10
Descolonitzaci贸 i subdesenvolupament
10
Descolonització i desenvolupament
A mitjan segle XX, la pràctica totalitat dels països asiàtics i africans estaven dominats directa o indirectament per Europa. El models d’explotació europeus van fomentar no sempre la modernització i sí el subdesenvolupament. Aquesta situació va provocar el descontentament popular a les colònies i van inspirar els moviments d’alliberament nacionals contra les metròpolis iniciant procesos de descolonització.
10
Descolonització i desenvolupament
Descolonització i desenvolupament Acabada la segona guerra mundial, els països que encara hi estaven sotmesos a l’imperialisme europeu, recolzats per les noves potències (EUA i URSS) van intensificar la lluita per la indepdendència. Mitjançant la lluita o la negociació, la majoria d’aquestos països van asslir la independència entre 1945 i 1975. Els primers van ser les colònies asiàtiques seguides de l’Orient Mitjà; en la dècada dels 60 va ser el torn de les africanes. La consciència del tercer món i el contenciós entre Israel i Palestina (dols conflictes encara no solucionats) s’inicien en aquest context.
10
Descolonització i desenvolupament
1. La crisi dels imperis colonials L’època d’entreguerres va marcar el cènit de l’imperialisme europeu. Va ser en aquest període quan van començar a difondre’s en els països colonitzats les idees d’alliberament nacional i d’autodeterminació. Durant la segona guerra mundial i especialment desprès d’aquesta, el moviments va esclatar a molta força. Durant el conflicte, l’ocupació de França, Bèlgica i els Països Baixos va aflebir aquestos països davant les seves colònies i va donar peu a reivindicacions nacionalistes.
10
Descolonització i desenvolupament
El nou odre impulsat pel nazisme va motivar que França abandonara Indoxina en benefici de Japó, quelcom semblant va ocórrer amb els interessos britànics (Malàsia i Birmània), els Holandesos (Indonèsia). Japó va mostrar que es podia véncer els blancs europeus provocant un efecte psicològic en la zona. Acbada la guerra els nacionalismes colonials van aprofitar la feblesa europea per impedir el restabliment de l’imperialisme anterior.
10
Descolonització i desenvolupament
En un altre sentit, l’opinió pública ara questionavava el colonialisme: mentre que tractats i declaracions internacionals (Carta de les Nacions Unides, la Carta Atlàntica) defensaven el dret legitim de tots els pobles a la llibertat i la igualtat El moviment nacionaliste independentista, inicialment va ser dirigit per una minoria informada (i formada a les metròpolis) i va transmitir la contradicció existent entre els ideals de llibertat i d’igualtat amb la realitat colonial (on els desequilibris económics eres més que evidents) obtenint un gran recolzamant en la seva població.
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonització i desenvolupament
2. Les vies d’accés a la independència 2.1. El paper dels Estats Units i de la Unió Soviètica Els EUA es van decantar per la desarticulació dels imperis colonials, així s’asseguraven uns mercats més amplis als seus capitals i productes (fins llavors reservats a les metròpolis) en un context històric on es necessitava l’expansió econòmica. Cal considerar que el mateix neixement del EUA havia estat un acte en contra de l’Imperi Britànic i consecuentment ja havien concedit la independència a les Filipines (1946).
10
Descolonització i desenvolupament
La URSS també es va decidir per la descolonització. La seva ideologia anticapitalista ho feia lògic i el debilitament de les potències imperialistes els afavoria. La irrupció de moviments d’alliberament nacional propers als plantejaments marxistes oferia una possibilitat d’ampliar la seva influència.
10
Descolonització i desenvolupament
La guerra freda va fer que els EUA modificassin els seus plantejamants perquè quan les colònies es veien amenaçades per les ideologies comunistes, els nord-americans recolzaven qualsevol altra alternativa
10
Descolonització i desenvolupament
2.2. La independendització de les colònies En general les colònies accediren a la independència per la via del conflicte, la negocició o per una combinació de totes dues. La força militar fou emprada per les metròpolis qan van voler recuperar el control de les colònies predudes (França a la Indoxina; Holanda a Indonèsia); també quan els interessos occidentals a les colònies eren importants (França a Algèria).
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonització i desenvolupament
En alguns casos les metròpolids es van establir negociacions d’independència (la Gran Bretanya a l’Índia; França a Tuníssia i el Marroc)
10
Descolonització i desenvolupament
En general França no estava preparada per desfer-se del seu imperi perquè el passat recent (derrota i col·laboració amb el nazisme) dificultaven donar més concessions de cara a l’opinió pública. Es van intentar solucions de concens (conferència de Brazzaville, 1944) on es pretenia oferir més pes a les colònies de la “Unió Francesa”
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonització i desenvolupament
La Gran Bretanya, amb una opinió més favorable, ja hi havia iniciat abans de la guerra alguns processos de descolonització (Austràlia, Nova Zelanda, integrades dintre de la Commonwealt) i havia concedit la independència a Egipte i a l’Iraq.
10
Descolonització i desenvolupament
3. La descolonització dels territoris dominats a l’Àsia. L’ocupació alemanya de França i dels Països Baixos i la victòria inicial japonesa va potenciar els nacionalismes locals i en ocassions van ser les causes immediates de descolonització. Aprofitant el buit de poder es van posar les primeres bases dels processos descolonitzadors.
10
Descolonització i desenvolupament
L’exemple va propiciar l’aparició de moviments en altres indrets contra els quals les potències imperials van oposar una sortida favorable als seus interessos bé per la via de la negociació (Indostan) o bé per la via militar (Indoxina, Indonèsia). A la imatge a sota transferència de la sobirania a Indonèsia
10
Descolonització i desenvolupament
3.1. Independència i partició de l’Indostan L’India va empendre a la dècada dels anys 30 el camí definitiu cap a la independència. A causa de les presions nacionalistes els britànics ja havien accedit, el 1935, a proclamar una constitució federal que no contentava ningú. Durant la 2a GM, el Partit del Congrés liderat per Gandhi i J. Nehru reclamà la independència immediata i que l’India puguera decidir la participació en el conflicte mundial (resolució Quit India).
10
Descolonització i desenvolupament
Churchill proposà la independència si l’India participés en la contesa al costat dels aliats. El partit comunista indi, seguint les directrius de Moscou va recolzar la proposta britànica. Quan va acabar la guerra, en la negociació per la independència, els britànics van potenciar les divisions de les antigues colòniesi les rivalitats interètnices per tal d’afeblir -les
10
Descolonització i desenvolupament
Així l’Índia va veure reforçades les rivalitats entre musulmans i hindús. Les formacions nacionalistes de l’India van defensar postures diverses: Mentre que el partit del Congrés demanava una Índia unificada; la Lliga Musulmana demanava la creació de dos estats: un de musulmà i altre d’Hindú
10
Descolonització i desenvolupament
Les tensions derivaren vers una guerra civil. Els britànics, derrotats, van abandonar l’India el 1947 i va atorgar la independència però dividint el territori en dos estats: La Unió Índia i el Pakistan, aquest compost per dues zones separades, la zona oriental acabarà decrarant-se independent del Pakistan el 1971 amb el nom de Bangla Desh.
10
Descolonització i desenvolupament
Els avalots per la independència en aquestes circumstàncies va provocar més de mig milió de morts i grans moviments de població. L’any 1948 va ser el torn de Ceylan (Sri Lanka des de 1972) i a Birmània (Unió Myanmar) que van acceptar formar part de la Commonwealth. Malàsia, per contra va degenerar en una guerra oberta i al final va obtenirb la independència en 1957.
10
Descolonització i desenvolupament
3.2. Indonèsia i Indoxina L’ocupació de les Índies Orientals Neerlandeses per part del Japó va significar indirectament l’inici de la independència. En aquest context (absència de legitimitat, al no reconeixer les notes autoritas) el nacionalisme dirigit per Ahmend Sukarno va intensificar la seva presència.
10
Descolonització i desenvolupament
Un cop els japonesos abandonaren la zona (1945) Sukarno proclamà la independència unilateral d’Indonèsia. La resposta britànica i holandesa va ser contundent. En principi els holandesos n’optaren per la negociació però el fracàs d’aquesta va fer necessària una intervenció militar que va ser intensa entre els anys 1947 i 1948. La lluita armada va anar acompanyada per l’estratègia de fragmentar la pretesa unitat indonèsia.
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
Soldats d'una columna militar holandesa durant l'Operaci贸 Product, el 1947.
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonització i desenvolupament
Els nacionalistes (contraris a la presència comunista en la zona) comptaven amb el suport de l’opinió pública internacional, de l’ONU i dels Estats Units. Finalment, els holandesos van reconeixer la independència d’Indonèsia i la presidència de Sukarno (Conferència de l’Haia, 1949)
10
Descolonització i desenvolupament
A Indoxina el problema va ser més complex. La França de Vichy controlava la colònia de la Cotxinxina i els protectorats de Tonquín, Annan, Cambotja i Laos. Al 1945 els japonesos van intervenir en la zona expulsant els francesos i col·locant l’emperador Bao Dai al cap de l’Annan independent i al rei Norodom Sihanuk al front de Cambotja.
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
Tropes japoneses entrant a Saigon
10
Descolonització i desenvolupament
Els nacionalistes vetnamites i els comunistes del Viet-mihn (liderats per Ho Chi Min) van iniciar una revolta contra la influència japonesa a la zona. Ho Chi Min va fer abdicar Bao Dai i va procamar la República Democràtica del Vietnam.
10
Descolonització i desenvolupament
França no va acceptar el nou estatus i va voler restaurar la seva sobirania, recolzada per britànics i per la Xina Nacional. La guerra va ser intensa tot i intentar una negociación per enquadrar un Vietnam independent dintre de la Unió Francesa.
Batalla de Dien Bien Phu
10
Descolonització i desenvolupament
El Viet-mihn van iniciar una guerra de guerrilles a Tonquín i a la Cotxinxina. Amb la victòria cominsta a Xina, el conflicte es va vueure immers dintre de la guerra freda: els EUA van ajudar França en contra dels comunistes.
10
Descolonització i desenvolupament
Finalment els francesos van ser derrotats i, amb els acords de Ginebra, es va creconèixer la independència de Laos i Cambodja i la divisió del Vietnam en dues parts: el nord controlat pel Viet-mihn (República Democràtica del Vietnam), i el sud, controlat per nacionalistes no comunistes. Ben aviat esclatarà una guerra en la qual els EUA van ser humiliats
10
Descolonització i desenvolupament
3.3. Una música de fons: la revolució xinesa La revolució xinesa, amb la victòria comunista i la instauració de la República Popular, va col·locar la Xina en el centre del protagonisme mundial.
10
Descolonització i desenvolupament
El conflicte entre els macionalistes del Guomingdang (la Xina Nacional) i els comunistes de Mao Zedong havia començat en l’any 1927. La invasió japonesa (1937) va suposar una treva per un objectiu comú. Una vegada acabada la IIa Gerra Mundial es va reprendre el conflicte.
10
Descolonització i desenvolupament
La Xina nacional, amb el recolzament dels EUA, controlava gran part del país però els comunistes (ajudats per l’URSS) van començar a obtenir importants victòries militars. La contesa, doncs, s’emmarcà en el context de la guerra freda.
10
Descolonització i desenvolupament
En 1949 els comunistes van ocupar la ciutat de Nanquín i van proclamar la República Popular de la Xina. Aquesta victòria va inquietar seriosament els occidentals que intensificaren en contenir els avenços comunistes a Malàsia i el Vietnam.
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonització i desenvolupament
Els comunistes xinesos aviat es van distanciar de la via soviètica que, tot i signar un tractat d’amistat amb els russos, va voler marcar una via pròpia del comunisme. En 1959 hi van haver les primeres tensions que van cristalitzar en la ruptura de relacions en 1963.
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonització i desenvolupament
L’exit de la revolució, i les reformes econòmiques impulsades, es van traduir en alguns èxits en el desenvolupament agrari, però l’endarreriment industrial era la gran assignatura pendent.
10
Descolonització i desenvolupament
Amb tot, la República Popular de la Xina entraria en el club dels països atòmics en 1964, impulsant el seu lideratge militar.
10
Descolonització i desenvolupament
4. La descolonització de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà El món arab va iniciar la descolonització abans de la segona guerra mundial; després serà el torn de l’Àfrica negra. Com en el cas asiàtic, alguns països van obtenir la independència mitjançant conflictes violents i altres per la via de la negociació. En ocasions els nous estats resultants no es corresponien amb entitats identitàries. La manera en què es va establir l’Estat d’Israel i la irrupció de nacionalismes radicals musulmans anunciaven el protagonisme actual del món islàmic
10
Descolonització i desenvolupament
4.1 La descolonització de l’Àfrica del nord Deixant a banda l’exemple d’ Egipte (protectorat anglès) el qual ja havia aconseguit l’emancipació abans de la segona guerra mundial. La resta d’Àfrica del nord, va veure com apareixien moviments independentistes als inicis del anys 50 El camí cap a la descolonització d’aquests Estats, la majoria sota sobirania francesa, va ser força traumàtic, especialment en el cas d’Algèria. El 1951 la colònia italiana de Líbia (sota control de l’ONU) va accedir a la sobirania; el 1956, continuaria amb la independència del Marroc i de Tunísia; 1962 va ser l’any d’Algèria i no podem donar per acabat el procés fins a la retirada espanyola del Sàhara Occidental el 1975.
10
Descolonització i desenvolupament
Tunísia El nacionalisme local tenia tradició i lideratge del Partit Socialista Desturià de Habib Bourguiba. Despres de la IIaGM, França va iniciar una política de concessions que culminara amb la independència del país nord-africà el 1956.
10
Descolonització i desenvolupament
Marroc El territori del Marroc estava configurat com un protectorat que dividia la seva sobirania entre França i Espanya.
L’interès francès per la zona no era
alt.
cinquanta
Quan van
als
anys
començar
a
sorgir grups independentistes (l’Istiqlal)
que
promovien
la
revolta contra la dominació, França va iniciar negociacions amb els poders locals per
10
Descolonització i desenvolupament
Aquests acords es concretarien el 1956, quan va reconèixer-se la independència del Marroc sota la monarquia alauita del rei Mohamed V, dinastia que ha arribat regnant al país fins els nostres dies.
10
Descolonització i desenvolupament
Algèria Algèria sempre va ser una de les principals colònies de poblament de l’imperialisme francès. Sense plantejar una independència (es pretenia una estructuta federal), els nacionalistes algerianes van fer-se presents en la Primera Guerra Mundial i el període d’entreguerres, però durant la Segona Guerra Mundial les seves pretencions van augmentar.
10
Descolonització i desenvolupament
El 1947, el govern francès de postguerra va concedir a Algèria un estatut d’autonomia força limitat. Aquest gest francès no va convèncer els nacionalistes, mentre que la població musulmana cada cop es mostrava més descontenta amb el govern colonial
10
Descolonització i desenvolupament
El 1954, va formar-se el Front d’Alliberament Nacional d’Algèria, el qual defensava la guerra com a mitjà per aconseguir la independència. Així esclatava una llarga guerra entre el FLN i les forces franceses. La República francesa va dedicar molts esforços a mantenir Algèria a les seves mans a causa dels interessos i per evitar el desprestigi polític que suposava la pèrdua d’un territori tan significatiu.
10
Descolonització i desenvolupament
La metròpoli va optar per una política agressiva i repressora del moviment d’alliberament algerià, fet que va radicalitzar les seves postures. La guerra va comportar una greu crisi política a França, on el coneixement dels mètodes repressors que empraven les forces franceses per lluitar contra els independentistes va derivar en una important crítica al govern. La crisi política va comportar el retorn al poder del general De Gaulle i la instauració de la V República el 1958.
10
Descolonització i desenvolupament
El nou govern va iniciar les converses de pau amb el FLN el 1961. En paral·lel a les negociacions de pau, va sorgir un grup terrorista procolonial, l’OAS (Organisation de l’Armée Secrète), que amb el suport dels colons francesos. Finalment, però, el 1962, Algèria accedia a la independència.
10
Descolonització i desenvolupament
Assolida la independència, el nou govern d’Algèria va instaurar un règim socialista de partit únic controlat pel Front d’Alliberament Nacional. Les diferències que van sorgir a l’interior del partit van derivar en un nou conflicte armat que comportaria l’arribada al poder d’Ahmed Ben Bella, el 1963, qui de fet instauraria una dictadura que s’aproparia al bloc comunista defensat per la URSS.
10
Descolonització i desenvolupament
Sàhara Occidental. La darrera colònia espanyola va ser el Sàhara. La seva independència va ser el resultat de la pressió exercida per l’ONU i del poble saharaui. Des de finals dels anys seixanta va sorgir un moviment independentista que va concretar-se en la formació, el 1973, del Front Polisario, organització que iniciaria una guerra de guerrilles contra les tropes espanyoles.
10
Descolonització i desenvolupament
L’ONU i al Tribunal de l’Haia, van aprovar la celebració d’un referèndum sobre la independència del territori, programat per a 1975 Però aquest referèndum mai va arribar a celebrar-se. Aprofitant-se de la feblesa que el govern espanyol, amb Franco a punt de morir, el Marroc, que mai havia ocultat la seva ambició sobre el territori, el novembre de 1975 va organitzar la Marxa Verda
10
Descolonització i desenvolupament
El règim franquista no estava en condicions d’iniciar una guerra colonial . L’opció espanyola va ser la retirada i la cessió del territori al Marroc i a Mauritània pels acords de Madrid de 1975. La convocatòria i celebració del referèndum d’autodeterminació encara és avui dia el gran problema de la descolonització del Sàhara.
10
Descolonització i desenvolupament
4.2. El vesper de l’Orient Mitjà: el cas de Palestina La descolonització de l’Orient Mitjà fou responsabilitat de la Gran Bretanya i França. El 1922 els anglesos havien atorgat la independència a Egipte i a l’Iraq. En tot dos països es van assentar monarquies semifeudals sota la tutela britànica.
10
Descolonització i desenvolupament
França, presionada per la Gran Bretanya, va liquidar el seu mandat sobre Síria i el Liban i va atorgar la independència a la Transjordània el 1946.
Quedava pendent la qüestió de Palestina
10
Descolonització i desenvolupament
Palestina l’endemà de la segona guerra mundial Després de la Gran Guerra, Palestina havia quedat sota la tulela britànica. Els anglesos afavorien onades migratòries de jueus i el 1917 s’havien compromés a establir una llar permanent jueu a Palestina (Declaració Balfour)
10
Descolonització i desenvolupament
La comunitat jueva internacional i el moviment sionista van impulsar l’arribada a Palestina de jueus amb molts diners per comprar terres. Els pagesos palestins van vendre les terres i molts van emigrar.
L’apropiació de la terra va motivar que els palestins els revoltessin contra els anglesos (1929).
10
Descolonització i desenvolupament
La gran migració jueva a la zona va fer que en 1945 els britànics la intentaren limitar justament en el pitjor moment perquè el domini nazi de bona part d’Europa va motivar una altra onada migratòria.
L’opinió pública internacional es va posicionar en contra d’establir limitacions migratòries.
10
Descolonització i desenvolupament
La Lliga Àrab (creada el 1945) que agrupava Egipte, l’Aràbia Saudita, l’Iraq, Síria, Líban i la Transjordània tot i solidaritzar-se amb les víctimes dels nazis, van rebutjar que fossin els palestins qui haguessin de pagar les conseqüències.
10
Descolonització i desenvolupament
El Repartiment de Palestina Els jueus també van passar a l’acció armada. La Gran Bretanya no va voler implicar-se i va optar per abandonar Palestina sota la protecció de l’ONU (1947), qui va decidir la partició del teritori en tres zones: un Estat jueu, un Estat àrab, i la ciutat de Jerusalem sota el control de l’ONU.
10
Descolonització i desenvolupament
La partició afavoria els jueus i va ser rebutjada per àrabs i palestins, però el vist i plau del EUA i l’URSS va ser determinant. Finalment el 1948 la Gran Bretanya plegava les tropes de la zona i David Ben Gurion proclamava l’Estat d’Israel.
10
Descolonització i desenvolupament
La reacció arab va ser immediata ocupant Palestina. La guerra va durar un any, però la supeioritat militar jueva va desbancar els exèrcits àrabs.
10
Descolonització i desenvolupament
L’armistici de Rhodes (1949) va ratificar l’ampliació del territori jueu a Palestina. Molts palestins van fugir o emigrar a països veïns; d’altres van optar per quedar-se. L’Estat Palestí no es va poder proclamar llavors.
10
Descolonització i desenvolupament
Els problems dels refigiats palestins i la tensió a la zona van motivar noves guerres. El 1956 els jueus van vèncer novament als exèrcits àrabs; el 1967 van ocupar Gaza, la Cisjordània i el Sinaí; el 1973, amb la guerra del Yom kippur, Egipta va aconseguir recuperar part del terrritori del Sinaí. La tensió ha arribat als nostres dies.
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonització i desenvolupament
5. La Conferència de Bandung Els nous Estats sorgits de la descolonització es van mantenir al marge de les grans decisions internacionals i apartats dels centres de poder. En el context de la Guerra Freda, alguns dels nous Estats van expressar el dret de decidir i d’afrontar el problema de la pobresa al marge de la política de blocs.
10
Descolonització i desenvolupament
El 1955, es va constituir la Conferència de Bandung, que
va
acollir
vint-i-nou
països africans i asiàtics de recent descolonització. Hi van assistir els principals líders de la independència, com
ara
(Indonèsia), Nasser
Sukarno Neru
(Egipte)
(Iugoslàvia).
(Índia), o
Tito
10
Descolonització i desenvolupament
La Conferència Bandung va acordar una sèrie de principis que van donar un suport fonamental als moviments independentistes: La condemna del colonialisme; L’ajuda als moviments independentistes; El dret a la sobirania i la igualtat de totes les nacions; El rebuig de les ingerències en els afers interns dels Estats; L’arranjament dels conflictes per la via pacífica; La cooperació econòmica amb els països desenvolupats; i la creació de plans d’ajuda al desenvolupament econòmic i culturals dels països afroasiàtics.
10
Descolonització i desenvolupament
Un altre objectiu va ser l’establiment d’una aliança d’Estats independents i la instauració d’un corrent de no alineament amb la política internacionals practicada pels Estats Units i la Unió Soviètica. Tanmateix, les posteriors reunions van mostrar la incapacitat de deslligar-se de la Guerra Freda i la d’ evitar enfrontaments entre alguns dels nous Estats.
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament
10
Descolonitzaci贸 i desenvolupament