PROJECTE “ELS JOCS”
Recerca realitzada per l’alumnat de 5è
Competències bàsiques treballades
Comunicativalingüística Artística i cultural Tractament de la informació i competència digital Matemàtica Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal Coneixement i interacció amb el món físic Social i ciutadana
X X X
Àrees i professorat implicats
Àrees treballades: • Llengua i literatura catalana • Llengua i literatura castellana • Coneixement del medi • Educació artística: plàstica i musical • Matemàtiques
X X X X
• Informàtica Professorat: • Àngels Carracedo (tutora) • Carlos Arnau Román (especialista d’educació física)
X 2
Llistat activitats d’aprenentatge 1 - Coneixements previs : 1.1 Què creiem que sabem dels jocs? 1.2 Què són els jocs? 2- Motivació: 2.1 Activitats artístiques i plàstiques: 2.1.1 Ressonant “Cubos de la memoria” de Agustín Ibarrola 2.1.2 Retallable Dau 2.1.3 Joc Tres en ratlla 2.2 Museu del JOCS de 5è 2.3 “Nens jugant” de Joaquim VAYREDA. 1889 2.3.1 VTS 2.3.2 Activitat complementària 2.4 Visualització i debat de la pel·lícula: Toy story 3- Projecte de Nadal 3.1 L’arbre de Nadal 3.2 Instal·lació artística de l’escala Triem el tema: Què és Pau sense Treva? 3.2.1 Referent artístic: Origami lava. David Oliva i Anna Juncà 3.2.2 Produccions a l’aula 4 – Pla de recerca 4.1 Referents patrimonials utilitzats en la recerca 4.2 Què volíem investigar? 4.3 Metodologia
3
Llistat activitats d’aprenentatge 5 – Investiguem: 5.1 Selecció de la pregunta d’investigació Com es crea un videojoc? Què és un videojoc? 5.2 Formulació d’hipòtesis. Què podem fer per investigar les nostres hipòtesis 5.3 Coneixem Scratch 5.4 Entrevista a un creador de videojocs: Christian Montoya 5.5 Disseny gràfic. Concepte píxel 5.6 Efecte òptic de 3D 5.7 Dibuix en perspectiva 5.8 Recerca a l’art: Videojoc Gris d’en Conrad Roset 5.9 Creació del nostre videojoc 5.10 Comprovació d’hipòtesis. Conclusions 6 - Moments en família 6.1 Elaboració d’un plafó 6.2 Disseny gràfic, tècnica Estèncil 6.3 Redacció d’un text personal de l’opinió del projecte del curs 7 - Cloenda del Projecte Tàndem
4
1. CONEIXEMENTS PREVIS 5
1.1 Què en sabia l’alumnat sobre aquest tema? Vam iniciar el projecte parlant en gran grup del significat del títol del projecte del curs Els Jocs: " Què creieu que podeu dir sobre els jocs?" “Sabeu què és un joc?“ De les primeres converses que vam fer, en va sortir el següent:
�Dels jocs sabíem que: • “Juguem per divertir-nos, passar-ho bé, distreure’ns, relaxar-nos i aprendre, els jocs ens fan pensar”. • “Hi ha diferents tipus de jocs”: –Jocs de noves tecnologies que es juguen amb Nintendo, Playstation, IPad, ordinador, mòbil... –Jocs de taula com el parxís, els escacs, les dames, les cartes, puzles, trencaclosques... –Jocs d’aigua, d’aventura, de rol, esportius, d’endevinalles, de manualitats, de memoritzar... • “Alguns jocs són per a jugar sol i altres per a jugar en parelles o en grups de més gent i competir. Podem fer amics ensenyant a jugar a altres”. • “Normalment els jocs tenen unes normes o regles. Quan comprem un joc a la capsa trobem un full d’instruccions i en els jocs de noves tecnologies podem trobar una demo o cercar un tutorial a internet”. • “Per a jugar amb alguns jocs necessitem intel·ligència, paciència i concentració”. • “A vegades els jocs poden ser perillosos si jugues en línia i altres persones t’enganyen o poden fer-te Bullying. També patinar pot ser molt perillós perquè hi ha gent que fa coses molt extremes. En televisió hi ha jocs per a jugar-se els diners”.
6
Paraules relacionades amb els jocs Monopoly Pilota Ordinadors Boom Mòbil Parxís Puzles Tauler Rubik Dau “Pasapalabra” Peluix “Si te ries pierdes” Boooomba Escacs Uno “Escondite” Dòmino Oca Sopa de lletres 7
1.2. Què són els jocs? Cerquem la definició de joc i creem un mapa conceptual Un cop realitzada la posada en comú de tot el que sabíem sobre els jocs. Hem cercat en diferents fonts: diccionaris, Internet...la definició de joc, per a tenir clar què és i partir d’un concepte clar. Hem destacat aquelles paraules que ens han semblat clau en la definició. A més a més, hem elaborat un mapa conceptual amb les paraules que ens han sortit i les hem agrupat per famílies.
8
2. MOTIVACIÓ 9
2.1 Activitats artístiques i plàstiques 2.1.1 Ressonant “Los cubos de la memoria” de Agustín Ibarrola Hem vist l’obra d’art “Los cubos de la memoria” al port de Llanes (Astúries), formada per enormes cubs de formigó pintats amb colors vius a l’escullera. Agustín Ibarrola va voler representar la memòria de l’artista, la memòria de l’art i la memòria del territori.
2.1.2 Daus retallables Nosaltes inspirats en l’obra de l'Agustín Ibarrola, hem retallat daus, els hem enganxat , per donar-los volum i a més a més, els hem dibuixat i pintat amb elements artístics, del territori i que feien referència a l’artista.
10
2.1 Activitats artístiques i plàstiques 2.1.3 Joc 3 en ratlla Hem dissenyat el tauler i les fitxes del nostre propi joc de 3 en ratlla. Hem utilitzat materials de la classe com: pedres, escuradents, goma eva, cartolina, gomets, retoladors... Com a experts en aquest joc, hem passat per diferents classes de l’escola i els hem ensenyat a jugar.
2.2 Museu del joc Entre tots hem organitzat a l’aula un espai per al museu del joc. Tos aquells joc o elements relacionats amb aquest que hem anat portant a classe, ens han servit per a presentar-los als companys i companyes, per a jugar en algunes ocasions i per a endinsar-nos en la nostra investigació.
11
2.3 “Nens jugant” de Joaquim VAYREDA. 1889
2.3.1 VTS
2.3.2 ACTIVITAT COMPLEMENTARIA A partir del VTS de l’obra de “Nens jugant” de Joaquim Vayreda hem retallat les figures dels personatges en cartolina negra, ens hem imaginat el joc al que estarien jugant i l’espai de joc. Quan ja ho hem tingut clar, hem dibuixat l’espai de joc, els material necessaris i ho hem pintat. Finalment hem col·locat les figures dels personatges en l’escenari creat, acabant així la nostra creació artística.
Nens jugant” de Joaquim VAYREDA. 1889
12
2.4 Visualització i debat de la pel·lícula: Toy story
13
3. Projecte de Nadal 14
3.2. i 3.2.2 -Instal·lació artística de l’escala Tipus De Desenvolupament
Nº sessions 5
Processos predominants Expressió Observació Experimentació Reflexió Estudi de referents
Objectius: • Conèixer la història de l’origami i relacionar-la amb una sèrie de valors. • Emprar les tècniques de papiroflèxia per elaborar figures de tot tipus. • Dur a terme la creació a nivell individual per dominar la tècnica. • Cooperar amb els companys i les companyes per elaborar figures d’origami de gran tamany. Continguts: • Origami • Valors associats a la tècnica • Motricitat fina • Treball cooperatiu
Comunicació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Criteris d’avaluació: •. Coneixement de la història de l’origami • Relació de l’origami amb una sèrie de valors. • Desenvolupament de la tècnica de forma correcta • Realització d’esbossos i figures a nivell individual correctament • Cooperació amb companys i companyes en les peces grupals.
15
3.2.1 -Referent artístic: Origami lava. David Oliva i Anna Juncà Tipus De Desenvolupament
Nº sessions
Objectius: • Conèixer l’obra artística de l’Origami Lava. • Reconèixer l’obra artística de David Oliva i Anna Juncà.
1
Processos predominants Expressió Observació Experimentació Reflexió
Continguts: • Origami Lava • Artista: David Oliva • Artista: Anna Juncà
Estudi de referents Comunicació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Criteris d’avaluació: • Reconeixement dels artistes David Oliva i Anna Juncà. • Coneixement de l’obra artística de l’Origami Lava i sap explicar les seves característiques.
16
4. Pla de recerca 17
4.1 Referents patrimonials utilitzats en la recerca
Com es crea un videojoc?
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Punt multimèdia
Trailer Gris
Patrimoni artístic
(Conrad Roset)
Reportatge Gris
Patrimoni audiovisual (Videos) Videojoc VOID
Origami Lava
Gris
(David Oliva i Anna Juncà (Conrad (Roset)
Nens Jugant
Juego de niños
(J. Vayreda)
(Brueghel)
Agustín Ibarrola
Jan Vormann
Los cubos de la memoria (Agustín Ibarrola)
Lego (Jan Vormann)
Patrimoni audiovisual (Creacions artístiques)
Christian Montoya
Conrad Roset
David Oliva
Anna Juncà
Referents artístics
18
4.2. Què volíem investigar?
Pregunta principal: • Com es crea un videojoc?
Altres preguntes que han sorgit en el procés de recerca: • Com es creen els personatges dels videojocs? • Al futur existiran jocs de taula? o només tecnològics? • Quin va ser el primer joc tecnològic?
Quines hipòtesis ens hem plantejat? 1. 2. 3. 4. 5.
Primer s’ha de tenir una idea i després imaginació per a que el joc sigui divertit. Dibuixar i fer maquetes dels personatges, espai de joc, les animacions i moviments… Escriure de què tracta el joc i com funciona el joc. Buscar el material necessari: un ordinador i descarregar una aplicació adequada. Crear el que ja has pensat prèviament a l’aplicació amb les instruccions, els nivells de joc,... 6. Afegir la música, les veus dels personatges, els sons,... 7. Posar-li nom al joc. 8. Provar el joc i millorar-lo si és convenient.
19
4.3 Metodologia Agrupament de l’alumnat: S’ha partit d’una reflexió individual per poder compartir-la i enriquir-la en petit grup, per a finalment fer una posada en comú amb tots els companys i companyes de la classe. Treball individual - petits grups - grup classe
Organització de les tasques a l’aula:
Com heu recollit el procés de la recerca? • Fotografies • Murals • Presentació de la investigació • PowerPoint explicatiu • Creacions artístiques • Dossier de l’alumne • Vídeos del procés.
En funció de les tasques a realitzar, s’ha organitzat i s’han anat seguint diferents criteris, segons el tipus d’agrupació de l’alumnat i l’espai, el material o les normes que les activitats requerien. Tot l’alumnat ha participat en totes les activitats. S’ha tingut molt en compte la diversitat seqüenciant les activitats, donant suport als alumnes amb més dificultats i respectant els ritmes de treball.
Criteris d’avaluació de l’aprofitament de l’alumne: • Aprofitament sessions lectives. • Aportació d’informació i d’idees al grup. • Presentació de tasques individuals i evolució en els aspectes treballats de les diferents àrees. • Participació en les activitats. • Creacions artístiques personals i col·lectives. • Conducta al llarg de les sessions.
20
5. INVESTIGUEM 21
5.1 Selecció de la pregunta d’investigació Tipus Inicial
Nº sessions
Objectius: • Escriure a nivell individual les preguntes sobre el projecte • Agrupar per famílies aquelles preguntes relacionades. • Escollir la pregunta del projecte.
Expressió Observació Experimentació Reflexió Estudi de referents
∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙
2
Processos predominants
∙
∙
Continguts: • Mural “Què volem saber” • Treball individual de reflexió • Treball cooperatiu amb els companys i les companyes • Debat sobre l’agrupament de les preguntes en gran grup. • Elaboració del mural.
Comunicació
∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙
Quin va ser el primer joc que van inventar? Qui va crear el primer joc? Quin va ser el primer joc tecnològic? Com es crea un videojoc? Quin any es va crear el primer joc? D’on venen els jocs? Com van canviar els jocs? En quin país es va crear el primer joc? A quina hora es van inventar o jugar al primer joc? Per què es diu joc? Quants tipus de jocs existeixen? Com es diu algun inventor/a de jocs? La persona que va crear el primer joc era un home o una dona? Quins jocs hi ha a Barcelona? Hi ha jocs iguals en alguns països? Quins jocs hi ha a Honduras? Com són els jocs de cada país? En tots els països del món hi ha jocs? En el 1872 hi havien jocs? Com es van fer famosos els jocs? Per què es van crear els jocs? D’on ve el primer joc?
∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙ ∙
Quants jocs hi ha a tot el món? Al 1227 hi havia jocs com ara? Com es divertia la gent abans d’existir els jocs? Com es va crear Roblox? Com es fabriquen una tableta, un ordinador, un videojoc..? Com fer un slime? Com es crea un joc? Com es creen els personatges dels jocs? Per què hi ha jocs que necessiten connexió a internet i d’altres no? Un llibre pot ser un joc? Per què la “Oca” es diu així? Com es pot guanyar robux a Roblox? Hi havia jocs a la prehistòria? Hi ha jocs per a les persones que no poden parlar? Hi ha jocs per a les persones cegues? Per què abans no hi havia jocs tecnològics? Al futur existiran jocs de taula? O només tecnològics? Com es poden hackejar els jocs de tecnologia?
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Tractament de la informació i competència digital •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Criteris d’avaluació: • • •
Elaboració de les preguntes del projecte de forma correcta Agrupació de les preguntes per famílies Elecció de la pregunta del projecte segons el seu interès.
22
5.2- Formulació d’hipòtesis Tipus Introducció
Nº sessions 2
Processos predominants
Objectius: • Hipotetitzar el procés de creació d’un videojoc. • Realitzar una reflexió individual abans de formular les hipòtesis. • Compartir amb els companys I companyes la seva opinió.
Continguts: • Hipòtesis • Debat en gran grup • Reflexió individual
Expressió Observació Experimentació Reflexió Estudi de referents Comunicació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Tractament de la informació i competència digital •Matemàtica •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Criteris d’avaluació: • Elaboració de hipòtesis de la pregunta “Com es crea un joc?” • Realització d’una reflexió a nivell individual abans de plantejar-se les hipòtesis. • Compartició de les seves hipòtesis amb la resta sa companys i companyes.
23
5.3- Coneixem Scratch Tipus Desenvolupament (execució)
Nº sessions 2
Processos predominants Expressió Observació Experimentació Reflexió Estudi de referents Comunicació
Objectius: • Conèixer el programa Scratch i les seves possibilitats. • Identificar els passos indispensables per a crear un videojoc. • Descobrir les possibilitats del programa Scratch per a crear un videojoc. • Visitar el Punt multimèdia, veure les instal·lacions i conèixer l’oferta d’activitats. • Ser capaç de seguir les pautes de creació de forma ordenada Continguts: • Scratch • Pautes de creació d’un videojoc. • Punt Multimèdia • Treball en parelles • Respecte pel material • Pautes de creació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Criteris d’avaluació:
• Coneixement del programa Scratch i les seves possibilitats. • Identificació dels passos bàsics en la creació d’un videojoc. • Descoberta del que li permet fer el Scratch. • Capacitat de seguir les indicacions d’un expert.
24
5.4-Entrevista a un creador de videojocs: Christian Montoya Tipus Desenvolupament
Nº sessions 2
Processos predominants Expressió Observació
Objectius: • Fer una entrevista a un creador de videojocs. • Elaborar preguntes per una entrevista. • Respectar, tolerar i escoltar els altres companys i l’entrevistat. • Adquirir informació que ajudi a resoldre dubtes sobre les hipòtesis plantejades. • Parlar i aprendre sobre aspectes referents a la música i a la dansa. • Exposar de forma ordenada les seves idees. • Aprendre a argumentar les seves opinions.
Experimentació Reflexió Estudi de referents Comunicació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Continguts: • Formulació de preguntes. • Rol d’entrevistador. • Atenció a un entrevistat. • Registre de les dades recopilades.
Criteris d’avaluació: • Participació activa en les tasques de preparació i d’execució de l’entrevista. • Aportació d’idees. • Comportament adequat i respecte. • Col·laboració en la recopilació de la informació extreta de l’entrevista.
25
5.5- Disseny gràfic. Concepte píxel Tipus Desenvolupament (producció)
Nº sessions 2
Processos predominants Expressió Observació Experimentació Reflexió Estudi de referents Comunicació
Competències
Objectius: • Comparar l’evolució dels videojocs en referència als píxels, • Identificar que és un píxel i quina és la seva utilitat. • Relacionar el píxel amb els videojocs. • Raonar la importància del píxel en l’àmbit audiovisual. • Crear una imatge pixelada a partir d’un model a escala.
Continguts: • El píxel • Percepció de l’espai. • Evolució dels videojocs • Proporcionalitat • Dimensions (gran-petit) • Dibuix a escala
Criteris d’avaluació:
• •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
• • • •
Comparació de l’evolució dels videojocs i el píxel. Identificació de que és un píxel i en coneix l’ús. Relació del píxel i els videojocs. Raonament de la importància del píxel. Creació d’una imatge pixelada a escala.
26
5.6 Efecte òptic de 3D Tipus Desenvolupament (reflexió)
Nº sessions 2
Processos predominants Expressió Observació
Objectius: • Distingir imatges en 2D i en 3D i les seves característiques. • Posar en pràctica la tècnica per a passar un dibuix del 2D al 3D. • Justificar l’ús del 2D i el 3D en els videojocs Continguts: • Imatge 2D • Imatge 3D • Tècnica de dibuix
Reflexió Estudi de referents Comunicació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Tractament de la informació i competència digital •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Social i ciutadana
Criteris d’avaluació: • • •
Distinció d’imatges en 2D i 3D Utilització de la tècnica de dibuix de forma correcta per passar del 2D al 3D Justificació de l’ús del 2D i el 3D en l’àmbit dels videojocs.
27
5.7- Dibuix en perspectiva Tipus Desenvolupament (pràctica i entreteniment)
Nº sessions 1
Processos predominants Expressió Observació Experimentació Reflexió Estudi de referents Comunicació
Objectius: • Definir el punt de fuga de diferents cossos geomètrics. • Relacionar conceptes com la perspectiva, punt de fuga i profunditat. • Elaborar una fitxa localitzant el punt de fuga I la perspectiva de quatre cossos tridimensionals.
Continguts: • La perspectiva • La profunditat • cossos geomètrics • Línies contínues i discontinues • El punt de fuga
Criteris d’avaluació: •
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Matemàtica •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
• •
Definició del punt de fuga de diferents cossos geomètrics. Relació de la perspectiva, la profunditat i el punt de fuga. Elaboració d’una fitxa dibuixant cossos geomètrics amb el punt de fuga i la perspectiva.
28
5.8- Recerca a l’art: Videojoc Gris d’en Conrad Roset Tipus Desenvolupament (pràctica i entreteniment)
Nº sessions 4
Processos predominants Expressió Observació Experimentació
Objectius: • Visualitzar el reportatge sobre el videojoc Gris • Analitzar l’entrevista a Conrad Roset • Conèixer l’Artista i la seva obra artística • Cercar informació sobre la creació del joc. Continguts: - El reportatge del Gris - L’entrevista a Conrad Roset - Anàlisi i debat del procés de creació - Tècnica: l’aquarel·la
Reflexió Estudi de referents Comunicació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Matemàtica •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Criteris d’avaluació: • Visualització del reportatge del Gris. • Anàlisi de l’entrevista a Conrad Roset i en fa una reflexió. • Coneixementl’artista i la seva obra • Cerca d’informació el videojoc.
29
5.9- Creació del nostre videojoc Tipus Desenvolupament (aprenentatge i pràctica)
Nº sessions 6
Processos predominants
Objectius: • Pensar la història i la temàtica del joc. • Redactar les instruccions i el funcionament del videojoc. • Dissenyar l’escenari de joc i els personatges. • Desenvolupar la programació del videojoc a través del Scratch.
Expressió
Continguts:
Observació
• • • • •
Experimentació Reflexió Estudi de referents Comunicació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Scratch Ús de les TIC Tipologia de text Programació Tècnica de dibuix: aquarel·la
Criteris d’avaluació: • Reflexió sobre la història del seu videojoc abans d’escriure-la. • Redacció de les instruccions i el funcionament del videojoc. • Disseny de l’escenari i els personatges. • Desenvolupament de la programació del videojoc amb Scratch.
30
5.10 Conclusions de la recerca 31
5.10. Conclusions S’han confirmat les hipòtesis?
Sí
1. Primer s’ha de tenir una idea i després imaginació per a que el joc sigui divertit.
2. Dibuixar i fer maquetes dels personatges, espai de joc, les animacions i moviments…
Hem experimentat la creació d’un joc i hem vist que és necessari tenir una idea de la història prèviament. Amb l’entrevista al creador de videojocs hem corroborat que el primer pas en la creació és tenir una bona història. Aquesta pot sorgir veient pel·lícules, navegant per internet i parlant amb altres persones. El videojoc de Gris ens ha fet veure que fa falta una bona idea per crear un videojoc.
Christian, el creador de videojocs ens va explicar que per a crear el joc s’ha d’escriure tot, personatges, escenaris,...tot ha d’estar escrit i/o dibuixat. Amb el videojoc de Gris també hem vist com es crea el videojoc a partir d’esbossos.
3. Escriure de què tracta el joc i com funciona el joc.
4. Buscar el material necessari: un ordinador i descarregar una aplicació adequada.
Christian ens va dir que és necessari seguir un ordre per a crear videojocs i no tornar-se bojos. Nosaltres hem posat en pràctica el que ens va comentar ell i amb el videojoc de Gris també ho hem pogut veure.
Amb l’entrevista vam poder comprovar que sí que és necessari un ordinador i/o una tauleta digital. Nosaltres hem utilitzat tauletes digitals per a programar, concretament hem utilitzat el programa Scratch. Amb el videojoc de Gris vam veure que hi havia diversos programadors per crear el joc. 32
Sí
S’han confirmat les hipòtesis? 5. Crear el que ja has pensat prèviament a l’aplicació amb les instruccions, els nivells de joc...
6. Afegir la música, personatges, els sons,...
En Christian ens ha dit que el programador dóna vida al videojoc i passa a l’ordinador totes les idees i esbossos que s’han fet prèviament. Nosaltres també hem experimentat programar un videojoc i ens ha semblat divertit, entretingut, agradable, però també difícil. Un videojoc costa molt de temps de crear, s’ha de pensar, dissenyar, programar...
El Christian ens va comentar que la mateixa aplicació per crear videojocs té la possibilitat d’afegir la música, per fer-ho durant el desenvolupament. Quan nosaltres hem experimentat hem vist que per afegir la música, els sons i les veus dels personatges, has de tenir desenvolupat mínimament el videojoc. El videojoc de Gris té música en directe. No sempre els videojocs han de tenir música, veus o sons.
7. Posar-li nom al joc. Christian ens va dir que decideixen el nom del joc segons la història, per tant, ho fan un cop acabada aquesta, al final. Nosaltres hem començat la creació d’un videojoc, alguns ja tenim el nom pensat i d’altres encara no el tenim clar, esperem acabar-lo.
les
veus
dels
8. Provar el joc i millorar-lo si és convenient. La nostra experiència ens diu que durant la creació del joc, es prova el joc per veure si funciona correctament o s’han de fer modificacions. Com ens va dir el Christian, el videojoc es deixa provar a la gent per a que es puguin veure errades i si el camí que s’està seguint és el correcte. Ell com a creador crea una demo, que és com una prova per veure possibles errades. Abans de finalitzar el joc es 33 fan moltes revisions.
6. MOMENTS EN FAMÍLIA 34
6.1 i 6.2 Elaboració d’un plafó i disseny gràfic, tècnica estèncil Tipus Síntesis
Nº sessions 3
Processos predominants Expressió Observació Experimentació Reflexió Estudi de referents Comunicació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Objectius: • Experimentar la tècnica artística de decoració, anomenada Estèncil. • Mostrar una actitud respectuosa cap a l’artista. • Utilitzar de forma segura i responsable el material. • Dissenyar un plafó amb tota la informació Continguts: • Tècnica Estèncil • Respecte per l’artista, companys i companyes • Mesures de seguretat • Treball en petit grup • Creativitat • Plafó
Criteris d’avaluació: • Experimentació de la tècnica artística Estèncil. • Mostra una actitud respectuosa. • Utilització del material de forma segura i responsable. • Disseny d’un plafó informatiu.
35
6.2-Redacció d’un text personal de l’opinió del projecte del curs Tipus Síntesi
Nº sessions 1
Processos predominants
Objectius: • Expressar de forma escrita l’opinió personal de cadascú. • Reflexionar individualment sobre com han viscut el projecte. • Compartir oralment amb la resta de companys i companyes la seva opinió i valoració del projecte. • Respectar les opinions dels companys i companyes.
Expressió Observació Experimentació Reflexió Estudi de referents Comunicació
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Continguts: • Reflexió individual • Tipologies de text • Comunicació oral Criteris d’avaluació: • Redacció d’un text , expressant a seva opinió personal. • Reflexió prèvia abans d’escriure, • Compartició de la seva opinió amb el grup. • Respecte totes les opinions
36
7. CLOENDA DEL PROJECTE TÀNDEM 37
7. Cloenda del Projecte Tàndem Tipus De desenvolupament i síntesi
Nº sessions 4 sessions
Processos predominants Expressió Observació Experimentació Reflexió Comunicació
Objectius: • Participar en una activitat de final de Projecte en què col·laboren tots els cursos, dut a terme a la plaça. • Gaudir dels diferents jocs escollits. • Mostrar una actitud activa en la dinàmica de l’activitat • Respectar el material, companys i companyes. • Dissenyar un dibuix per a la samarreta
Continguts: • La música • Els jocs (Finger skate, “Milloncete”, Beyblades i Hula hoop) • Disseny de la samarreta • Projecte Tàndem • Reportatge audiovisual
Competències •Comunicativa-lingüística •Artística i cultural •Aprendre a aprendre •Autonomia i iniciativa personal •Coneixement i interacció amb el món físic •Social i ciutadana
Criteris d’avaluació: • Participació activa a l’activitat. • Respecte pels companys i per l’entorn. • Valoració positiva vers l’oportunitat atorgada. • Valoració positiva davant la pròpia feina i la dels altres. • Disseny el dibuix de la samarreta
38