1
Guia d’ús i manteniment de l’hort vertical amb seguiment pedagògic de l’escola Miquel Bleach abril’15
ÍNDEX 1. Introducció 2. El projecte 3. Protocol de manteniment general del l’hort vertical a. Característiques tècniques b. Reg automàtic c. Plantació d. Poda e. Adob f. Salut de l’hort 4. Relació d’espècies vegetals presents ANNEX I: Quadre resum del cicle de vida de les espècies ANNEX II: Fitxes de les espècies
2
1. Introducció A la ciutat ens calen més espais verds. I
construcció
malgrat que en ocasions ens esforcem
responsable dels residus, i també dels
a construir i preservar parcs, jardins i
espais públics i les vies de comunicació,
petits boscos urbans, la nostra població
esdevenen pilars imprescindibles per a
creix tan desaforadament com, a
reforçar i aixecar un futur d’equilibris i
voltes, el poc sentit comú. Aquesta és
harmonies, on el retrobament amb la
una realitat que avui dia tothom té
Natura n’és l’eix principal.
molt
present,
sortosament
i
contra anem
la
que
lluitant
contrarellotge per a esmenar-la tant com puguem, doncs cada cop som més els qui treballem, des de molts sectors diferents de la societat, per a posar-hi remei. Així, les energies renovables, la
eficient,
una
gestió
I el camí a seguir per assolir aquesta fita encoratjadora, passa ineludiblement per les escoles, doncs la mainada creix absorbint com a propi allò que els adults els transmetem, i que l’entorn els ensenya directament.
3
Podem vestir en vertical allò que l’horitzontalitat no concedeix, donant lloc a innombrables jardins d’exuberància i bellesa que fan empetitir a molts d’altres pels que sovint passegem. Els murs o parets vegetals han esdevingut una solució pràctica i molt intel·ligent davant la creixent necessitat d’aquest retrobament amb la Natura en entorns urbans.
4
Les plantes s’hi acostumen amb molta facilitat, i hi troben nous espais on poder créixer i lluir sense por a ser trepitjades ni maltractades, alhora que acullen nombroses espècies animals que enriqueixen el nou jardí, creant així ecosistemes del tot insospitats allà on fins aleshores tan sols hi havia hagut ciment i pedres. D’aquesta manera, moltes aus, amfibis, rèptils i nombrosos invertebrats retroben un lloc on viure i conviure amb nosaltres, concedint-nos el privilegi de ser testimonis de primera mà de llur funcionament vital. El nostre hort vertical ens permet, a més, crear una aula de natura, integrant tot el coneixement que es desprèn del petit ecosistema que hem creat en les activitats escolars habituals. En el capítol 9 de la Guia Pràctica d’horticultura ecològica hi trobareu algunes idees d’activitats relacionades amb l’hort que es poden realitzar amb els infants.
2. El projecte
La col·locació dels gabions Babylon s’adequa a cada projecte, segons que la mainada crea els seus propis dissenys.
L’estructura de mur vegetal triada és la de gabions Babylon, ja que el seu sistema de muntatge modular s’adapta fàcilment a les diferents geometries de patis, i permet que cada centre tingui el seu disseny propi. A més, aquest sistema és ideal per a fer-hi créixer qualsevol espècie vegetal d’ús domèstic. S’ha escollit perquè el seu muntatge i posterior instal·lació resulta del tot pràctic i compatible amb l’espai triat, alhora que ha permès crear un disseny dinàmic i atrevit, proposat per la pròpia mainada. Clavades directament sobre el mur en qüestió, les estructures vegetals compten amb unes guies metàl·liques galvanitzades que es fixen longitudinalment en files paral·leles, i d’on hi pengen els gabions vegetalitzats.
5
En aquest cas, amb alumnes i mestres hem triat la paret més llarga del pati, perquè compta amb un quadrat lleugerament enfonsat en el mur, que permet crear un disseny particular.
6
L’hort vertical compta amb gabions Babylon fixats amb guies a la paret. S’hi ha instal·lat també una canal que recollirà l’aigua sobrant del reg automàtic i que la recollirà en un recipient per ser reutilitzada. A més, es disposa d’un sensor de pluja que ajudarà a estalviar en la despesa hídrica del reg.
Allà on s’accedeixi fàcilment a les plantes, hi trobem les comestibles i/o d’ús gastronòmic: maduixes, julivert, estèvia, menta,
orenga,
alfàbrega,
fonoll,
camamilla, farigola, entre d’altres. Als nivells superiors hi plantem les aromàtiques com l’espígol, el romaní o la santolina. No cal dir-ho, també hi trobarem altres espècies ornamentals mediterrànies que ens ajudaran a atreure diverses espècies de papallones i altres insectes pol·linitzadors, així com les caixes niu i les menjadores faran les delícies dels ocells. Mallerengues, cardines, verdums i algun pitroig, de ben segur que s’hi deixaran veure molt sovint.
Així doncs, a partir d’ara, mestres i alumnes de l’Escola Miquel Bleach, de Barcelona, gaudiran d’una magnífica aula exterior que els ajudarà a comprendre i estimar la Natura en tota la seva dimensió, d’una manera ben senzilla i quotidiana, alhora que estimulen llur curiositat, aprenent a ser sostenibles i a tenir uns bons hàbits de salut i nutrició.
7
3. Protocol de manteniment a. Característiques tècniques L’hort vertical compta amb 12 gabions Babylon que mesuren 100x50x15cm i ocupen una superfície total de 6m2. Els panells són gabions d’acer inoxidable304 amb rodons electrosoldats de 5mm de gruix, i es col·loquen subjectats en guies metàl·liques galvanitzades. L’interior del gabió està format per una bossa tipus Plantbag resistent als rajos ultraviolats i el substrat orgànic hi té barrejada arlita (argila expandida), que degut a la seva naturalesa porosa absorbeix i reté aigua, ajudant així a mantenir la humitat.
A les zones més baixes i accessibles hi trobem l’espai de cultiu d’horta i aromàtiques. A les línies superiors s’hi han plantat aromàtiques juntament amb altres espècies ornamentals mediterrànies que faciliten la nidificació d’aus i insectes, afavorint així la biodiversitat animal i vegetal del conjunt. Gràcies a la col·laboració amb el World Nature s’han posat caixes niu i menjadores per als ocells.
8
b. Reg automàtic Aquesta és una instal·lació de reg per degoteig amb tub de 17mm amb goter incorporat i a pressió constant; format per una electrovàlvula, reductor de pressió i vàlvula antiretorn (per assegurar el no retorn de l’aigua a la xarxa de l’edifici), alimentats amb connexió directa a l’aigua de xarxa, i connectats a un programador d’una sola estació. Tot, alimentat amb una pila de 9V. Tot i que el programador indica l’estat de la bateria, és convenient canviar-la un cop l’any. A més a més, al pati de l’escola, a sobre l’hort vertical, s’hi troba un sensor de pluja que també està connectat al programador i que ens permet estalviar aigua de reg quan aquesta no és necessària per les condicions meteorològiques. La programació del reg s’ha de fer en funció de l’època de l’any, tenint en compte la climatologia més que el calendari. Per norma general, hi ha dues enceses de 2 minuts, espaiades al matí (7h aprox.) i al vespre (19h aprox.), alternats cada dos dies, per als períodes més frescos i/o humits de l’any. Quan comença la calor, augmentarem la freqüència de reg a diari, mantenint les dues escenes de dos minuts al matí i a la nit. No obstant, aquestes són dades orientatives, puig que cada hort vertical està sotmès a unes característiques d’orientació molt concretes, i caldrà revisar sempre l’estat d’humitat de la terra dins dels gabions per a assegurar-nos que les plantes tenen la mesura justa de reg. Com a proba estàndard, podem tocar la terra amb un dit: si ens queda empastifat de terra i xop, estem regant en excés. Si, en canvi la terra se’ns enganxa al dit, però no ens el mulla, la humitat és la correcta. Quan s’engega el reg per primer cop, cal regar abundantment (3 enceses de 8 minuts diàries, repartides equidistantment en el temps) per tal que la terra capti tota la humitat necessària. Cal tenir en compte que ens trobem davant d’un jardí vertical, i que per tant l’aigua baixa sempre cap avall, cercant i creant camins
9
sinuosos dins de la pròpia terra, lluny de la forma regular i homogènia d’escamparse en un parterre horitzontal. Per tant, cal amarar-la completament d’aigua per tal que després, un cop normalitzat el reg, la humitat s’escampi per capil·laritat dins del gabió. c. Plantació Amb el temps serà necessari substituir plantes del nostre hort vertical, ja que algunes aniran morint. A més, tenim espècies anuals o de temporada, que un cop acabat el seu cicle també les haurem de replantar. Podem replantar amb les espècies presents o experimentar amb noves, sempre que les seves necessitats de sol/ombra, reg, etc. s’adaptin a les presents al nostre hort. A l’Annex I d’aquest manual hi trobareu el quadre resum del cicle de vida de les espècies presents a l’hort, i altres de potencials. Quan sigui necessari replantar, el primer que hem de fer es treure la planta que s’hagi de substituir, estirant-la amb compte. A continuació, agafem la nova planta que volem incorporar, i de la mateixa manera que vam fer al taller, la traiem del test, retirem sense por les arrels superficials, vigilant de no trencar les centrals (fet que estimularà el creixement radicular) i posem dos dits pel forat on estava l’altra planta per obrir-lo. Finalment, agafem la planta nova i, amb compte, la plantem al lloc de l’anterior, reomplint amb una mica de terra si cal. d. Poda Per norma general, podarem la majoria de plantes d’un a dos cops l’any, en funció del seu creixement. Això també es refereix a si aquest creixement interfereix amb el d’altres plantes del mateix lloc. Com a poda principal, la millor època és l’hivern, tallant sense por les branques fins a uns 10cm de la seva base. Per a podes de manteniment, qualsevol època és bona. Cal evitar, però, una poda severa quan fa molta calor, doncs la planta pot patir estrès hídric en perdre superfície foliar.
10
Pel que fa a espècies concretes com el Fonoll, Sàlvia, Menta, Julivert i l’Estèvia, la seva poda anirà sempre vinculada al seu consum, tenint en compte que són plantes d’un alt creixement i que no cal patir per tallar-les massa, més aviat al contrari. També hem de considerar la recollida de les plantes hortícoles que arrencarem quan hagi arribat el seu estat òptim de creixement. En l’Annex II d’aquest document hi trobareu la informació concreta sobre les necessitats de poda de cada espècie. e. Adob És recomanable usar adobs orgànics, i inclús provar de fer-los a l’escola (compost o vermicompost, sòlid o líquid). Donat que ens trobem davant d’un hort, i que per tant la mainada té lliure disposició a menjar, cal evitar els adobs foliars i usar per tant, adobs de tipus radicular (líquid o sòlid granular emprats en agricultura ecològica), que aplicarem directament sobre la part superior de cada gabió, repartint-lo homogèniament. Les dosis aniran sempre lligades a la quantitat de fòsfor i nitrogen de l’adob, essent una proporció correcta 16/16, o similar. Es recomana usar sempre adobs d’alliberació lenta; és a dir, de baixa concentració i que actuïn lentament, aplicantlos cada dos-tres mesos aproximadament (de nou cal tenir en compte que la verticalitat afavoreix la ràpida eliminació per gravetat de tota substància continguda als gabions). En els capítols 3 i 4 de la Guia pràctica d’horticultura ecològica hi trobareu tota la informació sobre la fertilització, els tipus de fertilitzants i l’elaboració de compost.
11
f. Salut de l’hort En aquest punt sí que cal ser molt estricte a l’hora d’usar sempre productes NO tòxics per al consum/inhalació/contacte humà. Actualment, hi ha cada cop més una extensa bibliografia sobre com produir barreges totalment naturals, i moltes d’elles a partir d’extractes de plantes del propi hort vertical, que resulten ser del tot efectives contra les plagues i el tractament de diferents patologies vegetals (fongs, pugó, aranya roja, ....). En el capítol 8 de la Guia Pràctica d’horticultura ecològica hi trobareu més informació sobre els trastorns, plagues i malalties així com les tècniques de prevenció o solució. També hi ha informació sobre diferents mètodes per preparar productes fitosanitaris i l’acció protectora d’algunes espècies de plantes.
Guia pràctica d’horticultura ecològica: http://www.sostenibilitatbcn.cat/attachments/article/313/GuiaHortEscolar.pdf Veure també els documents: http://www.sostenibilitatbcn.cat/attachments/article/319/PodaEsqueixosJoanSole.pdf http://www.sostenibilitatbcn.cat/attachments/article/317/LaSalutdelHort.pdf http://www.sostenibilitatbcn.cat/attachments/article/314/LaSalutdelesPlantes.pdf
12
4. Relació d’espècies vegetals presents A la filera de gabions de sota Nom comú
Nom científic
Usos
Maduixa
Fragaria vesca
comestible
Orenga
Origanum vulgare
comestible
Julivert
Petroselinum crispum
Comestible
Menta poliol
Mentha puleguim
comestible
Nom comú
Nom científic
Usos
Stèvia
Stevia rebaudiana
comestible
Julivert
Petroselinum crispum
comestible
Farigola
Thymus vulgaris
comestible
Farigola
Thymus x citriodorus
ornamental
Farigola rastrera
Thymus creeping red
ornamental
Camamilla
Matricaria chamomilla
comestible
Maduixa
Fragaria vesca
comestible
Curri
Helichrysum thianschanicum
ornamental
A la filera del mig
A la filera de sobre Nom comú
Nom científic
Usos
Espígol
Lavandula heterophylla
ornamental
Santolina
Santolina chamaecyparissus
ornamental
Sàlvia
Salvia officinalis
culinari
Romaní rastrer
Rosmarinus officinalis
culinari
Santolina
Santolina chamaecyparissus
ornamental
13
Sobre els gabions EspĂgol
Lavandula heterophylla
ornamental
RomanĂ rastrer
Rosmarinus officinalis
culinari
Dianella
Dianella tasmanica
ornamental 14
ANNEX I: QUADRE RESUM DEL CICLE DE VIDA DE LES ESPÈCIES És important conèixer la durada dels cicles de vida de les plantes presents al nostre hort vertical per saber que i quan hem de replantar. En la taula següent hi trobem la classificació de les espècies del nostre hort i d’altres de potencials, segons si són perennes, vivaces, anuals o bianuals: 15
Perenne
Vivaç
Anual/de temporada
Bianual
Cibulet
Menta
Alfàbrega
Bledes
Curri
Orenga
Anet
Julivert
Carex
Sajolida
Camamilla
Dianella
Estèvia
Coriandre
Farigola
Tarongina
Enciam
Fonoll
Eruga
Espígol
Espinacs
Maduixera
Pèsols
Romaní Ruda Sàlvia Santolina
Perenne: Viu més de dos anys i a l’hivern manté la seva part aèria Vivaç: Viu més de dos anys (perenne) però a l’hivern la seva part aèria s’asseca i rebrota a la primavera de l’arrel, rizoma, tubercle, bulb o altres òrgans subterranis Anual: El seu cicle de vida té una durada d’un any Bianual: El seu cicle de vida té una durada de dos anys
ANNEX II: FITXES DE LES ESPÈCIES
Ocimum basilicum Alfàbrega, albahaca, sweet basil
Fitxa tècnica Descripció: És una planta anual amb tiges densament ramificades, fulles oblongues d’un verd molt intens i flors blanques. Té una olor forta i característica. Sembra directa i superficial. Reproducció: Es duu a terme sembrant les llavors a la primavera Recol·lecció: Comença quan les plantes estiguin creixent amb força, i es fa pinçant els talls just per sota dels nusos de les fulles, des de on en brotaran de nous. Usos: Aromàtica, ús culinari i medicinal
Calendari
Detall del mur de l’escola on podem veure un infant plantant una alfà brega
Anethum graveolens Anet, eneldo, dill
Fitxa tècnica Descripció: És una planta herbàcia anual formada per una tija prima, fulles amb disposició alternada finament dividides i flors grogues disposades en umbel·les. Reproducció: És realitza mitjançant la sembra de llavors. Recol·lecció: Les fulles es poden anar agafant en quant la planta comenci a créixer i són més saboroses abans que la planta floreixi. Les llavors també es poden recollir, quan comencin a tornarse marrons. Usos: Aromàtica, medicinal i culinari
Calendari
Matricaria chamomilla Camamilla, manzanilla, chamomile
Fitxa tècnica Descripció: És una planta herbàcia amb un cicle anual. Les fulles són molt característiques, molt dividides, pinnades i de color verd intens. Les flors es disposen en capítols (forma de margarida) amb unes lígules blanques que pengen a mesura que maduren. Reproducció: Es sembren les llavors a finals d’hivern i primavera. Recol·lecció: Es poden anar recol·lectant les flors durant tota l’època de floració. Usos: Aromàtica, comestible i medicinal
Calendari
Detall d’un gabió amb presència de camamilla
Carex testacea, Nassella tenuissima i Dianella tasmanica Fitxa tècnica Descripció: Són plantes herbàcies perennes de creixement ràpid. Les fulles són linears i els colors poden variar entre diferents tons de verd, groc i marró. Les flors de la dianella són petites i balbes, les de la nassella són porpres i les del carex són espigues marrons. Ús: Ornamental Nassella tenuissima
Dianella tasmanica
Mur amb Carex testacea
Coriandrum sativum Coriandre, cilantro, coriander
Fitxa tècnica Descripció: És una planta herbàcia anual molt característica pel seu aroma. Les tiges són estriades i les fulles compostes i molt dividides. Les inflorescències són umbel·les molt pedunculades amb flors blanques. Reproducció: A través de les seves llavors, sembrades a la primavera o a la tardor. Recol·lecció: Quan les tiges facin uns 10 cm, es poden tallar fins als 2,5-5 cm des de la base. Usos: Aromàtica, comestible i medicinal
Calendari •Recol·lecció •Floració
•Sembra •Recol·lecció
•Recol·lecció •Sembra
Estiu
Tardor
Primavera
Hivern
Detall del mur de l’escola on podem veure les espècies plantades
Helichrysum thianschanicum Planta de curri, licorice plant
Fitxa tècnica Descripció: És una planta herbàcia perenne de base llenyosa, amb fulles pinnades de fins a 2 cm de color grisenc. Les flors grogues estan agrupades en capítols petits i esfèrics. Desprèn una forta olor a curri, però no és la planta amb la que s’elabora l’espècie. Reproducció: La seva multiplicació es realitza per esqueixos o divisió de mates. Recol·lecció: Es recol·lecta durant la floració, a la primavera i l’estiu. Usos: Aromàtica, ús culinari i medicinal
Calendari
Eruca vesicaria ssp. sativa Eruga, oruga, arugula
Fitxa tècnica Descripció: És una planta anual amb unes flors groguenques amb venes violàcies i uns fruits característics, amb un extrem pla i una textura herbàcia. Aquesta espècie es cultivada per utilitzar les fulles per amanides. Reproducció: La sembra es fa a través de les llavors. Recol·lecció: Encara que tradicionalment s’ha considerat una “mala herba” dels caps de cultiu de secà, les seves fulles, flors, llavors i baines són comestibles i les podem recol·lectar durant tot el seu cicle. Usos: Ornamental i comestible
Calendari •Floració •Recol·lecció
•Floració •Recol·lecció •Sembra
•Recol·lecció
Estiu
Tardor
Primavera
Hivern
Detall del mur de l’escola on podem veure les espècies plantades
Santolina chamaecyparissus Espernallac, cipresillo, cotton lavander
Fitxa tècnica Descripció: Petita mata llenyosa molt aromàtica i perenne, de fulles petites i estretes de color verd grisenc. Flors tubulars agrupades en capítols solitaris de color groc intens (sense pètals). Convé poder-la intensament cada 2 o 3 anys després de la floració, per donar vigor a la planta. Reproducció: És fa mitjançant la sembra de les llavors, que es recullen després de la floració. Recol·lecció: Quan està florida es recol·lecten les flors per assecar-les. Usos: Ornamental i medicinal
Calendari
Detall del mur de l’escola on podem veure espernallac, camamilla i sà lvia
Lavandula sp. Espígol, lavanda, lavander
Fitxa tècnica Varietats presents: Lavandula dentata i Lavandula heterophylla Descripció: És un petit arbust de base llenyosa que presenta les fulles perennes, de color verd grisenc, estretes i allargades. Les flors liles s’agrupen en inflorescències formant una espiga terminal. Necessita indrets secs i assolellats. No convé podar-la i es reprodueix fàcilment per esqueix. Reproducció: És pot reproduir mitjançant les llavors, tot i que normalment es fa amb esqueixos, ja que és més senzill. Recol·lecció: Les flors es poden recollir en rams i assecar-se. Usos: Aromàtica, medicinal i ornamental
Calendari
Detall d’un hort vertical amb espĂgol
Foeniculum vulgare Fonoll, hinojo, fennel
Fitxa tècnica Descripció: És una planta herbàcia perenne que te un rizoma del qual va brotant cada any una planta nova. És molt aromàtica i fa un olor semblant a l’anís. Les fulles són molt fines i dividides i flors s’agrupen en inflorescències de color groc-verdós. Reproducció: Es fa a través de les llavors, sembrant-les a uns 7 cm de fondària i trasplantant-les quan surtin els dos primers parells de fulles. Recol·lecció: Les fulles es poden anar recol·lectant durant tot el seu cicle per controlar el seu creixement. Si volem agafar el bulb ho hem de fer abans que arribi el fred.
Calendari
Detall del mur de l’escola on podem veure les espècies plantades
Petroselinum crispum Julivert, perejil, parsley
Fitxa tècnica Descripció: És una planta herbàcia bianual molt característica pel seu aroma. Forma una roseta basal de fulles compostes peciolades, amb tiges anguloses i ramificades, llustroses, de color verd focs. Al segon any produeix petits grups de flors verd groguenc que indiquen que la planta ha assolit la maduresa i aviat s’haurà de substituir. Reproducció: A través de les seves llavors, sembrades a la primavera o a la tardor. Recol·lecció: Es poden tallar les fulles exteriors quan mesurin entre 8 i 10 cm. Usos: Aromàtica, comestible i medicinal
Calendari
Detall del julivert plantat a mur
Fragaria vesca Maduixera, fresa, strawberry
Fitxa tècnica Descripció: És una planta perenne amb fulles peciolades, velloses, blanquinoses pel revers, dividides en tres folíols ovalats i amb dents gruixudes en el marge. Les flors pedunculades, blanques o groguenques, i fruit vermell suculent. Reproducció: És pot reproduir amb les llavors, tot i que normalment es fa per estolons (tiges especials que presenten brots) perquè es molt més senzill. Recol·lecció: Utilitzar unes tisores per fer un tall net, i deixar un fragment de tija.
Calendari
Una maduixera de l’escola
... amb la flor
... i amb el fruit
Detall del mur de l’escola on podem veure les espècies plantades
Mentha sp. Menta, mint
Fitxa tècnica Les varietats presents són: Mentha x piperita i mentha pulegium Descripció: És una planta herbàcia vivaç amb fulles simples i oposades i flors amb colors que van del blanc al porpra. A l’hivern la part aèria s’asseca, per això convé retallar-les arran de terra perquè rebroti amb força. Reproducció: La forma més senzilla de reproduir-la és a través d’esqueixos, encara que també es poden sembrar les llavors. Recol·lecció: Es pot recol·lectar en qualsevol moment sempre que tingui més de 15 cm d’altura. Usos: Aromàtica, ús culinari i medicinal
Calendari
Varietat Mentha x piperita
Varietat mentha pulegium
Detall d’un gabió amb presència de menta
Origanum vulgare Orenga, orégano, oregano
Fitxa tècnica Descripció: És una planta vivaç molt aromàtica. Les fulles son ovalades i les flors blanques o vermelloses s’agrupen juntament amb unes bràctees florals liloses, en inflorescències terminals. A l’hivern la part aèria s’asseca, per això convé retallar-la perquè rebroti amb força a la primavera. Reproducció: La forma més senzilla de reproduir-la és a través d’esqueixos, encara que també es poden sembrar les llavors. Recol·lecció: S’han de podar els talls fins deixar un parell de fulles, des de on es formaran les noves rames. Encara que les fulles es poden recol·lectar en qualsevol moment de l’estiu, el gust es millor després que s’hagin format els capolls i abans que les flors s’obrin. Usos: Aromàtica, comestible i medicinal
Calendari
Detall d’un gabió amb presència d’orenga
Rosmarinus officinalis “prostratus” Romaní rastrer, romero rastrero, rosmary
Fitxa tècnica Descripció: És un arbust llenyós molt dens, de fulles perennes dures i linears, de color verd fosc per l’anvers i blanquinoses pel revers. Les flors van del color rosat al blanc pàl·lid. No convé podar-la. Reproducció: És pot reproduir amb les llavors o mitjançant esqueixos, que és més senzill. Recol·lecció: Es poden agafar les fulles i els brots de plantes grans durant tot l’any. Usos: Aromàtica, ús culinari i medicinal
Calendari
Romaní restrer amb coriandre
Detall d’un jardí vertical amb romaní rastrer
Ruta graveolens Ruda, garden rue
Fitxa tècnica Descripció: Mata de base semillenyosa i esvelta, amb fulles perennes i compostes d’un color verd grisenc, que són petites i abundants. Les flors son grogues amb quatre pètals en forma de caputxa i amb pèls al marge. Tota la planta desprèn una intensa olor. Es recomana podar-la intensament a l’hivern, deixant-la a uns 10 cm, amb la finalitat d’estimular el seu creixement compacte. Reproducció: És por reproduir amb a sembra de llavors a la primavera o mitjançant esqueixos a la tardor, tot i que normalment es fa amb esqueixos. Recol·lecció: Es poden recol·lectar les fulles durant tot el seu cicle i les flors durant la època de floració. Usos: Aromàtica, medicinal, ús culinari i ornamental
Calendari
Detall del mur de l’escola on podem veure les espècies sembrades, entre elles la ruda
Salvia officinalis Sàlvia, salvia, common sage
Fitxa tècnica Descripció: Mata herbàcia perenne poc ramificada, amb fulles entre blanquinoses i grises i flors bilabiades color blau violaci disposades en raïm. Li va bé ser podada cada 2 o 3 anys per rejovenir la planta i donar vigor als brots inferiors. Reproducció: És pot reproduir amb les llavors, tot i que s’acostuma a fer per esqueixos perquè és més senzill. Recol·lecció: Es poden recollir les fulles tendres en qualsevol moment, però poc abans que s’obrin les flors es quan la planta té més aroma. Usos: Comestible i medicinal
Calendari
Plantes de sàlvia
Detall del mur de l’escola on podem veure les espècies plantades, entre elles la sàlvia
Stevia rebaudiana Estèvia, stevia
Fitxa tècnica Descripció: És una planta herbàcia vivaç de fulles simples, verdes i brillants amb inflorescències que presenten petites flors blanques. És originària de Paraguai. Reproducció: A partir de la primavera i quasi fins a mitjans d'agost es pot anar reproduint per esqueixos. Cal tenir cura de no plantar un brot que acabi amb flor, perquè no arribaria a arrelar-se mai. A les llavors els costa molt germinar, motiu pel qual la reproducció s’ha de fer per esqueix i no per llavor. Recol·lecció: Es pot anar recol·lectant durant tot el seu cicle, tot i que el millor moment es a finals de tardor, durant la floració: a l’hivern la part aèria s’asseca, i així afavorim el rebrot de la primavera. Usos: Comestible i medicinal
Calendari
Detall del mur de l’escola on podem veure estèvia
Melissa officinalis Tarongina, melisa, lemon balm
Fitxa tècnica Descripció: És una plant herbàcia vivaç. Les fulles són dentades i molt rugoses amb una olor molt forta de llimona. La tija està recoberta de vellositats i les petites flors són blanques o rosades. A l’hivern s’asseca la part aèria per la qual cosa convé retallar-la a ran de terra perquè rebroti amb força. Reproducció: És pot reproduir amb les llavors, tot i que és més senzill amb esqueixos. Recol·lecció: Es poden agafar les fulles fresques i joves a partir del rebrot de primavera. Usos: : Aromàtica, ús culinari i medicinal
Calendari
Thymus sp. Farigola, tomillo, thyme
Fitxa tècnica Les varietats presents són: Thymus vulgaris, thymus citriodorus i thymus creeping red Descripció: És una mata aromàtica espessa, de talla petita i tiges llenyoses. Les fulles son perennes, molt petites i nombroses i les flors són petites i blanquinoses. No convé podar-la. Reproducció: La forma més senzilla de reproduir-la és a través d’esqueixos, encara que també es poden sembrar les llavors. Recol·lecció: Es poden recollir rames fresques durant tota la primavera i estiu. Usos: Aromàtica, ús culinari i medicinal
Calendari
Varietats Thymus vulgaris i thymus citriodorus
I el T. creeping red
Detall del mur de l’escola on podem veure les espècies plantades
Allium schoenoprasum Cibulet, cebollino común, chives
Fitxa tècnica Descripció: És una planta bulbosa herbàcia i perenne, de fulles tubulars i buides per dins. Les flors són de color porpra distribuïdes en una inflorescència. La fructificació es una càpsula que conté llavors negres. Reproducció: La reproducció es pot fer sembrant les llavors, o per divisió de mates. Recol·lecció: Si es volen utilitzar, cal tallar les fulles abans que facin flor. Es poden fer 3 o 4 talls, des de la primavera fins l’hivern, vigilant de no tallar més d’un terç de la planta en cap moment. Usos: Comestible i medicinal
Calendari •Floració •Sembra •Recol·lecció
•Sembra •Reproducció per divisió de mates •Recol·lecció
•Recol·lecció
Estiu
Tardor
Primavera
Hivern •Recol·lecció