Roald Dahl El vàter, un bon saló de lectura
Durant el meu primer curs, em trobava un dia en els vestidors una mica abans de l’hora de dinar traient el fang de les botes de rugbi del titular de la meva cambra d’estudi, quan vaig sentir el famós crit de “Fa-a-ag!”, allà lluny, a l’altra punta del col·legi. Ho vaig deixar estar tot de seguida i vaig sortir corrents. Però vaig arribar l’últim, i el boazer que havia fet el crit, un atleta forç a robust anomenat Wilberforce, va dir: -Dahl, vine aquí. Els altres assistents es van escapolir amb la velocitat del llamp i jo em vaig acostar submís a rebre les meves ordres. -Vés i escalfa’m el seient del vàter -va dir Wilberforce-. El vull ben escalfadet. Jo no tenia ni la més remota idea del que havia volgut dir, però sí sabia ja que no era aconsellable de fer preguntes a un boazer; per tant, me’n vaig anar corrents i vaig trobar un altre assistent que em va aclarir el significat d’aquella ordre singular. I el significat era que el boazer volia anar al vàter, però desitjava que li escalfessin el seient abans que ell l’ocupés. Els sis vàters de la casa, tots sense porta, eren a fora de
l’edifici, en un cobert sense calefacció, i en un dia cru d’hivern t’hi podies quedar congelat si t’hi estaves gaire estona. Aquell dia, precisament, feia un fred que glaç ava. Vaig dirigir-me a través de la neu fins al cobert de les latrines i vaig entrar a la número u, que sabia que estava reservada en exclusiva per als boazers. Vaig treure el glaç del seient amb el mocador, tot seguit em vaig abaixar els pantalons, em vaig asseure i vaig esperar. Vaig estar així ben bé un quart d’hora, amb un fred polar, abans que en Wilberforce es presentés. -Li has tret el gel? -em va preguntar. -Sí, Wilberforce. -Està escalfadet? -Tot el que jo el puc escalfar, Wilberforce vaig dir. -Ara ho comprovarem -va dir-. Ja et pots aixecar. Em vaig aixecar i em vaig apujar els pantalons. En Wilberforce es va abaixar els seus i es va asseure a la tassa. -Molt bé -va dir-. Però que molt bé. Era com un tastador de vins tastant una mostra de claret vell.
-Et posaré a la meva llista -fa afegir. Jo m’estava cordant els pantalons sense saber què dimonis volia dir. -Hi ha assistents que tenen el cul fred -va explicar-, i uns altres que el tenen calent. Jo només faig servir assitents de cul calent per escalfar-me el vàter. No t’oblidaré. I, efectivament, no em va oblidar. En endavant, durant tot aquell hivern, vaig passar a ser l’escalfavàters favorit d’en Wilberforce, i acostumava a dur sempre un llibre a la butxaca de la jaqueta per entretenir les llargues sessions d’escalfament. Si no recordo malament, així em vaig llegir les obres completes de Dickens, assegut en aquell maleï t vàter, durant el meu primer hivern a Repton.
L’autor i la seva obra
Roald Dahl va néixer a Llandaff (país de Gal·les) el 1916 i va morir a Oxford el 1990. Els seus pares eren noruecs. En la seva producció literària es va orientar cap a un tipus de narració curta on predomina l'humor negre. Va escriure guions cinematogràfics (Chitty Chitty Bang Bang) i per a la televisió (Històries extraordinàries de Roald Dahl). Al costat de la seva obra per a adults, Roald Dahl es va consolidar com un dels mestres i renovadors més importants de la narrativa per a infants. Sobretot, arran de l'èxit de Charlie i la fàbrica de xocolata (1964). També cal destacar James i el préssec gegant (1961), Danny campió del món (1975), Els Culdolla (1980), La girafa, el pelicà i jo (1982), El
Gran Amic Gegant (1982), Les bruixes (1983), Agu trot (1985) i Matilda (1988). TĂŠ una pĂ gina web molt original i divertida.
Comprensió 1) A Repton, l’escola privada anglesa on va estudiar Roald Dahl, hi havia alumnes que eren fags (d’aquí el crit “Fa-a-ag!”), i alumnes més grans que eren boazers. Què creus que és, un fag? I un boazer? 2) Per què vol l’assistent, en Wilberforce? 3) Un cop Dahl s’ha aixecat, Wilberforce comprova que la feina ha estat ben feta. Amb què el compara, l’autor? Fixa’t en quina ironia més fina. 4) Com s’entreté, Dahl, mentre escalfa la tassa? 5) Què en penses, d’aquesta manera d’aprofitar el temps?
Roald Dahl, El nen. El fragment reproduït és una traducció lliure de l’edició feta el 1987 per Editorial Alfaguara, del grup Santillana. Madrid. Alfred Sala Carbonell. Cent cinquanta fragments de la literatura universal. Llicència d’estudis retribuïda. Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.