2.5 L’ESPORT, UN PILAR DE L’ESTAT DEL BENESTAR

personalitzat. En aquests casos, es podrà regularitzar la seva situació habitacional mitjançant un contracte de lloguer social. 23.3 Enfortir els mecanismes d’intervenció dels Mossos d’Esquadra per a casos d’ocupacions generadores de conflicte convivencial, delictives o mafioses, revisant els protocols i dotant-los de més mitjans i unitats especialitzades. Es treballarà també, conjuntament amb l’administració de Justícia, per tal de lluitar eficaçment contra les activitats delictives relacionades amb l’habitatge. 23.4 El Servei Català d’Habitatge oferirà, dins la seva cartera de serveis, assessorament legal als particulars que hagin vist la seva propietat ocupada.

O6. Alternatives de compra per als i les més joves

La precarietat laboral i l’augment del preu de l’habitatge fan que la compra d’habitatge esdevingui una inversió quasi inassolible per als joves, deixant-los sense opció a què es puguin emancipar. Les polítiques de joventut i les polítiques d’emancipació orientades a l’accés a l’habitatge eren un dels eixos de la nostra acció de govern. No es poden desenvolupar ni arrelar projectes de vida sense assegurar primer un lloc on viure dignament.

P24. Posar en marxa ajuts retornables per a joves adreçats al pagament de l’entrada d’un pis, mitjançant la modalitat de propietat compartida que permet el Codi Civil català. Serà en habitatges de segona mà de mercat lliure que no tinguin un preu/m2 superior al mòdul de protecció oficial, sempre que la hipoteca representi menys del 30 % del sou dels compradors i que aquests tinguin 35 anys o menys. Els habitatges adquirits s’hauran de qualificar de protecció oficial i l’ajut rebut s’haurà de retornar en un termini màxim de 50 anys.

2.5. L’ESPORT, UN PILAR DE L’ESTAT DEL BENESTAR

L’esport i l’activitat física tenen un gran impacte en la salut, l’educació, la integració de les persones i són també una eina de promoció econòmica i creadora d’ocupació. Alhora, l’esport ens serveix com a escola de vida, com un excel·lent instrument educatiu, inclusiu i cohesionador de la ciutadania.

Aquestes pràctiques, per altra banda, tenen capacitat per combinar, per una part, la resposta a les inquietuds i problemàtiques personals, i per una altra, vetllar per aconseguir objectius d’interès col·lectiu on l’educació en valors, la solidaritat, la justícia social i la igualtat d’oportunitats facilitin la construcció d’una societat més justa i equitativa.

Tanmateix, els darrers anys, la pràctica esportiva ha esdevingut un instrument més de propaganda al servei d’una ideologia i s’han consolidat les polítiques de retallades en allò que representen els programes i activitats que sorgeixen del teixit esportiu de Catalunya, com són ajuntaments, federacions, consells esportius, clubs i associacions esportives. En un sector que representa el 2,1 % del PIB català, ocupa més de 80.000 treballadors i treballadores i compta amb més de 40.000 persones voluntàries, s’han dut a terme retallades continuades de més del 70 % des de 2014, posant en perill la supervivència de l’activitat esportiva i la seva competitivitat.

Cal garantir el dret universal de l’esport per a tothom, amb equitat i afavorint la inclusió social; facilitant una pràctica esportiva sostenible, educadora i segura, generadora de benestar i de

qualitat de vida; promovent entorns actius i inclusius a l’espai públic; assegurant la sostenibilitat i qualitat dels equipaments esportius; generant complicitats amb el món local, les diputacions provincials i tot el teixit esportiu del país.

P1. Establir un pla de xoc de suport integral per al teixit esportiu -especialment per a entitats i clubs esportius, i els ajuntaments amb l’objectiu de pal·liar els efectes de l’emergència esportiva creada a conseqüència de l'aturada obligada per la pandèmia de la covid-19, promovent mesures de suport urgents per garantir la viabilitat i continuïtat de tot l'esport base, amateur i federatiu.

P2. Potenciar la pràctica esportiva i l’exercici físic de tota la ciutadania i a totes les edats, amb més espais esportius de proximitat, fomentant activitats i hàbits de vida saludables, exigint-nos més qualitat i seguretat i millorant l’accessibilitat dels equipaments esportius públics.

P3. Dur a terme polítiques d’igualtat per empoderar la incorporació de les dones a la pràctica de l’esport, així com en tasques directives, en tots els seus àmbits on encara són minoria. Aquesta és una tasca que comença en l’esport de base.

P4. Promoure a escala municipal esdeveniments esportius nacionals i internacionals per tal d’assolir projecció econòmica, turística i de generació de recursos, vetllant per la col·laboració transversal entre els agents públics i privats dels municipis.

P5. Donar ple suport a Barcelona i als municipis dels Pirineus en el treball i desenvolupament de la seva candidatura conjunta per ser seu dels Jocs Olímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030, un esdeveniment del qual per primer cop Catalunya i el conjunt de l’Estat en seran els organitzadors. Aquesta serà una bona oportunitat per recuperar l’esperit unitari de les Olimpíades de 1992.

P6. Aprovar una nova Llei de l’activitat física i l’esport, que garanteixi la gestió pública de l’esport, el finançament necessari i la participació del conjunt del sector.

P7. Millorar el finançament de l’esport, a través de diferents iniciatives pressupostàries, fiscals i normatives, que garanteixin la viabilitat i el manteniment de la pràctica esportiva a Catalunya.

P8. Convocar programes de subvenció per a la millora i el manteniment d’equipaments esportius, conjuntament amb els ajuntaments.

P9. Promoure la recepta esportiva als centres d’Atenció Primària, coordinadament amb el Departament de Salut, per tal de millorar la prevenció i el tractament de les malalties derivades del sedentarisme.

P10. Fomentar la pràctica de l’activitat física universitària, amb criteris d’inclusió i igualtat de gènere, per potenciar l’esport com a transmissor de valors educatius i millorar la salut.