INFOMINER 2-2012 No. 54

Grup Mineralògic Català

Associació Mineralògica i Paleontològica de Sant Vicent del Raspeig

2/2012

SUMARI

54

Institut Francisco Ribalta, Castelló ........

De paseo por el Tibidabo, Barcelona ....

Analcima, Montardit de Dalt, Sort .........

Azufre del volcán Kawah Ijen, Java ......

Mina de Pasto Bueno, Perú ..................

2 3 4 6 8

XXV Fira de Castelló .......................... 10 MINERALEXPO Barcelona-Sants ...... 11 Ofitas de la Alcoraya, Alacant ............ 12 Minerals: Majúscula o minúscula ....... 13 Què fem a les associacions? ............. 15

Gabinet d’Història Natural

MUSEUS

Institut “Francisco Ribalta” de Castelló

MANUEL CANSECO (SVM-CASTELLÓ)

Pati de l’institut vell, que es trobava a la plaça Santa Clara.

Observeu els animals dissecats que avui dia encara podeu veure. La resta de fotos de Manuel Canseco.

2 2/2012

Està situat al segon pis d’aquest centre d’ensenyament, que es va construir entre els anys 1912 i 1915, i es va inaugurar en 1917. El seu contingut prové de l’Institut de Segunda Enseñanza de Castelló, ubicat en un edifici provinent de la desamortització del Convent de Monges Clares, en l’actual plaça de Santa Clara, que es va inaugurar en setembre de 1846.

Des de llavors ha estat enriquit per diverses donacions i adquisicions i malgrat les inevitables desaparicions de peces degudes als esdeveniments pels quals ha passat la institució en tots aquests anys, encara podem gaudir de meravelloses peces històriques i didàctiques.

Consta de tres parts intercomunicades. La primera dedicada als animals dissecats, la majoria procedents de col·leccions antigues, algunes d’elles del segle XIX, entre les quals destaca la col·lecció d’aus. Entre elles, un exemplar de kiwi, un animal quasi extingit en l’actualitat. La segona sala alberga diverses vitrines dedicades a mamífers, malacologia, invertebrats, instruments antics i caixes didàctiques de principis del segle XX. La tercera és la dedicada a Ciències de la Terra, amb dues vitrines destinades a fòssils, una d’elles als de la nostra província, i la resta a minerals, amb una zona que conté la sistemàtica i apartats especials per a minerals de la Comunitat Valenciana, minerals de la resta de comunitats espanyoles, macles, minerals notables, minerals fluorescents i varietats de quars, fluorita, halita, esfalerita, calcita, mica i fluorita, amb més de mil exemplars en exposició.

La col·lecció que més està creixent és la de minerals, doncs es nodreix cada any de les donacions que fan els expositors convidats a la fira de minerals de Castelló que organitza el Grup Geoda. La fira és gratuïta, essent aquesta l’única condició per a participar. Del manteniment, restauració, catalogació i organització d’aquest gabinet s’encarrega el Grup Geoda, format per professorat de diverses disciplines que pertanyen o han pertangut a l’Institut F. Ribalta.

Foto portada: Malaquita i Atzurita. Vall d’Uixó, Castelló. 6 x 9 mm. Col. X. Moreso. Foto Joan Astor.

Coordinació: Joan Rosell jrosell@minercat.com Sergio Evangelio sevangelio@minercat.com César Menor menorsc@cab.inta-csic.es INFOMINER - 54

Equip consultor: Joan M. Ybarra, Jordi Coca, Joan Barrera, Frederic Varela, José Ramón Pastor (AMPSVR), Manuel Canseco (SVM).

Correcció: Joan Puigmalet Dipòsit Legal: B-25.947-2011 Imprimeix: Litografia Ochoa S.L.

Edita: Grup Mineralògic Català C. Antoni Capmany, 67, bxs.

08028 BARCELONA Aquesta publicació s’edita amb la col·laboració de la Societat Valenciana de Mineralogia (SVM), l’Associació Mineralògica i Paleontològica de Sant Vicent del Raspeig (AMPSVR) i el Grup Mineralògic Català (GMC).

Revista informativa de temes mineralògics www.minercat.com gmc@minercat.com

De paseo por el Tibidabo

Salida de campo: la sierra de Collserola MANUEL MORENO VELAURE (ESPLUGUES DE LLOBREGAT, BARCELONA) Muchos amigos han estado interesados y así me han pedido que les lleve de excursión por la sierra de Collserola. Se trata de una zona bien conocida por los coleccionistas de minerales y los mineralogistas.

Para mi visión idealizada, me quedo con la imaginación de que esta zona geológica la podría comparar con el estado brasileño de Minas Gerais, pues según citaciones en libros, tesis, cuadernos, referencias, documentos académicos, etc. así podría valorarse, dado los abundantes y variados especímenes que en ella se hallan y se han encontrado en tiempos pretéritos.

Fantasía aparte, y lo que en un principio es una satisfacción para los cercanos a la zona, resulta que profundizando en las referencias de las especies denunciadas, la gran mayoría son milimétricas y microscópicas. Muchas citas son consecuencia de los repetidos estudios del alumnado de nuestras universidades, quienes en tiempos pasados potenciaban sus exámenes con análisis petrográficos de esta zona. Algunos han quedado reflejados en antiguos documentos, junto con sus aciertos y sus errores.

La sierra de Collserola, con centro de gravedad en el Tibidabo, geológicamente está constituida por un núcleo basal de granito cubierto por pizarras paleozoicas, acompañado en sus estribaciones por deslizamientos sedimentarios. La génesis clásica de sus movimientos tectónicos ha producido una aureola metamórfica de filitas, cortadas esporádicamente por diques aplíticos, derivando los primeros a pizarras corneanas silicatadas y los segundos a granodiorita-pegmatita. La aureola metamórfica cortada físicamente por la llamada Carretera de les Aigües y bajo el enclave del Observatori Fabra, son los ejes entre los cuales encontramos los silicatos más destacados.

Instruidos con estos conocimientos básicos e imaginativos otros, en un dia de estupenda climatología, nos reunimos un buen grupo de colegas en la zona del Barranc de Bellesguard, con ánimos de dar un paseo con amigos. Decir que junto a esta finca hubo en el siglo pasado una corta galería para extracción de cobre.

Iniciamos el recorrido por el camino que limita el Casal de Bellesguard y ya en el inicio pudimos ver abundantes manchas y costras de curiosas malaquitas que cubrían parte de las rocas que forman el muro en “piedra seca” del Casal. Estas piedras son restos de la antigua mina antes referida.

Siguiendo el empinado sendero, y ojeando los crestones camuflados que asoman por su entorno, algunos rebuscamos

como “urogallos” entre la piedras sueltas, otros más especializados picaron con fuerza los nodulosos estratos. En un principio pudimos apreciar buenos indicios de granate incluidos en masa de granatita con algo de epidota.

Fue ya cerca de la Carretera de les Aigües, donde escarbando unos lentejones pétreos encontramos dos o tres piezas de representativos granates, de andradita, brillantes y posiblemente con núcleo de grosularia.

Con definidas caras en forma de rombo y acompañados de cristales prismáticos vítreos de tonos verdosos y con apariencia de epidota. Fue la “suerte del principiante”.

Los más técnicos rebuscamos con ayuda de lupa la existencia de otras especies, queriendo ver en tales muestras semejanzas con vesubiana, clinozoisita, condrodita, melanita. Pausados ya, pero aún con ánimos de más emociones, seguimos camino hacia la falda del Observatori Fabra para ampliar mas información

sobre las posibilidades mineralógicas en aquellos niveles. De esta zona se ha citado el uso industrial de sus arenas como abrasivo para pulidos metálicos. Otro compañero encuentra una masa nodular que delata por su color, fractura y estriaciones que se trata de prenhita. Es en este caso una aventura más de un paseo por nuestro exótico Tibidabo. Premiados todos dentro de las limitaciones mineralógicas de la zona, regresamos al inicio de la salida, con la mochila cargada y la agenda llena de buenos amigos.

Exemplar de la família dels granats.

Probablement una andradita.

Una mica de sucre i cafeïna per continuar la recerca amb renovada energia...

Cristalls prismàtics d’epidota (analitzats).

Agregats de cristalls de prehnita sobre calcita.

Observant mineralitzacions en un mur.

INFOMINER - 54

3 2/2012

Analcima. Montardit de Dalt Sort, Pallars Sobirà, Lleida, Catalunya JOAN ROSELL I JOAN NIELLA (BAIX LLOBREGAT)

4 2/2012

La pedrera d’ofites (diabases), anomenada “Vinyes i Costes”, es troba a mig camí, al marge dret, de la carretera LV-5222 que uneix Sort i Montardit de Dalt. La tradicional pedrera d’ofites de Montardit de Dalt ha estat una important font proveïdora d’aquesta roca per a aplicacions en el ferm de carreteres i per al rebliment de les vies dels trens AVE. La presència de les ofites en el Triàsic és ben coneguda i formen afloraments que poden arribar a tenir diversos quilòmetres d’extensió. Es poden observar emplaçades en qualsevol de les formacions del Keuper, fins i tot entre els materials del Buntsandstein i Muschelkalk.

S’acompanyen de nivells carbonatats i d’evaporites.(1) A la part alta de la pedrera de Montardit podem observar gruixuts nivells de guix (alabastre).

El mineral més interessant que volem destacar del jaciment és l’analcima. Es presenta formant cristalls d’incolors a blanquinosos (sovint per fractures internes), de vegades recoberts per car-

bonats (calcita). De vegades la fissura permet el creixement de cristalls idiomorfs que mostren les cares del trapezoedre i rares vegades insinuen les de l’octaedre.

Arriben alguns a mesurar fins a 20 mm de diàmetre, però els més transparents no mesuren més de 8 a 10 mm. Es troben reomplint les esquerdes de les diabases, i sovint malauradament contactats. S’acompanyen de cristalls de prehnita en forma de cristalls prismàtics i epidota. Aquesta darrera espècie pot formar ventalls Grup de cristalls d’analcima implantats sobre una matriu d’ofita de fins a 15 mm d’intens color recoberta de prehnita i feldspat. Foto i Col.: Joan Rosell. verd i bona transparència. També trobem calcita formant romboedres entre melats a marrons. S’ha observat la presència de calcopirita i les alteracions carbonatades pròpies. En algunes diàclasis s’observa la precipitació de petites rosetes de guix, molt fràgils. De vegades les fissures plenes de guix compacte inclouen cristalls de quars hialí de fins a 4 cm., tot i que habitualment són més petits i flotants, probablement despresos de les parets de l’esquerda.

Actualment la pedrera s’està omplint de runes de construcció i posteriorment es procedirà a la recuperació paisatgística de la zona.

(1) Salvany, J.M, Bastida, J. (2004): Análisis litoestratigráfico del Keuper subpirenaico central. Rev. Soc. Geológica de España, 17, 1-2 : 3-26.

Vista de la pedrera en plena tasca d’extracció d’àrids. Observin les fisures blanques de la roca orientades en totes direccions. Foto: Joan Niella (2010).

INFOMINER - 54

Ventall de cristalls d’epidota, d’intens color verd.

Mides grup: 12 x 8 mm. Foto: L. García - www.fotominer.com.

5 2/2012

`

INFOMINER - 54

VIATGES

De las entrañas de la Tierra Un día en la dura y corta vida de los recolectores de azufre del volcán Kawah Ijen, Java, Indonesia ALFONS FERRER SELLARÈS (CAPELLADES, BARCELONA) Desde que descubrí el mundo

6 2/2012

de los minerales, nació en mi la necesidad de conocer sus orígenes y la manera en que éstos se formaban. Mi imaginación se recreaba en el proceso de su creación: como surgía un mineral, de donde salía, por donde emanaba a la superficie de la tierra y que condiciones debían darse para que ello ocurriera.

Sólo había un camino, si por algún lugar debían salir, ese era entre otros: un volcán. Esa fuerza interior donde crecía la vida, no había más, era a pesar de su sencillez, algo tremendamente complejo, inimaginable, era más que una sensación de estar, tenía que verlo, notarlo, sentirlo.

Aunque ya había visitado en más de una ocasión un volcán, nunca bajé a su interior, estando latente.

Este verano, por fin, pude vivir esa sensación. Tuve la oportunidad de visitar un volcán en Indonesia, el Kawah Ijen, en la isla de Java.

Una vez en la base del volcán, iniciamos el ascenso fatigoso hasta el cráter, a 2.148 metros de altura. Fueron unas 3 horas de lenta caminata, mojados por la lluvia, en generosa pendiente hacia la cima, donde la selva desaparecía hasta convertirse en un terreno áspero y rugoso.

En la misma base, empezamos a encontrarnos y cruzarnos con porteadores de azufre, cargados con cestas de mimbre atravesadas por un palo de bambú, que les permite repartir el peso del material entre sus hombros. Pequeños cuerpos de no más de 50 ó 60 kg de peso cargados con dos cestas de hasta 90 kg, llenas de losas de azufre, haciendo el trayecto desde el mismo yacimiento, dentro del cráter, hasta el almacén de refinado, a unos tres kilómetros. Esta ruta la hacen una o dos

INFOMINER - 54

veces al día. Cobran el azufre a razón de cuatrocientas rupias el kilo, algo más de dos euros y medio para los que consigan acarrear ochenta kilos. Aunque nos parezca una miseria, es una paga aceptable para este pobre país.

Una vez que llegamos a la cima, apareció la imponente boca, a unos 300 metros de profundidad, con un paisaje irreal. La llegada al cráter la recuerdo como un momento muy esperado. El azufre ascendía en “olorosas” nubes que cubrían parcialmente la visión del increíble lago de color turquesa que ocupa el fondo del cráter.

Me informaron que tiene una capacidad de unos 38.000 millones de metros cúbicos y su color es debido a la combinación del dióxido de azufre y el agua de la lluvia, que provoca una mezcla de ácidos sulfúrico y clorhídrico. Su acidez y temperatura varía dependiendo de la actividad volcánica subterránea. Y aunque la temperatura del agua puede estar entre 20ºC y 40ºC, a menudo el agua alcanza su punto de ebullición forzando una rápida evacuación del lugar ante la inminente erupción del volcán.

Las vistas eran cada vez más espléndidas y el terreno, a medida que nos aproximábamos a nuestro objetivo, más árido.

Era como si un fuego hubiera abrasado toda vegetación y sólo hubiera quedado la tierra quemada. Los trabajadores se veían como puntos en movimiento en un fondo amarillo, tras espesas columnas de vapores sulfurosos que parecían perseguir la vida.

No podía quedarme allí en la distancia.

Necesitaba tocar con mis propias manos lo que ellos tenían en las suyas. Tenía que bajar. Y sin pensarlo ni un momento, lo hice. Bajé con mi cámara colgada al cuello, lista para disparar, para no perder nada de lo que estaba viviendo, con

el miedo transpirando por cada poro de mi piel.

A medio descenso, un porteador se ofreció a guiarme por una propina. Una propina a cambio de mi vida. Ahora, con la frialdad de la distancia y el tiempo, veo lo peligroso de mi decisión. No me arrepiento, pero de volver a hacerlo, lo haría con muchas más precauciones y preparación.

Y me guió bien. Me indicaba cuando podía o no respirar, cuando guarecerme de

las columnas de gases de azufre, que se convertían en ácido sulfúrico, con la única protección de un pañuelo en la boca, cuando seguir adelante… Y llegué.

Llegué hasta el mismo punto donde el mineral aparece a la vista. Donde el gas se convierte en líquido y después en sólido. Donde las fumarolas se transforman en estalagmitas y estalactitas de azufre y los mineros, con sus propias manos, las arrancan con lanzas de hierro en forma de grandes baldosas aún adheridas a las paredes. Donde yo mismo, contemplé las piezas que más tarde serían de mi colección. Lo único que evitó que yo fuera quien las extrajera, fue el peligro que conllevaba hacerlo.

Más tarde, después de un leve descanso buscando en su interior la poca fuerza que aún les quedaba, esos mineros se tornaron en humanas “bestias de carga” para pasar una verdadera agonía hasta llegar, mediante un serpenteante camino pedregoso, a la cima de nuevo. Después de mi odisea, junto a ellos iniciamos nuestro ascenso. Unos minutos que fueron los más largos de mi vida. Parecía que el tiempo no transcurriera, me faltaba el aire en los pulmones, un fuego me abrasaba el interior.

El nauseabundo olor era tan intenso que todo queda impregnado hasta el punto de obligarme a desprenderme de la ropa que llevaba puesta. Bajo estas condiciones, todos esos hombres desarrollan rápidamente enfermedades pulmonares y su esperanza de vida no supera los 30 años.

Los ojos también resultan agredidos por el dióxido de azufre que provoca un picor muy molesto durante días. Pero por fin, allí estaba, lo había conseguido. Mi sueño se había hecho realidad.

7 2/2012

INFOMINER - 54

VIATGES

La mina de Pasto Bueno Pallasca, Ancash, Perú COSME R. PÉREZ-PUIG OBIETA (MADRID)

8 2/2012

El distrito minero de Pasto Bueno engloba varias labores mineras para beneficio de wolframio en los Andes peruanos. Recibe el nombre de la principal explotación: la Mina Pasto Bueno; siendo otras Pomabamba o las más conocidas entre coleccionistas: las labores de Mundo Nuevo.

La mina Pasto Bueno se localiza al norte de la provincia de Pallasca, Departamento de Ancash, en el límite con el Departamento de Trujillo. Aproximadamente a 650 km al norte de Lima. Fisiográficamente se corresponde con el límite norte de la Cordillera Blanca. Se sitúa en zonas de relieve muy montañoso a cotas relativamente bajas, entre 3500 m y 4500 m s.n.m. (en Perú son comunes las explotaciones por encima de los los 5000 m de altitud). El acceso se realiza desde Lima a Chimbote por la Panamericana Norte, donde se toma dirección Pallasca, continuando hacia Pampas y Pasto Bueno.

El yacimiento se descubrió hacia 1900, comenzando a explotarse en 1910. Se puede afirmar que ha estado en explotación de una forma más o menos continua desde entonces. Entre 1919 y 1932 tuvo un periodo de no explotación por caída del precio del W. A partir de entonces, y hasta el año 1996, ha habido una producción continuada, con altibajos pero sin paralizaciones.

Dicho cierre se produce por el hundimiento de los precios de mercado en 1987, que obligan a aumentar la producción hasta el agotamiento de las reservas y la situación de bancarrota de la empresa explotadora: la Cía. Fermín Málaga Santolalla e Hijos. En el año 2005 Dynacor, una empresa junior canadiense, se interesa por el yacimiento, comenzado la rehabilitación de la mina e instalaciones.

Pasto Bueno está conformado por 3 minas que explotan diferentes filones: La principal explotación es Huaura, situada en la zona norte que trabaja la Veta Consuelo y el Manto Alonso-Fénix.

La mina Huayllapón se localiza en la zona noreste, donde se viene trabajando la Veta Chabuca.

Por último, se trabaja en la mina Consuzo, que engloba una serie de labores en diferentes vetas, que son la continuación sur de la Veta Consuelo.

Geológicamente, se trata de filones emplazados en un stock cuarzo-monzonítico y en sus encajantes metasedimentarios.

Dicho stock corresponde al último afloramiento de rocas ígneas hacia el norte del Batolito de la Cordillera Blanca; habiéndo-

INFOMINER - 54

Vista del acceso y parte de las labores de la mina Huaura desde los afloramientos mineralizados de calizas de la fm. Santa en el sur. Foto: Carlos Mendoza.

se datado en 9,5±0,2 Ma., su mineralogía está compuesta por cuarzo, feldespato sódico, ortosa, plagioclasa, microclina y biotita, con minerales accesorios como apatito, titanita, magnetita y circón.(1) Las rocas metasedimentarias se corresponden a pizarras negras carbonosas de la formación Chicama (Jurásico Superior), cuarcitas, en general muy puras en cuarzo, de la fm.

Chimú (Cretácico Inferior) y calizas y lutitas de la fm. Santa (Cretácico Inferior).

Existen 2 sistemas de filones mineralizados: el principal tiene una orientación N-S y buzamientos subverticales, y se emplaza en el stock. El otro sistema, con direcciones hasta N45ºE y buzamientos más tendidos, arma en las rocas metasedimentarias al norte del stock; tiende a ser subparalelo con la estratificación, llegando a conformar mantos.

Por otro lado, en las rocas metasedimentarias aflorantes al sur, el sistema de filones subverticales también mineraliza estas rocas. Además, se tienen diseminaciones y auténticos mantos mineralizados en rocas de las 3 unidades descritas.

Los minerales con interés económico son hübnerita, tetraedrita, tennantita, esfalerita, galena, en una ganga de cuarzo, fluorita, pirita, sericita y carbonatos. También se puede observar molibdenita, calcopirita, bornita, arsenopirita, enargita (luzonita), stolzita, zinnwaldita, topacio, tungstita y arsénico nativo. Recientes trabajos han mostrado también la presencia de scheelita.

VIATGES

Acceso al nivel 6 de la Mina Huayllapón. Foto: autor.

Perforación diamantina en el interior de la mina Huayllapón. Foto: autor El autor de camino de las minas de Pasto Bueno.

Cristales de hübnerita de hasta 40 cm en el techo de una labor en el nivel 7 de la mina Huayllapón.

Foto: autor

9 2/2012

Fluorita globular sobre cuarzo.

Colección y foto del autor.

No todas las vetas presentan la misma mineralogía: En la mina Huaura se tiene cuarzo, hübnerita y sericita, con algo de pirita y fluorita.

En Consuzo se tiene el cuarzo y hübnerita con abundante sericita, fluorita, pirita, sulfuros de cobre (bornita, cobres grises y calcopirita).

Por el contrario, la mineralogía de Huayllapón es más rica: hübnerita, cuarzo, pirita, fluorita, esfalerita, galena. Además, en los niveles superiores fue bastante común la rodocrosita, con cristales con buen color.

Desde el punto de vista coleccionístico, interesan y son mundialmente conocidos la hübnerita, cobres grises, cuarzo, fluorita y rodocrosita, en algunos casos acompañados de pirita.

Con personal de la mina celebrando la Nochebuena.

(1) Landis, G.P. & Rye, R.O. (1974): Geologic, fluid inclusion and stable isotope studies of the Pasto Bueno tungsten-base metal ore deposit, Northern Peru.

Economic Geology, 69, 7:1025-1059.

Cristalización de hübnerita con intenso color rojo sobre cuarzo. Colección: Dynacor. Foto: autor.

Cristales de tennantita con arista en torno a 10 mm, en cuarzo. Mina Huayllapón. Colección y foto: autor.

Pequeños cristales romboédricos de rodocrosita, con cuarzo. Mina Huayllapón. Colección y foto: autor.

INFOMINER - 54

FIRES

XXV FIRA DE MINERALS de CASTELLÓ MANUEL CANSECO (SVM - CASTELLÓ)

10 2/2012

Els dies 25 i 26 de febrer es va celebrar a Castelló la XXV Fira de Minerals, que malgrat complir vinti-cinc anys, encara conserva el seu tarannà amateur. Coincidint amb ella es va realitzar la primera taula d’intercanvi. La fira de minerals i la primera taula d’intercanvi es van celebrar baix els porxos de la plaça de Santa Clara, al bell mig de la ciutat. En aquesta edició hi havia 32 expositors vinguts de tot el país.

Començarem per la parada de José Ramón Pastor en la qual destacarem, a més de la nombrosa oferta de minerals de la Comunitat Valenciana, les pirrotines de la Corta Brunita i les galenes de San Valentín. Adrià Pesudo, com sempre, exposava una variada mostra de minerals de Castelló, entre els quals despuntaven la dundasita de la mina de La Botalària de Borriol, primera cita a Espanya, galena i esfalerita de la mina Sant Vicente de Llucena i quarsos blaus d’Altura. José Antonio Díaz exposava magnífics exemplars de la nova troballa d’aragonita de Camporrobles i altres peces d’interès, com els piritoedres de Barraques. Carlos Hammann exposava minerals variats, entre els quals destacaven uns quarsos mexicans, baritines de Sant Pere de La Unió i un quars amb pirita romanès.

Julio Martínez portava els seus coneguts minerals valencians i uns notables guixos d’El Gorguel. Eugeni Bareche exposava minerals per a sistemàtica i altres lots destacats com bixbita d’Utah, galena de Missouri, amazonita de Colorado, Chambersita de Chambers (Texas) i Shungita de Shunga (Rússia). En la parada de Carlos Dextre ressaltaven unes magnífiques

Manuel Canseco i l’alcalde de Castelló. Foto: Vicent Ginés.

INFOMINER - 54

eritrines del Marroc i unes cridaneres ametistes de Bolívia. En l’estand de Zona Minera unes boniques siderites de Diamantina (Mines Gerais), marcassites de Calanda i amazonites de Pikes Peak, Colorado. Eduardo Ruiz exposava com a destacable un lot de scheelites xineses, baritines de la mina Sant Pedro de Lorca i galenes de Bakio (Biscaia). A l’estand d’Antonio Álvarez hi havia com sempre una variada exposició de material espanyol entre el qual ressaltaríem les tetraedrites, tennantites i bournonites de Sotiel (Huelva), galenes de Los Guindos (La Carolina) i calcosines de Las Cruces (Gerena). Mustafá Sehli exposava abundant material marroquí amb vanadinites, baritines i quarsos de Bu Craa. Joaquín López portava minerals per als infants i de decoració.

En la parada de Blas Rufete destacaven un lot de turqueses de gran grandària. Rocío i Javier portaven un interessant lot de minerals de la seua terra entre els quals despuntaven els guixos selenites d’Alameda de la Sagra (Toledo) i les aragonites de Pantoja.

Semka Guso portava com tots els anys minerals de centreeuropa com hyalofana de la Mina Zagradski Potok i galena i esfalerita de Kosovo. En la parada de Juan José Rico destacaven una maragdes de Xina i torbernitas i quars d’Asunçao (Portugal). En l’estand d’Emilio Tomico entre la varietat d’espècies notables hi havia com exemplars més cridaners les hübnerita de Perú, creedita de Mèxic, hematites pseudomòrfiques d’Argentina, fuchsites de Brasil i algeps en rosa de Canadà. Juan Antonio Robles portava abundants lots de minerals entre els quals descollaven unes baritines en rosa sobre ankerita i siderita de Los Almendricos de la Sierra d’Enmedio de Lorca, òpals menilits sobre guixos de Galera (Granada), esfalerites amb galena de La Sultana (Múrcia) i vestigis miners. Hi havia abundant mineral del Marroc en les parades d’Elhoubbadi, A. Mustafá i Mulay. Carlos Vergara portava una notable mostra de minerals de la Comunitat Valenciana. Juan Garriga i Manuel Mesa exposaven fonamentalment minerals espanyols molt ben presentats entre els que ressaltaríem una hemimorfita de la mina Antonina.

Albert Martí portava uns bons lots de material internacional. Com sempre la parada de Joan Viñals va ser de les més visitades per la varietat i qualitat en sistemàtic. Entre el que hi havia destacarem un lot de plom natiu de Suècia. Miquel Marí portava material variat procedent de la seua col·lecció. Al seu costat Baltasar Moreno exposava abundant material català, en el qual no faltava la paragènesi de Sils i els epidots de Tremp. Per finalitzar, a la parada de Francisco Yeste i la seua dona, entre el divers material que exposaven, despuntaven els jacints i les terolites de Domeño i unes calcites de Santander.

Taules plenes de minerals i fòssils i també, al bell mig de la plaça, la taula d’intercanvis. Fotos: Manuel Canseco.

FIRES

MINERALEXPO BARCELONA-SANTS 2011 SERGIO EVANGELIO (MONTCADA I REIXAC, BARCELONA)

Un any més hem celebrat la fira de Mineralexpo Barcelona-Sants. Cal dir que ha estat un èxit, amb una bona afluència de públic i s’han realitzat vàries activitats didàctiques en forma de tallers d’iniciació a la mineralogia per als més petits de la casa (i no tan petits) i s’ha muntat una exposició dedicada a explicar com s’explota la potassa i l’halita a les mines de Sallent i Súria, situades a la comarca del Bages, per part d’Iberpotash. S’exposaven diferents artefactes miners històrics, documentació també històrica de la mina i blocs d’halita i silvita a partir dels quals s’obtenen els productes derivats, com els adobs.

Tornem als minerals. A l’estand de Fabre Minerals es va poder veure un parell de peces XL de calcita cobaltífera cristal·litzada en una matriu de calcita groguenca que feia que la primera resaltés per sobre de la segona donant una combinació de colors que, units a la curiositat de la peça, en feia un especimen suculent. Com sempre, portava també unes fluorites asturianes ben maques, un parell d’argents de Kongsberg interessants, així com un or de la mina Belshazzer a Idaho (USA), unes löllingites xineses molt bones i un lot a destacar de mimetites, de diverses qualitats, de la Corta Filón Sur, Tharsis, a Huelva, trobades aquest setembre-octubre del passat 2011.

A Geoda, hi havia, com ve essent habitual, un bon assortiment de peces històriques espanyoles de gran qualitat, com cinabri de 20 mm sobre matriu de dolomita molt bonic i amb bon color i lluïssor d’Almadén,

1 3

una piromorfita de l’Horcajo de bon tamany i cristalls, un cub biselat quasi perfecte de fluorita del filó Josefa-Veneros Norte, La Collada, Astúries i diverses peces de dolomita d’Eugui de gran tamany. A la parada d’Eliecer hi havia material clàssic de Murcia com barites de Cartagena o blendes del Túnel José Maestre. A Elite Fine Minerals hi havia una de les principals novetats de la fira i eren unes galenes i esfalerites de la San Valentín, La Unión, Murcia amb unes peces amb cristalls de fins a 30mm d’aresta de galena sobre siderita i altres on la siderita que recobria els cristalls de galena ha estat treta mitjançant mètodes mecànics donant lloc a una galena amb una lluïssor elevada. També tenia unes fluorites king size d’Astúries que li van durar ben poc... A l’estand de Gea hi havia un bon surtit de material de Navarra, principalment dolomites d’Eugui, on també hi havia curiositats com calcopirites recobertes de malaquita sobre dolomita i fluorites de bon tamany i color de Yanci.

En Joan Vinyals tenia uns ploms nadius de força qualitat i a molt bon preu de Suècia; en José Ramón Pastor, de Trencapedres, minerals italians com uns sofres de Sicília molt bonics, Hessonites de la Vall d’Aosta i una Perovskita molt bona italiana també, i per acabar destacar unes wavellites gallegues que portava Zona Minera.

Un cop acabada la fira, que podríem dir que ha estat una mica fluixa respecte a novetats i depèn com, qualitat, tenim la vista fixada a la propera fira de Sant Celoni, que es celebrarà el proper diumenge 6 de maig. Us hi esperem!!!

1. Calcita cobaltífera. Peramea, Catalunya. Foto J.M. PérezSamper. Fabre Minerals.

2. Vista de la fira. Foto Carles Manresa.

3. Cristall de cinabri (20mm) d’Almadén. Foto: Sergio Evangelio. Geoda.

4. Detall de l’exposició sobre els jaciments salins de Súria.

Foto Joan Rosell.

5. Calcita en macla de papellona, de Patoni, Mèxic. Foto J.M. Pérez-Samper. Rosell Minerals.

2

4

5

6. Wavellita. Tomiño, Pontevedra. Foto Carles Manresa. Zona Minera 7. Mimetita. Filón Sur, Tharsis, Huelva. Foto J.M. Pérez-Samper.

Fabre Minerals.

8. Arsenopirita i quars. La Parrilla, Cáceres. Foto Sergio Evangelio.

Mineranto-minerales.

9. Cristall de Calcosina. Mina las Cruces, Huelva. Foto J.M. PérezSamper. Mineanto-minerales.

10. Galena i siderita. Corta San Valentín, Murcia. Foto Sergio Evangelio. Elite-Fine Minerals.

11. Crocoïta. Tasmania. Foto Carles Manresa. Tesoros Naturales.

6

8

9

7

11

INFOMINER - 54

10

11 2/2012

INVESTIGACIÓ

Las Ofitas de la Alcoraya, L’Alacantí, Alacant JOSÉ R. PASTOR ALIAGA (EL MORALET, ALACANT)

Entre la Sierra de Font Calent y la Sierra Mediana, en el límite de los términos municipales de Font Calent, Rebolledo y La Alcoraya, se encuentra la Sierra de las Indias. Se trata de una formación de pequeña altura constituida por una serie de lomas triásicas que casi en su totalidad están formadas por yesos y margas del Keuper. En la zona noroeste de dicha formación se pueden apreciar restos de varias explotaciones de yeso con antiguas canteras de distribución caótica que iban siguiendo el filón explotable. También se pueden observar restos de antiguos hornos de cocción del yeso. En los restos de estas explotaciones y sobre todo en la zona noreste se encontraron muy buenas cristalizaciones de cuarzo hematoideo (Jacinto de Compostela) sobre matriz de yeso rojo. Otros cristales de tamaño más modesto se encuentran todavía en la actualidad en casi la totalidad de la sierra.

12 2/2012

En el extremo sureste de la sierra aparecen tres afloramientos de ofitas. Dos de ellos fueron explotados a principios del pasado siglo para la fabricación de adoquines que se utilizaban en la pavimentación de las calles de Alicante, desistiendo pronto del intento ya que el material no ofrecía la calidad adecuada para ese fin. Este afloramiento de ofita, quizás debido a su pequeño tamaño, no aparece citado en otras publicaciones.

Arriba: Clorita de la Sierra de las Indias.

Cristales de dolomita roja.

La sierra de Font Calent vista desde la cantera de ofitas de la sierra de las Indias Los restos de la explotación están muy deteriorados y debido a la intemperie y a la vegetación la pequeña cantera está prácticamente colapsada, por lo que no se suelen encontrar muestras mineralizadas de calidad. Aún así, hemos podido recuperar algunas pequeñas muestras de diferentes minerales para documentar el yacimiento. Entre ellas, la más interesante es la dolomita de color rojo vivo con cristales de pequeño tamaño pero de mucha perfección. También hemos encontrado dolomita de otros colores, cuarzo, hematites, así como varias masas de clorita, además de algunos otros minerales aún por identificar.

A unos doscientos metros al oeste del mayor afloramiento de ofita aparece una zona de calizas grises donde, no sin dificultad, se pueden obtener cristales de pirita goethitizada, tienen un tamaño de hasta tres centímetros de longitud y presentan una cristalización muy particular. Tanto es así, que hace un tiempo eran conocidas en la zona como “Martitas”.

En los alrededores de la Sierra de las Indias, sobre todo en la zona norte, donde se encuentra la Finca Lo Boligni, empieza el cretácico inferior que se extiende hasta el caserío de La Alcoraya. En esa zona, entre las margas y calizas repletas de fósiles, se pueden encontrar pequeñas vetas de calcita, normalmente cristalizada en forma de “diente de perro” y entre ella suelen aparecer vacuolas rellenas de celestina de color blanco o transparente, la mayoría cristalizadas en forma de libro. Es también típica en esta zona la glauconita, que no presenta interés coleccionístico.

Goethita pseudomórfica de pirita

Pedres que cauen del cel. L´impacte dels meteorits en la història i la ciència.

Jordi Llorca.

ISBN: 84-9779-046-4 120 pàgines 2003 - Rústica - 9,00€

INFOMINER - 54

Dolomita recubriendo clorita y posible aragonito

Els meteorits són objectes que, després de badar per l’espai milers d’anys, acaben assolint la superfície del nostre planeta amb més o menys perill. Abans, però, travessen l’atmosfera deixant una empremta lluminosa, fum i sorolls estrepitosos. Fenòmens que no passen desapercebuts. Pedres que cauen del cel és un recull d’històries reals relacionades amb els meteorits.

A partir d’aquestes, l’autor ens explica d’una manera distesa i ben documentada els usos i interpretacions que les diferents èpoques i cultures han fet dels meteorits, així com el coneixement actual que en tenim.

Reis, savis, exploradors, científics, notaris i altres personatges s’ajunten en aquest llibre per a recordarnos que, de vegades, el cel també parla. Pedres que cauen del cel va ser guardonat amb el Premi Humbert Torres, 2003 de divulgació científica.

Editat per Pagès editors.

ÀGORA de MINERALOGIA

Conveniència en l’ús de la majúscula a l’escriure el nom d’una espècie mineral JOAN ABELLA I CREUS (SABADELL, BARCELONA)

Sempre que en els meus escrits he parlat d’alguna espècie mineral l’he escrita amb la primera lletra en majúscula, tot i que molts d’ells han estat corregits i publicats finalment utilitzant una lletra minúscula per encapçalar el nom de les espècies descrites. Malgrat això, quan vaig publicar el llibre Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt del Priorat (2008) no vaig permetre que fos així. Volia reivindicar el que considero una discriminació respecte al tracte rebut per la nomenclatura de les espècies en botànica o en zoologia, a més de la seva funció distintiva dins del text. Essent conscient que aquesta decisió va poder sobtar a algunes persones, voldria a través d’aquest escrit exposar els meus motius. I tanmateix confiar que algun dia la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ho tingui en consideració en les regles de l’ús de les majúscules i les minúscules.

Per intentar discernir la conveniència de l’ús de les majúscules a l’hora d’escriure el nom d’una espècie mineral en llengua catalana començaré per indicar algunes definicions que podem consultar en el diccionari de la llengua catalana en la seva segona edició a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans.

Nom: és un mot o grup de mots amb que una persona o una cosa és coneguda o designada.

Nom propi: nom que identifica un referent en particular (els noms propis poden ésser genèrics i concrets).

Nom comú: nom que s’aplica a tots els referents particulars d’una mateixa classe.

Classe mineral: rang superior de la classificació mineral, definit generalment en funció d’un aspecte estructural comú a tots els seus components.

Espècie mineral: unitat bàsica de la mineralogia sistemàtica, caracteritzada per una estructura cristal·lina i una composició química determinada.

Particular: que concerneix exclusivament una persona o cosa, que distingeix de les altres persones o coses.

Cosa: tot allò que existeix o és concebut d’existir com una entitat separada, sia corpòria o espiritual, real o abstracta. Allò que és real.

Concret.

Científic: és el relatiu o pertanyent a la ciència o a les ciències.

Si partim de l’anàlisi d’aquestes definicions podem concloure les següents asseveracions: - El nom d’una espècie mineral és un nom propi i concret, perquè defineix una unitat bàsica i particular d’una classe mineral, que és el rang superior de la classificació mineral.

- El nom d’una classe mineral és un nom comú.

- Podem considerar que el nom propi d’una espècie mineral és un nom científic, òbviament tenint en compte que la mineralogia és una ciència, ja sigui pura o com a branca de la geologia.

- Per tant el nom d’una espècie mineral és un nom propi concret i a la vegada un nom científic.

Tant des de l’Institut d’Estudis Catalans com des de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres institucions amb competència en matèria de llengua, conclouen que la qüestió de les majúscules té més a veure amb l’estilística que no pas amb la normativa gramatical. Per tant l’ús de la majúscula és una convenció gràfica i no és pròpiament una qüestió de correcció o incorrecció normativa.

Establertes prèviament aquestes bases hem de tenir present que la convenció en l’ús de la majúscula recomana en general que s’escriguin en majúscula els noms propis i en minúscula els noms que tenen valor genèric. És el que s’anomena funció distintiva o connotativa.

Aquesta convenció inclou específicament els noms científics d’animals i vegetals, i no els de les espècies minerals que, per omissió, s’ha recomanat que s’escriguin en minúscules. Per que no vàrem incloure els noms de les espècies minerals? Hem de considerar que les regles convencionals no sempre estan ben definides, com va dir el senyor Ascari M. Mundó? Va ésser per manca de coneixement d’aquesta ciència?

El motiu més assenyat a considerar pel qual no varen ésser incloses les espècies minerals en assentar-se les regles convencionals en l’ús de la majúscula pot raure en el desgavell en la nomenclatura de les espècies minerals, que al llarg dels segles ha acumulat una sinonímia i polisèmia amplíssima i que quan es varen redactar aquests models d’ús, aquest desordre encara no estava prou resolt, al contrari del que succeïa en botànica i en zoologia.

Precisament, aquest problema en la nomenclatura de les espècies minerals va ésser un dels motius pel qual va crear-se envers l’any 1959 la International Mineralogical Association (IMA), una institució amb autoritat internacional i amb la finalitat, entre d’altres qüestions, de controlar els nous minerals i els seus noms, així com revisar-ne els ja existents, tasca que van confiar a una comissió internacional i permanent de científics coneguda avui com Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC). Aquesta institució ha anat depurant el lèxic mineralògic i ha estat una institució en constant evolució. Cap a l’any 1998 va establir la seva darrera adaptació general, on s’assenten els procediments i les directrius sobre la nomenclatura dels minerals. No es tracta d’un conjunt de normes rígides sinó d’un conjunt de directrius coherents a seguir per la incorporació de nous minerals i de la correcta nomenclatura de les espècies minerals. Des de la seva publicació ha esdevingut un referent admès àmpliament per tota la comunitat científica internacional,.

Es pot dir que hi ha un abans i un després que ens permet asseverar que la nomenclatura de les espècies minerals ha quedat definitivament establerta, com la de la botànica o la zoologia.

Entre les directrius establertes per l’IMA a l’hora d’aprovar el nom d’una espècie mineral, n’hi ha dues de transcendent importància i que ens cal tenir en compte en aquesta exposició de motius. La primera d’elles és la que fa referència als topònims com a ètim del nom d’una espècie mineral i ens diu així: s’ha de tenir cura i ajustar-se a la ortografia en ús a la localitat. Tanmateix, la més transcendent és la que fa referència a l’ús dels antropònims, que és molt clara i diu així: s’ha de mantenir la grafia original del nom de la persona. Si tenim en compte que més del 23% dels noms d’espècies minerals tenen com a ètim un topònim i que més del 45% tenen com a ètim un antropònim, aquestes dues directrius afecten a quasi el 70% d’espècies conegudes, és a dir quasi 3.000 espècies de les 4.142 conegudes a l’any 2007. Per tant si som rigorosos en l’aplicació d’aquestes directrius, almenys el 70% de les espècies minerals conegudes les hem d’escriure amb la primera lletra en majúscula. Tinguem molt present que una majúscula és una lletra d’escriptura més gran i sovint de forma diferent que l’ordinària corresponent o minúscula, i que entenem per lletra el signe gràfic que representa els sons d’una llengua, per tant forma o pot formar part de la grafia original i ha d’ésser respectada. Arribats en aquest punt on queda clar que hem de respectar la grafia original dels antropònims i l’ortografia dels topònims que composen els noms de les espècies minerals, ens veiem obligats a retornar a les regles establertes en les convencions en l’ús de la majúscula en llengua catalana pel que respecta als noms i cognoms de persones, que diu que la lletra inicial s’escriu en majúscula, així com la dels topònims.

De fet la comissió de lexicografia de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en part ve a avalar aquesta afirmació en assenyalar que els símbols simples d’algunes unitats del sistema internacional (SI) s’escriuen amb la inicial en majúscula perquè el nom d’aquestes unitats prové del nom propi d’un científic o científica eminents, per tant d’un antropònim.

Per tant, aplicant les directrius de la màxima institució amb competència avalada internacionalment per assignar la correcta nomenclatura de les espècies minerals, com les convencions gràfiques en llengua catalana així com les definicions del propi diccionari de la llengua catalana en la seva segona edició a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans i les exposicions ressenyades, s’hauria de recomanar la conveniència d’escriure en majúscula la primera lletra del nom de les espècies minerals com a funció distintiva.

INFOMINER - 54

13 2/2012

NOTÍCIES JOAN ROSELL i CARLES DÍEZ (El Prat de Llobregat, Barcelona)

14 2/2012

En la pasada feria MINERALEXPO BARCELONA-SANTS tuvimos el placer de asistir a la presentación del libro escrito por el leonés José Vicente Casado, bien conocido en las ferias de minerales por todos los coleccionistas aficionados a los meteoritos. El otro autor es el catalán David Allepuz, astrónomo y también buscador de piedras caídas del cielo.

Este libro surge del entusiasmo de ambos autores por el tema de los meteoritos. También les animó –nos cuentan– el hecho Meteoritos. Introducción y guía de que en lengua castellana haya escasas obras divulgativas de reconocimiento.

José Vicente Casado Martínez publicadas sobre esta materia.

David Allepuz Sunyé.

La obra se divide en nueve capítulos. En ellos se nos explica lo ISBN: 978-84-15107-28-6 qué es un meteorito, de dónde vienen, como se han formado DL: MU-55-2012. 237 páginas y los fenómenos de caída de los mismos, como los grandes 2012. Tela 24,00€ / Rústica - 22,00€ cráteres e impactos en la Tierra, la Luna o en otros planetas.

El libro, aunque con un fondo científico indudable, se ha escrito de maTambién se incluye un extenso capítulo en el que se presenta su clanera que su lectura se haga agradable, a veces un tanto anecdótica e sificación, con claros ejemplos y fotografías. Este apartado es muy irónica. Las ilustraciones y fotografías que lo acompañan provienen de útil para entender de dónde vienen esos nombres que vemos en las muy diversas fuentes, entre ellas la NASA o la de las más diversas asoetiquetas de los museos: condrita, acondrita, pallasita, cóndrulo... ciaciones y aficionados.

En la obra también se nos habla de los meteoritos más famosos, Es curioso enterarse que al presentar el manuscrito a diversas editoriadel rastro que han dejado a lo largo de la historia y de los meteoritos les, éstas sólo mostraban interés si la obra hablaba de las propiedades caídos en la península. Quizás los capítulos más apreciados por los “mágicas” de las piedras caídas del cielo. Por lo visto sólo les interesalectores serán aquellos que nos explican dónde encontrar estos meba el tema esotérico (léase beneficio a costa de la ignorancia). Para los teoritos y como identificarlos. Un apartado que será de cita obligada verdaderos “tontos” (lean el libro y entenderán el comentario) ya habrá es el que hace referencia a las falsificaciones y falsos meteoritos, y algún listo que escriba algo sobre la curación a través de las condritas las técnicas para identificarlos. Pudiendo así tener una base fiable carbonáceas. Así que, finalmente esta edición tuvieron que pagársela de para saber si ese trozo de hierro que hemos encontrado es una simsu propio bolsillo. No ganarán mucho dinero con la venta del libro, pero ple escoria o un fantástico ejemplar caído del Cosmos. Los autores sí se han ganado el respeto de la comunidad científica y de los aficionanos cuentan sus vivencias en la búsqueda de meteoritos por tierras dos a la geología y la astronomía. Quedamos a la espera de una nueva tan dispares como el Sáhara, el desierto de Atacama, Puerto Lápice edición ampliada. o Villalbeto de la Peña.

Odissees, d’Enric Calpena J.R.- El periodista Enric Calpena, conegut divulgador de la història en els mitjans de comunicació, està preparant una sèrie documental per a Televisió de Catalunya sobre el patrimoni històric i artístic català.

Amb el títol Odissees, a la sèrie de 13 capítols, que s’emetrà al Canal 33, s’hi recullen diversos monuments o peces artístiques del nostre país. Tal com ens va comentar Calpena, l’objectiu és donar a conéixer tot el que pot envoltar una peça històrica o un monument artístic, però mostrant tot el que l’envoltava en el moment de ser creat. L’equip del programa va demanar la col·laboració del GMC per a poder rodar algunes escenes al turó de Montcada i parlar sobre la variscita, per a complementar un dels capítols dedicat a la Venus de Gavà i el seu entorn miner.

INFOMINER - 54

MAIG - OCTUBRE 2012 - GRUP MINERALÒGIC CATALÀ

www.minercat.com

ACTIVITATS

SORTIDES DE CAMP

Maig 3 Preparació de la fira de Sant Celoni.

6 Celebració de la fira MINERALEXPO Sant Celoni.

A l’ateneu celoní.

10 TALLERS al LOCAL: Anàlisi química de minerals, unes nocions bàsiques.

17 Tertúlia mineralògica.

24 i 31 Microscopi i minerals

Maig, 12 o 19 - Ribes de Freser. Sulfosals i òxids d’antimoni. (1) Maig-juny 2012 - Visita a la zona d’Ogassa. Visita per les mines d’Ogassa i les rodalies. Dinar de germanor a la fonda de Can Costas. Veure el web del GMC. (2) Juny, 16 - Zeolites de Pont de Suert i rodalies. (1) Setembre, 15 - Rutes geològiques per la Serra de Collserola. (3) Octubre, 20 - Rutes geològiques per les Guilleries. (1)

Juny 7 Mercadet de Minerals.

14 Cinema: “La Fluorita: un siglo de Historia”.

21 Revetlla de Sant Joan: Coca i pedres.

28 Reunió al voltant dels binos.

Juliol 5 Mercadet de Minerals.

12 Cinema: Rodocrosita “Red Treasures of the Rockies”.

28 Reunió al voltant dels binos.

TANCAT per VACANCES 25 de juliol a 5 de setembre Setembre 6 Mercadet de Minerals.

13 Cinema: “El corazón de la Tierra” (85 minuts).

20 Tertúlia i minerals.

27 Reunió al voltant del bino.

Octubre 4 Mercadet de Minerals.

11 Cinema: “Las Minas de Almadén”.

18 Tertúlia i minerals.

(1) Contactar amb Manuel Moreno. Tel. 934773890.

(2) Contactar amb Joan Rosell. Tel. 656648499.

(3) Contactar amb Xavier Tomás. Tel. 934281815.

Consulteu el web per veure més dades i activitats.

Els membres de la SVM i l’AMPSVR hi sou convidats!

Us fem saber que ara teniu la possibilitat de venir al local social del GMC alguns dissabtes al matí i en horaris especials. Es publicarà a l’agenda del web del GMC. Podeu trobar a la biblioteca els llibres dels quals fem ressenya aquí.

IMPORTANT: Els socis dels quals el banc ens ha retornat el rebut se’ls avisarà per a que facin l’ingrés en compte amb el recàrrec.

FIRES i EVENTS MINERALÒGICS 6 de maig 9 de juny 21-23 de setembre 20-23 de setembre

MINERALEXPO SANT CELONI Taula d’Intercanvi de Canyelles SANT VICENT DEL RASPEIG Congrés sobre Patrimoni Geològic i Miner - SEDPGYM a Manresa 9-11 de novembre EXPOMINER 2012 27 d’abril - 16 d’agost Exposició: Activitat minera a Martorell i Castellví de Rosanes.

SOCIETAT VALENCIANA de MINERALOGIA www.minval.org Visiteu el nostre web i podreu consultar una extensa base de dades de mines i minerals de la Comunitat Valenciana: http://bbdd.minval.org Participeu en el Fòrum...

ASSOCIACIÓ MINERALÒGICA i PALEONTOLÒGICA de SANT VICENT DEL RASPEIG www.ampsvr.org LOCAL SOCIAL - FIRES 3 de juny: Presentació Oficial del nou número de la revista PALEOMINA Coincidint amb el Mercadet de Minerals al carrer del mateix mes. Les dates dels propers mercadets: 6 de maig, 3 de juny, 14 d’octubre, 4 de novembre i 2 de desembre. Us hi esperem!

Tots els divendres, de 19,00 a 21,00h, ens reunim en la nostra seu en el carrer Pérez Galdós, 36, 1r. esquerra, en Sant Vicent. Tractarem de temes com la preparació de noves eixides, visualització de minerals al binocular, examen i catalogació d’exemplars dels socis, etc.

Per a contacte i consultes podeu trucar a en José Ramón Pastor al telèfon 693 664 311.

EIXIDES al CAMP EIXIDES MINERALÒGIQUES 9 de Juny - Sortida a Albatera i Oriola.

14 de Juliol - Sierra de Cartagena.

EIXIDES PALEONTOLÒGIQUES 12 de Maig - Oligocè de La Vila Joiosa (Alacant).

4 d’Agost - Miocè de Alacant i Elx. INFOMINER - 54

15 2/2012