d'expressar amb la mateixa

sentir ressonar la vostra melodia sense por,

emoció i sensibilitat les partitures que ens

feu que sone fort, que demostre la virtut que

posen davant perquè també som virtuoses.

sou capaços d'assolir, perquè la pell ja la tinc

Però sembla ser més fàcil eliminar-nos

eriçada només de saber que algun dia sonarà. Fotos de Maria Luisa Ozaita Arxiu : Periòdic BarakaldoDigital.com

forçosament dels llibres d'història, així serem

5656

ER I FER MÚSICA Per Jose Luis Grau I Sapinya Director de Banda I Orquesta. Vicepresident 4t de la Falla del Port

Quasi la meitat dels joves de les Societats

dades de la Federació de Societats Musicals

s'anomeven Remedios Cardona, Otilia Barb

Musicals Valencianes són dones i defensen

de la Comunitat Valenciana (FSMCV). A la

erà i Pilar Rodríguez. Aquesta incorporació

la seua plena integració en tots els nivells

província de Castelló aquest percentatge

va estar un fet que va causar una gran

de la carrera.

arriba fins al 50%.

expectació al mateix temps que aplaudida per

Ser i fer música. Quan la Reial Acadèmia

Malgrat el que puga parèixer, la integració de

Espanyola va assumir la polisèmia de la

les dones a les plantilles de les bandes de

paraula Música va atorgar a les dones que la

música és un fenomen relativament recent.

creen la qualitat d’encarnar “melodia, ritme i

La primera vegada que tres dones varen

A la banda de l'Ateneu Musical de Cullera

harmonia combinats”. Continent i contingut.

participar com a intèrprets al Certamen de la

també van ser pioners a incorporar dones en

Les Músiques (referint-nos a les dones) del

Fira de Juliol, hui conegut com a Certamen

la seua plantilla i va ser en 1949 quan, per

País Valencià porten diverses generacions

Ciutat de València, així ho conta el

primera vegada, una dona de Cullera va

treballant per a fer d’aquest art la seua

Cullerenc Alfredo Ruiz Cerveró, autor de "Una

poder formar part d'una de les seues

professió i a hores d’ara la paritat entre

Història Irrepetible al Món Musical", un llibre

bandes de música.

homes i dones en els joves de fins a 25 anys

dedicat a la història del Certamen Ciutat de

en les societats musicals és quasi total.

València: "Va ser en 1944 quan la Banda

En 2017, dels quasi 40000 músics membres de les Societats Musicals del País Valencià, al voltant d’un 40% són dones, segons les

Patronat Musical de La Pobla Llarga va concursar amb tres joves clarinetistes a la seua

plantilla.

5757

Elles

l'inusual, perquè era la primera vegada que una dona participava en el Certamen Ciutat de València".

Des de llavors, les dones ocupen amb molta normalitat places d'intèrprets en les nostres bandes de música o exercint càrrecs de Juntes Directives o Presidentes de

les seues Societats Musicals. A pesar del

de vida d'aquest concurs: la primera va ser,

a Amparo Edo Biol. La seua obra "Flor

temps transcorregut, encara hui en dia, és

en 1986, Pilar Ruiz al capdavant de la Societat

de Mayo" va ser estrenada en el Certamen de

molt difícil trobar dones directores o

Unió Musical de Simat de la Valldigna. Li va

compositores d'obres per a banda de

seguir Sara García en 2009 dirigint la Banda

confondre en el Certamen Internacional Ciutat

música.

de Música de La Font d'en Segures de

de València) rebent molt bona crítica. Aquest

Benassal.

Maria

encàrrec per a la Màxima Secció va permetre

Jesús Herrero en 2012 dirigint a la Banda

que aquesta jove compositora valenciana,

Simfònica

establida a Los Ángeles, fera un parèntesi en

Algeciras (Cadis). La quarta dona directora

els seus compromisos professionals per a

és Hiroto Takaya al capdavant de l'a "Aomori

escriure aquesta composició inspirada en la

Prefectures High School Band" del Japó en

novel·la homònima de Vicente Blasco

2016,

Ibáñez.

La veritat és que hi ha molt de camí que recórrer entre homes i dones en el món de la direcció i de la composició de música per a banda. En més de 130 anys d'història, cap obra simfònica de compositora ni espanyola ni valenciana ha sigut interpretada mai al Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València". Només han sigut tres compositores estrangeres capaces d trencar

eixe

mal

tercera

"Armando

que,

més,

ser

Herrero"

ser

l'única

"techo de cristal":les franceces Ida Gotkovsky i

grans professionals que s'han guanyat el

Germaine

respecte del món musical valencià:l es directore

l'holandesa Coby Lankester. En el món de la direcció de bandes les estadístiques no són molt més millors. Només

2016

secció. Malgrat les demolidores estadístiques, hi ha

Valenciana

en haver guanyat el primer premi en la seua

anomenat

Tailleferre

Comunitat

Lidón Valer i Beatriz Fernàndez Aucejo són bona prova

d'això,

ambdues

reconegudes

professionals en tots els àmbits musicals.

han sigut quatre les dones que han

Al món de la composició, va ser un encert,

participat com a directores en els 131 anys

que CulturArts Música donara l'oportunitat

5858

Lidón Valer i Cabaleiro . Directora Musical de la Banda Infantil de la FSMCV " Arxiu : @lidonvaler

(no

Però Amparo Edo no és l'única compositora

Les dades de la FSMCV ens mostren que

valenciana que està donant proves de la seua

segons avança l'edat, el percentatge de

gran qualitat. A pesar de la seua joventut,

dones en les Societats Musicals baixa fins a

Sara Galiana, acaba d'alçar-se amb el

arribar al 6% entre les majors de 55 anys.

Primer Premi del I Concurs de Composició

Per què les dones deixen d'interessar-se per

per a Banda convocat per la Banda

la música quan són adultes?

Simfònica Ciutat d'Eivissa. La seua obra "Stonage" va ser estrenada el passat novembre a Eivissa. Es tracta d'una obra sorprenent on s'uneixen sons tribals i ètnics en una composició amb una enorme personalitat i estil propi. Galiana és, sense cap dubte, un altre nom a tindre molt en

Anna Vèrnia, Vicepresidenta de la Societat per a l'Educació Musical de l'Estat Espanyol, explica: "No deixen d'interessar-se per la música, sinó que si se'ls plantegen altres obligacions i, si no volen fer de la música el seu treball, deixen els hobbies".

Banda Simfònica de Dones de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV)

Professionalment la dona està avançant més que l'home i la societat s'està adonant que té qualitats. Cal prendre com a exemple

compte en el nostre panorama musical.

la Banda Federal o la Jove Orquestra de València, on hi ha més nombre de xiques que de xics. Confiem que la Dona continue sonant a Música.

Amparo Edo i Biol. Compositora , trompetista y directora afincada en Los Angeles (California). Arxiu : nuestrasbandas.com

Sara Galiana i Sola. Compositora valenciana. Arxiu: nuestrasbandas.com

5959

ELLES, coeteres i artistes falleres Il·lustració d’Amelia Soler i Escrivà “Tres Voltes Rebel”

RA, LA FLAMA LA PRENEN ELLES Versos d’ Estefania Català I Nàcher ''A les coeteres, unes ànimes lliures amb esperits sincers, que han lluitat pel seu lloc, per demostrar el seu saber. Una herència que han rebut i que per fi podran transmetre als seus fills o filles.''

Senyor pirotècnic,

Escriure mil versos,

De la veu que callava,

La metxa la via,

JA HI HA PROU!

amb pólvora i masclets.

i vivia tristament.

el cel el destí.

D'esperar fins al 8,

Que criden al vent,

Ara que sóc lliure,

La plaça, qualsevol dia,

per poder guanyar-me el

que, poder és voler!

escriure un testament.

una mascletà sense fi.

Encendre mil metxes,

Dia 10 o dia 18,

Testament morat fosc,

llançar molts coets.

tant se'm fa, quan voleu?

o rosa clar, és igual!

Tintar de fum blanc,

Vull gaudir del que sóc,

Només vull ser qui sóc,

el blau i gran cel.

i parlar de la veu.

i poder seguir sent.

sou.

PARLEM AMB...

RISTINA BARBERÀ SAZ ARTISTA FALLERA I ESTUDIANT

Durant quant de temps vas treballar a un taller de falla? He estat durant 2 anys a la Ciutat de l'Artista Faller y 2 anys amb el meu taller propi. Amb quins artistes has treballat i en quins monments has col·laborat? He

col·laborat

Sí. Un, l'any 2015 i un altre l'any 2016, a la Falla Nou Mercat d'Algemesí. Coneixes a altres dones que es dediquen professionalment a l'elaboració de monuments fallers? Si, hi ha moltes més de les que creu, tinc

treballat

companyes d'estudi treballant a aquest

amb Manolo Martín i Manolo Garcia, amb

món, i altres dones que he conegut mentre

l'aportació

he treballat en aquest ofici.

d'una

Has tingut l'oportunitat de signar algun monument?

peça

pròpia

a la seua esquena. Podem dir que, en general, no és un món fàcil, els artistes fallers, tant homes com dones, han de lluitar cada any per fer que el seu monument siga únic, i la competència que hi ha als premis, fa que l’artista haja de demostrar, contínuament, que el seu treball, malgrat no guanyar un primer premi, s'ha de valorar.

monument de la Falla Nou Campanar de València, l'any 2014. Era un monument que feia referència al quadre de "las Meninas de Velázquez" Hi havia més aquell/aquells Clar que sí!

dones

treballant a taller/s?

Creus que aquest és un món fàcil per una dona? Les artistes falleres són considerades de la mateixa manera i tenen el mateix prestigi que alguns homes? Pot ser que una dona estiga a càrrec d'un projecte de monument i, a més a més, si és jove, no hi ha eixa confiança que sí que trobem quan el projecte està a càrrec d'un home amb una carrera de monuments 6262

Cristina Barberá Saz pintant un dels ninots de la falla infantil “Alicia en el País de las Maravillas” per a la Falla Mercat d’Algemesí. Any: 2015 Arxiu : Cristina Barberá

Clar...

Cristina Barberá Saz en la Plantà de la Falla Infantil “Alicia en el País de las Maravillas” per a la Falla Mercat d’Algemesí. Any: 2015 Arxiu : Cristina Barberá

fet,

m'he

dedicat

paròdia,

però

l'actualitat,

professionalment i de forma individual a

treballant

per

aquesta professió. Hui en dia estic

d'igualtat.

Els

formant-me i he deixat de costat

intenten tractar temes que ens incloguen

l'activitat de fer falles, però no pose en

a tots i exalten la figura de la dona baix la

dubte que tornaré a fer-ne. És una

figura de bellesa, tenint cura del detall

professió difícil i costosa, però és tan

des del principi fins al final.

reconfortat i gratificant, poder observar el teu treball al carrer que és impossible deixar de fer-ho.

mostrar

s'està

una

imatge

monuments

actuals

Creus que algun dia serà més comú veure una dona plantant falla sense estar sota el nom d'un altre artista? Això espere. Hem de llevar-nos del cap la

Coneixes alguna llei que dóna suport a les dones dintre d'aquest món aparentment masculí o algun tipus de reconeixement per les dones que es dediquen a aquesta tasca? No, el que sé, és que antigament aquesta professió ni tan sols estava regulada per la

Tres noms d'homes artistes fallers...

idea que la feina de l'artista faller és

Pere Baenas, Julio Monterrubio, Jose Ben

només dels homes, i animar a totes les

avent...

dones a les quals els agrada, que

I ara de tres dones...

complisquen el seu somni, i assegurar-los

Marina

Puche,

Anna

Ruiz,

que és més que possible aconseguir-ho.

Nuria Ferragut...

llei, era un ofici que passava de generació en generació. I que, en l'actualitat si que existeix una formació amb un títol oficial que empara tant homes com dones Et veus algun dia dedicant-te professionalment a la creació de monuments fallers? Per què?

Quina és la teua opinió sobre la figura de la dona als ninots de falla? Consideres que s'hi fa un tractament masclista als monuments? Antigament la figura de la dona als monuments

era

vulgar

poc

desproporcionada, feien de la dona una

63 63

Cristina amb l’equip d’artistes de la falla infantil “Alicia en el País de las Maravillas” per a la Falla Mercat d’Algemesí. Any: 2015 Arxiu : Cristina Barberá

Les Dones en el Monument faller Il·lustració d’Amelia Soler i Escrivà “Tres Voltes Rebel”

ÀTIRA, CRÍTICA O MASCLISME? Per Jose Luis García I Pérez Equip de Cultura Falla del Port Les

falles

Patrimoni

Monument gran Falla del Port Lema: Luci es casa! Any: 2011 Artista: Alfredo Bayona Arxiu : Falla del Port

van

ser

Immaterial

declarades la

defensa que la intenció no és

Humanitat, farà escassament un

censurar als nostres artesans fallers

any, és per això, que estan cuidant-

sinó que hi haja igualtat en la creació

se tots els detalls de la festa, com

dels ninots. L'administració pretén

ara la pirotècnia, la gastronomia, la

exaltar valors com la diversitat, la

música, els actes protocol·laris i com

igualtat,

no, els monuments.

convivència.

La imatge de la dona en els

En aquest sentit l'Ajuntament de

monuments fallers està en boca de

València

tots. Ha sorgit en els mitjans de

proposta i s'han creat els Premis

comunicació el debat del paper del

Caliu,

ninot

reconeixement d'igualtat en les

femení

blant prostitutes. Des del Consell es

monument

pluralitat

llançat

consistents

quals

una

estan

nova

provocant la polèmica al món faller.

falles,

El Consell de la Dona denuncia que

econòmicament.

es mostre la figura femenina com un

Si fem memòria en la nostra

objecte sexual, sempre exagerant

comissió durant les falles de 2011, el

les corbes del cos, amb escots

nostre monument tenia com a

pronunciats i inclús sem-

remat una conilleta Playboy i la falla

65 65

els

dotats

girava al voltant de les festes d'acomiadament de solters amb tot

Falles?

tipus de mamelles i "pardals". Vol dir que en el nostre monument

Haurem d'anar amb cura cada mes de març quan escriguem en les

s'estava vulnerant a la dona o simplement és part de la crítica fallera?

crítiques dels nostres monuments o amb versos satírics del llibret

El debat ha arribat al carrer i són moltes i molt diverses les opinions.

faller per si realment estem danyant la imatge de la dona?

Uns veuran molt bé que la dona es mostre dignament en els

O posant un poc de la nostra part podrem arribar a minvar tot aquest

monuments i altres pensaran que s'està vulnerant la llibertat

setge i atac a les dones que des de fa molts anys s'està fent als

d'expressió.

monuments fallers. Podrem acabar amb el llast del masclisme?

Estem arribant a un extrem en el qual el mateix Consell de la Dona es

Tu que opines?

planteja haver de contractar a "professionals formats" en matèria d'igualtat de gènere per a assessorar els artistes fallers, és a dir vindre un de fora al teu taller i dir-te com has de fer un ninot de falla? O si realment són necessàries totes aquestes propostes pel bé de les

Escenes del Monument Gran de la Falla del Port Lema : La bellesa de Nefertiti Any: 2010 Artista : Alfredo Bayona

6666

N DESIG... SER PERSONA Per Maria González I Garcia

Si en començar l'any algú m'hagués dit: - Demana un desig! Sense

apleguen, sembla que els donen els càrrecs per pressió o per pena, és a

dubte hagués demanat SER PERSONA. I molts direu: - Què diu aquesta

dir, per fer-nos veure que sí que podem. Nosaltres no volem aplegar a

boja, que és un animalet? Doncs bé, sembla que sí que ho sóc o ho som,

ostentar treballs perquè som dones, perquè ho diu la llei d'igualtat,

jo i totes les dones del meu voltant; perquè de vegades així és com ens

perquè fem pena o perquè a l'empresa li donen una subvenció extra.

fan sentir. Ens acanonen com un gosset, ens diuen on hem d'anar amb

Nosaltres som PERSONES. Sí, ho he escrit amb majúscula perquè de

qui o que hem de fer, marquen les nostres vides com si no fóssim lliures

vegades se'ns oblida, se'ns oblida que som més que un sexe, som més

de decidir. I encara que penseu que no és així sí que ho és. Evidentment

que un cos que mirar i som més que un ésser humà a cuidar. No som

que hem avançat en temes d'igualtat però sembla que és una realitat

flors que es trenquen, no som animalets als quals cal donar menjar;

encoberta la que no veiem. Se'ns diu que tots som iguals, que les dones

nosaltres som dones però, sobretot, som persones. Podem tenir més o

tenim les mateixes oportunitat, que som fortes i que estem ací; però a

menys força, però com qualsevol altre humà; podem ser més o menys

l'hora de la veritat no és així. La societat continua posant-nos sostres i

intel·ligents, però com li passa a qualsevol altre home; podem ser més

pedres en el camí, continua dient-nos allò que devem o no devem fer,

altes o baixes, més boniques o menys; però totes, TOTES tenim

fins i tot marca com ens hem d'enllestir, quines coses són "normals" o

diferents qualitats que no devem ni volem amagar; que volem posar al

no; així, que en certa forma, continua marcant-nos directrius i deixant-

servei de la societat, que volem mostrar, ja que nosaltres també tenim

nos clar fins on podem créixer.

somnis que volem fer realitat.

És clar que a hora d'ara trobem dones en qualsevol racó professional;

Així que pregue a la societat, a la gent, als homes i a les mateixes dones;

però quantes? Doncs poques si ho comparem amb els homes, i les que

que ens deixen pensar lliurement, que ens deixen somiar, que 6767

ens deixen volar perquè si hem de caure, ho farem, com qualsevol altre, i

per ser dones, deixeu de tractar-nos diferent; valoreu la nostra tasca no

ens tornarem a alçar, o no, però aquest és el nostre problema, és la

el nostre sexe, mireu-nos com unes iguals i no com a estranyes, deixeu-

nostra vida i nosaltres hem de decidir que volem.

nos ser lliures i demostrar el que valem.

No ens feu creure que no podem enllestir una mascletà, no ens feu

Per aquest motiu si pogués triar, triaria ser persona i no dona, triaria

creure que no podem fer una falla d'especial, no ens feu creure que no

néixer en un món on no hagués de demostrar el que valc per tenir alguna

sabem dirigir una banda o compondre un pasdoble, no ens feu creure

cosa diferent entre les cames, triaria que no existirà el dia de la dona, ni

que no podem presidir una Junta Central, no ens feu creure que som una

el banderí de la igualtat, ni els premis a les millors dones o a les més

flor bonica que cal atendre i malcriar, no ens feu creure una realitat que

rellevants, triaria poder estudiar tantes escriptores a l'escola com

no ho és. A qui li agrada la

escriptors,

pólvora

tinga

científiques com científics,

d'encendre

tants actes històrics d'elles

una mascletà, sense ser el dia

com d'ells. O és que no hi

de la dona, sense eixir a les

ha agut dones fins ara? No

notícies, sense fer-li cap

han escrit mai? No han

favor per ser dona; sols que

descobert res important?

puga

perquè

No han format part de la

s'ho val com qualsevol altre

nostra història?... Doncs bé,

participant. I de la mateixa

si pogués triar, triaria no

forma deixeu que brollen

haver fet mai aquest llibret

artistes

perquè això significaria que

que

l'oportunitat

encendre-la

falleres,

directores, altres

músics,

presidentes

càrrecs

la igualtat és una realitat.

treballs.

Deixeu de donar-nos premis

tantes

Mural al Fort Pienc / ARRAN /Arxiu : Elcrític.cat

6868

Re be l” o lt es sV Tre à scr iv iE ler So lia me d’’A I l· l us tra ció

A les DONES... Les silenciades, les violades, marginades, les mortes, les maltractades, obligades, reprimides, manipulades, sexualitzades, menyspreades... Aquest llibre té el vostre nom. Va per vosaltres, per la vostra tasca i per la vostra incansable lluita. Per portar-nos fins on avui estem. GRÀCIES! 69

Guia comercial LA DELICIA Forn i Pastisseria La qualitat, el gust

i l’experiència,

Ouattara Noel C/ València núm. 26, Cullera C/ Cabanyal núm. 4, Cullera C/ Sant Vicent núm. 1, Favara Per saber realizar amb amor aquesta professió, heretada del seu pare, i per estimar el seu treball, els productes de La Decicia sempre et deixen un bon sabor de boca. 7070

RETALES AL PESO C/Del Mar, 5

7171

72 72

7373

7474

7575

C/25 D’ABRIL, 55—46400 CULLERA (VALENCIA)

DES D’ACÍ VOLEM APROFITAR I DONAR UN MILIÓ DE GRÀCIES A TOTS ELS COMERÇOS QUE HAN COL·LABORAT. SENSE LA VOSTRA AJUDA AQUEST LLIBRET, QUE TANTA IL·LUSIÓ ENS FEIA RALITZAR, NO HAGUÉS SIGUT POSSIBLE. GRÀCIES, GRÀCIES I MIL GRÀCIES!!! 76 76