ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
Les èpiques aventures de la colla d’en Piz P3: Hi havia una vegada un dinosaure, que feia GRRRRRR! I volia molt a la seva mama. P4: El dinosaure plorava perquè la seva mamà s’havia perdut. Però de veritat havia marxat de viatge per comprar una regal molt especial. P5: PIZ, - que era el no del dinosaure. Va trobar una cocodril que era un mag i tenia les seves escates de coloraines. El cocodril li va dir: - Vols que t’ajudi a trobar la teva mare? - Oh, sí gràcies! – Va respondre PIZ. I va somriure. 1er: El cocodril li va demanar que el seguís i el va portar a una cova. El PIZ estava molt content perquè es pensava que el COCO l’ajudaria a trobar a la seva mare. Però... després de caminar molt i molt, de sobte es van escoltar uns sanglots dins d’una cova... “¿Sabeu qui estava dintre de la cova?” El PIZ, es va trobar a la seva mamà que estava plorant! 2n: El PIZ va anar corrents a abraçar-la i la mare li va donar un petó molt fort. - Per què plores mare?- El PIZ li va preguntar. - Ploro perquè et trobava a faltar - va respondre la mare. - Jo t’estimo mare, no ploris! 1
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
- He estat aquí amagada perquè no sabia com tornar, em vaig perdre! El Coco que els estava escoltant va dir: -Us puc acompanyar i ensenyar el camí de tornada. Si es fa de nit, em veureu fàcilment perquè les meves escates de coloraines brillen amb la llum de la lluna. La mare i el PIZ, molt agraïts, li van donar les gràcies perquè els està ajudant molt. Tots tres vam emprendre el camí junts. A mig camí, van veure una illa plena de palmeres. El PIZ ,que ja començava a tenir gana, va demanar a la mare si es podia apropar a les palmeres per veure si tenien fruits. A l’arribar van trobar molts plàtans i cocos. I com si fos un tresor es van quedar bocabadats! Es van posar a menjar aquest deliciosos fruits. -Son els millors cocos i plàtans que hem menjat mai! – van dir. Quan estaven tips, amb les panxes ben plenes, van reprendre la marxa contents. Però..., la mare es va adonar que encara no tenia el regal especial que havia sortit a comprar. 3r: El COCO no sabia ben bé el camí cap a casa i es va desviar sense adonar-se. Donat tantes voltes es van trobar un camaleó que estava camuflat amb les plantes del voltant. El PIZ el va trepitjar sense adonar-se- Ai, ai, ai, ai!- va cridar el camaleó. 2
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
- Perdona, però... és que no t’havia vist!- va dir el PIZ. - Tu qui ets? Què fas aquí? D’on has sortit?- va pregunta el PIZ. - Em dic LEO, sóc un camaleó. Estava menjant plantes, perquè sóc vegetarià. - Camaleó? Però... si on vivim nosaltres no hi ha c amaleons!?!? Crec que el COCO s’ha equivocat de camí!- va exclamar la mare del PIZ. - Tinc una idea! - va dir en LEO. - Tinc un amic, que es diu RAFAEL, un mico molt graciós, que us pot ajudar a tornar a casa. - En LEO es va enfilar als arbres per buscar en RAFAEL. En RAFAEL que estava jugant amb els seus amics, va acceptar ajudar-los a trobar el camí per tornar a casa. Ell aniria per damunt dels arbres i l resta caminant. Mentrastant, la mare d'en PIZ , pensant pensant, va decidir que el regal que li faria al seu fill seria un de molt especial. Alguna cosa que no es pugués comprar amb diners. 4t: La comitiva formada per PIZ, la seva mare, COCO i LEO van continuar caminant per la selva amb moltes dificultats perquè no havia camí per on passar: treien branques, apartaven pedres, saltaven arbustos... - No puc passar amb tantes pedres!- va dir en LEO. - Esforça’t una mica més! Tu pots, ja falta poc per arribar a casa - va contestar en PIZ. 3
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
El Rafael, des dels arbres deia: - Ànims! Que a la llunyania veig un camí i serà més fàcil. Aleshores, la mare va caure. - Ai, ai! El PIZ va dir: - Què et passa mare? Et trobes bé? La mare li va contestar: - Sí, sí, no et preocupis fill meu. Estic bé. La mare va veure entre les branques un GRAMÒFON, un gramòfon MÀGIC, (perquè li podies demanar qualsevol música): si estaves trist una música alegre, si estaves nerviós una música relaxant, si volies fer una festa música Swing... En RAFAEL, amb tot aquest enrenou, va baixar dels arbres i remenant l’aparell: - En aquest calaixet hi ha un llibre que sembla ser el diari de viatge d’uns exploradors... I COCO , va dir: - Aaaaahhh! Són uns exploradors que havia vist voltant per aquí. En aquell moment, la mare va pensar: - “Quina sort! He trobat el regal perfecte pel meu fill!” 5è: La mare del PIZ va agafar el diari dels exploradors i, sense que en PIZ ho veiés, el va obrir i va veure que a dins del diari hi havia un mapa amb un lloc marcat amb una creu (X) i al costat, el dibuix d’un tresor. Semblava un mapa! 4
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
S'ho va ensenyar al COCO, al LEO i al RAFAEL i es van adonar que el lloc que hi havia marcat amb la (X) al mapa està molt a prop de casa seva. Ara ja podran tornar a casa tranquils... i, abans d’arribar-hi... mirar de recollir el tresor. Van seguint el camí i, de sobte, es van trobar un mag. Era un home molt vell, baix i tenia una llarga barba blanca. Anava vestit amb roba vella i una túnica de color lila. Duia unes sabates vermelles punxegudes i al cap hi porta un barret gran de color marró. A les mans hi porta un bastó llarg, molt estrany i els va dir: - Hola, em dic CEJAS. Sóc mag i aquest camí per on passeu ara, em pertany. Per poder seguir el vostre camí heu de resoldre una endevinalla. Si sabeu la solució podreu continuar i us faré un gran obsequi i després ....desapareixeré. Si no l’endevineu haureu de fer mitja volta i tornar a marxar pel lloc on heu vingut. L’endevinalla és aquesta: “Si no dius el meu nom, jo hi sóc. Quan dius el meu nom, desaparec. Qui sóc?”. Els animals es van quedar una estoneta en silenci, concentrats, pensant i finalment el PIZ va respondre: - El Silenci!! La resposta és el Silenci. El vell mag, se’ls va mirar i els va dir: - La resposta és.... Correctaaaaa!!! Tots els animals s’abracen entre ells, contents i van preguntar al mag quin és el gran obsequi que els faria. El vell mag els va donar un paperet en blanc i un llapis i els va dir que hi podien escriure un desig, només un....i ell, el faria realitat. 5
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
Els animals van parlar entre ells dels seus desitjos.... i quan el tenien pensat van decidir que fos el PIZ qui escrigués el desig al paperet. En PIZ, molt content, va escriure: “TORNADO A CASA” i va donar el paperet al mag. Quan el mag el va llegir, els va preguntar si n’estan segurs...Tots li respondre que sí. El mag, força sorprès, els va advertir que si feia complir el desig, després, ja no es podrien fer enrere.... Els animals li van tornar a dir que sí, sense adonar-se’n de que la paraula TORNAR no està ben escrita.... i llavors, tots van tancar els ulls... no es van moure del seu lloc.... i la terra va començar a trontollar.... Van obrir els ulls espantats i veuen que el mag ja no hi era i que ells, seguien al mateix lloc.... És en aquest moment quan es van adonar que en PIZ havia escrit “tornado” enlloc de tornar.... Quin desastre!! Un tornado a casa!! Ohhh!!! – van dir tots espantats. Quan es van refer de l’ensurt, al cap d’una bona estona, es van posar a córrer per poder arribar a casa el més aviat possible. Pocs minuts després, el tornado s’apropava a ells. Es va posar a ploure molt fort i els animals van buscar un lloc per poder refugiarse. En PIZ va veure una cabana feta amb uns grans troncs i tots plegats van entrar-hi. A dins hi havia, estirats a terra, dos matalassos molt grans. La mama del Piz i el PIZ es van posar a dormir al damunt d’un matalàs i la resta d’animals a l’altre. Al cap de dues hores es va obrir la porta de la cabana i va entrar un home. És un home de complexió forta i porta una destral a la mà perquè es dedicava a tallar troncs de fusta de les muntanyes. 6
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
L’home els va dir molt enfadat: - “Fora de casa meva!! Aquest no és un lloc per animals!”. Els animals, que amb aquests crits s’han despertat de cop.... li van explicar la seva situació i el llenyataire va acceptar que passessin la nit allà, amb ell. Es van posar tots a dormir una altra vegada i l’endemà, quan es començava a fer de dia, al despertar se’n van adonar que el COCO no hi era. El van buscar i no, no hi era a la cabana...!!! Damunt del matalàs on ell havia dormit hi ha una nota que deia: - “Fa temps que la meva mare està malalta. No estic tranquil i penso que em pot necessitar. Torno a casa amb ella. Us estimo molt i desitjo que tingueu molta sort i que aviat pugueu arribar a casa vostra. COCO. “ Llavors, van veure que al damunt d’una taula, al seu costat, hi ha molt menjar de tota mena. El llenyataire s’havia aixecat molt aviat per poder preparar a tots els animals, els seus menjars preferits. Tots van menjar i beure i li van donar les gràcies al llenyataire. Una vegada havien acabat fins a l’ultima fruita es van preparar per tornar a reprendre el seu camí, però mare del PIZ els hi va dir: - Sento dir-vos que el COCO no ha marxat sol. S’ha emportat el diari dels exploradors. Ara no tenim mapa... i potser ens costarà trobar el tresor i el camí de tornada.... Com ho faran? Se’ls acudirà la solució. Van demanar al llenyataire que els acompanyés, ja que era un home que coneixia bé la zona i que sabria guiar-los fins a casa. 7
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
La comitiva empren la marxa i tots contents inicien la tornada cap a casa.... 6è: Mentre tornaven cap a casa van veure que hi havia dos camins, un que va cap a la dreta i un que va cap a l’esquerra. Ells no sabien quin camí escollir, però li van preguntar al llenyataire que coneixia molt bé la zona. El llenyataire els hi diu que el camí que han d’agafar per tornar a casa és el de la dreta. Però en el fons, el llenyataire els està enganyant perquè no vol que trobin el tresor. Un cofre ple de diners!!! Ell sabia que estava amagat a prop d’on viuen i vol quedar-se’l per així poder comprar una destral de diamants ja que és més resistent i molt més lleugera i així poder tallar els troncs més fàcilment. Quan ja van començar a caminar pel camí que els havia indicat el llenyataire es van trobar una tortuga que passejava tranquil·lament per allà. - Hola. Em dic TRUTTI. On aneu amb tanta pressa? – va preguntar la tortuga. - Volem tornar a casa i un llenyataire ens ha dit que havíem d’anar per aquí. – va contestar en PIZ. - Voleu que us ajudi? Avui ja he caminat deu minutets i ja en tinc prou. – va dir esbufegant la nova amiga. Van reprendre la marxa i de sobte es van trobar que per poder continuar havien de travessar un riu. La mare del PIZ, que és la veu de l’experiència, els comenta: - Crec que això... no és bona idea, nois. La corrent és massa forta. - L’aigua està molt freda. Si toco l’aigua freda, em tornaré de color blau i si caic no em trobareu. – va dir el LEO. 8
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
- Jo ja vaig tocar l’aigua per rentar-me fa dues setmanes. O sigui que fins la setmana que ve no penso tornar a dutxar-me. – va replicar en RAFAEL. En aquest moment la tortuga va recordar que aquesta zona del bosc estava una mica encantada i els va explicar als seus nous amics un secret. - Companys, si ens concentrem molt, molt i tanquem els ulls aconseguirem creuar a l’altra banda del riu. - Ala, tortuga, què dius??!! – va exclama el LEO. - Em sembla que t’has begut l’enteniment. Com pot estar encantat aquest bosc?? - deia sorprès el PIZ. - Que sí, que sí! Els meus avantpassats, em van explicar que si dius en veu molt alta unes paraules i t’ho creus de veritat, sí pots travessar el riu. Però no recordo les paraules, només sé que les vaig anotar en algun lloc. - Doncs vinga tortuga, pensa, pensa ràpid que hem de tornar a casa. – va dir el RAFAEL. - Aixxx, ho tinc a la punta de la llengua... Ja està! M’ho vaig escriure a sota la pota esquerra del darrera. - Doncs aixeca la pota que ho llegim. - diu la mare del Piz. La tortuga va aixecar la pota i tots junts van llegir les següents paraules: - A l’altra banda vull arribar, per a casa poder tornar. - van exclamar tots a la vegada. Però no va passar res... - Nois, això no funciona... - comenta el PIZ tot trist. - Tranquils, tranquils, recordeu que us he dit que ens havíem de concentrar molt i tancar els ulls. Doncs apa, tots junts. animava la TRUTTI.
9
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
I just quan s’havien concentrat molt i tenien tots els ulls tancats van notar com s’enlairaven durant uns segons. Van obrir els ulls i molt sorpresos van comprovar que havia funcionat. Van seguir avançant però de mica en mica veien com els costava més degut a les runes que el tornado havia deixat per tot arreu. No sabien què fer... - Ep! Mireu, una muntanyeta de pedres. S’haurà format degut al tornado. Intentaré pujar a veure què hi veig. – va comentar esperançat en RAFAEL. En RAFAEL en un tres i no res ja era a dalt de tot de la muntanyeta i va veure que una mica més endavant hi havia un camí on semblava que el tornado no hi havia fet tantes destrosses. Va animar als seus amics a seguir-lo. Durant una bona estona van estar caminant i es començava a fer fosc. De fons sentien uns cops molt forts i a la vegada van cridar: - El llenyataire!!!!! - Ei, no crideu tant que ens sentirà. - va aconsellar la mama del Piz. - Mare, que veus què està fent amb tant soroll? - pregunta el PIZ. - Està desenterrant el tresor. – va respondre la mare. - Que enfadat que estic! A sobre que ens enganya, ha aconseguit el tresor! – va dir el LEO. Entre tots van decidir que era millor descansar una mica mentre pensaven la manera de fugir del llenyataire i fer-se amb el tresor. Van esperar a que s’adormís el llenyataire per poder treure-li el tresor. Però com ho farien si el llenyataire es va posar a dormir a terra abraçat al tresor?? Es van posar a pensar i... 10
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
- Tinc una idea! L’espantarem. – va proposar el LEO. - I què has pensat LEO?- li va preguntar la mare del Piz. - Doncs, com que és de nit i estem al mig d’un bosc només cal que fem sorolls estranys i així s’aixecarà i intentarà descobrir què passa. Llavors podem aprofitar aquest moment per agafar el tresor. - els va explicar el Leo. - Però se n’adonarà ràpidament que li falta el tresor. puntualitzava la TRUTTI. - Ja ho tinc! Intentem entre tots recollir pedres que el tornado ha aixecat i ha deixat escampades per terra i les intercanviem per els diners. – va concloure en RAFAEL. Tots els amics hi van estar d’acord. I de sobte es començava a sentir, enmig de la foscor, uns sorolls ben estranys: -
Crack, crack, crack, crack... Boing, boing, boing, boing... Wham, wham, wham, wham... Splat, splat, splat, splat... Clang, clang, clang, clang... Kaboom, kaboom, kaboom, kaboom...
El llenyataire es va aixecar d’una revolada i va començar a mirar al seu voltant intentant identificar d’on redimonis venien aquests sorolls tan estranys. Aprofitant aquest moment en què en PIZ, la seva mare i la TRUTTI feien els sorolls, el LEO i el RAFAEL ràpidament van agafar els diners i al seu lloc van omplir el cofre de pedres. Quan es van agrupar, van fugir i van seguir avançant. La TRUTTI acostumada a no caminar gaire va demanar ajuda a la mare d’en Piz i aquesta molt amablement la va enfilar a les seves espatlles la resta del camí.
11
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
Ja eren molt a prop de casa, tant a prop que tots reconeixien el camí per on passaven però no veien casa seva. Degut al tornado no havia quedat res. Ja no tenien casa. - I el COCO?! Que veieu el COCO?- pregunta la mare del Piz. - COCO, COCO... - cridaren tots plegats intentant buscar-lo. - Estic aquí dalt! - va cridar. Tots miraren amunt i van veure el COCO que no podia parar de plorar. Estava abatut. Els seus amics també es van posar molt tristos. L’única amb forces per poder dir alguna cosa era la TRUTTI, l’últim membre de la colla i l’única que vivia més lluny. Va ser ella qui els va recordar que no havien tornat d’aquella aventura amb les mans buides. De cop i volta les seves cares van anar canviant una mica. - Amics, podem aprofitar els diners per reconstruir les nostres llars.- començava a parlar el LEO. - I per arreglar també tot el que el tornado ha destrossat. afegia el RAFAEL. - I si sobra alguna coseta, podríem comprar-nos un mòbil i així estaríem en contacte sempre i podríem veure’ns! – va exclamar molt contenta la TRUTTI. - Molt bona idea, però tot el dia enganxats al telèfon no, eh??!! va aconsellar la mare del Piz. I en veu baixeta que ningú no el podia sentir, va dir en COCO: - I pensar que si no hagués marxat amb el diari dels exploradors
els
meus
amics
problemes... I vet aquí dos dinosaures, un cocodril, un mico, una tortuga 12
no
haurien
tingut
tants
ESCOLA MIQUEL BLEACH
CURS 2017-2018
i un camaleó, que s’ha acabat aquesta funció.
FI Realitzar per: Alumnat de l’escola Miquel Bleach
13