O —B C
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Núm. 12
2012-2013
PABLO GONZÁLEZ, DIRECTOR TITULAR
L’OBC i I EL ReTORN De FOSTER LAWRENCE FOSTER Director
ALISA WEILERSTEIN Violoncel
25, 26 i 27 DE GENER DE 2013
Sala 1 / PAU CASALS
www.obc.cat
Lepant 150 08013 Barcelona www.auditori.cat
MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS ABONATS QUE HEU PARTICIPAT EN EL SORTEIG PER ANAR DE GIRA AMB L’OBC A VIENA!!!
EL GUANYADOR HA ESTAT EN FRANCESC CORBERÓ, ABONAT DES DE L’ANY 1985.
2 Fotografia → © Turisme d'Àustria
CONCERT 12 GENER 2013
LAWRENCE FOSTER DIRECTOR
DIVENDRES 25
21h
DISSABTE 26
19h
DIUMENGE 27
11h
ALISA WEILERSTEIN VIOLONCEL
1/
XAVIER MONTSALVATGE
Desintegració morfològica de la Xacona de Bach (1962, rev. 1972)
15 min.
Girona 1912 Barcelona 2002
2/
ANTONÍN DVORÁK Nelahozeves 1841 Praga 1904
Concert per a violoncel i orquestra en Si menor, op. 104 (1894-1895)
40 min.
Allegro Adagio ma non troppo Finale: Allegro moderato
Alisa Weilerstein violoncel
20 min.
PAUSA
3/
JOHANNES BRAHMS Hamburg 1833 Viena 1897
Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.
Simfonia núm. 4 en Mi menor, op. 98 (1884-1885)
40 min.
A l l e gro n on t ro ppo A n dan t e m o de rat o A l l e gro gi oc o so
Els temps i la durada del concert són aproximats.
3
COMENTARI MIQUEL GENÉ
Si hem de pensar en un element central que converteix als creadors en referents culturals aquest és, sens dubte, la influència que exerceixen sobre el seu entorn. No és per casualitat, doncs, que Johann Sebastian Bach sigui una de les figures preeminents dins el cànon musical occidental i que Montsalvatge parteixi d’ell per compondre l’obra que escoltarem avui o que en el darrer moviment de l’obra de Brahms escoltem un tema de Bach. Entre les dues, el Concert per a violoncel de Dvorák, que ens permetrà descobrir el talent d’Alisa Weilerstein. Tot això, en l’entranyable marc del retorn de Lawrence Foster a casa nostra. Poc més es pot demanar.
Xavier Montsalvatge, de qui acabem de celebrar els cent anys del naixement, va escriure Desintegració morfològica de la Xacona de Bach per encàrrec del I Festival Internacional de Música de Barcelona. Una primera versió de l’obra es va estrenar el 1963 amb l’Orquestra Municipal de Barcelona sota la direcció de Rafael Ferrer. Montsalvatge va definir l’obra amb les paraules següents: “En el nou context s’afirma el propòsit de crear una reestructuració de la famosa xacona de la Partita en Re menor, després d’un desmembrament harmònic, tonal i dinàmic a la recerca d’imatges sonores inèdites derivades sempre del seu substrat. No es tracta, doncs, d’unes variacions, ni molt menys d’una simple orquestració de l’original per a violí sol, sinó de penetrar dins el misteri 4
viu i actualíssim que sembla bategar a tota la música de Bach. La realització comença amb els primers acords de la xacona en la seva harmonia original, a partir dels quals s’origina un progressiu allunyament de tot el contingut fins a obtenir una desintegració total, per tornar als darrers compassos a la genuïna realitat de la partitura”. Montsalvatge reintegra la música de Bach en un nou mitjà, el d’una orquestra de grans dimensions, que utilitza fins als extrems dinàmics i de registre. A l’obra es poden distingir blocs ben diferenciats generats a partir de les possibilitats de combinació de les diferents seccions de l’orquestra. El resultat és una obra de gran contrast expressiu i de color. Antonín Dvorák va escriure el Concert per a violoncel i orquestra en Si menor, op. 104, a instàncies del violoncel·lista Hanus Wihan. Aquesta va ser l’última obra que Dvorák va compondre als Estats Units d’Amèrica, entre l’agost del 1894 i el febrer del 1895. El concert es va estrenar al març del 1896 a la London Philharmonic Society, curiosament amb el violoncel·lista Leo Stern i no pas amb Hanus Wihan com a solista. El primer moviment del concert és en forma sonata tradicional i es construeix mitjançant dos temes contrastats: el primer, menor i afirmatiu; el segon, major i líric. La doble exposició d’aquests dos temes, primerament a l’orquestra i després al violoncel, ens condueix a una secció central calmada i recollida basada en el primer tema. La reexposició arrenca amb el segon tema i desemboca en un final lliure del patetisme inicial. Mentre Dvorák escrivia el segon moviment del concert es va assabentar que la seva cunyada Josefa, amor impossible de joventut, patia una greu malaltia. Per això va utilitzar a la secció central d’aquest moviment fragments
de la seva cançó Lass mich allen, una de les preferides de Josefa. Les referències a aquesta melodia apareixen també a la reexposició del moviment, combinades amb el primer tema de l’Allegro, en un fragment que resulta més una improvisació que no pas una recapitulació a l’ús. El Finale es basa en una estructura tradicional de rondó. Un episodi principal amb aire de dansa i tonalitat menor es combina amb uns altres dos de més pausats i en mode major. Al punt on el rondó hauria de tornar a l’episodi central i concloure, Dvorák hi afegeix una gran coda que conté referències al primer tema de l’obra i a la cançó Lass mich allen, i que culmina en un final grandiloqüent. Johannes Brahms va tenir una vida musical plena i intensa a l’Alemanya de la segona meitat del segle XIX: apadrinat des de l’inici per Robert Schumann, enfrontat als corrents progressistes de la música germànica instal·lats al voltant de Richard Wagner i aclamat més tard com la màxima expressió del progressisme pel paladí de la causa, Arnold Schönberg. El dia 25 d’octubre de 1895, l’orquestra de la ciutat de Meiningen va estrenar, sota la batuta del mateix compositor, la Simfonia núm. 4 en Mi menor, op. 98. L’obra, que Brahms havia acabat aquell mateix estiu, va tenir una molt bona rebuda per part dels músics, però va deixar perplexa una part de la crítica, que es va trobar davant un llenguatge i unes estructures més complexes del que era habitual. La simfonia basa la seva unitat formal en la relació intervàlica de tercera, present durant tota l’obra tant en el pla harmònic, en la relació entre les tonalitats de Mi menor i Do major, com melòdic. El tema principal de l’Allegro està construït precisament amb intervals de tercera i s’articula sobre un acompanyament a contratemps que genera una sensació d’angoixa. El desenvolupament adopta la forma de variacions i condueix a una recapitulació de caràcter expansiu. L’Andante, amb un aire més recollit, es basa en el tema que introdueixen les trompes a l’inici, que Brahms fa passar per diferents estats
emocionals. L’Scherzo rebaixa el to dramàtic dels moviments anteriors: temàticament, fluctua entre l’aire marcial del primer motiu i el repòs pastoral del segon. L’Allegro final comença amb un potent moviment cadenciós que Brahms recupera per donar entrada a la reexposició. L’estructura del moviment, en tres parts, està farcida amb les trenta variacions sobre un tema de vuit compassos de Johann Sebastian Bach.
SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS Javier Pérez Senz, periodista i crític musical XAVIER MONTSALVATGE → Desintegració morfològica de la Xacona de Bach ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA EDMON COLOMER director Auvidis (1994)
ANTONIN DVORÁK → Concert per a violoncel i orquestra en Si menor, op. 104 ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE BERLÍN MSTISLAV ROSTROPÓVITX violoncel HERBERT VON KARAJAN director Deutsche Grammophon (1968)
L’FNAC RECOMANA ALISA WEILERSTEIN → Concert per a violoncel d’Elgar Onyx. Harmonia Mundi (2011) STAATSKAPELLE BERLIN DANIEL BARENBOIM
director
DECCA. UNIVERSAL MUSIC COMPANY (2013)
5
L’OBC va ser fundada el 1944 pel compositor, violinista i director Eduard Toldrà, i des de la seva creació ha interpretat el gran repertori orquestral sense oblidar la música catalana. Des de la temporada 2010-2011, el director titular és Pablo González. Altres directors titulars han estat R. Ferrer, A. Ros Marbà, S. Mas, F. P. Decker, García Navarro, L. Foster, E. Martínez Izquierdo i E. Oue. Els principals directors i solistes del panorama musical col·laboren de manera habitual en les temporades de concert. Des de 1999, l’OBC té la seu a L’Auditori, dins del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. A més de la temporada estable a L’Auditori, l’OBC ha actuat a sales d’arreu d'Europa (Londres i Viena), dels EUA i del Japó. Enguany ha estat convidada a Àustria, Eslovènia i Croàcia. Ha enregistrat obres simfòniques per a segells discogràfics internacionals i ha rebut el Grammy Llatí en tres ocasions. L’OBC també participa en les activitats del Servei Educatiu de L’Auditori i en programes socioeducatius i col·labora amb altres institucions com el Palau de la Música Catalana, el Liceu i el Festival de Peralada. Els seus concerts es retransmeten per Catalunya Música, Radio Clásica i TV3. Ha estat la primera orquestra de l'Estat a signar un acord amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per retransmetre alguns concerts en directe per Internet. PRIMERS VIOLINS: IGOR MALINOVSKI*, concertino invitat / CRISTIAN CHIVU, concertino associat / RAÚL GARCÍA, assistent concertino / MARÍA JOSÉ AZNAR / SARAH BELS / JOSÉ VALENTÍN CENTENERO / WALTER EBENBERGER / ANA ISABEL GALÁN / NATALIA MEDIAVILLA / KATIA NOVELL / MARÍA PILAR PÉREZ / ANCA RATIU / JORDI SALICRÚ / JOZEF TOPORCER / JUDITH BOFARULL* / ANA CHIU* SEGONS VIOLINS: ALEXANDRA PRESAIZEN, solista / JINDRICH BARDON, assistent / EMIL BOLOZAN, assistent / MARÍA JOSÉ BALAGUER / HUG BOSCH / JANA BRAUNINGER / PATRICIA BRONISZ / ASSUMPTA FLAQUÉ / MIREIA LLORENS / MELITA MURGEA / ANTONI PEÑA / JOSEP MARIA PLANA / ROBERT TOMÀS / ANNEDILIA RIESTRA* / INÉS SANCHÍS* VIOLES: ASHAN PILLAI, solista / JOSEPHINE FITZPATRICK, assistent / FRANCK HEUDIARD / CHRISTINE DE LACOSTE / SOPHIE LASNET / MICHEL MILLET / MIQUEL SERRAHIMA / JENNIFER STAHL / ANDREAS SÜSSMAYR / LAURA ERRA* / VICENT NOGUÉS* / ALBERT ROMERO* / BRUNO VARGAS* VIOLONCELS: JOSÉ MOR, solista / VINCENT ELLEGIERS, assistent / NÚRIA CALVO / LOURDES DUÑÓ / JAUME GÜELL / OLGA MANESCU / LINDA D'OLIVEIRA / JEAN-BAPTISTE TEXIER / MARC GALOBARDES* CONTRABAIXOS: CHRISTOPH RAHN, solista / DMITRI SMYSHLYAEV, assistent / JONATHAN CAMPS / APOSTOL KOSEV / JOSEP MENSA / ALBERT PRAT / EDUARD ARRIBAS* FLAUTES: ANDRÉ CEBRIÁN*, solista invitat / BEATRIZ CAMBRILS / CHRISTIAN FARRONI, assistent / RICARDO BORRULL, flautí OBOÈS: DISA ENGLISH, solista / JOSÉ JUAN PARDO / DOLORS CHIRALT, assistent / MOLLY JUDSON, corn anglès CLARINETS: LARRY PASSIN, solista / FRANCESC NAVARRO / JOSEP FUSTER, assistent i clarinet en mi b / ALFONS REVERTÉ, clarinet baix FAGOTS: SILVIA CORICELLI, solista / NOÉ CANTÚ / THOMAS GREAVES, assistent / SLAWOMIR KRYSMALSKI, contrafagot TROMPES: JUAN MANUEL GÓMEZ, solista / JOAN ARAGÓ / JUAN CONRADO GARCÍA, assistent solista / DAVID BONET / DAVID ROSELL, assistent TROMPETES: MIREIA FARRÉS, solista / SAÚL RUBIO* / ANGEL SERRANO, assistent / ADRIÁN MOSCARDÓ TROMBONS: EUSEBIO SÁEZ, solista / VICENT PÉREZ / GASPAR MONTESINOS, assistent / RAUL GARCÍA, trombó baix TUBA: PABLO MANUEL FERNÁNDEZ PERCUSSIÓ: ROXAN JURKEVICH, assistent / JOAN MARC PINO, assistent / JUAN FRANCISCO RUIZ / IGNASI VILA ARPA: MAGDALENA BARRERA ENCARREGAT D’ORQUESTRA: JOSÉ VALENTÍN CENTENERO RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL: BEGOÑA PÉREZ RESPONSABLE TÈCNIC: IGNASI VALERO PERSONAL D'ESCENA: JOAN LUIS
* col·laboradors
6
LAWRENCE FOSTER DIRECTOR
La temporada 2012/2013 és la desena i última de Lawrence Foster com a director artístic de l’Orquestra Gulbenkian. Foster dirigeix també la Filharmònica de Marsella, amb la qual ofereix dues òperes, a més de diversos concerts simfònics cada temporada.
Lawrence Foster va ser director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya del 1996 al 2002.
Cal destacar la seva col·laboració amb l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i amb l’Orquestra de Cambra de París (totes dues amb Ute Lemper), amb l’Orquestra Nacional de Lió (amb Radu Lupu), la Simfònica MDR de Leipzig, la Filharmònica de Copenhaguen, la Simfònica de Houston (amb Joshua Bell), l’Orquestra de Berlín i la Simfònica NDR d’Hamburg. El proper mes d’agost de 2013 tornarà a participar en el festival de música d’Schleswig-Holstein. Com a director d’òpera, ha treballat als teatres més importants de tot el món. Col·labora regularment amb l’Staatsoper d’Hamburg, on la seva propera producció serà The Cunning Little Vixen, la temporada 2013/2014. Amb l’òpera de Marsella té previstes les produccions de Cléopâtre de Massenet i Les Troyens de Berlioz. Altres compromisos destacables són Khovanshchina a l’Òpera de Frankfurt i Rusalka a l’Òpera de Montecarlo.
Fotografia → Marc Ginot
7
ALISA WEILERSTEIN ELGAR & CARTER: CONCIERTOS PARA CHELO
DANIEL BARENBOIM
1CD
“… la interpretación más completa técnicamente y más devastadora emocionalmente del Concierto para chelo de Elgar que he oído nunca en directo.” The Guardian
ALISA WEILERSTEIN FIRMARÁ DISCOS DURANTE EL DESCANSO.
BÚSCANOS EN FACEBOOK
8
universalmusic.es
deccaclassics.com
ALISA WEILERSTEIN VIOLONCEL
Alisa Weilerstein va col·laborar per darrera vegada amb l’OBC el mes de novembre del 2000 interpretant Schlomo, la Rapsòdia hebraica de Bloch
Alisa Weilerstein atrau l’atenció internacional per la seva forma d’interpretar, que combina amb un virtuosisme natural, una tècnica precisa i una musicalitat apassionada. Ha treballat amb les orquestres i els directors més importants dels Estats Units i d'Europa i ha participat en els festivals internacionals més destacats del món, com a solista, en recital o amb grups de cambra. Aquesta temporada té previst tornar a actuar amb la Filharmònica de Nova York i les simfòniques de Toronto i San Francisco i també col·laborar amb l’Orquestra de St Luke al Carnegie Hall. A Europa, el seu calendari de treball la portarà a fer concerts amb l’Orquestra de París, la Berliner Staatskapelle (dirigida per Daniel Barenboim), la Simfònica de Ràdio Finlàndia i la Simfònica de Viena amb James Conlon. Alisa Weilerstein és també un dels retrats d’artista de l’OBC. Weilerstein va néixer l’any 1982 i es va graduar en el Programa per a Joves Artistes de la Facultat de Música de Cleveland. El mes de maig del 2004 es va llicenciar en Història de Rússia per la Universitat de Colúmbia (Nova York) i el novembre del 2008 va passar a ser Personalitat Defensora de la Fundació per a la Investigació de la Diabetis Juvenil.
Fotografia → Jamie Jung
Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per Catalunya Música i Radio Clásica de RNE. 9
RETRATS D’ARTISTES Aquest concert s'inclou dins del circuit retrats d'artistes. Una oportunitat única per descobrir diferents vessants musicals dels intèrprets convidats per L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Acosta’t a aquestes grans figures que actuaran com a solistes amb l’OBC, en recital o bé en format de cambra. Fotografia → Jamie Jung
CAÑIZARES: DOS MÚSICAS, DOS MUNDOS
VIKTORIA MULLOVA & PAOLO GIACOMETTI
MARÇ, DC 13 → 20.30h # Sala 3 Tete Montoliu
MARÇ, DT 19 → 20.30h # Sala 2 Oriol Martorell
Cañizares guitarra Marco Rasa piano
Viktoria Mullova violí Paolo Giacometti fortepiano
A més, del 20 de febrer al 3 de març, Cañizares acompanyarà l’OBC de gira per Àustria, Eslovènia i Croàcia.
• BEETHOVEN » Sonata núm. 4 en La menor, núm. 5 en Fa major ‘Primavera’ i núm. 9 en La major ‘Kreutzer’
→ Preu: Normal 28 €/Reduït 20 €
Concert inclòs en el 35è Festival de Música Antiga de Barcelona → Preu: Normal 28 €/Reduït 20 €
ALTRES RETRATS D'ARTISTES
VIKTORIA MULLOVA
10
CAÑIZARES
ALICE SARA OTT
ALEXANDRE THARAUD
11
PROPERS CONCERTS A L’AUDITORI
Circuit: Antiga
Circuit: Segles XX i XXI
ARCÁNGEL & FAHMI ALQHAI: LAS IDAS Y LAS VUELTAS
BARCELONA CLARINET PLAYERS
GENER DT 29 → 20.30h # Sala 3 Tete Montoliu Fahmi Alqhai viola de gamba i direcció musical. Arcángel cantaor . Miguel Ángel Cortés guitarra flamenca. Agustín Diassera percussió i palmes. Músics de l’Accademia del Piacere
GENER DJ 31 → 20.30h # Sala 3 Tete Montoliu Formació integrada per músics de la Banda Municipal de Barcelona: Manuel Martínez i Javier Vilaplana clarinets . Martí Guasteví corno di bassetto . José Vicente Montesinos clarinet baix
La música barroca colonial en diàleg amb el flamenc
Obres de: Pascual-Vilaplana, Brotons,
Preu: 28€
Preus: de 17€
Iturralde, Höld i Moraleda
Circuit: Tecla / Segles XX i XXI / En família
L’OBC AMB L’ESMUC FEBRER DV 1 → 21h / DS 2 → 19h / DG 3 → 11h # Sala 1 Pau Casals Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya Antoni Ros Marbà director Nexus piano duo Obres de: Fauré, Poulenc, Ravel i Serra Circuit: Natura / Bartók Preu: 23€ a 51€
L’OBC I DEBUSSY FEBRER DV 8 → 21h / DS 9 → 19h / DG 10 → 11h # Sala 1 Pau Casals Michel Tabachnik director Obres de: Brahms, Bartók i Debussy Preus: 23€ a 51€
12