L’esport és una festa!! XXXVII Cros Popular de Sants
Fem de reporters Els alumnes de 6è hem estat reporters durant un dia. Hem anat a cobrir el 37è Cros Popular de Sants. Hem recollit informació, hem fet fotografies i hem preparat aquest reportatge que conté entrevistes, la història del cros, una descripció d’ambient, fotografies de la cursa i dibuixos dels personatges del cros (estudi del cos humà en moviment).
Què és un cros popular? Un cros popular és una cursa de resistència, de llarg recorregut, per un circuit tancat (camp o ciutat) on hi poden participar tot tipus de corredors o corredores
Què és un reportatge? Un reportatge escrit és un gènere periodístic. Està format per un conjunt d’informacions sobre un tema. Recull fets que no sempre són d’actualitat. El reportatge acostuma a ser més complet i extens que la notícia.
Com hem fet el reportatge?
La notícia El diumenge 25 d’octubre de 2015 es va celebrar el XXXVII Cros Popular de Sants. La cursa tenia quatre categories: Centpeus (petit cros per a infants fins a 6 anys) Milla (per a nens i nenes des de 7 a 14 anys) Adults (des de 15 anys endavant) Adaptada (per a persones amb capacitats reduïdes) El recorregut per a adults era de 10 km amb sortida i arribada a la Rambla Brasil. En aquesta edició han participat 1.700 corredors, 1.500 dels quals han completat el recorregut. Els guanyadors han estat: Inés Carazo en categoria femenina i Juan Manuel Álvarez en categoria masculina
La història del Cros Popular de Sants El Cros de Sants és una cursa tradicional que es celebra al barri des de 1934. Aquest any, una associació cultural (Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant) va organitzar la primera cursa popular. Només es van celebrar dues edicions. Quan va arribar la guerra civil (1936) no es va poder celebrar el cros, tampoc durant els anys de la dictadura de Franco. L’any 1979 es va refundar l’associació incorporant-se nous membres d’altres associacions. L’antiga associació es va convertir en el club “Camins esportius de Sants”. El 1980 es va recuperar el cros. L’any 1996 va morir un dels recuperadors del cros, Eugeni Giralt i, recordant la feina feta durant tants anys, el club va adoptar el nom de “Memorial Eugeni Giralt”.
L’ambient Quan arribem a la Rambla Brasil, de cop i volta ens trobem moltíssima gent, tots estrets com sardines en una llauna. Corredors escalfant o fent estiraments, organitzadors controlant els últims detalls, públic gaudint del moment, molts nervis i impaciència... Sembla una festa grandiosa amb més colors que l’arc de Sant Martí. Ningú s’està quiet, mil i una converses es barregen amb rialles, crits i música. Se sent una olor dolcíssima de suc i xocolata desfeta. Els organitzadors han posat tanques, unides entre elles amb cintes de color vermell i blanc, per separar el circuit del públic, però, de moment, tothom passeja per on li ve de gust. Uns globus gegants vermells, en forma d’arc, senyalen la línia de sortida i d’arribada. Els trofeus esperen els guanyadors sobre la taula d’una tarima. Un esclat d’aplaudiments i la megafonia ens anuncien el començament de la cursa d’adults. Els corredors, equipats amb samarretes de colors cridaners, amb un dorsal amb el seu número i un xip per mesurar el temps emprat i controlar el recorregut, es preparen per la sortida. Primer molt ràpidament i després més a poc a poc, comença la cursa entre els ànims i aplaudiments del públic. Al carrer Numància, lluny de la sortida, regna el silenci. Es poden sentir les passes dels corredors, les seves respiracions i, fins i tot, els ràpids batecs del cor. Els cossos en moviment brillen per la suor. La roba s’enganxa i els músculs es contrauen per l’esforç. Les cares mostren cansament, concentració, patiment,... Tornem al punt d’arribada. Sentim per megafonia les explicacions del comentarista que fa el seguiment del cros. Els corredors s’animen en els últims metres. Alguns fan el signe de la victòria amb la mà. El públic, entusiasmat, es concentra al voltant dels guanyadors, però l’arribada dels participants, ara més espaiada, continua. No tots tindran trofeu, però tots són guanyadors i guanyadores. Un matí fantàstic i emocionant. Aquí serem a la XXXVIII edició, potser decidits a participar. T’hi apuntes?
Entrevistes amb… Em dic Juan Manuel Álvarez. He guanyat la cursa d’adults de la categoria masculina. He fet un temps de 32 minuts i 22 segons. M’entreno des dels 14 anys. Professionalment formo part del Barcelona Athletic Club. He participat en moltes curses populars
Sóc un exalumne de l’escola Miquel Bleach. Formo part de l’equip d’organització. Després de moltes reunions, missatges i trucades tot està enllestit: permisos, programes, trofeus, megafonia, serveis de seguretat i mèdics, voluntaris...
Participo a la cursa per trencar la rutina diària i perquè és l’únic dia que puc fer esport. També he participat a la cursa de la Mercè
Els serveis mèdics de la cursa estan formats per un metge, dos ATS i una ambulància medicalitzada. Estem preparats per atendre qualsevol persona que ho necessiti. En aquesta edició hem tingut poca feina: no ha calgut atendre ningú.
Disculpeu. No us puc atendre perquè estic molt enfeinat.
Sóc voluntari i la meva feina comença molt abans de la cursa. Els organitzadors ens indiquen de què ens hem d’encarregar: guarda-roba, repartir xips, entregar pitrals, preparar ampolles d’aigua, tallar les taronges, preparar i recollir tanques... El meu pare també fa de voluntari
He vingut per animar la meva parella que competeix en aquesta cursa
Moments del cros
Com hem dibuixat els personatges del cros?
Tots els personatges del cros
El cartell publicitari del reportatge
El món de l’esport Durant el primer trimestre vàrem elaborar un diari mural que recollia algunes de les notícies esportives de la premsa que vàrem considerar més destacades. Aquest treball ens va servir per acostar-nos al món de l’esport, però també per introduirnos en el món de la premsa escrita: capçalera, portada, titulars, seccions,... La feina es repetia setmanalment: un cop d’ull al diari, selecció i lectura de la notícia i resum escrit. Va ser una tasca difícil que ens ha servit d’entrenament per fer el nostre reportatge i que hem inclòs en “El món de l’esport”.