Publica:
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Rambla Mossèn Jacint Verdaguer, 10 08197 Valldoreix - Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 27 00. Fax 93 590 04 92 A7e: info@escoltesiguies.cat www.escoltesiguies.cat Març 2008
Amb la col·laboració de:
espiritualitat a les branques
Index de cOntinguts
Presentació ................................................................................................................. 6-7
La proposta d’educació de l’espiritualitat a
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) .................................................................... 9-12
El treball d’espiritualitat a les branques:
Idees clau pel treball de l’espiritualitat amb escoltes i guies ..................................................... 13-17
El treball de l’espiritualitat a la branca de Castors .............................................................. 19-23
El treball de l’espiritualitat a la branca de Llops i Daines .......................................................... 25-29
El treball de l’espiritualitat a la branca de Ràngers i Noies Guia ............................................... 31-35
El treball de l’espiritualitat a la branca de Pioners i Caravel·les ................................................. 37-42
El treball de l’espiritualitat a la branca de Truc ......................................................................... 43-48
Recursos ................................................................................................................................. 50
PresentaciO
Benvolgut cap i benvolguda cap,
Tens a les teves mans una publicació elaborada per l’Equip General d’Espiritualitat (EGE) que no pretén altra cosa que ser una eina per ajudar-te a treballar l’espiritualitat amb els nois i noies. Aquesta publicació és fruit d’un treball de l’EGE per tal de cobrir unes necessitats i publicar un material pràctic i útil per a tots. El treball d’aquesta publicació es va iniciar amb la proposta que es va aprovar al Moviment sobre quina era L’educació de l’espiritualitat a MEG durant el curs 05/06. Arrel d’aquella proposta, l’EGE ens hem estat documentant, informant, dialogant amb altres realitats i, finalment, hem elaborat aquest document sobre com podem treballar la dimensió espiritual a les branques. En aquesta publicació us adjuntem el document La Proposta d’educació de l’espiritualitat a MEG i el document El treball de l’espiritualitat a les branques elaborat per l’EGE El document marc La proposta d’educació de l’espiritualitat a MEG és la conclusió a la qual va arribar el Moviment després d’un treball llarg i intens als agrupaments, demarcacions i equips generals. La necessitat neix quan ens adonem que la proposta de l’educació espiritual del Moviment, que no s’havia tocat des de l’any 1978, començava a quedar obsoleta, ja que la realitat dels agrupaments en quedava molt lluny i no tothom s’hi sentia identificat. Vist això, es va començar un treball que tenia com a finalitat una posada al dia sobre aquest tema que dugués a aproximar la proposta educativa a la realitat del que avui es viu als agrupaments i a les unitats. Aquest treball es va realitzar a través d’unes dinàmiques pensades per ésser treballades a tots els consells d’agrupament del Moviment, i que constaven de dues parts: 1) Conèixer per entendre i 2) 6
Debatre per construir. En la primera part les dinàmiques anaven encaminades a conèixer, a saber on passàvem, la història, els conceptes, etc. En la segona part es plantejaven tota una sèrie de qüestions on, des de cada Consell d’Agrupament, Equips de Demarcació i Equips Generals, havia de donar resposta sobre quina havia de ser la posició del Moviment davant aquest tema. Recollits els resultats de molts agrupaments, es va arribar a unes conclusions i es va redactar el document marc del moviment, que és el que actualment tenim com a punt de partida per treballar el tema de l’espiritualitat. El document El treball de l’espiritualitat a les branques és fruit de la feina duta a terme per l’Equip General d’Espiritualitat en un procés que ha tingut diverses fases: assessorament, creació, revisió i tancament. Consta de dues parts. Primer hi trobareu una introducció general amb idees clau per treballar la dimensió espiritual a les branques (podríem dir que són idees comunes a totes les branques), i posteriorment hi ha els capítols corresponents a cada branca. Aquests capítols contenen tres parts: primer hi ha una petita orientació de les característiques psicològiques dels nens/es, nois/ es de l’edat de la branca; una segona part ens presenta les potencialitats per a l’educació de l’espiritualitat dels espais que la branca ofereix; i la tercera part ens proposa pistes educatives. Cal dir que, en aquesta tercera part, hi ha també unes orientacions específicament cristianes, emmarcades entre parèntesis, per a qui lliurement vulgui aprofundir i treballar l’espiritualitat des d’aquesta opció. Esperem que sigui una publicació d’utilitat. Ara és cosa vostra que aquests esforços donin resultat en el dia a dia als caus. Equip General d’Espiritualitat
7
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) és un moviment que vol educar infants i joves en el temps de lleure dins de la proposta del moviment escolta i guia mundial. MEG entén la persona com un ésser indivisible i, per tant, emmarca la tasca 8
La prOpOsta d’educaciÓ de l’espiritualitat a MinyOns EscOltes i Guies de Catalunya (MEG)
9
educativa en el desenvolupament d’activitats i projectes que potencien l’educació integral de totes les persones que en formen part. Aquesta educació integral contempla totes les dimensions de la persona, és a dir, és una educació física, intel·lectual, emocional, social i espiritual. Aquest document vol aprofundir en l’educació de la dimensió espiritual de la persona, un element fonamental en l’escoltisme i el guiatge. L’origen de l’animació espiritual de MEG és específicament cristiana. Aquest bagatge configura el substrat de la nostra proposta de valors, la llei escolta, del nostre estil i identitat. Una proposta fonamentada en l’amor, el servei als altres i el treball per un món millor. La voluntat de donar resposta als canvis socials i a les necessitats i reptes en l’àmbit de l’educació de la dimensió espiritual ens fan actualitzar i adequar la nostra proposta, recollint el bagatge del moviment i, sense renunciar-hi, desenvolupant-ne una nova expressió.
L’educació de l’espiritualitat El treball educatiu de la dimensió espiritual a MEG ha de permetre a cadascú dedicar un temps personal específic per al coneixement d’un mateix per tal que, a través d’un progrés personal, es pugui fer una estructuració de les pròpies actituds, valors i conviccions. Aquest treball 10
personal ha de ser també un espai de recerca al voltant dels dubtes i els interrogants que ens genera la vida, sobre el sentit de la vida mateixa, i ha de possibilitar l’obertura a la transcendència i la descoberta d’una realitat espiritual que és més gran que l’ésser humà. Alhora, és el motor de recerca de la felicitat i plenitud personal. Un camí individual que recorrem acompanyats dels altres, que neix de les qüestions fonamentals del sentit de la vida i que ens porta a la coherència i a l’acció, sempre en constant evolució.
Un marc i una metodologia significatives L’escoltisme ofereix un marc idoni per l’educació espiritual tant per la pròpia metodologia educativa com pels espais on desenvolupa moltes de les seves activitats. Per una banda, la pedagogia del projecte és una eina que permet la descoberta de cadascú i el creixement personal mitjançant el plantejament de nous reptes, tan col·lectius com individuals, els quals es desenvolupen a través d’unes experiències significatives, moments de gran intensitat que poden ser reviscuts tota la vida. En aquest creixement cal un curós acompanyament personalitzat, una altra bona eina que ens permet créixer plegats fent cadascú el seu propi camí, i que
ajuda a trobar significat i sentit a les experiències viscudes. En aquest procés, el paper del cap esdevé cabdal com a referent. Com a educador, ha de saber acostar-se al fet espiritual i religiós dels nois i noies i promoure que aquesta experiència els ajudi en el seu creixement personal. L’escoltisme i el guiatge, mitjançant la seva metodologia, gaudeixen d’uns espais d’aturada, moments en què cadascú pot reflexionar sobre els dubtes i els reptes, les persones que ens envolten (la família, els amics, l’agrupament), el sentit de la vida i el per què de totes les coses, dels moments significatius per a nosaltres. El contacte amb la natura i algunes de les dinàmiques que ens són pròpies com: el raid, la promesa, el servei, el silenci, la celebració, els símbols, el treball dels referents, la vida en petit grup,… faciliten especialment aquesta interiorització i desvetllament espiritual.
MEG i l’espiritualitat avui
Per això, a MEG l’educació de l’espiritualitat representa: Una educació espiritual: ·la creació de situacions (llocs bons) que transcendeixin la persona, per tal que cadascú interioritzi les seves vivències
amb naturalitat i això permeti construir un sistema propi i coherent de conviccions, valors, actituds i accions. ·la definició d’un camí personal que cadascú ha de marcar lliurement acompanyat dels altres. ·la generació d’activitats i de projectes amb actitud de servei a la comunitat, els quals desvetllen el sentit crític i la coherència personal. ·la construcció d’un clima de confiança, respecte, estimació i llibertat per al desenvolupament de les conviccions personals i un espai on viure-les i compartir-les amb els altres. L’obertura a totes les conviccions: ·l’animació, respecte i acompanyament dels diferents processos personals i de les diferents expressions i sensibilitats espirituals, sempre que aquestes aprofundeixin la proposta de valors de MEG i els principis del moviment escolta i guia, promoguin el progrés personal i el compromís comunitari. Aquesta aproximació bàsica i comuna del treball de l’espiritualitat és un punt de trobada i de partida a MEG, més enllà de les diferents concrecions en els projectes educatius dels agrupaments. ·l’obertura a persones de diferents tradicions espirituals i religioses, reconeixent la riquesa que aquesta diversitat 11
aporta, des del respecte a la tradició de cadascú i fomentant el coneixement de les diferents manifestacions de la dimensió espiritual. La possibilitat de conèixer i viure la proposta cristiana: ·l’acollida i trobada de totes les persones que volen dur a terme i viure una animació de l’espiritualitat des de la proposta cristiana. De tots els qui creuen que l’escoltisme i el guiatge són un lloc bo per conèixer, comunicar, viure i celebrar la proposta de Jesús de Natzaret i on comprometre’s en la transformació del món segons els seu evangeli, Un espai de trobada: ·la promoció d’espais de diàleg, treball i celebració conjunta entre la tradició cristiana i les diferents sensibilitats espirituals que es trobin al moviment, en els quals es comparteixi la recerca de transcendència. Un lloc de trobada entre creients i no creients, entre diferents confessions cristianes i entre diferents confessions religioses, buscant les arrels comunes i respectant i valorant les diferències. D’aquesta manera MEG, des de la seva proposta educativa, aposta per l’aprofundiment i enfortiment del treball conjunt 12
i complementari en l’educació de la dimensió espiritual de tots els membres del moviment, sigui quina sigui la seva opció personal, tal i com expressa aquest document. Alhora, fa extensiva aquesta aportació a la societat i a l’Església catalana per acollir el treball del moviment en aquest àmbit i la seva singularitat com a moviment d’avançada. Document aprovat pel Comissariat General el 21 d’octubre de 2005
El treball d’espiritualitat a les branques
Idees clau per al treball de l’espiritualitat amb escOltes i guies “Per ensenyar anglès a en Johnny primer cal conèixer en Johnny. També pot ser útil saber una mica d’anglès” (Baden-Powell).
L’espiritualitat: l’aroma de la vida Les persones busquem i trobem significats a les grans preguntes de l’existència. Cerquem allò que dóna sentit a la nostra vida i dóna coherència a tota la nostra persona. Aquest desig de comprendre i d’harmonitzar la nostra vida en totes les seves dimensions l’anomenem treball de 13
l’espiritualitat. És com l’aroma que perfuma la nostra vida i li
de la nostra quotidianitat. Tot i que el podem dinamitzar en
dóna el gust al viure. Hi és present de manera subtil. Aquest
moments adients amb activitats específiques, no es tracta
treball ha d’ajudar la persona en el seu progrés personal, a
d’incloure molts més espais espirituals al nostre dia a dia, sinó
ser més feliç, i a promoure la fraternitat universal. L’ha d’obrir
d’aprofitar la nostra vida d’unitat per treure’n el suc espiritual:
als altres i al món fins al punt de traduir-se en compromís
aprendre a captar l’aroma d’allò que fem. Sovint, aquesta
comunitari.
actitud ens ajudarà a valorar i entomar l’imprevist, com a oportunitat no planificada (vagi bé o malament!). Aquesta
L’escoltisme, com a moviment educatiu, pretén el
actitud ens ajuda a viure l’aquí i l’ara. Sense menystenir
desenvolupament integral de la persona a fi que sigui capaç
mai la planificació del projecte, caldrà estar atents i saber
d’esdevenir socialment activa. Mitjançant el seu mètode
gestionar els imprevistos, mirant de viure’ls sense neguits i
educatiu, l’escoltisme acompanya cada persona en el
fomentant l’esperança.
seu recorregut personal de creixement, també en la seva dimensió espiritual.
Una bona dosi d’observació
Una bona proposta per començar a plantejar el treball de la Per acompanyar aquest procés en els nois i noies, els
dimensió espiritual dels nostres nois i noies és, de primer, no
caps cal que tinguem presents algunes actituds clau, intuïcions
fer res més que mirar. És a dir, prendre’s temps per observar
educatives que poden facilitar el treball i ens poden ajudar
com són els nostres nois i noies, què passa en la seva vida i
a l’hora de plantejar aquesta dimensió a la vida de la unitat.
del grup. Com són? Quines necessitats té cadascun d’ells? Com interaccionen? Què els inquieta? Què als amoïna? Què
No és un bolet
els il·lusiona?
El treball de l’espiritualitat no és un afegit o un suplement a la nostra tasca educativa. Es tracta del perfum o l’aroma
Aquesta actitud no l’hem de deixar mai. Ben feta,
d’allò que fem i hem d’aspirar que formi part, amb naturalitat, 14
l’observació és una font inesgotable d’oportunitats i de pistes
per al treball espiritual dels nostres escoltes i guies... i de
potencial d’aquests llocs bons.
nosaltres mateixos. Així, de retruc, també els ajudem que Expressar
aprenguin a contemplar la seva pròpia experiència. Els nois
allò que és invisible
i noies aprenen a fer allò que veuen fer als adults, i més si
L’aprenentatge
està
lligat
al
desenvolupament
del
aquests ho fan donant-hi valor!
llenguatge. I en els cas dels sentiments i les emocions ens cal aprendre a donar nom a allò que sentim, a verbalitzar i
Allò
significatiu és allò que és viscut
donar color i matís a allò que portem dins. En aquest àmbit,
Aquesta premissa és bàsica en el nostre mètode d’educació
haurem d’estar atents i donar espais perquè tots puguem
per l’acció. En l’àmbit espiritual passa el mateix. Fer lectura
expressar i avaluar, no només allò que hem fet, sinó allò
en clau espiritual de les vivències que tenim com a persones
que hem sentit. A vegades, quan les paraules ens queden
i com a grup ens ajuda que aquestes siguin significatives.
curtes, els humans expressem les qüestions centrals del
No podrem transmetre cap valor si no el vivim.
viure treballant amb símbols. Som inevitables artistes dels símbols i dels mites. Amb ells expressem allò que és
Temps
d’aturada per donar sentit a allò que fem
altrament inexpressable.
Ens cal trobar moments per aturar-nos, per frenar el ritme
Sempre positiu
i el pensament, tant individualment com dins del grup.
D’aquesta manera podem prendre perspectiva d’allò que
El desenvolupament i el procés d’aprenentatge s’esdevenen
anem vivint, donar-hi nom, contrastar-ho amb els altres,
a partir d’experiències, missatges i pensaments positius.
extreure’n aprenentatges, per contemplar, per assaborir,
Identificar beneficis immediats i a llarg termini de les opcions
per agrair i seguir creixent. D’aquí neix la importància dels
concretes pels valors pels quals optem és una eina per
moments de revisió i celebració. Caldrà que els caps hi
reforçar aquest procés i aquest creixement. Com ho és
estiguin atents, per buscar la intencionalitat i aprofitar el
ensenyar a valorar els sentiments positius que ens aporta 15
Un
camí individual compartit amb els altres
fer el bé o l’alegria que experimentem quan fem coses gratuïtament o compartim allò que és nostre.
Caldrà estar atents per identificar les necessitats de cada
La
natura: un lloc bo
noi i cada noia. Acompanyar-los en aquest procés individual,
La natura se’ns ofereix com un espai idoni per al treball de
que és on es pot fonamentar la seva seguretat personal i és
la dimensió espiritual. Desperta la capacitat d’admiració i el
el que fa possible que s’obrin als altres. Un procés que ens
desenvolupament de la sensibilitat pel món. Ens fa valorar
ha de permetre assaborir el valor de compartir la pròpia vida,
la senzillesa i el valor de l’esforç. Ens fa sentir humils i ens
fer equip, fer comunitat i ser feliç tot fent feliços els altres.
connecta harmònicament a la vida i a la Terra. Un espai per transcendir.
La
necessitat d’anar més enllà
Per això, la natura és un espai privilegiat on ajudar
La recerca del sentit de la vida és un desig pròpiament
els infants i joves a copsar les experiències vitals de plenitud
humà i comú en totes les persones, també en els nostres
i també de necessitat absoluta. Per exemple, es pot captar
nois i noies. Aquesta recerca varia segons els individus i
la plenitud quan s’ha culminat un ascens, quan s’ha assolit
les cultures. La visió de l’existència es pot construir entorn
un objectiu de grup, quan s’ha jugat a gust un joc...(i estem
del fet religiós o bé entorn d’una causa o també entorn de
cansats, però pletòrics!). La necessitat es pot experimentar
les dues alhora. Sigui com sigui, es defineix sempre en
quan ens trobem petits davant la natura imponent, quan ens
referència a “allò que no és només un mateix”, a un “més
sentim la part d’un tot, quan no podem fer quelcom sols,
enllà d’un mateix” (transcendència). Allò que ens mou, la
quan necessitem companyia per afrontar un perill, quan ens
causa que ens fa bellugar i el motiu pel qual estem disposats
sentim limitats... Ajudar a prendre consciència d’aquestes
a jugar-nos-la.
experiències és una font d’enriquiment molt important. 16
Una
actitud d’agraïment
Com a educadors, els infants i els joves (i fins i tot les seves famílies!) són la manifestació d’aquesta dimensió transcendent. La nostra principal actitud ha de ser, doncs, de respecte, d’admiració, de contemplació i d’agraïment pels infants i joves que acompanyem en cadascuna de les unitats! En aquest document us oferim una guia del treball de l’espiritualitat en cadascuna de les branques. Partim de les característiques psicològiques de l’edat i dels dinamismes del mètode per donar pistes per al treball de l’espiritualitat a la branca.
Breu perfil psicològic i d’aprenentatge d’aquestes edats (6-7 anys) 1.
Estan força sotmesos al que perceben de manera immediata, encara no utilitzen la lògica adulta, el pensament deductiu i inductiu, i predomina la intuïció. Per això mateix són dependents i necessiten l’adult que els doni seguretat. Tot i així, 17
18
El treball de l’espiritualitat a la branca de CastOrs
19
CastOrs
és l’edat en què comencen a canviar per passar a la reflexió i l’empatia. Va desapareixent el “pensament màgic”, però encara hi és molt present.
2.
Van aprenent i millorant el seu control emocional, però a vegades tenen sobtats canvis d’humor que els fan rebutjar-ho tot i no voler res, seguits de penediments i apropament social. Solen ser molt sensibles a les reaccions dels adults envers les seves accions o els seus errors.
3. Encara són força individualistes. 4. Comencen a dominar les emocions davant dels altres i les pors. 5. Comencen a desenvolupar la consciència d’ells mateixos i la consciència moral. Es van sentint més responsables de les seves accions. 6. Es distreuen amb facilitat, i la impulsivitat els fa no percebre els perills.
20
9. Aprenen a llegir i escriure, i s’inicien en el càlcul. 10. Mostren curiositat per les coses. Sovint pronuncien la frase: “Per què...?”. 11. S’interessen per la natura, els animals i les plantes
7. En el joc gasten molta energia física, i normalment en respecten les normes establertes.
Potencialitats espirituals del mètode a Castors
8. Tenen esperit de participació i cooperació. Aprenen a tenir iniciativa.
1. El petit grup (Escamot): És on cadascú pren responsabilitats al seu abast i on es fomenten les iniciatives
CastOrs de tots. El petit grup permet al nen/a desenvolupar-se amb un rol diferent de l’adquirit en les dinàmiques del gran grup. Aprèn que no hi ha persones més important que altres, sinó responsabilitats compartides i moments de creixement diferents. Comença a fer experiència de servei i d’acollida. Al petit grup és més fàcil donar valor a les coses fetes i a la cooperació. També permet fomentar i revisar els compromisos adquirits en el grup. 2. El projecte (Presa): Dins la mesura de l’edat, els Castors també poden treballar per mitjà de projectes de certa durada. El projecte desvetlla el sentiment de col·lectiu, d’interdependència, en una edat en què són força individualistes. També desvetlla el protagonisme, el sentir-se actius: han triat el projecte, el duen a terme i el senten seu. 3. El joc democràtic: Tots els membres de la unitat participen en la presa de decisions que afecten tot el grup. Aprenen a pensar en el bé comú, en el millor per al grup i no necessàriament per a un mateix. Aprenen a escoltar-se, respectar-se i posar-se d’acord. 4. L’acompanyament del progrés personal: Els
Caps acompanyen el creixement de cada nen/a i l’ajuden a reconèixer-lo. L’acompanyament potencia el desig de fer-se gran i fer-se complet, i ajuda a discernir què el fa feliç i què no. L’acompanyament positiu, que valora el creixement per sobre dels errors, ajuda el nen/a a valorar les seves accions, a reconèixer els seus sentiments (i posar-los noms), i a sortir d’ell mateix. 5. La Promesa: És el moment d’explicitació i celebració del progrés personal. La Promesa ajuda el nen/a a donar-se que fa un camí cap a algun lloc, amb algun model, i comença a viure que aquest camí té en compte els altres, a més del meu potencial. Ajuda a descobrir que l’esforç i la felicitat no són incompatibles. La Promesa ofereix l’experiència de celebrar (i, per tant valorar i fer-ne festa) coses com el creixement i la voluntat compartida. 6. Les excursions i els campaments: És potser el moment més fort del curs, on es manifesta el progrés del grup i de cadascú. Entre moltes altres coses, les sortides i els campaments ofereixen espais de contemplació de la Natura, de meravella. Ofereixen també moments de cooperació davant les necessitats. Afavoreixen el creixement perquè treuen el més bo de cadascú en trobar-se sense les 21
CastOrs crosses habituals (els pares, els germans, les joguines, la televisió...). Al mateix temps és un moment perquè s’adonin que porten dins els éssers estimats, especialment els pares. Aquest experiència bàsica de presència – memòria - enyorança que prové d’estimar, és important no inhibir-la sinó acompanyarla, per poder-la recuperar en altres passos del camí espiritual. Pistes per a l’educació en la
dimensió espiritual a Castors A partir dels trets psicològics de l’edat, us donem algunes pistes sobre com utilitzar recursos i com enfocar l’educació de la dimensió espiritual a Castors. Entre parèntesi donem pistes per a aquells que vulguin educar des d’una opció explícitament cristiana. a. Com que encara funcionen molt amb “pensament màgic”, és bo que la utilitzem amb honestedat (sense convertir-ho en mentida) per desvetllar-los sentiments i inquietuds. Els contes són una molt bona eina, si cal podem introduir-hi els noms i part de la realitat dels 22
mateixos nens/es. Els símbols també ens serviran per posar imatge a allò que és difícil d’explicar. Mirem de no xafar-los la guitarra desmitificant coses i rient-nos del llenguatge simbòlic. (Podem fer una introducció als símbols cristians, com servir-nos menjar els uns als altres. Algunes paràboles ens serviran per entrar en l’estimar de Jesús.) b. Com que tenen curiositat i encara tenen el desig d’acostar-se i preguntar al/la cap, no defugim les seves preguntes, fins i tot les més sorprenents o de més calat, encara que no hi tinguem una resposta clara. No passa res si contestem que no tenim una cosa clara. El millor és seguir preguntant-los què volen saber i per què. De vegades ells mateixos tenen les respostes! c. Podem aprofitar molts moments, com al mig del bosc o dalt d’un cim, per fer un comentari d’admiració, d’agraïment, o fer present algú de la unitat que no ha pogut venir. d. El joc és un element clau a Castors. El joc cooperatiu, i la resolució de conflictes en jocs competitius, són moments educatius que podem aprofitar.
CastOrs e. Els “bona nits” i revisions del dia permeten repassar: Què hem fet? Què ens ha agradat més? Per què? Si el/la cap s’hi posa com un més, els ajudarà a anar descobrint quines coses ens fan créixer i ens fan més feliços. (Podem presentar un Jesús que és viu perquè ens parla a cadascú al cor i ve sempre amb nosaltres, també en allò que vivim en la unitat. Un Jesús que treu el cap en cada gest d’estimació que vivim).
valor a l’experiència de sentir-se estimats, protegits, mimats, per aquelles persones que els estimen, a casa i al cau. En aquestes edats els podem valorar la dependència, a la vegada que acollim i esperonem els progressos en autonomia personal com a senyal que es fan grans.
f. En aquesta edat comença a aparèixer l’empatia, la capacitat (natural) de posar-se en el lloc de l’altre i vibrar amb les seves alegries i patiments. Abans de fer el pas cap a l’empatia amb el món, amb els altres en sentit més genèric, podem utilitzar les revisions i molts moments espontanis per desvetllar l’empatia entre nens/es, entre grups o, si s’escau, entre unitats (si alguna altra unitat ha viscut un moment difícil o si ofereix algun final de projecte a l’agrupament) . (Podem presentar un Jesús amic dels amics i alhora preocupat pels altres.) g. Com que encara són poc autònoms, val la pena donar 23
apunts...
24
El treball de l’espiritualitat a la branca de LlOps i Daines (LLiD)
25
LlOps i Daines Breu perfil psicològic i d’aprenentatge d’aquestes edats (8-11 anys) 1. Mostren interès i curiositat per descobrir tot allò que els envolta. 2. Tenen interès per tot allò que pot abraçar el seu coneixement i imaginació. 3. Aprenen a través del joc. 4. Encara tenen poca capacitat d’abstracció.
11. Van assumint normes de convivència i compenetració amb la resta del grup (en aquesta etapa és molt important la creació d’hàbits). 12. Guanyen capacitat per assumir responsabilitats personals de manera puntual. 13. Mostren una gran capacitat d’admiració i de fascinació.
5. Raonen bàsicament a partir de les pròpies experiències.
14. Solen tenir una capacitat intuïtiva en relació als aspectes misteriosos dels fenòmens i de les coses.
6. Mostren una bona disposició per arribar, a través d’una relació lúdica, al màxim de les seves possibilitats.
15. Comencen a necessitar raonaments vàlids per justificar qualsevol actuació.
7. Tenen més autonomia i mostren una millora de la psicomotricitat. 8. Van guanyant confiança en ells mateixos. 9. Desenvolupen els principis d’estimació gratuïta i sentiment del deure. 26
10. Comencen a descobrir el valor del sacrifici personal en benefici del grup (descentralització del jo).
Potencialitats espirituals del mètode a LLiD 1. El petit grup (Sisena): És on cadascú pren responsabilitats al seu abast i on es fomenten les iniciatives
LlOps i Daines de tots. El petit grup permet al nen/a desenvolupar-se amb un rol diferent de l’adquirit en les dinàmiques de gran grup, i hi va desplegant la seva autonomia. Aprèn que no hi ha persones més important que altres, sinó responsabilitats compartides i moments de creixement diferents. Comença a fer experiència de servei i d’acollida. El petit grup permet fer vivència de comunitat com a col·lectiu per treballar però també on tenim cura uns dels altres.
2. El projecte (Cacera): Els LLiD escullen un projecte, el planifiquen, el duen a terme i el revisen. El projecte desvetlla el sentiment de col·lectiu, d’interdependència. També desvetlla el protagonisme, el sentir-se actius: han triat el projecte, el duen a terme i el senten seu. La tria del projecte suposa un aprenentatge de la iniciativa, del respecte, del consens. 3. Les excursions i els campaments: Són moments molt forts del curs, on es manifesta el progrés del grup i de cadascú. Entre moltes altres coses, les sortides i els campaments ofereixen espais de contemplació de la Natura, de meravella. Ofereixen també moments de cooperació
davant les necessitats. Afavoreixen el creixement perquè treuen el més bo de cadascú en trobar-se sense les crosses habituals (els pares, els germans, les joguines, la televisió...).
4. La reunió d’unitat, assemblea: És la reunió solemne de tota la unitat per planificar o revisar una activitat, per felicitar un progrés o per analitzar una dificultat. Les reunions d’unitat poden ajuda el noi/a a conèixer-se millor i acceptar com el veuen els altres; podem vetllar perquè potenciïn l’autoestima del noi/a i del grup. Ens caldrà subratllar la importància del creixement de cadascú i del grup en totes les dimensions, en un procés on cadascú és responsable i a la vegada depèn dels altres.
5. La mítica/eix d’animació: És com un entorn simbòlic en el qual podem situar totes o moltes de les activitats que es faran al cau durant el curs, i el progrés personal de cada noi/a. La mítica per excel·lència durant molt de temps ha estat “El Llibre de la Selva”. En realitat, però, podríem trobar molts contes i rondalles (o temes diversos) al voltant dels quals establir una mítica. La mítica obre el noi/a a tot un món de simbologia, i l’estimula 27
LlOps i Daines a inventar, relacionar, expressar, admirar, sense que això el desarreli de la realitat. Ofereix models i referents que ajuden a créixer i a formar-se un criteri de les coses.
6. La Promesa o compromís: És el moment d’explicitació i celebració del progrés personal. La Promesa ajuda el noi/a a donar-se que fa un camí cap a algun lloc, amb algun model, i comença a veure que aquest camí té en compte els altres, a més del meu potencial. Ajuda a descobrir que l’esforç i la felicitat no són incompatibles. La Promesa explicita la intenció del noi/a de progressar, i ofereix l’experiència de celebrar (i, per tant valorar i fer-ne festa) coses com el creixement i la voluntat compartida. Dóna un sentit d’esforç i protagonisme en la pròpia vida.
Pistes per a l’educació en la dimensió espiritual a LLiD A partir dels trets psicològics de l’edat, us donem algunes pistes sobre com utilitzar recursos i com enfocar l’educació de la dimensió espiritual a LLiD. Entre parèntesi donem pistes per a aquells que vulguin educar des d’una opció explícitament cristiana. a. Com que encara estan oberts al món de la imaginació, que complementa el del coneixement, és bo que utilitzem 28
la imaginació per desvetllar-los sentiments i inquietuds. Els contes són una molt bona eina, si cal introduint-hi els noms i part de la realitat dels mateixos nens/es. Els símbols també ens serviran per posar imatge a allò que és difícil d’explicar. Vigilarem de no xafar-los la guitarra desmitificant coses i rient-nos del llenguatge simbòlic. (Podem fer una introducció als símbols cristians, com servir-nos menjar els uns als altres. Podem desxifrar el llenguatge simbòlic dels Evangelis i del mateix Jesús. Algunes paràboles ens serviran per entrar en l’estimar de Jesús. Podem fer pregàries i celebracions participatives amb símbols que atraguin la seva capacitat d’admiració i imaginació, i on puguin expressar la seva creativitat.)
LlOps i Daines b. Com que tenen curiositat i encara tenen el desig d’acostar-se i preguntar al/la cap, no defugim les seves preguntes, fins i tot les més sorprenents o de més calat, encara que no hi tinguem una resposta clara. No passa res si contestem que no tenim una cosa clara. El millor és seguir preguntant-los què volen saber i per què. De vegades ells mateixos tenen les respostes! c. Podem aprofitar molts moments, com al mig del bosc o dalt d’un cim, per fer un comentari d’admiració, d’agraïment, o fer present algú de la unitat que no ha pogut venir. d. El joc és encara un element clau a LliD. El joc cooperatiu, i la resolució de conflictes en jocs competitius, són moments educatius que podem aprofitar. El joc ens donarà vivència d’èxit i fracàs, que podem aprofitar en l’aprenentatge de valorar el que som més enllà de les circumstàncies del moment, i de sospesar el veritable valor de les coses. Això els ajudarà a situar-se davant els moments tristos i alegres de la vida.
També els ajudarà a ser observadors del que viuen ells i els altres, i a posar noms a les emocions i expectatives. És bo que el/la cap aporti empatia a les revisions. (Podem presentar un Jesús que és viu perquè ens parla a cadascú al cor i ve sempre amb nosaltres, també en allò que vivim en la unitat. Un Jesús que treu el cap en cada gest d’estimació que vivim. Un Jesús amic dels amics i alhora preocupat pels altres.) f. Tot i que comencen a demanar explicacions lògiques i justificacions, és bo que el/la cap mostri que, darrera les raons de les coses (i les normes), hi ha una estimació incondicional i una confiança en cada noi/a i en el grup. És bo que es busquin espais per expressar-ho (p. ex. en un Gran Boom, o en una festa de final de Cacera). (Podem presentar un Déu “amic i Pare amorós”, algú que comprèn els nostres errors i que confia en nosaltres.) g. Com que comencen a tenir noció del món, podem començar a posar els nois/es en sintonia amb altres realitats del món o del país. Per exemple, al voltant de la taula podem valorar el que tenim. Això es pot combinar amb el treball dels hàbits i actituds a l’hora de menjar.
e. Els “bona nit” i revisions del dia permeten repassar: Què hem fet? Què ens ha agradat més? Per què? Si el/la cap s’hi posa com un més, els ajudarà a anar descobrint quines coses ens fan créixer i ens fan més feliços. 29
apunts...
30
El treball de l’espiritualitat a la branca de Rangers i NOies Guia (RiNG)
31
Rangers i NOies Guia Breu perfil psicològic i d’aprenentatge d’aquestes edats (12-14 anys) 1. Pel que fa al desenvolupament de la intel·ligència, comencen a adquirir un pensament lògic, altrament dit raó crítica. 2. Guanyen en capacitat per adquirir compromisos a curt termini. 3. Comencen a diferenciar-se de la família. 4. Comencen a sentir la necessitat de trencar amb els motlles establerts, tot i que a la vegada són fàcilment influenciables per la propaganda i l’entorn. 5. Comencen a tenir capacitat d’abstracció, però amb raonaments encara molt subjectius. 6. Poden experimentar certa crisi d’identitat, que els pot dur a tancar-se en ells mateixos.
32
7. Sovint mostren una actitud feixuga i acomodada, que és en realitat una defensa davant de la inseguretat provocada per tots els canvis que estan vivint.
Potencialitats espirituals del mètode a RiNG: 1. El petit grup (Patrulla): És clau per refermar la seguretat de les decisions preses, perquè dóna un abric de tracte personal i d’empenta de grup. Dins el petit grup el noi/a podrà fer experiència de descoberta de l’altre, sortir del seu tancament, esvair les pors i inseguretats, identificar-se amb els problemes dels altres, respectar totes les opinions, consensuar actuacions... 2. El projecte (Expedició): Són capaços d’escollir projectes i tirar-los endavant conjuntament, des de la planificació inicial fins a la revisió final. Amb el projecte aprenen la importància de l’esforç i de la responsabilitat, i hi fan experiència del gust de sentir-se actius i protagonistes. El projecte els planta davant de la satisfacció pel treball ben fet, i també de l’aprenentatge dels errors.
Rangers i NOies Guia l’imprevist, de prendre decisions sobre la marxa, de comptar amb les potencialitats i les limitacions de tots els membres de la unitat. 4. Els serveis: Molt importants per la motivació en aquesta etapa en què sembla que res els pugui entusiasmar. Amb activitats de servei, els nois/es descobreixen la importància i utilitat del seu voluntariat, la riquesa i gratificació que suposa fer alguna cosa de forma gratuïta. Els permet fer una primera experiència concreta d’opció i acció a partir d’uns valors.
3. Les excursions, els campaments i les rutes: Són moments fonamentals de mobilització, d’esforç i descoberta, on es manifesta el progrés del grup i de cadascú. A les excursions i campaments podem ensenyarlos a contemplar, admirar i respectar la natura, i sentir-se’n part. Ens ofereixen moments de cooperació davant les necessitats. Afavoreixen el creixement perquè treuen el més bo de cadascú en descol·locar respecte els lligams del consum, l’estètica i les afeccions, i valorar el que som. Les rutes són ocasions boníssimes per fer experiència de
5. El Raid: L’aventura de poder autogestionar-se durant un temps és molt atractiva en aquesta etapa en què es comencen a diferenciar dels adults. El Raid els ajuda a descobrir la seva identitat individual, a conèixer-se més i millor, a descobrir la seva pròpia reacció davant de certes dificultats, a posar nom a les seves pors i a creure’s capaç de superar-les sense la intervenció dels adults. 6. La Promesa o compromís: És un moment d’explicitació del progrés personal. La Promesa planteja al noi/a el repte de posicionar-se i de preguntar-se què el mou. L’ajuda a adonar-se que fa camí cap a algun lloc, i que en 33
Rangers i NOies Guia aquest camí els altres són molt importants. Amb la Promesa el noi/a pren un compromís davant dels altres però que li demana una coherència interna que només ell/a podrà validar. La Promesa el posa en sintonia amb els companys a partir d’allò més essencial que comparteixen com a persones, i li ofereix l’experiència de celebrar (i, per tant valorar i fer-ne festa) coses com el creixement i la voluntat compartida. 7. L’acompanyament del progrés personal: Amb confiança, respecte i proximitat, els caps acompanyem el creixement de cada noi/a, l’hi valorem i l’ajudem a reconèixerlo. És bo que el nostre sigui un acompanyament positiu, d’invitació i de referent més que de reny i culpabilització. És bo que el noi/a se senti acompanyat per algú que no el jutja, que creu fermament en ell/a, que ha apostat per ell/a, i que el vol ajudar a ser més complet i més coherent amb la persona que vol arribar a ser.
Pistes per a l’educació en la dimensió espiritual a RiNG
34
A partir dels trets psicològics de l’edat, us donem algunes pistes sobre com utilitzar recursos i com enfocar l’educació de la dimensió espiritual a RiNG. Entre parèntesi donem pistes per a aquells que vulguin educar des d’una opció explícitament cristiana. a. Podem ajudar-los a construir relacions amb els altres que els ajudin a sortir d’ells mateixos, a descobrir que l’amistat els dóna riquesa, els ajuda a donar el millor de cadascú i els fa més feliços. Podem ajudarlos a descobrir i acceptar que les persones podem ser meravelloses amb els altres però també podem fer-los mal, fins i tot sense voler-ho. En aquest sentit, ens caldrà estar molt atents als rols que es fan al grup, i que no hi hagi nois/es que pateixin. (Com que en aquesta etapa és molt remarcable la influència del grup, podem ajudar-los a descobrir que el rostre de Déu el trobem en els companys i companyes del mateix grup, que Déu no és algú eteri ni abstracte, sinó que és present i concret en les persones que ens envolten i especialment en aquells i aquelles que s’ho passen pitjor).
Rangers i NOies Guia b. Com que en aquesta etapa es desvetlla una gran capacitat crítica cal que nosaltres els fem adonar sovint del seu grau de compromís amb els valors que ens identifiquen, que puguin valorar si són coherents o no amb allò que creuen i proclamen; també ens caldrà ajudar-los a fer crítica constructiva i respectuosa amb els altres encara que no pensin com nosaltres. En aquest sentit, la nostra estima incondicional a cadascun d’ells/ es dirà molt més que cap discurs. c. Molts nois i noies en aquesta edat, encara que els costa percebre-ho i reconèixer-ho, tenen una gran necessitat de fer silenci perquè queden aclaparats per la multitud de canvis que se succeeixen al seu voltant i també en el seu interior. Per això és bo potenciar en la vida de la unitat els espais de conversa serena i silenci, sense necessitat d’arribar a cap conclusió però donant la possibilitat al noi/a que pugui ordenar dins del seu cap tot el que sap, el que creu, el que sent, el que desconeix i, fins i tot, el que tem. (Podem aprofitar per plantejar i introduir el sentit cristià de la pregària a través d’experiències comunitàries, com
les de Taizé. Alhora, connectar la necessitat de pregària com un element vinculat a l’acció). d. Mostrem als nois/es que l’opció que els proposem no viu dels discursos sinó de l’experiència i de la implicació que moltes persones fan de la seva vida al servei dels altres. Podem presentar-los testimonis i referents, directament o deixant que els descobreixin en visitar alguna entitat que estigui duent a terme alguna activitat que tingui relació amb els objectius del curs o del projecte. (És important destacar que la nostra fe és una fe encarnada i implicada en el món. En el treball amb testimonis pot ser molt interessant d’escollir personatges que la seva opció de fe els ha dut a jugar-se la vida, a donar-ho tot...)
35
apunts...
36
El treball de l’espiritualitat a la branca de PiOners i Caravel·les (PiC)
37
PiOners i Caravel·les perfil psicològic i d’aprenentatge d’aquestes edats (14-17 anys)
Breu
1. És una època de canvis, molt dictats per les hormones. Es van adonant de com es consoliden els canvis del seu cos. També s’adonen que tenen canvis sovintejats en l’estat d’ànim i en la sensibilitat, i no sempre els és fàcil gestionar-ho. Això els pot dur a impulsos instintius amb poca capacitat de raonament i contenció.
els fa qüestionar l’autoritat i el llegat sociocultural, els fa començar a fer plans de futur i a tenir plantejaments idealistes i radicals.
6. Projecten moltes d’aquestes coses en el trencament generacional amb els pares, i canalitzen sentiments i afectes cap a fora de casa, fins i tot cap a adults que s’interessin per ells i els mostrin comprensió. 7. Al mateix temps, tenen inseguretat de cara al futur.
2. Al mateix temps, comencen a aprendre de veres el món que els envolta i comencen a adonar-se que tenen un lloc al món.
8. Necessiten afecte molt personalitzat, amics íntims. Necessiten estimar i ser estimats, tot i que ho viuen amb una barreja d’inseguretat i narcisisme.
3. És moment d’intentar noves experiències, sovint excitants, sovint amb risc.
9. Generalment necessiten que els altres tinguin una bona opinió d’ells, també estètica.
4. Hi ha una descoberta de la sexualitat. La vida genital i la sentimental van desacoblades, i a diferents ritmes entre nois i noies. 5. Tenen desig d’autoafirmació. Això els fa rebutjar l’infant que eren, els fa voler ser originals i rebels, 38
10. Passen etapes de mirar-se el melic, d’autoanalitzar-se i criticar-se. 11. En aquesta època es fixa la personalitat i els valors, i es van formant les conviccions (el codi ètic) i les opcions.
PiOners i Caravel·les 12. Hi ha una cerca del sentit social, una descoberta que l’altre (i el grup) els completa.
Els
més grans (16-17 anys):
1. Accepten millor el seu passat i són més tolerants amb els petits.
Potencialitats espirituals del mètode a PiC 1. El petit grup (Equip): És una unitat de vida i treball. Té una identitat pròpia. S’hi reparteixen les responsabilitats en funció del progrés personal i el rodatge. Pot topar amb les ganes dels nois/es de relacionar-se més amb el grup natural, on troben la confidència i el joc d’acceptació/seducció.
2. Són menys egocèntrics i amb més autocontrol. 3. Demanen més autonomia i mostren més capacitat autònoma. 4. Són més imparcials, tot i que encara idealistes i radicals. 5. Pensen més sovint sobre conceptes globals com la justícia, la història, la política o el patriotisme. 6. Els agrada més el debat. 7. Tenen plans personals de futur més concrets (estudis, professió), i es comencen a plantejar el seu paper a la societat quan siguin adults.
El petit grup permet els nois/es autoafirmar-se tot oferint-se. Hi poden trobar el seu rol menys lligat a les dinàmiques del gran grup, més original, i al mateix temps fer experiència de servei i d’acollida. Al petit grup, l’altre, que no ha estat triat, guanya un sentit més absolut i gratuït, de menys conveniència o necessitat afectiva. I s’hi comença a fer experiència que les conviccions porten a les opcions, i que poden ser actius fent propostes, assumint responsabilitats, sent crítics, organitzant. 2. El projecte (Empresa): Els caldrà proposar-lo, triar-lo en funció de determinats criteris, planificar-lo, dur-lo a terme i revisar-lo. El projecte dóna l’oportunitat als nois/es d’entrar en contacte amb l’entorn (d’entrada amb el grup, després amb el món de fora del cau) amb responsabilitat i esperit 39
PiOners i Caravel·les actiu, a més de ganes de passar-s’ho bé. És una molt bona oportunitat per a la descoberta de realitats que interpel·lin els nois/es i els facin sortir de la seva immediatesa: necessitats socials, opcions personals de gent jove o adulta, iniciatives alternatives, una natura desconeguda... El procés del projecte és també escola per a la crítica constructiva, el consens (oposat a la llei de les majories), la descoberta que l’altre em complementa, el compromís personal. A banda del que se’n pugui treure de satisfacció per les pròpies capacitats personals i del grup (o de frustració per les limitacions), és bo que ens serveixi per ser agraïts amb els altres (cadascun dels altres) i amb la vida (l’altre absolut). És també una oportunitat per no ser resultadistes i valorar què hi hem viscut, què ens ha canviat, què hem descobert, què volem per al futur. 3. Els campaments de ruta: És una activitat alhora esportiva, de descoberta i de convivència. És un altre mitjà educatiu boníssim. Dóna una oportunitat extraordinària per descol·locar respecte els lligams del consum, l’estètica i les afeccions. Permet fer experiència de provisionalitat i despullament de forma molt natural. També d’entomar l’imprevist com a oportunitat. Dóna sentit de l’esforç gratuït, 40
fruit de l’admiració per l’entorn i l’esperit de superació. Dóna el millor marc per a la contemplació i l’admiració del que és immens i del detall de la creació, per a la connexió amb la Terra i, de retruc, amb el més fons de nosaltres. La ruta és també moment d’estar atent amb l’altre i de pensar en col·lectiu. I el millor lloc/temps per fer volar coloms i parlarnos de qui som i què volem.
La Promesa o compromís: És el moment 4. d’explicitació del progrés personal. És moment perquè el noi/a guanyi consciència que d’ell depèn la major part de la seva vida, del seu camí cap a la felicitat. És moment perquè descobreixi que autonomia implica compromís i opció, i que allò que fa té repercussió en els altres. És moment perquè s’adoni que hi ha moltes maneres de posicionarse davant les oportunitats, les relacions i les dificultats, i que es qüestioni quina és la que més feliç el farà i per què. És moment per aprendre a rellegir la pròpia vida i el propi progrés. I és moment, també, per celebrar l’espiritualitat escolta i sentir-se part d’una comunitat que transcendeix el grup i fins i tot el temps en què viu. 5. L’acompanyament del progrés personal: És la
PiOners i Caravel·les que li tenim confiança. L’experiència del cap, compartida amb naturalitat, és un testimoni per al noi/a, no pas de perfecció, sinó de maduració, d’opcions davant de cruïlles, de conviccions, d’iniciativa, de dubtes i pors, d’acceptació dels entrebancs, d’espiritualitat... En una època de la vida en què els adults de referència han “entrat en crisi” els caps som, o podem ser, els “adults més propers”.
Pistes per a l’educació en la dimensió espiritual a PiC
tasca constant dels caps de no descuidar cap membre de la unitat i vetllar perquè se senti acompanyat de forma individual. Als caps ens correspon d’estar atents a allò que no sempre és visible en la dinàmica de la unitat. El noi/a agrairà que, de tant en tant, el cap s’interessi per ell/a i les seves coses de forma personal. Amb confiança i valorant allò que el noi/a vulgui compartir-nos. També serà bo que el/la cap pugui compartir trossets de la seva vida, mostrant al noi/a
A partir dels trets psicològics de l’edat, us donem algunes pistes sobre com utilitzar recursos i com enfocar l’educació de la dimensió espiritual a PiC. Entre parèntesi donem pistes per a aquells que vulguin educar des d’una opció explícitament cristiana. a. Com que experimenten canvis personals, i a més volen ser originals i explorar noves coses, és bo que mirem d’introduir recursos diferents dels que hem utilitzat en branques anteriors. Podem recórrer a símbols i dinàmiques que, ben portats, poden ajudar a fer sortir el que els nois/es porten dins: un pa o pa de pessic que es 41
PiOners i Caravel·les va passant, una abraçada que es va passant, un foc on cremem compromisos, fotos comentades... (Es poden despullar alguns símbols litúrgics, com en un retorn a les primeres comunitats) b. Com que viuen amb cert rebuig el que se’ls imposa, és bo que el/la cap aporti el seu testimoni, pensaments, sentiments, com un més, no es limiti a demanar i dirigir. Fins i tot en moments inesperats, com a dalt d’un cim, el/la cap pot sorprendre amb un comentari d’admiració, d’agraïment, o de fer present algú de la unitat que no ha pogut venir. c. Com que tenen tendència a l’autocrítica contundent però desmobilitzadora, és bo que donem a les revisions, reflexions, “bona nits”, un to positiu, d’agraïment i de valoració del que hem crescut i podem créixer. (Podem presentar un Déu que se’ns fa present en els esforços, les troballes, les dificultats, les ajudes que vivim en la unitat. Déu actua en la nostra vida, és la força del nostre desenvolupament!) d. Com que comencen a prendre consciència del món i a interessar-se per les grans qüestions socials, podem 42
ampliar la nostra mirada més enllà de la unitat i de tant en tant fer present, per exemple en els “bon dia” i “bona nit”, altres realitats del món, sobretot dels que pateixen. En aquesta edat podem anar introduint una “espiritualitat social” que dóna una mirada al món no des dels tòpics, els prejudicis i la fredor de la informació, sinó des de l’essència de la persona. (Podem presentar un Jesús revoltat i compromès contra la injustícia, un Pare-Mare que ens fa tots de la mateixa pasta i dignitat) e. Com que tenen plantejaments idealistes i radicals, encara poc madurats, és bo donar-los elements de descoberta que els desconcertin però els atraguin. Podem presentar-los testimonis de vida i opció. (També algun testimoni que viu de manera integrada fe i vida) f. Com que demanen autonomia, proposem-los de preparar, en petits grups, els “bon dia” i “bona nit” (p.ex. a partir del que s’ha viscut o volem viure aquell dia al campament), o revisions (ensenyant-los a no quedar-se en l’anàlisi dels resultats). (O pregàries)
El treball de l’espiritualitat a la branca de Truc
43
truc Breu perfil psicològic i d’aprenentatge d’aquestes edats (17-19 anys) 1. Tenen més autocontrol i s’estimen més l’autogestió. 2. Tot i la capacitat autònoma, solen voler adults de referència. 3. Són més imparcials, tot i que encara idealistes i radicals. 4.
Van forjant les pròpies conviccions en el marc dels debats sobre qüestions d’actualitat i sobre conceptes globals com la justícia, la història, la política o el patriotisme
5.
És el moment de donar resposta al futur (començaran o han començat carrera) i el paper a desenvolupar en la societat quan siguin adults els preocupa més seriosament.
Els més grans: 1. Van fent-se capaços d’orientar la seva vida i van 44
integrant tots els aspectes de la seva personalitat.
2. Són més reflexius i analítics. És una bona època per a l’aprenentatge intel·lectual. 3.
Tenen idees i iniciatives pròpies, però no deixen de ser idealistes; els seus ideals comencen a aclarirse. D’aquí surt el desig de comprometre’s. Descobreixen les ideologies, i s’orienten per un ideari polític.
4. Els valors comencen a tenir una jerarquia, i normalment destaca al capdamunt el valor de la justícia. Rebutgen la imposició. 5. L’autonomia que han guanyat els du a integrar a les seves conviccions personals els valors presentats per la societat, la religió, el grup, i l’ambient de treball. 6. Des del punt de vista afectiu i sexual, comencen a experimentar un amor adult. L’amor no és per ells un simple passatemps, una necessitat social, una fugida o una compensació, sinó un compromís seriós i respectuós amb la persona que s’estima. 7. Se solen produir transformacions profundes
truc
en el pensament religiós. Passen a opinar sobre la religió amb arguments més ben motivats i fonamentats. Poden accentuar la crítica sobre formes institucionals que perceben com a oposades als ideals. Són freqüents en aquesta època els dubtes religiosos. A alguns joves les seves conviccions religioses els ajudaran a refermar els valors, adquirir seguretat en ells mateixos i confiança en les seves possibilitats.
Potencialitats
espirituals del mètode a Truc 1. La vida en equip (colla): Continua sent una unitat de vida i treball amb identitat pròpia. S’hi reparteixen les responsabilitats en funció del progrés personal i el rodatge. L’equip permet els nois/es autoafirmar-se tot oferint-se. A l’equip poden trobar el seu rol més original, i al mateix temps fer experiència de servei i d’acollida. L’equip és un nucli d’acompanyament entre iguals, d’interessar-se per l’altre potenciar-se mútuament. S’hi assaja l’acompanyament mutu de la vida adulta. I s’hi comença a fer experiència
que les conviccions porten a les opcions, i que poden ser actius fent propostes, assumint responsabilitats, sent crítics, organitzant; és un “lloc bo” per poder llançar-se a viure amb compromís i implicació vers la comunitat. 2. Les descobertes: Ajuden a adonar-se que hi ha persones de vàlua que ajuden a configurar la societat i donen “valor afegit” als pobles i les societats. Ens caldrà ajudar a verbalitzar el “xoc” o les impressions d’algunes descobertes. 3. La proposta de servei: Dóna l’oportunitat als nois/ es d’entrar en contacte amb el teixit social, l’entorn, les necessitats socials, les opcions personals d’altres joves o adults, d’altres iniciatives alternatives... També és escola per a la crítica constructiva, el consens (oposat a la llei de les majories), la descoberta que l’altre em complementa, el compromís personal. A banda del que se’n pugui treure de satisfacció per les pròpies capacitats personals i del grup (o de frustració per les limitacions), és bo que ens serveixi per ser agraïts amb els altres (cadascun dels altres) i amb la vida (l’altre absolut). És també una oportunitat per no ser resultadistes i valorar què hi hem viscut, què ens ha canviat, què hem descobert, què volem 45
truc per al futur. 4. Els campaments de ruta: És una activitat alhora esportiva, de descoberta i de convivència. És un altre mitjà educatiu boníssim. Dóna una oportunitat extraordinària per descol·locar respecte els lligams del consum, l’estètica i les afeccions. Permet fer experiència de provisionalitat i despullament de forma molt natural. Dóna sentit de l’esforç gratuït, fruit de l’admiració per l’entorn i l’esperit de superació. Dóna el millor marc per a la contemplació i l’admiració del que és immens i del detall de la creació, per a la connexió amb la Terra i, de retruc, amb el més fons de nosaltres. La ruta és també moment d’estar atent amb l’altre i de pensar en col·lectiu. I el millor lloc/temps per fer volar coloms i parlar-nos de qui som i què volem. 5. La Promesa o compromís: És el moment d’explicitació del progrés personal i de l’opció de vida. És moment perquè el noi/a guanyi consciència que d’ell depèn la major part de la seva vida, del seu camí cap a la felicitat. És moment perquè descobreixi que autonomia implica compromís i opció, i que allò que fa té repercussió en els altres. És moment perquè s’adoni que hi ha moltes maneres de posicionar-se davant les oportunitats, les relacions i les 46
dificultats, i que es qüestioni quina és la que més feliç el farà i per què. És moment per aprendre a rellegir la pròpia vida i el propi progrés. I és moment, també, per celebrar l’espiritualitat escolta i sentir-se part d’una comunitat que transcendeix el grup i fins i tot el temps en què viu. 6. L’acompanyament del progrés personal: És la tasca constant dels animadors/es de no descuidar cap membre de la unitat i vetllar perquè se senti acompanyat de forma individual. Als animadors/es ens correspon d’estar
truc atents a allò que no sempre és visible en la dinàmica de la unitat. El noi/a agrairà que, de tant en tant, ens interessem per ell/a i les seves coses de forma personal. Amb confiança i valorant allò que el noi/a vulgui compartir-los. També serà bo que l’animador/a pugui compartir trossets de la seva vida, mostrant al noi/a que li té confiança. L’experiència de l’animador/a, compartida amb naturalitat, és un testimoni per al noi/a, no pas de perfecció, sinó de maduració, d’opcions davant de cruïlles, de conviccions, d’iniciativa, de dubtes i pors, d’espiritualitat...
Pistes per a l’educació en la dimensió espiritual a Truc A partir dels trets psicològics de l’edat, us donem algunes pistes sobre com utilitzar recursos i com enfocar l’educació de la dimensió espiritual a Truc. En cursiva donem pistes per a aquells que vulguin educar des d’una opció explícitament cristiana. a. És bo treballar amb símbols que vinculin la dimensió personal amb la dimensió social de la persona: formem part d’un tramat social, la societat és com és perquè
nosaltres també hi som. Podem recórrer a símbols i dinàmiques que, ben portats, poden ajudar a fer sortir el que els nois/es porten dins: un pa o pa de pessic que es va passant, una abraçada que es va passant, un foc on cremem compromisos, foto-llenguatge que ajuden a verbalitzar sentiments i situacions personals... (Treballar la “colla de Jesús” en els Fets dels Apòstols. Retorn a les primeres comunitats i la seva manera de viure i compartir) b. Com que viuen amb cert rebuig el que se’ls imposa, és bo que l’animador/a aporti el seu testimoni, pensaments, sentiments, com un més, no es limiti a demanar i dirigir: no és un col·lega, però tampoc un dirigent; és una amic que fa costat. Fins i tot en moments inesperats, com a dalt d’un cim, una Jamboree,… l’animador/a pot sorprendre amb un comentari d’admiració, d’agraïment, o de fer present algú de la unitat que no ha pogut venir, pot valorar la diversitat com a suma de la unitat,… (Treballar el sentit d’Església com a comunitat de comunitats. El sentit de tots som diferents però, per Déu, fills i per tant germans. Déu organitza les coses d’una altra manera a la que ho fem nosaltres: valora la petitesa, veu
47
truc més enllà del que arribem a veure nosaltres…) c. Com que tenen certa tendència a l’autocrítica contundent però desmobilitzadora, és bo que ajudem a donar a les revisions, reflexions, “bona nit”, un to positiu, d’agraïment i de valoració del que hem crescut i podem créixer. (Podem presentar un Déu que se’ns fa present en els esforços, les troballes, les dificultats, les ajudes que vivim en la unitat.) d. Com que han descobert entitats, grups i realitats compromeses en el món i en la voluntat de canviar-lo, podem ampliar la nostra mirada més enllà de la unitat i fer present en els “bon dia” i “bona nit” altres realitats del món, sobretot dels qui pateixen o dels qui treballen com nosaltres. (Podem presentar un Jesús revoltat i compromès contra la injustícia, els Jesús de l’Evangeli, compromès amb els exclosos, un Pare-Mare que ens fa tots de la mateixa pasta i dignitat). e. Com que tenen plantejaments idealistes i radicals, encara en recerca, és bo que els oferim elements de descoberta que els desconcertin però els atraguin. 48
Podem presentar-los testimonis de vida i opció. (També algun testimoni que viu de manera integrada fe i vida) f. Com que es troben en un moment de decisions personals importants (a què dedicar-se, començar a treballar o no, fer parella, fer o no de cap...), és bo que els acompanyem en aquest moment i els facilitem espais per comentar i també espais de silenci i de reflexió personal. El grup és important, però prenen consciència que els toca fer opcions individuals sense que això hagi de comprometre la cohesió del grup. Ens caldrà ajudar a trobar moments de contemplació i silenci: captard al campament, sortida del sol, silenci al capdamunt d’un cim tot contemplant la vall, matí de descoberta i soledat, escoltar el rierol que corre muntanya avall, convidar a descobrir el sentit de tot plegat, ajudar a sintonitzar la responsabilitat de les decisions vitals amb la pertinença a un tot. (Podem fer pregàries, en silenci o compartides, a partir del text de la Creació (Gènesi), de les diferents vocacions: Moisès, Isaïes, Amós, Josep, Maria, de passatges de l’Evangeli que són crida: la sal, el llevat, la casa sobre la roca. Podem ajudar a descobrir el desert com a espai necessari de trobada amb un mateix, de sentir-se
apunts...
protagonista de la pròpia vida.)
49
RecursOs Al següent enllaç http://elrebost.escoltesiguies.cat trobaràs recomanacions de llibres, pel·lícules, webs, dinàmiques, textos, presentacions, etc. per al treball de l’espiritualitat a la teva branca.
50
51
espiritualitat a les branques
52