Manifest: Artistes per la República // Manifesto: Artists for the Republic

Manifest Manifesto Artistes per la Artists for the República de Republic of Catalunya Catalonia Llibertat Democràcia Drets Humans Creativitat Autonomia Independència Pau

Liberty Democracy Human Rights Creativity Autonomy Independence Peace

Sense Violència Without Violence

Desembre/December 2017

1

Artistes x La República Versió en Català Un manifest Una història de traumes i terror Catalunya va patir en temps de Franco. El poble català, la cultura, la llengua i les tradicions van ser atacades sistemàticament. Molts grups minoritaris de tota Espanya van patir sota el franquisme —no només els catalans—, perquè no s’adaptaven al model hegemònic de Franco d’una Espanya unida. Emilio Mola, general de Franco, és famós per haver dit: “Cal sembrar el terror eliminant sense escrúpols ni vacil·lació tots els que no pensin com nosaltres”, i també: “Tots els que s’oposin a la victòria del moviment per salvar a Espanya seran afusellats”. El terrorisme d’estat com a mitjà per controlar diversos grups de persones a Espanya, per establir una cultura dominant hegemònica i per promoure una identitat espanyola “unificada”, es va practicar de manera oberta i descarada fins a la mort de Franco, el 1975.

Esperança per a una nació democràtica i fracàs en no afrontar el passat Amb la mort de Franco, va néixer l’esperança d’una Espanya millor, més segura i diversa. La Constitució espanyola, que va consagrar la democràcia i els drets humans per a “tots els pobles d’Espanya”, va ser ratificada; havia de protegir els grups minoritaris de la persecució i el terrorisme. Tanmateix, la Llei d’Amnistia de 1977 va significar que ningú implicat en l’era franquista durant la Guerra Civil i el règim dictatorial no fou investigat ni jutjat: no es va sotmetre el passat a examen, ni va haver ocasió de fer justícia de manera pública i oficial. La Llei d’Amnistia va permetre a Espanya d’avançar sense llargues batalles legals i criminals, però va impedir que es curessin les ferides dels agreujats. Aquells grups minoritaris, com els catalans, van haver de reconstruir i restablir de dalt a baix les seves cultures i tradicions perseguides. Es va deixar que el dany cultural infligit pel franquisme s’enquistés.

A més, la Llei d’Amnistia va privar els que van ser perseguidors en nom de Franco i els que professaven la seva ideologia, de l’ocasió de reflexionar sobre ells mateixos i reconciliar-se amb les pròpies opinions i accions. D’aquesta manera, el racisme i el feixisme franquista han continuat bullint sota la superfície, sense ser objecte d’examen ni crítica. És il·legal donar suport al nazisme, però no és il·legal donar suport el franquisme. Per què? Les etiquetes són diferents, el verí és el mateix.

L’únic intent de buscar la veritat i la reconciliació a Espanya va ser la Llei de la Memòria Històrica, aprovada el 2007 amb certa dificultat. Aquesta llei havia de contrarestar els efectes negatius de la Llei d’Amnistia de 1977 i permetre que les accions portades a terme pel franquisme se sotmetessin a examen, però no ha estat provada ni posada en pràctica per abordar de manera suficient els delictes de Franco. Per tant, el trauma enterrat continua enterrat, just a sota la superfície. Els comitès formals que treballen per a la veritat i la reconciliació, com els que es van formar a Sud-àfrica després de l’apartheid, van tenir un gran èxit per bastir ponts entre els pobles que havien patit greuges, fer front a les ferides de la comunitat, crear diàleg i forjar camins per avançar. La història està condemnada a repetir-se quan no s’examina el passat i les ferides no es curen.

Desembre/December 2017

2

Artistes x La República Versió en Català

La història es repeteix i reapareix la traumatització Ara, el 2017, els catalans s’enfronten a una retraumatització desencadenada pels esdeveniments que estant tenint lloc i que evoquen els temps franquistes.

Brutalitat policial, incomptables rebutjos del govern espanyol a dialogar, intervencions polítiques en els àmbits de l’educació i la llengua, imatges de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional marxant d’Espanya cap a Catalunya aclamats per multituds espanyoles, marxes unionistes acompanyades d’actes de violència d’ultres d’extrema dreta contra catalans, empresonament de polítics i líders de la societat civil; tot això fa reaparèixer ràpidament aquests traumes no resolts de manera crua i descarnada. El silenci d’Europa, siguin quines siguin les raons que hi ha al darrere, recorda el mateix silenci del passat. La comunitat internacional va ignorar el terrorisme de Franco i es va afanyar a ajudar el govern postfranquista a constituir una Espanya democràtica. Ho va fer de bona fe, però no va ajudar Espanya ni la seva població diversa a curar les ferides.

Temps de canvi El 2017, Europa ens ignora de nou, mentre els nostres drets humans estan en perill… altra vegada. Com a regió dins l’Espanya d’avui, no teníem les condicions necessàries per existir veritablement de forma autònoma i democràtica. Hem vist com les forces polítiques espanyoles i un poder judicial parcial han utilitzat la llei per reduir els nostres drets de govern autònom. El govern espanyol ens ha tractat amb menyspreu, negant-nos un referèndum i fins un debat parlamentari sobre el nostre dret a l’autodeterminació. L’essència de la relació entre el govern espanyol i les seves regions és antidemocràtica: és una relació basada en unes creences i uns valors arrogants que presenta una corrupció molt arrelada que beneficia un petit nombre de persones amb poder.

La pressa per celebrar un referèndum i declarar la independència, de fet, es pot qualificar de tot menys de pressa. És el resultat inevitable de la llarga història d’Espanya i de la seva ferma determinació per controlar i conquerir Catalunya, el País Basc i altres comunitats aparentment autònomes. La nostra declaració d’independència és el nostre salt cap a la llibertat. Ja no tenim cap esperança de reconciliació amb Espanya, perquè el seu govern i el seu poder judicial no ens respecten i no ens tracten amb la dignitat que mereixem.

Europa i la comunitat internacional, com a testimonis de la història que es repeteix, ajudeu-nos a poder decidir el nostre futur per a nosaltres mateixos de manera pacífica i democràtica. En un món globalitzat, tenim un responsabilitat social global.

Desembre/December 2017

3

Artistes x La República Versió en Català

Artistes per la República de Catalunya Som un grup d’artistes interessats a demanar un canvi significatiu a Catalunya. La Guerra Civil i el feixisme franquista van provocar que artistes dadaistes i surrealistes expressessin la seva indignació, dolor i oposició a l’opressió de forma creativa, sovint subversiva. Nosaltres, Artistes x La República, sentim un impuls similar d’oposar-nos a aquesta situació política injusta que afecta el bon funcionament de la nostra societat i les seves llibertats. Lluitem servint-nos de les xarxes socials, la cultura popular, el sentit de l’humor, l’art de la performance i els materials escultòrics, entre d’altres.

Volem: -

Independitzar-nos d’una relació trencada i abusiva amb Espanya: la fi del cicle de la violència i els traumes com a cultura i poble que viu a Catalunya.

-

Expressar la veritat, tal com la veiem, i encoratjar tothom que hagi patit el passat violent d’Espanya a expressar la seva pròpia veritat de manera creativa i pacífica.

-

Respecte pels nostres drets humans: el dret a l’autodeterminació, el dret a la llibertat davant l’opressió política i davant la supressió de la llibertat d’expressió.

-

Llibertat per als polítics catalans i els líders de la societat civil empresonats a Espanya.

-

La documentació i la conservació d’un registre històric en forma de museu independent per tal de protegir-nos del feixisme i el revisionisme històric.

Desembre/December 2017

4

Artistes x La República English Version A Manifesto A history of terror and trauma Catalonia suffered under the rule of Franco. Catalan people, culture, language and traditions were systematically attacked. Many minority groups across Spain suffered under Franco, not only the Catalans, because they did not fit Franco’s hegemonic model of a united Spain. As Franco’s General Emilio Mola is famously known for saying: "It is necessary to spread terror, eliminating without scruples or hesitation all those who do not think as we do. All those who oppose the victory of the movement to save Spain will be shot." State terrorism, as a means to control diverse groups of people across Spain, to institute a dominant, hegemonious culture and promote a “unified” Spanish identity was openly and unashamedly evident until Franco’s death in 1975.

Hope for a democratic nation and failure to address the past With Franco’s death, hope for a better, safer, and diverse Spain followed. The Spanish Constitution, which enshrined democracy and human rights for “all peoples of Spain”, was ratified; it would safeguard minority groups from persecution and terrorism. Yet the Amnesty Law of 1977 meant no one implicated in the Francoist era of war and dictatorship rule, on all sides of the conflict, was investigated nor brought to trial – so there was no examination of the past, no opportunity for public and official justice. The Amnesty Law enabled Spain to move forward without lengthy legal and criminal battles but it served to stunt the healing of the aggrieved – those minority groups, like the Catalans – who had to systematically reconstruct and re-establish their persecuted cultures and traditions.

The cultural wounds inflicted by Francoism were left to fester.

Further, the Amnesty Law deprived those who persecuted on behalf of Franco, and those who followed his ideology, of an opportunity to self-reflect and reconcile their views and actions. So Francoist racism and fascism have bubbled on under the surface, unexamined and unchallenged. It is illegal to support Nazism but it is not illegal to support Francoism - why? Their labels are different but the poison is the same.

Spain’s only attempt at truth and reconciliation has come in the form of The Memory Law, passed in 2007 with some difficulty. Intended to counteract the negative consequences of the Amnesty Law from 1977 and allow for some examination of actions undertaken in the spirit of Francoism, this law has not been tested or put into practice to sufficiently address the crimes of Franco; therefore the buried trauma has remained buried, just below the surface. Formal truth and reconciliation commissions, like the one set up in South Africa post-apartheid, were hugely successful in bridging gaps between aggrieved populations, addressing communal wounds, creating dialogue, and forging paths forward. History is doomed to repeat itself when the past is not examined and wounds are not healed.

Desembre/December 2017

5

Artistes x La República English Version

History repeats itself and cultural trauma surfaces Now, in 2017, Catalans face a re-traumatisation triggered by events occurring now which echo Francoist times. Police brutality; innumerable Spanish government refusals to enter into dialogue; policy interventions into education and language; imagery of Civil Guard and National Police leaving Spain for Catalonia, cheered on

by Spanish crowds; pro-unity marches accompanied by acts of violence against Catalans by far right agents; and the imprisonment of civil society leaders and politicians, bring these still-unresolved traumas rushing back to the surface, raw and unprocessed. The silence from Europe, whatever the current reasons, echoes the silence of the past. The international community ignored Franco’s terrorism and rushed to help the post-Franco government establish Spain’s democratic constitution, in good faith, yet it did not help Spain and its diverse population heal.

Time for change In 2017, Europe is ignoring us again, while our human rights are at stake… again.

As a region within Spain as it stands, we did not have the necessary conditions to exist truly autonomously and democratically. We watched how the Spanish political force and biased judiciary used the law to reduce our rights to autonomous rule. The Spanish government treated us with disdain and contempt by refusing us a referendum no less a parliamentary debate about our right to selfdetermination. The essence of the relationship between the Spanish government and its regions is undemocratic: rooted in self-righteous beliefs and values; and deep corruption in which a small number of powerful people benefit.

The rush to holding a referendum and declaring independence is anything but a rush. It is the inevitable outcome of Spain’s long history and unwavering determination to control and conquer Catalonia, the Basque Country and other ostensibly autonomous regions. Our declaration of independence is our leap to freedom. We no longer see hope for reconciliation with Spain as its government and judiciary refuse to respect us and treat us with the dignity we deserve.

Europe, and the International Community, as you bear witness to history repeating itself, please help us determine our future for ourselves – peacefully and democratically. In a globalised world we have global social responsibility!

Desembre/December 2017

6

Artistes x La República English Version

Artists for the Republic of Catalonia We are a group of concerned artists calling for meaningful change in Catalonia.

Civil war and Francoist fascism caused artists of the Dadaist and Surrealist movements to express their outrage, pain and opposition to oppression in a creative, often subversive, way. We, “Artistes x La República”, feel similarly driven to oppose an unjust political situation that affects the functioning of our society and its freedoms. We fight using social media, popular culture, a sense of humour, performance art, and sculptural materials, etc.

We want: -

Independence from a broken and abusive relationship with Spain: an end to the cycle of violence and trauma as a culture and people living in Catalonia.

-

To express the truth, as we see it, and to encourage everyone touched by Spain’s violent past to express his / her own truth creatively and peacefully.

-

Respect for our human rights – the right to self-determination, the right to freedom from political oppression and suppression of free speech.

-

Liberty for the Catalan politicians and civil society leaders held in Spain.

-

The documentation and preservation of historical records in the form of an independent museum, so that we can safeguard against fascism and historical revisionism.

Desembre/December 2017

7