INFOMINER-2-2009

Page 1

Article d’investigació /HV SODWHV ¿ODPHQWRVHV VyQ QDWXUDOV o antropogèniques?

NOTÍCIES D’ACTUALITAT! &UzQLFD GH ¿UHV

30 Aniversari

Cròniques d’excursions

MINERALEXPO SANTS - BARCELONA 8Q DQ\ PpV OD ¿UD PpV H[LWRVD GH OD QRVWUD ciutat, amb tallers, exposicions, conferències (sic) i molts minerals, fòssils i natura.

EDITORIAL

Edita: Grup Mineralògic Català C. Antoni Capmany, 67, baixos 08028 BARCELONA Direcció: Joan Barrera i Sergio Evangelio joanbarrera@minercat.com sevangelio@minercat.com Coordinació: Joan Rosell jrosell@minercat.com Consell de Redacció: Joan Manel Ybarra, Jordi Coca, Núria Tomás

nº45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

Bellmunt del Priorat Mina de Torre Baró (Barcelona) Lanzuela (Terol)

Tot i que el format de l’Infominer no variarà gaire, s’obre una nova etapa amb la incorporació a la publicació del Sergio Evangelio i del Joan Barrera, que amb il·lusió seran els que portaran el pes del butlletí. Espero que comptin amb l’ajuda de tots, així com comptaran amb la meva. J.Rosell

SUMARI Sortida Torre Baró...................................... Activitats, Fires i Excursions ..................... Plata antropogènica? ................................ MINERALEXPO SANTS 2009 ..................

www.minercat.com gmc@minercat.com INFOMINER nº45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER N.45 2/2009 Maig - Setembre de 2009 2 3 4 6

Excursió a Lanzuela ...................................... 8 Sortida de Bellmunt ....................................... 10 Nomenclatura Cantera Massabé.................... 11

NOTES

NOTICIES SORTIDA A TORRE BARĂ“ Una mina de barita i galena a Barcelona ‰ Xavier TomĂĄs. (O SDVVDW GH JHQHU HV YD IHU SHU Ă€ OD VRUWLGD a les mines de Torre BarĂł. El matĂ­ es va aixecar plujĂłs i amb boira; això feia pensar que la sortida seria cancel¡lada, però ni l’aigua ni HO PDO WHPSV YD IHU TXH XQ JUXS GH DĂ€FLRQDWV SHOV PLQHUDOV HQV reunĂ­ssim per gaudir d’un matĂ­ de germanor i “bon rotlloâ€?. Les mines de Torre BarĂł estan localitzades a la part mĂŠs alta del Ă DQF VXG HVW GH OD 6HUUD GH &ROOVHUROD HQWUH HOV WXURQV G¡HQ 6HJDUUD i de Roquetes, estenent-se paral¡lela a la carena. Els estrats es disposen gairebĂŠ verticalment, cabussant cap al nord. SĂłn explotacions molt antigues i les primeres foren de mineral de ferro. A l’edat mitjana pertanyien a la farga que Pere de Sant Menat, veguer de Montcada, tenia al 1138 a Sant Andreu, a prop del Rec &RPWDO &DS D O¡DQ\ HV YDQ REULU XQD VqULH GH PLQHV SHU D O¡DSURĂ€WDPHQW de plom i barita. L’any 1933 pertanyien a D. Feliciano Garriga, que YD REWHQLU GHO UHL HO SHUPtV SHU EHQHĂ€FLDU VH¡Q L’entrada es realitza per una rampa inclinada perpendicular a la veta del mineral, d’orientaciĂł est-oest.

Foto de grup de la sortida. Foto: J. Rosell

/D PRUIRORJLD RULJLQDO G¡DTXHVWD FDYLWDW KD HVWDW PRGLĂ€cada per l’abocament de les obres de la construcciĂł de la FDVD L GLSzVLW SURSHU Ă€QV HO SXQW GH WDQFDU OHV SDUWV VXSHriors i convertir el que originĂ riament fou una explotaciĂł a cel obert, en una galeria subterrĂ nia. TambĂŠ han quedat penjats els nivells inferiors a l’actual. Les dimensions sĂłn petites: de dos a tres metres en la seva SDUW PpV DPSOD L DOoDGHV Ă€QV D FLQF PHWUHV /HV SDUHWV VyQ inclinades tot seguint el pendent dels estrats. El recorregut total ĂŠs de 35 metres i la fondĂ ria de 8 metres. (O WHPSV HQFDUD YD VHU EHQqYRO DPE QRVDOWUHV MD TXH QR va ploure mentre pujĂ vem i durant el temps que vam ser a dins de la mina. Va començar a ploure un altre vegada quan començà vem a baixar. Els minerals que hi podem trobar sĂłn barita, galena, esfaUHOLWD Ă XRULWD JRHWKLWD TXDUV L FHUXVVLWD /D EDULWD HV WURED massiva, molt blanca amb textura fol¡licular i apareixen petits cristalls de color groc pĂ l¡lid en les petites geodes que es formen. El quars es comĂş, blanc, brut i no tĂŠ cap forma cristal¡lina. En les cavitats s’adverteixen petits cristalls, que encara que molt confusos per estar agrupats, s’arriben a reFRQqL[HU HOV SULVPHV KH[DJRQDOV HVVHQW DTXHVWV PpV WUDQVparents. /D Ă XRULWD DSDUHL[ PROW DOWHUDGD DPE XQ FRORU JURJXHQF D OD SDUW GHO Ă€Oy TXH WRFD DPE OD URFD HQFDL[DQW L GH WR YLRlaci la barrejada amb la barita. A vegades apareixen petits cubs de un color lilĂłs. La galena es presenta en estat massiu, brillant quant no estĂ alterada, barrejada amb barita o amb limonita, apareixent en aquesta Ăşltima petits cristall de cerussita en les geodes on s’hi formen. La limonita la trobem formant creixements botroidals de diferents colors, molt vistosos al binocular i la esfalerita es presenta en molt poca quantitat i sempre massiva. Pel camĂ­ al que accedim al cim podem trobar cristalls lletosos de quars barrejats amb argila. A veure que hem trobat... Foto: Fco.J. TomĂĄs

Fco. Javier TomĂĄs dins de la mina. Foto: J. Rosell

62%5( (/ 120 '(/ -$&,0(17 '(/ 0$6 &(%(5 IMPRĂ’PIAMENT ANOMENAT MASSABÉ ‰ Carles MillĂĄn (Q UHDOLWDW QR pV TXH DQWLJDPHQW IRV HO 0DV &HEHU L DUD MassabĂŠ, com diuen alguns. MĂŠs aviat deu ser a l’inrevĂŠs. És que MassabĂŠ pV OD IRUPD FRP HV SURQXQFLD HO 0DV &HEHU L SUREDEOHPHQW KR YDQ FRPHQoDU D HVFULXUH PDODPHQW GHV GHO SULQFLSL SHU LJQRUjQFLD SHUTXq OD OOHQJXD QR s’ensenyava a les escoles i la gent escrivia els noms de lloc tal com sonaven. Seria un cas semblant al de BaĂąolas, nom antic, i Banyoles, nom modern. I n’hi ha molts mĂŠs. És nomĂŠs una hipòtesi, però em sembla bastant versemblant. Imagina’t que a 6LOV GHVWLQHQ XQD Ă€QFD SHU D FRQUHDU FHEHV &RP HQ GLHP" 'RQFV HO 0DV &HEHU OzJLFDPHQW 3HUz FRP TXH &HEHU HV SURQXQFLD HQ FDWDOj RULHQWDO LJXDO TXH 6DEp GRQFV OD JHQW G¡DTXHOO WHPSV QR Vp VL R DQ\V HQGDUUHUH R YpV D VDEHU KR YDQ HVFULXUH HO 0DV 6DEp TXH QR SHU FDVXDOLWDW pV HO PDWHL[ QRP GH O¡HPSUHVD TXH H[SORWD OHV SHGUHUHV )LQDOPHQW HO 0DV 6DEp SHU VLPSOLĂ€FDFLy YD HVGHYHQLU 0DVVDEp TXH D PpV Wp XQ VLJQLĂ€FDW WRWDOPHQW GLIHUHQW 3HUz DTXHVWHV JUDĂ€HV QR HV SRGHQ DGPHWUH SHUTXq SHU OD PDWHL[D UDy KDXUtHP d’escriure Vallrumanas en lloc de Vallromanes, i Sardanyola en comptes de &HUGDQ\ROD L 0XQFDGD HQ OORF GH 0RQWFDGD L %DJ~ HQ FRPSWHV GH %HJXU eV FHUW TXH KL KD FRQWUDGLFFLRQV (O PDWHL[ ´,QVWLWXW &DUWRJUjĂ€F GH &DWDOXQ\DÂľ HQ OHV VHYHV GLYHUVHV HGLFLRQV HQ SDSHU GH O¡¾$WOHV 7RSRJUjĂ€F GH &DWDOXQ\DÂľ ID FRQVWDU ´HO 0DV &HEHUÂľ SHUz GHVSUpV KR FRQVXOWHV DO VHX OORF ZHE L KL SRVHQ ´0DVVDEpÂľ /¡DMXQWDPHQW GH 6LOV WDPEp DOWHUQD OHV GXHV JUDĂ€HV GH IRUPD DOHDWzULD 3HUz pV TXH KL KD XQD LQqUFLD OD JHQW HV UHVLVWHL[ D FDQYLDU OHV FRVHV D TXq HVWj DFRVWXPDGD LQFORHQW KL DOJXQV FROĂƒOHFFLRQLVWHV GH PLnerals que, com es pot veure, troben tota mena d’excuses per no canviar-ho.

BASE DE DADES

per COL¡LECCIONS de MINERALS G alà En Cat s Windows 98, 2000, ratuï ta glè i en An XP y Vista

http://carlesmillan.cat/min/ nÂş45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

PlĂ nol amb la nomenclatura de Mas Ceber. Institut &DUWRJUjÂżF GH &DWDOXQ\D

Si voleu que el vostre blog o pĂ gina web sigui publicada envieu-nos l’enllaç

Amb GNU/Linux y Mac OS via Wine o Crossover

2

PlĂ nol amb la nomenclatura de MassabĂŠ. SIGPAC

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

museudelcoure FundaciĂł

DĂŠu del Coure Enkomi,Xipre 1300 aC

Visites concertades C-17 Km. 73,5 Colònia Lacambra 08509 Masies de Voltregà (Barcelona) Tel. 93 8594046 info@museudelcoure.com www.museudelcoure.com

11

ACTIVITATS

CRĂ’NIQUES SORTIDA BELLMUNT DEL PRIORAT ‰ Frederic Varela Balcells.- El passat dia 22 de Febrer ens vĂ rem ajuntar una colla de companys guiats per en Manolo Moreno per a fer una prospecciĂł a les mines de Bellmunt. Aquest ĂŠs un lloc clĂ ssic de la mineralogia catalana i que ha proporcionat minerals molt interessants i moltes alegries als FRO‡OHFFLRQLVWHV GHO QRVWUH SDtV Les mines de Bellmunt estan situades als voltants del petit poble de Bellmunt del Priorat, a la comarca del mateix nom. Juntament amb El Molar i Falset constitueixen una important zona minera en aquestes contrades tarragonines. La mineralitzaciĂł mĂŠs important a Bellmunt ĂŠs la galena, TXH DSDUHL[ HQ IRUPD GH Ă€ORQV HQ XQD JDQJD GH FDUERQDWV fonamentalment dolomita, ankerita i calcita. A mĂŠs de la galena, apareixen minerals secundaris de nĂ­quel-cobalt i de SODWD DL[t FRP VXOIRVDOV L GLYHUVRV PLQHUDOV VXSHUJqQLFV HO TXH GyQD XQD FLQTXDQWHQD G¡HVSqFLHV PLQHUDOV GLIHUHQWV

DQqFGRWD L DQqFGRWD UHFREUjUHP IRUFHV DPE HOV HQWUHSDQV TXH portĂ vem. Un cop fet l’à pat, i per acabar de pair, fĂŠrem un repĂ s a la part alta de l’escombrera, on no apareguĂŠ res de nou del que ja havĂ­em trobat, exceptuant uns petits cristalls de nacrita que YD WUREDU HQ 6HUJLR (YDQJHOLR )LQDOPHQW L GHVSUqV GH IHU SHWDU una mica la xerrada i d’intercanviar els correus electrònics, agafĂ rem el camĂ­ de tornada, tot havent gaudit d’un dia primaveral en bona companyia i ben carregats d’una mostra representativa GHOV PLQHUDOV PpV KDELWXDOV GH %HOOPXQW GHOV UDUV D IDOWD GH UHYLVDU HOV PLFURV UHV GH UHV SHUz XQ DOWUH GLD VHUj

10

Maig 7 Mercadet d’intercanvi de minerals 14 Canvi d’impressions i vivències mineralògiques de OD ÂżUD 0LQHUDOH[SR 6DQW &HORQL GHO GH PDLJ 21 TertĂşlies mineralògiques. 28 ReuniĂł al voltant dels “Binosâ€?. Juny 4 11 18 25

$WHQFLy 'HV GHO GH MXOLRO ÂżQV HO GH VHWHPEUH HO ORFDO estarĂ tancat per vacances. Setembre 0HUFDGHW GÂśLQWHUFDQYL GH PLQHUDOV L WDPEp DSURÂżWarem per explicar-nos les vivències mineralògiques de les vacances d’estiu. 24 Festa de la Mercè, Patrona de.Barcelona. El local estarĂ tancat

A la recerca de minerals a l’escombrera de la mina Règia. Foto: A. Asensi

FIRES Maig Diumenge 10 MINERALEXPO SANT CELONI

Nota: Per participar a les excursions cal dur el rebut de la quota de soci de l’any en curs. El guia de les excursions no es responsabilitza dels danys i perjudicis derivats d’accidents que poguessin succeĂŻr a causa de negligències dels participants, ĂŠssent l’únic responsable el soci, familiar o acompanyant. La participaciĂł a les excursions implica l’acceptaciĂł irrevocable d’aquesta normativa.

Mercadet d’intercanvi de minerals. TertĂşlies mineralògiques. Celebrarem la nostra tradicional “Verbena Pedreraâ€?. ReuniĂł al voltant dels “Binosâ€?.

Juliol 2 Mercadet d’intercanvi de minerals 9 TertĂşlies mineralògiques. 16 ReuniĂł al voltant dels “Binosâ€?.

/HV PLQHV PpV LPSRUWDQWV VyQ OD PLQD (XJqQLD PROW D SURS GHO SREOH L OD PLQD 5qJLD D XQ SDUHOO GH TXLOzPHWUHV $OWUHV PLQHV LQWHUHVVDQWV D OD ]RQD VyQ OD 5qJLD $QWLJD OD 5HQjQLD i algunes d’altres mĂŠs petites. Les mines de Bellmunt van ser explotades des de ben antic, doncs hi ha indicis de treballs preromans i dades fefaents d’explotaciĂł en temps de l’imperi RomĂ . 9DQ DVVROLU OD Pj[LPD H[WUDFFLy D Ă€QDOV GHOV DQ\V GHO VHJOH SDVVDW L HV YD FRQWLQXDU D ERQ ULWPH DPE DOJXQV DOW L EDL[RV GXUDQW OD *XHUUD &LYLO Ă€QV D Ă€QDOV GHOV DQ\V /¡DQ\ 1973 es va donar per acabada l’activitat minera. Amb aquest bagatge de coneixements i recolzats per O¡H[SHULqQFLD G¡HQ 0DQROR YjUHP DUULEDU GH ERQ PDWt D O¡HVSODQDGD GDYDQW OD PLQD (XJqQLD RQ DFWXDOPHQW KDQ obert el Museu de les Mines. Una mica mĂŠs avall, a la zona de les escombreres, han fet una gran zona d’aparcament. Per començar vĂ rem resseguir l’escombrera que ha quedat a la part alta i oposada al talĂşs de l’aparcament. És una zona de material vell, poc remenat i força meteoritzat. AquĂ­ vĂ rem recollir mostres d´ankerita d’un bonic color marrĂł fosc, algunes amb petits cristallets de calcopirita i siderita. TambĂŠ vĂ rem trobar alguna calcita i exemplars de galena, alguns d’ells en forma de cristalls cĂşbics no exfoliats. DesSUqV GH UHYLVDU HO TXH KDYtHP WUREDW L IHWHV OHV IRWRV GH ULJRU vam dirigir-nos en direcciĂł a les escombreres de la mina Regia. AquĂ­ els materials tenen un color mĂŠs clar i dĂłna la impressiĂł que han estat remoguts recentment. El material que VXUW DTXt pV HQ JHQHUDO VHPEODQW DO GH OD PLQD (XJqQLD SHUz sembla menys meteoritzat. Es troba ankerita d’una tonalitat mĂŠs clara, sovint associada a dolomita d’un bonic color rosat. TambĂŠ vĂ rem poder recollir algunes mostres d’esfalerita YDULHWDW PDUPDWLWD L FDOFRSLULWD HQ FULVWDOOHWV SHWLWV L IRUoD galena, on algĂş va trobar un grupet de cristalls cĂşbics amb les arestes troncades. DesprĂŠs de desestressar-nos picant, HQV YDP GLULJLU FDS D O¡HVSODQDGD GH OHV LQVWDO‡ODFLRQV TXH UHVWHQ HQ SHX GH OD PLQD 5qJLD RQ EHQ DFRPRGDWV L HQWUH

Els dijous ens trobareu a la seu social a partir de les 19:30h.

Octubre 1 Mercadet d’intercanvi de minerals. 8 TertĂşlies mineralògiques. 15 ReuniĂł al voltant dels “Binosâ€?. A partir d’aquesta data us enviarem un altre Infominer amb dues invitacions gratuĂŻtes per Expominer 2009, que se celebrarĂ del 6 al 8 de novembre al recinte de Montjuic.

EXCURSIONS - TREBALLS DE CAMP

23 de maig – Sortida a BonmatĂ­ (Gironès) a la recerca de minerals de coure, plom i zinc. Contacteu amb Jordi Coca, tel, 93.330.71.72 i mòbil 657.558.196. 6 de juny – Sortida a HortsavinyĂ (Maresme). Sortida de divulgaciĂł i estudi de la mina. Contacteu amb en Manuel Moreno, tel. 93.477.38.90 19 de setembre – Sortida a Sils-Massanet de la Selva a la recerca de quars i ortosa. Contacteu en Xavier TomĂ s , tel. 93.428.18.15. 4 d’octubre – Sortida a Os de Balaguer (La Noguera, Lleida) a la recerca de silicats (aerinita). Contacteu amb en Manuel Moreno, tel. 93.477.38.90 Foto de grup de la sortida. Foto: S. Evangelio

Per saber mĂŠs dates, consulteu la nostra pĂ gina web.

nÂş45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

3

ARTICLE ¢3/$7$ $175232*e1,&$" SRU -RDQ $EHOOD L &UHXV ,1752'8&&,Ă?1 En los Ăşltimos aĂąos he visto aparecer en el mercado especializado de minerales numerosos ejemplares etiquetados como Plata nativa, procedentes, de la mina de plata Imiter, %RXPDOQH 'DGqV SURYLQFLD GH 4XDU]D]DWH UHJLyQ GH 6RXVV 0DVVD 'UDk GH 0DUUXHFRV 6H WUDWD GH 3ODWD HQ KiELWR Ă€ODPHQWRVR QRUPDOPHQWH GH LQWHQVR EULOOR PHWiOLFR \ PX\ DEXQGDQWH VREUH PDWUL] GH $FDQWLWD &RQRFLHQGR ORV DQWLJXRV HQVD\RV PHWDO~UJLFRV SDUD OD REWHQFLyQ GH 3ODWD HQ KiELWR Ă€ODPHQWRVR D SDUWLU GH OD $FDQWLWD OD SROpPLFD GH ORV supuestos ejemplares no naturales de Plata procedentes del distrito minero de Freiberg, Erzgebirge, Sajonia, en Alemania y las Acantitas masivas de la mina Imiter, el aspecto general de estas piezas ofertadas me puso en alerta. HISTORIA /D REWHQFLyQ GH HMHPSODUHV GH 3ODWD QDWLYD HQ KiELWR Ă€ODPHQWRVR D SDUWLU GH $FDQWLWD HV un proceso conocido desde hace siglos. La primera noticia que conozco del proceso nos OD WUDQVPLWLy HO 6HxRU -RKDQQ )ULHGULFK 9RQ +HQFNHO 0HUVHEXUJ ² )UHLEHUJ mĂŠdico muy versado en mineralogĂ­a y quĂ­mica. El Sr. Henckel ejerciĂł la medicina en la FLXGDG PLQHUD GH )UHLEHUJ HQ 6DMRQLD HQWUH \ HQ IXH QRPEUDGR FRQsejero de minas por el elector de Sajonia el rey Augusto II de Polonia, y en aquel mismo aĂąo instalĂł un importante laboratorio en Freiberg donde impartĂ­a un curso de quĂ­mica metalĂşrgica y donde realizĂł innumerables ensayos. En 1737 fue nombrado asesor jefe GH OD RĂ€FLQD GH PLQDV )LQDOPHQWH PXULy HQ OD FLXGDG GH )UHLEHUJ HQ HO DxR (V PX\ VLJQLĂ€FDWLYR SDUD HO WUDEDMR TXH GHVDUUROOy HVWH KRPEUH GH FLHQFLD ORV PiV GH DxRV HQ que viviĂł y trabajĂł en esta emblemĂĄtica ciudad, corazĂłn de la minerĂ­a europea. PublicĂł diversos libros de los que destacan “Pyritologieâ€?, publicado en Leipzig en el aĂąo 1725 y XQD REUD SyVWXPD ´+HQFNHOLXV LQ 0LQHUDORJLD 5HGLYLYXÂľ SXEOLFDGD HQ 'UHVGHQ HQ Es precisamente en este libro donde Henckel describe la obtenciĂłn de Plata de hĂĄbito Ă€ODPHQWRVR D SDUWLU GH $FDQWLWD D WUDYpV GH VXV HQVD\RV \ GH VX H[SHULHQFLD AĂąos mĂĄs tarde, el proceso volviĂł a ser descrito, esta vez, por el mineralogista francĂŠs %DOWKD]DU *HRUJHV 6DJH 3DUtV ² 3DUtV HO TXH IXHUD IXQGDGRU \ GLUHFWRU GH OD Escuela de Minas de ParĂ­s y del Museo de MineralogĂ­a. PublicĂł diversas obras, entre ellas “ElĂŠmens de minĂŠralogie, docimastiqueâ€? editado en ParĂ­s en el aĂąo 1772. Es en este libro \ FRQFUHWDPHQWH DO WUDWDU VREUH ´O¡$UJHQW YLHUJH FDSLOODLUH DX HQ Ă€OHWV FRQWRXUQpVÂľ GRQGH describe el mismo proceso que Henckel habĂ­a relatado 25 aĂąos antes. Pocos aĂąos desSXpV FRQFUHWDPHQWH HQ DSDUHFLy HQ HO ´-RXUQDO GH 3K\VLTXHÂľ XQ LQWHUHVDQWH DUWtFXOR VREUH ORV PLQHUDOHV GH SODWD GH ODV PLQDV GH $OOHPRQW HQ ODV PRQWDxDV GH &KDODQFKHV ´2EVHUYDWLRQV VXU OD PRQWDJQH GHV &KDODQFKHV Âľ HQ HO TXH VX DXWRU FLWD GHWDOODGDPHQWH este proceso que ĂŠl mismo experimentĂł a partir de la Acantita extraĂ­da de aquellas minas. (VWH DXWRU IXH HO EULOODQWH LQJHQLHUR GH PLQDV -RKDQQ *RWWIULHG 6FKUHLEHU %REHUVFKDX *UHQREOH +LMR GH XQ PLQHUR WUDEDMy HQ ODV PLQDV GH SHTXHxR \ HQ IXH D HVWXGLDU D OD $FDGHPLD GH 0LQDV GH )UHLEHUJ $ Ă€QDOHV GH REWXYR XQ SXHVWR FRPR JHyPHWUD \ DVHVRU HQ ODV PLQDV GH -RKDQQJHRUJHQVWDGW \ 6FKZDU]HQEHUJ \ HQ SDVD a las minas de Ilmenau. Francia solicitĂł a la corte de Sajonia el envĂ­o de un funcionario de minas bien instruido, siendo designado el Sr. Schreiber, quien en 1777 tomĂł la direcciĂłn GH ODV PLQD GH 3ODWD GH $OOHPRQW XELFDGDV HQ ODV PRQWDxDV GH &KDODQFKHV HQ GRQGH GHVWDFy SRU VX KDELOLGDG HQ OD GLUHFFLyQ GH ORV SURFHVRV PHWDO~UJLFRV (Q UHFLELy HO WtWXOR GH ,QVSHFWRU KRQRUDULR GH 0LQDV HQ IXH QRPEUDGR &DEDOOHUR GH OD /HJLyQ GH +RQRU \ D VX MXELODFLyQ HQ VH OH FRQFHGLy HO WtWXOR GH ,QVSHFWRU *HQHUDO (PpULWR El trabajo de estos mineralogistas en el caso que nos ocupa fue bĂĄsico y fundamental,

El Sr. HaĂźy es considerado el “padreâ€? de la cristalografĂ­a. En 1783 es elegido miembro de la Academia de ciencias de ParĂ­s, nombrado profesor de fĂ­sica y mineralogĂ­a en la Escuela de Minas de ParĂ­s en 1795. Posteriormente logrĂł el puesto de profesor de mineralogĂ­a en el MuVHR GH +LVWRULD 1DWXUDO \ HQ DVXPLy OD Ă DPDQWH FiWHGUD GH PLQHUDORJtD HQ OD XQLYHUVLGDG de la Sorbona de ParĂ­s que mantendrĂ­a hasta su muerte. PublicĂł diversos libros, dos de ellos de FDSLWDO LPSRUWDQFLD ´(VVDL G¡XQH 7KpRULH VXU OD 6WUXFWXUH GHV &U\VWDX[ $SSOLTXpH D SOXVLHXUV JHQUHV GH VXEVWDQFHV FU\VWDOOLVpHVÂľ SXEOLFDGR HQ 3DUtV HQ HO DxR HQ GRQGH DVHQWy ODV bases de la cristalografĂ­a moderna, y el “TraitĂŠ de MinĂŠralogieâ€? publicado en ParĂ­s en el aĂąo \ TXH DGTXLULy JUDQ LPSRUWDQFLD GH LQPHGLDWR VLHQGR WUDGXFLGR D GLYHUVRV LGLRPDV (V HQ HVWH OLEUR GRQGH HO 6U +D \ DO WUDWDU HO ´$UJHQW 6XOIXUpÂľ $FDQWLWD GHVFULEH QXHYDPHQWH HO SURFHVR PHWDO~UJLFR TXH SHUPLWH OD REWHQFLyQ GH 3ODWD HQ KiELWR Ă€ODPHQWRVR D SDUWLU GH OD Acantita, relatando sus experimentos personales y citando el trabajo del Sr. Schreiber. Dado que la obra del Sr. HaĂźy ha tenido un carĂĄcter universal y su libro ha sido de referencia fundamental en el campo de la mineralogĂ­a, la difusiĂłn del mismo ha permitido conocer ampliamente este proceso a partir de su obra mĂĄs que de otros trabajos anteriores. ENSAYOS $QWHV GH TXH DSDUHFLHUDQ HQ HO PHUFDGR ORV SULPHURV HMHPSODUHV GH 3ODWD FRQ KiELWR Ă€ODPHQtoso de Imiter, tuve ocasiĂłn de examinar algunas piezas de Acantita masiva de esta mina. Era una Acantita de intenso brillo metĂĄlico, contenĂ­a en asociaciĂłn mecĂĄnica sulfuro de hierro EDVWDQWH EULOODQWH \ DOJXQRV HMHPSODUHV SHVDEDQ KDVWD GRV NLORJUDPRV &XDQGR REVHUYp OD PDWUL] GH $FDQWLWD GH ORV HMHPSODUHV GH 3ODWD GH ,PLWHU PH Ă€Mp HQ DOJXQRV DVSHFWRV TXH GHVpertaron mis sospechas, concretamente unas aureolas blanco-azuladas en la base, unos Ăłxidos GH KLHUUR FHUFD GH ORV Ă€ODPHQWRV GH 3ODWD \ XQD IDOWD GH EULOOR PX\ DFHQWXDGD HQ OD $FDQWLWD Por fortuna mĂ­a, disponĂ­a de diversos ejemplares de Acantita masiva que habĂ­a recuperado de la mina Balcoll de Falset y cuyas caracterĂ­sticas eran muy similares a las observadas en los ejemplares de la mina Imiter, a excepciĂłn del tamaĂąo, desgraciadamente para mĂ­!.

Tartera de la mina del TĂ­o Jorge o Nueva Virginia a Lanzuela (Terol). Foto: J. Rosell

Esfalerita amb Zinkenita. Mina Nueva Virginia, Lanzuela (Terol). Ample de camp: 3mm. Foto:

3ODWD HQ KiELWR ÂżODPHQWRVR GH RULJHQ antropogĂŠnico a partir de una Acantita de la Mina Balcoll de Falset. Foto: J. Abella 3ODWD HQ KiELWR ÂżODPHQWRVR SURFHGHQWH GH OD mina Imiter de Marruecos. Foto: J. Abella

Grup de cristalls de galena sobre calcita. Mida cristall gran: 20mm. Col i foto: S. Evangelio. Correspon a l’article de la pà gina 10.

Instal¡lacions mina Eugènia i castellet de la mina RenĂ nia. Foto: S. Evangelio. Correspon a l’article de la pĂ gina 10.

cristall 20mm

PROMINER

Minerals

de Col.lecciĂł i DecoraciĂł Pedreria a l’engròs

cristall 90mm

Minas Gerais Brasil cristall 35mm

Uvita

cristall 20mm

Turmalina i quars

4

Quars ametista ceptre sobre quars fumat. Can MassaguĂŠ, Sils, Girona.

C. Riera d’en Nofre, 2F, baixos 08970 Sant Joan Despí BARCELONA T. 93 477 0339 F. 93 477 3456 www.prominersl.com info@prominersl.com

Horari: dilluns a divendres 9-19 h. Cada primer dissabte de mes i els mesos de juliol i agost 9-13 h Fora d’horari visites concertades nº45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

9

CRĂ’NIQUES LA MINA DEL TĂ?O JORGE O NUEVA VIRGINIA Lanzuela (Terol) 28 de març de 2009 ‰ Joan Rosell.- HavĂ­em organitzat una sortida a la Mina Nueva Virginia a Lanzuela preparada pel 21 de març però a causa de les diverses peticions de canvi de data es va passar al GLVVDEWH GH PDUo &RP /DQ]XHOD QR pV SUHFLVDPHQW D SURS DOJXQV GH QRVDOWUHV MD YDP VRUWLU HO GLD DEDQV Ă€QV D 'DURFD SHU DSURĂ€WDU HO SRGHU GRUPLU XQD PLFD HO PDWt GHO GLVVDEWH Els homes del temps no es posen mai d’acord. Segons els models predictius, aquell dissabte havia de ser entre sec a remuOODW WRW GHSHQHQW GHO PRGHO PHWHRUROzJLF $O Ă€QDO HO GLYHQGUHV el model va predir pluja. Fer tota la distĂ ncia per a que ens plogui no animava gaire. Per sort, el dissabte es va aixecar entre nĂşvols i alguna ullada de Sol. DesprĂŠs d’esmorzar una mica ens vam posar camĂ­ de Lanzuela on ens vam trobar.

eUHP PHPEUHV GHO *0& L HQV HQ IDOWDYHQ XQV TXDQWV TXH havien avisat de la seva intenciĂł de “desertarâ€? en veure les prediccions de pluja... cosa molt comprensible per altra banda. En arribar a l’escombrera, ens vam trobar un entorn força remogut. Pel que sembla, els mineralogistes van visitar el YHOO DERFDGRU G¡HVWqULOV GH OD PLQD D OD UHFHUFD GHOV PLFURV desitjats. Però de seguida ens vam posar a cercar i a fer alguna que altra prospecciĂł del subsòl. El dia era gris i fred, però de pluja res. Van començar a sortir alguns blocs de dolomita grisa amb algunes esfalerites brillants i algun que altre bloc de mena metĂ l¡lica d’estibina amb alteracions. A base de treure petits blocs i anar-los WUHQFDQW YD FRPHQoDU D DSDUqL[HU OD SDUDJqQHVL GH OD PLQD zinkenita, semseyita, estibina, esfalerita, polidimita, quars, GRORPLWD VLGHULWD EHQ FULVWDOĂƒOLW]DGD 1R YDP WUREDU JDLUHV WHWUDHGULWHV L IDOWHQ SHU LGHQWLĂ€FDU SRVVLEOHV XOOPDQLWHV L DOJXQD ERWWLQRwWD L VRIUH QDGLX SHUz DTXHVWHV UDUHV HVSqFLHV es van resistir. &DS D O¡KRUD GH GLQDU DOJXQV MD YDQ PDU[DU L HOV DOWUHV YDP anar a fer un dinar en el bar d’un poble veĂ­ a base de “pancetaâ€?, ous ferrats, patates fregides i molta gana. Per sort la pluja HQV YD UHVSHFWDU Ă€QV D OD WDUGD TXDQ MD GH UHWRUQ FDS D FDVD es va anar fent present. (O GLMRXV VHJ HQW YDP SRUWDU WRWD XQD VqULH GH PDWHULDO DO local per a que aquells socis que no van venir poguessin ferse amb algun que altre micro, ja que aquest material dĂłna molt de joc a l’hora d’anar-lo reduint de mida perTXq VHPSUH SRGHQ DSDUqL[HU QRYHV FDYLtats mineralitzades. Foto de grup de la sortida de Lanzuela.

Polidimita. Lanzuela. Camp de visiĂł 5mm. Foto: J. Rosell

Don Don Mineral Mineral Minerals per a Decoració i Col¡lecció Objectes i Figures de Pedra Natural Bisuteria de Pedra Natural Gemmes i Pedres Nobles

&RQ HOORV UHDOLFp GLYHUVRV HQVD\RV FRQ HO VRSOHWH GH JDV EXWDQR \ GH DFHWLOHQR D OD OODPD UHGXFWRUD D OD OODPD R[LGDQWH FRQWURODQGR ORV à XMRV VLQ FULVRO FRQ FULVRO GH SRUFHODQD \ GH JUDÀWR FRQ DGLWLYRV \ VLQ DGLWLYRV REWHQLHQGR FRQ HOOR SHTXHxRV SHUR PDJQtÀFRV HMHPSODUHV GH 3ODWD HQ KiELWR ÀODPHQWRVR VREUH PDWUL] GH $FDQWLWD $QDOLFp HQ FDGD SDVR OD GLVPLQXFLyQ GHO SHVR HVSHFtÀFR GH OD $FDQWLWD REVHUYp FDGD UHDFFLyQ GH OD PLVPD VX FRQGXFWLYLGDG \ GHWDOODGDPHQWH HO FUHFLPLHQWR GH OD 3ODWD \ FRPSDUp HO UHVXOWDGR ÀQDO FRQ ORV HMHPSODUHV QDWXUDOHV GH 3ODWD QDWLYD GH KiELWR ÀODPHQWRVR GH OD PLQD %DOFROO GH )DOVHW /D conclusión es la siguiente: si el proceso es realizado sin muchas precauciones se ponen de PDQLÀHVWR GLYHUVDV FDUDFWHUtVWLFDV TXH SHUPLWHQ VX GLIHUHQFLDFLyQ GH ORV HMHPSODUHV QDWXUDles. Por el contrario si el proceso se realiza con sumo cuidado el resultado son unos ejemplares difíciles de distinguir de los naturales, sin unos conocimientos previos. RESULTADOS /RV DVSHFWRV GLIHUHQFLDOHV TXH \R KH REVHUYDGR HQ ODV PXHVWUDV GH 3ODWD HQ KiELWR ÀODPHQtoso obtenidas a partir de la Acantita de la mina Balcoll de las muestras naturales de esta mina, coinciden con las particulares características advertidas en algunos ejemplares de PlaWD HQ KiELWR ÀODPHQWRVR VREUH $FDQWLWD HWLTXHWDGRV FRPR SURFHGHQWHV GH OD PLQD ,PLWHU GH Marruecos. Por ello su reconocimiento puede ayudarnos a ser prudentes a la hora de decidir la adquisición de una de estas piezas, tanto por parte de comerciantes como de coleccionistas. Estos aspectos diferenciales son los siguientes; Deslustre de la Acantita: que puede ser total si el tratamiento ha sido poco cuidado. En este caso podemos observar incluso protuberancias cóncavas y/o aspecto escoriåceo en la Acantita. O parcial, limitado a la parte que ha estado en contacto con el crisol, si han realizado el proceso con cuidado. No es extraùo observar la aparición de un tornasolado en la VXSHUÀFLH GH OD $FDQWLWD GHVWDFDQGR ORV YLVRV D]XODGRV

&21&/86,21(6 Los resultados obtenidos de los ensayos realizados nos aportan ciertas pruebas que nos serån útiles en un reconocimiento visual de la muestra al permitirnos efectuar un sencillo anålisis empírico, aunque ello solo nos permita poner en duda el origen natural del HMHPSODU H[DPLQDGR 6L GHVHiUDPRV FRQÀUPDU R GHVPHQWLU FLHQWtÀFDPHQWH OD QDWXUDOH]D DQWURSRJpQLFD GH XQD 3ODWD GH KiELWR ÀODPHQWRVR VHUtD QHFHVDULR GLVSRQHU GH XQ ÀODPHQWR GH 3ODWD QDWXUDO GHO \DFLPLHQWR \ XQ ÀODPHQWR GH OD 3ODWD GXGRVD \ FRQ HOORV realizar un exhaustivo anålisis químico con tÊcnicas espectroscópicas, así como un anålisis isotópico, que nos permitirían comparar los resultados, y establecer sus diferencias. Todo un reto que no estå al alcance de todos. Estas observaciones son tan sólo el resultado de los ensayos que yo realicÊ al surgirme una duda razonable sobre el origen natural de ciertas piezas de Plata aunque con HOOR QR SUHWHQGR GHFLU TXH WRGRV ORV HMHPSODUHV GH 3ODWD QDWLYD HQ KiELWR ÀODPHQWRVR procedentes de la mina Imiter de Marruecos tengan un origen antropogÊnico, pero sí que creo que algunos de los que se han ofrecido son el resultado de una manipulación LQWHQFLRQDGD \ GH FRQÀUPDUVH HVWD VRVSHFKD VHUtD PX\ GHVHDEOH SRQHU HQ HYLGHQFLD D ORV UHVSRQVDEOHV D ÀQ GH HYLWDU HVWDV SUiFWLFDV DEXVLYDV TXH WDQWR PDO FDXVDQ D ORV comerciantes y a todo el colectivo de personas interesadas en la mineralogía y en los minerales. 3RU VL DFDVR SUXGHQFLD DQWH HMHPSODUHV GH 3ODWD GH KiELWR ÀODPHQWRVR VREUH $FDQWLWD

ApariciĂłn de una aureola: cuando el tratamiento ha sido realizado toscamente puede aparecer una aureola amarilla en el punto de mĂĄs calor, que vira a blanco en el centro y de color gris-azulado en la parte mĂĄs externa. Si ha sido llevado a cabo correctamente sĂłlo se observa a veces una aureola blanco azulada. Esta caracterĂ­stica, que de por sĂ­ servirĂ­a como indicaciĂłn y debe ser tenida en cuenta a la hora de examinar estos ejemplares, puede no ser GHĂ€QLWLYD GDGR TXH SXHGH VHU KiELOPHQWH HOLPLQDGD Las siguientes caracterĂ­sticas deben tenerse muy en cuenta a la hora de elegir un ejemplar procedente de esta mina y considerarlos para piezas procedentes de otros yacimientos. +H REVHUYDGR HQ ORV Ă€ODPHQWRV REWHQLGRV D SDUWLU GH OD $FDQWLWD ´URWXUDV GH FUHFLPLHQWRÂľ muy evidentes, producidos seguramente por oscilaciones en la temperatura durante el SURFHVR GH FUHFLPLHQWR \ TXH VH PDQLĂ€HVWDQ HQ ORV SXQWRV GH XQLyQ FRPR Ă€QDV OtQHDV GH VHSDUDFLyQ (Q HVWRV SXQWRV HO Ă€ODPHQWR GH 3ODWD VH SXHGH GLYLGLU FRQ FLHUWD IDFLOLGDG (VWDV marcas tan acentuadas no las he advertido en ejemplares naturales. En algĂşn ejemplar obVHUYDGR HVWDV URWXUDV VH UHSLWHQ D OR ODUJR GHO Ă€ODPHQWR FRPR XQ FUHFLPLHQWR GLVFRQWLQXR 'HSHQGLHQGR GHO WDPDxR GHO Ă€ODPHQWR HO UHFRQRFLPLHQWR GH HVWD SURSLHGDG SXHGH UHTXHrir un poco de entrenamiento y puede ser necesaria su observaciĂłn a travĂŠs de una lupa. (Q DOJXQRV FDVRV ORV Ă€ODPHQWRV REWHQLGRV FRQWLHQHQ IUDJPHQWRV LUUHJXODUHV GH $FDQWLWD algunos de gran tamaĂąo, desprendidos durante el rĂĄpido proceso de crecimiento.

3ODWD HQ KiELWR ÂżODPHQWRVR GH OD 0LQD ,PLWHU GH 0DUUXHFRV nĂłtese el Ăłxido fĂŠrrico sobre la Acantita. Foto: J. Abella

&RPR KH PHQFLRQDGR DQWHULRUPHQWH WDQWR ORV HMHPSODUHV GH $FDQWLWD GH OD PLQD ,PLWHU como los de la mina Balcoll contienen sulfuros de hierro en mezcla mecĂĄnica. Esta particularidad es la causante de la apariciĂłn de unas pequeĂąas cortezas y masas rojizas, entre los Ă€ODPHQWRV GH 3ODWD REWHQLGRV \ WDPELpQ HQ RWUDV SDUWHV GH OD $FDQWLWD (OOR HV GHELGR DO proceso de tostaciĂłn que sufre el sulfuro de hierro al ser expuesto a la llama del soplete o a una alta temperatura y que da como resultado diĂłxido de azufre y Ăłxido fĂŠrrico, es decir, se IRUPD +HPDWLWHV HQWUH HVWRV Ă€ODPHQWRV \ VREUH OD $FDQWLWD (VWD SVHXGRSDUDJpQHVLV QR OD KH YHULĂ€FDGR HQ ORV HMHPSODUHV QDWXUDOHV ORV FXDOHV Vt TXH SXHGHQ HVWDU DVRFLDGRV D *RHWKLta. La paragĂŠnesis de Plata nativa y Hematites se ha descrito en algunos meteoritos. Un intento de eliminar este Ăłxido provocarĂ­a la apariciĂłn de una pĂĄtina amarillenta en la Plata, semejante a un dorado, o su ennegrecimiento. Esta asociaciĂłn y las acentuadas “roturas de crecimientoâ€? junto a las particularidades descritas anteriormente pueden ponernos en alerta sobre la posibilidad que el ejemplar que tenemos en la mano sea una Plata de origen antropogĂŠnico obtenida a partir de Acantita.

3ODWD HQ KiELWR ÂżODPHQWRVR GH OD 0LQD ,PLWHU GH 0DUUXHFRV )RWR - $EHOOD

Atzurita, Kerrouchen Nefelina, Imilchil

BARITINA GH 0HÂżV (UIRXG

Calcita CobaltĂ­fera de Bou Azzer

ELS ESPECIALISTES EN MINERALS DEL MARROC 8

Carrer del Call, 19 (al costat de la Plaça de Sant Jaume) 08002 Barcelona Tel/Fax 93 318 38 34 nº45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

5

MINERALEXPO SANTS ‰ Joan Rosell.- Un altre any mĂŠs de MINERALEXPO SANTS- Barcelona. Minerals, fòssils, activitats, amics, converses sobre pedres‌ Es van realitzar tallers sobre el foc, la talla de pedra i la pintura a l’estil de l’home prehistòric d’Atapuerca. La veritat ĂŠs que veure com amb un parell de palets, una costella, una corda i una mica de palla es pot fer foc, ĂŠs una mica [RFDQW SHOV DFRVWXPDWV DOV HQFHQHGRUV SRGHX YHXUH YtGHRV SRVDQW 0LQHUDOH[SR D <RXWXEH 7DPEp HOV WDOOHUV GH UHFHUFD G¡RU amb batea, sempre positius i divertits. La veritat ĂŠs que ĂŠs una Ă€UD HQ OD TXH HQV KR SDVVHP PROW Ep DPXQW L DYDOO WRW HO GLD YHLHQW PLQHUDOV L IzVVLOV L GH SDV YHXUH DOV FRO‡OHJXHV G¡DIHFFLy L deixar caure algun que altre bon Ă pat amb els amics. MINERALS Tal i com s’ha pogut comprovar no s’han vist masses minerals HVSDQ\ROV SHUz DL[z QR YRO GLU TXH QR KL KDJXHVVLQ $OWUHV Ă€res han donat mĂŠs importĂ ncia a aquest aspecte. M’agradaria GHVWDFDU HOV DOPDQGLQV " GH FRORU LQWHQV L ERQD WUDQVSDUqQFLD que s’han trobat per terres granĂ­tiques madrilenyes. Per ĂŠsser PpV HVSHFtĂ€FV (GX YD WUHXUH XQHV SRTXHV PRVWUHV HVSHUHP TXH HQ VXUWLQ PpV SURFHGHQWV GH 6LHWHLJOHVLDV &ULVWDOOV URPERGRGHFDqGULFV G¡LQWHQV FRORU YHUPHOO DPE OHV FDUHV PRVWUDQW facetes de creixement. El mĂŠs gran que vam veure tenia sobre 15 mm de diĂ metre. Es presenten sobre matriu de quars ben FULVWDO‡OLW]DW DOJXQ GH ERQ WDPDQ\ SHUz QR PROW WUDQVSDUHQW UHFREHUW SDUFLDOPHQW SHU DSRĂ€OLWD .) $OJXQV GHOV H[HPSODUV d’almandĂ­ estan recoberts per aquesta capa de petits i brillants FULVWDOOV G¡DSRĂ€OLWD .) TambĂŠ de terres de Guipuzkoa ens van arribar unes ben formaGHV SHFHV GH FDOFLWD QR GRORPLWD PROW HVWqWLTXHV L DPE FULVWDOOV URPERqGULFV WUDQVO~FLGV GH ERQ WDPDQ\ VREUH XQD PDWULX GH URFD FDOFjULD &RQFUHWDPHQW HV FLWD OD PXQWDQ\D &KLQGRTXL 6HUUD G¡$UDODU D $PH]NHWD SHUz OD PLQD H[DFWD TXHGD SHQdent. De mans del Jordi Fabre algunes novetats de Tucson. De NamĂ­ELD GH OD ]RQD G¡(URQJR XQHV PLTXHV SHQGHQWV G¡DQjOLVL VRbre una matriu de calcita taronja de forma perfecta hexagonal i

Taller de minerals amb en Joan M. Ybarra i en Joan Barrera.

de color intensament negre. S’han trobat peces de bona mida però sense exfoliar molt poques. A la mateixa taula tambĂŠ KL KDYLD XQD ERQ ORW GH Ă XRULWHV RFWDqGULTXHV SURFHGHQWV de SudĂ frica d’un color i forma semblants a les del Papiol SHUz DPE XQ WDPDQ\ PROW VXSHULRU TXL HQJDQ[pV XQD DL[t GHO 3DSLRO &XSULWHV RFWDqGULTXHV H[WUHPDGDPHQW EULOODQWV GH 6LEqULD 5~VVLD PROW EULOODQWV SHU D O¡HVSqFLH HO TXH OHV fa Ăşniques. 7DPEp OHV ROPLLWHV GH OD 1¡FKZDQLQJ ,, PLQH 1DPtELD GH les que tant s’ha parlat sobre el tema de la proporciĂł de manJDQqV L FDOFL WDPEp XQHV FXPHQJHwWHV HQ PDWULX L SVHXGRERleĂŻtes. 0ROWHV ZXOIHQLWHV DPE PLPHWLWD HQ GLIHUHQWV VWDQGV FRP HO GHO )qOL[ HO TXH ID SHQVDU L FRQĂ€UPD TXH HOV PLQDLUHV GH la zona d’Ojuela estan tornant a nivells accessibles a treure ERQHV SHFHV GH FRO‡OHFFLy 'HVWDFDU GH O¡VWDQG GHO 7UDSLFKH GH OD PDWHL[D PLQD XQD DQWLJD Ă XRULWD DPE FULVWDOOV F~ELFV de color violeta intens, gens habituals en el jaciment. En un SDUHOO GH SDUDGHV SHFHV G¡XUDQL GH OD PLQD (XUHND &DWDOXQ\D GHVWDFDQW HQWUH HOOV OD FHMNDLWD OD FRPSUHLJQDFLWD R OD XUDQRVSLQLWD GH GLItFLO FODVVLĂ€FDFLy D PHQ\V TXH V¡XWLOLW]LQ WqFQLTXHV GH PLFURVFRSLD

Atzurita, Kerrouchen, KhĂŠnifra, Marroc. Don Mineral. Foto: S. Evangelio Stand del grup amb revistes i llibres. Foto: S. Evangelio

Stand d’Albert Badia. Foto: S. Evangelio

Mimetita d’Ojuela, MapimĂ­, Mèxic. Stand de FĂŠlix GĂłmez. Foto: S. Evangelio

Almandins amb DSRÂżOLWD .) sobre quars de Sieteiglesias, Madrid. Foto: J. Rosell.

Fluorita. Mina Ojuela, Durango, MĂŠxico. Foto i Col.:J. Rosell.

6

Flogopita d’Arandis, Swakopmund, Erongo Region, Namíbia. Foto: J. Rosell nº45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

Fluorita de La Viesca, La Collada, Asturias. Stand de Jordi Fabre. Foto: J. Barrera

7

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.