Llum de la Pau de Betlem 2024
(14 - 17 anys)
Pioners i Caravel·les
Organitza juntament amb:
25 anys portant la Llum de la Pau, gràcies!
El desembre de 1999 un grup d’escoltes de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya va viatjar a Viena per a recollir la Llum de la Pau de Betlem Era la primera vegada i ho van fer juntament amb un grup d’scouts de Castella i Lleó, encara sota l’organització d’MSC. Després de repartirla a Barcelona, un grup de caps de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Ramon Nonat va dur-la a la seva ciutat, Sant Boi de Llobregat on, amb la col·laboració de l’Ajuntament, van fer-hi un petit acte per repartir la Llum a tothom qui volgués tenir-la a casa per Nadal, com a símbol de pau.
Ens fa molt feliços poder dir que 25 anys després, continuem portant la Llum de la Pau a Catalunya; que aquella iniciativa d’un grup de joves de Sant Boi, s’ha convertit en una data assenyalada per a escoltes i guies d’arreu de Catalunya i que la rebuda de la Llum ens serveix d’excusa per seguir posant el focus en tot allò que cal millorar i ho fem a través de materials pedagògics com els que tens a les mans.
Durant aquests anys hem treballat la pau des de molts punts de vista: hem reivindicat el dret a créixer i a viure en pau; a connectar-nos amb la pau i través d’ella; hem denunciat les morts a la Mediterrània; les guerres; ens hem acostat a la natura per a trobar-hi el lloc bo, hem promogut la pau “de quilòmetre zero” i un llarg etcètera que hem plasmat amb materials pedagògics. Recursos que queden perquè infants i joves puguin treballar l’espiritualitat des de diversos vessants, sempre acostant-se a la pau i amb un missatge clar: la pau la construïm entre totes i tots, també en el nostre dia a dia.
A més, aquest any volem que sigui ben especial i volem fer una cosa que ens encanta: donar les gràcies. Sovint demanem coses a la gent i preguem, però una vegada ho tenim, també tenim la voluntat de donar les gràcies. A la vegada, també riem les gràcies a algú que ens ha fet una broma i una persona pot estar plena de gràcia i que això la faci bona persona. “Gràcies”, una paraula amb mil significats. Ens encantarà descobrir quins significats troben des dels Castors i les Llúdrigues fins als Trucs. Promocionem les coses bones i les gràcies a qui ens ha acompanyat, ajudat o fet un favor.
Des de la comissió de la Llum de la Pau us convidem a parar un moment, a pensar a qui podem donar les gràcies, i a compartir-ho.
Gràcies per formar part de la Llum de la Pau a Catalunya i per molts anys més de poder-la rebre i compartir.
Comissió Llum de la Pau de Betlem 2024
Recurs 1
Cançó
CANÇÓ: “HUMANS”
d’Els Catarres
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=_ o8600mSA2U
Brilles, un far en la tenebra per navegants intrèpids
Per tots els qui no troben l'estrella polar.
Penses, i amb tu neixen idees, l'enginy de tots els savis
Una filosofia per sortir del fang.
Parles, i aquestes paraules agafen una força
Que mai ningú abans m'havia inspirat.
Lluites, per tot el que ens fa nobles, per tot el que ens fa lliures
I per aquesta causa et juro lleialtat.
Cantes, fas embogir els homes, el cant d'una sirena
Que es filtra i es propaga per la meva sang.
Creues el cel i les estrelles, enllà de les fronteres
Seguint l'instint de creure que no estem tan sols.
Tenim el puny, tenim el cor
Tenim la força i el valor
Tenim la llum
Tenim la sort
Tenim la força de l'amor (x2)
Remes, enmig de la tempesta i sembla que naufraguis
Però al límit de les forces mai et rendiràs.
Mates, per l'odi i les enveges, quan no vols reconèixer
Que l'amor és necessari, tant com respirar.
Cremes, la terra per on passes, quan t'omples de supèrbia
I ens deixes la tristesa entre monedes d'or.
Salves les ànimes trencades, millores quan perdones
No crec en Déus benignes, només crec en tu.
Tenim el puny, tenim el cor
Tenim la força i el valor
Tenim la llum
Tenim la sort
Tenim la força de l'amor (x2)
L'amor que ens eleva molt més enllà Lluny de les ombres
Lluny de les pors més fosques.
Recurs 2 Conte
“L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES”
de Jean Giono
A principis del segle XX, un jove caminava per una regió remota de la Provença, a França, on la terra estava devastada. No hi havia arbres ni vegatació, i els pobles estaven gairebé deshabitats. La sequera i l’erosió havien fet que la zona fos pràcticament inhabitable.
Durant el seu viatge, el jove va conèixer un pastor solitari, Elzéard Bouffier, que vivia en una petita cabana. Aquest pastor tenia una missió molt especial: cada dia, mentre cuidava el seu ramat, plantava arbres. Portava amb ell un sac de glans i un bastó per fer forats al terra. Cada dia, sense falta, plantava un centenar de nous arbres.
El jove va observar amb curiositat l’esforç constant d’aquest home solitari, que semblava fer una feina inútil. Com podia un sol home, sense ajuda, transformar aquella terra erma en un lloc verd? Però l’Elzéard no es desanimava. Sabia que no veuria el resultat complet del seu treball, però seguia plantant arbres amb paciència i determinació
Amb el pas dels anys, els arbres van començar a créixer. Primer van arribar els roures, després els faigs i els bedolls. Els rius que havien desaparegut van començar a fluir de nou, i la terra va recuperar la seva fertilitat. Les persones van tornar a viure a la regió, i els pobles que estaven mig abandonats es van omplir de vida
Tot això gràcies a la dedicació i la visió d’un sol home que, sense esperar res a canvi, va treballar per regenerar la terra. El seu acte d’amor per la natura i la humanitat va transformar completament aquell paisatge devastat.
PREGUNTES PER REFLEXIONAR
• Per què creieu que l'Elzéard
Bouffier va continuar plantant arbres tot i que sabia que trigaria anys a veure'n els resultats?
• Quin impacte creieu que va tenir el treball de l'Elzéard en la comunitat i en la natura?
• Com penseu que es va sentir l'Elzéard veient el canvi de la terra amb el pas dels anys?
• Què podem aprendre d’aquest conte per aplicar-ho a les nostres vides? En quins àmbits podem “plantar” alguna cosa que millori el futur dels altres?
• Com podem actuar per portar la pau i l'harmonia al nostre entorn, fins i tot si els resultats no es veuen immediatament?
Recurs 3
Dinàmica 1
"CADENA DE FAVORS"
Durant una setmana, cada membre del grup farà un favor a algú altre sense demanar res a canvi, animant a la persona a continuar la cadena amb algú altre. La setmana següent us podeu reunir per compartir experiències i reflexionar sobre com aquests petits gestos han contribuït a un entorn més pacífic.
Recurs 4
Dinàmica 2
"ESPAIS DE PAU"
MATERIAL
• Paper i bolígrafs per prendre notes (opcional)
• elèfons mòbils per fer fotografies (opcional)
DINÀMICA
Començarem explicant als joves que sovint busquem la pau en grans conceptes, però la pau també pot estar en els espais quotidians del nostre entorn. L’activitat d’avui consisteix a descobrir quins llocs del nostre barri o ciutat ens transmeten pau i per què.
Organitza una petita sortida pel barri, parc o entorn natural proper. Durant la passejada, demana als joves que observin amb atenció els espais pels quals passen i que reflexionin sobre quins llocs els fan sentir en pau. Pot ser una plaça tranquil·la, un banc sota un arbre, una església, un carrer silenciós o un racó verd.
Quan cada jove hagi trobat un lloc que li transmeti pau, demaneu-los que:
• S’aturin i passin uns minuts en aquell lloc, observant l’entorn i pensant en per què aquell espai els fa sentir en pau.
• Si tenen el mòbil, poden fer-ne una foto o, si ho prefereixen, poden prendre notes del que senten o veuen.
En acabat, torneu al punt de trobada. Cada jove pot compartir amb el grup quin espai ha escollit, què li ha fet sentir pau i per què creu que aquell lloc és especial. Si han fet fotos, poden ensenyar-les.
També podeu fer-vos aquestes preguntes de reflexió:
• Heu descobert nous espais que abans no us havien cridat l’atenció?
• Què tenen en comú els espais que us transmeten pau?
• Com podem fer que els espais del nostre entorn siguin més pacífics per a tothom?
Recurs 5 Pregària
"Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau.
On hi hagi odi, que jo hi posi amor.
On hi hagi ofensa, que jo hi posi perdó.
On hi hagi discòrdia, que jo hi posi unió.
On hi hagi error, que jo hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, que jo hi posi fe.
On hi hagi desesperació, que jo hi posi esperança.
On hi hagi tenebra, que jo hi posi llum.
On hi hagi tristesa, que jo hi posi alegria.
Oh, Mestre, que no em preocupi tant de ser consolat, com de consolar; de ser comprès, com de comprendre; de ser estimat, com d'estimar.
Perquè donant és com rebem, perdonant és com som perdonats, i morint és com ressuscitem a la vida eterna".
Organitza juntament amb:
Text: Comissió LLum de la Pau Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Data: Novembre 2024