Els germans Grimm: Jacob Karl Grimm i Wilhelm Grimm van nĂŠixer a Hanau (Alemanya) el 1785 i 1786 respectivament. Com catedrĂ tics de filologia alemanya van realitzar extenses investigacions sobre el folklore de les diferents regions del seu paĂs.
1
Hi havia una vegada un pobre moliner que tenia una bellíssima filla. I va succeir que en certa ocasió es va trobar amb el rei, i, com que li agradava donar-se importància sense mesurar les conseqüències de les seves mentides, li va dir:
-La meva filla és tan hàbil i sap filar tan bé, que converteix l'herba seca en or. -Això és admirable, és un art que m'agrada -va dir el rei-. Si realment la teva filla pot fer el que dius, porta-la demà a palau i la posarem a prova. Va arribar la noia davant la presència del rei, i aquest la va conduir a una habitació que estava plena d'herba seca, li va lliurar una filosa i un rodet i li va dir:
2
-Ara posa't a treballar, i si demà d'hora tota aquesta herba seca no ha estat convertida en or, moriràs. I dites aquestes paraules, va tancar ell mateix la porta i la va deixar sola. Allà va quedar asseguda la pobra filla del moliner, i encara que li anava en això la vida, no se li acudia com filar l'herba seca per convertir-la en or. Com més temps passava, més por tenia, i per fi no va poder més i es va posar a plorar. De sobte, es va obrir la porta i va entrar un homenet. - Bona tarda, senyoreta molinera! -va dir.Per què estàs plorant? - Pobre de mi! -va respondre la noia - He de filar tota aquesta herba seca de manera que es converteixi en or, i no sé com fer-ho. - Què em donaràs-va dir l'homenet-si ho faig per tu? - El meu collar-va dir la noia-. L'homenet va agafar el collar, es va asseure davant de la filosa i... Plas, plas, plas! , Va donar diverses voltes a la roda i es va omplir el rodet. De seguida va prendre un altre i... Plas, plas, plas! amb diverses voltes va estar el segon ple. I així va continuar sense parar fins al matí, en què tota l'herba seca va quedar filada i tots els carrets plens d'or.
A l'albada es va presentar el rei. I quan va veure tot aquell or, va tenir una gran sorpresa i es va alegrar moltíssim: però el seu cor rebossava de cobdícia. Va fer que portessin a la filla del moliner a una habitació molt més gran que la primera i també plena d'herba seca, i li va ordenar que la filés en una nit, si en alguna cosa estimava la seva vida. La noia no sabia com fer-ho, i ja s'havia posat a plorar, quan es va obrir la porta i va aparèixer l’homenet. - Què em donaràs –va preguntar- si et converteixo l'herba seca en or? - El meu anell -va contestar la noia-. L'homenet va prendre l'anell, va tornar a seure a la filosa, i, en arribar la matinada, tota l'herba seca estava convertida en lluent or. 3
Es va alegrar el rei a més no poder quan ho va veure, però encara no tenia prou, i va manar que portessin a la filla del moliner a una habitació molt més gran que les anteriors i també plena d'herba seca. -Filaràs tot això durant la nit-va dir-, i si aconsegueixes fer-ho, seràs la meva dona. Tan aviat va quedar sola, va aparèixer l’homenet per tercera vegada i li va dir: - Què em donaràs si novament aquesta nit et converteixo l'herba seca en or? - No em queda res per donar-te -va contestar la noia-. - Promet-me aleshores -va dir el homenetque, si arribes a ser reina, em donaràs el teu primer fill. La noia va dubtar un moment. “Qui sap si arribaré a tenir un fill algun dia, i aquesta nit he de filar aquest fenc sec” -es va dir-. I no sabent com sortir del pas, va prometre a l'homenet el que volia i aquest va convertir una vegada més l'herba seca en or.
Quan el rei va arribar al matí i el va trobar tot tal com ho havia desitjat, es va casar de seguida amb la noia, i així va ser com es va convertir en reina la bonica filla del moliner.
4
Un any més tard va néixer un bonic nen, sense que s'hagués enrecordat més de l’homenet. Però, de sobte, el va veure entrar a la seva cambra: -Vinc a buscar el que em vas prometre -va dir-. La reina es va quedar horroritzada, i li va oferir totes les riqueses que hi havia en el regne per tal de què li deixés el nen. Però l'homenet va dir: -No. Una criatura vivent és més preciosa per a mi que els més grans tresors d'aquest món. La reina va començar llavors a plorar, a pregar-li i a lamentar-se de tal manera, que l'homenet es va compadir d'ella.
5
-Et donaré tres dies de termini -va dir-. Si en aquest temps aconsegueixes endevinar el meu nom, et quedaràs amb el nen. La reina es va passar la nit intentant recordar tots els noms que hagués sentit en la seva vida, i com li van semblar pocs va enviar un missatger a recollir-ne més, d'un extrem a l'altre del país. Quan l'homenet va arribar al dia següent, va començar per Gaspar, Melcior i Baltasar, i va seguir després recitant un per un els noms que sabia, però l’homenet repetia invariablement: - No! Així no em dic jo. - Al segon dia la reina va manar esbrinar els noms de les persones que vivien als voltants del palau i va repetir a l'homenet els més curiosos i poc comuns. - Et diràs Arbilí, o Camatort, o potser Cantaplor? Però ell contestava invariablement: - No! Així no em dic jo. - Al tercer dia va tornar el missatger de la reina i li va dir: - No he pogut trobar un sol nom nou, però en pujar a una altíssima muntanya, més enllà del més profund del bosc, allà on la guineu i la llebre es donen la bona nit, vaig veure una caseta diminuta. Davant de la porta cremava una foguera i, al voltant d'ella un homenet ridícul saltava sobre una sola cama i cantava:
6
Avui prenc vi i demà cervesa, després al nen sens falta em donaran. Mai, es trenquin o no el cap, el nom Rumpelstikin endevinaran. Imagineu que contenta que es va posar la reina quan va sentir aquest nom! Poc després va entrar l’homenet i va dir: - I bé, senyora reina, com em dic jo? - Et diràs Conrad? -va començar ella. - No! Així no em dic jo. - I Enric? - No! Així no em dic jo! -va replicar l’homenet amb expressió triomfant. Va somriure la reina i li va dir: - Doncs ... Potser et dius ... Rumpelstikin? - T'ho va dir una bruixa! T'ho va dir una bruixa! -va cridar l'homenet, i, furiós, va donar a terra una patada tan forta, que es va enfonsar fins a la cintura. Després, subjectant-se amb l'altre peu i amb les dues mans, va estirar i va estirar fins que va poder sortir, i aleshores, sense deixar de protestar, va marxar corrent i saltant sobre una sola cama, mentre a palau tots es reien d'ell per haver passat en va tants treballs.
7