II. TERRITORI I ACTIVITATS ECONÒMIQUES. T. 5. Canvis i permanències del sector primari T. 6. La reestructuració dels espais industrials T. 7. Els serveis. El turisme T. 8. L'activitat comercial i les comunicacions. Definició d'indústria: conjunt d'activitats necessàries pes transformar matèries primeres en productes manufacturats. Espanya forma part des països més industrialitzats del món. Inicialment a Catalunya la industria es va localitzar en nuclis aïllats i es van anar estenent configurant eixos de desenvolupament industrial i connectats entre sí. S'ha configurat un dens teixit industrial que ha tingut que anar adaptant-se a les crisis successives que han provocat transformacions en els processos i en la localització industrial. El sector terciari el forma el conjunt d'activitats que ofereixen els serveis comercials, financers, culturals, sanitaris, transport i comunicacions. El seu desenvolupament i diversificació generalment van associades al nivell de renda.
5
Canvis i permanències del sector primari
L'agricultura espanyola ha passat de tradicional a ser una agricultura de mercat i per tant presenta unes característiques semblants a la dels altres sectors econòmics. Necessitat de grans inversions i buscar la rendibilitat. Les innovacions tècniques, les demandes del mercat i les exigències de la UE condicionen l'especialització agrària i els paisatges agraris tradicionals. La productivitat agrària europea ha augmentat de tal manera que amb menys superfície conreada es poden obtenir recursos suficients per a garantir el subministrament. Per això a les terres menys productives s'ha volgut recuperar el paisatge natural. Respecte de la pesca espanyola, malgrat disposar d'una flota moderna actualment no es disposa de bons caladors. A Catalunya, el poc pes del sector primari s'explica pel desenvolupament dels altres dos sectors. 1
De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
2
Producció i comerç agrari
3
Els paisatges agrari d'Espanya
4
L'activitat pesquera
5
El sector primari català
-
Analitzar un paisatge agrari
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
DOCUMENTS
La població ocupada al sector agrari ha disminuït considerablement des dels anys cinquanta, quan representava més d'un 22% de la població ocupada.
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
IDEA: EL DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME ECONÒMIC, LA INDUSTRIALITZACIÓ, L'AUGMENT DEMOGRÀFIC, LA REFORMA AGRÀRIA... EXPLIQUEN BONA PART DE LES TRANSFORMACIONS DEL SECTOR. L'AGRICULTURA ESPANYOLA AVUI ESTÀ SUPEDITADA A L'ECONOMIA DE MERCAT.
1.1. De l'economia de subsistència a l'economia de mercat. Durant el segle XIX es van iniciar les transformacions que van permetre augmentar la producció agrària (la rotació triennal, nous conreus, noves tècniques...). Es van obtenir unes rendibilitats que van permetre alimentar una població en alça i alhora va possibilitar l'acumulació de capital necessària per tal de dedicar l’excedent a la indústria. El procés es va acompanyar del desenvolupament de l'economia de mercat. La indústria competia amb l'artesania tradicional i el pagès es convertia en consumidor de producte industrial alhora que acudia al mercat per tal d'obtenir el capital necessari. És comprador i venedor. L'agricultor ven el seu producte i busca la màxima rendibilitat i per tant conrea aquells productes que més demanda el mercat. També necessita dels productes industrials per tal d'obtenir bens d'equipament i millorar les seves explotacions agràries.
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
1.1. De l'economia de subsistència a l'economia de mercat. Aquest procés comporta l'especialització en pocs conreus i que també necessiti del mercat per obtenir aliments que ja no produeix. Com a conseqüència, ha hagut una transformació de la població rural. L'agricultor ha abandonat l'agricultura tradicional, d'economia de subsistència i dedica la seva producció al mercat. La capitalització del camp L'agricultura tradicional es basava en la disponibilitat abundant de dos factors productius: terra i mà d'obra. Quan la indústria va demandar treball i els mitjans de transport ho van possibilitar va hi haver un trasbals de mà d'obra d'un sector a l'altre i es va iniciar un procés d'èxode rural. Davant la mancança de mà d'obra es va fer necessària l'adopció de noves tecnologies per millorar les seves explotacions i per això mateix un procés d'acumulació de capital.
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
1.2. Població rural i població agrària. El procés d'èxode rural (que suposa una població agrària en disminució) comença a invertir en les darreres dècades del segle XX. L'èxode urbà ha fet augmentar la població que viu al camp i ha comportat la creació d'activitats no agrícoles i l'augment de les rendes i del benestar al camp. Avui es pot distingir la població rural que viu al camp i pertany al sector productiu secundari i terciari d'una població agrària que treballa al sector primari. Malgrat tot, les dures condicions de treball del camp, i l'atractiu d'altres sectors econòmics, ha afectat les zones rurals més allunyades que es coneix com l'espai rural profund. En els darrers anys és evident un canvi de tendència en la població activa agrària jove, entre els que hi havia inclòs un percentatge de població immigrant (temporers)
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
DOCUMENTS
Segons el gràfic de l’evolució de població activa en el sector primari digues 1. Com va evolucionar la població activa 2. Quines conseqüències es poden derivar.
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
Font: INE, EPA, tercer trimestre 2011
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
Font: INE i EP, La Península Ibèrica en cifras, 2010,
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
1.3. El treball agrari a Espanya A les finques petites i de dimensions mitjanes domina l'explotació familiar. El propietari és qui treballa la terra, encara que compta amb (poca) participació d’assalariats. Sovint hi participa el treball femení malgrat estar comptabilitzat en les estadístiques només com ajuda familiar a temps parcial. Degut a la baixa rendibilitat de les explotacions agràries, l'especialització i la creixent mecanització del sector, és freqüent que només hi treballi el cap de família mentre que la resta de la família es dediquen a altres activitats econòmiques. També sovinteja el treball a temps parcial per tal d'obtenir un altre sou. A les grans explotacions, com ha conseqüència de la mecanització, ha anat augmentat la gestió directa alhora que ha disminuït la parceria i arrendament de parcel·les. També ha provocat la disminució de treballadors assalariats fixos i l'augment de treballadors eventuals. La necessitat de mà d'obra eventual per a feines de temporada es resolen amb mà d'obra emigrant, que es contracta en el país d'origen. Per el sistema de contractació estacional, arriben a Espanya grup de treballadors procedent de Romania, Colòmbia i el Marroc.
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
TREBALL FAMILIAR RESPECTE A TREBALL AGRARI
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
TREBALL EVENTUAL SOBRE TREBALL ASSALARIAT
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
1.4. Evolució de la superfície agrària. Segons el INE, per a l’any 2007 la superfície espanyola dedicada a la producció agroalimentària és de 50,5 milions d' ha, de les quals 24,5 són SAU. Els 26 milions d' ha restants representa la superfícies no agràries (rius, llacs, forestals, erms…) La SAU la formen les terres de conreu (17,5 milions d'ha), prats i pastures (6,9 milions d' ha). De la superfície conreada un 78% és de secà front el 21 % que representa el regadiu.
DOCUMENTS
Font: INE, Censo agrario 2009, Juliol 2011
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
1.4. Evolució de la superfície agrària. La tendència actual és una disminució de la superfície conreada, mentre augmenta el terreny forestal (9,1 %), els prats i les pastures. Canvis provocats per l'abandonament de les terres menys productives i de l'augment de la superfície dedicada a l'explotació ramadera, infraestructures i zones residencials. En tot cas, es correspon a polítiques incentivades des de la UE.
DOCUMENTS
Font: INE, Censo agrario 2009, Juliol 2011
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
1.5. La terra i l'estructura de les explotacions agràries. Segons l' INE, el 51, 8 % de les explotacions agràries són d'una superfície inferior a 5 ha. Representen el 4,74 % del total de la superfície conreada
Les explotacions de més 100 ha, que només representen el 4, 63 % del total de finques, suposen el 55, 49 % del total de la superfície conreada. Aquesta dades manifesten la desigual distribució de la propietat entre un gran nombre de petites i mitjanes explotacions amb poca superfície conreada, front un petit nombre de finques de gran dimensions que n'ocupen una part important del total de la superfície conreada. Font: INE, Encuesta sobre la estructura de la población agraria 2007, decembre 2008
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
Font: INE i EP, La Península Ibèrica en cifras, 2010,
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
Gran explotació o latifundi.
Es consideren les explotacions de més de 100 ha. Practiquen una agricultura extensiva. Predominen a Extremadura, Castella- La Manxa i Andalusia. Si tradicionalment es caracteritzaven per una agricultura de baixa productivitat, avui es troben en una situació favorable perquè disposen de gran extensions on es poden millorar els processos de producció (mecanització, treballadors especialitzats...) destinats a l'agricultura de mercat.
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
Petita explotació o minifundi Es consideren així les explotacions de menys de 10 ha. Predominen en la meitat nord de la península i als arxipèlags. Actualment és troba en un procés de restructuració a conseqüència de la baixa productivitat i rendibilitat de la seva producció. L'inconvenient principal és la difícil mecanització a conseqüència de les dimensions de les parcel·les i la mala situació de sortida alhora de comercialitzar els béns d'equipament necessaris i la de venda del producte.
Una part de les petites explotacions que es dediquen a una agricultura intensiva o molt científica són rendibles. És el cas de les plantes ornamentals i conreus especialitzats dels hivernacles o zones climàticament favorables.
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
Explotacions mitjanes Són les explotacions entre 10 ha i 100 ha, sovintegen les finques d'una superfície mitjana de 30 ha. Explotacions en augment afavorides per les polítiques comunitàries que han incentivat les explotacions familiars mitjanes. Per aquestes explotacions des de la UE s' han fomentat l'agricultura intensiva encaminada a obtenir productes de qualitat destinades a un mercat cada cop més exigent. S'han incentivat el reagrupament de parcel·les i augment de les seves dimensions per mitja de crèdits, primes a la producció i subvencions als preus agraris.
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
Font: INE i EP, La Península Ibèrica en cifras, 2010,
DOCUMENTS
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
DOCUMENTS
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
IDEA: LES DECISIONS PEL QUE FA A LA POLÍTICA AGRÀRIA VÉNEN DETERMINADES PER LA UE. EN ESPECIAL LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA, RELACIÓ PREU QUALITAT I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT.
2.1. La Política Agrària Comunitària (PAC) (I) Un dels objectius inicials de la CEE era potenciar l'agricultura. Es pretenia garantir la provisió i elevar les rendes agràries mitjançant la intervenció ( subvenció i la compra d’excedents). Aquesta política suposava incentivar la sobreproducció mentre que els preus agraris es mantenien per damunt dels preus del mercat internacional.
L'ampliació de la UE cap a països amb rendes més baixes (Espanya, 1986) exigia disminuir l'ajuda. L'any 2003 es va considerar necessari disminuir l’ intervencionisme comunitari. La PAC buscava una agricultura competitiva i millor adaptada a la demanda del mercat. L'ampliació de 2004, amb l’increment de les terres de conreu va obligar a considerar la política agrària de la UE. La Comissió Europea va aprovar per a Espanya el Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural 2007-2013 i es va establir una ajuda de 7213 milions d'euros amb uns objectius:
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
DOCUMENTS
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
DOCUMENTS
Los logotipos correspondientes a las denominaciones de origen protegidas (DOP) y las indicaciones geográficas protegidas (IGP) se aplican a productos agropecuarios o alimentos estrechamente vinculados con una región o un lugar específicos. Si un producto lleva el logotipo IGP, es que posee una característica específica o una reputación que lo asocian a una zona determinada,
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
2.1. La Política Agrària Comunitària (PAC) (II) La Comissió Europea va aprovar per a Espanya el Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural 2007-2013 i es va establir una ajuda de 7213 milions d'euros amb uns objectius: Augmentar la productivitat de l'agricultura i silvicultura perquè siguin competitius Desenvolupar la indústria agroalimentària per augmentar la rendibilitat (més valor afegit) Millorar el medi ambient i l'entorn rural Es van establir ajudes compensatòries a les comunitats afectades per la reducció de determinats conreus.
Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER) La utilización del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER) se ajusta a los objetivos y al marco estratégico de la política comunitaria de desarrollo rural que se definen en el presente Reglamento. Font: http://europa.eu/legislation_summaries/agriculture/general_framework/l60032_es.htm. Definició dels fons FEADER
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
DOCUMENTS
Font: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Plan estratégico de desarrollo rural, 2006
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
DOCUMENTS
Font: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Plan estratégico de desarrollo rural, 2006
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
2.2. La producció agrícola. Depèn de la superfície dedicada a cada tipus de conreu, la qualitat del sòl i de la intensitat del conreu. L'accés a l'aigua també és un factor de productivitat. Mentre que la superfície de secà va minvant, el regadiu va augmentat. Els conreus de secà. Per extensió, els més importants són els conreus de cereals, vinyes i oliveres. Generalment el cereal es conrea de manera extensiva, molt mecanitzada, i es fa una selecció de llavors. Predomina el blat i el cereal de pinso. La vinya i les oliveres no permeten tanta mecanització. La vinya s'estén tant en zones atlàntiques com a mediterrànies i algunes s'han especialitzat en vins de qualitat. Les oliveres s'han beneficiat de l'augment de producció deu l'oli. Al secà també es conreen fruits secs (ametlla, nous, avellanes) i conreus oleaginosos (gira-sol) i llegums. Els conreus de regadiu. Destaquen la producció de fruita i l'horticultura. Els cítrics tenen un gran pes en les exportacions i una bona productivitat (rendiment per ha). les fruites de llavor i de pinyol espanyoles són competitives al mercat europeu gràcies a la maduració primerenca. Les hortalisses es conreen a la zona mediterrània i ha anat augmentat el seu rendiment. Els conreus de regadiu poden donar més d’una collita a l’any, però necessiten mà d’obra abundant, i tècniques modernes com l’ús de fertilitzants, productes fitosanitaris i selecció de llavors.
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
DOCUMENTS
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
Font: IGN, Sistemes i paisatges agraris
DOCUMENTS
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
2.3. La producció ramadera Espanya manté el segon lloc comunitari en producció ramadera. És un sector tecnificat i amb una important indústria relacionada. Aporta el 40% de la producció final agrària i es manté estable (lleugerament a la baixa) L’explotació ramadera combina sistemes tradicionals amb formers de producció intensiva. Les més destacades són: Bestiar boví. És un dels sectors ramaders més importants a Espanya, ocupa la 3a posició comunitària. Tendència a la baixa i a l’especialització en la producció de carn i llet.
Bestiar oví. Un dels sectors més transformats. S’especialitza en la producció de carn i llet. Bestiar porquí. Sector de gran desenvolupament i altament especialitzat. S’especialitza en la producció de carn i la indústria associada. Avicultura. Altament especialitzada, molt industrialitzada i rendiments elevats. És manté estable en nombre se sacrifici d’aus i producció d’ous.
5 2
Canvis i perman猫ncies del sector primari Producci贸 i comer莽 agrari
DOCUMENTS
Font: INE, Encuesta sobre la estructura de la poblaci贸n agraria 2007, decembre 2008
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
2.4. La comercialització dels productes agraris. En principi es pensava que l’ ingrés espanyol a la UE havia de ser beneficiós per al sector agrari. Avui es qüestiona. Espanya ven a la UE el 75 % de la seva producció agrària, i d’allà obté a prop del 60% de les importacions del sector. La comercialització dels productes agraris depèn del grau de desenvolupament de la indústria agroalimentària que, a escala mundial, es concentra en grans multinacionals. Es tracta d’una indústria de productivitat elevada i cada cop més especialitzada. Espanya ha experimentat un gran desenvolupament d’aquesta indústria, en especial destaca la comercialització dels vins, l’elaboració de productes carnis, aliments precuinats i congelats. També l’elaboració de pinsos.
5 2
Canvis i perman猫ncies del sector primari Producci贸 i comer莽 agrari
DOCUMENTS
Instal路lacions de Mercabarna
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
Instal·lacions de les indústries El Pozo, a Murcia
DOCUMENTS
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
Distribució de la producció ramadera a Espanya en 2003
DOCUMENTS
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
DOCUMENTS
Instal·lacions d’un escorxador d’averam
5 1
Canvis i permanències del sector primari De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat.
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
5 2
Canvis i permanències del sector primari Producció i comerç agrari
DOCUMENTS