La Mina Berta, El Papiol, Barcelona. Mineralogistes de Catalunya by Grup Mineralògic Català

MINERALOGISTES DE CATALUNYA VOL. VI. Nº 2-3 Any XVII JULlOL-OCTUBRE 1994 Revista quatrimestral Cost d'edició 1.200 ptes.

Direcció Paulí Gispert

Vera

Consell de Redacció Joaquím Caflén Xavier Moreso Joan Mª Pérez Jordi Pi Neus Rivera Mar,al Vera J.M. Ybarra David Hospital David Pérez Joan Rosefl

Redacció C/Antoni Capmany Barcelona 08028 Fax 672 02 20

67, baixos,

Disseny,maqueta Composició textes Joaquim Callén Jordi Pi Neus Rivera Mar,al Vera Impremta Gráfiques Ossó C/Joan Maragall 17 Sant Feliu de L/obregat

Fax

672 02 20

Dipásit legal B-8.205/82 ISSN 1132-7022

En compliment del que disposa /'article 21 de la lIei de Premsa i impremta vigent, donem nota de la Junta Directiva del Grup Mineralógic Catalá.

President J. Callén Vicepresident E. Bareche Secretari J. Coca Delega! P. Gispert Tresorer J. Enguix Bibliotecaris J. Rosell

Eugeni Bareche

between. the towns of Papiol and Sant Cugat del Valles, but it is commonly known among the mineral collectors as "Papiol". The minerals found there are specially renowned by their variety, beauty, and rarity. particularly the green octahedral f/uorite crystals. During many years thesefluorites ha ve been considered as the best ofthe world, and their abundance has originated a wide diffusion and knowledge. Likewise, being this mineral deposit so close to a nucleous of about three mil/ion people, it has signified a kind of afire baptismfor many Catalan mineralogists, where most ofthem started their hobby. Apart [rom the octahedral fluorite, showing cube-octahedron combinations, another important factor for the Berta mine fame has been the large diversity and beauty of the species [ound , not only for exhibition in a display case, but also for their inclusion in a higli level mic romounting mineral collection. The Berta mine has been worked in different periods since the end oflast century until 1970s. At present there is the exploitation of an open air quarry, not to benefit and the lead zinc, but to use the stones as gravel lar construction. In the article this mineral deposit is described as a hydrothermal origin, explaining its mineralogenesis, microtectonics, disposition ofthe mineral masses, giving a brief review on petrology and geology, as well as a detailed mineralogical description, emphasizing the crystallographical aspect, and updating the number of the mineral species identified alter the splendid work that 1. Montoriol made on this mine. To be able to complete this article, the author has carried out an exhaustive examination of the collections that belong to the members of the Crup Mineralogic Cata/a.

Assessors Dr. Caries De La Fuente (Universitat de Barcelona) Joan Soldevila (Universitat Autónoma.Beflaterra)

MINESDECATALUNYA:"PAPIOL"-ST,CUGATDELVALLES The Berta mine is located near the city of Barcelona, capital of the Principat de Catalunya, in the north-east of Spain. The mine is situated

Correció Paulí Gispert Xavier Moreso J.M. Ybarra David Hospital

Publicitat Jordi Coca Tel. 330 71

Local Social G.M.C. C/Antoni Capmany 67, baixos, Barcelona 08028

La revista "MINERALOGISTES DE CATALUNYA", editada pel Grup Mineralógic Catala, es publica sense cap finalitat lucrativa. Els articles publicats a "MINERALOGISTES DE CATALUNYA" expressen solament, I'opinió de Ilurs autors. D'acord amb les disposicions vigents, esta prohibida la reproducció total o parcial del contingut d'aquesta publicació sense la corresponent autorització.

SUMARI

Coordinació Margal

Subscrípcions Apartat 31014 08080 Barcelona Fax 3396440

Jorgina Jordá

EL JACIMENT FOSSIL DE PAPIOL This fossil deposit had already been studied since 1831, but M.A. Vezian was the first scientific to carry out a detailed study about the Pliocene of Papiol. The cartography and paleontology of this deposit was made by Dr. Almera. whose works are still usedfor the classification ofthe different species. Lately, Ana M". Cueva Anaya updated the names of the species described by Dr. Almera. This article describes the situation, geology and stratigraphy of the deposit, including a short sU111111ary ofthe main classes of fossil animals [ound there, sucñ as corals, molluscs, bivalves, echinoderms, and crustaceans.

Vocal s P. Artal C. García R. Ibáñez J. Jordá M. Moreno X. Moreso

S. Orlandi

o. Pérez J. Mª. Pérez J. Pi o.

Rey N. Rivera M. Vera J. Vi/ella

Foto portada:

Fluorita

octeédrice.

Mina Berta (Papiol). Col. i Foto: J.CaJlén.

Mineralogistes

de Catalunya

Vol VI

NQ2-3

MINES DE CATA LUNYA "PAPIOL" - ST. CUGAT DEL VALLES EUGENIBARECHE Barcelona Dibuixos originals: J. Andrés, E. Bareche i J. Rosell.

INTRODUCCIÓ La mina Berta és una explotació minera que pertany al terme municipal de Sant Cugat del Valles, pero per la seva proximitat i vi es d'accés, sempre s'ha conegut com Papiol. Creiem que, a aquestes alcades, eliminar o desterrar el nom de «Papiol» ja no és possible, degut al costum i I'arrelament del toponim dins el món rnineralóqic i bibliogratic. Per tant cal assumir-ho, tot i que nosaltres farem servir noms com: Berta, Papiol, Sant Cugat, indistintament per referir-nos a aquest jaciment, el qual podria considerar-se com el bressol de la mineralogia a Catalunya. La mina i la pedrera a cel obert han estat, amb el pas del temps, ellloc d'iniciació dins el món deis minerals per a molts aficionats; així, cents de persones han passat per Papiol a la recerca de les seves primeres oportunitats rnineralóqiques. Uns quants no hi han tornat, pero molts d'altres han convertit Papiol en el Iloc on, cap de setmana rera cap de setmana, han anat pujant esglaons, de vegades molt profitosa i rapldarnent, en la seva saviesa rnineraloqica. Hi ha uns raonaments per a tot aixo: -És un jaciment torea conegut a nivell popular, potser el més conegut de tots des de fa molts anys. La seva proximitat geogratica a Barcelona (una desena de quilometres), la seva area d'inñuencia (densament poblada), el tacil accés per carretera (obert i agradable), etc ... han estat raons físiques per la seva importancia. -La facilitat amb la que els no experts i iniciats poden trobar bones mostres ben cristal-Iitzades i espectaculars: galena, fluorita, calcita, quars, ...

Vista actual de la pedrera Berta des del Serrat de Roques BIanques. Fotografía: J. Callén.

Mineralogistes

-La gran varietat d'especies, la riquesa de formes i varietats crtstal-Ioqrafiques, han fet que els aficionats als micromuntatges (micromounts) hagin fet del Papiol el seu punt de trobada, lIoc on molts han comencat una magnífica recerca d'especies minerals. Ben segur que molts de vosaltres trobaríeu altres raonaments, i també ben segur que nou de cada deu pedraferits han cornencat al Papiol la seva instructiva i diferent afecció. Cal destacar que Papiol ha estat per a molts un lIoc on hem fet amics d'aquells que són per tota la vida, una coneixenca basada en la companyonia, I'intercanvi de coneixements, de mostres minerals, etc. Podríem dir que Papiol és i sera una «Universitat- per la que han passat «catedrática honoris causa» com el desaparegut J. Andrés, mestre de molts que han sabut escoltar-lo i aprendre d'ell. Voldríem donar-li amb aquestes línies un petit homenatge amb la publicació de moltes dades mineraloqiques i cristal·lografiques proporcionades per ell. Un altre «catedratic» insigne és el Dr. J. Montoriol, el qual, I'any 1965, va publicar un gran treball que porta darrera un intens estudi sobre la mina Berta. Hem intentat completar-lo des del punt de vista cristal-loqrafic, amb els treballs de J. Andrés i propis, i des del punt de vista rnlneralóqic amb les noves especies que alllarg deis anys han aparegut en ser treballada la pedrera. Gracles a que encara esta en explotació, fa que el jaciment sigui un Iloc viu que proveeix de noves mostres contínuament. Quan aquest treball estigui publicat, de ben segur que ja hauran sortit noves informacions i treballs que ens donaran I'empenta necessar!a per fer-ne una propera segona part. Figura 1.- Plánol de situació de la pedrera de la Mina Berta.

de Catalunya

Vol. VI

N!! 2-3

La mina Serta es localitza al terme municipal de Sant Cugat del Valles, pero a mig camí entre Papiol i Rubí. La boca principal de la mina es troba a peu de la carretera S-30; millor dit, aquesta carretera B-30 es va fer aprofitant en part les escombreres de la mina Berta. L'explotació Serta es troba al costat del cementiri de Roques Slanques i constitueix I'explotació del turó de Can Dornenec, si bé els filons poden arribar fins el Puig Pedrós. Tant el Puig Pedrós com el turó de Can Dornenec formen part de la serra de Roques Slanques, així com el Puig Madrona, dintre del que constitueix la cadena costanera del litoral de Catalunya. La mina Serta esta front la riera de Rubí, en el que el turó de Can Domenec és un contrafort del Puig Madrona. L'accés a la pedrera és actualment prohibit. HISTORIA

I MINERIA

Les noticies sobre l'exlstencia de les mines de Can Dornenec, que és com es coneixia antigament la mina Serta, són d'abans del 1900, segons la memoria del mapa geológic d'Espanya, que donava compte d'uns treballs que s'havien fet per beneficiar-se i extreure argent d'unes galenes molt argentíferes que sortien; més tard, a11900, es van emprendre treballs més seriosos per tal de beneficiar aquesta galena argentífera, pero la quantitat d'argent obtingut era molt petita, degut a les tecniques d'extracció que s'utilitzaven, i per tant, els treballs es van abandonar rapidarnent. Al voltant de la Guerra de 1914 es va tornar a treballar a la mina, pero aquesta vegada amb I'objectiu d'explotar la fluorita juntament amb la galena. No obstant varen trobar cap el 1916 una gran bossada d'esfalerita (o blenda), i aixó va ser aprofitat un parell d'anys. Com s'ha dit abans, la mina esta molt a prop de la riera de Rubí, i aixo va fer que en aquesta epoca les galeries de les plantes inferiors s'inundessin molt tacilrnent, i per aquesta raó es van suspendre els treballs cap I'any 1927.

plotació, pero quan un any i mig més tard va esclatar la Guerra Civil, es van suspendre els treballs. L'any 1968 ~s va tornar a explotar exclusivament la fluorita, en arribar-se a un acord amb la companyia Minersa. Les petites quantitats que s'extreien eren portades a les mines d'Osor, on eren tractades, ja que al Papiol res més s'emmagatzemaven en unes casetes, que avui en dia encara hi són. L'encariment del transport, així com els minsos carregaments, juntament amb la no bona marxa económica de I'empresa matriu, va fer que anys després es clausurés definitivament la mina Serta. No obstant la Serta s'ha continuat explotant com a mina d'aigua. Diverses organitzacions properes a la mina, es proveien, i en són els propietaris del que són les galeries. Paral-lelarnent a la mina existeix una demarcació d'explotació de pedrera a cel obert, limitant la demarcació de la Serta, de la que s'extreuen arids. La pedrera explota basicarnent el granit i el tritura "in situ" a diferentes mides. La producció de graves proveeix les diverses obres d'infraestructura de les rodalies, ja sigui la construcció i millora de la S-30, nous tracats de ferrocarril, etc. Aquesta extracció continua avui gestionada per la empresa deis germans Fradera de Sant Cugat del Valles. Aquests treballs d'explotació de la pedrera han posat al descobert antics pous i galeries de la mina Serta; cal dir, no obstant, que les plantes inferiors de la mina Serta óbviament estan inundades. Joaquim Montoriol i Pous va fer un estudi molt complet sobre I'explotació de la mina Serta; així va relacionar les masses mineralitzades amb unes dlaclas!s. Segons ell, les diaclasis estan desenvolupades en una direcció que oscil-la entre E20N i E35N amb una declinació de 15 graus, el basament del planol de la diaclasi varia entre els 70º i els 80º al SSE. Existeix una relació entreles mineralitzacions i la microtectónica; els dipósits de minerals que es van explotar formen aproximadament 14 bossades de potencia,

Figura 2a.- Dibuix esquematic dels filons, pous i bossades. Pou mestre Galeria Planta la

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3

Pou mestre

..j

t.u~ Casa de maquloes

hOOr

2 t.u (9

Planta 3'

t.u

o ..j

'I' \ \ F10 \ \ esteril \ \

Autopista

Pou N° 1

Escala 1:4.000 Zona F POU N° 1

Figura 2b.- Tall esquematic de les galeries de la Mina Berta.

PI'""\,

POU N°2 \

210 metres

longitud i desenvolupament vertical molt variable. Així poden anar d'una longitud mínima de 6 m. a una máxima de 24 metres, amb una amplada de 1 metre fins a 5. Aquestes bossades són discontinues i deuen aparelxer relacionades entre les onades. A la primera planta, sis es desenvolupen cap amunt, a partir del nivell de la planta, tres ho fan cap a baix i una altra ho fa en els dos sentits. A la planta segona, es van explotar quatre bossades: dues naus es desenvolupaven i es prolongaven cap amunt; una, pero, ho feia cap avall amb sentit descendent, i la que era més gran, ho era en els dos sentits. L'orientació d'aquestes bossades era E 21 º N a E 38ºN amb un basament que variava entre la vertical i els 70º al SSW amb I'excepció d'una bossada que cabussava només 60º. Aquestes bossades estaven intercalades amb el granit monzonític, pero tenint una zona de transit constituída per milonita; es podien classificar les bossades en tres tipus: les que res més tenien fluorita, les que tenien fluorita i calcita, i per últim, les que eren una barreja de fluorita, calcita i milonita. Existeix una relació entre el basament i la potencia de les bossades; així, a mida que va augmentant el basament, va disminuint la potencia de la bossada. Les esmentades bossades de mineralització, descrites en els anys 60, estaven en dues plantes d'explotació, si bé la darrera planta, la segona planta en aquella epoca, ja estava inundada. A la planta primera, les bossades no tenien continurtat; es podria dir que havia una alineació entre les bossades de minerals, la milonita i els planols de diaclasi. Les formes d'aquest conjunt de bossades en la primera ptanta s'assembla molt a una disposició en forma de "Y"; per contra, a la planta inferior, la disposició de les bossades té forma de "X"; es podria sintetitzar dient que I'estructuració entre les mineralitzacions i la milonita formaria un sistema en forma d'aspa, amb el qual tindria una correspondencia, quasi bé total, entre les diaclasis i les mineralitzacions, fins i tot amb els filons de milonita. De

Mineralogistes

tot aixo es pot deduir que I'estructuració de la mina Berta ha estat totalment condicionada per la rnicrotectonica. Tal com hem dit abans, la mina Berta ha estat explotada al Ilarg de molts anys, i aquesta descripció de les bossades d'explotació, feta per Montorioll'any 1962, deixa entreveure una galeria principal d'aproximadament uns 1100 metres de longitud, fins arribar a un pou d'intercomunicacions entre les dues plantes, unes bifurcacions tal com s'indiquen a les figures nº 2a,2b i 3b. Temps enrera, també la mina Berta es va explotar, i ens consta que es va aprofundir fins arribar a un quarta planta. No podem precisar quan va tenir Iloc aquesta etapa d'explotació, pero planols que hi han a l'lnstitut Geoloqic i Miner de Madrid, donen compte de més galeries, apart de les que Montoriol va descriure.

GEOLOGIA Situació

Gecloqlca

El jaciment Berta es situa a la Serralada Litoral (Massís de ColIserola) i pertany a les Cadenes Costaneres Catalanes, trobant-se en el seu límit oriental amb la Fossa del Valles-Penedes, prop de la línia de fracturació NWSE de la Vall del Llobregat. El Massís de Collserola és format, principalment, per materials pelítics del Oarnbro-Oruovicia , pissarres ampelítiques del Siluria amb petits nuclis de calcaries del Devonia i, finalment, lidites amb noduls de fosfat i calcaries del Carbonífer. Aquesta serie estratigratica correspon al Paleozoic inferior fins el Paleozoic superior, i es troba com una de les series millor preservades i representatives del Paleozoic de les Cadenes Costaneres Catalanes. En el límit de les vores oriental i occidental del massís, es troben granodiorites tardi-hercíniques, que provoquen el desenvolupament d'un important metamorfisme de contacte als materials pelítics.

de Catalunya

Vol. VI

Nº 2-3

Rosasita amb hidrocincita. 6x. Col.: M. Vera. Foto: J. Callén

Cristalls de cerussita implantats damunt de goethita irisada. El grup de cristalls de l'esquerra és una macla cíclica. 8x. Col. i foto: J. Callén.

Grup de cristalls de fluorita verda amb habitus octaedric, exemplar típic daquest jaciment. Col. i foto: J. Callén.

Aspecte actual de la pedrera Berta (estiu de 1994). La progressió deIs treballs han posat ja al descobert alguns trams de les galeries superiors de ventilació de la mina Berta. Foto: J. Callén.

Geologia

del Dlpóslt

Mineral

El jaciment Berta es troba inclos en la granodiorita biotitica de la vora oriental del massís, dins d'un petit estoc granític de dimensions aproximades 500 m x 1000 m. És de destacar la presencia d'uns dics de quars de direcció N060 i amb un cabussament de 70ºSE, de dimensions hectornetrlques. La granodiorita biotítica esta molt alterada (segons ROIG i CANALS, 1994) en tres ti pus d'alteració: 1) argilosa amb caolinita, 2) propilítica amb sericita, clorita, epidota i calcita, i 3) una alteració potassica amb adularía i quars. La fracturació correspon principalment a diaclasis de direcció NE-SW i NW-SE, essent la primera coincident amb la direcció de les bossades mineralitzades (MONTORIOL, 1965). Segons aquest autor, les bossades minerals són discontínues, formant-se 14 a la Mina Berta, amb una disposició des de N50º-67ºE, i un cabussament des de vertical a 70º d'inclinació cap al SSW amb ateades rnaxirnes de 33 metres fins a 5 m, i lIargades que oscil-len entre 20-6 metres; finalment,I'amplada és variable entre 5-1 metres. Les bossades mineralitzades están acompanyades per una zona milonítica que fa de transit entre la granodiorita (roca encaixant) i la mineralització. Consisteix en una roca de color gris verdós ciar i de mida molt heterornetrica, formada per quars, sericita, calcita i ortoclasi.

Figura 3a.- Planol topografic de la Pedrera i Mina Berta. Presenta una estructura cataclastica deguda a I'elevat component tectonic amb que es forma la roca. Les bossades mineralitzades presenten com a minerals principals la fluorita i la calcita, barrejats amb altres minerals, principalment sulfurs de Pb, Zn i Cu, i la roca milonítica anteriorment descrita.

A venc de la Mina Berta

Pedrera (1986)

NiveIl3

NiveIl4 ~j A

B 0-

••••••••

/ N

Pedrera (1986)

Figura 3b.- Avencs de la mina Berta.

Mineralogistes

de Catalunya Vol VI

N92-3

Figures 4a i 4b.- Adularia prismiuica segons la aresta T-X. Superposició en una zona perpendicular a l'eix b, predominant les cares P.

Adularía. PETROLOGIA

4 x. Col.: E. Bareche.

Foto:

J. Astor.

cristall d'un cm. d'aresta; els cristalls estan maclats en eares rornboedriques i tenen el mateix desenvolupament:

A la mina Berta podem trobar dos tipus generals o majoritaris de roques: per una banda les roca granítica, i per una altra, les milonites. La roca granítica esta composada per quars amb moltes inclusions de moscovita, en fases bastant alterades per seritització, i, després, en petits cristalls d'apatita i ortoclases. També forma la roca granítica les ortoclases, biotita i, per descomptat també, pero en poca quantitat, la rnoscovita. Les milonites són de color gris verdós ciar i agranades, i estan travessades per alguns filonets de quars, que poden tenir mig centímetre d'espessor; més gran és el filó de quars que esta orientat al E35ºN amb un basament de 70º al S35ºE a la vora de la Serra de Roques Blanques. Les milonites tenen, a part del quars, sericita, calcita, ortoclasí, petits cristallets d'apatita, petites dendrites de pirolusita i altres minerals molt minoritaris.

MINERALOGIA

Especies i varietats ACANTITA. Especie nova al jaciment. L'acantita forma cristalls prisrnatics molt allargats de color gris, quasi bé negre, acompanyant a I'argentita i els oxids de ferro; es troba en poca quantitat. ADULÁRIA Especie nova al jaciment. Aquest mineral tampoc s'havia citat anteriorment a la mina Berta, si bé és una especie bastant comuna. No és massa abundant a Catalunya, ja que només existeix la cita del Costabona. És un mineral que cristal·litza a partir de solucions hidrotermals que penetren a I'interior de les fissures i diaclasis, trobant-Io en petites cristal-Htzacions en el granit. Són agrupacions de cristalls blancs lIetosos molt lIuents, amb quars i apatita cristallitzats, i clorita. S'ha trobat un exemplar d'adularia en el que hi ha un

Mineralogistes

el prisma m (110) i el ortodom x (101). També es troba en cristalls interposats amb creixement paral-lel: aquesta superposició té Iloc en una zona perpendicular a I'eix b amb predomini de les cares.p, cal destacar aquestes formes molt interessants, ja que'I'adularia és monoclínica, és a dir, I'eix a esta inclinat cap endavant i forma un angle de 116º amb I'eix e, mentre que els altres angles són angles rectes. Els seu habit és bastant simple, ja que la majoria de vegades observem les cares T (110), x (101) i P (001) (Figura 4a). Segons sigui la seva procedencia, les cares M (010) podran apareixer; aixo implica una certa propensió a formar les macles segons les lIeis de Baveno (021), de Manebach (001) i de Karlsbad (001). Les formes més comunes serien les tabulars, en les quals predominen dues cares T, x o P oposades i les formes pseudotabulars, o de dents de serra, amb I'alternanc;:a de grans cares P i primes lamines o viceversa. En un altre grup hi són les formes esglaonades, ja siguin per la posició en pla b-e, o bé, en el cas que aquí ens ocupa; és per aixo el seu extraordinari interés que són les superposicions desencavalcades en el pla a e, on els desencavalgaments tenen Iloc cap endavant en el sector del pla delimitat per a i c. Les cares P estan exposades a les cares x de cada element i en contacte amb les cares T i T deis elements següents. (Figura 4b). ALBITA L'albita apareix deis filons de quars masses espatiques trobar algun cristall transparento

en forma molt accidental, entremig que hi ha en el granit; forma petites de color blanc lIetós, poc sovint es pot no més gran de 2 mm., més o menys

ANGLESITA Mineral superqenic similar i isornortic per I'estructura deis seus cristalls a la baritina i celestina. Constitueix un producte de I'alteració de la galena. Són freqüents i abundants els cristalls d'anglesita en els darrers anys. Per regla general els més grans de més de 1 cm. Solen ser blanc-grisosos, quasi transparents; habitualment estan

de Catalunya

Vol VI

NI!

2-3

Podem destacar un exemplar de la collecció d'E. Bareche, recollit per J. Andrés, en el que I'argent forma filaments molt prims i juxtaposats, estriats longitudinalment, de 8 mm. de longitud, de color gris i molt briIlants. L'argent de la mina Berta ha pogut formar-se per descomposició de la galena argentífera.

Figura 8.- Cristall d'Anglesita. Mina Berta (Papiol)..

ARGENTITA Cristalls deformats per allargament, més comuns els compenetrats de dos o més cubs de color gris plom, poc brillants, sobre fluorita gris o lila. També combinacions maclades cúbiques, amb cristalls molt arrodonits i amb facetes encorbades. Abundant en masses, capes i incrustacions, tapissant i reomplint els cristalls octaedrics de fluorita, associat a argent nadiu; també de color negre brillant i en dendrites sobre fluorita.

SO~ '8••

AURICALCITA Apareix esporadicament en cristalls de 1 a 2 mm. de forma acicular, agrupats en petites rosetes de color verdgroc sobre quars; associada a calcopirita, esfalerita i rnonheimita. També en masses de color verd ciar amb atzurita, óxids de ferro i hemimorfita .

Al>.}

(~o.]

. acompanyats de galena. Per contra els que són més petits, al voltant de 5 mm., apareixen de color groc mel, Iluents, amb els prismes poc desenvolupats. Tant d'un com deis altres fem una representació d'una serie d'exemplars. Són freqüents les formes amb cares amb aspecte de doble pirámide, bipirarnides rórnbiques i en particular quan un índex és igual a zero i per tant apareix la forma prismatlca Ilarga i tres eixos, i quan dos índexs són iguals a zero i formen els pinacoides. Des del punt de vista del col-leccionlsta, els cristalls d'anglesita són destacables parque són arllats, ben desenvolupats, grans els blancs i molt brillants els petits; solen estar acompanyats de fluorita i galena, excepcionalment maclats i interpenetrats amb baritina. ANTLERITA Primera cita en el jaciment. Com producte secundari de I'oxidació del sulfur de coure. Forma patines molt primes, i fins i tot, crostes de color verd en el quars, rara vegada forma cristalls aciculars de fins a 0'5 mm .. Es varen recollir exemplars en el període de 1959 a 1966, associats al quars. APATITA Comptats exemplars d'aquesta especie s'han localitzat en el jaciment, sempre en filó hidrotermal, acornpanyant t'adularia, quars i clorita com mineral accessori. Monocristalls tabulars de color verd empresonats entre les adularies. Constitueix la primera cita d'aquest jaciment, ja que anteriorment no s'havia descobert. ARGENT Es troba en forma nativa de color gris a gris negre sobre fluorita, galena, quars i calcita. Forma petites crostes associades aplaques d'argentita molt alterada; també en petites dendrites sobre fluorita, o filaments arborescents amb fluorita i galena.

Mineralogistes

Figura 9.- Cristalls d'Argentita. Mina Berta (Papiol).

de Catalunya

Vol. VI

Nº 2-3

Fluorescencia al ultravioleta fluorita verda cristallitzada.

lIarg dun exemplar de O,5x. Col. i fotos: J. Callén.

Fluorita i cerussita a I'ultravioleta lIarg. La cerussita pren coloració groga. 6x. Col. i fotos: J. Callén.

Cristalls octaedrics de fluorita recoberts dun polsim groc de greenockita i acompanyats de cristalls agarbellats de smithsonita. 10x. Col. i foto: J. Callén.

Recobriment afeltrat dauricalcita. Col.: M. Vera. Foto: J. Callén.

Cristalls

transparents

de fluorita. 2x. Col. i foto: J. Astor.

Fluorita cristaHitzada en rombóedres.Aquest inusual hábit de cristaHització de la tluorita es presenta en combinació d ' altres cares i soIs en casos excepcionals amb predomini absolut. 12x. Col. i foto.: J. Callén.

14x.

'(zo!dv多) VI,liJf[ VU!W 'VI!SiJZ:JUV,PSllVIS!,l:J -'S v.m:J!d

, oo{

A 00

Figura 6.- Cristalls d'Anglesita.

Mineralogistes

de Catalunya

Mina Berta (Papiol).

Vol. VI

Nยบ 2-3

. íJ 011V1S1J:J _o¿ vomíJ!d vi ° o(10!dvd) Vl.1<J[JVU!W °V1!s<J1UlI,P

'. rroV ¡

L1~ \ ,

. 'f j

! .:.

f'oV

\ ,/ \; i

UJ '¡

~-~

..OkV

Excepcionals cristalls d'atzurita varen apareixer al 1988, de color blau intens, molt brillant, obtenint-se exemplars de fins a 7 mm. d'aresta. Cristalls monoclínics amb habit tabular o prlsrnátics, curts i allargats segons I'eix a. També piramidals, amb predomini del ortopinacoide a (100) i pirámide d (243). Belles cristal-Htzacions molt brillants associades a quars, malaquita, oxids de ferro i cuprita. Forma juntament amb la malaquita nombrosos dipósits verd-blavosos, d'aspecte polsinós, en crostes i capes associades a linarita, brochantita i leadhillita. BARITINA La baritina és un mineral esporadic i poc abundant en el jaciment, tan sois va apareixer en considerable quantitat en una bossada de fluorita, de color blanc rosat en masses espatiques. Secundanarnent crlstalHtza en petits cristalls de color blanc, transparents, tabulars maclats segons 110, quasi sempre sobre fluorita cristal-litzada. Els cristalls no sobrepassen, habitualment, els 10 mm. Així els tabulars ens donaren els següents angles per mesura qoniometrica: (101)CAU (102)cAd (011)CAO (001 A 104)

58º 39º 52º 22º

18'; (115)c AU = 00'; (102)cAd = 45'; (110) A(110)= 00' (Figura

22º 30'; 38º 45'; 78º 30'; 11)

Un altre, no tant complex, seria CAU = 58º 00' Un extraordinari exemplar de baritina es va recollir a I'any 1991, de color blavós, molt brillant i pla, de forma tabular, sobre quars. BIOTITA Forma petites plaques de color negre brillant, associades al granit.

Especie rara al jaciment. Apareix formant cristalls de 1 a 2 mm., amb formes arrodonides, en geodes de quars. No s'havia citat amb anterioritat. BROCHANTIT A Es presenta en forma de petites taques de color verd fosc, així com en petites masses de microcristalls transparents prisrnatics, amb una estructura de conjunt tollacia. Acompanya la malaquita, caledonita i linarita. Es van recollir exemplars en un període breu de I'explotació minera, essent molt abundant en les zones on apareixia calcopirita. Posteriorment han aparegut cristalls i masses esporadicament. CALCANTITA Es va trobar en poca quantitat formant incrustacions concrecionades i petits cristalls de color blau pal-lid en els filons de quars amb calcopirita. MONTORIOL (1965) la cita en un petit diposlt en el creuament de la galeria d'extracció amb la primera galeria transversal. CALCITA És una de les especies més importants del jaciment, tant des del punt de vista crtstal-Ioqratic com el del col-Ieciontsta. Tot i que els cristalls no assoleixen grans dimensions, solen oscil-Iar, com a rnaxlrn, entre els 15 a 20 mm., son representats per una gran varietat de formes cristal·lines. També és remarcable la gran quantitat de paraqenesi, les combinacions amb altres especies com fluorita, galena, calcopirita, pirita i quars, que fan deis exemplars de calcita, un conjunt de magnífica estética. Els cristalls són de colors variats; poden ser: blancs lIetosos, incolors, fumats a negres, rosats, encaramelats. Algunes coloracions són recobriments rnicrornetrics superficials d'oxids i hidróxids de ferro.

-10

Figura 10.- Cristalls d'Atzurita.

Mineralogistes

de Catalunya

Mina Berta (Papiol).

Vol. VI

Nº 2-3

Figura 12.- Macla de calcita en papallonu 1011; haformat un angle de creixement alllarg de macla.

segons del pla

Aquesta varietat de colors es dóna per les diferents temperatures de formació, així com per la presencia de materia orqanica. La calcita es pot presentar en forma de masses espatiques de tacil exfoliació. Són freqüents les agrupacions de cristalls romboeC!.rics (1010), així com el romboedre cuboide (0332) i (1011). També en macles en les que el rornbóedre (0112) té els eixos verticals creuats sota angles de 127º 30' i 52º 30'. A la col-lecció Bareche existe ix una macla de papaIlona segons (1011) de 18 mm. amb fluorita i quars. Aquesta macla és poc freqüent essent el pla de macla (0221) i els eixos a 53º 45' i 126º 15º. Són usuals els cristalls d'habit romboedric (012) amb cares poc desenvolupades de prisma hexagonal (100) molt transparents. També nombrosos cristalls que combinen cares del romboecre (104) i cares del prisma hexagonal (100) amb I'escalenoedre (212) i (214). Altres cristal-Htzacions estan formad es per combinacions d'escalenoedre (214), prisma (100), rornboedre invers (018) idos rornbóedres (104) i (101). L'origen de la calcita en el jaciment cal buscar-lo en la caolinització de I'anortita. L'aparició de la calcita té Iloc en les cavitats de la milonita, localitzant-se preferentment en aquells punts en els que els plan s de les diaclasis pateixen canvis pel seu cabussament, o irregularitats que ocasionen espais on precipita el mineral, així com cavitats produides durant els moviments tectonícs. Aquests mecanismes es van anar reproduint lentament donant Iloc a una transformació molecular de la milonita, la qual al voltant deis nuclis creats pels primers diposits fou reernplacada progressivament per noves masses de calcita. La calcita del jaciment és extraordinariament fluorescent i fosforescent. Com a curiositat es van trobar el 1967 petites masses de la varietat espat d'lslandia, sent avui en dia possible trobar-Ia en un gran bloc extret de nivells inferiors de la pedrera en explotació (com. pers. J. Rosell). CALCOALU N IT A Crostes de color verd blavós en poca quantitat sobre quars. Especie nova al jaciment. Va apareixer només el 1963.

Mineralogistes

Figura 13.- Romboédre

de calcita segons 1011.

CALCOPIRITA Aquest mineral primari és torea abundant al jaciment, aflorant en forma de filons dins de quars. Irregularment apareix en masses notables de color groc-daurat amb irisacions, en calcita i fluorita. Malgrat que la manera més freqüent de presentar-se és massiva, s'han obtingut excellents cristalls estenoedrics amb macles d'interpenetració de fins a 8 mm. d'aresta, cristalls amb cares estriades i macles de cristalls pseudo-octaedrics. També trobem calcopirita sobre calcita i associada a galena.

Figura 14.- Cristalls de Calcopirita. Mina Berta (Papiol).

de Catalunya Vol VI

Nº 2-3

Cerussita en macla ciclica. 14x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Cristall aíllat de vanadinita. Presenta prisma hexagonal, piramides de 20n i de 1er graus.100x. Col. i foto: J. Callén.

Feixos de cristalls de malaquita.

Curiosa forma de malaquita simulant encenalls, que fins ara només era coneguda al jaciment de Brixlegg, al Tirol. 4x. Col. i foto: J. Callén.

Magnific exemplar datzurita damunt de baritina. 8,5x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

":lo.

Atzurita. 5x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor. Rosasita. 6x. Col.: M. Vera. Foto: J. Callén.

4x.Col. i foto: J. Callén.

Taques de color gris fosc a negres, recobrint superficialment calcopirita, atzurita, covellina, quars i malaquita. També en petites masses de color gris, quasi negre, amb calcopirita molt alterada. CALEDONITA Es tracta d'una especie nova al jaciment i primera cita de l'especle mineral a Catalunya. Fou descoberta per primera vegada I'any 1963 en una bossada mineral, associada a limonita, brochantita, antlerita, calcopirita, galena i quars. Posteriorment no ha tornat a apareixer. En les mostres de les colleccions estudiades, els exemplars no presenten cristalls visibles; es tracta de petites masses en capes primes de color blau formades per diminuts cristalls, sens dubte, fruit de I'oxidació-hidratació de les masses de galena i calcopirita. CAOLlNITA Forma petites masses d'aspecte pulverulent i color blanc. Poc disseminat al jaciment i també poc abundant. És producte de la descomposició deis feldespats de la roca encaixant. CARBONAT-APATITA Trobat de manera casual en antics derrubis abandonats de I'explotació, prop de la bossada de fluorita, segons MONTORIOL (1965). L'exemplar era petit, fibrós, de Ilurssor subresinosa i de color blanc-grisós. CERUSSITA La cerussita forma, juntament amb I'anglesita, la calcita i la fluorita, el grup d'especies que presenten més combinacions entre els seus cristalls i la forma de presentar-se. Moltes d'aquestes varietats són interessants per les macles, per la complexitat de les cares, i per la gran bellesa i perfecció deis cristalls. Aquest mineral superqenic, té el seu origen a I'aflorament per la carbonatació de la galena, produida per aigües meteóriques riques en anhídric carbónic; també per descomposició de la galena en presencia de carbonats, amb la possible formació intermedia de I'anglesita. Extraordmanes macles segons (110) de fins a 10 mm.; tantambé segons (130). Les primeres són freqüentment

Mineralogistes

color blanc molt brillants, trobats en el període 1958-1963. Hi ha cristalls amb el prisma allargat segons I'eix A, combinant el prisma m (110), el braquipinacoide b (010), braquidoms (102) (021) (031), pirámide (111) i la base (001). (Figura 16) Per medició qoniornetrica, un cristall recollit el 1955 ens dona els següents angles: (010)/\(021) 34º30 ; (010)/\(011 ) 54º30'; (010)/\(012) 70º00'; (110)/\(111) 36º00'; (012)/\(012) 40º00'; (011 )/\(012) 15º30'; (011)/\(012) 15º30'; (110)/\(110) 62º37'; (010)/\(110) 58º00'; (111)/\(111) 50º30'; (111 )/\(111) 92º00' (Figura 16) Un altre cristall blanc ópal, translúcid quasi bé opac, polislntetic, dona aquests angles: (010)/\(130) 28º34'; (010)/\(110) 58º30'; (110)/\(130) 29º30'; (101)/\(021) 34º45'; (010)/\(041) 20º15'; (111)/\(111) 49º59'; (110)/\(331) 13º30'; (001)/\(111) 54º20'; (110)/\(111) 68º16' (Figura 16) També trobem cristalls rosats amb macla segons (110) en forma d'estrella, cristalls aciculars i piramidals amb fluorita i smithsonita de color blanc vitri. CIANOTRIQU IT A Especie nova al jaciment. Primera cita d'aquesta especie a Catalunya. Es va trobar el 1977 a El Papiol. Forma druses, esferes de cristalls aciculars-capil-lars curts amb aspecte de vellut; Iluentor sed osa; color blau cel. Implantades en petites geodes de quars cristal-Iitzat i blenda. Els glóbuls de cristalls de cianotriquita oscil-len entre 1 i 2 mm. de diárnetre. També es troba reomplint petites geodes de cristalls de smithsonita acompanyada d'ocres de ferro. CLORARGIRITA Escassa a tot el jaciment. Va apareixer en molt poca quantitat acompanyant a la galena argentífera. És producte de la descomposició d'aquesta per aigües meteóriques amb aportacions de clorurs.

de Catalunya

Vol. VI

Nº 2-3

o(¡o!dvJ) V).JiJ8 VU!W °V1!ssn.liJJ iJp SZlV)s!.lJ -°91 v.Jn:J!d

..:

I \

Figura 17.- Cristalls de Cerussita. Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI W 2-3

. "(¡o!dv¿) V1.la[JVU!W

"Vl1"SSn Ja" J

. SllV1S!.lJ - "8l ap

VJn81¿J "

Figura 19.- Cristalls de Covel-lina. Mina Berta (Papiol). CLORITA I CLlNOCLOR Grup de la clorita. Especie nova al jaciment. És un mineral accessori que acompanya al quars i la moscovita, formant petites masses fulloses de color verd-negre. També en petits cristalls de color verd fosc molt deformats, d'aspecte tabular, originaris de la roca granítica, formant agrupacions de diversos individus. De presencia molt esporádica i irregular al jaciment. COURE Especie nova al jaciment. El coure natiu és un mineral poc abundant a Catalunya. Anteriorment només s'havia trobat a Cantallops, El Molar i Bonmatí; també és cert que en aquestes localitats, i a El Papiol, les dimensions osctllen entre 1-1.5 mm. A El Papiol va apareixer I'any 1988. Forma petits grups de cristalls deformats allargats en forma d'arbre o dendrites aeries en combinació amb el quars. Pot assolir 1-2 mm de lIarg. És de color ocre, sense Iluentor i mat, amb els contorns negres. COVEL·LlNA Cristalls tabulars, laminars, lenticulars de color blau fosc, amb patines blau verdoses, molt agrupats i barrejats amb pirita. Forma masses de mida petita englobades en els filonets de calcopirita. És un mineral format a partir de I'enriquiment de la calcopirita. CUBANITA Segons J. Montoriol, detectada roentgenogrB.ficament juntament amb pirita, podent-se considerar pseudomorfa de pirita per reernplacarnent d'aquesta.

DOLOMITA Cristalls rornboedrics blancs-groguencs molt petits entre 1-2 mm. segons (1011) i en petites masses; pot considerar-se la dolomita un mineral accesori d'irregular presencia al lIarg deis anys, així com la seva distribució en I'explotació del jaciment, encara que sempre en poca quantitat. ESTRONC IAN ITA Segons Montoriol, petita massa blanc grisosa d'estructura fibrosa, trobada entre baritina, recimentada per carbonat calc!c. La seva formació es pot deduir per reernplacarnent del calci de la calcita, i per estronci provinent de la roca encaixant. ESFALERITA L'esfalerita pot trobar-se en les seves varietats encaramelada o ferrífera (marmatita). L'esfalerita encaramelada apareix en cristalls isolats, amb cares on predomina el tetraedre, pero amb hábits rics en formes probablement tetrahexaquledriques. Altres veqades es presenta en cristalls rics en cares, combinant el dodecaedre i un ben desenvolupat trlaclstetraedre (311) (Figura 20). L'habit més comú és el tetraedric, truncat el vertex de cara del tetraedre inverso En aquells cristalls apareix alguna cara de cub, no faltant interessants terminacions i combinacions de les seves facetes, que donen Iloc a formes cristal·logrB.fiques bastant rares, com les que van aparelxer en el període 1974-1977. Per regia general, la blenda és un mineral abundant, molt dispers que si bé no es troba en gran quantitat, esta molt present en tot el jaciment. Els cristalls d'esfalerita

CUPRITA Especie nova al jaciment. Es troba cristal-lltzada formant petites agrupacions de cristalls octaedrics d'aproximadament 1 mm. de color vermell carmí, associada a atzurita i quars. Forma també petites masses compactes, com incrustacions, amb paraqenesi de quars, fluorita, calcopirita i sulfats de coure i plom. CUPROCINCITA Especie nova al jaciment, pero amb reserves, ja que no hem pogut realitzar les comprovacions finals. Es presenta en forma de masses rnamellonars blanques, una mica rosades, amb Iluentor nacrada. És present en poca quantitat. Es va trobar I'any 1988.

Mineralogistes

Figura 20.- Cristalld'Esjalerita.

de Catalunya

Vol VI

NQ 2-3

Mina Berta (Papiol).

Figura 21.- Cristall de Ferrismithsonita. Romboedre 1011. Mina Berta (Papiol).

Apatita sobre adularía. 12 x. CoL: E. Bareche. Foto: J. Astor.

encaramelada poden arribar fins a 8 mm.; usualment oscillen entre 4 i 6 mm., freqüentment d'habit dodecaedric i tetraedric: el color és bru fosc, alguns també color caramel, més clars o ataronjats que els anteriors; la seva paraqenesi més habitual és amb quars, calcita i fluorita. La marmatita és habitualment massiva. Grans masses quelcom espatiques, de color marró-bru a negre. Més rars són els cristalls de mida més petita que els de blenda encaramelada de tipus ídiomórtlc: sol anar acompanyada habitualment de galena, calcopirita i a vegades fluorita en totes les manifestacions hidrotermals de la zona. L'esfalerita fou explotada durant I'interval de 1916 a 1918, quan va apareixer una bossada molt gran. Pot considerar-se com un mineral primari a la Mina Serta. Es pot utilitzar el nom d'esfalerita o el de blenda, pero en els paisos europeus, és més habitual el d'esfalerita. FARMACOLlTA Les anomenades flors d'arsenic constitueixen el mineral farmacolita; aquesta especie és rara i es troba en molt poca quantitat en el jaciment, forma patines blanques sovint rosades; també en petits cristalls d'1 mm. de mida aproximadament, de forma acicular agrupats esferoidalrnent amb paraqenesi de quars i bornita.

FERRISMITHSONITA Especie nova al jaciment i a Catalunya. Sovint, aquest carbonat de zinc conté una barreja isomorfa de ferro i rnanqanes.Ouan predomina el primer, el mineral s'anomena ferrismithsonita o monheimita. Si bé la smithsonita es pot considerar un mineral torea abundant en el jaciment, la ferrismithsonita va apareixer accidentalment en quantitats apreciables en el període deis anys 1968-1972, al treballar-se uns dics molt rics en quars i coure. Forma petits cristalls d'aproximadament d'1-2 mm., en petites drusses ben formades, també agrupats irregularment en les geodes de quars. Aquests cristalls rornboedrics tenen color groc-mel, són sovint lIuents i estan associats amb malaquita botrordal, atzurita, quars i calcopirita. Tenen exfoliació perfecte segons (1011). FOSGENITA Possiblement fosgenita, especie a confirmar. Existeixen mostres de cristalls prismatics de color castany fosc associats a quars i galena, que podrien ser fosgenita. Degut al poc número de peces, els seus propietaris no han volgut destruir els seus exemplars, al no disposar de duplicats per poder fer les análisis que confirmessin aquesta especie. FLUORITA En el transcurs deis anys, la mina Serta ha proporcionat uns exemplars extraordinaris. És, sens dubte, el mineral més abundant i regular al Ilarg de tota I'explotació i, també, I'especie més característica i ernblernática del

Esquerra: Figura 22.- Cristalls de Fluorita. Mina Berta (Papiol). Dreta: Figura 23.- Cristalls de Fluorita. Mina Berta (Papiol).

--:=:=.l:'¡"o/ o

Mineralogistes

de Catalunya

Vol. VI

NP 2-3

Cristalls de pirita pseudomorfitzats Sofre. 30x. Col.: E. Bareche. Foto:

en limonita.

J. Astor. Cristalls de wulfenita de dimensions considerables. L' aresta més lIarga és de 4 mm. Col. i foto: J. Callén.

Quars ferrugínós.Lzx. Foto: J. Callén.

,....,

Col.: Museu Mollfulleda.

Hidrocincita sobre quars ferruginós.Sx. Col.: E. Bareche, foto: J. Astor. r

.'"

Drusa de f1uorita octaedrica recoberta de polsim de greenockita.

2x. Col. i foto: J. Callén.

Col. i foto:

J. Callén.

Cristalls de pirita damunt de calcita. 7x. Col. i foto:

Cristall aillat de pirrotina pseudomorfitzat quars prasi. 12x. Col. i foto: J. Callén.

J. Callén.

en Iimonita, damunt de

Magnífic exemplar danglesita.

8x. Col. i foto:

J. Callén.

Figura 24.- Cristall de Fluorita. Mina Berta (Papiol).

k:'1~1~_

~J~F= .

31+040

~A40

5Ito~o

~,.M()'¿

Figura 25.- Cristallde Fluorita. Mina Berta (Papiol).

jaciment. És una localitat típica mundial en quant a les cristal-lltzacions octaedriques. Són moderadament abundants els cristalls octaédrics d'un color verd intens a un verd quasi blanc en formes octaédriques simples. De tota manera són abundants, també, les combinacions cuboctaedre amb el plnacoide truncat. No obstant, existe ix una gran varietat de combinacions, com les que represente m a la Figura 24; així apareix en forma 10.3.0 amb les cares corbes i els angles següents: (100)/\(110) = 45°00'; (100) /\10.3.0 = 16°21'; (100) /\ 10.3.0. = 17°3';

(100)/\(111) (110) /\10.3.0

54°41 '; 28°23';

A la Figura 25, els octaedres integrants del cristall gran estan separats 2°15', essent els seus angles en (111)/\(111)

109°30'

i (100)/\40.1.1.=1°30'.

Un altre interessant combinació és la representada a la Figura 26, d'un color verd par-no, transparent en les cares brillants (100), mentre les cares (111) són rugoses i mats. Els seus angles són:

(001) 1\ (100) = 90°00'; (001) /\ (101) = 45°00'; (001) /\ m = 26°10',26°15',25°5'; (001) 1\ H= 47°30',47°9', 4r1' i 4r3'; mentre el trapezbedre (113): 25°14'; (001)/\(113) (100) /\ (13.11.9) 4r33 i 4r43'. (100) /\ (875)

Un altre cristall interessant és la combinació tetrahexaenoedrica, així com els cristalls cúbics amb le arestes biselades; més rara és la combinació cuboctaedre en la que les cares interrnedies del cub han estat redul des a petites facetes, i de les dues restants té un desenvolupament molt gran, mentre que I'altre no apareix a l Figura 22 representada; els angles són: (110)/\(441)= 9°15' i (110)/\(113)=65°15'. Més complexa i no escassa, és la combinació de cuboctaedr e que presenta el rombododecaedre, e trisoctáedre (331), dos trapezbedres (311 )(12.1.1) i I'he xaquisoctaedre (723). Un aspecte molt interessant de les crlstal-Iitzacions d la fluorita de la mina Berta la constitueix el gran contrast que presenten les seves cares.

Figura 27.- Cristalls de Fluorita. Mina Berta (Papiol).

~ .. /Q/x..,\~~.\~/

'\'-' <

~.' l.' _),."'-~ '1

"\,.,

LV ( /

';0

',-_\

fj~¡'J:\(.

Mineralogistes

de Catalunya

Vol VI

Nº 2-3

."'.'

Figura 29.- Cristall de Fluorita. Mina Berta (Papiol).

Així el cristall representat a la Figura 28, les cares (100), (311) i (110), són brillants. La cara (331) esta estriada finament en direcció als eixos quaternaris, mentre la (111) té una lIuentor molt més feble, quasi mat, i les cares composades. Els seus angles són: (110)/\(331) (331 )/\(313) (311 )/\(1 00) (100)/\(110)

13°16'; 38°12'; 25°10'; 45°3'

(331 )/\(331) (331 )/\(111) (311)/\(111) (111)/\(111)

26°32'; 22°00; 29°29'; 71°12'.

Ja de per sí seria factible col-leccionar específicament les moltes varietats de combinacions cnstal-Ioqrañques de la mina Serta. podem destacar els piPel seu interés cristal·logrMic naco id es truncats que ofereixen molts cristalls; així a la Figura 30, el cristall representat té els angles següents: (110)1\(331) (111 )/\(331) (110)/\(10.3.0)

14°10'; 20°50'; 28°16'

(331)/\(331) (111 )1\(11 1)

Són freqüents les combinacions de cuboctaedre pecte arrodonit, els angles del qual serien:

d'as-

(100)/\(110) (100)1\(111 ) (110)1\(110) (111 )1\(533)

45°00'; 54°45'; 90°08'; 13°30',

(100)/\(410) (111)/\(311) (100)/\(533)

13°35'; 25°45'; 40°10'; Figura 29.

Són també notables els creixements parallels de cristalls, arribant a comptar fins a 12 o més dins d'una mateixa agrupació, així com els octáedres en agregats paral-lels, on la cara del cub apareix com planol d'unió, o bé els cristalls octaedrics amb els pinacoides truncats, on al mateix temps han desenvolupat simetricament altres octaedres. Els cristalls cúbics són de color blanc, grisós, violeta. L'any 1957 van apareixer cristalls de fins a 15 cm d'aresta, essent aquesta bisel lada d'un color rosat, bastant altera!. La fluorita va ser mena d'explotació durant alguns anys; així varen apareixer grans bossades o masses espatiques d'un color blanc, blau-gris i verd, generalment molt exfoliada i, alhora, compacta. A I'igual que les crlstal-litzacions, el fenomen d'hidratació a prop de la superfície ocasiona un emblanquinament del color verd. Una menció apart mereixen els cristalls de quars pseudornorflcs de fluorita, en que una part de les arestes o cares es troba substituida per quars lIetós; habitualment I'escalfor ocasiona una perdua de color, i és bo pensar que les fluorites de la mina Serta poden patir decoloració per tractament terrnic,

Figura 29 b.- Cristall de Fluorita. Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3

roo

·(ZO!dVá) Dl.liJ[[ VU!W ·Vl1.10nZ¿J iJp sllvJs!.lJ '"\··lE D.ln;i1¿J .

--...

.â&#x20AC;˘....

Figura 32.- Cristalls Mina Berta (Papiol). de Fluorita.

Mineralogistes

de Catal unya

Vol. VI

W 2-3

Cerussita.

10 x. Col.: E. Bareche. Foto:

J. Astor.

Guix. 8 x. Col.: E. Bareche. Foto:

J. Astor.

Existeix a prop del jaciment un aflorament d'aigües termals subterranies, i es podria especular també sobre la seva incidencia. No pot pensar-se que la perdua de color sigui per trossos de rnateries orqaniques, per fluor Iliure, contingut en cations, com succeeix en altres Ilocs. Podriem atribuir el color verd a la pressió de formació i I'efecte periferia d'aquesta respecte al nucli. A I'igual que la calcita, la fluorita de la mina Berta és fosforescent, encara que en menys intensitat. No així el fenomen de fluorescencia; les fluorites són extremadament fluorescents, sens dubte, relacionada amb la presencia de coure. La fluorita presenta diverses inclusions, habitualment de minerals anisotropes, silicats de calci, etc ... Al jaciment, la fluorita es podria esquematitzar com masses formant bossades de color verd o violeta, i inclús, entrelligades, on tot és fluorita. Quan aquesta es troba barrejada amb calcita, tendeix a ésser gris-blanca o gris, passant a verd a les zones properes a les bandes. Des del punt de vista rnineralóqic, la fluorita esta

relacionada amb la calcita (aquestes són les dues especies més abundants i amb molta diferencia respecte al altres) i la milonita. Per tant, es pot parlar d'un conjunt milonita-calcita-fluorita en un mateix procés, amb diferencia de grau d'evolució, afectades pels canvis locals físico-químics que tenen lIoc sobre el procés. D'una manera, es podria deduir que la roca metamorfica originada pel granit monzonític, sotmesa a fenomens de superfícies de gran escala, produeix una forta meteorització, amb sericitació i caolinització deis feldespats de la fluorita; apareix per reernplacarnent de la calcita. Una característica del jaciment és la inexistencia de geodes o grans cavitats de fluorita; aquesta sempre reomple petites fractures o fissures dins la roca. Són nombrosos els cristalls aülats, octaeures on s'ha desenvolupat sobre una cara una vintena de petits cristalls subparal-lels al vertex de l'octaedre, estant incompletament desenvolupats; també a les vetes de quars, amb les cares parcialment corrotdes, les cares del cub han estat poc a poc reernplacades per les del dodecaedre rornbic,

Marcassita pseudomórfica de pirrotina. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Cristalls de mispíquel sobre quars ferruginós. Col. i foto: J. Callén.

12 x.

Mineralogistes

de Catalunya

Vol VI NQ2-3

6 x.

sentan extures granuloses i espatiques. L'alt contingut en argent de la galena va fer que durant varies epoques la mina se'n beneficiés. La galena surt també associada a calcopirita. Els cristalls són sovint combinacions de cuboctaedre amb predomini del primer. Els cristalls formats per rnaeles de diversos individuus no són, quasi mai, brillants, al revés de com són les masses laminars o inclús amb les masses granuloses, que són les que tenen més contingut en argento Aquests cristalls cuboctaedrics assoleixen els 10 mm. d'aresta com a maxirn: es troben implantats habitualment en fluorita. La presencia de galena cristal-litzada ha estat un fenomen intermitent. L'any 1988 van apareixer uns cristalls cúbics molt brillants entre quars cristal-litzat, els quals presentaven una corrosió a les cares en sentit decreixent. Aquests cristalls, d'una gran bellesa, tenien una aresta d'aproximadament uns 3 mm. Actualment s'han trobat cristalls octaedrícs.amb arestes d'uns 12 mm., reomplint fractures a la paraqenesí galena-calcita-fluorita. GOETHITA Forma agregats botroidals d'irregular gruix, de color negre. Associada a quars, pirita i marcassita, pot formar, ocasionalment, formes estalagmítiques quan la concentració de mineral és prou gran. La goethita es forma a partir de solucions hidrotermals riques en cations ferro trivalents i hidroxils. En combinar-se aquests ions precipiten hidroxld de ferro que amb el temps es deshidrata, i després de I'eliminació d'una molécula d'aigua, obtenim la goethita. GREENOCKITA Especie nova al jaciment i a Catalunya. Apareix íormant fines capes de color groc intenso Associada a blenda i fluorita, generalment. Més rara és la paraqenesi amb

previament es va classificar. El poc nombre de cristalls no ha perrnes realitzar una difracció de RX per comprovar-ho. GUIX Apareix a la mina Serta la varietat selenita. Aquests cristalls tenen forma de prismes verticals molt allargats, també amb habitus tabular, molt transparents. Es troben agrupats en petites formacions. També amb forma massiva laminar, molt brillant i transparent, associat a fluorita, pirita i malaquita. HALLOYSITA (HALOISITA) Amorfa, forma petites masses nodulars de color verd, associada a pirolusita. És un mineral secundari en el jaciment, provinent de I'alteració deis silicats aluminosos continguts a la roca encaixant. També apareix, rarament, associada a I'hemimorfita. HEMATITES Lamines de color negre brillant a mat, de mida petita, habitualment sobre quars. Més rara és la seva aparició sobre el granit. És producte de I'oxidació del ferro de la roca encaixant. HEMIMORFITA L'oxidació de I'esfalerita en presencia de productes de descomposició deis feldespats de la roca encaixant, pot explicar el seu origen. Existeixen petits monocristalls agrupats en plaques associades a smithsonita. També cristalls tabulars de 2mm. agrupats en rosetes molt transparents sobre calcita cristal-Iitzada, en paraqenesí amb fluorita i pirolusita. Aquests cristalls estan formats per la base (001), l'esfenoide (301), la pirámide (1211), el prisma (110) i I'altre pinacoide (010); altres cristalls d'habitus tabular associats a fluorita (Figura 33) van donar els següents angles:

Figura 33.- Cristalls d'Hemimorfita.

Mina Bata

(Papiol).

oA~

O~D

Mineralogistes

de Catalunya

Vol VI Nº 2-3

t.:::- ..: O: .-:-:

. ~oo.3_::::=:: ... A

==.

~~--

~;~~.:,==<.

~:~

o.~

~~i~~.~- ':ü~:'-"~~

-1

¡ .

°fO

-l ••

;;q¡

-;1''''

A'~

Figura 34.- Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).

i ;~

A''¡

oo~

(001) /-; (301) (010) /\. (110) (011) /\. (001)

(011) ». (010) 61º20'; (110) /\. (110) 51º55'; 25º32' i (011) /\. (011)

64º28'; 76º09';

hia-

Forma masses o crostes concrecionades, de color blanc groguenc, habitualment sobre quars. També massiva, amb color blanc, d'aspecte pulverulent, dins de petites geodes, cobrint cristalls d'atzurita, malaquita o smithsonita. També petites patines sobre fluorita.

HIDROCINCITA La hidrocincita es presenta en molt poca quantitat com a mineral accessori, producte de I'alteració de la smithsonita.

JAROSITA Especie nova al jaciment. Es traba en cristalls rornbics, agrupats en formes entrecreuades, de color marró ciar, dins de geodes de quars, associats a calcopirita i smithsonita.

També I'hemimorfita o calamina, lins, una mica groguencs, implantats

- ----

forma cristalls sobre quars.

•.·O-,,--------í- ~

,,r__...._~.-. v.~_----_· ___ ..6..~.o .. ' __"'JL{_,

_____

51 º04'

0'10

i~-=---_._-;:......--

.1111..

<\ '"

le>

00'(

'Jt;

s .:r 01

.:<.

.e -410 .,._~t!l0.

.""

..to1

Figura 35.- Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes

de Catalunya

Vol. VI Ng 2-3

~~,~

Cristalls de smithsonita Col. i foto: J. Callén.

Rombóedres

en rornbóedres

aíllats de smithsonita.

trasllúcids.

5x. Col. i foto: J. Astor.

Agregat en forma de bagot de cristalls de smithsonita. Aquests cristalls són en realitat, compostos de diversos individus romboedrics interpenetrats. La forma resuItant recorda moIt els grans darrós, i en alguns casos en que lescanyament central és pronunciat simula una garbella. 24x. Col. i foto: J. Callén.

Figura 36.- Cristalls de malaquita.

01 """'-=~'A---:Ylí-' '

~II

\A4

¡".•o r

'J,'ol.t I~ _f:(

1~ ¡ 1 ~

,1r 'I

010

'~OV"j

7Í'Z1

í ,"

;

.11'"

I¡

¡ 1

Mina Berta (Papiol).

A~~

tlOtp!

¡{ o o

LANGITA Capes fibroses, quasi bé transparents, de color verd blavós. Aquestes patines es troben associades a quars, fluorita. Mineral raro LEADHILLlTA Mineral molt rar al jaciment, amb comptats exemplars conequts. Apareix en microcristalls tabulars, d'aspecte hexagonal, de color bru ciar, Els cristalls no sobrepassen mai el milHrnetre. Producte de I'oxidació, carbonatació i hidratació de la galena. LlMONITA La limonita es troba molt disseminada a tot el jaciment. Forma masses d'ocre d'aspecte pulverulent, de color groc, reomplint les petites geodes de quars i fluorita, així com les fractures o fissures en la roca amb calcita. També en petites patines sobre quars, o formant capes vermelloses formades per oxidació de la pirita, LlNARITA Van apareixer magnífics cristalls I'any 1953 sobre calcopirita i blenda. Cristalls blaus de llutssor vítria, tabulars i allargats segons I'eix b, amb gran varietat de care s, També massiva, forma lamines exfoliables amb galena, calcopirita, antlerita i brochantita. Format per I'oxidació i hidratació de la calcopirita en presencia de galena, MALAOUITA Formada per oxidació de la calcopirita mitjancant aigües meteóriques, riques en anhídrid carboníc, i carbonatació posterior, Esta molt disseminada en tot el

11()t~AO O

1\1

('lO

i • '1/1101

IVII

1! I 1110¡..;....040

¡Vi A11 t

AoQ

jaciment, amb paraqenesi amb atzurita (principalment), limonita, caledonita, brochantita, quars, antlerita i calcopirita, Forma crostes o masses mamelonars d'aspecte esteroidal. Més estranys són els cristalls amb el prisma curt i poc desenvolupat, També es presenta en cristalls aciculars, capil-Iars, acompanyada d'atzurita. MANGANOCALCIT A Especie nova al jaciment. Aquesta varietat de calcita, amb un 12% de MnO, apareix en forma de crostes cristallines de color rosat o cristalls en forma de rornboedres molt arrodonits, de fins 1 rnrn. a les fissures deis filons de tluorita. MARCASSITA Especie nova al jaciment. Molt semblant a la pirita, Forma petits cristalls tabulars rornbics de color groc Ilautó o noduls d'estructura radial quasi sempre associats al quars. MASSICOT Especie nova al jaciment. Aquest oxid de plom forma petites masses de color groc molt compactes sobre galena arqentltera. MELANTERITA La melanterita és un mineral accidental a la mina Berta. És producte de I'alteració per oxidació i hidratació de la pirita, Montoriol va trobar un petit dipósit a la diaclasi de I'encreuament de la galeria d'extracció amb la primera galeria transversal, prop d'un petit diposit amb calcantita. En aquest punt, com a la resta del jaciment, forma crostes de color verd ciar a grogós i té aspecte pulverulent. MIMETESITA Especie nova al jaciment. S'han trobat pocs exemplars d'aquesta especie. Forma petits barrilets de color grocmel, quasi transparents, en petites geodes de quars. Els cristalls són veritablement molt petits, no més grans de 2 rnrn.

Figura 39.- Cristal! de Mispíquel.

Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes

MISpíOUEL Especie nova al jaciment. S'han trobat petits cristalls de color gris metal-He, pseudorómbics, prlsmátics, molt allargats amb combinació del prisma (230) i (101) implantats en quars. La mida oscil-la entre 1 i 3 mrn.

de Catalunya

Vol. VI NQ 2-3

t:~_.-:.ll::'~ ----.-.

..--

),d

ร OO

. '~

AOf

ยก/10

Figura 37.-Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes

de Catalunya

Vol VI

NIl

2-3

路(zo!dvJ)

Vl.liJf] VU!W

路Vl1.1VUl . . 7 iJp SZZV1S!.l:J-路8f

. m8zd

/ J

At/¡

" -,

¡f

Q j)

I /. \

\"<----

·if

MOHEIMITA Terme mig entre la siderita i la smithsonita. Es presenta en les mateixes clrcumstancies que les descrites per la smithsonita. Predominen els cristalls romboedrics de color blanc groc a blanc rnel, També en feixos de lamines amb quars. MOLlBDENITA Aquest sulfur apareix molt rarament. Es pot dir que és una especie no pas corrent al jaciment. S'han trobat en petites lamines de qrandária variable, entre 4 i 8 mm. damunt quars o fluorita, formant petites plaques de color gris-blavós metal-He, molt lIuents; cal dir que és un mineral accessori i circumstancial a Papio!. MOSCOVITA Especie nova al jaciment. Aquesta mica potassica forma petites lamines de color blanc gris brillant a la roca

~n-~ I

Figura 41.-Cristalls

granítica. Exfoliable; poden ser reconegudes formes pseudohexagonals molt indefinides. Habitualment pot apareixer en forma de lamines o petits lIibres. PIRARGIRITA Només existeixen tres exemplars coneguts. Són petits cristalls d'aproximadament 1 mm. recollits I'any 1957 pero que no van ser determinats fins I'any 1960. L'exempiar de la col-Iecció E. Bareche, esta format per un conjunt de cristalls prtsrnatlcs amb el prisma poc desenvolupat i amb predomini de (1120) i terminació romboedrica. Estan situats a la part superior d'una combinació maclada de cristalls de calcopirita en contacte amb calcita. Són de color vermell fosc, quasi negre. La seva formació podria ser deguda a la sulfuració de I'argent, ja sigui natiu o provinent de la galena argentífera, en presencia d'antimoni.

de Piromorfita.

Mina Berta (Papiol).

.... ~-L~JJ Á'¡' I

.. _-~,~

~CfO

•

¿A> i 1

Mineralogistes

de Catalunya

Vol VI

Nº 2-3

PIROLUSITA Extraordinariament abundant a tot el jaciment. Forma les típiques dendrites de color negre i aspecte pulverulent. També es presenta en petites capes sobre fluorita o milonita. El rnanqanes prové de la roca encaixant.

C:······i:.<~

PIROMORFITA Apareix en cristalls prisrnátics amb aparent forma de barril, on predomina la protopirarnide (1021), de color mel a transparent. Són cristalls petits i rars, a diferencia de la gran quantitat d'altres especies de plom que també apareixen al jaciment. Estan acompanyats de calcopirita, galena i quars. La seva presencia a la mina Berta es deu a I'acció de les aigües rneteoriques amb rnateries orqániques i la galena.

Figura 42a.- Cristall de Pirrotina. Mina Berta (Papiol).

PIRITA La pirita és bastant abundant al jaciment. Poden trobar-se cristalls cúbics, maclats de diferents individus o d'un sol i també dodecaedres pentagonals. La mida deis cristalls oscil-Ia entre 5 i 10 mm. Poden presentar-se molt brillants o completament limonititzats de color negre. També massiva, pero no en grans quantitats. La paraqenesi més habitual és sobre quars o sobre les roques encaixants. Generalment, també es presenta amb galena, fluorita i calcita. Convé destacar, per la seva bellesa i no per la seva mida (micromounts), les pirites filiformes. Associades habitualment a calcita, poden ser completament capil-lars, fins arribar a confondre's amb la millerita, presentant cristalls molt allargats amb diferents formes i direccions que donen Iloc a un conjunt espectacularment bonic i harmoniós. També forma dendrites i octaedres molt deformats i ovalats. Mineral primari al jaciment.

PIRROTINA Especie nova al jaciment. La pirrotina és un mineral extraordinariament escas al jaciment, donat que s'han trobat pocs exemplars. Crlstal-litz a en individuus hexagonals, tabulars amb predomini de la base (0001). És de color gris-negre, amb una mica de lIuentor, d'uns 4 mm., associat al quars, dins de petites geodes. Mineral primario PISANITA De color verd pal-Iid, associada a quars i fluorita. En petites capes molt primes. Prové de I'oxidació i hidratació de la calcopirita.

Oi:¡~

-B~atb,,-,~

.~~

o~¡~

. \ ~

Figura 42b.-Cristalls Mina Berta (Papiol).

70 L__

de Quars

/íJ.,

~~Q¡~

'.'~"'\h-··

Mineralogistes

// /

;

de Catalunya

Vol. VI NQ 2-3

vermell-violácia estriada longitudinalment, amb lIuentor una mica nacarada, sobre una massa de galena. Podria haver estat formada en identiques condicions que la pirargirita pero amb la presencia d'arsenic, QUARS El quars és un mineral extraordinariament comú a tot el jaciment, no en grans quantitats pero sí en quasi bé tots els lIocs. Forma petites masses filonianes en el granit, acompanya a la fluorita a les bossades; esta present per descomposició deis feldespats de la roca encaixant. Extraordinaries plaques de quars ferruginós en cristalls prismatics de 1 cm., amb pirita, marcassita i fluorita. També cristalls blancs Iletosos, de tipus cuboide o de baixa temperatura, cristalls transparents de tipus bisaltern, o hematoides, en agregats constituits per un individu dret i un altre esquerre, sirnetrics respecte a una cara del prisma de segona especie a (1120). Aquests quarsos de segona generació estan formats per un cos principal de quars prisrnátic hexagonal sobreposat a un prisma fortament trigonal acabat en una terminació on predomina el rornboedre (1011), apareixent també les cares (0110) i (0111). RATHITA Va esser detectada per J. Montoriol Roentgenograficament junt amb calcosina provinent de I'alteració de la galena amb presencia d'arsenic. RODOCROSITA Formada pel reemplac;:ament del calci de la calcita per rnanqanes provinent de la roca encaixant, d'un color lIeugerament rosat, translúcid, amb Iluentor vítria. En algunes col-Ieccions existeixen rodocrosites crtstallitzades en formes rórnbiques, essent moltes d'elles smithsonites d'un color rosat. RODONITA Pascual existeix un exemplar classifiA la col-lecció cat com rodonita. Forma petites masses de color rosat ciar i molt desfeta. La inexistencia de més mostres no ha permes la seva comprovació, ja que es podria tractar de ro-

Figura 44.- Cristall de Rútil. Mina Berta (Papiol). Romboedres positius 1011, amb les arestes truncades per les cares de romboédres negatius.

Mineralogistes

ROSASITA A la mateixa col-leccíó existeix un altre exemplar classificat com rosasita. Forma boles mamellonars d'un color verd-blau i lIuentor nacrada, formada possiblement per alteració de minerals de coure i zenc. L'any 1994 diversos membres del G.M.C. varen conseguir mostres d'analogia semblant, que sembla confirmar l'existencia de rosasita. RÚTIL Especie nova al jaciment. Mineral accesorio S'han recollit molt pocs exemplars; així doncs el tractarem com una raresa del jaciment. El rútil apareix en forma de cristalls prismatics molt allargats, de color roig bru, damunt o entre el quars, coronant-Io de sulfurs. També en cristalls aciculars inclosos dins del quars, la mida deis quals varia entre 1 i 3 mm. Totes les peces trobades han estat en el quars, en contacte amb el granit. SERPIERITA Especie nova al jaciment. Feixos i crostes fibroses, quasi transparents, d'una Iluentor vidrenca i color blau; es va trobar accidentalment amb quars i calcopirita, dins d'una petita geoda. SIDERITA Formada pel reemplac;:ament del calci de la calcita pel ferro provinent de la pirita, o pel contingut de la roca encaixant. Apareix en petites masses de color marró fosc, associada a petites quantitats de limonita, formant crostes i petites geodes o cavernes amb fluorita i quars, principalment; també associada a calcopirita i galena, pero en petites quantitats. SMITHSONITA Es forma al jaciment Berta per reemplac;:ament del calci per zenc provinent de la descomposició de I'esfalerita. És una de les mineralitzacions importants per la seva varietat de formes i paraqenesi en que es presenta. Son nombrosos els cristalls rombcedrlcs, alguns amb cares corbes, segons (1011) d'un color groc mel amarró. AItres vegades, prenent formes arraimades. Cerussita en masses de cristalls de color blanc cendrós. 6 x. Col. i foto: J. Callén.

de Catalunya

Vol VI Nº 2-3

Dos exemplars de cristalls tabulars de wulfenita. 40x. Col. i foto: A. Treviño.

Smithsonita en cristalls lenticulars damunt calcita. Col. i foto: J. Callén. Esfalerita.

Cianotriquita.

Esfalerita.

12x. Col.: E. Bareche. Foto:

12x. Col. i foto:

18x. Col. i foto:

J. Astor.

J. Callén. Galena. Creixement en tolva. 8x. Col. i foto:

Fluorita en cristalls cúbics, poc habitual en aquest jaciment. 1,1 x. Col. i foto: J. Callén.

J. Callén.

J. Astor.

ESPECIES IVARIETATS DE LA Classe

Especie novaa Papiol

Especie per confirmar

Especie

Coure Argent Sofre

SULFURS

2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 2.7 2.8 2.9 2.10 2.11 2.12 2.13 2.14 2.15 2.16 2.17 2.18 3. 3.1 3.2 4. 4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 4.6 4.7 4.8 5. 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 5.6 5.7 5.8

Acantita Argentita Bornita Caleopirita Calcosina Covel-lina Cubanita Esfalerita Galena Greenockita Marcassita Mispíquel Molibdenita Pirargirita Pirita Pirrotina Proustita Rathita

Especie nova a Papiol

novaa Catalunya

1. ELEMENTS 1.1 1.2 1.3

Classe

5.9 5.10 5.11 5.12 5.13 5.14 5.15 5.16 5.17 5.18

X X

Fosgenita Hidrocincita Malaquita Manganocalcita Monheimita Rodocrosita Rosasita Siderita Smithsonita Witherita

X X

Es - per confirmar

X X

X 6.

SULFATS

6.1 6.2 6.3 6.4 6.5 6.6 6.7 6.8 6.9 6.10 6.11 6.12 6.13 6.14 6.15

X X X X

HALURS Clorargirita Fluorita

Anglesita Antlerita Baritina Brochantita Caleantita Caleoalunita Caledonita Cianotriquita Guix Jarosita Langita Linarita Melanterita Pisanita Serpierita

FOSFATS-ARSENIA WOLFRAMATS

7.1 7.2 7.3 7.4 7.5 7.6 7.7

Apatit Carbonat apatit Farmacolita Mimetesita Piromorfita Vanadinita Wulfenita

X X X

X X

TS- VANADATS

ÓXIDS-HIDRÓXIDS Cuprita Goethita Hematites Limonita Massicot Pirolusita Rútil Wad

X X X X

X 8.

CARBONATS Auricalcita Atzurita Calcita Cuprocincita Cerussita Dolomita Estroncianita Ferrismithsonita

X X X

SILICATS

8.1 8.2 8.3 8.4 8.5 8.6 8.7 8.8 8.9 8.10 8.11

Aduláría Albita Biotita Caolinita Clinoclor-Clorita Halloysita Hemimorfita Moscovita Quars Rodonita Tale

X X

Altres minerals citats, no confirmats i amb moltes dubtes per a la seva classificació segons el nostre criteri:

Mineralogistes

de Catalunya

Vol VI NQ 2-3

Bismutina i Stolzita

-~~---~ I~----_~/ -

'f l.

;

(,-~¿_... i

Figura 43.- Cristall d'smithsonita.

Mina Berta (Papiol).

Molt Iluent i transparent sobre fluorita; també en masses marnellonars, de color blanc i lIuentor sedosa. Excepcionals exemplars, pero escas amb forma romboedrica, entrelligats entre ells, formant agrupacions d'un color verd ciar amb cristalls que oscil-len entre 2 i 4 mm.; més grans són els de color blanc grogós, entre 4 i 6 mm., acompanyats de calcita i calcopirita. També en masses, formant geodes amb siderita, essent minoritaria aquesta darrera. SOFRE Especie nova al jaciment. Si bé fins ara mal classificat com anglesita, el sofre, es troba en petits cristalls (els més grans no arriben a 2 mm.) dins de petites geodes de quars i calcopirita, juntament amb altres sulfurs. Són cristalls rornbics arrodonits esfero'ldals de color groc, molt

cristal-H. TALC Especie nova al jaciment. Forma petites masses associades al quars i a la roca encaixant, de color verd ciar, sempre molt barrejada amb la roca i en poca quantitat. VANADINITA Especie nova al jaciment i primera cita a Catalunya. La vanadinita ha estat esmentada amb anterioritat a Catalunya (Vimbodí),tot i que es tracta de cites biblioqrafiques poc exactes per la complexitat del jaciment de la mina Atrevida de Vimbodí. La realitat ha portat a no coneixer cap exemplar a cap col-Iecció fins al moment d'aquesta localitat. Curiosament, la vanadinita de la mina Serta va ser classificada I'any 1989 com a blenda (al principi de la seva aparició), per a posteriorment classificarla, més erroniarnent, com orpiment. La causa d'aquesta errada prové de la mida deis cristalls, excepcionalment de 3 mm. i normalment entre 0,5 i 1 mm. Antoni Pierre ha estat la primera persona que ha extret les primeres mostres, que van ser sens dubte els deis cristalls més grans. Aquests són de color mel a vermell molt lIuent,una mica translúcids, bipiramidals, amb la forma (1010) i el pinacoide molt ben definit; el prisma sol ser curt i associats habitualment al quars. WAD (Barreja d'óxids de rnanqanes hidratats) Té un aspecte i composició semblant a la pirolusita. Es diferencia d'aquesta per un aspecte més pulverulent, encara que és necessari una analisi per a poder-los dife-

7-t

Mineralogistes

Cerussita. 9 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor. renciar amb claredat. De color negre, omple les fissures, les cavitats i els espais entre la calcita, fluorita i quars, així com la roca encaixant. WHITERITA Existeixen diverses mostres en varíes col-lecclons classificades com a whiterites. La poca quantitat d'elles i la manca de duplicats no ha perrnes la seva confirmació; malgrat tot aixo, les característiques comprovades permeten suposar que es tracta de whiterita. Cristalls blancs translúcids molt petits (1 mm.) bipiramidals. WULFENITA Especie nova al jaciment. És un mineral accesori a la mina Serta i més aviat es pot considerar com una curiositat, ja que si és molt abundant la galena, anglesita, cerussita, etc, la wulfenita ha aparegut de forma esporádica al lIarg deis anys i en poca quantitat. L'any 1977 en cristalls tabulars molt plans de color groc de 6 mm. en el que es pot observar la combinació del prisma tetragonal idos bipirarnides tetragonals (111) i (113). A I'any 1982 apareixen cristalls tabulars amb la típica forma de pestells, associada a fluorita. Darrerament s'han recollit cristalls bipiramidals molt allargats, de 0,5 a 1 mm., associats a les geodes de quars.

Figura 45.- Cristalls de wulfenita. Mina Berta (Papiol).

de Catalunya

CZiiJ3 Vol. VI Nf! 2-3

Cal destacar la importancia de Papiol dins del món rnineraloqic catala, i la seva repercussió en el col-leccionisme. Hem volgut fer un petit recorregut per les col-leccions més completes de la pedrera i mina Berta per donar a coneixer els minerals més importants apareguts. Cal dir, pero, que de ben segur, excellents especimens es troben en col-leccions per nosaltres desconegudes, en col-leccions de persones que han fet, també, una recerea sistemática al jaciment. La darrera relació de col-leccions feta el 1965 ha quedat molt desfassada. La més destacada de totes és, sens dubte, la de J. Andrés, que va ser disgregada en les seves peces més importants per anar a parar a les col-leccions particulars de J. Abella, E. Bareche i X. Moreso. Altra col-leccló important, la de J. Munné, va ser venuda al mercat vell de Sabadell a J. Pubill. Altres col-Ieccions han estat conservades pels familiars deis propietaris, cas de J. Folch i A. Botella, o bé per altres raons en el cas d'alguns museus. A continúació donarem una petita relació per ordre alfabetic, de les col-leccions on trobem exemplars de categoria o nombre d'especies. De les millors, citem les de J. Abella, E. Bareche, R. Brumós, M. Moreno i la del Museu de Sabadell. Hem vist íantastics exemplars. Fent una memoria de

Calcita en cristalls romboedrics.

2 x. Col. i foto:

J. Callén.

les millors peces, cal esmentar uns cristalls octaedrics de fluorita verda, d'uns 15 mm. d'aresta, sobre una matriu

Cristall d'anglesita.

10 x. Col.: E. Bareche. Foto:

J. Astor.

Mineralogistes

de color ciar amb una disposició molt harrnóníca pertanyent a la col-lecció Trebiño, la qual va guanyar el premi a la millor pega catalana a Sant Celoni. Una altra pega torea espectacular pel seu creixement paral-lel de cristalls de fluorita, d'uns 52 cm. d'alcada, que pertany al Museu Mollfulleda d'Arenys de Mar. La colIecció Cendón té una de les millors cianotriquites; es tracta d'un conjunt de cristalls arraunats de 40x60 mm. Destaquem I'únic cristall de greenockita conegut i la millor pega de wulfenita, a la col-lecció J. Callén. La col-lecció A. Pierre posseeix un conjunt de cristalls de vanadinita destacables per la seva bellesa i mida. Magnífiques acantites les podem disfrutar a la col- lecció J. Coca. Plaques de 40x30 cm de cristalls de quars ferruginós, prismatics de fins a 2 cm. d'alcada a la col-Iecció J. Altavas. Les col-Ieccions León-Curto van obtenir les millors peces d'una geoda d'atzurita, amb magnífics cristalls. J. Talens posseeix una calcita en macla de papallona de 12 mm., damunt quars. • De la col-lecció J. Garriga mereix destacar-se un cristall d'anglesita. A la col-lecció A. Torres, uns excepcionals cristalls de guix transparents sobre fluorita. A la collecció J. Rosell hem trobat un octaedre de galena de 12 mm. d'aresta encaixat en una diáclasi, juntament amb calcita i fluorita, així com un conjunt de magnífics cristalls d'atzurita sobre una macla en roda de cerussita, d'uns 4mm. d'alcada. La col-Iecció X. Moreso posseeix un deis millors exemplars de jarosita cristal·litzada, de color mel, amb un bon desenvolupament de cares.

de Catalunya

Vol. VI N92-3

CoveHina. 15 x. Col.: E. Bareche. Foto: J.Astor;

Orpiment.30 x.Col.: E. Bareche. Foto: J.Astor. Cerussita. 12 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Cristall tabular de wulfenita amb octĂĄedre de fluorita. 6 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Cerussita. 6 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Atzurita. 7 x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

Hidrocincita sobre quars. 12 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Hemimorfita. 15 x. Col. i foto: J. CallĂŠn.

A la família del Sr. J. Andrés per molts deis dibuixos originals. Voldríem que aquest treball fora un petit homenatge a la seva persona. També aqrarm la col-laboració de les persones esmentades en I'apartat de col-lecíonísme, a D. Pérez, pel seu assesorament tecnic en I'apartat qeoloqic i al Grup de Treball de Camp del G.M.C. per la seva tasca.

Argent natiu. 8 x. Col.: E. Bareche. Foto:

Cristall de wulfenita. 30 x. Col.: E. Bareche. Foto:

J. Astor.

J. Astor,

Seria quasi bé inacabable la relació de peces i col·leccions interessants de la mina Berta, i de ben segur ens hem deixat mostres de factura excellent; malgrat tot no podem deixar de citar les magnífiques formes cristal-loqrafiques de les fluorites del Museu Martorell, així com les col-lecclons de micromuntatges deis senyors J. Callén, G. Pasqual, M. Masoliver, M. Roma i M. Vera, entre d'altres.

Cristall de calcita sobre esfalerita. 9 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor. Cristall aíllat tabular d'esfalerita. Foto: J. Astor.

20 x, Col.: E. Bareche.

BIBLlOGRAFIA Bareche, E. Els minerals de Catalunya. 1993. lnedit. Cabello, J. Nomencietor. 1994.G.M.C. Mallada, L. Explicación del mapa geológico de España. 1927. Memorias de la Comisión del mapa geológico de España. J. Contribución al conocimiento Montoriol-Pous, minera lógico y mineralogénico del yacimiento de fluorifa de Sant Cugat del Vallés (Barcelona), 1965. Strunz, H. Mineralogische tabellen. Leipzig. 1970. Tomás, LI. Els minerals de Catalunya. Treballs de la lnstitucio Catalana d'História Natural. Volumen VII. pgs. 129-357. Barcelona. Witey, J. Oana's System of Mineralogy.

Mineralogistes de Catalunya Vol VI W 2-3