Tardor 2019 Núm.
102 Pòster central Penja’l a l’habitació o al cau!
NO PUC, TINC CAU PÀG. 7 EL CAU, COM HO EXPLICARÍEM? PÀG. 12 LA FORMACIÓ MENTRE S’ÉS CAP PÀG. 13 RECURSOS: EL CURRÍCULUM ESCOLTA PÀG. 14 PAU LÓPEZ: “COM A CAP APRENS DE VIVÈNCIES, I AIXÒ COMPORTA LA CONSTRUCCIÓ DE CRITERIS” PÀG. 20
Fer de cap és ser feliç
SI RICKY EN UN TRICICLE
TU POTS AGUANTAR 8 de cada 10 persones que fumen van començar a fer-ho abans dels 20 anys.
DESCOBREIX MÉS REPTES A AGUANTA.CAT Col·labora:
Editorial Imprescindibles A l’illa de Tanna (Vanuatu) els infants de les tribus es deixen créixer la cabellera fins que són adults. Durant l’adolescència, els grans els lliguen els cabells a intervals regulars amb fibres vegetals. Mentre ho fan, transmeten als joves coneixements sobre el món, valors i actituds.
3 4 6
Editorial Notícies MEG Coneixent... Composició TAEX / Sílvia Prats · Júlia Moyano
Un estil de vida escolta ! 7 12 13 14 15
16
17
18 20
> Reportatge No puc, tinc cau > MEG Opina Xavier Romera· Quim Salvà > Maneres de fer Formar-se mentre s’és cap > Recursos Currículum escolta > Calaix de projectes Nou pla estratègic · Formació amb els Bombers InForma’m En constant formació Xarxes Socials Espai natura Muntanya 2.0 Aplicacions per a la muntanya D’on va sortir La democràcia al si de MEG Gent de Moviment Pau López
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
En el seu llibre Viure amb els déus, l’historiador Neil MacGregor fa la reflexió que la societat occidental també té rituals d’iniciació: la festa de graduació, els primers viatges amb amics, els primers concerts... Però, diu l’autor, ens estem allunyant d’aquest model en què l’adult comparteix valors amb el petit. Alguna cosa té a veure que la societat sigui tan canviant. En paraules de la sociòloga Linda Woodhead, la transmissió de coneixements i actituds entre joves i adults deixa de tenir sentit quan tot canvia tan ràpid que els primers saben molt més que les seves famílies d’assumptes d’importància, com la tecnologia digital. Davant d’aquest escenari, en quina posició ens trobem els caps? Som un pont essencial que facilita l’aprenentatge entre petits, mitjans i grans. Tenim una mica de cada, som difícils de catalogar. I això ens permet obrir, a través d’una tasca educativa de qualitat, espais d’intercanvi de valors vinculats a la transformació social que acaben vertebrant el nostre Moviment. Que el nou curs comenci, per tant, des de la consciència de ser imprescindibles i que, entre tots, teixim una cabellera invisible que s’allargui cap a un món millor. Joel Burch, Pau Ferrer, Laura Panicot, Montse Puig i Robert Baró membres de l’antiga Taula Executiva
Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista.
El correu núm. 102 · Tardor 2019 Consell de Redacció: Irene Alerm, Mireia Bosch, Irene Mas, Júlia Pérez i Aina Serrallonga. Han col·laborat en aquest número: Sílvia Prats, Júlia Moyano, Pau Farell, Arnau Solà, Salvador Grané, Ramon Muñoz, Xavier Romera, Quim Salvà,
Aina Díaz, Júlia Pedret, Alba Ginesta, Nils Beltran i Pau López. Coordinació tècnica: Anna Echeverria Correcció linguística: Andratx Badia Disseny i maquetació: Mar Serra Fotografia de portada: AEiG Ivarsenc (Demarcació NordOccidental) . Fotografia de pòster: AEiG Sant Narcís (Demarcació de Girona) Dipòsit Legal: B-4858-81 Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) Imprimeix: Cevagraf, SCCL
Paper: Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals. Redacció, administració i subscripcions: Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · Valldoreix Tel.: 93 590 27 00 Preu: 2,5 euros. Subscripció anual: 7,5 euros (3 números l’any).
@EscoltesiGuies MEGCatalunya
info@escoltesiguies.cat www.escoltesiguies.cat
VERSIÓ DITIGAL
Recorda que sempre podràs llegir-la a www.escoltesiguies.cat/publicacions
El correu és la revista quadrimestral de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), una associació sense ànim de lucre amb la missió d’educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones conscients, actives i compromeses amb la societat. En formen part 15.000 infants i joves en prop de 150 agrupaments arreu del país, dels quals 3.000 són joves voluntaris i voluntàries. El correu ofereix informació, propostes i eines per a l’educació en el lleure i és un pont entre l’escoltisme i el guiatge de MEG i la societat catalana d’avui.
cc Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons. org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ deed.ca
El correu és membre de
En conveni amb
Amb la col·laboració de
Notícies MEG La resposta de l’escoltisme català a la sentència del judici del Procés El mes d’octubre, davant la publicació de la sentència contra els representants polítics i activistes socials, vam mostrar amb la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, el nostre rotund rebuig a la sentència. Vam defensar que la judicialització del conflicte polític és un atac als drets fonamentals i democràtics, conquerits amb molt d’esforç en el passat. Vam manifestar que només acceptem l’absolució com a sentència i vam rebutjar i reprovar les múltiples vies de repressió de l’Estat espanyol que exerceix sobre el poble català, amb les quals persegueix la discrepància política, així com la llibertat d’expressió i d’associació. En conseqüència, vam exigir la llibertat dels presos i les preses polítiques, el lliure retorn dels exiliats i exiliades i vam fer una crida a la mobilització als carrers des de la cultura de pau i la no-violència. +info
Reivindiquem el paper dels joves com a agents de canvi social a l’#agoMEG 2019 La 43a Assemblea General Ordinària de MEG va acollir gairebé 800 joves participants al Teatre L’Atlàntida de Vic. L’Assemblea es va centrar en la necessitat de canvi i d’adaptació de l’entitat als nous reptes socials i mediambientals. L’entitat a través del parlament de la Taula Executiva es va emplaçar a ‘canviar per canviar el món’ mirant cap a endins, els espais de participació, els agrupaments, els infants i joves, les famílies, però també mirant cap a la societat, una societat que vol més oberta, més justa, més democràtica. En aquest sentit, l’entitat va presentar i aprovar el seu nou Pla Estratègic ‘Canviem per canviar el món’ que, a través del treball de 6 grans eixos (educació, natura, transformació social, xarxa i entorn, governança democràtica i pertinença i compromís) entoma la fita de connectar la seva tradició amb les exigències del present i els reptes del futur. +info
Nous cartells personalitzables per a cercar caps i infants MEG posa a disposició dels agrupaments nous cartells per a la cerca de caps, infants i joves amb la novetat que són personalitzables amb les fotografies i els logotips propis de cada agrupament. Se’n poden descarregar les versions estàndards o bé crear-ne una de personalitzada. Totes disponibles a l’Espai del Cap. +info
4 | El Correu · Tardor 2019
L’associacionisme educatiu dona suport a l’Acampada a la plaça Universitat Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Esplais Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya van donar suport als i les joves que van acampar a la plaça Universitat per denunciar, d’una banda, la dificultat de desenvolupar-se en una societat adultocèntrica i, de l’altra, el futur que els espera. L’acampada va tenir lloc en el marc de la repressió i la brutalitat policial patides en les accions de resposta a la sentència del Procés, per la qual cosa aquestes entitats es van sumar tant a les seves reivindicacions de drets i llibertats col·lectives com a les reivindicacions pel present i per un futur digne per als joves. També van fer una crida al conjunt de la societat per donar suport i valorar positivament la iniciativa del jovent d’autorganitzar-se per millorar la nostra societat. +info
124 grups van viure l’aventura internacional el darrer estiu El darrer estiu 124 grups de 86 agrupaments de MEG van escollir sortir de Catalunya per viure l’aventura internacional durant els campaments d’estiu a través de descobertes, rutes, intercanvis en el marc de l’escoltisme mundial o projectes de cooperació. La majoria van optar per destinacions estatals amb una preferència destacable per Euskadi i Galícia, mentre que els campaments internacionals es van dur a terme en 18 destinacions diferents les més concorregudes de les quals van ser el Marroc, Andorra i Itàlia. Les branques de Pioners i Caravel·les i Truc van ser les més viatgeres. En total, totes dues van dur a terme 58 campaments fora de Catalunya. +info
Notícies MEG ‘Canviem per canviar el món’, el nou Pla Estratègic de MEG A l’AGO de MEG vam aprovar el nou pla estratègic de l’entitat ‘Canviem per canviar el món’ centrat en la necessitat de canvi i d’adaptació de l’entitat als nous reptes socials i mediambientals. El pla estableix 6 grans eixos que han de permetre connectar la tradició de MEG amb les exigències del present i els reptes de futur de l’escoltisme i guiatge català. Aquests grans eixos són: educació, natura, transformació social, xarxa i entorn, governança democràtica i pertinença i compromís. Aquest pla estratègic que porta com a lema Això és MEG i tenim un pla! és fruit de la participació de tots i totes: responsables associatius/ves, agrupaments, caps i, per primera vegada de manera directa, d’infants i joves. La presentació es va fer amb una cançó i vídeo propis. +info
Celebrem 25N Dia internacional contra les violències masclistes En motiu de la celebració del Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, els equips de gènere de MEG van convidar els agrupaments a treballar aquesta xacra social al cau amb alguna dinàmica, alguna reflexió o algun joc. Van proposar-los específicament dues dinàmiques per dur a terme en el marc d’alguna activitat del cau i els van animar a fer-ne ressò a les xarxes socials amb la publicació d’alguna fotografia de les activitats o de pancartes o cartolines amb una frase educativa sobre les violències masclistes, amb l’etiqueta #25Nalcau. Un gran nombre d’agrupaments van fer activitats relacionades i la gran majoria va penjar alguna cosa a les xarxes per reivindicar la igualtat de gènere i l’erradicació d’aquests tipus de violències. +info
#MEGésnatura, manifest de suport a la Vaga Mundial pel Clima Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es va sumar a la Vaga Mundial pel Clima del 27 de setembre per demanar que s’actuï davant d’aquesta emergència climàtica que està afectant el present i el futur del nostre planeta. En el manifest publicat en motiu d’aquesta vaga, MEG va posar de relleu que l’escoltisme i guiatge català ha treballat des del inicis per la preservació del medi natural i ha educat els infants i joves per tal que això transcendeixi a la societat, en tant que la natura és el marc educatiu de referència en què es desenvolupa, lloc d’aprenentatge i de creixement personal per als infants i joves. Els agrupaments ja fa molt temps que es dediquen a conscienciar i a treballar per la defensa del medi ambient. La crisi actual reclama més compromís que mai i MEG, com agent actiu del canvi, no en quedarà al marge. + info
MEG rep el Premi Peix del Grup de Defensa del Ter El mes de setembre Minyons Escoltes i Guies de Catalunya va rebre el Premi Peix 2019 del Grup de Defensa del Ter “en representació del moviment escolta català i en reconeixement a la seva llarga trajectòria i tasca pedagògica en defensa del medi ambient, la qual cosa significa la tasca de formació de nenes, nens i joves en valors amb la natura com un dels seus pilars fonamentals”. +info
Celebrem els 20 anys de Llum de la Pau a Catalunya
El 15 de desembre, Sant Pere de Torelló va acollir la 20a edició de l’acte de rebuda de la Llum de la Pau de Betlem a Catalunya. L’acte, organitzat per l’AEiG Mestral i amb el suport de l’Àmbit d’Espiritualitat de MEG, Joves la Salle i Maristes, va acollir unes 400 persones d’arreu del territori sota el lema “Generem Pau”. Un grup de membres de l’agrupament va viatjar dissabte fins a Irún (Euskadi) per recollir la Llum als Escoteiros de Portugal. Diumenge a la tarda, la cerimònia va arrencar amb una marxa de torxes protagonitzada per infants i joves de l’agrupament. A l’acte hi van intervenir membres de MEG, l’alcalde de Sant Pere de Torelló i, com a convidat especial, el Sr. Jaume Bosch, comissari general de MEG (1993-1996), qui va impulsar la iniciativa de rebre la Llum de la Pau a casa nostra ara fa 20 anys. +info El Correu · Tardor 2019 | 5
Coneixent... Composició de la Taula Executiva Aprovada a l’Assemblea General de l’1 de desembre de 2019 a Vic. Mn. ROBERT BARÓ consiliari general
PAU FERRER comissari general
MONTSE PUIG coord. relacions
SURT
Sílvia Prats Secretària tècnica de la Dem. de Baix Llobregat/ Garraf/Alt Penedès Vaig entrar al cau amb 6 anys i el vaig deixar amb 22. Vaig ser quel·la durant 4 anys, però vaig estar-hi vinculada durant 4 anys més al Butifarrasound!
LAURA BENSENY secretària general
JOEL BURCH secretari i admin. general
LAURA PANICOT comissària general
ENTRA
Júlia Moyano Secretària tècnica de la Demarcació de Girona De l’AEiG Misericòrdia des dels 5 anys (enguany en fa 18, soc major d’edat al cau!), ara soc animadora de Truc i cap d’agrupament.
Les meves sis hores diàries a la Demarcació, com a ST, les dedico a intentar facilitar la feina dels agrupaments i de l’Equip de BLLGAP, en temes de formacions, campaments, administratius, Assemblea, Espais, etc. M’agrada fer aquest acompanyament. Recordo que quan era quel·la, anava al màxim amb els estudis, el cau i altres activitats. Llavors, potser no vaig valorar prou aquesta figura, però crec que actualment l’ST és molt present en tots els caps i quel·les.
La nostra feina a Demarcació és donar suport als AEiG del territori per facilitar la tasca educativa de les caps voluntàries del Moviment. Ho veig com un espai on poden adreçar-se els agrupaments i saber que no estan sols, que som una gran entitat i que estem aquí per ajudar-los. M’agrada molt perquè el cau sempre havia sigut la meva segona casa, la meva família, i saber que puc donar un cop de mà a altres petites famílies com la meva m’aporta moltíssim.
El cau m’ha fet sentir l’estima que tinc a la muntanya! Una altra de les meves passions és l’organització d’esdeveniments culturals: festivals, concerts, videoclips, teatre… Per això, estic especialitzada en la producció i la gestió en l’àmbit cultural.
El que més m’ha omplert sempre és passar temps amb les persones que estimo i que m’estimen. M’agrada molt sentir la complicitat amb les persones que m’envolten així com escoltar música, descobrir nous racons, poder llegir tranquil·lament i el fred de l’hivern.
6 | El Correu · Tardor 2019
Reportatge
No puc, tinc cau
Text: Júlia Pérez (membre del Consell de Redacció) Foto: AEiG Ivarsenc
No puc, tinc cau. Hem repetit tants cops aquesta expressió que fins i tot n’hem fet una dessuadora. No saps com, però la frase s’enganxa mentre substitueixes una tarda amb els amics i les amigues per un fulard al coll. Però aquest canvi defuig la banalitat i s’endinsa en un compromís que transcendeix la persona. És un compromís amb el grup, amb l’agrupament, amb l’associació, amb l’escoltisme. És un compromís amb la societat i amb el territori que implica famílies i comunitats. La padrina em truca, com cada dissabte al matí, per preguntarme si vindré a dinar. «No tens excursió amb el cau?». Si la resposta és que no, voldrà saber a quina hora he de ser a Mollerussa. «Hem quedat a les tres perquè hem de preparar el material i les disfresses.» «Llavors a quina hora voldràs dinar? Pensa que he de ficar l’arròs a la paella mitja hora abans.» Quan ets un infant, anar al cau significa que els dissabtes a la tarda portaràs un fulard al coll i els amics no acabaran d’entendre per què no t’ho saltaràs ni per un aniversari. Segurament, i com a mínim, tres caps de setmana durant el curs acabaràs en una casa de colònies i, per a alguns, serà el primer cap de setmana
que dormiran fora de casa. I ho faran amb el cau. El curs passarà volant i, quan arribi l’estiu, culminarà amb campaments. Durant una setmana, deu dies o dues setmanes, aniràs de ruta, de raid, et dutxaràs un parell de cops catalans (no pas mallorquins), et dutxaràs amb aigua congelada i desitjaràs anar al riu després de tallers i activitats a l’aire lliure. Dormiràs poc, riuràs molt i tornaràs a casa brut i esgotat. La família no estarà segura de si ets tu fins a la tercera dutxa, quan recuperis un cert to de pell i ja no t’hagin de penjar d’un penjador perquè t’aguantis dempeus. Sense saber com, passen els anys. Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia,
Pioners i Caravel·les i Trucs. I jo, de gran què vull ser? Jo, de gran, vull ser cap. Per què vull ser el referent igual que ells i elles ho han sigut per mi? Per què vull organitzar campaments, caus, nits de por i gimcanes marranes? Crec que ningú sap el que significa ser cap fins que ho és. Ser cap significa compromís. Significa comprometre’s que tots els dissabtes hi haurà activitats organitzades des dels més petits fins als més grans. Significa que durant la setmana, l’equip començarà a donar tombs a idees per poder aplicar durant dues hores un dissabte a la tarda. Significa que et comprometràs a venir aquelles dues hores però també a donar-los sentit, a fer el treball
Paraula d’Scout · Bada i Soler
Reportatge
Guió: Salvador Grané / Il·lustració: Arnau Solà Vila
previ, és a dir, comprovar que tinguis el material, com s’organitzarà l’equip, quin espai utilitzareu, quina pedagogia podria haver-hi darrere d’aquella activitat. Som país, persona i espiritualitat. Som país perquè formem persones crítiques sobre la societat actual per ajudar a transformarla. “No ens tanquem dins un país estereotipat i inamovible, estem oberts a valorar i treballar totes les possibilitats que poden enriquir i millorar el nostre país”. Som persona perquè ens autoeduquem fent camí amb la nostra unitat i amb l’ajuda dels i les caps. Som responsables dels petits grups formats en la unitat i som guies de la responsabilització, de la capacitat d’organització, de l’autogestió i de l’autonomia personal. Som espiritualitat i respectem i acompanyem expressions i sensibilitats diverses. L’escoltisme és compromís amb l’educació. Des dels deu punts de la Llei escolta, passant pels cinc dinamismes i la pedagogia del projecte, i fins a la Promesa.
la millor manera possible, en el màxim de formats possibles, i perquè els infants i joves puguin participar tant de sortides de cap de setmana com de campaments. Entreguem memòries, presentem projectes, fem les activitats del Moodle de l’Escola de Formació, signem pràctiques. Ens comprometem a preparar un dossier de campaments amb uns mínims logístics i pedagògics que, segurament, patiran més d’un canvi per coses del directe. I, per si no fos suficient, ens comprometem i participem en altres formacions d’aprofundiment i de branques. Som ciutadania compromesa. No només els i les caps, sinó l’agrupament en conjunt, inclo-
ses les famílies, els infants i els joves. Ens comprometem amb el nostre barri, el nostre poble, la nostra ciutat. Ens comprometem a escala local però també a escala regional i nacional. I no ho dic jo, ho diu el resultat d’un estudi realitzat el març de 2018 i encarregat per la WOSM. El que s’hi deia és que els escoltes som un 16,6% més ciutadania activa que els enquestats que no eren escoltes. També van mesurar altres resultats relacionats en altres criteris com la diversitat, la pertinença, l’activitat física o la resiliència, però són altres temes dels quals no parlem en aquest número. El compromís amb l’escoltisme no és un valor que tothom hagi
Ens comprometem a fer les activitats i a portar la logística que hi ha al darrere. Ens comprometem a complir amb unes ràtios i això significa aprovar uns títols i participar en formacions. Cursem els títols de monitors/es i directors/es de lleure per poder dur a terme la nostra tasca de
8 | El Correu · Tardor 2019 Pau Farell
de mesurar de la mateixa forma, així com no pot agradar el cau a tothom. Algunes persones el tasten com infants i potser no els agrada. Alguns i algunes ho tasten durant tota la seva infància i adolescència, però no els acaba de fer el pes això de ser cap. D’altres descobreixen l’escoltisme quan ja tenen edat de ser caps. Les combinacions són infinites, així com les concepcions de compromís. Podríem arribar a dir que deixar l’escoltisme és complicat. Creus que ha arribat l’hora de deixar el cau com a cap, però t’acabes deixant arrossegar per una excursió en què necessiten intendents o uns campaments en els quals necessiten (l’excusa perfecta) un cop de mà. Potser, fins i tot, t’embolicaran abans i en algun punt seràs formador/a d’alguna FOCA, FORMIGA, membre d’un àmbit, i hauràs d’explicar als teus amics què signifiquen totes aquelles paraules. Potser quan passi aquesta temporada de relleu decidiràs que ja s’haurà acabat, però, si penses a formar una família, per alguna raó voldràs portar la criatura al cau i el teu compromís es manifestarà en aquell pare, mare, tiet, tieta, avi, àvia que vindrà a les reunions de principi de curs, que portarà a l’infant ben puntual al cau, que ajudarà a muntar el campament d’estiu i carregarà alguna tenda a la tornada. Potser el cicle tornarà a començar i, com a familiar, entendràs el que significava veure el teu infant tornar de campaments esgotat però feliç. Entendràs les famílies que a principi de curs recuperaven algunes peces de roba perdudes en la motxilla d’un altre infant. Ens comprometem amb l’agrupament. Ens comprometem amb les famílies, els infants i els joves que són partícips de l’escoltisme
que organitzem a escala local, l’educació no formal i en valors. Però també ens comprometem entre nosaltres. Ens comprometem amb l’equip de la branca per organitzar bé els caus i treballem en equip. Ens comprometem com a equip de caps pel funcionament de l’agrupament. L’Equip d’Agrupament es compromet a cohesionar l’equip de caps i coordinar-ne les tasques, des de la secretaria i la tresoreria fins a la responsabilitat pedagògica i a la representació de l’agrupament. Taules de Caps, Taules de Secretaris/es i Administradors/es, Taules de Responsables Pedagògics, Assemblees de Demarcació, Assemblea General. Ens comprometem a assistir a reunions amb demarcació i associació per coordinar-nos, reunir-nos i intercanviar recursos i experiències.
AEiG Sant Nicolau
AEiG Arrels Mataró
“Ens comprometem des de la il·lusió i el voluntariat potser perquè ho hem vist créixer des de petits i petites o potser perquè sense haver anat mai al cau tenim la inquietud de canviar el món i deixar-lo millor de com l’hem trobat” Ens comprometem. Per què ens comprometem? Ens comprometem des de la il·lusió i el voluntariat potser perquè ho hem vist créixer des de petits i petites o potser perquè sense haver anat mai al cau tenim la inquietud de canviar el món i deixar-lo millor de com l’hem trobat, amb una bona colla d’amics i amigues, amb la família que es conforma en l’agrupament.
AEiG Joan Ros
El mòbil vibra i la pantalla s’il·lumina amb un missatge que apareix sobre la imatge de fons. Algú de la colla vol fer un beure a la tarda. Desbloqueges el mòbil, entres a la conversa i et disposes a escriure: “No puc, tinc cau”. El Correu · Tardor 2019 | 9 AEiG Joan Ros
MEG Opina
El cau, com ho explicaríem? Xavier Romera i Castillo Cap de l’AEiG Sant Ramon Nonat (Demaracció de BLLGAP)
Per a mi, el cau és una font d’experiències, d’aventures. No he sigut mai nen de cau, hi vaig entrar de cap, però això no vol dir que l’escoltisme no hagi jugat un paper al llarg del meu creixement personal. No diré que el cau m’ha fet qui soc, però sí que m’ha permès acabar de definir-me com a persona. Jo venia bastant moblat de casa, amb els meus ideals, el meu compromís, la meva manera de veure el món, etc. I a l’entrar al cau vaig descobrir que compartia gran part d’aquesta manera de pensar amb els meus companys i companyes. Aquesta manera de veure el món la intentem transmetre (com bonament sabem) als nostres infants per formar personetes crítiques, participatives, actives socialment i amb desig de deixar-ho tot sempre millor de com ho hem trobat. No cal que us expliqui com ho fem, ja ens sabem tots la cançoneta i ens l’han repetit un miler de vegades. Però, mentre fem això, mentre aprenem i compartim, creem un vincle amb els nostres companys. Vivim aventures conjuntament, de vegades de maques i d’altres vegades de no tan maques. Sempre és divertit escoltar com expliquen totes aquestes històries els meus cocaps i fins i tot els meus nens: com s’ho han passat de bé al llarg de tots aquests anys al cau i com tenen tantíssimes històries per explicar en tot moments. I amb el temps m’adono que en vaig formant part, que ja puc semblar l’abuelo cebolleta mentre em dedico a relatar les vivències al cau. Fa cinc anys, mai hagués pensat que dormiria sota un pont enmig d’una calamarsada o que em perdria de nit al mig d’una muntanya nevada portant una olla i uns paellers per arribar a un refugi i descobrir que no en teníem cap bombona... Seure tots junts durant una nit de campaments d’estiu, mirant els estels, compartint històries, rient... El fet de preguntar-me “Com és que els meus ràngers poden ser així de tullits? ” i recordar les històries dels meus cocaps i donar gràcies al cel per no haver-los tingut a ells de nens... Viure aventures així fa que t’ho passis genial i tot l’esforç valgui la pena i pagui la recompensa. Perquè, al final, tot passa i ens quedem amb això, amb els bons records i els moments viscuts. 12 | El Correu · Tardor 2019
Construir-se una llar amb seny, cor i cap(s) Quim Salvà i Rusiñol Cap de l’AEiG Guillem de Montrodon (Demarcació de l’Alt Ter)
Ser cap és com viure sempre el matí de després de la Nit de Reis. T’esperen regals i saps que també n’has fet, i et trobes en un espai on tot vibra amb la il·lusió dels més petits, que ens l’encomanen als grans. Potser sona poètic i una mica innocent, però res ens parla realment de donar i rebre desinteressadament com aquesta metàfora, en què l’únic interès que es podria trobar és el de veure la joia en el món en el qual ens movem. Mai tot seran flors i violes, hi haurà campaments en què et llevis amb son, de mala lluna i amb mal d’esquena per culpa del terra dur o un malson d’un dels teus llops. Però no hi ha res que curi més aquests moments de malestar que saber que amb cada acte crees un espai de lleure i aprenentatge en el qual les persones puguin créixer i desenvolupar-se en un procés compartit. I compartir és viure. I viure és estimar. I estimar és créixer. Fer de cap al cau és construir una llar, per a qui la vulgui. Conèixer gent afí amb projectes com el cau, projectes que ajuden a deixar el món una mica millor del que l’hem trobat. No pas amb la creació de grans actes amb magnificència, sinó amb el fet de fer-nos veïns i partícips de l’espai més proper del nostre poble, conèixer les famílies, els caps i les quel·les amb les seves realitats, totes diferents. I, amb aquest coneixement, esdevenir eina de canvi, amb tot allò revolucionari que ens aporta el joc quan ens sembla que l’únic que tenim és la feina. No crec que es pugui convèncer a ningú per ser cap amb un text. Com en totes les coses belles i importants un s’ha d’apropar a aquesta tasca amb prudència i lentitud, inclús amb una mica de respecte i por al principi. Però no hi ha tasca tan noble com aquesta: donar el temps de la teva joventut per regar les flors del que un dia també serà futur.
Maneres de fer
Formar-se mentre s’és cap Aina Díaz
Judit Pedret
AEiG Antoni Comas (Demarcació Vallès/Maresme). Cap de RiNG.
AEiG Sant Ferran (Sector IV - Demarcació Barcelonès). Cap de RiNG.
Per què és important formar-se com a cap? Com fomenteu les formacions al teu agrupament?
Heu fet o teniu previst fer alguna formació d’agrupament?
És important perquè al cap i a la fi les caps desenvolupem una tasca educativa al cau, com a referents d’infants i joves en constant aprenentatge. A l’AEiG Antoni Comas, intentem seguir-nos formant pel que fa a les caps, així com en formacions d’aprofundiment, de les quals fem traspàs a tot l’equip. És una cosa que valorem molt i que ens ajuda a anar a la una i ser conscients i coherents amb allò que fem i que creiem.
Al llarg dels cinc anys que porto com a cap, a l’Antoni Comas hem anat fent diverses formacions d’agrupament que s’adequaven a les inquietuds i necessitats de l’equip de caps i de l’agrupament en si, en el moment vital en què ens trobàvem. Aquest any, per exemple, tenim previst realitzar una formació d’assemblearisme, amb la idea de fomentar el model horitzontal des del qual volem treballar. Altres que hem realitzat giren entorn de la participació infantil, els primers auxilis, la perspectiva de gènere al cau i a l’equip de caps, la comunicació i gestió de conflictes, entre d’altres.
La formació és una eina essencial per a poder realitzar la nostra tasca com a caps perquè, a part d’aprendre dels formadors, també aprens altres maneres de fer d’altres agrupaments. Al Consell sempre intentem explicar com són les formacions que hem fet alguns caps per tal de motivar els altres. Com es viuen a la vostra demarcació les formacions? Què en destacaríeu?
Pel que fa a formacions conjuntes, com a agrupament mai ens ho hem plantejat. El que sí que ens hem proposat és que alguns caps facin formació d’alguns temes en concret dels quals hi ha necessitat a l’agrupament, com per exemple algunes formacions de branca. Creus que cal formar-se durant tota l’etapa de cap?
Pel que fa a la formació de caps, en els últims anys hi ha hagut un augment de la demanda, la qual ha generat que s’hagin hagut de crear nous torns de FOCA i, per tant, apostar-hi. Alhora, des de demarcació s’intenta cada any fer formacions sobretot en l’àmbit de la gestió i de les taules pedagògiques segons les inquietuds dels diversos agrupaments. I m’agrada veure que es poden dur a terme i que hi ha ganes de seguir millorant cada any amb noves caps. Crec que al nostre sector hi ha agrupaments que participen en moltes formacions, però d’altres no estan motivades o no tenen temps per formar-se, ja que els caps de la demarcació del Barcelonès normalment duren entre 3 i 5 anys i això dificulta poder fer certes formacions com ara FORMIGA, que té una durada de 2 anys com a mínim.
Penso que és molt interessant formar-se durant tota l’etapa com a cap perquè, malgrat tot el que guanyis amb l’experiència pròpia al cau, enriqueix molt la nostra tasca tant directament com indirectament. Els infants i joves, les branques i l’entorn estan en constant transformació i què millor que seguir revisant-nos, desconstruint i construint. En la meva opinió, és molt important anar-se formant durant l’etapa del cau perquè ho necessitem per a transmetre uns bons valors escoltes als nostres infants i joves. Per a ser un bon cap crec que és molt important una bona base (FOCA) i després formar-nos més específicament en aquelles coses que ens motiven i ens defineixen a cadascun de nosaltres com a caps.
El Correu · Tardor 2019 | 13
Recursos
El currículum escolta Text: Irene Alerm (membre del Consell de Redacció)
Heu intentat mai explicar a la gent que no és “de cau” què feu els dissabtes a la tarda o a les reunions intempestives entre setmana? Segurament si els ho voleu explicar bé, la llista que us surt és molt llarga. Quan ens posem a fer de caps o de responsables associatius, descobrim que la nostra activitat és molt més complexa del que pot resultar a simple vista. Ser i fer de cap implica una diversitat de tasques que van més enllà del dissabte a la tarda o dels campaments. Si no sabíem gaire on ens ficàvem, al final ens haurem adonat que el creixement personal al cau no només es desenvolupa quan som infants i joves, sinó que també quan formem part d’un equip de caps, de demarcació, de sector o general. Totes aquestes tasques diverses i el creixement com a persones també formen part del nostre aprenentatge, més enllà de les formacions específiques, i les podem fer constar al nostre currículum o esmentar-ho en les entrevistes de feina. Com? A través de les competències. Actualment, quan se’ns demana un currículum no interessa que tan sols hi consti un llistat de les feines i el hem estudiat sinó també d’allò que sabem i que sabem fer.
Les competències clau són el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i comportaments laborals que es posen en pràctica en l’execució d’una determinada activitat laboral. Són aptituds vinculades al teu comportament, metodologia de treball, interacció amb els altres… Són molt més que coneixements relacionats amb la feina i poden ser adquirides a través de vies no formals de formació com és ara la nostra tasca com a caps o responsables associatius.
PER APROFUNDIR-HI MÉS: » Diccionari de competències clau de Barcelona Activa » Competències per la vida en el lleure educatiu de Educació 360 14 | El Correu · Tardor 2019
COM INTRODUIR-HO AL CV I A LES ENTREVISTES » CV: La manera més fàcil per començar és que busquis una plantilla per fer un currículum europeu, el qual ja té en compte competències i habilitats. T’anirà guiant els passos a seguir per construir un currículum en el qual les puguis fer constar. » Entrevista: Pensa en les tasques de la feina i quines de les habilitats del cau hi encaixen més. Prepara’t una explicació senzilla del que fas al cau i en què et pot ajudar en la possible feina.
QUINES COMPETÈNCIES TENIM ELS ESCOLTES I LES GUIES QUE PUGUEM POSAR A UN CV? » GESTIÓ DE L’EQUIP: aquí hi entren competències com el treball en equip i la cooperació o el lideratge. Aquesta podria ser la principal. Els escoltes treballem en equip, ho fem tots entre totes i aquesta és la base de la nostra organització, però també treballem pels bons lideratges i per saber guiar i gestionar grups de persones. Aprenem a viure en equip i ho fem tot entre tots. » ASSOLIMENT: com que “estimem el treball i volem fer bé les coses” ens planifiquem, ens marquem objectius i sabem organitzar-nos per arribar allà on ens hem proposat. El treball per projectes és la gran eina que ens ensenya a assolir les tasques i a dur a terme el procés per arribar-hi. » GESTIÓ PERSONAL: com a escoltes som compromesos amb allò que decidim fer i alhora vivim situacions tan diferents que aprenem a adaptar-nos en molts ambients i grups diversos. També practiquem la introspecció i l’autoconeixement que ens ajudaran a controlar les nostres emocions i a confiar en les nostres capacitats. » INFLUÈNCIA: saber comunicar les nostres idees (per exemple, explicant una activitat als infants i joves o bé al Consell), saber generar consens o l’empatia i la capacitat d’escolta que desenvolupem en un entorn amb tanta diversitat de persones són elements que també se’ns poden valorar en un entorn laboral. » PENSAMENT: la creativitat i l’aplicació pràctica de coneixements van acompanyades de l’actitud curiosa i el “saber fer amb les mans” tant propi de l’escoltisme. La vida als campaments o la planificació d’una ruta o d’un curs anual ens mou a pensar de forma analítica i a desgranar les nostres accions.
Calaix de projectes
Nou pla estratègic
Formació amb els Bombers
Text: Equip motor del Pla Estratègic
Text: Àmbit de Campaments i Natura
Canviem per canviar el món és el nou Pla Estratègic que des de MEG hem elaborat gràcies a la tasca realitzada aquest any per part de tots els i les membres de l’entitat: responsables associatius/ves, agrupaments, caps i, per primera vegada, infants i joves.
El maig passat, un total de 36 caps de diverses demarcacions i sectors van participar en una jornada formativa anomenada “Prepara’t amb els Bombers: com actuar davant de situacions d’emergència” i organitzada per l’Àmbit Natura.
Quina societat i quin MEG volem? Els canvis i les transformacions que es plantegen en el Pla per fer front als reptes dels propers anys s’han elaborat en un procés participatiu del qual infants i caps han estat protagonistes. A través de dinàmiques realitzades al cau, els infants han donat la seva visió sobre el seu agrupament, el seu poble i el món, amb la qual cosa s’ha promogut la seva participació en el canvi. “Ens agradaria tenir un local propi”, “que hi hagués més diversitat”, “conscienciar el poble de la brutícia que hi ha als rius i boscos del voltant”, “conscienciar la societat de les injustícies que hi ha i de la tasca que fem els escoltes” són algunes de les aportacions que s’han recollit i que han servit per a idear els elements fonamentals del Pla. D’una banda, la participació infantil i juvenil ha implicat que, més enllà de ser actius en la definició dels projectes del seu agrupament, els infants també han expressat necessitats i inquietuds sobre temes que haurà d’afrontar la seva entitat. De l’altra, caps i responsables associatius també han treballat sobre les prioritats, els objectius i els reptes que caldria afrontar en l’educació, la natura, la transformació social o la participació en l’entitat. En definitiva, en un esforç col·lectiu de petits i grans, s’ha construït un Pla que definirà el futur de l’entitat per als propers anys.
En primer lloc, vam comptar amb la presència de la Laura Panicot, comissària general de MEG, qui ens va parlar del protocol d’actuació en cas de crisi a escala d’entitat. Més concretament, vam comentar la importància de cuidar-nos i de treballar en equip, així com la necessitat de buscar un suport extern quan les coses es compliquen per tal de no sentir-nos soles entomant la responsabilitat que comporta la presa de decisions i la gestió de situacions inesperades. A continuació, vam comptar amb la col·laboració del Joan Rovira, bomber i cap de la Regió d’Emergències Metropolitana Sud. Ens va explicar diverses mesures de seguretat, de prevenció així com consells d’actuació per anar a la muntanya amb els infants i joves, sobretot en relació als incendis forestals. Prenent com a referència el funcionament del sistema d’emergències 112, ens va aportar una visió global de la importància d’anar ben preparades quan marxem tant de campaments com de ruta. Vam posar èmfasi en l’orientació mitjançant mapes topogràfics per poder resoldre eficaçment situacions d’emergència juntament amb la necessitat de tenir en compte la previsió meteorològica, avaluar el risc d’incendis, conèixer la cobertura mòbil de la zona o la ubicació dels serveis d’emergència més propers. Des de l’Àmbit, donem les gràcies als caps que hi van participar. Valorem molt positivament la jornada i esperem poder seguir creant espais de formació per tal de poder anar a la natura amb més seguretat i, d’aquesta manera, gaudir-la plenament.
En constant formació
InForma’m “Com a caps, ens recau una responsabili-
Gestió. Tinc moltes ganes de poder compartir aquesta
tat enorme respecte de quina educació
vivència amb caps d’arreu del territori i espero ampliar-
donem als infants. Per això, és molt
hi els meus coneixements sobre aspectes
necessari no deixar mai de formar-nos.
formals de la gestió d’un equip, com-
Jo l’any passat vaig fer el curs de FORMI-
partir-hi idees, opinions, mètodes,
GA - Mòdul Persona a la Demarcació de
dinàmiques, activitats, eines, i, sobre-
Girona, la qual va suposar una experiència
tot, guanyar-hi la seguretat suficient
molt enriquidora. Per tal de completar aques-
com per a contribuir en el funciona-
ta etapa formativa, aquest any faré FORMIGA - Mòdul
ment d’un equip.”
“Quan et decideixes a fer-te formador, igual que quan
feinada, però molt agraïda. D’aquest viat-
fas de cap, no saps on et fiques. Simplement ho fas
ge, en treus moltes coses. A vegades
perquè creus que pots aportar, que ajudaràs a seguir
comprensió i treball en equip, sovint
a tirar endavant una d’aquelles formacions que has fet
personetes que t’acompanyaran
en el teu recorregut escolta i que tant t’han fet
més enllà de la formació, algu-
créixer. Només un cop dins descobreixes
na mala experiència que t’ajuda a
tota la feinada que és. Sempre dic que
créixer i, sobretot, il·lusió per ajudar
és com el gruix de feina de preparar uns
els caps a seguir fent la difícil feina que
campaments de primavera més, però
tenen per davant d’una forma profunda i treballada,
molt més esgotador mentalment. Una
però sobretot amb compromís i ganes.”
Xarxes socials Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Minyons Escoltes i Guies de Catalunya [OPINIÓ ] “Mai
ens cansarem d’explicar la importància de la nostra tasca, però encara menys de dur-la a terme”. No us perdeu el discurs d’agraïment que l’AEiG Alverna va fer en rebre el Premi Balcó d’Òmnium Tarragonès. Enhorabona pel premi, pels 50 anys i pel discurs! #aixòésMEG #somdecau Projecte 4vents Aquest curs la Laura i el Martí de AEiG Antoni Gaudi de Manresa han fet de caps a l’AEG Eladi Homs de Palma (MEGM), i la Marina de l’AEG Sant Josep Obrer de Palma (MEGM) ha fet d’akela a AEiG Santa Eulalia de Barcelona. Ara tornen als seus Agrupaments carregats de noves experiències! . Ets cap o truc i vols fer#mobilitat a un altre #territori? #4vents t’ajuda a omplir la teva motxilla escolta! Comparteix l’#escoltisme i el #guiatge!
@escoltesiguies @elisendarovira Mitja Catalunya portant els fills a l’excursió de “passos” o “pas de branca” aquest cap de setmana. Això del cau potser no es pot entendre si no es viu, però gallina de piel amb això de la @scalvocarrio: #somdecau #nopuctinccau @EscoltesiGuies @fceg_cat @miquelessomba “Defensem la natura i protegim la vida”, fragment de la llei escolta. Avui, més que mai: vaga mundial pel clima! @EscoltesiGuies @escoltescat @AccioEscolta #MEGésnatura #VagaMundialPelClima @revistaEstris “Ens emplacem a canviar per canviar el món” @EscoltesiGuies celebra la seva 43 Assemblea General Ordinària a #Vic, amb un contundent missatge d’actitud de transformació. Aprovat el nou Pla estratègic, Programa i Pressupost!
escoltesiguies.cat/vídeos
‘Canviem per canviar el món’ el nou Pla Estratègic de MEG Enllaç
Cartes a la llibertat Enllaç
Els i les caps sou el cor de MEG Enllaç
Espai natura
Muntanya 2.0. Aplicacions per anar a la muntanya Text: Aina Serrallonga (membre del Consell de Redacció).
La tecnologia ha canviat l’excursionisme i pot resultar molt útil com a eina de suport, però no oblidem mai que la planificació prèvia de les excursions és la clau per anar preparats a la muntanya. A continuació trobareu una selecció d’aplicacions gratuïtes per a sistemes Android i iOS que us poden ser d’utilitat per anar a la muntanya o de campaments. 1. MY 112 (emergències) A través de l’aplicació podreu trucar al telèfon 112 per alertar d’una emergència i, automàticament, s’enviarà la vostra ubicació per localitzar-vos més fàcilment i augmentar la capacitat de resposta dels cossos d’emergència. En cas de no disposar de cobertura de dades, no us localitzaran però podreu veure les coordenades en pantalla. També mostra avisos de protecció civil. + info App
2. CATALUNYA OFFLINE (rutes)
4. ALARMA DE PLUJA (meteorologia) Aquesta aplicació us avisarà en cas que s’apropin precipitacions, neu o calamarsa a la vostra localització, basada en dades oficials en temps real. D’aquesta manera, podreu programar millor les activitats a l’aire lliure i prendre decisions adequades. + info App
5. WIKILOC (rutes) Podeu crear un perfil per tal de cercar-hi i compartir-hi amb altres usuaris rutes amb filtres de dificultat tècnica, quilometratge i desnivell acumulat. La versió Prèmium, sense necessitat d’Internet, us permet seguir les rutes amb ajudes a la navegació. + info App
6. STAR WALK (entorn natural)
Es tracta d’una aplicació feta per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) que ens permet moure’ns pel territori català, prendre punts i gravar les nostres rutes. A més, s’hi pot descarregar i visualitzar la cartografia de tots els mapes de l’ICGC. Si no teniu cobertura 3G o 4G, no caldrà patir. + info App
Si us agrada l’astronomia i observar el cel nocturn, aquesta és l’eina ideal, ja que ens indica el pas de les estrelles en temps real, la localització dels satèl·lits que orbiten la Terra i ens explica la història de les constel·lacions. + info App
3. CATSALUT 061 (salut)
7. CERCA FONTS (entorn natural)
L’aplicació permet veure-hi vídeos de primers auxilis i consells de salut segons l’època de l’any, localitzar-hi els centres sanitaris i les farmàcies més properes a la vostra ubicació i realitzar-hi, mitjançant un xat en directe, preguntes a professionals sanitaris. + info App
A la muntanya sempre hem d’anar proveïts d’aigua. Igualment aquest aplicatiu aporta informació sobre les fonts naturals de Catalunya, on poden conèixer l’estat de les fonts (topònim, mapa, coordenades, fotografies, ús i cabal). + info App
El Correu · Tardor 2019 | 17
D’on va sortir
La democràcia al si de MEG
Text: Antics Escoltes i Guies
Quan van començar a votar els caps d’unitat? Resposta ràpida: ara fa 50 anys! Segons que explica Genís Samper i Triedu en el seu monumental llibre 50 anys d’escoltisme català (1927-1978), ja l’agost de 1966 el Comissariat General de ME determina que, entre d’altres coses “cal augmentar o potenciar la participació dels caps en la vida del moviment”. Això, però, no va tenir conseqüències immediates: en les assemblees generals eren assembleistes, a més dels membres del Comissariat General, “els caps d’agrupament amb tants vots com unitats reconegudes, i els consiliaris d’agrupament”. La influència dels fets del maig del 1968 a França arriba aviat a casa nostra. El 1969 se celebra Assemblea General al Clos Montserrat, a Barcelona en què la Demarcació de Barcelona, de la qual era comissari Jaume Ciurana, proposa que els caps d’unitat nomenats siguin assembleistes de dret propi, “a fi de responsabilitzar els caps d’unitat en el govern del moviment”. Per la seva banda, el Sector E de Barcelona demana que els caps d’agrupament tinguin un sol vot i que tinguin vot a l’Assemblea els caps de sector i de comarca (equivalents a les subdemarcacions). Es voten les propostes i s’aprova donar veu i vot als caps d’unitat. El 12 de maig de 1969 es reuneix el Comissariat General i constata que els acords presos impliquen un canvi d’estatuts i que un canvi d’estatuts l’ha d’aprovar una Assemblea Extraordinària. Ho explica en una primera carta del 14 de maig i en una segona més llarga del 10 de juliol. Es convoca una Assemblea Extraordinària pel 12 d’octubre, en la qual es modifiquen els Estatuts, que es deixen com segueix:
18 | El Correu · Tardor 2019
Art. 15. Són assembleistes per dret propi: els membres del Comissariat General, els membres dels comissariats de demarcació, els membres dels equips de branca, els membres dels equips de sector i comarca, els caps i els consiliaris d’agrupament afiliats definitivament, i els caps d’unitats reconegudes. Tots els assembleistes tindran veu, però només tindran vot: els membres del Comissariat General, cinc membres com a màxim per Comissariat de demarcació, els caps de sector i comarca, els caps d’agrupament afiliats definitivament i els caps d’unitats reconegudes.
Viu l'acampada amb Campaments i Més! La Xarxa de terrenys d'acampada per a entitats de lleure infantil i juvenil més gran de Catalunya
www.campaments.cat cat ts.at ens.c ament mppam ca ww cam o@ infw.
info@campaments.cat
> Més de 100 terrenys d'acampada s > Capacitats per grups d'entre 5 i 300 persone > A prop del mar o a la muntanya
> Amb o sense instal·lacions > Possibilitat de fer servei ambiental ambient > Instal·lacions respectuoses amb el medi
Vine als
Centres, Escoltes
la nostra xarxa d equipaments amb valors
Aula Natura Can Palós Sant Boi del Llobregat
Refugi Mas Olivet Macanet de Cabrenys
Montserrat International Scout Centre (MISC)
Preu especial
agrupaments i equips de MEG
93 590 27 00 i nf o@ ce n t r e s e s c o l t e s .c a t w w w. ce nt r e s e s c o l t e s .c a t
segueix-nos CANAL OFICIAL TELEGRAM t.me/escoltesiguies
Gent de Moviment
“Com a cap aprens de vivències, i això comporta la construcció de criteris” Text: Irene Mas (membre del Consell de Redacció)
Pau López Va ser cap d’agrupament dels AE La Salle Barceloneta i Rafael Casanova i comissari del Sector III. També va ser responsable de la Troca, la formació per a caps d’agrupament i, finalment, va assumir el càrrec de responsable pedagògic general de l’entitat. És mestre, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació i doctor en Psicologia. Actualment, coordinador del Màster Universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de la Universitat Ramon Llull.
Quina tasca educativa vas dur a terme en l’escoltisme? Amb persones lligades a l’educació i a la psicologia, m’encarregava de la Formació Bàsica. També, al ser comissari, em vaig encarregar de la formació de la Demarcació de Barcelona. Va ser una època molt intensa. D’aquí, vaig passar a la Troca, en la qual vam dissenyar la formació de caps d’agrupament. Més tard em van proposar de ser el responsable pedagògic general, des d’on vam inventar la Taula Pedagògica per posar punts en comú i anar en la mateixa línia en totes les formacions. Per què vas considerar que era important fomentar la formació i l’educació dels i les caps? El que jo pensava, quan tenia 25 o 30 anys, no ho sé gaire bé. Però el que veig ara és que és indispensable. Crear actituds de ciutadania, de fer comunitat, de col·laborar amb l’ambient, etc.; en resum, de compromís social. Si agafes qualsevol punt de la Llei escolta, cada idea de compromís es tradueix a la realitat fent de cap, compartint formacions, reflexions i rialles entre tots els caps. A partir d’aquest moment, et sembla impossible que les persones no considerin normals les actituds col·laboratives, solidàries, etc.
Com a cap aprens de vivències, i això comporta la construcció de criteris: si jo construeixo, fabrico criteris, i quan parlem d’ideologia, valors..., vas creant les teves pròpies conviccions que et fan humà. L’escoltisme és un entorn que ajuda a crear criteris. Creus que hi ha diferència entre la formació bàsica que proposa l’escoltisme i la formació de monitors en el lleure ‘estàndard’? Hi ha una diferència bestial i interessant. L’escoltisme no ha perdut la idea bàsica de fer una formació vivencial. Per tant, no fem una formació d’aula sinó que sortim un cap de setmana i no muntem una pissarra, muntem un taller que pot ser de la forma que vulguis. Aquesta forma vivencial per mi és una aportació fonamental de l’escoltisme i tota la gent que treballem en el món de l’educació hem transportat això. Qui ha estat al cau té una forma diferent de fer les coses a partir de la base que no és important el que jo ensenyo sinó el que tu aprens. Quins punts forts trobes a la formació de caps bàsica? El punt més fort que té la formació bàsica no és el contingut, sinó la forma de fer-ho. Els continguts podran variar. N’hi ha alguns que són bàsics i que s’han de posar perquè són importants de treballar com temes d’intel·ligència emocional, de pensament lateral, de lideratge o de comunicació assertiva. Aquests temes et donen eines d’actuació que t’aporten seguretat i agilitat.
Hi trobes alguna mancança? Potser que no aprofitem el bagatge anterior. Aprofitem poc el que han après els altres. L’equip anterior podria dir: «Mira, no t’explicaré tota la meva història, però hi ha dues activitats que són fonamentals perquè surten molt bé». Hi ha alguna cosa que diferenciï les persones que han sigut caps, de les que no ho han sigut? Sí, al cau crees criteris, actituds i aptituds que es fomenten i es cultiven en l’escoltisme i que són molt importants. Aprens petites coses que milloren l’organització humana. En l’àmbit laboral, és evident que des de fa uns quants anys es parla sobre el desenvolupament de competències personals i queda claríssim que fer de cap permet desenvolupar-ne unes de concretes. Si tots els mestres haguessin passat pel cau, serien encara millors del que ho són ara. Jo recomano a tots els meus alumnes que posin al currículum que han fet alguna cosa relacionada amb el cau o amb l’esplai perquè és indispensable. Com veus el futur de l’escoltisme? Jo el veig positivament però també seleccionant coses. Hi ha coses que són palla i que ja no cal seguir fent com anys enrere. Els epicentres, per mi, són: que la gent aprengui a col·laborar amb els companys, que la gent aprengui a ser sensible, que es facin càrrec del que passa al món i aconseguir no ser indiferent a la societat. Els valors, si no es tradueixen en fets, són paraules.