Progma de mà Jean-Guihen Queyras

TEMPORADA 2013-2014

jeAN-guihen quEyras jean-guihen queyras violoncel

Sala 2 / oriol martorell

DImecres 21 de maig DE 2014

MÉS

Lepant 150 08013 Barcelona www.auditori.cat

L’Auditori és un consorci de

Mitjà patrocinador

Visiteu-nos a

PROGRAMA DImecres 21

maig 2014

20.30h

jean-guihen queyras violoncel

1/

JOHANN SEBASTIAN BACH

Suite núm. 1 en Sol major, BWV 1007

BENJAMIN BRITTEN

25 min.

Suite núm. 1, op. 72 (1964)

Eisenach 1685 Leipzig 1750

2/

Lowestoft, Suffolk 1913 – Aldeburgh, Suffolk 1976

(1720-1721)

Prélude

Allemande

Courante

Sarabande

Menuets (1 i 2)

Gigue

Canto primo: Sostenuto e largamente Fuga: Andante moderato Lamento: Lento rubato Canto secondo: Sostenuto Serenata: Allegretto pizzicato Marcia: Alla marcia moderato Canto terzo: Sostenuto Bordone: Moderato quasi recitativo Moto perpetuo e Canto quarto: Presto

PAUSA

3/

ZOLTÁN KODÁLY

Kecskemét 1882 Budapest 1968

17 min.

15 min.

Sonata en Si menor per a violoncel sol, op. 8 (1915)

Allegro maestoso ma appassionato Adagio con grand’espressione Allegro molto vivace

La durada del concert és aproximada, sense pausa.

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

33 min.

COMENTARI MIQUEL GENÉ Entre els anys 1717 i 1722, Johann Sebastian Bach compon un gran nombre d’obres instrumentals. L’interès per l’experimentació es fa evident en moltes d’elles: El clavecí ben temperat, les sonates i partites per a violí i les sis suites per a violoncel. Escrites per a un instrument que a l’època ocupa un lloc secundari, les suites posen a prova els recursos tècnics del violoncel, alhora que exploren les seves possibilitats polifòniques.

Les sis suites tenen una estructura simètrica de set danses. En la primera, el preludi es construeix sobre un motiu recurrent de vuit semicorxeres que genera dues veus. Les quatre danses característiques d’origen popular estan altament estilitzades: l’alemanda és una variació del motiu del preludi; la corranda contrasta dues figures rítmiques amb exuberància; la sarabanda dibuixa llargues línies melòdiques; la giga és lleugera i animada. Dos minuets, que contrasten amb la resta de danses per la seva simplicitat, completen la suite.

El nom de Zoltán Kodály sovint apareix vinculat al d’un altre gran compositor hongarès d’inicis del segle XX, Béla Bartók.

Ambdós van ser pioners en l’interès per la música popular de les zones rurals del seu país, que després utilitzarien en moltes de les seves obres. Kodály escriu la Sonata per a violoncel sol, op. 8 l’any 1915, de la

qual Bartók admirarà el seu «estil original i els sorprenents efectes vocals». L’obra és un veritable repte tècnic per a l’intèrpret.

Els seus tres moviments estan estretament relacionats mitjançant motius recurrents, tot i que la impressió final és la d’una successió de contrastos sobtats, en què el contrapunt èpic dóna la mà a recitatius, meditacions, moviments de dansa, sons de gaites, cítares i fins i tot a una orquestra gitana.

Les tres suites per a violoncel de Benjamin Britten, escrites entre 1964 i 1971, estan inspirades en la figura del viol·loncelista Mstislav Rostropóvitx. Les obres responen de manera directa als recursos interpretatius i a la tècnica del dedicatari, alhora que donen una gran llibertat mètrica a l’intèrpret. La primera de les tres suites s’estructura en nou moviments: sis escenes musicals contrastades que s’enllacen sense pauses i que s’emmarquen mitjançant un Canto meditatiu. La Fuga a diferents veus es basa en un petit motiu melòdic. El Lamento és una àmplia línia de mètrica lliure i caràcter nostàlgic. La Serenata presenta de nou diversitat de veus, ara en pizzicato. La Marxa contrasta dos moments, l’un de pols ferm i l’altre especulatiu i rapsòdic. El Bordó es construeix sobre una nota pedal i amb el contrast com a idea principal: pizzicato, gestos ràpids i fugaços i melodies populars.

El Moto perpetuo final és frenètic i sense pausa i es veu esquitxat, en la conclusió, pel Canto.

busca l’auditori a la xarxa Comenta aquest concert amb l’etiqueta #lAuditoriQueyras

facebook.com/auditoribarcelona

@lauditori

youtube.com/auditoribarcelona

JEAN-GUIHEN QUEYRAS violoncel Jean-Guihen Queyras és un músic versàtil de prestigi internacional, cada vegada més sol·licitat com a solista tant per grups de cambra com per orquestres simfòniques, entre les quals cal destacar la Philharmonia, l’Orquestra de París i la de Filadèlfia, l’NHK de Tòquio, la Tonhälle de Zuric, la Leipzig Gewandhaus, la del Festival de Budapest, la Suisse Romande o la Filharmònica dels Països Baixos. També col·labora regularment amb formacions barroques com la Freiburg Baroque i l’Akademie für Alte Musik de Berlín. Al març del 2004 va debutar al Carnegie Hall de Nova York amb el Concerto Köln i el 2008 als Proms de Londres.

Sovint ha estat artista resident amb projectes tan importants com el Muziekcentrum Vredenburg d’Utrecht, el Concertgebouw d’Amsterdam o el De Bijloke de Gant. La present temporada té previst actuar amb la Filharmònica de Londres, l’Orquestra de Cambra de Zuric i la de Los Angeles i, novament, amb la Suisse Romande, a més de participar en el projecte Schumann amb l’Orquestra Barroca de Friburg. També oferirà recitals de Bach a Europa, Estats Units i el Japó.

CONCERTS DESTACATS A L’AUDITORI TRIO KANDINSKY MAIG 2014 Dc 28 →20.30h #Sala 3 Tete Montoliu Corrado Bolsi violí · Amparo Lacruz violoncel Emili Brugalla piano

Obres de: C. Schumann, Casablancas, Zemlinsky i Brahms



Preu: 15€

ALART QUARTET

denominació d’Origen JUNY 2014 Ds 14 →13h #Sala 4 Alicia de Larrocha Josep Colomé i Josep M. Ferrando violins Miquel Córdoba viola · Josep Trescolí violoncel 

Obres de: Britten i Mendelssohn

Preu: 25€ concert i tast