Els lladres de diamants

Page 1

Mark Twain Els lladres de diamants


-Va ser un cop mestre. El vam donar en una joieria de Saint Louis. El que buscàvem era una noble parella de diamants grossos com avellanes; tothom anava a veure’ls. Ens vam vestir amb elegància i ens en vam apoderar a ple dia. Vam demanar que ens els enviessin a l’hotel per veure si ens convenia comprarlos; i mentre els examinàvem, teníem preparats uns diamants falsos, i aquests van ser els que van tornar a la botiga quan vam dir que les pedres no eren prou fines per valer dotze mil dòlars. -Dotze... mil... dòlars -digué Tom-. Vostè creu que realment valien tots aquests diners? -Ni un centau menys. -I els seus companys es van fugar amb ells? -Com si qualsevol cosa. No crec que sàpiguen encara a la joieria que han estat robats. Però no hagués estat prudent quedar-se a Saint Louis, com ja comprendran vostès; de tal manera que vam reflexionar sobre el lloc on dirigir- nos. L’un deia que ens havíem de dirigir a un lloc, i l’altre, a un altre, i així, ho vam fer a


sorts, i va guanyar l’Alt Mississipí. Vam embolicar els diamants en un paper, hi vam escriure els nostres noms, i els vam deixar sota la guarda de l’escrivent de l’hotel, tot encarregant-li que no els entregués a cap de nosaltres sense que els altres hi estiguessin presents; després ens en vam anar ciutat avall, cadascú per la seva banda, perquè sospito que potser tots teníem la mateixa idea. No n’estic segur, però em sembla que la teníem. -Quina idea? -li preguntà Tom. -Robar els altres. -Com? Que un s’ho endugués tot, després que tots haguessin cooperat per obtenir-ho? -Això mateix. Això va disgustar Tom Sawyer, que va dir que aquella acció era la bretolada més mesquina que havia sentit a la seva vida. Però Jake Dunlap replicà que allò no era estrany a la seva professió. Digué que quan algú es dedica a aquesta mena de negocis, s’havia d’acostumar a mirar per ell mateix, perquè no hi hauria ningú que ho fes per ell. En acabat afegí: -Ja ho veuen; el conflicte era que no es podien dividir dos diamants entre tres. Si


les pedres haguessin estat tres..., pero no hi hem de pensar, perquè no eren tres. Vaig estar vagarejant per carrers apartats, meditant, meditant sense parar. I em vaig dir: “Prepararé una disfressa i agafaré els diamants tan bon punt se’m presenti l’ocasió; després, em faré fonedís, i quan sigui estalvi em posaré la disfressa, i aleshores els deixaré que em trobin, si poden”. Per tant, em vaig proveir de les patilles postisses, les ulleres i aquesta roba de camperol, i ho vaig ficar tot en un maletí. En passar pel davant d’una botiga on venien tota mena d’objectes, vaig divisar un dels meus camarades a través de la finestra. Era Bud Dixon. Me’n vaig alegrar i em vaig dir: “Vaig a veure què compra”. Em vaig ajupir i em vaig posar a observar. Bé, doncs, què creuen que va comprar? -Patilles? -vaig dir jo. -No. -Ulleres? -No. -Calla, Huck Finn, si pots, perquè ho engegaràs tot a rodar. Què va comprar, Jake?


-El que menys es podrien imaginar. Un tornavís, un tornavís molt petit. -Doncs confesso que no se m’acudeix per què el voldria. -Doncs a mi tampoc. Era molt curiós. Em vaig quedar bocabadat i em vaig dir: “Per què deu voler aquesta cosa?” Mark Twain. Tom Sawyer, detectiu. El fragment reproduï t és una traducció lliure de l’edició feta per Acme Agency, S. R. Lda. Buenos Aires, 1947.


L'autor i la seva obra

Mark Twain, nom amb què és conegut Samuel Langhorne Clemens, va néixer a Florida, Missouri, el 1835 i va morir a Redding, Connecticut, el 1910. Els records de la seva infantesa, arran de quedar-se orfe als dotze anys, i les diverses feines que va estar fent a la regió del Mississipí van ser l'element principal de les seves obres: Vida al Mississipí (1883), Les aventures de Tom Sawyer (1876) i Huckleberry Finn (1882). En les seves pàgines, s'hi pot apreciar una intenció humorística constant, que en les darreres obres esdevé una sàtira més amargant.


Altres títols seus són El príncep i el captaire (1882) i Un ianqui a la cort del rei Artús (1889).


Comprensió 1) Quants diamants hi ha? 2) Com els van aconseguir, els lladres? 3) Quina és, la idea de cadascun dels tres lladres? 4) Què se li va acudir, a Jake Dunlap? 5) Per què creus que Bud Dixon ha comprat un tornavís petit?


Mark Twain. Els lladres de diamants. El fragment reproduït és una traducció lliure de l’edició feta per Acme Agency, S. R. Lda. Buenos Aires, 1947. Alfred Sala Carbonell. Cent cinquanta fragments de la literatura universal. Llicència d’estudis retribuïda. Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.