4t ESO
Revista de postguerra i mรณn actual La guerra freda El mรณn a finals del segle XX
4t ESO
La guerra freda L’enfrontament de dues superpotències
L’Eurapa dels blocs
1. Defineix: guerra freda, blocs, política de contenció. La guerra freda és el període històric (1947-1991) d’enfrontament polític, econòmic, tecnològic i social entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Se’n va dir així perquè entre tots dos països no es va produir cap guerra o conflicte bèl·lic directe ja que es temia una batalla nuclear.
Un bloc és un grup de països liderat per una superpotència. Durant aquell període el món va quedar dividit en dos blocs antagònics: el bloc occidental, liderat pels Estats Units i reforçat pels seus aliats de l’Europa occidental, principalment el Regne Unit, la RFA..., i el bloc comunista, que encapçalava la Unió Soviètica, secundada pels seus aliats de l’Europa oriental, com ara Polònia, Txecoslovàquia, Hongria...
Política de contenció. Nom que va rebre la doctrina del president nord-americà Truman que consistia a donar suport als anticomunistes en qualsevol part del món amb l’objectiu d’evitar que preguessin el poder. 2. Explica quines eren les principals rivalitats entre els dos blocs, quin paper van tenir en el desencadenament de la guerra freda Winston Churchill i Harry S. Truman i quins mecanismes d’influència i control va crear cada bloc. D’una banda els Estats Units defensaven la democràcia i el capitalisme, el principi inamovible de la propietat privada i el mercat lliure. En canvi, la Unió Soviètica defensava el comunisme i el socialisme, el concepte de propietat privada no existia en la vida econòmica i, en canvi, sí que s’afavoria la propietat col·lectiva controlada per l’estat. Winston Churchill era el primer ministre britànic durant la Segona Guerra Mundial i es va convertir en un dels protagonistes de les conferències de pau que van seguir
la guerra. El 1946 va denunciar en un discurs que un «teló d’acer» havia caigut sobre Europa. Amb aquesta expressió descrivia la creixent influència soviètica sobre els països del centre d’Europa; en altres paraules, que l’entesa entre els aliats s’estava trencant. El discurs de Churchill va ser entès com un detonant. D’altra banda, Harry S. Truman, que havia ocupat la presidència dels Estats Units per la mort del t un instrument efectiu de pau, la gerra freda podria haver-se evitat.
president Roosevelt l’any que acabava la guerra, va idear la doctrina de contenció que consistia a donar suport als anticomunistes de qualsevol lloc del món per evitar una hegemonia de poder comunista. Així, va recolzar als monàrquics grecs per impedir que els comunistes prenguessin el poder. Després de les primeres desavinences, les dues potències van reforçar les àrees d’influència. Els americans van dur a terme el pla Marshall (1947), un pla d’ajudes per reconstruir l’economia europea. L’URSS va obligar a refusar-lo als països de l’Europa oriental sobre els que exercia la seva influència i, en contrapartida, va crear el Kominform per coordinar el suport a la seva política dels partits comunistes de tot el món. 3. Argumenta si es podria haver evitat la guerra freda. Durant la II Guerra Mundial va haver-hi esforços de diàleg entre les dues potències per tal de derrotar l'enemic comú. Van ser nombroses les conferències i el clima de
col·laboració podria haver continuat després del conflicte. És clar que les distàncies entre els dos blocs eren massa grans però també és veritat que la població mundial estava cansada del clima de confrontació. Els dos blocs s'imaginaven com els autèntics defensors de la democràcia però no tenien en consideració a la població que representaven. Potser si l'ONU hagués esta
4t ESO
La postguerra freda El mรณn a finals del segle XX
L’Eurapa dels blocs
1. Defineix política neoliberal i Maig del 68. Política neoliberal. Quan la intervenció de l’estat en l’economia disminueix, cosa que produeix més flexibilitat en el mercat laboral.
Maig del 68. Són els fets revolucionaris que van tenir lloc els mesos de maig i juny de 1968 a París. L’origen va ser un conflicte estudiantil. Un grup d’estudiants s’havien tancat a la universitat per una protesta i la policia els va desallotjar de manera violenta.
A partir d’aquí es desencadenaren enfrontaments que van provocar centenars de ferits. Els sindicats es van solidaritzar amb els estudiants i van convocar una vaga en què van participar deu milions d’obrers.
2. Indica quines van ser les causes i les conseqüències de la crisi del petroli, per què van destacar políticament o socialment les personalitats. Les causes de la crisi del petroli es troben en el conflicte de 1973 entre Estats Units i països europeus amb Egipte i Síria, quan aquests van atacar Israel, l’anomenada «guerra del Yom Kippur». El conflicte va acabar amb els triomf dels primers. Però els països àrabs exportadors de petroli (OPEP) van decidir quadruplicar el preu del petroli com a represàlia. Les conseqüències es van viure de seguida perquè els beneficis van disminuir i va augmentar la inflació. Moltes empreses van haver de tancar i per tant va
augmentar l’atur. Llavors es va afavorir el desenvolupament de l’energia nuclear per reduir la dependència al cru. I van aparèixer polítiques neoliberals. Kennedy. Va ser president dels Estats Units en un moment en què l’economia nord-americana tornava a tenir l’hegemonia.
Era del Partit Demòcrata i va impulsar lleis i reformes a favor de la igualtat de la dona i pels drets de la comunitat negra. Martin Luther King. Es va distingir dins dels moviments pels drets civils als Estats Units que lluitaven en contra de la discriminació racial. Ell sempre va defensar la protesta no violenta. Va ser assassinat. Nixon. Del Partit Republicà va succeir com a president dels Estats Units a Johnson. Va haver de dimitir pel cas Watergate, un cas d’espionatge del Partit Demòcrata. Reagan. President dels Estats Units del Partit Republicà. Va posar en marxa un pla d’inversió militar molt fort i va reduir els sistemes de protecció social dels nordamericans. 3. Enumera els moviments socials de les dècades dels seixanta i setanta. Als Estats Units: el moviment pels drets civils que combatia la discriminació racial; el moviment feminista que lluitava per la igualtat legal i laboral entre la dona i l’home, el dret del divorci i a l’avortament;
moviments de drets socials, per exemple en contra de la participació en la guerra del Vietnam. - A Europa: el moviment estudiantil i obrer arran dels fets del Maig del 68; els moviments feministes, moviments de canvis de manera de governar, en contra de la guerra. A Portugal es va produir la Revolució dels Clavells, que va suposar la instauració de la democràcia.
4. Justifica si actualment la joventut té el mateix protagonisme social que en els anys seixanta i setanta. La joventut actual no pareix tenir el mateix protagonisme social que els anys seixanta i setanta. Malgrat que hi han aparegut moviments de protesta en contra del capitalisme, també és cert que són molts qui pensen que la joventut està desencantada i no participa en les revoltes. Moltes de les reivindicacions jovenils del moment no van tindre l'exit necessari o perquè no hi ha refernts que ho facin possible.