Alexandre Dumas El joc dels mosqueters
Arribat a l’escalinata, encara va ser pitjor: en els primers graons hi havia quatre mosqueters que es divertien en l’exercici segü ent, mentre deu o dotze camarades seus esperaven en el replà que els toqués tanda per ocupar plaç a en la partida. L’un d’ells, situat en el graó superior, amb l’espasa nua a la mà, impedia, o si més no s’hi esforç ava, que els altres tres pugessin. Aquests tres esgrimien contra ell les seves espases agilíssimes. D’Artagnan va prendre al principi aquells acers per florets d’esgrima, ja que els va creure botonats; però aviat es va adonar per certs talls que totes les armes estaven, ben al contrari, esmolades i afuades a pler, i amb cada un d’aquells talls no només els espectadors, sinó fins i tot els actors, reien com bojos. El que ocupava el graó en aquell moment mantenia meravellosament a ratlla els seus adversaris. Es feia cercle al seu voltant; la condició consistia en el fet que, a cada cop, el tocat abandonés la partida, perdent el seu torn d’audiència a benefici del tocador. En cinc minuts, tres van ser fregats, un en el puny, un altre a la barbeta
i l’altre a l’orella, pel defensor del graó, que no va ser tocat -destresa que li valgué, segons les condicions pactades, tres torns de favor.
L’autor i la seva obra
Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas va néixer a Villers-Cotterê ts, Aisne, el 1802, i va morir a Puys, Illa de Franç a, el 1870. Es distingí de primer pels seus drames romàntics, però se l'ha de considerar sobretot com un dels primers novel·listes del s. XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novel·la històrica: Els tres mosqueters (1844), Vint anys després (1845, continuació de l'anterior) i El vescomte de Bragelonne (1848). Unes altres novel·les
seves són El comte de Monte-Cristo (1844), La reina Margot (1845), etc. La seva fecunditat (157 novel·les i 25 drames) es deu molt als ajuts rebuts de col·laboradors. Autor popular, de vegades pueril o vulgar, n'és interessant la recreació del passat històric. Els seus drames són apassionants, malgrat l'abús del color local i el falsejament de la història. Pare del també escriptor Alexandre Dumas, autor de La dama de les camèlies (1848).
Comprensió 1) D’Artagnan va al palau del senyor de Tréville, capità dels mosqueters reials, perquè aquest el rebi en audiència. Però sembla ser que hi ha molta gent esperant. Com s’ho fan, els mosqueters, per decidir a qui li toca? 2) Què en penses, d’aquest “joc”? 3) Què aconsegueix, qui defensa el graó? 4) Quina imatge es dóna, dels mosqueters? 5) Per què creus que es diu que Alexandre Dumas “falsejava la història”?
Alexandre Dumas. Els tres mosqueters. El fragment reproduit és una traducció lliure de l’edició feta el 1995 per Grupo Anaya, S.A. Col·lecció “Tus libros”, 87. Madrid. Alfred Sala Carbonell. Cent cinquanta fragments de la literatura universal. Llicència d’estudis retribuïda. Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.