Els socialistes i la llengua, PSC, 1984

ELS SOCIALISTESI

LA LLENGUA

lffil

TnnTITDELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)

ELS SOCIALISTESI

LA LLE]VGUA

IgT i|EE h,IJ

PARTIT DEr.S SOCTALTSTES DE CATALTJNYA (PSC-PSOE)

@ Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Novembré l9&4 Disseny cob€rtai Ricard Badla

Dipüsit legal: B,o91 44 - 8{ Inprés per POLICROM, S.A.

5.', J.,

"-S.oi-n J" (.,

('^Cto

'

(< /).vrcrrs ,.

ca,v,,,;-

t

-f-AH \E

r-qvA

r€-r-t¡

r

ot.vr-¡-sr, rcwz.((r to,¿ (e¡ Jrrz^ v

¡,,.o

vr- ¡\;r- Ar

i¡

¡,r¿tsr

.

[,I

A/

.,11

]

t^

,'iL-tA

.\"rt,.,.

A vn¡

,"i

t/É

- cl¿( v¿'vrl

n st' .

A

r'.,

S^t.,,. Joo- E¡¡¿i';

u'o^"-s

t

rl

o

¡L

>7

Eh varsos de La peu de brou que recull la plaaa anterior, han oste! ihclosos enib

I'autoritzsció de !¡alv¡dot Esprlu que ha tingut le 8€útilora d€ traNcrlure'ls a me per a aquesta publicació,

PROLEG Raimon Obiols

En el terreny de la llengua, I'aportació dels socialistes ha estat singularment important, tan important com silenciada; tan important com tergiversada en algun dels seus aspectes.

Un criteri ha esdevingut I'eix vertebrador de Ia nostra actuació: hem cregut que l'objectiu de la normalització lingüística, del ple restabliment del catalá com a llengua própia de Catalunya, era indestriable de Ia reconstrucció nacional del país, s'havia d'inserir en I'objectiu global de fer de Catalunya un sol poble.

Des d'aquest criteri, la nostra acció s'ha traduit en dos eixos d'actuació:

'

1. Garantir el dret del ciutadá a la llengua prdpia, catalana o

castellana.

2, Creat les condicions, principalment escolars, perqué Ia normalització del catalá sigui una realitat a mig termini. .

En aquesta perspectiva ens hem trobat básicament amb dos obstacles que, mitjangant Ia forga de la raó i del diáleg, hem aconseguit de superar: els ritmes i carregant -forqant "catalanitzacií" - empenyien eI carro cap al pedregar de la tensió lingüistica, de les intolerdncies que podien posar en greu

-

les actituds arrauxades que

les tintes de la

v

perill la unitat civil del poble de Catalunya, sense la qual Ia própia normalització lingüística perdia tot sentit.

- I'actitud dels qui, des de la defensa de I'escola privada i del consegüent "dret d'opció dels pares", tot i dir-se "nacionalistes", han estat impulsant un model lingüístic d'escola marcadament antinacional, coincidint amb els plantejaments de la dreta espanyola més centralista i del famós "Manifiesto", de carácter lerrouxista: la cristal'lització a Catalunya de dues xarxes escolars diferents, una per a catalano-parlants i una altra per a castellano-parlants, separant els infants per raó de llengua, i p¡opiciant aixi la consolidació a Catalunya de dues comunitats lingüistiques separades.

L'acció dels socialistes, després d'un llarg camí, ha contribuit decisivament a superar aquestes dues greus amenaces.

Cal recordar, a més, que simultdniament, .consumada la unitat dels sociaüstes de Catalunya, estávem en un complex i difícil, i alhora apassionant, procés intern d'aproximació d'accents i de sensibilitats. Potser aquest mateix fet, lluny d'esdevenir un entrebanc, és el que ens va permetre de sentir, com cap altra formació polltica, el pols del país real i de poder aixi afinar al maxim els nostres plantejaments i la nostra actuació.

Aqtrest recull que avui publiquem mostra la tasca feta al Parlament de Catalunya, a les Corts espanyoles, al Consell d'Europa, des

dels ajuntaments, dins

el propi partit i

espanyol... Continuarem en aquesta direcció.

ttiii

envers

el

socialisme

I.

QUATRE DOCUMENTS

BASES PER

A UNA POLITICA

LINGUISTICA

Documenl aprovot pel Consell Nacionol I'obril

de

1981.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC - PSOE) formulá en el seu programa de govern unes bases de política lingüistica justa i adequada a Ia realitat de Catalunya i que el nostre partit hauria pogut dur a terme des del govern amb energia, superant desigualtats, pero sense traumes, sense altres dificultats que les posades per un govern central que no tenia una politica lingüística definida.

En I'actual situació politica a Catalunya han sorgit dificultats, no sols en la definició d'una polftica lingülstica del govern de la Generalitat, en la confecció d'una Llei de la llengua, sinó també en I'aplicació o previsió d'una séria de mesures lingüístiques que afecten el funcionariat en general, I'escola, el món del treball, etc., mesures al voltant de les quals s'ha generat una forta conflictivitat a nivell de realitats concretes i a nivell de manifestacions públiques.

En I'actual situació d'involució democrática i autondmica, ni el govern de la Generalitat ni el govern central no són capagos avui dia de tirar endavant una política lingüistica correcta. Es per aixó que, despres d'haver redactat un projecte de llei d'ús lingüístic que está en ponéncia del Parlament i una proposició no de llei sobre l'ús de la llengua en I'ensenyament, el Partit dels Socialistes de Catalunya formula les següents bases per a una política lingüística dels socialistes de Catalunya.

REALITAT ACTUAL Aproximadament lions d'habitants:

-

i

globalment, a Catalunya, dels seus sis mi-

parlen el catal¿ usualment un 60 90, i el castellá, un 40 9o entenen el catalá un 80 90, i el castellá, un 95 9o escriuen el catalá menys d'un 20 v/0, i el castellá, un 90 90.

En xifres absolutes cal tenir en compte que:

- més d'un milió de ciutadans de Catalunya no entenen el catallengua catalana té una situació totalment anormal: de ca- lapersones que la parlen, només una la utilitza per llegir i esda tres l¿

criure.

Aquestes xifres i proporcions estan repartides molt desigualment segons les comarques, poblacions i barris. Hi ha comarques on parlan catalá usualment més del 80 9o de la gent, i comarques on parlan

castellá més del 70 u/o: hi ha poblacions on no entenen el catalá la meitat dels habitants, i hi ha barris on gairebé ningú no sap llegir catalá.

De tots aquests percentatges, els més baixos quant a coneixement i ús del catalá els trobem en les zones industrials i. concretament, entre els treballadors poc qualificats.

CAUSES Les causes d'aquesta situació són: la llengua catalana ha estat la llengua parlada normal i oficial la- formació de Catalunya fins al moment de la seva submissió a I'Estat central espanyol, el 1714, que imposa la llengua oficial casteen

llana

i

molts funcionaris castellans hi ha escola obligatória, només s'ha ensenyat obliga- deselque tdriament castellá, i en castelld, tant si els nens i els mestres eren d'origen catalá com si no n'eren segle hi hagut un fort corrent migratori, castellano- aquest parlant, especialment cap a les zones més industrialitzades de Catalunya; aquest corrent és conseqüéncia del desigual i salvatge desenvolupament capitalista en els diversos pobles d'Espanya, i ha reforgat en tots ells el clasisme durant els anys del franquisme, Catalunya no pogué oferir a aquest corrent migratori estructures laborals, urbanístiques, escolars, etc., de plena incorporació i aportació a la societat catalana

-

hi ha hagut també un gran augment de - durantenel lafranquisme funcionariat, seva major part no d'origen catal¿ - hi ha hagut finalment la irrupció dels mitjans de comunicació de masses, televisió, etc., en llengua castellana.

PROBLEMES Els problemes sociolingüístics que es plantegen són: I'existéncia de ghettos lingüistics que dificulten la consolida- Catalunya ció de com una comunitat el mal coneixement d'una i altra llengua, que dificulta la co-

municació

-

la instrumentalització de la llengua com a arma de discrimi-

nació.

En conjunt, aquests problemes posen en greu perill el projecte de la Catalunya dels treballado¡s.

MARC CONSTITUCIONAL

I ESTATUTARI

La Constitució espanyola de 1978 defineix Espanya com un Estat d'Autonomies; I'art. 3 diu: "1. El caste[á és la llengua espanyola oficial de I'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixerJa i el dret d'usarla.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autónomes d'acord amb els seus Estatuts, 3. La riquesa de les dife¡ents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que será objecte d'especial respecte i protecció.

"

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya diu en el seu article 3r.: "1. La llengua prdpia de Catalunya és el catalá.

2. L'idioma catalá es I'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellá, oficial a tot I'Estat espanyol.

3, La Generalitat garantir¿ l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, i prendrd les mesures necessáries per tal d'assegurar llur coneixement i creará les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deu¡es dels ciutadants de Catalunya.

4, La parla ¿uanesa será objecte d'ensenyament i d'especial respecte

i

protecció.

"

OBJECTIU POLITIC L'objectiu politic que els socialistes ens proposem dins d'aquest marc és que la llengua sigui instrument d'unificació del poble treballador de Catalunya, Per aconseguir-ho cal que: tothom accepti l'{rs d'una llengua ide I'altra - tothom arribi a conéixer totes dues llengües - tothom entengui que la recuperació de la llengua catalana és - factors fonamentals de la construcció de la Catalunya dels un dels treballadors.

MITJANS POLÍTICS Els socialistes hem de pressionar des del teixit social, des del

-

Parlament

Ajuntaments Sindicat

Moviment associatiu etc.

per tal que es disposi de tots els mitjans que faran possible la consecució d'aquests objectius, amb impuls polltic, amb flexibilitat i a partir del convenciment i no de la imposició.

Caldrá rebutjar d'una manera especial tant la continuilat de la imposició centralista com la complicitat de la dreta catalana en la partió en dues comunitats lingüístiques.

En els diversos camps propugnarem, concretament: .

que les dues llengües siSuin ensenya- en el de I'ensenyament: des, que tots els nens aprenguin de llegir en la llengua que parlen, que el catalá sigui emprat progressivament a I'escola en el del treball: que no es discrimini per raó de la llengua' - faciliti que es el coneixement de la llengua que calgui en els mitjans de comunicació social: que la llengua catalana - a tenir preséncia equilibrada hi arribi en la vida p{rblica oficial: que t'ús oficial d'ambdues llengües asseguri la participació en la vida pública a tots els ciutadans.

El Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) recomana a tots els seus militan sents bases de polltica lingüística en les seves sectorials, etc,, i en vegin I'aplicació tant en declaracions que com a militants socialistes realitzin.

A PROPOSIT DEL "MANIFIESTO''

Declarqció de la Comksió Execut¡ea del part¡t, el 7 de ñarg de 1981, amb motiu de la publics-

ció del contrcvertit "Monifiesto" sobre

els

drets lingüls¡ics.

"El document publicat en un diari de Madrid sobre 'la igualtat de drets lingülstics a Catalunya' constitueix una iniciativa que mereixeria ser oblidada, si no fos que la confusió que pot crear, sobretot fora de Catalunya, obliga a prendre la paraula.

"El tema de la llengua i la cultu¡a de Catalunya exigeix, com cap altre, una politica clara i unes actituds netes. La tasca de reconstrucció nacional de Catalunya, després de moltes décades d'intent de genocidi nacional i d'opressió cultural i lingüística, té precisament en aquest terreny el principal repte. Pels socialistes, la resposta a aquest repte és clara: una tasca permanent i vigilant en favor del restabliment de la normalitat del catalá com a llengua própia de Catalunya; una actitud ferma en la defensa dels drets de les persones a la seva llengua, ja sigui la catalana o Ia castellana; un rebuig decidit. enfront de qualsevol intent de divisió del poble treballador de Catalunya. ha quedat exposada i concretada "Des d'aquesta actitud -quepreses al llarg del temps en documents, de posició, proposicions legislatives, etc.- volem fer constar avui la nostra sorpresa i la nostra protesta per la manipulació que el document fa de la realitat catalana, presentant-la a I'opinió pública espanyola d'una manera absolutament distorsionada. Les afirmacions del document, segons les quals la llengua castellana i els ciutadaris castellano-pa¡lants de Cata-

lunya es troben en una situació de greu discriminació seria absolutameñt cómica si no s'inserís en el context d'una ofensiva de les forces centralistes contra I'autonomia de Catalunya, aprofitant cínicament

ral

i

social del nostre País'

de la persona

scriminació o de Catalunya ió de tot pro-

PER UNA CAMPANYA DE NORMAL TTZACIÓ LINGÜÍSTICA DEMOCRATICA Gentil Puig

Documenl apo

at Wl

EociolinEüNa Centil

Puig a les Jornades Soc¡al¡stes de Normol¡lzació Lingülstica, celebrudes.el 2 d'octubre de 1982, a Bsrcelona. Conlé una visió crílica de la cqmpanla endegada des de la Conselleria de Cultura.

INTRODUCCIO Durant els darrers mesos, ens hem trobat en Ia situació següent; "23-F" iels sotracs del "manifiesto", la Generalitat, a través de la Direcció General de Política Lingüística, ha passades les pors del

llengat una campanya de normalització que ja tenia planejada un any abans, peró amb continguts rebaixats. (Pensem que ha passat el mateix en el plantejament idiscussió del projecte de llei d'ús oficial del catald.) Aquesta campanya ha estat plantejada amb continguts molt "suaus" ("es tracta de presentar un 'producte' que no sigui rebutjat" - M. Strubell). La campanya no ha tingut ressd entre Ies classes populars i, el que és més greu, ha estat realitzada sense uns

criteris tedrics i práctics mínims. Quan várem fer aquesta mateiia crítica a I'AIna Moll, en el curs d'una sessió cientifica del Grup Cataldr de Sociolingüistica (t9 de Juny de l98l), ens contestá que busquéssim nosaltres mateixos els criteris (sic). I així ho várem fer. El primer estudi titulat Criteris Wr una normalització lingüística demo' crdtica a Catalunya va ser comunicat per primera vegada al Col'loqui Internacional de Montpetler dedicat a les situacions de diglÓssia (Des. l98l). Peró malgrat aquestes crítiques, el que a nosaltres ens preocupa més és la situació en qué s'han trobat els ajunlaments d'es-

querres quan la Generalitat ha llengat la campanya. Tots tingueren

problemes, llevat d'uns quants, pocs, que ja havien comengat a treballar-hi, com per exemple I'Ajuntament de Cirona, al qual hem de retre un homenatge perqué ha estat un exemple fins i tot per a la mateixa D. C. de P. Ling. consigna "el catalá, cosa de tots"

"El

-la

catalá, feina de tots", que l'Ajuntament de Girona va llenqar un any abans de la campanya de "la Norma", amb cartells originals i fascicles divulgatius de la normalització linprové de la consigna güistica.

Enfront d'una Campanya dissenyada a partir d'uns tdpics populistes, el PSC no tenia cap alternativa global a punt per oferir als nostres Ajuntaments. I aqugsts darrers van haver d'utilitzar molt sovint el material de la Ceneralitat en lloc d'elaborar-ne un de nou, més apropiat a les necessitats de cada lloc, i negociar-ne el finanqament amb la Ceneralitat a partir d'uns criteris préviament establerts.

Aixó no s'ha realitzat quan, de fet, es tenien molts elements i avantatges per a fer-ho, com per exemple:

l. Una majoria d'ajuntaments d'esquerres, així com també la Diputació de Barcelona.

2. L'existéncia d'uns treballs teórics que permeten d'elaborar una normalització lingüistica prdpia i coherent.

3. La classe social a la qual ha d'anar adregada fonamentalment la Campanya de Normalització Lingüística, en aquesta 2a. etapa, és la classe obre¡a majoritáriament castellanoparlant, més que no pas la petita burgesia catalana.

Partint d'aquestes consideracions prévies, s'hauria d'aprofundir la crltica de la política lingüística de la Ceneralitat -i més particularment la Campanya de la "Norma"- i, d'altra banda, fer el disseny urgent d'una Campanya alternativa socialista, pensada fonamentalment a partir dels ajuntaments d'esquerres. Sembla que aixd sigui possible i, per aquest motiu, ja s'han reunit per primera vegada regidors de cultura d'alguns ajuntaments i alguns responsables de la pofítica cultural del PSC, el 27 d'abril de 1982.

CRÍTICA DE LA CAMPANYA DE N.L. DE LA GENERALITAT Diguem en primer lloc que reconeixem que és la primera campanya de N.L. que es fa a Catalunya i que, en conseqüéncia, no podem criticar la inexperiéncia organitzativa, sinó únicament els plantejaments de la campanya.

IO

QUANT A CONTINGUT

Podríem

dir, resumint, que pel contingut global ha estat més

una campanya populista que no pas popular. No va dirigida a una classe social en concret, sinó a tot el poble en general, entenent per poble el que CiU pot entendre: un conglomerat de grups socials entre

els quals hi ha I'anomenat grup "castellanoparlant" (referent a aquest important sector, pel que fa a la N.L., els serveis de la Ceneralitat es refereixen a les informacions de militants del PSUC per cobrir aquesta greu problemática,..), L'análisi de la Ceneralitat pel que fa a la política lingüística preconitza I'eliminació de "les pautes diglóssiques que pateix el poble catalá, degut a la inércia diglóssica"... (Aina Moll, I9-06-81).

I "la Campanya de N.L. ha d'actuar sobre aquestes pautes mitjanqant nous comportaments" ... Aixd no és incorrecte, peró, com es veurá més endavant, és només una part del problema, i no és la qüestió de fons.

QUANT A PROPOSTES CONCRETES

La D.C. de Política Lingüistica preconitza en I' etapa actual el "Bilingüisme passiu", per tal "d'evitar les accions radicals" i "buscar sempre la concórdia"... Per aquest motiu, s'ha pensat en la "Norma", símbol d'aquests criteris anteriors i de les contradiccions en la qual es troba actualment la D.C. de Política Lingüistica' EI bilingüisme p.assla no és cap objectiu en si ni pot marcar cap etapa de la N. L... Es potser, i només, la práctica d'alguns catalans molt conscients del canvi lingüistic, peró no pof ser mai una pauta generalitzada. Així que no ens sembla gens correcte d'anuncia¡-ho com un objectiu en I'etapa actual de la N.L. Nosaltres pensem que la causa fonamental rau en la incapacitat de reconéixer la realitat del conflicte lingüistic a Catalunya (latent o patent). La paraula mateixa de "conflicte" indisposa forQa la D.G. Aquest mateix fet té com a conseqüéncia la incapacitat de modificar la correlació de forces a l'interior del conflicte lingüistic.

Pel que fa al conflicte lingüístic a Catalunya, nosaltres pensem que existeixen globalment dues posicions, dues polltiques lingüístiques oposades:

p€tit burgesa que consisteix en una manipulació del catalanisme i de la llengua catalana (ex. el catalá a I'escola) per tal de reificar unes posicions de classe, acompanyat d'unes vacil'lacions molt significatives durant aquest últim any (llei d'ús oficial del catalá).

2. Una posició integradora i democrática que tracta d' aconseguir la participació de les classes populars castellanoparlants a la N.L. amb proposicions coherents i atractives' 1.. Una posició populista

II

I que vol trobar una solució correcta, per exemple, a la llei d'ús oficial del catalá, sense posar terminis ni exigéncies de cap mena, sinó més aviat al contrari: fent propostes per tal d'augmentar considerablement la preséncia de la llengua i de la cultura catalana en els barris populars de les rodalies de les grans concentracions urbanes de Catalunya. En definitiva, portant la llengua i la cultu¡a catalanes als sectors de la població que més mancats n'estan.

Un exemple d'aquestes activitats són els cursos de catalá per a adults catalanoparlants i no-catalanoparlants que s'han comenqat a coordinar des del Servei d'Assessorament Lingüistic de la D. C. de P. L. PROPOSICIONS ALTERNATI VES

Ja hem anat avanQant, paral'lelament a les critiques que hem anat fent més amunt, alguns criteris per a una N.L. democrática.

Caldria ara resumir-ne els punts concrets, per a \na nova Campanla qve podria llenqar-se a la tardor. (S'ha comenqat a pensar en un projecte de normalització lingüistica a la Diputació de Barcelona centrat sobre les rádios municipals de l'área metropolitana.)

Aquesta podria ser, de fet, una segona etapa de la campanya de N.L. i s'hauria de vetllar perqué tingués un estil totalment diferent del de la primera etapa de N.L. , de la "Norma". Reflexionem ara sobre els criteris teórics de normalització lingüística següents, als quals ens hem referit al principi, i que resumim així:

l.

criteri de territorialital (el catalá, Ilengua própia de Catalu-

nya)

2. criteri

de personalitat (que recull els drets Iingüistics dels ciusobretot de la població immigrada) 3. criteri de modalitat d'aplicació dels dos criteris anteriors (és a

tadans

i

dir la qüestió dels models: model irlandés, model israeliá i la necessitat de definir clarament el model catalá actual).

4. criteri de ritmes o d'etapes a seguir (¿quins són els objectius a curt, mig o llarg termini; s'ha d'anar de pressa o lentament, on, per qué, com?)

5. criteri de dinamilzació institucional i popular (d'on parteix la dinamització, relació d'institucions óficials i organismes populars) 6. criteri de recerca demográfica i sociolingüistica (el tema del cens, del padró i de la investigació sociolingüística; ¿qué ha fet CiU en aquest terna, qué proposem nosaltres?)

A

més, un company sociolingüista proposa d'enquadrar tots aquests criteris dins un marc macro-estructural que doni compte del factor imperialisla de I'anglo-americanisme i de la zona geopolítica

12

en la qual es dóna un conflicte lingüístic determinat.

Aquests són globalment els criteris teórics que podrien presidir una política lingüística cientifica i democrática.

Perd de cara a una aplicació concreta en el terreny de la norma-

lització lingülstica caldria treballar en els eixos següents: 1 . El conflicte lingUístic a Catalunya, 2, Les normes d'ús lingüistic i llur modificació, 3. Les situacions de comunicació, Detallant una mica més, podríem dir que cal: l. Partir del conflicte lingüístic en lloc d'evitarlo.

2. Donar solucions per resoldre aquest conflicte.

3. Tipificar les caracteristiques i les situacions concretes

del con-

flicte lingüístic.

Tipificar les actituds lingüistiques.

Proposar criteris de modificació de les actituds.

Tipificar les normes d'rls lingüistic (constitució,. llei, estatut).

Proposar criteris de modificació de les normes d'ús.

4.

5.

6, 7.

8. Preveure les situacions de comunicació

l.

següents:

Situacions de comunicació de face to face (cara a cafal.

2, Situacions de comunicació orquestral (col'lectiva).

3. Situacions de comunicació institucional, 9. Fer un treball de control i seguiment de tota la campanya de normalització lingüistica per orientar-ne I'enfocament.

10, Reflexionar entorn de la creació i transformació dels organismes que poden dur a terme el procés de no¡malització lingülstica (ajuntaments, diputacions, D.G., etc,).

t3

LA LLENGUA NO ENS DIVIDIRA: SOM

I

SEREM UN SOL POBLE*

Text d'un pdster de d¡vulgació edi@t per ls Secretaria de Cultura del pqrtil, amb I'objecliu de Íomentar la comprensió popular del Jet lingüÉtic i de comb¿tre les ocliluds inlorcrunts.

Quan la forqa del poble treballador es fa notar, sempre hi ha qui intenta diüdirJa, aprofitant-ho tot, costums, religió, situacions, firls i tot nivell de treball. Necessiten neutralitzar la forqa del poble treballador per tal que els interessos minoritaris dominin encara els ressorts del poder. Perqué els que necessitem el nost¡e treball per a viure som Ia majoria, I la minoria sap que nomes la divisió i I'enfrontament entre nosaltres poden mantenir els seus privilegis.

A Catalunya també s'ha intentat de dividir el poble treballador manipulant la varietat de llengua, afalagant els qui parlen habitualment el catalá o els qui parlen habitualment el castellá, separant-los i fins i tot enfrontantJos, Avui correm de nou aquest perill i, un cop més, no deixarem que triomfi la divisió. Farem que triomfi la forqa de la majoria. Catalunya serA de nou, com ho va set en temps de la República, com ho va ser després en la resisténcia contra la dictadura, la punta de llanga del canvi, un estímul pe¡ als pobles germans.

t

Elaborat a partir de diversos ingredients, entre els quals el "Decá-

leg" de T.D. Stegmann t5

Enfront dels qui intenten dividir-nos, afirmem un cop més: I SEREM UN SOL POBLE. Amb aquesta voluntat, és fonamental que ens esforcem a fer

SOM

comprendre i respectar la realitat lingülstica de la Catalunya d'avui, entre els nostres familia¡s i amics, entre els nostres companys de treball. Cal aprendre a adoptar actituds personals que eütin qualsevol situació de conflicte lingüistic en el si del nostre poble. La llengua, com a vehicle de comunicació que és, ha de ser un factor d'unitat del poble, mai un motiu de divisió.

Els socialistes que, en una o altra llengua, parlem sempre el llenguatge de la solidaritat entre les persones i entre els pobles, oferim ara uns consells práctics en favor de l'entesa; uns van dirigits als qui parlen habitualment en catalá i uns altres als qui parlen habitualment en castellá. Estan presentats en un mateix fullet per tal de no separar, ans al contrari. Llegeix "els teus" i llegeix "els altres" i comprendrás que també són teus, que són "de tots".

Llegeix aquests consells, medita'ls, posa'ls

en práctica

i

ensenya'ls als altres.

CONSELLS

l.

AL CATANOPARLANT

Parla el catalá sempre que puguis, especiaknent amb la fami-

lia, els amics i coneguts.

En primer instáncial adreqa't a tothom en catalá. Si t'entenen,

continua, encara que et responguin en castellá. Manteni¡ una conversa en dues llengües, si no fos perqué de vegades fa riure, és un bon signe de respecte mutu i un bon métode d'aprenentatge.

2. Sigues respectuós amb els qui només parlen el castellá. Pensa que, en molts casos, es tracta de treballadors que han hagut d'emigrar del seu pais empesos per la fam i que sovint s'han vist abocats a viure en situació d'aillament respecte de la realitat catalana. E[ drama humá del treballador emigrant demana un doble respecte ' No obliguis ningú a parlar catalA. Les lleis de Catalunya garanteixen el dret de tots els ciutadans a parlar en catalá o en castellá. I a tothom li és molt més fácil expressar-se en la seva llengua.

3. Ajuda els teus coneguts castellanoparlants que encara no en-

tenguin el catalá, anima'ls a entendre'I, parla'ls el catalá a poc a poc, explicant-los el significat de les expressions que no comprenguin. En reunions o assemblees, ajuda a aclarir alló que s'hi diu als qui no acaben d'entendre prou bé el catalá.

4. Si veus que algú s'esforqa a parlar el catalá, ajuda'I. I reprén el poca-solta que se'n rigui.

5. Perfecciona quotidianament el teu catalá. Massa anys s€nse institucions i mitjans que vetllessin per la salut de la llengua reclaI6

men ara un esforq especial de tots plegats. Evita els barbarismes, busca la paraula exacta per a cada cosa. Consulta el diccionari. El rigor amb tu mateix és la manera més eficag en qué pots contribuir a la normalització del catalá. No confonguis, perd, aquesta notable labor amb l'ús cofoi d'arcaismes que ningú no entén. Tampoc no corregeixis a qui es podria molestar, no fos cas que en lloc de I'interés provoquis el rebuig envers el catalá.

6. Respecta les diverses modalitats del catalá, resumibles en dues: el catalá occidental (lleidatá, valenciá,...) i el catalá oriental (gironi, barceloní, tarragoní, mallorqui, menorqui,...).

7. Llegeix en catal¿: llibres, revistes, diaris. Aixó sl, sempre que la lectura tingui interés, Que estigui escrit en catalá no és suficient, cal que sigui bo. Escolta la rádio i la televisió en catald, si bé amb les mateixes cauteles.

8. Escriu en catal¿ les notes d'ús personal, els documents públics, les cartes adreqades a persones que I'entenen... És una de les formes més efectives en qué cadascú pot contribuir a la normalització del catalá. Si encara no ho has fet, posa el teu nom en catalá al document d'identitat.

9. Finalment, si trobes algú que, en l'ús del catalá o del castellá, adopta una actitud intransigent, arrogant o irada, no cedeixis a la temptació de correspondre de la mateixa manera; simplement, no mereix la teva atenció.

CONSEJOS

AL CASTELLANOHABLANTE

l, La lengua catalana es la lengua de Cataluña desde hace cientos de años. Interésate por ella; aunque nadie te obliga, te ayudará a sentirte más en casa. Además, ésta es ya la tierra de tus hijos, 2. Los niños de Cataluña, tus hijos si todavia están en edad escolar, pronto hablarán y escribirán perfectamente en catalán y en castellano. A su edad, el aprendizaje es fácil. Ello les permitirá mayores posibilidades y además facilitará el posible estudio de otros idiomas.

3. La dictadura ejerció una fuerte represión contra la lengua catalana. Aún hay quien recuerda como le obligaron a tomar aceite de ricino por hablar catalán en público. Restituir el catalán como lengua propia de Cataluña debe ser ahora función de todos.

4, Respeta y haz respetar la lengua catalana igual que la castellana. Son dos lenguas hermanas, nacidas de la lengua latina, igual que el italiano, el francés, el galaico-portugués, etc.

5. Si no te ves c¿paz de aprender el catalán, por dificu.ltad debida a la edad, por vivir en situación de aislamiento, etc., no

debes

preocuparte: las leyes de Cataluña Earantizan tu derecho a expresarte en tu lengua.

6.

Entender el catalán es fácil, su origen común con el castella-

no lo hace fácilmente comprensible si se presta un poco de atención y se tiene un mínimo de interés. Escucha la radio y la televisión en catalán, pide a los que lo hablán que lo hagan lentamente y pideles que te expliquen las expresiones que no entiendes. Hay muchos que estarán dispuestos a ayudarte.

7. La normalización de la situación de la lengua exige algo de esfuerzo y de tolerancia. Los catalanes han aprendido a entenderte cuando hablas en castellano. Mira tú de entenderles cuando hablan en catalán. Es normal que cada uno se exprese en su lengua. Si estás en alguna reunión y no entiendes alguna cosa, pregúntaselo a alguien de los que están a tu lado; seguro que te ayudará complacido.

8. Si entiendes el catalán, hablarlo es muy fácil, más de lo que parece en un principio. Es cuestión de decidirse. Puedes empezar por el saludo y por frases sueltas. Luego inténtalo en la conversación, Ante una duda no temas pararte y preguntar por Ia palabra o la pronunciación correcta. Si la conversación se complica o se hace rápida, no tengas reparo en ir cambiando de lengua a medida que hablas ya que sólo con el uso se consigue soltura. No debes sentir sensación de ridiculo. También hay catalanohablantes qúe se expresan mal en castellano y no por ello dejan de esforzarse cuando es necesario.

9. Por último, si encuentras a alguien que, en el uso del catalán o del castellano, adopta una actitud intransigente, arrogante o airada, no cedas a la tentación de corresponder de la misma manera; simplemente, no merece tu atención.

I8

2,

F'r.S AJITNTAMENTS:

,fJRffi-ii'iáÉfr

t9

MUNICIPI I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA Oriol Civil

Document aportat per Oriol Civil,'regidor de Cuhura de I'Ajuntament de Sabadell, a les Jornades Socialistes de Norm¿lització Lingüist¡ca, celebrades el 2 d'octubre de 1982. a Barcelona.

CRITERIS METODOLÓGICS BASICS PER ESTRUCTURAR

ACTIVAMENT UNA POLÍTICA CULTURAL La preocupació que sentim tots els que treballem en els ám- cultura bits de la podriem resumir en dos punts:

o que el partit tingui

ür,a políticd culturul eslructursda

vulgada

e que s'estableui un sistema d'informació

i

i di-

d'intercanvi

d'experiéncies entre municipis i dmbits especifics a Catalunya, com també d'altres experiéncies de l'Estat espanyol o de fora,

tenint en compte, evidentment, que una política cultural no és quelcom estátic i tancat, sinó dialéctic idinámic respecte al teixit social heterogeni del nostre poble. jornades, amb assis- Fins avui s'han fet diverses reunions i téncia i resultats molt irregulars, peró ens cal no caure en el parany de comenqar de nou cada vegada. Hi ha documentació escrita de la qual caldria fer, en un futur, una sintesi. Voldria recordar corn a més significativa:

r

Llibre del Curtó-l (octubre 1982) 2I

o "Per un marc de col'laboració en la política cultural" (Jornades Generalitat,des. 8l) o Seminari sobre politica cultural al Cinturó i al Vallés Occidental (marq 82)

o Ponéncia de Cultura del III Congrés del partit (maig 82) o Jornades Municipals de Cultura (Barcelona ,nov. 82).

Quant a les experiéncies d'activitats i programes, després de més de 3 anys d'ajuntaments democrátics i de més de 5 anys de I'ini-

ci de la vida democrática oberta, es disposa d'un bagatge molt valuós que caldria processar i donar a conéixer.

- En resum, la sintesi de la documentació teórica i la informació de I'experiéncia práctica pot ser un cami per avanqar, divulgar i millorar una política cultural que malgrat les mancances del partit, dels militants i de les institucions, anem traQant dia a dia.

LA NORMALTTZACIÓ LINCÜÍSTICA ENCAIXADA EN EL MARC D'UNA RECUPERACIÓ CULTURAL Una análisi comparada entre Catalunya i altres pobles de - espanyol I'Estat ens durá a considerar fácilment que és necessária una recuperació cultural que ultrapassi I'horitzó d'una normalització lingüística. Un cert orgull dels catalans de considerar-nos millors ens pot fer oblidar camps i experiéncies imprescindibles per a la Recuperació Cultural.

I

La cultura com a capacitat de la persona d'exercir la llibertat d'interpretar i modificar el medi. o La vida i I'activitat cultural (entenent aqui I'organització social i política, I'expressió plástica, la música, I'expressió corporal, el coneixement de I'entorn geográfic i históric) de la qual una gran majoria de Ia població n'ha estat,

.

i

encara n'estd exclosa,

El concepte global i ecuménic de culturs que ens ha d'impulsar a evitar al máxim que la cultura sigui com un servei d'assisténcia social més, i transformar-la en eix vertebrado¡ de la política a nivell d'Estat, de la Generalitat o del municipi, Un exemple ben clar és la realitat de molts ajuntaments, en qué cada servei o departament acaba essent la '¡barraqueta de fira" del regidor corresponent.

Cultural, necessAria per a la recuperació o - La Recuperació implantació de la democrácia, comportará:

o una certa homogeneització i generarA referéncies comunes per a tots els ciutadans (la llengua pot ser pe¡fectament una);

.

obrir o facilitar a les escoles, des d'EGB, la relació amb els fets cuhurals.

LA NORMALITZACIÓ LINGÜISTICA Si no sabem col.lectivament quin programa cultural volem, quin-plantejamenr de Recuperació Cultu¡al tenim, no podrem fer lá Normalització.

- L'objectiu de la Normalització Lingütstica és que tots els ciu_ tadans de Catalunya entenguin i puguin parlar el catilá, o sigui ga_ rantir el ple coneixement de la llengua que es deriva de I'Estarut. ño podem, pero, partir d'un concepte restringit de la llengua, sinó d'un concepte ampli que ha d'incloure geografia, histdria, entorn social.

Una segona consideració, també básica, és el fet immigratori (ciutadans amb altres vivéncies culturals, d'altres sense cap üvéncia cultural genuina i el perill permanent de polarització catalá/no_

catalá).

VENTALL D'ACCIONS MUNICIPALS EN EL CAMP DE LA NORMALITZACIÓ LINCÜf STICA

-

Impulsar el catalá a les escoles En I'administració municipal, de cara endins:

¡ documentació en catalá . actes de Plens i Pe¡manents en catalá . retolació d'oficines

o ús discret de les documentacions en catalá i en castellá e eliminar les bosses de "només castellá"

. r

facilitar el coneixement del catalá als funcionaris se¡vei de t¡aducció

ide

i

correcció:

cara enfora:

r publicitat en catalá o catalá/castellá r retolació de carrers, places i edificis municipals en catalá (sempre que sigui possible, que s'entengui bé) r que el personal d'atenció al públic, inclosa la Guárdia Urbana, enrengui bé el catalá,

23

-

Altres accions municiPals

.

Cstald per a adults (oferir coneixement llengua i cultura catalanés, evitar I'agressivitat); mirar de concentrar-ho en escoles d'adults, centres civics o culturals i entitats o associacions obertes.

Recuperació i/o dinamitzacib de Íestes'

o o Formació de la Comissió Municipal de Normalització Lingtlística (assegurant que es mantingui com a impulso-

o

ra de catalanització i creadora de lligams o ponts entre els catalanoparlants i els no-catalanoparlants.

Cal no oblid"t que a través de molts serveis municipals (tallers, exposicions, animació al carrer, publicacions' mercats, serveis socials, etc.) també es fa o es pot fer la

normalització.

-

Altres accions en el municiPi

. . .

Retolació de comerQos en catalá Concursos de Prosa i de Poesia Teatre

o Vocabularis o ltineraris urbans o de les rodalies del nucli urbá o Guies de museus o centres d'interés

LA CAMPANYA DE NORMALITZACIÓ LINCÜISITCR ON LA GENERALITAT 7A_

ling constnt

reun permade formació culturals' d'inf¡astructures programa nacional

ció

nent, etc. podem discutir si és - deEstratégicament panya N.L, o minicampanyes de "Catal

I'Escola", "El coneixement del nostre poble sari, perd, que cada poble o ciutat dissenli la seva campanya' No podem passár pel mateix patró la Catalunya rural (la pobra i la rica)' ils municipis ón la immigració ha ofegat el petit nucli históric, les ciutats on s'ha mantingut un cert equilibri i Barcelona.

El tema de la N.L. no el podem mai considerar ai:llst' La N.L. tindrá el seu ple sentit si tothom s'incorpora en un projecte col'lectiu.

24

NOTES FINALS

A nivell de partit ens cal prendre clarament una iniciativa polltiN.L. La LOHPA, i una certa crltica inoperant a la campanya de la Generalitat i a la Conselleria de Cultura, no ofereix una imatge gaire clara al ciutadA, ni al simpatitzant socialista. ca en la

S'ha d'insistir, davant de la Ceneralitat i a través de la Federació de Municipis, que cal un tractament igual o més favorable per a la infrastructura cultural que per una dete¡minada campanya.

Ens cal marcar unes "idees-forga" prou clares i engrescadores que, tot evitant un maniqueisme respecte de la Generalitat o CiU de bons i dolents, divulguin entre els militants i I'opinió pública qué volem per a una reconstrucció nacional democrática i socialista de Catalunya.

.,<

GIRONA:

1980

Acord del Ple de l'Aluntament de Atona, l'l I de juny de 19E0, sobre normalil4oció lingüstica. Ya ser la prlmero ¡nic¡ativa normalitzadora que s'emprengué des de I'dmb¡l municipal, desles Nimercs eleccions municipals demo-

pÉs de

cñl4ues. GoircU tols els qjunlamenls, aneu

de Catalunya, emprendrien inicht¡ves similars i conÍomarien aixl una campan;ia nomalitzadoru de ve table abct! nacionol

Atesa la dificultat de normalització de la llengua i la cultura catalanes, sense poder preveure ni garantir sobre la consecució dels corresponents tfaspassos amb I'acceleració que ens cal per intentar evitar d'una manera efectiva la constant deg¡adació de la llengua, i sense poder disposar dels mitjans que ens calen per a explicar qu¿ és realment i qué significa Ia cultura catalana com a mitj¿ d'expressió del poble de Catalunya, es fa necessari un impuls voluntarista i una presa de responsabilitats per part dels organismes democr¿ticament elegits a fi de posar al seu lloc la llengua i la cultura catalanes, tot iniciant un procés estructurat i eficag per tal d'aconseguir-ho.

En aquest sentit, es posa a la consideració de la Corporació I'aprovació dels següents punts:

PUNT

lr. -

OBJECTIUS

Acordar la creació d'una entitat adscrita a la Comissió d'Ensenyament i Cultura d'aquest Ajuntament, que s'anomenaria "Comissió

Municipal de Normalització de la Llengua i Promoció de Cultura Catalanes", amb I'objectiu básic i principal d'impulsar i coordinar tots els esforcos per normalitzar l'ús del catalá i promoure el conei27

xement i desenvolupament de la cultura catalana en tots els aspectes, tot procurant d'arribar a una eficácia real i conseqüent' Aquest objectiu básic quedaria definit en els següents apaltats:

A) Catalanització dels mitjans de comunicació: instar la premsa gironina que publiqui majoritáriament en llengua catalana, demanar alhora a les emissores que emetin també majoritáriament en aquesta llengua, i impulsar la c¡eació d'una emissora en llengua catalana si les existents no poden acomplir o no acompleixen aquesta indicació.

B) Demanar als clasutres de professors de tots els centres docents de Girona, tant pfiblics com privats, que posin els mitjans que calgui per aconseguir d'una manera efectiva que els alumnes surtin dels centres sabent parlar i escriure el catalA. C) Demanar als responsables dels pamularis i llors d'inJants que els mestres d'aquests nivells parlin bé el catalá i tinguin consciéncia de la importáncia de I'aprenentatge de la llengua catalana en aquesta etapar ja que, pedagógicament parlant, és gairebé impossible de parlar el catalá sense problemes si no s'ha comengat ja a parlarJo als parvularis.

D) Fer un esforq important per tal que e¡ els Centres d'esplai, tant de I'Ajuntament com d'altres organismes, s'hi faci un veritable aprenentatge de la llengua parlada entre els membres acollits, procurant la creació d'una auténtica consciéncia lingüistica, i que aquests centres esdevinguin alhora llocs de pr¿ctica de l'expressió de la cultura catalana.

E) Demanar als promotors d'espectacles de tota mena (cinema, teatre, manifestacions festives o culturals al carrer, etc.) la programació de les seves activitats tenint en compte les formes d'expressió

culturals catalanes.

F) Crear un clima de consciéncia lingüistiea entre la població' organismes, entitats i escoles, tant culturals com esportives, socials o comercials, com a única alternativa per aconseguir la conservació de

dir, de la fonética i del vocabulari propis de la llengüa catalana, els quals representen I'expressió, per mitjá de la comunicació parlada o escrita, de tota una manera d'ésser, de fer i de pensar diferenciats i, per tant, d'un dels principals signes d'identitat de Catalunya. les maneres de

En aquest aspecte, ¡ecollim el punt del redactat signat per diferents partits i publicat a Girona darrerament que diu: "Fem també una crida a la consciéncia civica d'organitzacions de tota mena' per tal que emprin la nostra parla en totes les seves activitats' manifestacions, assemblees, mitings, escrits i entrevistes, així com a les empreses comercials, industrials i professionals induint-les a retolar en catalA els seus negocis, establiments o despatxos, i a utilitzar la nostra llengua en tota mena d'impresos, escrits i anuncis".

28

PUNT 2N. _ CONSTITUIR LA COMISSIÓ MUNICIPAL DE NORMALITZACIÓ DE LA LLENGUA I DE LA CULTURA CATALANA Aquesta Comissió quedará formada per: President: el tinent d'alcalde d'Educació i Cultura' Vice-president: el regidor delegat de Cultura.

Vocals: dos membres, almenys, de la Comissió d'Ensenyament i Cultura de I'Ajuntament, elegits per votació dels components i pels components,

Un representant de cada entitat que tingui finalitat iobjectius similars als de la Comissió municipal.

Un representant de cada una de les Comissions de Normalització de la Llengua que es vagin creant als diferents indrets o entitats de Girona.

SERÁ FINALITAT D'AQUESTA COMISSIÓ LA CREACTÓ D'AQUEST ÓnCeU D'EXECIiCIÓ

PUNT 3T.

I COORDINACIO

l.

Establir un servei d'Assesoria per a la Normalització de la Llengua i Cultura Catalanes on els ciutadans puguin adregar-s'hi per consultar qualsevol dificultat.

2. Establir relacions de coordinació d'esforcos amb la Comissió de Promoció Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

3. Impulsar la creació d'altres Comissions de Normalització dela Llengua que siguin instrument sensibilitzador i executor d'aquests objectius i puguin arribar a les diferents entitats, indrets, barris o sectors de Girona.

4. Convocar les Vocalies de Cultura de les diferents entitats associacions de velns o associacions de pares, i les alt¡es que per aquesta finalitat cregui convenient de crear aquesta Comissió.

29

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT:

1983

La tasca de nomalització lingülstica

es

Ía

espe-

cialmenl complexa en ets municipis amb grans contintuts de població immigrada. El projecte "Catalunya wr lu", elaborul per l'üunlamenl de I'Hospitalet de Llobregat, n'és un exemple.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, d'acord amb la Constitució espanyola, estableix, en el seu article 3r^, que: "I. La llengua prdpia de Catalunya és el catalá.

2. El garalá és I'idioma oficial de Catalunya, així com també el castellá, oficial a tot I'Estat espanyol.

3, La Generalitat garantirá l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, i prendr¿ les mesures necessáries per tal d'assegurar el seu coneixement, i creará les condicions que permetin d'arribar a la seva plena igualtat quant als drets i als deures dels ciutadans de Catalunya." És sobre aquest fonament que formulem els principis que han de conformar I'acció de normalització lingüistica que ens proposem:

l.

2.

3.

Donar progressivament al catalA el paper que li correspon a tots els nivells com a llengua própia del pais fins a assoli¡ el seu ple restabliment.

Promoure l'ús públic del catalá, garantir la seva efectivitat en tots els ámbits i poders públics i fomentar la seva normalització en els mitjans de comunicació.

Garantir els drets lingüistics de la persona on totes dues llengües

5T

oficials, combatent qualsevol forma de disc¡iminació per raó de llengua. Establir un tractament del fet lingülstic a l'administració pública que garanteixi el dret de participació de tot ciutadá.

4. Impregnar totes les mesures de normalització lingüística d'un imperatiu pedagógic adreqat a fomentar la comprensió del fet lingüistic i els comportaments tolerants, i fer front a les actituds d'un o altre signe que poguessin esdevenir generadores de conflicte lingüistic.

5, Crear les condicions perqué tothom que vulgui pugui accedir pri-

6.

mer a la comprensió i després al coneixement del catalá. Promoure aquest proces d'aprenentatge.

Crear les condicions escolars necessáries perqué les noves generacions surtin de I'escola dominant ambdues llengües, sigui quina sigui la llengua habitual de cada persona.

, Aquests principis han de materialitzar-se en una col'lecüvitat humana homes i dones dé I'Hospitalet de Llobregat- proce-els immigració i castellanoparlant en la seva gran majoria. dent de la Una col'lectivitat que viu en un medi urbá que té com a principals característiques la seva inarticulació i uns déficits infrastructurals desorbitats; uns¡ondicionants que no fan fácil el necessari procés d'arrelament de les persones al país.

En aquest sentit, a més d'avanqar en una politica d'emergéncia adregada a superar els esmentats déficits, es fa imprescindible d'emmarcar qualsevol acció de normalització lingülstica, si no es vol quedar en el pur gest, en una dindmica ines global que crei un marc de contacte i d'interés envers la cultura catalana i que promogui el coneixement i la identificació de les persones amb la ciutat i amb el país.

La campanya CATALUNYA PER TU, constitueix el conjunt d'accions i de mesures que, a la llum dels principis i reflexions anteriors, han de configurar una polltica de normalització lingülstica eficaq, adregada a [a realitat concreta de I'Hospitalet de Llobregat: Estudi sociolingüístic,

al coneixement del catali, Catalá a I'escola.

- Catalá per a adults: cursos.

Accés a la cultura catalana i coneixement del pais.

Conéixer I'entorn: la ciutat i la comarca natural.

Accés

- Conéixer Catalunya.

- Accés a la cultura catalana: Teatre-espectacle, - Qó, llibre, folklore, publicacions.

Festes de Primavera-Sant Jordi, -Ús públic del catald, - Servei Municipal de Traducció i Consulta.

32

cinema, can-

-

Catalá Catalil Catalá Catalá

a l'Ajuntament. als serveis públics

i

als establiments.

al carrer, als mitjans de cbmunicació.

ESTUDI SOCIOLINGÜiSTIC Per tal d'abo¡dar amb rigor una campanya de normalització lingüistica, cal partir d'una aproximació científica a la realitat sdciolingüística local.

t.

Edició d'un resum de la tesi doctoral de Marcelino Rodrlguez Oria, sobre "La llengua en I'dmbit escolar (alumnes, pares i professors) de I'Hospitalet de Llobregat: una exploració sociolingüística-actitudinal". A presentar a la II Setmana Pedagogica de l'Hospitalet, els 24-29 de gener de 1983.

2. Elaboració i edició d'un estudi sociolingüístic de la població de I'Hospitalet, a partir de les dades del padró municipal d'habitants de 1981.

ACCÉS AL CONEIXEMENT DEL CATALA

El treball en aquest terreny es concreta en dos imbits d'actuació: la població escolar i la població adulta. L'actuació envers la població escolar es proposa de normalitzar I'aprenentatge de la llengua catalana i de progressar en I'objectiu de restituir al catald la condició de llengua de I'ensenyament en el marc d'una escola culturalment i científicament arrelada al país. L'actuació envers la població adulta es proposa de compensar el déficit d'oportunitats d'aprenentatge del catalá per part de Ia població adulta, autdctona o immigrada, de manera que tothom tingui opció al coneixement d'aquesta llengua.

l.

Addició d'insüuments de treball diversos per als mestres de Ia ciutat, incloent-hi el catalá, com a vehicle de treball i de documentació dels equips de mestres. Dossiers de coneixement de diverses comarques del pais (dossiers "Escola-Natura": Ogasa, Corbera de Llobregat), de la ciutat (tres Quaderns Urbans: I'administració de la ciutat, dades básiques de I'Hospitalet, itinerari vegetal del Parc de Can Boixeres), i de les festes tradicionals i costumari.

2. Increment dels cursos de catalá, de manera que I'oferta abraci tots els barris de la ciutat. El total de cursos per a 1982-83 se situa entorn de la seixantena, adrecats a uns 1.200 alumnes, objecte de conveni específic amb la Direcció Ceneral de Poftica Lingüistica' Els alumnes dels cursos són la base on es fonamenten les línies

33

d'actuació de "Catalunya per tu" com a destinataris primers i com a amplificadors de la campanya, 3. Elaboració, enregistrament i posada en marxa d'una programació ¡adiofónica pensada com a complement dels cursos de catalá, ACCÉS A LA CULTURA CATALANA DEL PAÍS

I

CONEIXEMENT

Tal com afirmávem en les reflexions introductdries, I'acbes de I'immigrant a la llengua catalana es fa indestriable d'un procés integral d'accés de la persona al pals entés com a comunitat nacional.

Llengua, paisatge i cultura constitueixen una mateixa realitat. La llengua, en aquest sentit, a mes d'un instrument de comunicació, és cami d'accés a aquesta realitat. Es per aixó que una campanya de normalització lingüística ha d'abordar necessAriament totes les vessants, des de I'arrelament a la própia ciutat i comarca fins al coneixement i la vivéncia de les expressions culturals autóctones. Aquesta tasca ha de ser, a més, un element fonamental de suport per als cursos de catalá.

l.

Conéixer I'entorn: lo ciutat i la comarca natural. l.l. Itineraris preparats i comentats, amb elaboració prévia de materials: nucli antic i raval; Collblanc-La Torrassa i Santa Eulália (el creixement periféric de Sants); Pubilla Casas-La Florida i Les Planes; La Marina, Per posar en marxa el mes de maig.

1.2. Edició del llibre "Els noms de les escoles" on es descriu el significat del nomenclátor de les escoles públiques de la ciutat, per a ús escolar i ciutadá en general.

1.3. Exposició ambulant sobre els aspectes principals de la identi tat histdrica de la ciutat.

1.4, Realització d'una série de maquetes "d'imatges de I'Hospitalet". La marxa de la campanya "Catalunya per tu" ha de coincidir amb I'elaboració visible d'aquestes obres de manera que culminin amb la cloenda de la campanya.

1.5. Elaboració d'uns quaderns "d'imatges de l'Hospitalet" en color, destinats a la divulgació massiva de senyals d'identitat locals, que, reflectint la realitat específica de cada barri, I'integrin en una visió global de ciutat, i que situin la ciutat dins el context nacional de Catalunya.

1,6, Confecció d'dudio-visuals per a utilitzar a les escoles i adreqables també a la població en general: "L'Hospitalet: de municipi rural a aglomeració suburbial" i "Els efectes d'un

urbanisme especulatiu" (amb trenta-sis diapositives cada muntatge); i "La Casa de la Vila" (de vuitanta diapositives).

34

,,

Conéixer Catalunla, 2.1. Excursions de coneixement del pals: Campanya d'excursions en autocar, d'una jornada de durada, amb I'objectiu de facilitar un coneixement plaent i estimulant del país, amb continguts de cardcter geográfic, históric, económic, artístic i popular; i amb activitats de caire l{¡dic, gastronómic, participatiu i privat. Inserides en un proces previ d'elaboració de materials i de motivació. Contempla un total de nou itineraris: La Catalunya verge: Sant Celoni, Santa Fe, Turó de I'Home, Riells, Breda.

La Catalunya verda: Besalú, Castellfollit, Olot, Santa Pau, Banyoles.

La Catalunya abacial o dels origens: Vic, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses.

La Catalunya solemne: Santes Creus, Poblet, Vallbona de les Monges, Montblanc, La Catalunya artesanal: La Bisbal, Palamós, Peratalla-

da, Ullastret.

La Catalunya de la costa: Sitges, Vilanova.

La Catalunya del vi: Sanf Sadurní, Sant Pere de Riudebitlles, Vilafranca del Penedés.

La Catalunya fluvial: El Llobregat, Cardona, Martorell, la Colónia Cüell.

La Catalunya industrial: Terrassa, Sabadell.

Aquests itineraris, minuciosament treballats, han de sortir de quatre punts de la ciutat i sumar un total de trenta-sis excursions, formades per dos autocars cada una.

2.2. Intercanvi entre ciutals Intercanvi d'alumnes d'ensenyament mitjá entre I'Hospitalet i altres poblacions de Catalunya, amb I'objectiu d'establir vasos comunicants entre diferents formes de vida, de conéixe¡ altres comarques del pais, d'estimular l'ús lingüístic del catalá. A partir d'una experiéncia encetada el curs 1982-83 per I'INB Margarida Xirgu, a iniciativa del seu professor de catalá. Quatre torns de trenta alumnes.

J.

Accés a la

cu ura

catalana

3.1. Teatre4spectacle, 3.1.1

.

lnclusió a les programacions de difusió teatral munici i autondnomes d'obres teatrals en catal¿. Avan-

pals

tatges económics per als alumnes de catalá i per als estudiants d'Ensenyament Mitjá (subvenció de dues terceres parts de I'entrada; quinze funcions per a BUP i

FP). Suport a la programació teatral en catalá

35

del

Grup d'Acció Teatral (GAT); reducció del preu d'entrada de la seva programació infantil de cap de setmana.

3.1.2. Inclusió al Cicle de Teatre-Escola d'obres teatrals en catald i edició del dossier corresponent. Per a alumnes de 7é i 8é curs d'EGB; els inscrits al curs 1982-83 són 5.455, corresponents a 28 centres públics i l8 centres privats, Dues obres previstes: "Les históries de HAKIM" (Norberto Avila) i un espectacle sobre textos de Ruzante; a raó de 30 representacions per obra.

Elaboració de dossiers per al mestre, cartell ipublicitat.

3.1.3. Actuacions de titelles en catalá a les escoles, durant el tercer trimestre escolar, per als cicles inicial i mitjá d'EGB,

3.2. Cinema.

Conveni amb les sales d'exhibició comercial que suposi la programació de cinema en catalá organitzada conjuntament amb el Cine-Club de I'Hospitalet. Avantatges econdmics per als alumnes de catalá i per als estudiants d'Ensenyament

Mirjá.

3.3. Cancó.

Inclusió a les programacions de difusió musical -municipals de cantants i corals en cata.lá.

i autónomes-

1.4. Llibre.

3.4.1. Conveni amb el Servei d'Acció Cultural (llibreters), destinada a fomentar la lectura del catalá, mitjangant accions específiques de promoció d'obres i d'autors, especialment pels volts de Sant Jordi. Dotació progressiva, amb les col'leccions "Les millors obres de la Iiteratura catalana" i "Les millors obres de la literatura universal" d'Ed. 62 - Lr Caua, a Instituts d'Ensenyament Mitj¿, biblioteques i Aules de Cultufa, !,4.2. Campanya de difusió de la GEC, del Diccionari General de la Llengua Catalana i del Diccionari CataláCastellA de F. de B. Moll, a les escoles, INEM i FP, Aules de Cultura, biblioteques i principals entitats ciutadanes, amb motiu del cinquantenari de la la. edició del Fabra. Oferta especial de la GEC i lots d'obsequi dels diccionaris Fabra i Moll.

3.6. Publicacions, 3.6.1. Edició d'uns quaderns de divulgació cultural sobre temes monográfics d'interés immediat per al ciutadá i 36

carácter formatiu (quaderns de ,.Cultura i Ciutat").

3.6.2. Elabo¡ació de dossiers relatius a les festes tradicionals de tot I'any, per informar i orientar la tasca de les

de

Comissions de Festes que, formades per entitats diverses, tendeixen a esdevenir-ne els motors.

4,

Festes de Primavera-Sant Jordi, La festa, en general,. constitueix un element cabdal de cohesió so-

cial, d'arrelament individual en unes referéncies de significació col'lectiva; i també, pel seu carActer participatiu, un marc idoni i excepcional on projectar accions massives de divulgació cultural, Les Festes de Primavera-Sant Jordi volen materialitzar aquestes dues funcions genériques de Ia festa en dos conceptes precisos: identitat nacional i divulgació de la producció en catalá. Constitueixen, aixf, donat el seu carácter massiu i participatiu, el marc únic i paradigmátic on cristal.litzen els principals mdbils de la campanya.

Concebudes, pel seu carácter estacional, com a eclosió de la cultura al carrer, es proclamen el dissabte dia 16 d'abril i s'allargen

fins al diumenge dia Z d'abril. El projecte d'enguany, pensat en funcó de la campanya, es basa en I'establiment d'uns ámbits festius básics de carrer a tres punts dife¡ents de la ciutat, a partir dels quals han de prendre cos manifestacions semi-espontánies de música, arts parateatrals, arts plástiques, etc...; també competicions esportives de carrer i concursos de jocs infantils de carrer.

Un mddul essencial de les festes el constitueix la "Setmana Pedagógica" , amb activitats a les biblioteques (amb preséncia d'autors, il'lusÍadors i editors); col.loquis per a mestres, pares d'alumnes i públic interessat, a les Cases de Cultura; circuits infantils de descoberta de la ciutat, fent especial atenció al llibre (impremtes, editorials, llibreries) i a la rosa (cultius, floristeries); inici de cursets de sardanes a les escoles; teatre escolar al Centre Católic; etc. A I'entorn dels dos caps de setmana, se situen els principals esdeveniments de difusió cultural: Teatre de la Bohémia, La Lldnüa Encantada, Vol Ras, Bufaplanetes, Esbart Sant Isidre, havaneres, espectacle-rock amb actuació de grups locals (Zeus, Cendra i Plástic), ballades de sardanes amb la Cobla La Principal de Collblanc, Bastoners de La Florida, castellers, Diables de Vilanova, Banda de Mrlsica Ciutat de I'Hospitalet, gran recital de canqó, fira de titelles, etc,,. Té un especial inte¡és el marc cent¡al de la festa: la Rambla Just Oliveres, amb la gran fira de llibres, flors i te¡rissa popular, que ha de consfituir el punt de referéncia per al conjunt de la ciutat, sobretot el dia de Sant Jordi a la tarda. El mateix dia al mati i tot I'endemá, s'organitzaran fi5/

res de llibres i de llors a diversos barris de la ciutat, amb activitats complementáries de difusió del llibre catalá.

ús púsI.lc DEL cATALA Es fa imprescindible una acció destinada a la normalització de I'l¡s del catalá en els ámbits pfiblics: administració, establiments, carrer, mitjans de comunicació. És a dir, una acció que es proposi la recuperació del terreny perdut pel catalá durant molts anys de prohibició expressa o implicita, el restabliment de l'ús públic que correspon a la llengua prdpia del pafs.

En aquest sentit, cal tenir present que una normalització plena de l'ú! públic del catalá no es produirá fins ciue no tingui els seus efectes la lenta tasca des de les escoles envers les noves generacions.

Alló que es tracta de fer ara i que és possible d'aconseguir és un pri-

mer estadi en qué com a mínim es trenquin les inércies viciades que va crear la repressió

i

que, si no es corregissin, podrien esdevenir una

malaltia crónica i proglessiva per a la llengua catalana, Cal, peró, filar prim en aquest terreny, perqué és on es pot generar el conflicte lingulstic amb més facilitat. En aquest sentit, cal un esforq especialment enérgic per tal de controlar possibles volunt'arismes irresponsables i nocius; i deixar ben clars i garantir en tot moment els drets linguístics de la persona. Es a dir, no només del catalanoparlant, sinó també de I'immigrat castellanoparlant, instal.lat a Catalunya generaknent en condicions greus de déficit i d'alllament i que, a diferéncia del seu fill, ja no tindrá ocasió de passar per I'escola del pafs.

l.

Serve¡b Municipals de Traducció

i

Consulta.

Plataforma de suport especialitzat a les iniciatives de normalitza'ció lingüística en tots els camps. Cal perfilar, considerant altres experiéncies similars, els serveis que contindr¿ i la mecánica de funcionament.

2. Catald a I'Ajuntament.

Aquesta és una tasca encetada des del primer dia de I'Ajuntament democrátic, per bé que sempre incornpleta donada la seva envergadura i les dificultats de readaptació que comporta. Donar un nou impuls a aquesta labor és un ingredient fonamental de la present campanya, no només perqué obeeix a una necessitat evident, sinó també per la funció exemplar que aixó ha de suposar envers

altres realitats ciutadanes.

Cal tractar dins d'aquest capitol els elements següents:

-

Senyalització de locals municipals.

38

-

Atenció al públic.

Impresos, propaganda i bans. i acords municipals.

Cursos de catalá per a funcionaris.

Butlleti municipal.

Llibre d'actes

3. Catald als serveis públics i als

establiments,

3,1. Estimula¡ l'ús del catalá, sobretot pel que fa a retolació, informació escrita, etc...

3.2. Promoció dels llenguatges especifics de rams i serveis. Elaboració i edició de materials amb aquest objectiu.

4, Catald al carrer.

4.1.. Renovació progressiva dels rétols dels noms dels carrers. Elaboració i publicació d'un nomenclátor, 4.2. Renovació progressiva de la senyalització viária.

4.3. Elaboració i explotació de materials de llenguatge col.loquial elemental propi de situacions quotidianes tipus (al mati, als ápats, al vespre-nit, al metro o a I'autobús, etc...). Pensat fonamentalment per facilitar I'accés al catalA de part del castellanoparlant adult. Possible tractament a través de la rádio municipal.

4.4. Elaboració de materials per al tractament de situacions lingülstiques, amb una funció geográfica envers el conjunt de la població, amb I'objectiu de clarificar les coses, de combatre prejudicis i d'evitar tensions i equívocs generadors de conflicte. Possible tractament a través de la rádio municipal. la idea és posar-hi a treballar la Ma. Aurélia Capmany. i en Francisco Candel.

5.

Catald ols mitjans de comunicació.

5.1, La normalitz¡ció del catalA. a la rádio municipal.

5.2, tmpuls de la premsa local en catalá, Reüsta "Progrés".

39

3. ESTATUT I LLEI DE LA LLENGUA

1I

IMMIGRACIÓ, LLENGUA I ESTATUT Jordi Font

A

icle publicat a I'Avui a propdsit dels debats que eslaven teninl lloc a l'Assemblea de Parlamentaris de Catalunya sobre el trsctamenl del fet l¡ngülslic en el projecte d'Estalul d'Autonomto

La qüestió de la llengua a I'Estatut ha provocat, en els darrers dies, rius de tinta i de discussions a tots els nivells, No en va la llengua és una de les coses més sentides a Catalunya i el proverbial objecte de la repressió contra el nostre poble' .Tot i sentir-me identificat amb les veus que reclamen la urgéncia d'abordar amb rigor la qüestió de la llengua, crec que, sovint, en I'apassionament, es comet un error d'enfocament: situar la llengua com a element central, gairebé únic, en la necessária recuperació de Catalunya. La problemática que en aquest sentit tenim plantejada es molt més complexa, i la llengua, ocupant-hi un lloc molt important, no es pot deixar de tractar en funció del conjunt.

El repte global i crucial que tenim al davant és la construcció de Catalunya com a comunitat, la vertebració de la Catalunya del futur, que hem de construir a partir de l'ensorrada d'aquests quaranta anys i de la situació de la població actual del nostre país. Dos fets configuren el marc present:

l.

El genocidi cultural operat sobre la cultu¡al i la llengua cata-

lanes.

2. L'existéncia, avui, d'uns grups immigrats, paral'lels a la comunitat catalana, numéricament importants i concentrats en I'espai, 43

que constitueixen sovint v€ritables ghettos, en unes condicions de vida i treball dramñtiques, D'aquest segon fet se'n poden derivar tres situacions de futur dila cristal'lització de dues comunitats enfrontades; b) la cristal'lització de dues comunitats coexisterts; c) un progressiu proces de fusió cap a un projecte de comunitat compartit i nou. Mentre que les dues primeres possibilitats podrien esdevenir irreparables per a Catalunya com a poble, la darrera permet d'albirar esperances de ressorgiment i de renovació per a la nostra cultura centen¿ria, per a la nostra identitat nacional, que cal recuperar en totes les seves dimensions i que cal enriquir un cop mes a partir de la situació actual i de la nostra condició secular de "terra de marca".

Per aixó, penso que la recuperació de Catalunya, la construcció de Ia Catalunya del futur, passa necessárianent per dos objectius in-

ferents: a)

destriables: de les condicions que permetin la creació pro- L'establiment gressiva d'una identitat col'lectiva de tots els ciutadans de Catalunya, que conjurin el perill de I'escissió de Catalunya en dues comunitats: - La recuperació de la llengua i la cultura catalanes de la situació en qué les ha deixades el franquisme i la promoció, amb urgéncia, de la normalització a tots els nivells, Vet aquí dos eixos d'actuació que no han de ser antagónics, que no ho són en esséncia, perd que per irreflexió i causa de posicions estridents podrien esdevenirho, La recuperació de la cultura i de la llengua catalanes ha de ser part inexcusable d'una política de govern des de la Generalitat, decidida i enérgica. Una polltica de govern que garanteixi I'ensenyament en,la llengua de I'infant i I'ensenyament del catal¿ a tots els nens de Catalunya, una política de govern que agafi les regnes del mass media i es plantegi la seva funció en aquest nivell, una politica que promogui la producció editorial en catalA, etc.

Simultániament, la construcció de Catalunya passa per I'establiment d'unes senyes d'identitat col'lectives, válides per a catalans de totes les procedéncies, no excloents per a ningú, capaces d'idenüficar, de motivar, de mobilitzar tot el poble o, almenys, tots els sectors populars en una empresa comuna, I aquest, €ntre altr€s, és un dels propósits dels socialistes quan propugnem una "Generalitat al servei del poble". I nosaltres constatem el grau d'identificació i de dedicació de qué és capaq la població immigrada treballadora davant aquest eslógan de futur, la seva voluntat de ser part activa en la. que en molts casos només construcció d'una Catalunya que país i, sobretot, el pafs dels seus hi malviu- considera el seu nou-encara

fills.

La reivindicació de I'Estatut ha estat precisament una de les pri

44

meres banderes que han reunit al seu dessota catalans de Catalunya i d'Andalusia. Ha estat impressionant i esperangador de veure com la

immigració al ghetto, sense cap vas comunicant esta-condemnada ble amb la comunitat catalana- cridava tot de cop "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia!"; veure com, el dia l l de setembre de 1977, homes i dones procedents dels barris d'immigració de I'extraradi i dels barris de població autdctona de la Barcelona popular conflui'eir en una mateixa riuada humana sota el crit de "Volem I'Esta-

tut!".

El paper que, en aquest sentit, hem jugat i juguem els partits obrers de Catalunya és determinant. I nosaltres sabem com és de tendre aquesta planta, amb quant de tacte cal tenir-ne cura perqué no

es

malmeti i quants interessos bords voldrien frustrar-la, Per aixd resulta indignant quan, des d'alguna "Catalunyeta d'ús particular" es qüestiona aquesta labor i es posen en perill els seus primers fruits.

Recordo aquella pregunta que invariablement sorgia en els col'loquis, després d'alguna de les innombrables xerrades sobre "Els prihcipis i institucions de I'Estatut de 1932", en algun racó del cintu-

ró

industrial:

"¿Y es verdad que nos obligarán a hablar

en

catalán?", Era una pregunta ingénua i esglaiada d'un pare de família que, d'altra banda, afirmava que els seus fills eren catalans i que vo-

lia que aprenguessin el catalá a I'escola. No pensava en els seus fills en fer la pregunta, sinó en ell i en la dona, en els seus pares, en els germans i cosins, molts d'ells ja d'edat avanqada, soünt incapaqos d'escriure una carta en la seva própia llengua...

La nostra resposta sempr€ va ser la mateixa: "Nosaltres no farem com en Franco". I tots van aprendre a dir i a cridar: "Volem I'Estatut", I aquest Estatut que tots hem cridat, amb accent de Girona i de la Torrassa, ha de continuar essent una bandera compartida, de tots, sense fisures. Introdui¡ a I'Estatut formulacions que, per més justes que siguin en abstracte, poden induir a equívocs, poden generar actituds excloents, poden adobar el terieny als qui estan esperant el moment d'hissar la bandera de don Alejandro, és un flac favor a Catalunya, a la seva recuperació, a la seva continuitat com a poble. La questió de la llengua c¿talana ha de ser objecte de la politica de govern de la Generalitat, des d'on cal abordar un veritable programa d'emergéncia i de salvació, amb les coresponents reglamentacions a tots nivells, preservant els drets de tothom, L'Estatut ha de complir prioritáriament un altre paper, ha de continuar essenr I'estendard comf¡, ha d'esdevenir pedra angular de la Cetalunya del futur, de la Catalunya cap a la qual han d'anar acoblant-se harmdnicament catalans d'origen i catalans de destí, No ens podem permetre d'emboirar aquesta perspectiva, no podem restar indiferents i deixar que I'Estatut es converteixi en cavall

45

de Troia d'una intoleráncia que pugui frustrar aquest procés. No ens podem permetre que ni tan sols ho pugui semblar, facilitant coartades al lerrouxisme, sempre latent i de trágica memüria per a Catalunya i per als t¡eballadors catalans.

Es evident que aquesta espiral ningú no la vol; perd -alertalI'aprenent de bruixot "tampoc no volia".

Cal filar molt prim en el tractament de I'Estatut. ÉS la primera bandera qJdLe tots els cstalans hem sentit nostra. Aquesta fu la seva forga i d'aqui les seves més grans virtuaütats de futur. Que ningÍr no s'entossudeixi a tenyirJa de colors estridents que Ia poguessin. fer estranya a una part de Catalunya. Per primera vegada en molts anys comencem a construir. Del tacte i la saviesa de tots en aquesta labor depün el futur de Catalunya com a nació.

46

PRINCIPIS RESPECTE A LA LLENGUA A CATALUNYA

Document elaboral pel Arup Socialisld del Porloment de Calalunyo com o base Wr sl lreball dels juristes en la perspectiva de la llei de la

llenpua. Tardor del 1980.

LA LLENGUA CATALANA HA ESTAT LA LLENCUA DE LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA La llengua catalana s'ha format al mateix temps que es definien els costums i les estructures de vida catalana, i en llengua catalana s'han produit els documents, instrlments, les grans obres i literáries, la cultura popular, les institucions que defineixen Catalunya com a nació.

La llengua catalana s'estén més enllá del territori del Principat de Catalunya i les seves diverses modalitats constitueixen una unitat i una comunitat lingüistica.

Tota imposició contra aquesta comunitat ha anat sempre acompanyada no sols de I'intent de destrucció de les institucions polftiques própies, sinó també de I'agressió descoberta o encoberta sontra la llengua i la cultura catalana.

Aixi, la llengua batalana ha estat arraconada pollticament des de la creació de I'Estat unitari espanyol, més o menys absolutista o liberal en els segles XVIII i XIX. Cal remarcar, en contrast, una curta etapa de clarificació i respecte durant la II República, i remarcar, en confirmació, la persecució de la llengua catalana feta per les dictadures, molt especialment la darrera i llarga dictadura franquista.

La llengua catalana ha estat també la llengua de Ia recuperació i política de Catalunya fins al 1939.

Amb la recuperació de les seves institucions polítiques, i en el proces de plena aplicació de l'Estatut d'Autonomia, cal que la llengua catalana esdevingui instrument de Ia reconstrucció nacional. cultural

LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLENGUA CATALANA, DE LA LLENGUA CASTELLANA I D'ALTRES LLENGÜES A CATALUNYA ÉS MOLT DESIGUAL PEL QUE FA L'ÚS ORAL, ESCRIT, ETC. Actualment la llengua catalana és la llengua parlada usualment per la majoria, un 60 Vo, dels ciutadans del Principat, men[re que el 40 9o resJant té com a llengua usual una o altra de les modaütats del I'extremenya, I'aragonesa, la murciana- o, en castellá -l'andalusa, alguns casos, el gallec o l'éuscar. Més de la meitat dels que no parlen el catalá, peró, I'entenen; gairebé tots els qui parlen catalá usualment entenen el castellá. La llengua aranesa és la llengua própia i Ia parlada usualment a la Vall d'Aran; gairebé tots els aranesos coneixen el catalá i el castellá.

La llengua catalana és coneguda i emprada minoritáriament, a nivell escrit, en els mitjans de comunicació social i en la vida pirblica; aixó mateix passa amb I'aranés a la Vall d'Aran. La llengua castellana, {rnica llengua oficial fins ara, ha estat majoritáriament emprada en aquests camps i nivells.

Tot i que, a causa de la responsabilitat i el treball esforgat de molts catalans de naixement i d'opció, [a llengua catalana s'ha salvat i continua essent un instrument válid en els camps i nivells de Ia vida priváda i pública, el seu coneixement parcial o el seu desconeixement són un fet que dificulta greument un ús lingüistic general, i aixl, si.tuacions de discriminació per la llilrgua poden donar-se i es donen en tots sentits, i fins i tot de vegades la llengua, catalana o castellana, s'utilitza com a arma de lluita política.

Les causes remotes d'aquesta situació ja han estat descrites, i la causa prdxima es la persecució oberta i encobe¡ta a qué el régim franquista sotmeté la llengua catalana, bandejada de I'ensenyament i de tots els camps de relació pública.

Cal afegir que durant el llarg període del régim franquista, i al mateix temps que es perseguí la [engua catalana, s'implantava un ordre social que donava un gran paper a I'Estat en el camp de I'empresa, mentre que I'abandonava en el camp de la vivenda, en serveis com I'ensenyament, I'urbanisme i la planificació territorial, etc.; tot aixó ha afavorit I'existéncia de bosses de desconeixement de la llengua catalana en ghettos d'immigració obrera, en grups socials diver-

48

sos, de funcionariat estatal, quadres d'empreses d'¿mbit estatal, etc.

A més, I'ensenyament i l'ús públic exclusiu i imposat de la ltengua castellana no ha aconseguit tampoc l'efecte d'un coneixement correcte generalitzat d'aquesta llengua a Catalunya, Per tal que les situacions de limitació, de discriminació i de conflicte lingülstic no entorpeixin la reconstrucció nacional de Catalunya, cal que desapáreguin les seves causes, encara en vigéncia, iels efectes de les causes més remotes. Cal doncs que la Ceneralitat emprengui una forta politica de planificació territorial i urbanisme, de serveis públics i, especialment, d'ensenyament adequat de la llengua, de manera que la llengua catalana recuperi el seu paper de llengua nacional i comuna de Catalunya, que uneix i no discrimina; cal també que la llengua castellana deixi de ser imposada de fet per esdevenir amb tots els seus drets la llengua personal dels ciutadans de Catalunya que la tenen com a própia i la llengua de relació amb els organismes centrals de I'Estat.

EN EL MARC JURÍDIC ACTUAL, EL CATALA ÉS RECONEGUT COM A LLENGUA PRÓPIA DE CATALUNYA A L'ESTATUT, I HI ÉS DEFINIT COM A LLENGUA OFICIAL DE CATALUNYA TAL COM PREVEU LA CONSTITUCIÓ

El castellá es definit com a llengua oficial de I'Estat espanyol en la Constitució i, també reconegut com a llengua oficial a Catalunya per I'Estatut.

Si Emmarquem jurídicament la nostra realitat lingüística veurem que:

a) La llengua catalana és la llengua própia i oficial de Catalunya i la primera llengua de la majoria dels catalans. b) La llengua castell¡rna és I'altra llengua oficial de Catalunya i la primera llengua d'un gran nombre de catalans.

Tots els ciutadans de Catalunya tenen el dret de parlar una

ial-

tra llengua i el deure de conéixer una i altra llengua. La normalitat lingüistica a Catalunya será efectiva quan tots els ciutadans puguin exercir els seus drets i complir els seus deures pel que fa a llehgua, i quan la llengua catalana, que encara ara pateix les conseqüéncies d'una forta persecució, sigui coneguda a tot el territori de Catalunya i emprada a tots els nivells de vida catalana.

49

EL MOMENT HISTÓRIC EN QUÉ CAL ACONSEGUIR LA NORMALITZACIÓ LINCÜÍSTICA ES DELICAT I COMPLEX L'Estat espanyol modern, fortament encunyat amb el model unitari i centralista francés des de fa dos segles i mig, és a¡a definit per la vigent Constitució com Estat de les Autonomies, perÓ és encara molt lluny de la seva construcció com a tal. Dins aquest Estat, Ies institucions politiques autonómiques de Catalunya tot just comencen a funcionar.

La situació político-juridica és l'inici de la vida autonÓmica en el marc.d'un Estat construit encara molt precáriament, partint d'una histdria i d'una situació lingüistica real molt degradades.

Totes les actituds i situacions són possibles. D'una manera general cal remarcar com, a desgrat de tot, és molt generalitzada I'actitud de respecte i la voluntat de coneixement de Ia llengua menystinguda' Peró puntualment pot donar-se el cas, i es dóna, de reivindicar el dret natural a parlar el castell¿ amb els aurguments de dret positiu de I'oficialitat del castelli a l'Estat espariyol i amb vells esquemes de superioritat i d'imposició; també pot donar-se el cas, i es dóna, de reivindicar el dret natural i positiu del catalá com a llengua prdpia i oficial d'una comunitat, enfrontantJa amb els drets üngüistics indivi' duals de les persones que no el coneixen prou bé.

Peró la gravetat general del quadre lingüistic rau en el fet que, vivint en una situació que demana continu¿rment opcions lingüístiques puntuals en [a vida, de relació i opcions lingüístiques personals, el dret natural d'opció lingüistica no pot exercir-se per manca de les condicions esmentades en I'Estatut.

El tema de l'ús lingüístic a Catalunya ha de ser tractat, d'una banda, amb gran sensibilitat i precisió jurídica i, d'altra banda, amb un gran impuls politic de creació de condicions d'aprenentatge de llengua

i

de sensibilització

i

aclariment respecte al tema.

ELS OBJECTIUS DE L'ACCIÓ DE LA GENERALITAT PEL QUE FA A LA LLENGUA SÓN CLARAMENT DEFINITS

A L'ESTATUT:

a) Garantir l'ús normal i oficial del catalá i del castellá' b) Assegurar el coneixement del catalá i del castellá.

La ltei de l'ús lingüistic ha d"especificar l'ús normal i oficial del catalá tenint en compte la seva definició com a llengua própia de Catalunya; ha d'especificar també l'ús normal i oficial del castellá com a llengua usual d'una part dels ciutadans de Catalunya i oficial de I'Estat espanyol.

Aquesta doble especificació ha d'anar acompanyada de les

ga--

ranties corresponents d'exercici en cada un dels diversos camps i nivells de l'ús lingüístic. La reglamentació detallada en cada camp no és objecte propi de llei, sinó de govern.

El coneixement del catald i del castellá ha d'assegurar-se amb un conjunt de mesures i mitjans técnis, económics i polítics que eI Consell Executiu de la Generalitat haurá de fer efectius. En tot cas la llei d'ús lingüístic n'ha d'exigir una proposta en cada exercici de govern.

Tota acció profunda en el camp de la llengua haurd de tenir en compte les implicacions entre I'ús lingüístic i la possibilitat d'accés a un bon ensenyament, habitatge i lloc de treball, i encara la possibilitat de participació en la vida col'lectiva,

En conjunt, l'acció de la Ceneralitat, legislativa

i

executiva,

s'exercirá especialment a favor de la llengua fins ara menystinguda, la catalana, i en favor d'aquells sectors ciutadans que menys possibilitats han tinggt d'una correcta formació lingüistica, amb tot el que

aixó implica.

AQUESTS OBJECTIUS DE L'ACCIÓ DE LA MAXIMA INSTITUCIO CATALANA, LA CENERALITAT, NO SERAN ACONSEGUITS AMB PROFUNDITAT, FERMESA I RAPIDESA SI NO SÓN TOTS ELS CIUTADANS DE CATALUNYA ELS QI,JE

S'HI IMPLIQUEN.

Cal que I'acció legislativa i executiva sigui feta pública de manera que tothom pugui ferJa seva, participar-hi, aportar-hi quelcom.

Si cal tenir en compte la delicadesa de la situació, més encara cal proclamar la importáncia de la comesa: la solució d'un gran problema de llengua, de cultura, de comunitat, que en la histdria s'ha resolt massa sovint per la forga bruta,o la forQa de la inércia, o la forqa técnica o la forqa del nomb¡e, peró forqa sempre. És ara, entre nosaltres, amb el respecte a la personalitat col'lectiva i la responsabilitat envers la prdpia história, amb I'aportació de tots, i a la llum i ainb el nord de Ia democrácia, que es pren el compromís de resoldre'1.

No és doncs per la via de les sancions punitives, sinó per la via de la sanció popular de l'acció de la Generalitat, que aquesta comesa histdrica será acomplerta.

PEL QUE FA A UNA LLEI SOBRE L'US LINGÜÍSTIC

A CATALUNYA, ELS ANTERIORS PRINCIPIS LA DIBUIXEN COM UNA LLEI MARC QUE:

a) glossi en el seu preámbul els textos de I'Estatut i la Constitució en el tema de la llengua.

5T

b) especifiqui els drets i deures respecte a la llengua en totes les situacions, deixant que la reglamentació concreta i puntual que es de desenrotlli en cada situació tipw. c) comprometi I'executiu a impulsar la normalització de l'{¡s lingilfstic, actuar directament en Ia iniciativa pública i actuar indirectament en el camp de la iniciativa privada. d) comprometi el Parlament a impulsar i controlar tot tipus d'acció en favor de la normalització de I'us lingiiístic.

52

EL PROJECTE SOCIALISTA DE LLEI DE LA LLENGUA

Elaborst pel Grup Socialista del Pa¡lament de Cotalunya a porl de les qportscions dels jurisles Ventwo Pellicer, Tomü Pou i Antoni Milión.

ARTICLE

I.

I. En el marc de I'article 3 de l'Estatut de Catatunya, la present llei té per objecte la c¡eació de les condicions que permetin d'assolir Ia igualtat plena de les llengües catalana i castellana quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.

2. Són, doncs, finalitats d'aquesta llei: a) Emparar i fomentar l'ús del catalá per part de tots els ciutadans.

b) Donar efectivitat a l'ús del catalA en tots els ¿mbirs i en

els

poders públics.

c) Normalitzar l'ús del catali en tots els mitjans de comunicació social.

d) Assegurar I'extensi6 del coneixement del

catalá.

CAPITOL I: ÚS CET.IERAL DEL CATALA AR.TICLE 2

l. Cap manifestació de pensament o de voluntat, ni cap acte oral o escrit, públic o privat, no podran donar lloc a Catalunya a 53

cap mena de discriminació si són expressats, total o parcialment, en llengua catalana i produiran tots els seus normals efectes juridics, com si fossin expressats en llengua castellana; i, per consegüent, pe[que fa a llur eficácia, no podran ser objecte de cap mena de dificultat, aplagament, requeriment de traducció, ni cap altra exigéncia' 2, Sens perjudici del dret dels afectats a fer-ho directament, el Consell Executiu de la Generalitat estar¿ l€gitimat, amb tota la capacitat juridica necessária, a actuar d'ofici o a instdncia de qualsevolpersona i juntament amb els afectats o per separat, exercitant les accions politiques, administratives o judicials que calgui, per tal de fer efectiu el dret dels ciutadans de Catalunya a l'ús lingüístic protegit per I'article 3 de I'Estatut.

ARTICLE

3

La regulació d'aquesta Llei será aplicable a la Vall d'Aran respecte a l'aranés, ARTICLE 4

L'Institut d'Estudis Catalans será I'autoritat en totes les qües' tions sobre normativització, actualització i correcte ús de la llengua catalana.

ARTICLE

5

l. D'aco¡d amb els procediments legals establerts, correspon al Consell Executiu de la Ceneralitat la determinació dels noms dels municipis, territoris, nuclis de població i toponimics catalans. EI nom de les vies urbanes será determinat pels respectius ajuntaments.

2. Les denominacions esmentades seran les legals a tots els efectes dins del territori catalá, i la retolació les respectará. El Consell Executiu de la Generalitat reglamentatá la normalització de la retolació pirblica.

CAPÍTOL II: ÚS PÚBLIC DEL CATALA ARTICLE 6

1. Les lleis que aprovi el Parlament de Catalunya seran publicades en llengua catalana en el Diari Oficial de la Generalitat. EI Pa¡lament en fará una versió castellana per a la publicació en el Boletín Oficial del Estado.

2. La publicació de les altres normes juridiques, disposicions'

i d'altres actes de la Ceneralitat, de les Corporacions Locals o de qualsevol altra entitat pública catalana, dictades en exercici de acords

54

funcions administratives, es fará en catalá en el Diari Oficial de la Ceneralitat, i aquesta publicació tindrá plens efectes legals a tot Catalunya. L'autoritat pública autora de les indicades disposicions, normes juridiques o actes procedirA també a la seva divulgació en versió castellana quan la realitat sociolingüística ho requereixi.

ARTICLE

?

l. Són válides i eficaces a Catalunya totes les actuacions administratives en llengua catalana.

2. Tota notificació o comunicació oficial de carácter personal feta en catal¿ a Catalunya tindrá plena eficácia i validesa legals, com també si és en castellá, sens perjudici que puguin anar acompanyades de traducció.

ARTICLE

8

l. El Consell Executiu regulará, per mitjA de disposicions reglamentáries, la normalització de l'ús del catalá en les activitats administratives en tots els órgans de I'Administració de la Generalitat i de les corporacions locals catalanes, i també de les corporacions, institucions i d'altres persones jurídiques públiques que depenen d'elles.

2. A partir de la vigéncia d'aquesta Llei, el Consell Executiu estará obfigat a garantir I'ensenyament del catalá a tots els funcionaris i personal, al servei de I'Administració de la Generalitat, de les corporacions locals de Catalunya i de qualsevol altra entitat pública catalana.

ARTICLE 9

l. Els criteris i documents presentats en catalii davant els tribunals i jutjats radicats a Catalunya seran plenament válids i eficagos.

Seran válides totes les actuacions judicials fetes en llengua catalana a Catalunya.

2. El Consell Executiu promourá, d'acord amb els órgans del Poder Judicial, la normalització de I'l¡s del catalá en I'Administració de Justícia a Catalunya.

ARTICLE

IO

l. Les escriptures i altres documents notarials atorgats a Cataunya es redactaran en la llengua que acordin els acordants, i en defecte d'acord entre ells el document es redactará en doble versió en catalá i castellá i, en aquest darrer cas, es podran obtenir cópies o testimonis que reprodueixin sols una de les dues versions lingüístiques.

2. En el supósit

de discordanga interpretativa entre les dues ver-

5J

sions lingüistiques el document s'interpretará valorant les dues versions conjuntament, perd si la discordanqa subsisteix prevaldrá la versió que consti documentada materialment en primer lloc, tret sempre de manifestació contrária dels acordants.

ARTICLE I I

l. En tots els registres públics radicats a Catalunya els documents s'i¡scriuran en Ia llengua en la qual estiguin redactats, i si el document es a doble versió catalana i castellana, s'inscriuran en la llengua que indiqui el qui presenti el document al registre.

2. Les certificacions que expedeixin els funcionaris dels registres seran fetes en Ia llengua en qué consti la inscipció reproduida.

CAPITOL III: ENSENYAMENT I MITJANS DE COMUNICACIÓ ARTICLE

12

1. El Consell Executiu reglamentará la normalització de l'ús del catalá en I'ensenyament públic i privat dins del territo¡i de Catalunya.

2. A partir

de la vigéncia d'aquesta Llei, el Consell Executiu es-

tará obligat a garantir l'ensenyament del catalá en tqts els centres, nivells i graus de I'ensenyament.

3. No podrá expedir-se certificat de grau d'Ensenyament Géneral Básic obligatori a cap alumne que comenci a Catalunya I'esmentat ensenyament a partir de la vigéncia d'aquesta llei i que no acrediti en acabar-lo el coneixement del catalá' ARTICLE I3 I . El Consell Executiu de la Ceneralitat reglamentará la normalització de l'ús de Ia llengua catalana per part dels mitjans de comunicació social sotmesos a la competéricia o gestió de la Generalitat' 2. Cap text o parlament no podrá ésser rebutjat o sotmés a tracper part dels mitjans de comunicació social estadiscriminatori te blerts a Catalunya per raó de la llengua'

3. El Consell Executiu de la Generalitat tindrá competéncia per a crear o subvencionar, sense discriminació i dintre de les previsions pressupost¿ries, mitjans de comunicació social que s'expressin en llengua catalana.

ARTICLE

El

14

Consell Executiu creará

o CA

subvenciona¡á d'acord amb les

Corporacions Locals afectades i en els llocs que ho exigeixi la seva situació socjolingülstica, centres especialment dedicats, del tot o en part, a fomentar el coneixement de Ia llengua catalana i el seu ús i divulgació.

ARTICLE

15

El Consell Executiu de la Generalitat i les Corporacions Locals fomentaran dins del seu ¿mbit la normalització de I'us del catalá en les activitats mercantils, culturals, associatives, esportives i d'altres, incloent-hi I'atorgament de reduccions o exempcions d'obligacions fiscals pels actes relacionats amb la normalització d'ús de la llengua catalana.

CAPITOL IV: SERVEI DE TRADUCCIÓ ARTICLE

16

l.

El Consell Executiu de la Ceneralitat creará un Servei Oficial de Traduccions del catalA al castellá i de totes les llengües al catalá, i

en reglamentará el funcionament i finanqament.

2. Les traduccions de tota classe de documents oficials, públics o privats, i d'altres, fetes per aquest servei tindran carácter oficial a Catalunya i seran equivalents a les traduccions d'Intérprets Jurats a

tots els efectes legals.

ARTICLE

17

El Consell Executiu tindrá competéncia per a expedir nomenaments de Traductor Intérpret Jurat de textos al catalá i de textos en catalá a d'altres Ilengües.

CAPÍTOL V: PREVISIONS PRESSUPOSTARIES ARTICLE

16

l. Fins a I'assoüment dels objectius assenyalats en I'article l, en els pressupostos públics de la Generalitat es faran les consignacions suficients per a portar a terme les actuacions ifuncions derivades de I'execució d'aquesta llei.

2. El Consell Executiu de la Generalitat haurá de retre comptes detallats al Parlament de totes les inversions realitzades en execució de la present llei.

)/

DISPOSTCIONS FINALS PRIMERA

El Consell Executiu podr¿ dictar les disposicions

necessáries pel

desplegament d'aquesta llei, SEGONA

Es deroguen I'ordre de la Presidéncia de la Generalitat de 23 de 1980 que va publicar la Instrucció de 27 de juny del mateix any sobre ris de la llengua catalana a les escriptures públiques, i el Decret del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació 90/ 1980 de 27 de juny sobre normalització de l'ús del catalá, i qualsevol altra norma que s'oposi a alló que determina la present llei.

juliol de

J8

EL LLARG I TORTUOS CAMI DE LA LLEI DE LA LLENGUA Marta Mata

A

icle lel expressomenl per a aquesto publicació per la diputada Mar¡a Mara que, junlamenl amb el diputal José Aonzdlez, prolagonilzd des dels rengles socialbtes Ia llorga gestió de la llei.

En déiem "la llei de la llengua"; al final ha estat la "Llei de Normalització Lingüistica". Entremig I'hem anomenat d'altres maneres i li ha passat una mica de tot, dins i fora del claustre parlamentari, ja abans de néixer.

Pel mes de juny de 1980, en I'eufdria inicial del govern Pujol, la Conselleria de Cultura prengué la iniciativa de redactar, amb la col'laboració d'alguns dels membres del grup de sociolingüistica un avantprojecte de llei que va ser explicat en linies molt generals als grups politics i que, per aixó, considerava "unitari".

El grup socialista li negá des del primer moment aquesta consideració (de fet nosaltres déiem mes, déiem que aquesta llei no era necessária) i finalment s'aconsegui que el Parlament acordés de fe¡ la llei en ponéncia conjunta, és a dir, sense tenir en compte oficialment cap projecte de llei i aportant cada grup els seus punts de vista com a base conjunta. la ponéncia es reuní a partir del novembre de 1980. S'hi presentaren inicialment els següents documents: CiU: el mateix avantprojecte de la Conselleria ERC: donava suport a I'avantprojecte anterior PSUC: presentava un document propi de polftica lingüistica que s'assemblava molt a I'avantprojecte de la Conselleria 59

PSC: presentd un document de principis fet pels diputats de la comissió de cultura iel grup de sociolingüistes del partit; presentá també el text d'una propisició de llei que tres advocats redactaren a partir d'aquells principis i que el grup parlamentari socialista adequá convenientment. Posteriorment s'introduiren al nostre PreAmbul els acords presos pel Consell Nacional del Partit, CC-UCD i el Grup Andalusista (que després es desféu) no presentaren inicialment cap document, i després recolliren el text socialista per estructurar les seves propostes, encara que hi.introduiren canvis políticament importants.

Aparentment semblava que la ponéncia es dividia al voltant de dos textos: un per a CiU, ERC i PSUC, i I'altre per al PSC, CCUCD i PSA. Molt lentament (la ponéncia ha du¡at més d'un any i mig)' el text sgcialista s'aná imposant i van trencar-se les aliances contra natura, reals o apruents.

El mes d'abril del 81, davant la lentitud de la ponéncia (que encara duraria un any!), el Grup Socialista present¿ una proposició no de llei sobre el tractament de la llengua a I'ensenyament. La proposta fracassá, pero serví per marcar la primera inflexió en la dindmica de la ponéncia: el PSUC votá a favor del nostre text, amb algunes esmenes; CiU, ERC i CC-UCD votaren units en contra; el PSA ja s'havia desfet corn a g¡up, i els dos diputats votaren a favor, en cont¡a o abstenció en cada punt,- de manera diferent.

Després de la ponéncia conjunta, peró, el text que sortí encara no era acceptable per nosaltres, i hi presentárem una esmena a la to' talitat amb text articulat alternatiu, Curiosament els altres grups que havien mantingút el text conjunt, també hi presentaren moltes esmenes. A poc a poc i "dissimuladament", en la segona pon¿ncia' CiU admetia alguns textos socialistes com a mes correctes juridiament, i, en els articles mes compromesos polfticament, PSC, PSUC i ERC feren esmenes trarsacc¡onals, a la majoria de les quals s'afegl final= ment el grup de CiU. CC-UCD quedaren aillats en uns quants punts i l'únic diputat no adscrit, procedent del PSA, també hi quedd.

Alxó, mirat des de dins el Parlament; peró, en el lentissim procés, hi han inflult segurament moltes circumstáncies i factors externs: L'anomenada "loapilla", la llei que factava de l'{¡s del teri de la llengua, presentada pel ministre Martín Villa' i a la qual la Minoria Catalana de CiU a Madrid present¿ unes es¡nenes fluixíssimes, mentre que els grups socialistes presentávem esmenes d'acord amb les posicions del PSC. 23-F, i la subsegüent parálisi parlament¿ria.

- El La publicació del "Manifiesto" i la "difusió" que li dond la mateixa Generalitat i TVE,

-

me nació

60

de les accions i de la campanya del govern de la - La debilitat Generalitat en favor de la normalització lingüistica, i la variabilitat de les seves aliances amb UCD-Madrid i Barcelona, cosa que provo-

cava grans retards.

per la

La desmesura de les reiündicacions fetes inicialment "Crida en favor de la llengua, la cultura i la nació catalanes"..., i que acabá amb crits de "Fora xarnegos" a la vergonyosa manifestaI de setembre.

ció de I'l

En contrast, cal dir que hi ha una millora qualitativa i una extensió quantitativa en les actituds d'acceptació de la normalització lingüística; crec que el nostre partit hi ha jugat un paper importflnt, no sols en introduir racionalitat juridica al procés, sinó en valorar tota la sensibilitat polltica respecte al tema en el Parlament: els dos diputats ponents som en Pepe González i jo mateixa, dues vivéncies diferents que poden fer una mateixa política, I recordem també I'acord unánime del nostre Consell Nacional i les campanyes d'explicació i aplicació de les nostres posicions que hem fet dins i fora del partit.

Sigui com sigui, várem estar més de tres anys per fer una llei de la llengua. Mentrestantest la gent continuá parlant i escrivint, discutint, acordant i barallant-se, i fins el govern de Ia Generalitat reglament¿ la llengua a I'ensenyament sense tenir en compte les posicions de ningú, ni les del propi grup parlarnentari.

La llei sorti una mica escarransida després de tant de temps de gestarJa, potser resulta que els únics que I'estimem som els que no la volfem, com passa amb els fills petits i escarransits.

Alló que ha fet i no ha fet el govern de la Generaütat per donar

cornpliment a la llei seria matüria per a tot un altre llibre.

6t

SEGREGADORS IMPENITENTS

Article publical a I'Avui pel dipulat Francesc Casarcs a propdsit de les re¿ccions fingides i desmesurades de CiU arrqn del recurs interposal pel Ooven de I'Estat conlra dos punls de lo Ilei de la llengua.

Cal que es diguin més coses sobre la "llei del catal¿" i sobre el recurs que el govern ha fet. Cal que es digui, en primer lloc, que la llei, tal com ha estat acceptada pel govern, és igual al text que la ponéncia conjunta i la comissió de Cultura del Parlament va aprovar.

Va ser després, a la sessió plenária, quan s'hi van afegir els dos preceptes que ara han estat impugnats. Un, I'article 4.2, a proposta de socialistes i comunistes, i I'incís tercer de l'article 6.1a proposta dels comunistes.

La decisió del Govern de I'Estat de recórrer contra aquests dos punts de la llei davant el Tribunal Constitucional ha estat criticada, lógicament, per socialistes i comunistes, com a promotors d'aquells preceptes, i per CiU i ERC que, finalment, van accedir a votar-los, en defensa institucional d'una llei del Parlament de Catalunya. Peró el que resulta curiós és que aquests grups, que no havien considerat que oquests preceptes fessin cap faua dins lo llei, ara, en canvi, aixequin veus d'indignació per lamentar la pérdua d'alló que ells varen negligir. Una vegada més ens trobem davant I'habitual gesticulació teatral o una demostració de truculéncia polftica.

Una altra cosa, cal deixar ben clara: el Consell Consultiu de Catalunya no queda, en aquest cas, en qüestió ni és menystingut pel gosenzilla- que no va arribar a donar la seva vern, per la raó

-molt

63

opinió sobre els dos preceptes impugnats. Ho va fer només sobre el text de la llei que havia aprovat la Comissió, perd no sobre aquelles propostes que després s'hi van afegir. Ningrl no sap, doncs, qué hauria.dit el Consell Consultiu sobre la constitucionalitat dels dos preceptes, S'havia dit, aixó? Per tant, no s'hi val, aquí, a atrinxerar-se darrera del prestigi d'aquesta alta institució de Catalunya, com alguns han fet amb mala fe o des de la més total ignoráncia, Caldria, encara, explicar que, durant els dos anys que va durar I'aprovació d'aquesta llei, els socialistes van treballar frec a frec amb tots els grups, amb un elevat esperit de col.laboració. Quan, finalment, la llei es va aprovar, els socialistes mai no van dir, pirblicament, un sol mot que fos de retret ni de rancúnia per les posicions particulars que havien hagut de sacrificar per tal d'obteni¡ una llei de tots, Se n'ha adonat tothom, d'aixó? En la llengua, els socialistes no volem segregar ningú.

Durant aquests dos anys els socialistes de Catalunya s'han esforqat per aconseguir que la llei fos entesa i acceptada pels seus companys socialistes de la resta de I'Estat i, darrerament, pel mateix govern socialista. I peiqué reconeguessin, per exemple, el dret d'expressar-nos en catali davant dels tribunals, sense que se'ns poguessin exigir traduccions. No saben que aquest dret no el reconeixia I'Estatut de I'any 1932? I saben que n'hi havia molts que pronosticaven que, aixd, el govern ho impugnaria? Potser algú ha quedat defraudat en veure que el govern socialista ho acceptava, així com el noranta-nou per cent de la lleil "Quina llástima, que no ho hagin impugnat! Tan bé com hauria anat, per treute'n rendes polítiques!"

I ara, emig de la polseguera, cal recordar, una vegada més, que els socialistes catalans hem dit dues coses ben clares, Primera, que el govern s'ha equivocat, perqué ni els preceptes impugnats sóh, al nostre pare¡, inconstitucionals, ni, per raons de sensibilitat politica, havia de formular aquest recurs. Segona, que nosaltres serem els primeres col'laboradors per salvar aquests dos preceptes.

Ah, peró no! Nosalt¡es quedem desqualificats, "hem de plegar", Aixó és, de fet, e[ que s'expressa a les decla¡acions que CDC ha fet pubüques i que he llegit amb la més gran tristesa i indignació. Nosaltres, responsables del recurs,.. i, per tant, marginats i segregats! No es pot di¡ una cosa mes roina ni es pot tenir una més gran miopia. Ni la táctica més florentina de la política pot justificar la utilització de técniques d'intoxicació a quatre columnes portades a aquests extrems, ni s'arriba a entendre que la voluntat de treballar .per la r¡governabilitat" de I'Estat es guardi només per donar suport als governs dels Calvo Sotelo i Martln Villa. No dic tot aixd amb lleugeresa, sinó amb traquil'litat i amb convicció, perqué cap raó, en aquest cas de la "llei del catalá", no justifica el fang amb qué alguns

64

estic segur que no són tots- han volguf -perqué empastifar-nos.

Tothom sap, o hauria de saber, que els sociaüstes catalans hem situat sempre al capdavant dels nostres rengles les crides més inequi voques a la unitat civil del poble de Catalunya: "La Catalunya de tots", "Ara més que mai, un sol poble", etc. I que hem aguantat tota mena d'improperis amb estolcisme i convenguts que, contra la crispació calculada i la desmesura, la raó sempre acaba guanyant.

Per aixd, la responsabilitat que ara torna a contreure CDC, en volernos excloure d'una causa que és de tots, és molt greu. Evidentment no ho aconseguiran. I estic segur que tots els qui es fixin amb atenció en tot alló que he explicat, veuran que CDC, menys que ningú, no té cap dret a fer-ho, perqué els seus esgarips i les seves llágrimes s'assemblen als del cocodril,

dirigents de CiU

Afortunadament, a I'hora decisiva, la majoria sap reconéixer molt clarament qui són els segregadors impenitents d'aquest pals.

65

4.

LLENGUA

67

I

ESCOLA

LA LLENGUA DELS NENS QUAN VAN A

L'ESCOLA Marta Mata

En I'elaboració de

les posicions dels socialistes escolo les refi*ions dels pedogogs, des de lo seva experiéncia de cada dia amb els nens, han tingut un pes determinont.

Aque-st a icle és una aproximació ol tema des del camp de la pedagogio.

Eobrc llengua

i

Aproximadament, i globalment, parlen d'una manera usual el catal¿ un 60 9o dels sis milions d'habitants de Catalunya; gairebé tot el 40 9o restant parlen una modalitat o altra de la llengua castellana.

Sembla també que I'index de natalitat és upa mica més baix en les families d'origen catal¿. La conseqüéncia es que a les escoles de Catalunya hi entren més d'un 40 vlo de nens que no parlen catalá a casa seva.

Les proporcions estan repartides molt desigualment, segons les comarques, poblacions i barris. Hi ha comarques on parla catali usualment més del 80 9o de persones, i comarques on parla catalá més del 70 9o; hi ha barris on no entenen el catalA ni la meitat dels habitants.

Altra vegada, la conseqüéncia és que Ies escoles tenen un alumnat de composició lingüistica en proporcions molt diverses:

- en un 16 9o d'escoles predomina fortament la llengua catalana entre els alumnes - en un 33 9o d'escoles predomina fortament la llengua castellana entre els alumnes.

En un i altre cas, la llengua de la majoria s'imposa a la de la minoria. El restant 51 9o és el d'escoles on hi ha doble procedéncia lin-

69

güistica, perd en unes proporcions que no eliminen l'ús de la llengua minoritária entre els alumnes.

LA LLENCUA QUE HAN TROBAT FINS ARA ELS NENS A L'ESCOLA Des que hi ha escola obligatdria a Catalunya, fa més de cent anys, només s'ha ensenyat el castellá i en castellá, amb I'excepció dels anys de la II República, quan s'enseny¿ el catalá, coles en catal¿, sense bandejar el castellá.

i en moltes

es-

Dels darrers anys del franquisme fins ara hi ha hagut la introducció de I'ensenyament de la llengua catalana a les escoles; de primer a poques i en hores extraescolars, després a més escoles i en hores escolars, dar¡erament en algunes escoles ja com a llengua general d'ensenyament.

L'escola a Catalunya s'ha fet prácticament en llengua castellana, perd en general amb un mal ensenyament de llengua, un ensenyament que no partia de la vida del nen, un ensenyament académic i encara no gaire bo ni académicament.

Aquesta realitat histórica és important no només pel resultat linpoble analfabet en la própia llengua catagüístic que ha donat -un lana, una llengua mutilada d'escriptura- sinó també per les concepcions que ha deixat vigents i que cal desemmascarar: Ir . A I'escola s'ensenya i s'aprén Ia llengua: En realitat a I'escola s'ha d'aprendre de reflexionar sobre la llengua que s'aprén en la vida i aprendre després altres llengües partint d'aquesta reflexió.

2n. La llengua de I'escola és la llengua oficial: En realitat la llengua de I'escola és la llengua del nen i la llengua del poble.

3t. La llengua més útil és la que parlen més milions: En realitat el més útil per a la própia formació és la reflexió i el domini de la llengua que es parla a la própia comunitat.

4t. Hi ha llengües més perfectes i fdcils d'aprendre, d'escriure i de llegir: No aprens de llegir i escriure si no aprens de plastificar la llengua que parles.

5é. .Si l¡as d'aprendre més d'una llengua, és igual amb quin ordre ho facis: En realitat el procés de la formació lingüistica del nen té per a cada llengua unes etapes successives en un ord¡e que no es pot canviar i, encara que alguns aprenentatges poden ser simultanis en dues lléngües, en d'altres, concretament en I'aprenentatge de la llengua escrita, no poden de cap de les maneres ser simultanis.

70

QUE ENCOMANA L'ESTATUT A LA GENERALITAT

t¿EscoLA

I

A

L'Estatut d'Autonomia diu en el seu article 3r.: "1. La llengua própia de Catalunya és el catald.

2, L'idioma catald és I'oficial de Catalunya, aixi com també ho és el castellá, oficial a tot I'Estat espanyol, 3. L¿ Generalitat garantirá I'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, i prendrd les mesu¡es necessá¡ies per tal d'assegurar llur coneixement i creará les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.

4. La parla aranesa será objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció," L'escola és un dels principals mecanismes per assegurar Ia llengua catalana com a própia de Catalunya, i també el coneixement de la Ilengua catalana i de la llengua castellana.

Aquesta missió, la Generalitat I'ha de fer complir a I'escola a través d'una política educativa que resolgui organitzativament i professionalment els problemes estn¡cturals: formació lingüistica dels mestres i distribució dels mestres a les escoles .tenint en compte les necessitats de cada escola en el camp de la llengua, .en un procés que ha de portar a que tots els mestres de Catalunya coneguin les dues llengües, les puguin ensenyar i hi puguin ensenyar.

Perd, a més, cal que es doni una correcta orientació de la fo¡mació lingüística, que esbor¡i les concepcions viciades i tingui en compte la realitat Iingüística dels nens i llur formació pel que fa al desenvolupament personal i a la inserció en la societat catalana,

QUrNA ÉS LA FORMACTÓ LrNCüfStlCe QUE EL NEN HA DE TROBAR A L'ESCOLA Sigui quina sigui la llengua que el nen ha aprés de parlar en la famllia, i la que parlarA en un futur en el grup on visqui, el nen ha d'aprendre a I'escola no solament les dues llengües, catalana i castellana, a fons, sinó també la llengua catalana com a própia de la seva comunitat nacional.

Per aconseguir-ho, caldrá tenír en compte com a mesfres que: lr. Una correcta formació lingüistica a I'escola partirá de Ia llengua que el nen parla i de la situació de comunicació que tingui.

2n. Una correcta formació lingülstica en situació de contacte de llengües (o no) parteix del respecte i I'obertura a tota expressió lingüistica, com a expressió d'una comunitat.

3r. L'escola a Catalunya ha de posar els mitjans, i pot

aconseguir-ho dins del seu Ambit perqué el nen faci seva la llengua catalana, superanf la concepció tradicional de llengua materna 'que aprenem de la mara' per assumir la de llengua materna 'que ens

uneix a una comunitat i a una cultura" 4t. Hi ha un conjunt d'elements que poden ajudar en I'assumpde la llengua catalana com a prdpia de la comunitat: ció a) la toponimia b) les descripcions literAries i geogrifiques

c) els documents histórics d) el folklore, vell i nou etc.

Tots aquests elements dibuixen la fesomia d'una comunitat d'una manera impossible en una llengua que no sigui la. seva prüpia.

Finalment, i com a mestreg, haurem de tenir en compte que el que I'Estatut ens demana és, més que la formació lingülstica' la formació dels futurs ciutadans d'un sol poble; no els separem per raons de llengua a I'escola.

a,

PROPOSICIO SOCIALISTA "NO DE LLEI'' SOBRE EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA EN L'ENSENYAMENT NO UNIVERSITARI

Aquesta propos¡c¡ó, elaborada per l¿ dipulada Marta Malo, marca una Jita cabdal en el llarg procés d'eloboració parlomentdria sobrc el lel lingülstic. L'objectiu princípal de la prcposició eru ba sr el pos deÍinitivament al greu perill de crcació de dues xarxa escolgrs separades, una per als nens calalsnopülsnls ¡ unq per als nens caslellonoparlanls. La proposició w 1er reJusada pels vols de CiU, UCD i ERC enfront dels vols Íavonbles del PSC i del PSUC. Els supo sats "nacionalisles", aixecanl lo bandera del Jamós "dret d'opció del parcs", obrien la porla qixl q una vella aspiració de la drela cenlrulisto ¡ del lerrouxisme. Eru el 14 de naE de 1981. .

La derrota en lq voloció sdevenia una victd a en el terreny de la clarücació pol[tica. Certes qc!¡tuds quedqven en evidéncia, es podrien manten¡r sense grdns cost6 pol{tics, Aixd havia de permelre agilit4ar I'eloboració de la llei de la llengua que, Jinalment, acabario reeollint el principi de la no separació dels nens per ruó de

ito

llengua.

L'entrada en vigor dels primers traspassos de serveis d'ensenyaI'l de gener d'aquest any l98l permet al Govern de la Ceneralitat l'execució d'una polltica lingüística en ensenyament que compleixi a les disposicions i els objectius especificats en el nostre Estatut d'Autonomia.

En el marc de I'article 3r. de I'Estatut, que proclama el catalá com a llengua própia i oficial de Catalunya, reconeix I'oficialitat del castellá i encomana a la Generalitat que prengü les mesures que assegurin el coneixement de la llengua catalana i de la llengua castellana a tots els ciutadans de Catalunya, i donada I'actual situació d'aquest coneixement en les escoles, els principis següents inspiraran preceptivament I'acció reglamentfuia, inspectora i organitzativa del Govern de la Generalitat en el cÍrmp de l'ensenyament no universitament a partir de

ri, oficial i privat

de Catalunya.

PEL QUE FA A L'ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES: en

a) La llengua catalana i la llengua castellana seran ensenyades tot els nivells dels centres d'ensenyament no universitari. b) El tractament did¿ctic d'una i altra llengua seguirá el següent

ordre de nivells:

l.

Comprensió oral.

2. Expressió oral.

3. Lectura i escriptura.

4. Estudi del llenguatge.

5. Estudi gramatical.

6. Ús cientific i literari, c) El ritme en la successió iel tractament diddctic d'aquests nivells s'adequarA en cada cas, segons quina sigui la llengua que el nen

ja parla, que anomenarem primera llengua, i la llengua que el nen

encara no parla, que anomenarem segona [engua. d) El primer aprenentatge de la lectura i l'escriptura será fet en la primera llengua, i la lectura i I'escriptura en la segona llengua será abordada en un curs posterior i mai no simultániament.

PEL QUE FA A LA LLENGUA VEHICLE D'ENSENYAMENT:

a) Fins al final de la primera etapa d'EGB. lr. Mentre els nens només coneguin i parlin una llengua, la

ca-

talana o la castellana, aquesta serd la llengua emprada com a vehicle d'ensenyament a qualsevol dels nivells de la primera etapa d'EGB. 2n, La llengua coneguda exclusivament será I'emprada pel mestre en el tracte individual amb el nen, la del material escrit per a cada

nen, etc.

3r. En les classes on hi hagi nens que nomes entenguin encara una llengua, el mestre parlará als nens col'lectivament en una o altra llengua seguint un ritme que asseguri la comprensió i millori el coneixement d'una i altra llengua.

4t. A mesura que la llengua catalana vagi essent entesa, parlada i coneguda instrumentalment per tots els nens, aquesta llengua será emprada progressivament com a vehicle d'ensenyament per a tots ells.

b) A partir de la segona etapa d'EGB. A la segona etapa d'Educació General Básica i en els Ensenyaments mitjans, tot i complint els principis aplicables a I'etapa anterior, es procura¡á que tots els nens tinguin models d'ensenyament científic

i literari en una i altra llengua.

74

PEL QUE FA A LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT:

a) L'objectiu en la formació i reciclatge dels mestres d'Educació General BAsica a Catalunya és que tots ells coneguin la llengua catalana i la llengua castellana de manera que la puguin emprar en I'ensenyament i ensenyar com a primera o segona llengua, segons convingui als nens, i arnb els recursos pedagógics que calen per tal de fer-ho sense separar els nens, b) El Govern de la Generalitat vetllará per tal que aqrtesta formació sigui ja donada a les Escoles de Formació de Professors i que el reciclatgfe sigui adequat a la diversa situació del professorat en exercici, gratuil i en horari laboral. c) Els mestres que, per Ia raó que sigui, no hagin adquirit encara aquesta formació o no la puguin adquirir, tindran el seu lloc i tipus de Ueball escolar, nivell, área d'ensenyament, etc., de manera que es puguin complir tots els principis d'aquesta proposició i es respectin els drets derivats de llur situació professional.

PEL QUE FA A L'ORGANITZACIÓ DE LA DOCENCIA:

a) No

se separaran els nens en aules diferents per raons lingüís-

tiques,

b) La formació en llengua castellana i en llengua catalana es fará, sempre que sigui possible, pel mateix mestre de classe fins al darrer nivell de primera etapa d'EOB. c) Mentre, excepcionalment, sigui necessari mest¡e de catalá, aquest será integrat en I'equip pedagógic en igualtat de condicions i podrA ser mestre de diverses árees, amb I'objectiu no sols d'assegurar I'ensenyament de la üengua catalana, sinó la progressió de I'ensenya-

ment en llengua catalana.

PEL QUE FA A L'ORCANITZACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU:

a) S'elaborará urgentment un mapa de planificació lingülstica ajustat a la realitat existent en la població i en les escoles i que permetrá projectar i reconéixer anualment I'evolució d'aquestes reali tats; una Comissió Parlamentária en fará el seguiment. b) D'acord amb tots els anteriors principis, en els concu¡sos de trasllat seran criteris d'adscripció de professorat, a més dels esmen-. tats:

lr. La seva formació lingüística professional.

2n, La situació lingülstica de la població escolar.

75

3r. La necessitat

de professorat a cada cenÍe en matéria lingilfs-

tica.

c) La Generalitat dedicarA els recursos

necessaris a

la investiga-

ció de solucions metodológiques als problanes sorgits en I'aplicació d'aquests principis, i fomentari la confecció del material escolar adequat a les esmentades solucions.

d)

Per tal d'assegurar el millor coneixement de la llengua catalamés aviat possible, la Generalitat fa¡A un pla de creació d'Bsal coles Bressol i Parvularis en les zones que el mapa de planificació na

i

lingüística indiqui. e) S'organitzará una discussió generalitzada per part de tots els ensenyants de I'aplicació d'pquests principis, aixi com una massiva campanya per a explicarJos a tots els sectors afectats de la població.

76

UNA ESCOLA O DUES ESCOLES? Marta Mata

Nota in¡ormotivo que explica alló que esdevingué al Parlament de Catalunya omb Io proposi ció socialista "no de Llei" sobre la llengus en I' e nsenlamen ¡ no u n¡vers ¡ lar ¡.

El dijous 14 de maig, va ser rebutjada, punt per punt, una Proposició no de Llei sobre tractament de la Llengua a I'ensenyament, presentada al Parlament pel Grup Socialista.

Una proposició no de Llei acostuma a ser molesta per als qui manen; no es tracta d'una llei que ordena els temes en si i obliga tothom, sinó d'una orientació del que ha de fer el govern, i una orientació pot molestar.

No és tan freqüent que una Proposició no de Llei molesti un Parlament, com aquesta sembla que ho va fer. Presentada el 3 de marq, la Mesa del Parlament va decidir que no calia discutirla al Ple, davant de tothom, sinó en comissió, només davant dels periodistes que hi fossin aquell dia. S'allargá el termini de presentació d'esmenes i finalment es posá a I'ord¡e del dia de la reunió del dia 7 d'aquest mes, dos mesos després de la presentació. El dia 7 de maig es produl encara un altre retard d'una setmara, demanat pel grup de Convergéncia i Unió, al'legant qqp el tema es discutia precisament aquests dies en la Ponéncia de la Llei de la Llengua. El retard es concedi amb el vot de tots els g¡ups, excepte el dels Socialistes, i aixi el tema es discuti una setmana després, per cert encara sense acord de ponéncia en I'article principal respecte a ensenyament'.. peró amb

77

i, amb un canvi important en la intenció de vot.

La proposició socialista havia estat esmenada pel Grup Parlamentari Comunista i pel Centrista; si el Grup Socialista acceptava en tot o en part Ies esmenes, com succel, amb els vots de tots tres Crups, la Proposició tirava endavant i el Govern de la Generalitat quedava obligat a apücar uns principis. Amb la setmana de retard menys periodistes a Comissió

s'aconsegul que els Centristes votessin contra les seves própies esmenes i al costat de Convergéncia i Unió i d'Esquerra Repubücana de Catalunya, és a dir que es recompongués el que s'ha anomenat "co-

rfót'.

Aixl doncs, el corró dels Grups que donen suport al Govern votá contra els punts de la Proposició, i es podria donar la paradoxa que "digués no" a punts que el mateix Covern predica, com ara que "la llengua catalana i la llengua castellana siguin ensenyades a totes Ies escoles", o a punts com el que afirma que "a mesura que tots els nens vagin coneixent la llengua catalana, aquesta seri la llengua vehicle d'ensenyament per a tots ells".

Hi havia un punt, en realitat, que estava al centre del problema: "No es separard als nens en escoles dife¡entes per raons de Llengua", deia la proposta socialista. Votar contra aquest punt i contra I'anterior i defensar a ponéncia que els pares triln la llengua d'ensenyament dels fiüs, com va fer el grup de Convergüncia i Unió, ens indica que el Govern de la Generalitat ja ha triat, tot dient que triln els pares; ha triat una doble xarxa d'escola: escola catalana i escola castellana.

El Grup Socialista presentá la seva proposició atenent-se a la tria ja votada de I'Estatut. L'Estatut diu que la Generalitat ha de garantir l'ús normal del catalá i del castelld i que ha de posar els mitjans necessaris per aconseguir llur coneixement.

Peró diu també que el catalá és la llengua própia de Catalunya i per aixó cal aconseguir que sigui també la llengua de tots els nostres nens.

L'escola és imprescindible, peró una escola que comenci per la primera lliqó de llengua, que és la del respecte i la comunicació dins d'una sola comunitat de nens, una escola que no separi, sinó que serveixi a I'objectiu prou expressat: "MES QLiE MAI UN SOL PO-

BLE''.

78

SERA UN PAISATGE O SERA UN PAÍS? Jordi Font

Article publicat a_ I'Ar,ú, el 24 de maig de 1981, arran de lo derrola, al Pqrlament de Catalunla, d.e la proposició social¡sta "no de Llei" sobre Ia llenguo en I'ensentament no universitari.

Com seri la Catalunya de demá? Seri només el nom d'una área geogrAfica, d'un paisatge? O continuará essent un país, un poble en moviment? Vet aqui la g¡an qüestió que hem tingut sempre plantejada, al llarg dels anys de la nostra existéncia col'lectiva, i que avui Íser o no apareix un cop'més amb tot el seu dramatisme. El famós ser", La llei de la forqa ens ha empés sempre cap al "no ser", peró els anhels de vida del poble han fet possible la pervivéncia de Catalunya, malgrat la prepoténcia dels designis contraris.

I quin és el secret d'aquest resultat a partir d'una confrontació de forces tan desiguals? Vicens Vives ens en donava una de les claus més importants: la immensa capacitat assimiladora de Catalunya, la seva condició d'esponja, capag d'incorporar la infinitat d'ingredients i de voluntats que hi conflueixen en la seva condició de "país de marca", de passadis de cultures i civilitzacions: la seva capacitat

aglutinant

ser culturalment oberta i universal- de totes les -per i esforqos, tant autóctons com nouvinguts. Aquesta ha

consciéncies

la forga d'aquest pais, la raó d'una estranya pervivéncia. I aquesta és l'única forQa a partir de la qual aquest país podrá continuar existint en el futur: la voluntat espontánia i unánime de tots els seus habitants de "ser un sol poble".

Hi ha un perill més greu fins i tot que la llei de la forQa que plaestat

79

na damunt el futur de Catalunya: el trencament de les condicions que permetin I'aflo¡ament d'aquesta voluntat unánime de tots els seus homes i dones. Els agents que poden trencar aquestes condicions i poden introduir els gérmens de la diüsió del poble de Catalunya, de les clasóes populars que estan c¡idades a dirigir el futur d'aquest país, poden venir tant de fora com de dins.

La Catalunya de via estreta que alguns personatges nostrats prediquen és sens dubte un dels fenómens greus que patim en aquest sentit. No és des de cap flascó d'esséncies pures que construirem aquest pals, sinó des de la realitat de cada dia, des de la diversitat cultural awi existent. Davant Ia magnitud del fet immigratori, les acrituds .nostálgiques i defensives no fan altra cosa que crear rebuig i, en conseqüéncia, divisió. Només en la mesura que Catalunya, tota ella, sigui capaq de mantenir la seva característica histdrica de societat gresol, serd possible de conjurar la divisió. I aixÓ vol dir bragos oberts, voluntat d'intercanvi, capacitat d'assumir alld que és diferent, capacitat d'autorenovació. Aquesta és l'única actitud possible darrera qualsevol política cultural que es digui "al servei del país"' Una actitud contrária o tan sols vacil'lant o confusa constituiria I'espoleta de la diüsió i, per tant, un atemptat contra Catalunya.

Un altre factor greu, bé que prou conegut, és I'intent continuat des de fora de cristal'litzar a Catalunya dues comunitats diferents i com en fricció, aglutinar éls avui diversos grups immigrats -tants pobles de procedéncia- en una comunitat culturalment homogénia i 'enfrontada a la comunitat autóctona' i impossibilitar així el projecte nacional de Catalunla. El paradigma d'aquest tipus d'intent és la pretensió d'establir a Catalunya una doble estructura escolar' una de catalbna per a catalanoparlants i una de castellana per a castellanoparlants. En aquest punt, la coincidüncia de posicions entre Martín Villa i els promotors del famós "Manifiesto" és total. Aquest és un tema de plena actualitat amb motiu del projecte de llei d'harmonització, al qural els socialistes hem presentat les nostres esmenes per tal d'atura¡ formi.rlacions que puguin afavorir aquest plantejamént' Com no es cansa de iépetir Marta Mata, nomes des de I'escola comuna és possible la normalització lingülstica i Ia reconstrucció nacional d'aquest pals; des d'una escola en qué sratengui l'infant en la seva llengua, perÓ de manera que no s'estableixi un mur entle catalanoparlants i castelianoparlants i que, a un dete¡minat nivell de I'escolarització, tot nen de Catalunya hagi adquirit el ple domini d'ambdues llengües.

Aquesta darrera qüestió és una de les més greus que tenim avui horror davant damunt la taula. I no puc d t tema es prod'indicis que fan pensar en que he esors dueixi la cohnivéncia.entte mentat, els de fora i els de dins. Si, els de dins, que pugui-n trobar en

60

el model de la doble estructura escolar la "panacea" d'una escola només en catalá; aquest sembla almenys el sent¡t d'algunes formulacions escrites i phbliques de persones que ocupen llocs de responsabilitat polltica entorn de l'actual Consell Executiu de la Generalitat, Una proposició legislativa dels socialistes sobre el tema de llengua i escola acaba de ser rebutjada al Parlament de Catalunya pels vots negatius de CiU, UCD i ERC. Hi figurava el refús del model escolar de la divisió i un disseny del procés i dels criteris pedagü gics que han d'informar L'escola de la reconstrucció nacional i de la normalització lingüistica. Era una aportació valuosa, confegida per les mans expertes de Marta Mata, a partir d'un bagatge pedagógic que ningú no gosa discutir. El vot negatiu, és clar, s'ha escudat en motivacions formals, relatives a I'encara no-nata llei de Ia llengua, veritable tela de Penélope parlamentária del partit que avui ocupa el Consell Executiu, Qué hi ha en realitat darrera aquestes actituds?

Desitjo, per damunt de tot, que en les properes setmanes els fets esvaeixin les nostres pors, amb el contingut definitiu de la llei d'harmonització a les Corts, amb la llei de la llengua al Parlament de Catalunya i amb una reconsideració per CiU de la proposta de Marta

Mata.

I

espero que Catalunya pugui avangar en el caml de consolidari no d'esdevenir tan sols un paisatge,

se com a pals

8I

LENGUA Y ENSENANZA José González

Article publicat a l"'Opinió Soc¡olista" el juny de 1981, on s'expliquen les po'icions del psrlit en mat¿ria de llengua

i

escola.

Es un hecho indiscutible, para cualquier observador imparcial

la situación de deterioro y desigualdad en que se encuentra hoy la lengua catalana en Cataluña. Sólo hay que fijarse en la prensa escrita en catalán, el uso que se hace de él en los demás medios de comunicación y, sobre todo, el bajísimo porcentaje de ciudadanos capaces de expresarse por escrito en lengua catalana.

Para todos, o para casi todos, es evidente que esta situación de inferioridad debe cambiar. Hemos de conseguir que lo que se proclama como derecho en la Constitución y en el Estatut, es decir que la lengua catalana es la lengua propia de Cataluña, llegue a ser una realidad. Y hemos de llegar a este objetivo partiendo de la situación actual, sin traumas, sin imposiciones, no con la fuerza sino con.el convencimiento, combatiendo cualquier atisbo de discriminación por razones Iingülsticas.

Definir una politica lingülstica en una situación como la actual, potencialmente conflictiva y fácilmente manipulable, tiene siempre dificultades. Y tan importante como tener claros los objetivos es conocer la realidad de Ia que se parte. Una actitud de rechazo por un sector social puede suponer la práctica imposibilidad de la normalización lingüística. El proceso debe ser gradual, porque así lo exige la realidad social. de la realidad,

8J

CENTRALISMO Y RESISTENCIA Como todos sabemos, la realidad actual de la lengua en Catalu' ña es fruto, por una parte, de un proceso histórico en el que las fuerzas de la derecha centralista intentan hacer desaparecer la lengua catalana a través de la marginación de la üda pública' de la escuela y de los mcdios de comunicación, Y, Por ot¡a, de una resistencia del

pueblo de Cataluña contra este intento de genocidio cultural' Pero' il mismo tiempo, esta situación actual es también fruto de la llegada de un fuerte contingente migratorio en pocos años, que aI llegar a Cataluña, por Ia propia situación polftica del país, no encuentra las estructuras que le permiten incorporarse a la lengua y a la cultura de Cataluña. Realidad actual y objetivos que se persiguen son pues la base indiscutible para la elaboraciód de una pofítica lingüística justa'

no discrimin A nadie

normalización lingüística juegue el papel básico y en la escuela depende el por ello, eI- tratamiento de la lenvez éxito de la normalización. Tal gua en la enseñanza se ha convertido en el mas polémico y controvertido de cuantos afectan a la normalización lingüística, y también por esta razón es por lo que los socialistas hemos querido profundizar especiabnente en él hasta el punto de llevar a cabo una iniciativa parlamentaria, con independencia de la regulación que del conjuto de la problemática se haga'

p fundamental

en nuestro

LA CONCEPCIÓN DE LOS SOCIALISTAS Nuestra concepción del tratamiento de la lengua en la enseñanza parte de unos principios bá an materias obligaa) Que tanto el catalán objetivo de que totorias a todos los niveles de

dos los niños de Cataluña conozcan perfectamente las dos lenguas al

final de los estudios básicos, hasta el punto de exigir al final de la EGB, para todos aquellos que inicien los estudios a partir de ahora' el conocimiento de las dos lenguas para conseguir el titulo de graduado escolar.

. em raf

nos sólo conozcan una lengua, será ésta la de enseflanza. Un niño tiene que incorpoen una lengua que ya conoce. No se puede pretender enseñar a leer y escribir a un niño en una lengua que no cono"", ya que ello puede provocar graves problemas de aprendizaje.

Una vez el niño sepa escribir en su lengua se ha de empezar de una foima inmediata el aprendizaje escrito de la otra. Nunca se Ie ense-

84

ñará a leer y escribir en las dos lenguas de una forma simultánea, aunque sf puede hacerse de una forma simultánea el aprendizaje oral de una lengua y el escrito de la otra, c) No se separarán a los alumnos en escuelas y aulas diferentes por razones de lengua, ya que al hacerlo introduciriamos elementos discriminatorios y separadores en la propia escuela. La separación de los alumnos dificultaria y haría imposible un objetivo que es para nosotros fundamental: conseguir que Cataluña sea una única comunidad, donde la lengua, cualquiera que se utiüce, sea un elemento de unión y no de diüsión. Este objetivo supone, obüarnente, una exigencia en Ia organización de los centros: en primera etapa de ECB, que es.cuando los alumnos harán el aprendizaje de las dos lenguas, los maestros deben ser bilingües, ya que estará,n obligados a enseflar a sus alumnos, además del resto de materias, la lengua catalana y la Iengua castellana. El "reciclaje" pues, deberá estar dirigido a la enseñanza de las lenguas al maestro, y, además, a dar los elementos pedagógicos necesarios para que sea efectivo el aprendizaJe. d) A medida que la lengua cata¡ana vaya siendo entendida, hablada y conoc¡da se utilizará progresivamente como lengua ve[icular en la escuela. Esto no puede suponer, ni mucho menos, no utilizar el castellano, cuyo conocimiento es fundamental para todos los alumnos de Cataluña, sino contrarrestar la enonne precariedad en la que se encuentra la lengua catalana, también en la escuela, y, al mismo tiempo contrarrestar la enorme influencia de los medios de comunicación social.

Podriamos profundizar mucho más en estos puntos y en rnuchos otros que, sin duda, puede suscitar la lectura de este escrito. El tema es complejo y diflcil y serán necesarias flexibilidad e imaginación para adaptar estos principios a cada realidad concreta, realidad concreta que es evidentemente diferente en Vic o en Santa Coloma. Pero por encima de las diferencias hay un hecho que para nosotros es indiscutible y que por desgracia no lo es para todo el mundo y, sobre todo, no lo es para Convergéncia i Unió ni para Martln Villa: en Cataluña no puede haber dos redes de escuelas, no podemos aceptar que haya una escuela catalana y una escuela castellana que introiluzca elementos discriminatorios y separadores ya dcsde la infancia. En Cataluña debe haber una unica escuela, que respete la lengua de los alumnos y que permita un aprendizaje eficaz de las dos lenguas oficiales para todos.

Si esto no se consigue, fracasaremos; y Cataluña habrá perdido, otra vez, una oportunidad histórica.

8J

5. ESPANYA

87

BASES PARA UNA POLÍTICA

LINGÜÍSTIcA DE ÁVurO ESPEÑOI José González

Aquest docament, aprovot per la Confer¿ncia Nacional del pd il el setembre de 1981, a S¡tges, conté la dqftnició d'una polltica lingülstica d'dmbit espanloL Les sevea llnies bdsiques varen ser asttmides pel 29 Congrés Federul del PSOE, I'octubre de 1981. No cal subratllor la I ranscend¿nci¿ pol(tic¿ d'aquesl fet.

INTRODUCCIÓN En un momento como el actual, sometido a un proceso universal de uniformización cultural por parte fundamentalmente de los paises qnglosajones y sobre todo a través de los medios de comunicación, la situación de España en el ámbito de la lengua es especialmente problemática y potencialmente conflictiva, ya que al lógico esfuerzo por mantener la identidad frente a los intentos uniformizadores del exterior se une la voluntad cla¡amente manifestada de sus diferentes pueblos por recuperar, normalizar y desarrollar sus culturas y lenguas especlficas, duramente atacadas de una forma más o menos abierta por un desafortunado centralismo cultural que ha pretendido, sin conseguirlo, un uniformismo contradictorio con la reálidad cultural y lingüística de España, Ni que decir tiene que la lengua es un elemento importante de identidad y por ello es fácil caer en el subjetivismo al trata¡ el tema.

Por esta nzón, y porque en algunas ocasiones se ha utilizado como sfmbolo en la defensa de una identidad y de unas libertades, es fácilmente instrumentalizable polfticamente y puede ser utilizado como arma disgregatoria o de discriminación, Por ello, el problema del multilingüismo en España no se reduce a una cuestión estrictamente 89

lingüística, sino que se plantea como un problema fundamentalmente político y que, además, salvando las competencias de cada comunidad para definir la politica más adecuada a su realidad lingülstica, exige una üsión de Estado, ya que es un elemento más (y no el de menor importancia) que incide en la construcción del Estado de las autonomias.

Es desde esta perspectiva que planteamos nuestra ponencia. Los socialistas, que somos la {¡nica organización capaz de llevar con coherencia el proyecto de construcción del Estado de las autonomias en una perspectiva federal estamos obligados a contemplar el problema lingüfstico desde un punto de vista global, con una voluntad clara de recuperar y potenciar las diferentes culturas y lenguas de las nacionalidades y regiones, y al rnismo tiempo fijando unas bases minimas comunes a todas las Comunidades con esta problemática de respeto, tolerancia y defensa contra cualquier posible discriminación.

Es evidente que la realidad lingülstica española es compleja y que cada Comunidad tendrá necesidad de soluciones especfficas para los problemas que le son propios. La probleinática de Galicia es muy distante de la de Euskadi, y ambas diferentes de la de Cataluña, las Baleares o el País Valenciano.

Por tanto, nuestras resoluciones han de ser lo suficientemente flexibles como para poder ajustarse a cada realidad. Pero también han de ser claras en los elementos comunes que afectan al uso de la lengua en la"Administración, la escuela o los medios de comunicación social. Y, sobre todo, contundentes en un elemento que pera nosotros debe ser central: la lengua, cualquiera que sea, ha de ser un elemento de comprensión, de comunicación y de integración y nunca de discriminación y de insolidaridad.

Por otra parte, hemos de mentalizarnos de que el problema lingülstico ho es algo que afecte exclusivamente a las comunidades con lengua propia, sino que incide plenamente en la politica del Estado.

El Estado en su globalidad está afectado por este problema. De ahí la importancia que nuestro partido tenga definidas unas bases míni mas de actuación que permita un planteamiento del problema desde una perspectiva global.

REALIDAD MULTILINGÜE DE ESPAÑA España es el segundo conjunto multilingüe de Europa y, después de la Unión Soviética, el Estado de base cultural más heterogénea, dentro de los países económicamente desarrollados. Actualmente, cerca de un 30 por 100 de la población española mantiene st lengua propia, distinta de b ortcial del Estado. Sin embargo, a pesar de la

existencia

de cuatro

lenguas con amplia tradición cultural 90

catalán, gallego y euskera-, además de dos hablas re-castellano, gionales de extensión más reducida, como el aragonés y el bable, el Estado español figura entre los palses oficialmente más unilingües del mundo. La singularidad del "caso español" radica precisamente en esa peculiar contradicción entre la organización politicolingüística y su composición socio-cultural de base.

El reconocimiento constitucional de la pluralidad lingulstica de España, así como su desa¡rollo en los Estatutos de Autonomia aprobados, tropiezan con frecuencia con una secular inercia de ignorancia y recelos, a la vez que con una falta de voluntad política clara para llevar a la práctica el mandato, en este ámbito, de nuestra norma

legal básica.

Se hace necesario, sin embargo, destacar que Ia situación lingüistica de España ofrece una gran complejidad y los problemas que plantea en los diferentes territorios con una lengua propia no castellana son muy heterogéneos. t. Complejidad de la actual situación lingüística española.

En primer lugar hay que tener en cuenta que la situación lingüistica de España en la actualidad es ¡ealmente compleja: de - Monolingüísmo de unos territorios, frente a la - Lenguas románicas, intimamente relacionadas y de fácil aprendizaje, junto a una lengua no indoeuropea, la única que pervi-

presencia

dos lenguas en otros.

ve en Eu¡opa, el vascuence, con una estructura radicalmente distinta, que ofrece grandes problemas para su aprendizaje.

No coincidencia, en la mayoria de los casos, entre los limit€s lingüisticos y los llmites administrativos y políticos.

- Áreas con una acusada inmigración, al lado de áreas en donde prácticamente no se ha dado el fenómeno inmigratorio.

2. Heterogeneidad de los problemas lingülsticos en España.

Junto a la g¡an complejidad que el multilingülsmo present¿ en Espafla, se hace imprescindible destacar, asimismo, la acusada heterogeneidad con que los problemas lingüisticos aparecen en los distintos territorios que poseen una lengua no castellana, heterogeneidad que deriva, entre otros factores, de: a) La dualidad lenguas de cultura - hablas regionales. b) El fenómeno de la dialectalización. c) La distribución estratificada de las lenguas y su distinta situa-

ción de "prestigio", a) En primer lugar, debe tenerse en cuenta la diferente situación en que se encuentran las lenguas que podemos llamar de cultura y las hablas regionales. Las diferencias radican no sólo en su extensión, en la diversa importancia numé¡ica de sus hablantes (alrededor de siete millones de catalán en sus diferentes modalidades, unos dos millones

9I

de gallego y coca de seiscientos mil de euskera, frente a sólo unos doscientos mil de bable y unos cincuenta mil conocedores, en distinto grado, del aragonés), sino también en lo que atañe a su tradición

literaria, muy rica en el catalán y gallego, ruis reciente importante- en vascuence y prácticamente inexistente en los-pero casos del bable y aragonés. b) En segundo lugar, y dentro de las lenguas con una ampüa tradición literaria, su largo proceso de dialectalización, fomentado por su no oficialidad y por la ausencia, debida a razones externas a la propia lengua y a la voluntad de Ia comunidad,, del uso generalizado de la lengua escrita presenta, en algún caso, problemas politicos cuya solución exigirá la consolidación de un modelo estándar de lengua, imprescindible para el uso público del idioma, c) Finalmente, el binomio estratificación-prestigio no guarda la misma relación en los dife¡entes tErritorios. En cada uno de ellos la distribución de los dos idiomas, castellano-lengua especlfica, no es homogénea, En el medio rural la lengua propia se mantiene viva en mayor grado que en el medio urbano o en zonas industriales y turisticas. Alll donde la industrialización ha sido menor, como es el caso de Galicia yr en consecuencia, tampoco se ha producido el fenómeno de Ia inmigración, la lengua es mantenida por la práctica totalidad de la población.

Sin embargo, el prestigio que cada lengua tiene en su territorio no está en relación directa con su extensión numérica, sino que depende de la existencia o no de un proyecto político de afirmación colectiva encabezado por la burguesia o por las clases populares.

La castellanización, en distintos momentos y por factores diversos, de determinadas burguesias regionales (Galicia, Baleares, Pals Valenciano) trajo como consecuencia la identificación de la lengua propia con el impoder, la incultura y la indefensión social. El ritmo de superación de este perjuicio es distinto en cada una de estas comunidades, más acelerado en Baleares y Galicia, más lento, a causa de los conflictos internos, en el Pais Valenciano.

En cambio, en aquellos territorios en Ios que la burguesia asume la defensa de la lengua, aunque haga dejación durante la dictadura, con independencia de su número de hablantes, la categoúa de prestigio ha tendido a rodear el ubo del idioma. Tal es el caso de Cataluña y, en una medida más acusada, el de Euskadi, en donde a pesar de que objetivamente (medios de comunicación social, escuela phblica, Administración) la lengua prioritaria es, con mucho, el castellano, el vascuence se afirma cada dia más dentro de la comunidad como la lengua de p¡estigio.

Es importante en cada comunidad llegar a un acuerdo sobre planificación lingüística entre todas las fuerzas políticas que evite el riesgo de que la lengua sea instrumentalizada sectariamente.

Con independencia de la instrumentalización política que

se

puede pretender con la problemática lingüística, la realidad actual es fruto de un proceso histórico de polftica integradora y uniformizadora de más de doscientos años, con el reducido paréntesis de la Repú-

y acrecentada, si cabe, en los cuarenta aÍos de la dictadura franquista.

Aparte de una persecución abierta en algunos momentos contra el uso de otras lenguas que no sean la "oficial", se ha dado una permanente voluntad de a¡rinconar las "otras" lenguas al uso exclusivamente familiar como paso previo a su definitiva extinción.

El carácter oficial en exclusiva del castellano ha marginado de una forma absoluta a las otras lgnguas españolas del ámbito de la Administración. Con ello no solamente se atenta contra el derecho de que el ciudadano utiice su lengua propia en las relaciones con la administración, sino que, además, se margina la lengua de los ámbitos fundamentales de prestigio y consolidación.

Al mismo tiempo, y desde el mismo momento en que se establece la escuela obligatoria, se impone como lengua ilnica el castelland.

Ello imposibilita, en la práctica, el aprendizaje de la lengua escrita y el deterioro de las lenguas no castellanas, Todo ello sin tener en cuenta el enorme problema del aprendizaje que representa eI estar obligado a incorporarse al sistema educativo en una lengua distinta a büca

la familiar.

La creciente importancia adquirida por los medios de comunicación, y sobre todo la TV en los {.rltimos años, en los que la lengua cdstellana es usada casi en exclusividad, ha venido a acrecentar los problemas de supervivencia de las otras lenguas españolas.

Con una escuela exclusivamente en castellano, una Administración con el castellano como única lengua oficial y el permanente bombardeo de unos cada vez más sofisticados medios de comunicación, la desaparición de las lenguas españolas no oficiales era sólo cuestión de pocos años. Por fortuna la acfual dinámica abierta por la Constitución democrática permite un planteamiento más optimista y la oportunidad de poder encontrar una solución satisfactoria a la situación, No podemos pasar por alto, como un elemento más para configurar la actual situación, los fuertes procesos migratorios que durante el presente siglo y fundamentalente en los ultimos treinta años se han dado en España y que en algunas comunidades han significado un elemento más de configuración de la actual situación lingüistica.

La inmigración, que ha supuesto un elemento decisivo para el desarrollo económico de las zonas más industrializadas del país, se ha incorporado con dificultad al conocimiento de las lenguas autóctonas, y no por falta de interés o de voluntad, sino por las dificultades que supone una ordenación urbanistica desintegradora y sobre

YJ

todo por la falta de unas estructuras de acogida que le permitieran su incorporación, motivadas sin duda por la propia situación política de España durante estos años,

LA LENGUA EN LA LECISLACIÓN La actual legislación española, tanto en la Constitución como en los Estatutos de Autonomía ya promulgados, permite una racionalización del problema y la definición de una política de acuerdo con nuestros objetivos.

La Constitución, después de defininir en su artículo 3.o a la lengua castellana como oficial del Egtado, promulga la oficialidad de las otras lenguas en las respectivas comunidades de acuerdo con sus Estatutos.

Es especialinente importante el punto 3.o del artículo 3.o, que reproducimos en su totalidad: "La riqueza de las distintas modalidades lingüisticas en España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección".

Hay, pues, en la Constitución, un compromiso expreso de protección a la realidad lingüistica española.

En consonancia con la Constitución, la problemática lingüística es recogida en los tres Estatutos hasta ahora promulgados. En todos ellos se dan unos elementos fundamentales coincidentes:

- Que la lengua autóctona es la propia de la comunidad autó- Que las dos lenguas son oficiales, garantizando el derecho del ciudadano a conocerlas y usarlas. poderes públicos tomarán las medidas necesarias pa- Que ellosconocimiento ra asegurar de ambas lenguas por los ciudadanos. nadie será discriminado por cuestión de la lengua' Que jurídica noma.

que abre La Constitución y los Estatutos ofrecen la base problema y la gason además las vlas a una solución democrática al rantía para ello.

Cierto es que en algunas Comunidades, en medidas legislativas o de Gobierno, se han hecho interpretaciones de las no¡mas estatutaiias que pueden resultar contadictorias con el espiritu y contenido de los Estatutos, y que ciertas administraciones actúan abiertamente contra ellos. Ello nos obliga a convertirnos en garantes de los Estatu' tos y .a desarrollar de acuerdo con ellos unos criterios básicos minimos, que sean válidos para todas las Comunidades, en los diferentes ámbitos de la vida pública: escuela, medios de comunicación, administración, etc, Necesariamente básicos, ya que ha de ser el partido

94

en cada Comunidad quien ultime y aplique estos principios de acuer-

do con su propia realidad lingüistica,

LA PERVIVENCIA DE LAS LENGUAS COMO OBJETIVO POLiTICO

La bfisqueda de una solución correcta que permita la perüvencia y normal desarrollo de todas las lenguas españolas es una tarea inaplazable para poner fin a uno de los factores claves de la secular tensión centro-periferia, cuya superación, por lo demás, es basica para la estabilidad de nuestra democracia y la consolidación de la Espafra de las autonomlas.

La pluralidad lingüistica de España no es en sí misma un elemento de distorsión, sino que constituye una riqueza cultural que es preciso defender, tanto por su propia entidad como por constituir el instrumento de comunicación natural entre amplios sectores de las clases populares,

Como ya hemos señalado anteriormente, la conservación de estas Ienguas exige la adopción de una serie de medidas adecuadas y pasa por la superación del estado de diglosia en que se encuentran en la actualidad, en mayor o menor grado, todos los territorios con hablas no castellanas.

Para conseguir la superación de esta situación debe iniciarse un doble proceso simultáneo; un proceso paralelo de normalización lingülstica, que, con unos objetivos comunes para todos los territorios y todas las lenguas no castella¡as exigirá necesariamente unos ritmos distintos impuestos por la heterogeneidad con que la cuestión de la lengua se da en cada uno de ellos.

Para la solución del conflicto lingüistico no es suficiente garantiza¡ determinados derechos a los ciudadanos en uno u otro territorio; es imprescindible contar con una aceptación social efectiva. Y ello no será posible si no se contempla la necesidad de abrir un proceso de sensibilización en cada Comunidad y a nivel de Estado, que trate de superar los perjuicios alimentados durante siglos en cada uno de estos ámbitos. Frente a las viejas actitudes de pereza y de inercia, hay que plantear el multilingüismo de España no como una diflrcultad para la convivencia sino como el reconocimiento de unos derechos que forman parte de nuestro actual sistema de libertades, y más como un elemento de conocimiento y comprensión, que a todos nos enriquece, que como un posible factor de discriminación. El reconocimiento de las lenguas y culturas de España debe superar una interpretación limitativa y condescendiente para convertirse en un asunto que impli-

que a todos los españoles.

A nivel de cada Comunidad Autónoma afectada hemos de plan-

95

tear como objetivos a conseguir que todos acepten el uso de una y otra lengua, que todos, de una forma progresiva, lleguen a comprender ambas, que todos entiendan que la recuperación de la lengua propia es uno de los factores fundamentales para el desarrollo de un pueblo en libertad.

Hemos de ser conscientes que los distintos procesos de normalización no serán fárciles ni estarán exentos de dificultades. Las intransigencias de uno y otro signo y la precipiración en Ia aplicación de las medidas concretas pueden ir en contra de los propios objetivos que se persiguen.

Una política inadecuada sobre un tema que afecta de una forma tan directa a la propia identidad puede, en lugar de resolyer conflictos y normalizar la situación lingüistica, abrir nuevas vias de incomprensión y hacer el programa irresoluble. La flexibilidad en la aplicación, junto a la firmeza en los objetivos, y.sobre todo un espiritu de tolerancia, respeto y voluntad de conocimiento mútuo, son las claves para una solución coherente, justa y eficaz.

CRITERIOS BÁSICOS PARA UNA POLÍTICA LINGÜÍSTICA

A pesar de que Ia aplicación de estos principios en cada una de las áreas üngüísticamente diferenciadas exige partir de un análisis riguroso de su realidad concreta, cabe perfectamente señalar unos ¡riterios básicos minimos, que sean válidos para todas ellas, en los diferentes ámbitos de la vida p{rblica: escuela, medios de comunicación social y Administración, fundamentalmente.

LA LENGUA EN EL SISTEMA EDUCATIVO

Hasta e[ siglo pasado, la carencia, en la práctica, de escuela y medios de comunicación social con la actual influencia permitla la pervivencia de las lenguas, aunque fuese en un marco acenluadamente diglósico y de empobrecimiento gradual. En una sociedad industrializada como la actual, con una generalización total del sistema educativo, las lenguas están condenadas a desaparecer rápidamente, si no se incorporan a la escuela en unas condiciones que permitan de forma efectiva su aprendizaje y conocimientoLos criterios que consideramos básicos y que deben presidir la incorporación de las lenguas a la enseñanza son los siguientes:

- Toda Iengua propia de un territorio asi como e[ castellano tienen que ser enseñadas a todos los alumnos de dicho territorio. los niños deben aprender a leer y escribir en su lengua - Todos habitual; esto es, su incorporación al sistema educativo debe hacerse en su propia lengua.

96

- La lengua propia del territorio debe ser progesivamente uti lizada como vehlculo de la enseñanza, con el objetivo de compensar la enorme desigualdad existente, Ha de evilarse la doble red escolar por razón de la lengua, ya que -la separación de alumnos en escuelas distintas es un elemento disgregador y discriminatorio.

Todo alumno debe conocer las dos lenguas al final de los es- básicos, por tento hay que adecuar el sistema educativo a la tudios consecución de este objetivo.

- Las dos lenguas de un territorio deben incluirse en los planes de estudio de las Escuelas Universita¡ias de formación del profesorado de EGB, con el fin de que el profesorado se adecúe a la nueva situación.

En los territorios con una lengua especifica no castellana no dotados de órganos autonómicos deben aprovecharse al máximo las posibilidades que ofrecen los Decretos de "bilingüismo", mediante su plena aplicación.

Las lenguas de escasa extensión (bable, aragonés, aranés...) deben estar, al menos, protegidas en la enseñanza. Asimismo se han de adaptar soluciones administrativas para aquellas comunidades lingüisticas que se encuentran enclavadas en un territorio que no es el de su dominio lingüistico. Asimismo se fomentarla la incorporación de todas las lenguas españolas en el sistema educativo en el conjunto del Estado como materias optativas.

LA LENGUA EN LOS MEDIOS DE COMUNICACION SOC¡AL

De la misma manera y para la conservación de las lenguas, es imprescindible una presencia progresiva de ellas en los medios de comunicación social. Por ello se hace urgente iniciar una tendencia que corrija la enorme desigualdad que existe en estos momentos, en los medios de comunicación social, entre el castellano y la lengua propia de cada territorio.

Si bien en la prensa y radio comerciales no es fácil incidir de una forma efectiva desde los poderes públicos, sl es factible hacerlo en TV y en radios públicas. En estos c¿sos la tendencia habria de ir más a la util¡zación de las dos lenguas en cada medio de difusión que a emisoras monolingües ya que esta segunda solución dificultarla la incorporación de un sector importante de la población a la comprensión de la lengua no conocida.

Asimismo es fundamental el papel de los medios públicos de comunicación en la difusión y conocimiento de la realidad multilingüe de España.

97

LA LENCUA EN LA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA

La normalización de la lengua en la Administración autonómica y municipal, asi como en la Administración judicial, pasa necesariamente por la refo¡ma de Ia función pública, que, a su vez, está condicionando de una forma determinante el desarrollo del proceso autonómico, Se hace urgente la aprobación del Estatuto de la Función Pública en el que este tema se plantee desde una perspectiva general.

No obstante, y sin entrar a fondo en la compleja problemática que supone la función pública, unos principios mínimos son aplicables tanto a la Administración autonómica como a la periférica del

Estado: Debe respetarse el derecho de los ciudadanos a ser atendidos

- Administración en su propia lengua dentro de su'territorio. por la

Las distintas administraciones pondrán los medios necesarios para -que a los funcionarios cuya función lo exija se les facilite el conocimiento de las lenguas oficiales de la Comunidad.

El uso oficial de ambas lenguas ha de garantizar a todos los ciudadanos ta posibilidad de su participación en la vida públic¿i.

Estamos convencidos que la fijación de estos criterios básicos, y sobre todo su aplicación a nivel de cada Comunidad, pueden suponer un primer paso importante que canalice un problema endémico de nuestro país hacia una solución justa y democrática.

Pero, como decíamos al principio, es importante una mentalización en el partido y en el conjuto de la sociedad también en aquellas Comunidades donde no hay problemas lingüísticos. Si aprendemos a ver la diversidad lingüística de España como un hecho positivo, como una riqueza cultural patrimonio de todos, y a considerar las distintas lenguas como vehlculos de unión, entendimiento y solidaridad, estamos seguros que se diluirán los conflictos potenciales; habremos resuelto los agravios históricos y habremos avanzado de una forma decisiva en la consolidación de la España de los pueblos.

98

CATORCE PUNTOS EN FAVOR DE UN "NO'' Marta Mata El govern de la UCD grés dels

hav¡o prcsentot al ConDiputats un projecte de llei "d'harmo-

nització" sobre 16 bonderes i les llenga$ que preconitzavo el "dret d'oryió deb pares" respecle a la ltengua escolar dels Jills, cosa que houria suposat o Catalunya Ia leg¡t¡mació de la doble xarm escolar (vegeu capltol 4); eru un projecte amb voluntat de consens parlamentari, Els socialisles de Cotalunya vdrem pre,sentar de seguida esmenes d'acord amb les nostres posi cions ol r6pe,cle. No era ficienl, peró: calia que tots els socialistes d'Espanyo enlenguess¡n la nostro posició ¡efusessin d'occeplar el con,ingul lintüístic del projecte de llei. Amb aquuta Íinalüat el 13 de marg de 1962 Ma a Mata va redactar aquesls cgtone punts, Menlre I'anomenada "Minoria calalana" (CiU) restova en uno aelitud ambigua i connivent amb el govern de la UCD, I'acció conjunta de tols ek socialis¡es de I'Estat va fer possible d'aturar

i

el projecle.

l. La pluralidad de lenguas en Espafra nos presenta un panorama en el que las situaciones de anormalidad, incomprensión, falta de acceso a todos los niveles de comunicación, imposición, etc., tiene ralces históricas profundas.

2. La Constitución Española del 78, art. 3.o, los distintos Estatutos de Autonomia y, para los socialistas, la Ponencia de Política Lingüistica del XXIX Congreso, dibujan un proyecto de normalizacrón lingülstica para toda España.

3, Un proyecto de normalización llngülstica ha de basarse prioritariamente en el cultivo de nuevas actitudes lingülstíc$, de comprensión, promoción, etc. Pero no puede esperarse que tales actitudes se produzcan espontáneamente ni que sean el primer agente del proyecto, sino el resultado.

4. Este proyecto es responsabilidad de los poderes públ¡cos, que deben poner los medios suficientes para pasar de una situación de dnormalidad a un proceso de normalización.

5. Con respecto a coda una de las lenguas españolas, €ste pro99

yecto implica alca¡zar [a específica situación de normalidad: oficialidad en su caso, en la vida p{rblica, en los medios de comunicación social, en Ia escuela.

6. Con respecto a cada uno de íos ciudadanos, este proyecto implica el cultivo de las actitudes lingülsticas mencionadas, la erradicación de cualquier tipo de imposición.lingüfstica, el favorecimiento de la opción personal en lo que a lengua se refiere.

1 . EI niño es un ciudadano que se forma y al que la famiüa, la escuela y el ambiente sociolingülstico general han de permitir ejercer su propio derecho de opción, 8. La familia contribuye lingüisticamente a la formación del niño a partir, en general, del uso de una lengua, lo Íomiliar, y de la vivencia de unas actitude$ lingülsticas con respecto a otra posible lengua ambiental, en la calle o los medios de comunicación social.

9. Una politica educativá correcta parte del respeto, en la escuela, a la situación lingüística del niño, a su punto de evolución, y le Jorma profundamente en Ia pluralidad lingüístiai correspondiente, cara al ejercicio del derecho de opción.

10. La opción lingüistica de los padres con respecto a sus hijos se ha ejercido ya en la propia casa. Hacerla extensiva a la escuela es no tener en cuenta la opción futura del niño.

I l. Es también aceptar el criterio de la llamada "libertad de enseñanza" en el caso de la lengua, convirtiendo la lengua en parte de un "ideario", es decir ideologizándola.

12. Es también abdicar de la polltica educativa y lingillstica por parte de los poderes públicos, dejá¡dola al albur de la misma sociedad que sabemos en situación de anormalidad lingüística.

13, Es en realidad continuar permitiendo que la anormalidad lingüística se ahonde como problema de clase.

14, Es finalmente fomentar la doble red escolar por motivos lingülsticos y negar Ia primera y mayor lección de lengua, la de la aceptación lingüistica hasta poder considerar todas las lenguas es-pañolas hermanas.

100

6.

EUROPA

I0l

INFORME AL CONSELL D'EUROPA Alexandre Cirici

Senador per Catalunya, Alemndre Cirici i pellicer va ser un dels parlamenlaris de les Corx

Generab espanyoles destacals a I'Assemblea Pa omentüis del Consell d'Europa. La seva

ten¡¡-hi un especial rcssd el s¿¿ Informe sob¡e els problemes d'cducació i de cultu¡a plantejats

per lcs llcngues minoriaárics Europq omb data de

12 de

prod ul'm a con I i nuació.

i

els dialectes a

junl de

196,.

El re-

INTRODUCCIÓ ANTECEDENTS

L'objectiu d'aquest informe és fer

blemes que es plantegen en el si de joritária 6ob¡e el pla de I'educació i

les del

proma-

ultu-

ra que els és própia.

La voluntat d'ocupar-se positivament dels drets de les minories lingülstiques s'ha expressat a nivell internacional en I'article 27 del Pacte de les Nacions Unides concernent els drets polítics i civils, el qual considera el dret dels individus a la seva própia vida cultufal i a la seva llengua. Cal esmentar també la Convenció Europea dels Drets de I'Home (1950) i la Convenció de I'UNESCO concernent la lluira contra la discriminació en el doinini de l'ensenyament (1960).

PUNT DE PARTIDA

A I'inici d'aquest informe hi ha una presa en consideració d'un cert nombre de documents internacionals que plantegen el.problema de les minories lingüistiques com un problema moit impórtant en 103

I'ensenyament

i la cultura i, al capdavall,

per a les relacions interna-

cionals.

La Recomanació 285 (1961) de I'Assemblea Parlamentária del Consell d'Europa afirma que "les persones pertanyents a una mino¡ia I...Vz no poden ésser privades del d¡et +.'.Vz de tenir Ia seva própia vida cultural, d'utilitzar la seva própia llengua, d'obrir escoies que els siguin própies i de rebre I'ensenyament en la llengua de la seva elecció".

La Declaració de Galway, de la Conferéncia de Poders Locals i Regionals d'Europa necessdries per a pro munitats étniques pe

La Resolució nú nistres europeus responsables de la cultura reconeix "la pluralitat de les nostres societats" i els "drets dels grups minoritaris i de llur expressió cultural", amb un "esforq particular en favor dels grups fins ara desfavorits".

La Directiva

3g

0977) de I'Assemblea Parlamentária del Con-

preservar les minories lingüistiques' ' .

La Declaració de Bordeus, de la Conferéncia de Poders Locals i

unta la promoció "d'una Europa que i lingüístiques" i afirma que "cal una blemes de llengües i cultures minoritá-

ries".

L'informe CPL (13) 2 de la Conferéncia de Poders Locals i Regionals d'Europa (CPLRE) i la Declaració de principi continguda en ia Resolució 97 (1978) es pronuncien per la defensa dels drets culturals de les minories en el sistema educatiu, la vida pública i administrativa i els mass media, i per I'obligació de garantir "allá on existeixin comunitats amb personalitat lingüística i cultural própies dotades d'algun grau d'organització política, la capacitat de decisió dels poderJd'aquests territoris, pel que respecta a I'ensenyament, I'educació permanent i els mass media".

En el ffanscurs de I'any 1979' el Parlament Europeu va prendre en consideració una resolució signada pel sr. Arfé i d'altres (l-371una proposició 79) concernent els drets de les t d'un mapa i dei sr. Hume (l-43G?9) que protecció, una I'adopció de mesures eficaces que (1-794'79) una enquesta demanava proposició del sr. Cardia que arriba a (t-790-79) proposició Delsass del sr' i una aprófondida, cónclusions ¡l nivell d/institucions pübliques. El 1980 un nou infor-

IM

me del sr. Arfé va formular propostes concretes pel que fa a I'ensenyament, els mitjans de comunicació de masses i la vida püblica üuny

del 1980).

La Resolució de la Conferéncia dels miñistres responsables dels assumptes culturals CMC (78) 2 desitja que siguin c¡eades "les condicions per tal que les cultures regionals puguin ser ben vives", Les Resolucions de la Conferéncia d'Atenes CMC (79) I preconitzen "l'expansió de les realitats culturals regionals". La decisió del Consell de la Cooperació Cultural (1980) d'encarregar al seu grup de projecte núm. 5 de considerar les orientacions de la Resolució 97 de la CPLRE que preconitza l¿ creació d'una Fundació europea de les cultures regionals, i les propostes de Gaetano Arfé i de John Hume al Parlament europeu (30/l/80) sobre les minories étniques i lingüístiques, van en el mateix sentit, amb la constatació del fet que 30 milions de ciutadans dels nou Estats membres de la Comunitat europea tenen una llengua materna minoritária.

La realització de I'informe ha estat possible en gran part gr¿lcies a la col'laboració de parlamentaris de diferents paisos, els quals m'han facilitat informacions precises que m'han permés de coiregir certes inexactituds. En fi, insisteixo en agrair particularment als governs (sobretot els de Suissa, Irlanda, República Federal d'Alemanya i Espanya) que m'han tramés oficialment informacions tan riques en detalls que malauradament no han pogut incloure's totes en un text d'amplitud limitada.

Alguns llibres han facilitat una documentació particulatment important. Esmento sobretot la publicació oficial holandesa sobre les minories lingüistiques als Pai'sos Baixos, el llibre espanyol molt documentat sobre el problema de la llengua dels bascs, i el bon manual sistemátic- de Francesco Petrella.

-molt

OBJECTIUS

Aquest informe no és un treball lingüístic, perd sí un apropament a la realitat lingüística susceptible de millorar les possibilitats educatives i culturals de les poblacions, de suprimir els factors de conflicte i les formes d'alienació, de promoure els drets de cadascf¡ a la seva prdpia llengua i a la seva prdpia cultura, com a possibilitat de realització personal i d'identitat de grup, La llengua própia és en efecte I'instrument indispensable per a la plena expansió del pensament i per a la seva més perfecte possibilitat de comunicació.

Aquest objectiu prd¡ctic, centrat sobre els drets de I'home i el desenvolupament personal i cultural circumscriu el nostre treball al domini geográfic dels palsos del Consell d'Europa i dels que, com Finl¿ndia, tenen amb ells unes relacions privilegiades. D'altra banda, es pot estimar que la problemática de les llengües minoritáries és molt

105

diferent a I'Europa de I'Est

imolt

més encara en

la resta de conti-

nents.

LIMITS

El present informe concerneix exclusivament els problemes lligats a l'educació i a Ia cultura dels ciutadans de llengua minoritária arrelats en un territori.

EIs problemes que plantegen les llengües de les minories no territorials, per exemple els treballadors en migració, són molt diferents i no poden esser tractats en els mateixos termes. Tot i aixi, és útil recordar-ne la importdncia. Podem .referir-nos sobre aquest punt al model que constitueix la legislació sueca. Suécia compta amb una població de 425.000 estrangers, dels quals 60 9o són nórdics, 20 9o mediterranis, 13 9o d'altres paisos europeus i 7 9o d'extra-europeus.

Aixó es concreta en 189.000 finlandesos, 41.000 ioguslaus, 34.000 danesos, 25.000 noruegs, 16,000 alemanys, 18.000 grecs i 9,000 polonesos. Des del 1977 , els ajuntaments s'encarreguen d'organitzar I'ensenyament dels infants migrants en llur llengua, de I'escola materna.l al segon cicle, amb les despeses a cár¡ec de I'Estat. L'elecció de la llengua pertany als pares. Es considera un gran avantatge per al país comptar cada cop amb més habitants bilingües.

EL PROBLEMA ORIGENS DEL PROBLEMA

La dinámica espont¿nia de les influéncies i de les migracions, i els fendmens no menys espontdnis propis de la sociologia del llenguatge, com la diglóssia i el bilingüisme, han determinat les relacions entie les llengües de tal manera que el llatí ha restat la llengua dels documents oficials i de I'Església.

La llibertat lingüística ha estat amenagada per la temptativa d'imposar una llengua en el moment del desenvolupament de les grans monarquies modernes, quan el llati havia estat progressivament abandonat com a llengua oficial i la gran majoria dels paisos .comenqaren a redactar els documents en la llengua vulgar.

Una data inicial simbólica és la de I'Edicte de Villers-Cotteréts (1539) que imposa la llengua francesa en els dominis de la monarquia de Franqa, la qual cosa, tot i que la seva intenció era tan sols substituir el llati pel francés en els textos jurldics, dóna un cop sever a la supervivéncia d'altres llengües, sobretot de la llengua d'Oc, que es parlava en un gran territori, del Piemont a I'Atl¿ntic. A diferents paisos, la voluntat d'unificació lingülstica es va basar sobre la filoso106

fia particular que el lingüista castellá Nebrija ha pogut caracteritzar com "la llengua, companya de I'Imperi".

L'ent¡ada dels Borbons a Espanya port¿ el principi de I'unitat de la llengua. Fins el 1716, el catalá]raüa estat l'única llengua oficial a Catalunya, País Valenciá i Balears, Felip V va imposar el castellá com a llengua oficial en aquests territoris, Els "Principles of International Law" de Bentham (1789), les idees del "Contrat social" de Rousseau afavorien una visió individualista de I'Estat que tenia per conseqüéncia una tendéncia de I'uniformitat. D'altra banda, la Revolució aineric ana (l'776) i la Convenció francesa (1792-95), confonent I'idea d'Estat amb la de Nació, actuaven en aquest mateix sentit, La Convenció francesa va arribar a considerar retrográdes les llengües altres que el francés, Extremistes com el prussid JohannBaptist von Klotz arribaren a qeure que tots els homes del món, a mesura que adoptarien la democracia, entrarien a la República i que llur llengua seria de natural la llengua francesa.

Convé obse¡var que la tendéncia a I'uniformitat lingüistica fou forga generalitzada el segle XIX, amb excepcions com la de I'Lnperi austro-hongares que va conservar el llati com a llengua oficial, la qual cosa fou prou gentil donat el plurilingüisme dels seus dominis, i Suissa, on durant segles han estat respectades les quatre llengües of¡cials segons el principi cujus lingua, ejus lex.

Durant el segle XIX, la llengüa única ha estat sovint imposada amb gran duresa, i ádhuc crueltat, Es conegut el famós símbol amb el qual, a Franca, es reien dels qui deien, a I'escola, un mot en una altra llengua que de l'oficial. A lrlanda, la persecuóió de la llengua del país i I'imposició de I'anglés des d'Enric VII foren accentuades el 1848 i el 1867. oRÍcENS DE LA PRESA DE coNScrENcrA

Davant d'aquesta situació, el Romanticisme, amb la seva reivindicació de les cultures populars, va afavorir un retorn a les llengües i manifestacions literáries dels pobles. Aviat la llengua occitana era reivindicada i ádhuc Fauriel en feia I'elogi a la Sorbona (1831), Al mateix moment Mazzini i la Jove ltália (lE3l) realitzaven la identificació entre llengua i nacionalitat. A Catalunya, Aribau assenyalava e[ retorn del catalá com llengua de cultura (1833) i la Jove Europa (1834) divulgava les idees de Mazzini. Mazzini gosava assenyalar la diferéncia entre Nació i Estat, basada en gran part en el fet lingüístic, el qual hauria de prendre's, més endavant, com un dels fonaments del principi de les nacionalitats tal i com fou considerat pel Tractat de Versalles (1919).

La remodelació del mapa d'Europa central i oriental després del 1919 va trobar en els fets lingülstics una de les seves justificacions.

Tot i així, aquest principi no forl pas aplicat a Europa occidental.

107

Fou mes tard quan la Societat de Nacions (1920-1933) va esbossar la protecció de les minories. Al mateix temps, a la Unió Soviética, nomb¡oses llengües minoritaries esdevenien oficials i algunes rebien per primera vegada un alfabet per tal de passar a ésser llengües escrites, aptes per a ésser ensenyades, L'aplicació del principi de les nacionaütats en el Tractat de Versalles demostra que les poténcies üctorioses havien trobat una motivació per tal de desmantellar els Estats venguts. Aquest mateix principi els suspitava temors dins les seves fronteres, les seves própies minories podrien arribar a ésser manipulades pels seus adversaris. Així els drets reivindicats a fora eren reprimits a I'interior dels principals pai'sos vencedors.

La segona guerra mundial ha engendrat una nova estructura dels poders per la qual a Europa ja no hi ha rivalitats internes. La divisió actual d'Europa té causes completament independents dels fets étnics, causes lligades a la delimitació de les zones d'influéncia de les grans poténcies mundials.

En aquest context, el problema de les minories ha deixat d'ésser un instrument eventual de subversió. Ja no s'hi juga pe¡ a afeblir I'adversari. Ja no es tem que, des de fora, s'utilitzi aquesta problernática contra el propi pais.

Per primera vegada s'hi pot pensar tranquil'lament com a factor de justícia, d'equilibri i de promoció cultural, i es aixó el que ha inspirat la redacció de tots els documents que constitueixen el nostre punt de partida, del Pacte de les Nacions Unides a manta documents del Consell d'Europa i del Parlament Europeu.

EL DESENVOLUPAMENT JURÍDIC

Els darrers trenta anys han vist una marxa progressiva cap al reconeixement dels drets de les minories lingüistiques' Esmentem a Franqa la llei Deixonne per al bretó, I'occitá i el catalá (1951), i la seva extensió a Alsácia el 1952, les lleis per ¿l ladl i el survilvá a Sussa (1952), la Constitució danesa (1953), el Tractat de I'Estat austrlac (1955), el Pacte Dinamarca-Rephblica Federal d'Alemanya (1955)' la llei belga per a les llengües davant els tribunals (1963), I'institució de I'ensenyament del catalá a les universitats de Montpeller i Perpinyá (1970), I'Institut C¿ltic de Rennes (1970), els Estudis lbérics, amb l'estudi del basc, a Bordeus (1970), les proposicions de llei pels eslovens de Trieste (1970-1976),la Constitució belga (197f), I'extensió de la llei Deixonne a Córsega (1972), la inversió británica en I'ensenyament del gal'lés (1974), la subvenció belga per a les escoles franceses als Fourons (1974), la llei-de les llengües no sueques a Suécia (1976), el Volksgruppengesetz a Austria (1976), la circular del Welsh Offlrce (1977), les autonomies provisionals a Espanya (1977), I'ensenyament del lapó a Noruega (1978), la revisió de la Constitució belga (197E),

108

la llei del bilingüisme a Catalunya (1978), Ies propostes per al Friül (1978), l'autonomia de GroenlAndia (1979), les autonomies de Catalunya i el Pais Basc a Espanya (1979).

EL PROBLEMA DE LES LLENCÜES I ELS DIALECTES

Un examen científ-rc de la realitat lingüística ens fa veure que tots parlem dialectes. Fins i tot els qui parlen una llengua majoritiria parisencs, els madrilenys, els romansi oficial en una capital

-els

tenen llur accent, llurs formes verbals, llur vocabulari, que no coincideixen mai amb la llengua fixada per les Académies, allá on n'hi ha.

Anomenem llengua una convenció social quasi sempre elaborada per una cancelleria, a voltes per un conjunt d'escriptors. Parlars escrits s'han separat aixi del conjunt de dialectes i han cobert zones més o menys grans, amb I'estatut d'una koiné adoptada en comú per gent que de vegades parlen dialectes sovint velns, peró ben diferents.

Són aquests parlars els que han esdevingut en la majoria dels casos, les llengües oficials d'estructures politiques i, en alguns casos llengües de cultura.

Les relacions entre el parlar real i la llengua de cultura són molt variades. Recordem el cas dels luxemburguesos que parlen un dialecte germánic i que escullen voluntáriament el francés com a llengua vehicular. El cas dels alsacians que reclamen, al costat del francés, no I'ensenyament de llur dialecte, sinó de I'alemany. El cas dels sulssos romanxos que empren llurs cinc dialectes a I'ensenyament primari, peró el survilvá com a llengua oficial. El cas, ben diferent, dels paisos que, com Gran Bretanya, Franqa o Espanya, prenen com a base de llur llengua oficial la de les capitals o de la Cort, dels qui,

com Itália, han escollit el parlar del nucli cultural més viu -la Toscaná- o bé els que, com Alemanya, han creat una llengua que no correspon a cap dialecte. Hi ha també aquells que, com Noruega o, fins fa poc, Crécia, viuen el conflicte entre el párlar de l'élite cultural del segle XIX i de la classe dominant, iel parlar popular o camperol, perd tenen una voluntat d'unitat o de sfntesi entre ambdues. EI 1976, la llengua popular de Grécia (demÓtic) fou reconeguda per la llei com a llengua oficial de I'Estat.

En general, podem observar que les comunitats que parlen dialectes poc estesos o parlars massa segimentats ténen tendéncia a esco-

llir un dialectc més estés o mes cultivat, o ádhuc una llengua deslligada, Hi ha comunitats, en un sentit invers, que rebutgen el dialecte estés en benefici de llur parlar segmentat.

Aquest és el cas del plotdeutsch, el qual renuncia d'alinear-se amb el neerlandés, del gallec, que empra una ortografia diferent de la del portugués o del brasileny, tot i que es tracti de la mateixa llengua, odel croata del Burgenland, a Austria, que s'escriu diferent del croata de logusldvia.

109

PANORAMA DE LES SITUACIONS DE LES LLENGÜES* RELACIONS ENTRE LES VARIANTS DEMOCRAFIA

L'examen de les llengües minoritáries presentades mes amunt (amb situacions diverses, i sovint relacionades amb mes d'un Estat), ens demostra que la seva importáncia demográfica és molt variada.

Dues afecten a més de 5 milions de persones: el catalá i I'occitá.

Altres dues es situen entre els 2 i els 5 milions: et gallec i el bretó.

Entre I i 2 milions hi trobem dos grups: I'alsaciá i el sard, Entré 500.000 i I milió: el frisó, el friulés i el gal'lés. De 50.000 a 500.000: el cors, el flarnenc de Franga, I'albanés d'Itália, el francés jurassiá i el waldostain. Aixi doncs, hi ha 16 grups lingüístics entre 50.000 i 5 milions de persones. Aixó vol dir que el 12 0/o del total de les llengües estudiades les parlen menys de 50.000 persones, de les quals només set les parlen més de 25.000 persones.

ESTATUT

Arnb les dades de qué disposem, sovint dificils d'actualitzar, ens podem fer una idea de I'estatut de les distintes llengües minoritáries.

Dels 66 casos examinats, 36, una mica més de Ia meitat, estan més o menys reconeguts oficialment i són objecte dun relatiu ensenyament,per bé que no és satisfactori més que en 16 casos, aproxima-

dament una quarta part. Només nou, aproximadament la setena part, tenen algun accés al nivell universitari.

L'accés als mitjans de comunicació está assegurat en menys de la meitat dels casos (29), peró mai en correspondéncia arnb la seva importáncia demográfica.

Si podem emetre un judici provisional sobre la sociodinámica de les llengües considerades, observem que 23, exactament la meitat, es-

i potser irreversiblement en regressió. Onze, una quarta part, semblen estar estabilitzades, i 12, un altre quart aproximat, estan clarament en expansió, certament lenta.

El fet que el desenvolupament juridic correspongui en el seu conjunt a lleis dels darrers 30 anys (despres de la Convenció Europea dels Drets de I'Home) és significatiu del progres en el reconeixement tan manifestáment

d'aquestes llengües.

Vuit lleis van ser promulgades entre 1950 i 1970; de 1970 a 1980,

¡Deixem de banda €l contingut d'aquest apartat a causa del seu volum. Consisteix en una recopilació d'informació sobre cinquanta-una llengü* i dialectes,

)10

.

n'hi hagueren 18, cosa que tradueix un fenómen d'acceleració innegable i fa pensar que les situacions descrites mes decebedores, poden modificar llurs .rrarr¿s respectius en un sentit positiu en els propers anys.

Amb aquest cop d'ull podem estabür ja una diferéncia, posada de relleu per Jean Falch, entre els pai'sos que han establert un estatut territorial, com Bélgica, Suissa i Espanya, i els que practiquen un tatut personal, com Irlanda, Xipre, FinlAndia i Noruega.

es-

LES LITERATURES

El pes literari de les llengües minoritáries no guarda curiosament cap relació amb el seu pes demográfic, ni tampoc amb I'estatut de comunitat, ni amb la história polltica.

Es dóna el cas naturalment de les minories corresponents a una gran llengua parlada més enllá de les seves fronteres que -com els s'expressen en alemany a Dinamarca o Holanda, en grec a Turquia, en francés a lt¿lia, en suec a Finlándia- i que es beneficien per aquest fet d'una diná,¡nica particular.

Peró les llengües que són únicament rninoritiries tenen un paper literari més aviat en funció d'una história cultural que no está sempre relacionada amb una história política. Catalunya ha estat un Estat independent durant set segles i és lógic, per tant, que tingui una gran literatufa, mentre que els occitans en tenen una sense haver constituit mai un Estat.

Aquests dos grups són les dues minories més nombroses d'Europa, peró les més petites, I'escocesa i la gal'lesa per exemple, també tenen literatures interessants.

El fenomen literari apareix, segurament, en el cas d'una comunitat molt diferenciada de les seves velnes, posseint dues característiques: una voluntat testarruda de supervivéncia i una gran obertura als corrents del pensament universal. Sense voluntat, les minories cauen en el dialectisme, sense obertura, en el folklore.

Naturalment el domini oficial sobre els mitjans culturals de mascinema,. rádio, televisió- juga sempre a favor de les ses -premsa, llengües majoritáries. És per aixó que el millor terreny dels minoritaris és el llibre, a més de les publicacions setmanals i mensuals, que necessiten un pressupost més redult que la gran premsa.

En aquestes circumstdrncies, I'estatut oficial compta poc. Catalunya, per exemple, ha conegut els millors moments de la seva literatura en les époques de persecució cultural. Es possible que en els temps de llibertat la política hagi absorbit les energies del món de les lletres.

tIl

LA DINÁMICA SOCIAL

En el text titulat "Política i gestió de les llengües a Europa" (Paris 1980) del CIREEL, Ia llengua (oposada al dialecte) és definida com una parla escrita i portadora d'una cultura diferenciada.

Aquest text en compta 48, de les quals 25 són llengües oficials d'Estat. La dife¡éncia amb les nostres 58 ve del fet que diverses llengües, com I'alemany, el croata, I'eslové, el neerla¡ldés, el'catali i el basc, estan diüdides en més d'una minoria per les fronteres.

Per a I'estudi'de les relacions entre les llengües en contacte per als grups minoritaris- convé distingir -qüestió molt important

el cas de monoglotisme (una sola llengua coneguda), el monolingüisme amb el coneixement d'una altra llengua, la digldssia (noció lliurada per Ferguson el 1959 que concerneix l'ús diferenciat de dues llengües segons el tema o la situació), i el bilingüisme (aquest darrer, urla fase sempre dinámica tendent cap a la dominació d'un dels dos llenguatges en compet¿ncia). Cap comunitat és realment bilingüe, Una persona pot ser-ho, com en el cas dels fills de parella mixta. Qu.an parlem de bilingüisme en aquest informe, es tracta de la situació le-

gal de dues llengües emprades simultániament en I'ensenyament o pels mitjans de comunicació, fenomen que pot respondre a una barreja de poblacions o molt sovint a una decisió politica.

En pura dinámica sociológica, alló que modifica la realitat lingüistica és el prestigi o la utilitat d'una llengua per situar-se en un context de referéncia desitjat, o per a trobar sortides de treball; aquest prestigi i aquesta utilitat determinen els graus i les ocasions d'uülització de I'altra llengua icreen la digldssia. A la llarga, afavoreixen la decisió de parlar als infants la llengua considerada superior.

Hi ha també el fet, molt determinant en les grans decadéncies, com la d'Occitánia, del buit escolar en la llengua local i del pes de I'ensenyament oficial i dels mitjans de comunicació, no solament pel prestigi que és assumit per la llengua de I'escola, dels diaris i de la rádio, sinó també pel fet que una població analfabeta de la seva prdpia llengua no arriba a poder-la fixar suficientment per a combatre l'entrada de mots i d'expressíons d'una altra llengua, la qual cosa conclou en una despersonalització per la barreja i la ¡educció al dialecte.

La separació de la societat en classes juga generalment de manera important a favor de les llengües majorit¿ries, ja que la classe dominant cerca la protecció dels poders de I'Estat i es congratula de distingir-se de les masses per l'ús d'una altra llengua.

En aquest cas, no hi ha tan sols, per als minoritaris, la sensació d'adoptar la llengua de la classe privilegiada, sinó que a més hi ha un fet social que la converteix en la "llgngua refinada" o "distingi-

da".

Mitjanqant aquest mecanisme es produeix sovint una diferencia1t2

ció territorial. Tant a Occitánia durant el segle passat com a Gallcia ara, la llengua del pais es converteix en Ia llengua dels pagesos i la llengua d'Estat en la de la burgesia urbana.

El moviment de recuperació de la llengua própia no es va produir, durant el segle XIX, mes que en les minories en el si de les quals la classe dominant havia concebut un projecte politic part¡cular, La llengua va ésser aleshores I'encarnació de la comunitat' Aquest fou el cas dels grans movimentp reivindicatius dels hungaresos i els polonesos, d'Irlanda i Catalunya, peró també d'una llengua dividida en territoris diferents, com I'italiá bans de la unitat italiana.

Aquests projectes politics sovint han donat naixement a moviments populars i és un fenomen bastant general que, allá on hi ha una forta dinimica de defensa comunitária, els partits obrers assu' meiiin aquesta defensa de la cr¡ltura dels pobles.

Allá on el projecte polític fracassa, hom assisteix a un abandó passiu de la llengua minoritária lliurada als automatismes de Ia sociodinámica.

La caiguda mai no es ripida. Passa per la fase de la diglóssia, seguida de I'abandó deliberat que fa que molts entenguin la llengua tot i que ja no la parlin. Després ve la substitució.

Generalment, els moviments de represa t¿rmpoc no són rápids (el cas de lsrael inventant una llengua i imposant-ne el seu ús general es sorprenent). Aquests resulten normalment de la confluéncia entre els interessos positius de la comunitat i I'encarnació si¡nbólica d'aquesta comunitat en els creadors de cultura. Tots els Srups en progrés creen en primer lloc les escoles iles escoles de mestres, i troben el seu ambient a les universitats.,. Les masses segueixen mes tard, encara que siguin aquestes les que han conservat la lengua abandonada per la classe dominant.

El cas dels bascs és clar. La majoria dels dirigents del país parlen castellá encara que lluitin per la llengua éuscara. El cas d'Irlanda es molt més clar: tot i haver esdevingut un pais independent, no ha pogut fer-se amb les masses per a I'adopció de la llengua nacional.

Segons I'estudi d'Erik Allardt, es útil de comparar certes dades socioldgiques relatives a les llengües minoritáries. Aixi podem considerar amb ell la relació entre els recursos lingüistics, economics i politics de les comunitats i el grau de motivació en favor de la llengua.

Generalment, s'observa una movilització més forta quan els recursos són majors, peró hi ha excepcions notables, com en el cas dels br€tons i dels corsos els quals, amb pocs recursos, són molt actius.

El component de la "voluntat" últirna instáncia, quasi decisiu.

LES LLENGÜES

T

és evidentment

molt important i, en

EUROPA

El professor de Brussel'les Edmond 113

Ferenczi ha escrit que la

llengua és I'expressió més profonda del JO, de l'ánima col.lectiva, I'instrument refinat i precis d'un pensament, la ma¡ca incisiva i especifica d'una personalitat... L'Europa de les llengües és indubtablement la forma, alhora acceptable i necessária, pacífica i civilitzada, d'alló que s'ha anomenat mes agressivament I'Europa de les pátries,

a dir la dels antagonismes.

Una idea molt estimada a I'UNESCO, i que també es troba a la base de les relacions de les comissions del Consell d'Europa, és la de les relacions trans-frontereres. A més del que la valoració de la llengua prdpia de cada grup pot enriquir el conjunt europeu, el potencial lingüístic de les comunitats que estan a cavall sobre fronteres té el doble efecte de reduir la importáncia d'aquestes barreres cada vegada més inútils i de facilitar les comunicacions i els intercanvis.

EI cas dels frisons, per als quals la unitat d'Europa és l'única esperanga de retrobar-se algun dia per sobre les fronteres que els separen, és un exemple de I'interés de les mino¡ies per veure progressar la unificació europea.

Es significatiu que la unió europea tingui el seu origen en constituiren el Benelux, la qual cosa actat de grans poténcies. Valorar les és valorar les possibiütats d'entesa, és

nflictes.

Ja ha passat el temps en qué les minories servien per a sembrar

I'agifació a casa del vei. Respectant i protegint el desenvolupament de I'ensenyament i de la cultura en les llengües rninoritiries, no es fa tan sols una tasca de justicia. Cadasct¡ hi té el major interés.

RESOLUCIO DEL CONSELL D'EUROPA

L'Assemblea

de

Parlamentaris

del

Consell

d'Europa aprovd, amb l"'I4forme Cirici", la següent resoluc¡ó, que va ser adreqada als governs

de lo'J els Eslars membres,

L'Assemblea,

l.

Considerant que és molt important p€r al progrés d'Europa i de la idea europea assegurar el respecle i el desenvolupament equilibrat de totes.les cultures europees, i molt especialment de les identi-

tats lingüistiques;

2. Considerant que les grans diferéncies en relació a la demografia, a la situació sociológica, a Ia normalització del llenguatge, al seu hs privat o prtblic i a les possibilitats d'accés a I'ensenyament i als mitjans de comunicació de masses fan que el tractament de cada cas hagi d'ésser particular, sense qub sigui possible una solució generalitzada;

3. Considerant que'el tractament científic, humá

i

cultural de

cada llengua s'ha d'iniciar a partir dels següents principis: a I'autenticitat cientifica, - respecte dret de I'infant a la seva própia llengua - dret de les comunitats humanes al desenvolupament de la llengua i cultura própies, 4. Recomana al Comité de Ministres d'examinar la possibilitat dels Governs dels Estats membres de posar a la práctica, amb els mitjans més convenients, les mesures següents:

il5

a) A nivell cientlfic, I'adopció progressiva, en el cas de no coincidir amb la denominació esdevinguda usual, de formes cor¡ectes de toponlmia, a partir dels llenguatges originals de cada territori, per molt petit que sigui; b) A nivell humd, l'adopció progressiva de la llengua materna en I'educació dels infants (utiliuació del dialecte oral or I'etapa preescolar

i

de formes normalitzades de la llengua materna en I'ensenya-

ment primari, durant el qual s'introduirá lentament, al costat de la llengua materna, la llengua majoritária del pais); c) A nivell cultural, el respecte i I'ajut pfiblic en favo¡ de l'ús local de les llengües minoritAries normalitzades i del seu ús cor¡ent en liensenyament superior i pels mass media dels territoris respectius, en la mesura de la voluntat de les comunitats que les parlen; d) A nivell polltic, a tots els territoris que posseeixen una llengua própia i que tenen algun grau. d'estructura administrativa en I'Estat del qual formen part, la possibilitat d'adoptar aquesta llengua com a llengua oficial o cooficial pels poders establerts en aquests te-

rritoris.

il6

DISCURS

AL CONSELL D'EUROPA

Pronunciat s l'Assmbles de Parlanwntar¡s del Conxll d'Europa, el 15 de md¡g de 1984. El di putal Lluls Ma, de Puig reprenia aixl la leina eslroncada IEr la mon d'Alexandrc Cirici. Uno paftic'trlorilal rc¡narcable 6 que el discurs va ser

dit en catald, Íet sense precedent en el Consell d'EuroDa.

Sr. President, senyors representants de la Conferéncia Permanent de Poders Locals i Regionals d'Europa, senyor representant del Parlament Europeu, senyores i senyors: Em plau prendre la paraula en aquesta audició, per les caracterlstiques i el temari de la qual m'ha estat possible fer-ho en catalá.

Els parlo com a rapporteur de la Comissió de Cultura i Educació de I'Assemblea Pa¡lamentdria del Consell d'Europa, peró els parlo també com a catal¿, com a ciutadi que pertany a una col.lectivitat humana que té com a llengua própia un d'aquests idiomes considerats minoritaris. Es la primera vegada que la meva estimada llengua catalana ressona en un fórum europeu d'aquestes dirnensions, i aixó, que m'omplc d'emoció i orgull, penso que pot tenir per a totó vost¿s una significació real i positiva. D'una banda la importáncia i el simbolisme del fet. No era possible, per raons óbvies, que en aquesta audició tothom parlés la seva llengua. Perd era una oportunitat no negligible que almenys una d'aquestes llengües pogués representar simbólicament totes les altres, en una intervenció en la sessió d'obertura.

M'agradaria que a tots els presents els complagués el fet i s'hi sentissin implicats.

Peró els voldria dir, també, que parlar en c¿talá avui aqui es, alhora, un testimoniatge particularment encoratjador. En efecte, pot t17

punt de referéncia d'optimisme, d'esperanga' Els parlo una jo he vist menystinguda, prohibida, i fins i tot perseguida al Ilarg d'una inacabable dictadura que va excel'ür en I'opressió dels drets lingüístics i culturals dels diversos pobles d'Espanya. La reinstauració de la democrdcia a I'Estat espanyol, perd, va fer possible canviar la situació, i des del 1978 la ConstituciÓ Espanyola estableix I'oficialitat de les llengües históriques com el gallec, I'eüscar i el catalá, i proclama que la riquesa de les distintes modalitats lingüistiques d'Espanya és un patrimoni cultural que será objecte de respecte ésser un

llengua que

i

protecció.

Catalunya, en virtut del seu Estatut d'Autonomia, ha pogut, aixl, restablir el catalá com a llengua oficial i prdpia, en cooficialitat amb e[ castellá, llengua comuna a tot I'Estat. El Parlament de Catalunya ha aprovat una Llei de Normalització Lingüísüca, peqa básica i necessária per a una recuperació definitiva, La llengua catalana, doncs, fa quatre dies marginada i oprimida, és avui oficial i en vies de normalització. Aquest és el missatge d'esperanqa a qué em referia.

Amb tot, deixin-m'ho dir, encara els catalans estem lluny d'have¡ resolt tots els nostres problemes lingüístics. Hauran de passar molts anys abans de la normalització plena. Caldrá dedicar molts d'esforgos per a situar a Catalunya, a les llles Balears i al País Valenciá, la nostra llengua en pla d'igualtat amb el castell¿. Les llengües no desapareixen fácilment, peró tampoc és senzill el seu recobrament. I I'agressió que comporta per a les petites llenSües i cultures eI fabulós món de les comunicacions modernes, lluny d'ajudar,

Avui, ja no ens preocupa nomes-el predomini del castellá, cosa natural, ans també la penetració de I'anglés' D'aci que entrar en el procés de normalització és tant una victdria que ens ha d'alegrar com un repte que ens ha de mantenir alerta. No es tlacta ja, simplement, de sobreviure, de resistir, es tracta de superar tot estancament, d'entrar en la normalitat. I aixó es difícil i complicat per a una llengua que no té un estat i que té una altra gran llengua i una gran cultura que impregnen el propi cos social' I si aixó és dificil per al catalá, com no ho ha de ser per a d'altres llengües en situació més precária o en perill de desapariciól Estudiem, doncs, en profunditat qué es pot fer en cada cas. I certament, per enfrontar-nos amb possibilitats d'¿xit al salvament, recuperació i normalització de les llengües minoritdries, hem de plantejar-nos I'actuació en els tres grans sectors que ens ofereix I'ordre del dia de la nostra sessió. Són els objectius clau: la introducció de la llengua a I'ensenyament, la seva utilització en els mitjans de comunicació i en el món de la cultura en general, i I'establiment de l'ús de la llengua en la vida oficial i administrativa. Són el nucli fona' mental de tota esperanqa de salvació' Si la llengua no penetra' amb forqa, en aquests tres camps, queda irremissiblement condemnada a ens complica les coses.

I18

la vida familiar, a I'arqueologia cultural, a I'erudició per a lletraferits, a I'estancament i a la regressió, en definitiva.

Vinc esperangat a aquesta audició. Són importants els avencos en el meu pais i a d'altres, peró hem de fer un esforg de carActer europeu, Cal que tots els representants de les llengües europees expressin el seu pensament i expliquin la seva experiéncia per tal d'anar cap a una resolució a nivell del Consell d'Europa que podria prendre qué no?- d'una "Carta de Ies llengües regionals i la forma -per minoritiries d'Europa". El Consell d'Europa s'ha ocupat diverses vegades del problema de les llengües minoritáries. D'una manera específica i continuada ho ha fet la Confe¡éncia Permanent de Poders Locals i Regionals d'Europa. L'Assemblea ParlamentAria, a la qual jo represento aquí, ha aprovat importants documents sobre el tema que ens ocupa. Podriem citar, aiú, la recomanació 285 de 1961, de la Directiva 364 de 1977 i la recomanació 814 de lW, entre d'altres.

Mes recentment. la iniciativa dels treballs de I'Assemblea ParlamentAria sobre la qüestió de les llengües minoritáries va recaure en el sr.

Cirici Pellicer qui, en nom de la Comissió de Cultura i Educació, va presentar vt ropport sobre el tema.

Es el moment, ara, de dedicar un record entranyable de respecte, admiració i reconeixement al meu compatriota Alexandre Cirici Pellicer, senador socialista que ens va deixar fa poc i que havia dedicat els darrers anys de la seva vida a la tasca de la defensa de les llengües minoritáries europees. El seu rapport de l98l ha esdevingut un

treball fenomenal en el nostre c¿mp. La finalitat d'aquest informe era ¡'fer prendre consciéncia dels problemes que es plantegen al si dels pobles de llengües no majoritáries en el pla de I'educació i la cultura que els és prdpia". Resultat d'aquest estudi fou la presentació d'un projecte de recomanació que proposava mesures per a I'adopció progressiva de les llengües a nivell científic i educatiu, demanava I'ajuda pública per a l'ús local i cultural de les llengües i I'establiment de I'oficialitat o la cooficialitat en aquells territoris on existis una llengua própia.

La recomanació 928 que va impulsar Cirici i que aprová I'Assernblea Parlamentária el l98l va ser enviada al Consell de Cooperació Cultural (CDCC) pel Comité de Ministres, el dia 6 de maig de 1982. El Consell de Cooperació Cultural no va acollir favorablement la recomanació i estimá que els problemes plantejats no justificaven una prioritat, El Comité de Ministres, al seu torn, també va creure com el CDCC que, "bo i reconeixent la importáncia d'aquest problema, una solució generalitzada és dificilment realitzable, atesa la gran diversitat i la complexitat de les situacions locals". El Comité de Ministres, en conseqüéncia, cregué que vaüa més que la qüestió fos tractada a nivell nacional, tenint presents els principis de desenvolupament cultural, de llibertat d'expressió i dels drets de I'home que el

I19

Consell d'Europa s'esmerga a promoure. En definitiva el Consell de Ministres ha deixat de banda I'assumpte i, si no ens espavilem, el rupport Cirici i la recomanació 92E hauran passat a millor vida.

M'he proposat, ho dic amb tota modéstia perÓ amb tota fermesa, rescatar les propostes de Cirici i fer-ne nous projectes de recomanació a I'Assernblea Parlamentdria. La meva intenció seria d'aprofundir més en I'estudi de cada cas i arribar a conclusions més vastes en el pla general i més concretes en els casos particulals. Una possible carta europea podria ocupar-se de la visió de conjunt i dels mfnims a establir a tota Europa. Propostes més modestes, perd més precises, per als diversos grups de llengües podrien, potser, tenir més probabilitats d'éxit que no tingueren els suggeriments de Cirici Pellicer.

Són projectes per als quals'em serA extraordinAriament {¡til el que diguin vostés aqul. Creguin que.és molt important per a mi i la meva Comissió el seu testimoni, les seves dades, les seves reivindicacions, les seves esperances i les seves propostes. Jo els prego que ens parün amb tot¿ claredat i arnb la máxima objectivitat dels seus problemes i de la seva visió de les solucions possibles' Parlil-nos de tot' sense defugir la complexitat dels problemes.

Bstic segur que aquesta audiciÓ respondrá a les expectatives i les necessitats de la defensa de les llengües europees' El present i el futur d'Europa exigeixen que, en aquests temps de destrucció de tradicions i de tota cultura popular, no es cometi la bogeria de prescindh de la riquesa que suposen per a fer una Europ d'Europa una torre la unive¡salitat aportant més comunicació, més cultura, més saviesa, Les llengües petites no venen a plantejar la guerra üngüística; a I'inrevés, verlen a demanar la pau entre les llengües, elles que han estat les victimes de les agressions, els dominis i la forqa immés gran

mensa dels grans idiomes i les grans cultures.

Des del Consell d'Europa tenim I'obligació d'escoltarles i obrar per respecle I en cons

perqué ció, un -com d'un poble.

no és tan sols un dret de I'h

ades-

Moltes grácies,

120

Perqué

PEL CATALA AL ROSSELLÓ I LES ALTRES LLENGÜES DE FRANqA Lluís Ma. de Puig

Conside¡acions adregades al Grap Socialista de I'Assembleo Naclonal Francesa sobre el projecle de lle¡ de prcmoció de les llengiles i ies culturcs de Fmngo. Ag6t de 1984.

No és aquest I'espai ni I'oportunitat per a extendre'm en les múltiples consideracions históriques, culturals i poütiques que convida a fer la qüestió dels conflictes lingülstics i les opressions i discriminacions culturals que hi ha en Estats de tanta tradició plurilingülstica i multicultural com Franga i Espanya. D'un temps engá, i molt especialmeni a partir dels da¡rers anys de la dictadura franquista, en el meu pals s'haüa prodult una ampla reflexió sobre I'imperialisme lingüistic, els moviments nacionals, les cultures marginades i perse-

guides, i les reivindicacions culturals i politiques dels diferents pobles que constitueixen la realitat espanyola.

A Franga, no cal dir-ho, les consideracions intel'lectuals i polftiques sobre el tema han estat particularment profundes i sovinteres.

La bibliografia és extensa. Em sembla d'inter¿s recordar aquell número especial de "Les temps modernes" sobre les minories nacionals a Franga, en plena vida de Jean-Paul Sartre, en el qual destacats intel'lectuals i poütics feien una análisi de la qüestió des d'una perspectiva d'esquerra.

No cal aturar-s'hi: a Franga, com a Espanya, el problema de les llengües i cultures própies de les nacionalitats i regions ha estat a primera linia del combat polltic amb I'exigéncia histdrica d'una solució reparadora. I ha estat en el moment de la consoüdació de la demo-

tzt

a Espanya i amb la preséncia d'un govern d'esquerra a Franqa, quan s'ha comenqat a capgirar la tradició de repressió cultural i lingülstica.

Es, per tant, un viratge históric important el que propugrra ara el PSF en coheréncia amb el que ja fa molt de temps ha estat defensant. Des de 1958 a 1980, deu proposicions de Llei socialistes sobre els problemes de I'organització de I'ensenyament de llengües havien estat refusades sistemáticament. Francois Mitterrand en fou el principal signant de tres. Per aixó no és d'estranyar que I'actual Cap crácia

d'Estat afirmés, el l98l, que "le temps est venu d'un statut des langues et cultures de France qui leur reconnaise une existence réelle. Le temps est venu de leur ouvrir grandes les poúes de l'école, de la radlo et de la télévision permetant leur diffusion, de leur accorder tante la place qu'elles méritent dans la vie publiqad' , i proclamés el

"dret a la diferéncia".

Així, quan Pierre Mauroy,

el

juny de 1981, parlava de les mesu-

res concretes que permetessin una justa expressió de les llengües i cultures regionals a I'ensanyament, les activitats culturals, els ptogrames de rádio i televisió i els múltiples sectors de la vida administrativa, s'iniciava un procés renovador que amb la proposició de llei actual, després de les lleis concernents a Córcega, i les lleis del 82 sobre la comunic¿ció ludio-visual i la de recerca cientifica, v3 avanqant cap a una nova situació de respecte i desenvolupament del pluralisme cultu¡al de Franqa, certament esperangador.

Deixeu-me dir, també, que per aquells que vivim amb una cetta implicació personal aquests problemes i els dediquem bona part de la nostra tasca política, van constituir una veritable satisfacció els posicionaments que sobre aquesta qüestió van prendre els ministres de

Cultura, sr. Jack Lang, i d'Educació, sr. Alain Savary. El primer ja l'agost del 81, quan, prograñant la revitalització cultural del país assenyalava que el desenvolupament cultural de les regions passava pel

rellanqament de la riquesa lingüística i cultural existent i proposava una urgent polftica de promoció de les cultures minoritáries que con.l tribuis al canvi qualitatiu de la vida cultural francesa. Igualment lúcih ens sernbli el ministre d'Educació, qui a la Conferéncia "Vivre le multilinguisrne européen" organitzada pel Consell de Cooperació Cultural del Consell C'Europa, encoratjant els assistents a tlavessar la porta en direcció a una Europa multilingüe, assenyalava: "une langue c'est una histoire, une culture, une nation, des hommes qui travaillent, qui luttent, qui souffrent, qui on des chagrins et des passions, qui chantent et qui écrivent (...) Une langue vivante c'est d'abord une réalite historique sociale et culturelle, une langue n'existe que por les hommes qui la parlent et dont elle exprime I'identité".

Ara arriba la llei i tot fa pensar que a Franqa es comengaran a superar les seculars discriminacions de les cultures petitds, algunes de

122

les quals requereixen un treball gairebé d'arqueologia. El Partit Socialista haurá acomplert, amb aquest procés, una tasca d'auténtica renovació cultural popular, que té molt a veure amb la concepció progressista dels drets i les llibertats dels grups i comunitats cultu-

rals.

DES DE L'ÓPTICA DEL CONSELL D'EUROPA Us he de dir que la vostra proposició de llei apareix en un moment de debat obert en el si del Consell d'Europa a I'entorn de les llengües petites, sobre el qual sens dubte tindrá repercussió el tractament que s'estableixi a I'Estat francés.

Com sabeu, s'han pres a nivell internacional, al llarg dels anys, que no el nombroses solucions que han anat obrint camí -ben segur suficient encara- al reconeixement de les llengües anomenades minoritáries, regionals, petites, vives, menys extesesr locals, patués, nacionals, nacionalitdries, dialectes, étniques, própies, inferiors, secundAries, maternes, romanq, populars, segons els hdbits, els gustos i les intencionalitats politiques.

Es a I'article 2 de la Declaració Universal dels Drets de I'Home, on podem trobar la primera i gran proclamació de la igualtat dels ciutadans davant la llei sense distinció de llengua. A partir d'aquell text fonamental, la Convenció Europea dels Drets de I'Home (1950), la C-onvenció de I'UNESCO (1960), el Pacte de les Nacjons Unides abans al'ludit (1966), la Conferéncia d'Hélsinki, el 1975, declaren els drets de les llengües i cultures minoritáries i en condemnen la discriminació.

El Consell d'Europa s'ha plantejat aquesta qüestió diverses vegades. Hom pot trobar propostes adoptades a la Recomanació 285 (19ól), a la Declaració de Galway (1971), a la Directiva 364 (1977), a la Recomanació 814 (1977), a la Declaració de Bordeeus (1978), a la Resolució 9? de la CPLRE (1978) i molt particularment a la Recomanació 928 (1981) en I'informe del desaparegut senador socialista catalá, el company Alexandre Cirici i Pellicer.

També el Pa¡lament Europeu s'ha manifestat clarament sobre la necessitat de posar en marxa politiques de recuperació i preservació de les llengües vives. La Resolució núm. I de la Conferéncia d'Oslo (1976) dels Ministres de Cultura obria el foc, reconeixent la pluralitat de les nostres societats, els drets dels grups a la própia expressió cultural i la imperiositat de fer un esforc en favor dels grups fins ara marginats. Les resolucions Arfé (l-371-79), Hume (l-436-79) Delsass (l-79G791 Cardia (l-79479) sobre els drets de les minories i les cultures minoritiries precedeixen la Resolució de 1981, en la qual ja es proposa una carta comunitária sobre les llengües i les cultures regio-

123

nals i les minories étniques, de contingut semblant, per no dir coincident, amb la Rúomanació 928 de Cirici al Consell d'Europa. com a resultat d'aquests avengos es produla el maig de 1982 a Brussel'les una reunió del Grup Socialista. del Parlament Europeu amb representació del Grup Socialista al Consell d'Europa i la preséncia d'experts juridics i especialistes dels diversos grups üngülstics minoritaris, per tal de comengar a redactar I'aparell legislaüu, per es' tabli¡ els drets de totes les étnies i totes les llengües, grans o petites, en peu d'igualtat. Una orientació semblant han seguit altres treballs del Consell d'Europa els dar¡ers temps. El Consell de la Cooperació Cultural, que havia anat treballant en el camp de I'aprenentatge de les llengües, des de 1971, formulant objectius que han esdevingut clássics, com la publicació de I'obra "un niveau-senil", va establir el 1977 un projecte de millorament de I'aprenentatge de les llengües vives.

Partint dels treballs realitzats fins el 1981, va tenir lloc a Strasbourg el febrer de 1982 la Conferéncia "Vivre le multilinguisme européen", en les conclusions de !a qual es manifestava novament la necessitat que les minories disposin de la capacitat de desenrotllar la seva llengua com un instrument educatiu i cultural.

La Conferéncia de poders regionals i locals del Consell d'Euro' pa, al seu torn, va inicia¡ un estudi sobre gües minoritáries. El setembre de 1982 hi h restringida a Trento, revisant el cas de les I'Arc Alpí, que pels problemes plantejats, obri la possibilitat d'una gran audició pública a Strasbourg. En efecte, eI maig d'aquest any ha tingut lloc al Palau d'Europa una audició pública sota el lema "Vers una carte européenne des langues regionales et minoritaires en Europe"; van participar-hi 250 representants de més de 40 llengües europees i van arribar a la conclusió que cal tirar endavant el projecte d'una Carta Europea, que ha d'obtenir el suport del Consell d'Europa i del Parlament Europeu.

I ara ens trobem en aquest punt; en el moment de comenqar a ofganit Aquest

junt d' general

aprovareu s'ajusti als criteris que animen la redacció de la Carta' En aquest sentit us voldria transmetre el pensament majoritari en el Consell d'Europa en el qual destaca la importincia de legislar sobre la introducció de les llengües petites als tres gxans sectors: a I'ensenyament, als mitjans de comunicació i a la üda administrativa i oficial, Tot el que pügueu aprofundir en aquest camp, bé que el vostre projecte és de carActer general, penso que será terreny guanyat en la direcció de la promoció de les llengües i les cultures a Franqa.

124

Sobre les llengües que cita el projecte, el basc, el bretó, el catalA, el cors, el creole, el flamand, I'occitá i les formes del germAnic d'Alsácia i Lorena, permeteu-me una breu anotació. A Strasbourg es manifestaran els de la parla auvergant, thiois, franco-provenqal i en altres ocasions han aparegut com a llengües el gascó o la llengua d'oc, Bé que la proposició de üei estableix el dret a la diferéncia, també en el si de les llengües variants o dialectes- seria interes-les sant precisar d'una banda la necessitat de la unitat de la llengua

-normativa,

denominació,

etc.-

sempre que aquesF sigui ben cien-

tificament establerta. Al mateix temps, cal establir les fórmules que permetin la supervivéncia de les variants.

Sobre la unitat de les llengües, dues precisions importants: I'aranés, llengua que es parla a Ia Vall d'Aran, es un dialecte del gascó.

El catalá del Rosselló & una variant molt poc diferenciada del catalá central, És desitjable en els dos casos, de direcció inversa, pel que fa als estats i el nucli de la llengua, que es puguin desenvolupar aquestes formes del gascó i el catalá en coordinació entre les zones afectades, per respecte a la unitat de la llengua i també per beneficiar-se del moviment mutu de preservació i recuperació de les parles suara esmentades.

Em sembla, finalment, que des del Consell d'Europa s'ha vist cada vegada més clar que tota la revifada cultural i tota recuperació i normalització lingüística passa per donar capacitat ¡ autonomia al territori afectat. Només des de la polític¿ directa, del coneixement profund dels processos i les mesures a prendre es pot aspirar, realment, a aquella reparació histórica que déiem abans. Es d'esperar que en la legislació que seguirá s'establiran les distintes. competéncies territo-

rials i institucionals.

EL PROCES ESPANYOL DE RECONEIXEMENT DE LES LLENGÜÉS Em sembla particularment interessant per a vosaltres I'exemple del cas espanyol d'engá de I'adveniment de la democ¡ácia, i crec que alguns dels avengos realitzats a Espanya poden ser bons punts de referéncia per al vostfe treball.

La Constitució espanyola de 1978, en tractar el tema de les llengües, diu:

l. "El castell¿ és la llengua espanyola oficial de I'Estat, Tots els espanyols tenen el deure de coneixerJa i el dret d'usar-Ia." 2. "Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autdnomes, d'acord amb els seus Estatuts."

3. "La riquesa.de les diferents modalitats lingülstiques d'Espanr25

ya es un patrimoni cultural que será objecte d'especial respecte tecció.

i pro-

"

Els Estatuts d'Autonomia de les nacionalitats i regions on existeixen llengües o parles diferents del castellá, estableixen la qüestió de manera semblant a com ho fa I'Estatut d'Autonomia de Catalunya:

L

La llengua própia de Catalunya és e[ catalá. catalá és I'oficial de Catalunya, aixi com també ho és el castelld, oficial a tot I'Estat espanyol.

3. La Generalitat garantirá I'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrá les mesures necessáries per tal d'assegurar llur coneixemenf i creará les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat

2, L'idioma

plena quant els drets

i

deures dels ciutadans de Catalunya.

De manera semblant, quasi idéntica, el Pais Basc i Gallcia ho tenen establert en els seus Estatuts. Els Estatuts del Pais Valenciá i de les Illes Balears també recullen la seva peculiaritat lingüistica, si bé amb denominacions dife¡ents. I el mateix passa amb la Comunitat Autónoma d'Ast{¡ries, que estableix la protecció del bable, i a I'Aragó, el de la fabla aragonesa. També I'Estatut de Catalunya, com s'ha dit, contempla que la parla aranesa será objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció.

Aquesta legislació marc ha donat lloc a un desenrotllament normatiu que a hores d'ara suposa un gruix juridic rema¡cable. El País Basc, Galícia i Catalunya han aprovat en els seus Parlaments autonómics unes lleis de normalització lingüística' una de les quals us adjunto traduida al francés, la de Catalunya. Aquest document us pot servi¡, penso, per a perfilar algun aspecte de la proposició de llei que haureu d'aprovar a I'Assemblea Nacional.

Hi ha, a més, a I'Estat espanyol, abundants normatives en matéria de llengües minoritAries. A més del que hem assenyalat fins ara, cal tenir presents els nombrosos decrets desenvolupant aquella legislació. A la Comunitat Autdnoma Valenciana hom pot trobar resolucions sobre I'ensenyament; a Asturies, decrets de foment del bable; a Aragó, per promoure la recuperació de la fabla. I l'aplicació -de criteris de reconeixement jurldic de les diferéncies lingüístiques, en lleis de I'Estat, com ara la llei del procés autonómic, de la funció pública, del procediment judicial i altres, a mes de decrets ministerials de diversa indole, en els que es contempla la realitat plurilingüe a Espanya. Tot o part d'aquest material, si us pot ser d'utilitat, us el trametré bon punt m'ho indiqueu.

Aquest proces que tot just s'ha iniciat a I'Estat espanyol ha de donar rnolt mes de si en el futur. Els més exigents no se senten satisfets. Sempre hi ha entrebancs que deplanen conjunturalment. Peró em sembla que si es té perspectiva histórica, el procés obert a Espan-

126

ya en matéria de llengües mino¡itáries representa un pas endavant sense precedents.

Potser em premetré de fer-vos observar qué té d'arítmic

i

de

di

ferenciador el procés espanyol. L'estadi de les llengües era diferent.

De la llengua ancestral arcaica i mig perduda (basc, bable, fabla) a la llengua normalitzable amb pocs anys (gallec, catalá). I per a cada cas un ritme diferent, una graduació distinta en el tractament. Drets per a totes les llengües, peró aplicació realista de la legislació, s€gons cada situació histdrica, üngüística o social. Aquest principi em sembla que hauria de valdre en el vostre cas, encara que pel tipus de llei que feu, les mesures concretes es faran mitjangant decrets ministerials, probablement, i será llavors quan la meva remarca diferenciadora en el tractament de les llengües tindrá sentit.

EL CATALA, I EL CATALA AL ROSSELLÓ Alló que amb més forga m'ha impulsat a fer-vos arribar aquesta llarga exposició és el cas del catalA al Rosselló, Com a catalá, des de fa temps m'ha preocupat la situació de la llengua catalana en territori francés. La consideració de llengua local ila desaparició progressiva del seu ús al Rosselló contrasten notablement amb els canvis que s'han anat produint al conjunt dels anomenats Paisos Catalans, o territoris on la llengua catalana és parlada. I ens plauria comprovar que també a la Catalunya Nord o Catalunya francesa (les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir ila Cerdanya), on históricament el catalá ha estat usat com a llengua própía, grácies a la llei que heu presentat i al seu desenvolupament es produis una transformació real que potenciés la recuperació i futura normalització de la llengua.

Des del meu punt de vista, el respecte al passat, peró sobretot la

voluntat d'un futur plural, culte, arrelat a la história i a les realitats més concretes i auténtiques que conformen la nostra manera de ser, exigeix que el catalá retorni a la normalitat lingüistica, social, literárja i cultural dels seus millor's temps, Franga té molt a dir i molt a fer sobre la qüestió. Aquesta llengua romdrnica, fruit de I'evolució del llati vulgar, que s'estengué grácies al desenrotllament medieval de la Confederació catalano-aragonesa, es conserva a Catalunya, a les Illes Balears i Pitifises, a I'Alguer (Sardenya), i és I'única llengua oficial al petit Estat d'Andorra. Doncs bé, aquesta és la llengua que encara es pot salvar al Rosselló i comarques veines a Franca. Estem parlant d'una llengua utilitzada quotidianament per cinc milions de persones i que afecta a un territori que s'acosta als nou milions.

Amb una literatura de gran volada, una fixació normativa moderna, un ámbit cultural ample i dens. Cal ser fidels a unes idees de progrés, d'universalitat, de cultura i de saviesa, que no són incompati-

127

bles amb la tradició i les heréncies del passat, quan aquestes representen quelcom tant important com la nostra esséncia cultural' Al Rosselló, per la informació que posseeixo de I'any passat (1983), Ia situació era de molt de més retrocés del catalá que no pas a Catalunya. Heus ací unes notes sobre alguns aspectes de les circumstáncies en qué es troba la llengua catalana al nord dels Pirineus.

Segons una enquesta sociolingüitica realitzada fa una dotzena d'anys per dos metges, un en una zona rural i I'altre en un bar¡i de Perpinyi,.que observaren les llengües utilitzades per mil famílies, resultá que dos tercos dels adults en zona rural i un terg en zona urbana s'expressen encara encatalá. Tanmateix els pares s'adrecen unifo¡mement en francés als fills a tot arreu, i el capgirament es va produit durant la decada dels cinquanta, de manera que en moltes families tenen per llengua materna el catali els avis. Cal afegir, perÓ, que un percentatge d'adolescents, quan arriba a I'edat de treballar, recupera més o menys la llengua pairal, i que els infants que aprenen el catalá a l'escola acullen molt favorablement les classes, La primera reacció forta cgntra la situació de decadéncia es va produir el 1960 amb I'aparició del Grup Rossellonés d'Estudis Catalans, que es va fixar com a finalitat la difusió de la llengua i de la cultura catalanes, en particular a través de I'escola. En 1951 havia estat votada la Llei Deixonne (proposada pels comunistes, adoptada pels socialistes) que pennetia un petit ensenyanrent de les llengües regionals a Franga a tots els nivells una hora a la setmana. El GREC va ler ob¡ir cursos, va publicar una revista, "Sant Joan i Barres", va fer conferéncies, va organitzar els primers espectacles de nova cangó i de teatre, va muntar diades d'estudi a Perpinyi i en diverses viles' El 1969 aquestes diades es van transformar en la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, que molt rdpidament va ser aprofitada com a marc de reflexió sobre la transició postfranquista als Pdisos Catalans espanyols.

A partir de 1967 van aparéixer d'altres moviments: Terra Nostra, el Grup Cultural de la Joventut Catalana, I'Institut Rossellonés d'Estudis Catalans, el Grup Cuillem de Cabestany (d'animació poética i de nova cangó), la societat de professors de catali, I'Esquerra Catalana dels Treballadors... A la década dels setanta ja apareix¡en partits catalanistes que es presentaven a les eleccions, i els partits tradicionals integraven la reivindicació de Ia llengua en els seus programes. Els esforqos destinats a c¡ear un organisme unitari han desembocat aquests últims anys en la creació de la Federació per a Ia Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes, la qual ha estat ja l'interlocutor escoltat i respectat de I'administració en diversos punts. El moviment politic ha oríentat I'essencial de les seves forces cap a la Unió per a la Regió Catalana, I'URC, que lluita per separar el Ros' selló de la regió occitana de Montpelier, t28

L'ENSENYAMENT

La llei Deixonne no havia estat aplicada mai a I'ensenyament primari. L'obe¡tura es va fer el 1975, en la coma¡ca del Vallespir, grácies a un inspector primari i al GREC: vint-i-cinc mestres, segons el resultat d'una enquesta administrativa, van aprofitar les possibilitats ofertes per la llei Deixonne. El moviment s'ha anat ampliant i el 1979 es nomenava el prirner conseller pedagógic de catal¿: una perso-

na que va de

classe

en classe donant consells als mestres. A

comengaments de 1982 un altre mestre feia les mateixes funcions, i a I'octubre del mateix any un tercer s'afegia a I'equip. Segons enquestes de la Inspecció Académcia (departamental), I'octubre de l9El un l7 9o dels mestres feien catalá. Aquesta xifra era de 24 9o a I'octubre de 1982, i avaluem que per I'octubre de 1983 arriben a un 35 90. No es exagerat de pensar que a mitjans de 1984 hi ha la meitat dels nostres mestres del primari que aprofiten almenys en part les possibili

tats ofertes per la llei.

El nou govern socialista, que havia fet promeses substancioses, abans de les eleccions, va materialitzar-les en part amb les noves instruccions publicades al BOEN de I'l de juliol de 1982: els mestres podien ensenyar les llengües regionals tres hores per setmana, i ensenyar a mes algunes mat¿ries, com la histdria, la geografia, les ciéncies, en la llengua minoritfuia. Aquestes noves disposicions no eren restrictives en consideració de la situació sociolingüislica: per una banda els mestres no tenen una preparació suficient, i per lnaltra els alumnes són incapaqos de treure profit d'una lligó en catalá al Rosselló. Aixd explica que els mestres que fan més d'una hora de catald no passin de la dotzena, i els que ensenyen alguna matéria en catald ho facin de manera anecdótica.

L'Escola Normal s'ocupa un xic de la formació inicial dels nous mestres, peró no té mitjans suficients per tal de reciclar rápidment els altres. Les entitats culturals estan disposades a ajudar; el GREC ha creat, per exemple, el 1983 vuit escoles d'estiu, perÓ I'administració sembla gelosa de les seves prerrogatives encara que el Ministeri mostri obertura i preconitzi la utilització de les competéncies dels qui treballaven en temps del militantisme. Per evitar aquests entrebancs hom reorganitza I'ensenyament superior (del qual depén legalment la formació de mestres de I'escola normal) i hom acaba de fundar I'APLEC, que reuneix tots aquells que dins el marc administratiu o a fora s'ocupen de I'ensenyament del catal¿.

Les Bressoles, iniciades el 1976, i les Arrels, posteriors, són classes maternals i primiries que han tingut un paper de sensibilització gens negJigible. Han estat creats molts de cursos prlblics gratutts i nocturns en diverses viles. D'una manera general el moviment de recuperació s'accelera. Grácies a la vila de PerpinyA i a I'Office Regio-

t29

nal de la Culture, gairebé totes les escoles del departament han estat

ja

equipades de petites biblioteques básiques de catali.

En I'ensenyament secundari s'avanqa menys. El 1979 el catal¿ va ser admés com a llengua optativa a les classes de 4t., peró en concurréncia amb llengües considerades com a nobles: anglés o castell¿, de manera que el conjunt d'adolescents afectats és relativament petit.

Ara bé, comencen a fer-se sentir els progressos de I'escola primária: últimament s'han anat obrint a tots els col'legis una o dues classes de catalA facultatiu al nivell de la sisena, d'una hora setmanal. Les estructures rigides del secundari només podran ser modificades per la pressió del primari... i I'aspiració de la universitat.

A la Universitat de Perpinyá, en efecte, el progrés és substanciós i rápid. Fins a 1979 la situació del catalá era precária: a nivell de primer cicle hi havia dues unitats de valo¡ febles, i, a nivell de llicenciatura (de castellá), un dels tres certificats obligatoris podia ser de catalá. El 1979 s'hi va crear un diploma universitari d'estudis catalans no reconegut per I'estat, peró obert a la població. El seu éxit ha justificat I'elaboració de noves estructures duíant el darrer curs: obertura del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans (CREC), que es responsabilitza de la formació de mestres i professors i de la preparació de material docent, creació d'un departament de catald independent del departament de castell¿, a¡rencada det Diploma d'Estudis Universitaris Generals (DEUG) de catalá amb un nombre d'inscrits comparable al de les disciplines fortes (una setantena d'estudiants), Últimament han estat acordats pel Ministeri la inauguració per I'octubre vinent d'un módul de llicenciatura de catalA i d'un Diploma d'Estudis Aprofundits (DEA) de catalá (nivell de recerca i doctorat). De manera que en un any s'han situat a Perpinyá estructures universitáries que cobreixen els tres cicles.

Es senyal de la revifalla general, també, el nombre no negligible d'escriptors en llengua catalana que publiquen prosa, amb persones

que rnereixen premis literaris importants com el Sant Jordi de novel'la o el Víctor Catal¿. La publicació de discs i de cassettes de nova canQó continua amb éxit.

RADIO I TELEVI$Ó

A nivell de rádio i televisió, s'observen unes frenades terribles.

En matéria de ridio óficial, cap progrés: a Perpinyá hi ha cinc minuts de catalA diaris, d'enqá del 1968. Peró nombroses rádios lliures acorden donar un lloc a la nostra llengua, i Arrels (que també té escoles) nomes omet en batalá.

A nivell de televisió, la primera emissió en llengua catalana es va per fer I'agost de l98l a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada:

t30

dos minuts amb subtítols francesos. Pel maig de 1982 va comenqar una série de noticiaris de quinze minuts, un cada tres setmanes. De tant en tant, el telediari regional de les 19'20 h. acorda atorSar uns breus minuts al catalA. Pel rnaig de 1982 el director nacional de FR3 va prometre als representants catalans una extensió ripida de les emissions, i el reforcament de I'equip de Perpinyá, peró aixd no ha estat fet. La direcció de Tolosa ha acordat, a partir de I'agost de 1983, cinc minuts setmanals en el ma¡c del telediari.

M'assabento que darrerament ha augmentat la programació de les regions. Es el moment, doncs, d'augmentar el temps d'antena en catalá i potser d'establir I'autonomia de Perpinyá en aquesta matéria, emetent únicament per al Rosselló i voltants.

Finalment, cal deixar constáncia de I'abséncia absoluta del catalá en la vida administrativa, pública i oficial. Un altre camp vast on calrá incidir.

Estimats companys, no us he d'amagar el desig que un dia la tera germana del Rosselló es vegi impulsada a la normalització de les seves llengua i cultura, com ho estem fent a aquest costat del Pirineu. Per aixó m'ha semblat oportú d'enviar-vos la llei.de normalització del catalá, en la qual hi trobareu els instruments que hem arbitrat pel que fa a I'ensenyament, l'ús oficial, els mitjans de comunicació, i també I'impuls institucional que exigeix la situació sociolingüistica.

Al mateix temps hi podreu trobar les mesures previstes per a I'aranés.

Em sembla, doncs, que he de concloure aquestes notes que us adreqo desitjant que algunes de les meves observacions, i el cos jurldic i poütic que suposa el material que us envio, us facin un servei positiu. Pel caire genéric de la proposició que heu presentat, no s'hi

i molts aspectes només podran ésser tracposteriorment desen¡otllament normatiu de la llei.Que en en el tats una o altra ocasió, doncs, us puguin ésser útils.

Us prego, en tot cas, que resti oberta la porta de la col'laboració escauen garies concrecions,

entre les institucions d'una banda i I'altra del Pirineu, per tal que tots plegats ens beneficiem d'aquesta promoció de les llengües i cultures que hem endegat.

l3r

---f

.--P-RAGRAIÍ LDE-CLO-VERhI-1984: POLÍTICA LINGÜÍST,ICA

r33

Els darrers quatre anys eren claus per a la normalització lingüistica, per a la recuperació de la llengua catalana, ja que s'iniciava una

nova etapa que comportava un conjunt de

circumstancies

esperangadores per a la llengua própia de Catalunya.

- La llengua catalana era oficial a Catalunya a pa¡tir de I'aprovació de I'Estatut. Aixó suposava la possibilitat de la seva generalitlació de forma immediata en tots els Ambits de ta vida públi ca, fonamentalment en I'Administració i a I'escola. dels ciutadans, tant catalanoparlants com castella- L'actitud noparlants, e¡a d'una absoluta receptivitat. l¡s mlnimes actituds d'incomprensió no minven el suport general a la llengua catalana per

part dels ciutadans de Catalunya, posada de manifest en moltes ocasions.

Malgrat les dificultats, un nombre important de ciutadans - fet, havien en els darrers anys, un important esforq normaliizador.

S'ha de destacar el paper d'alguns ensenyants, tot i que no existien estructures administratives per canalitzar el seu esforg. any abans, e¡s Ajuntaments democrdtics havien iniciat ja - Unnormalitzado¡ el proces i de sensibilització.

La funció del Consell Executiu de la Ceneralitat era ben evident,

135

ja que el procés estava iniciat. Calia, doncs: Impulsar una voluntat ja existent.

- Poiar tots els mitjans possibles per tal d'accelerar una salva- dels drets i, al mateix temps' una extensió del coneixement' guarda Fer participar tots els ciutadans'

del tem pel

e del conjunt

Partit' Si un ia i assumida zació lingüls-

tica.

COMPETENCIES DE LA GENERALITAT Les competéncies de la Ceneralitat ofereixen un camp il'limitat d'actuació. La Constitució obre la porta a ¡'oficialitat del catalá dins el territori de Catalunya. Oficialitat que garanteix I'Estatut d'Auto' nomia.

A més, I'Estatut defineix la llengua catalana com a própia de Catalunya i fixa les funcions de la Generalitat en I'encertat redactat del punt 3 de I'article 3r.:

Garantir l'ús normal i oficial de les dues llengües.

- Prendre les mesures necessfuies per asseguar el seu coneixement, les condicions que permetin arribar a la plena igualtat - Crear pel que fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.

Com és sabut, el Parlament elaborá durant més de dos anys la

Llei de Normalització Lingüistica per desenvolupar I'article 3 de I'Estatut, que fou finalment aprovada per unanimitat dels diputats.

Avui, eh ple mes de febrer, deu mesos després de I'aprovació de la Llei, encara no s'ha publicat el desenrotllament reglamentari previ¡t en la própia Llei, excepte el confús i parcial decret que recull una part de la problemdtica de l'ensenyament no universitari.

LA REALITAT LINCÜÍSTICA Plantejar-se uns objectius a assolir a partir d'una realitat coneguda ens sémbla Ia manera rnés lógica de definir una política' Si bé al Consell Executiu se li suposen uns objectius encara que no ets defineixi, at¿s que la Normalització és per ella mateixa un objectiu, encara avui seguim sense entendre la manca d'interés i I'acti' tud obstruccionista del Consell, que ha impedit en aquests anys cor36

néixer la realitat. Com si per desconéixer una realitat dificultosa del seu punt de

-des problemes,

vista-

i

desagradable es facilités la solució dels

D'una análisi necessáriament parcial, per manca de dades globals i posades al dia, se'n poden treure des de la nostra perspectiva els següents elements significatius: El 60 9o dels ciutadans de Catalunya parlen catald i el 48 9o I'utilitzen com a llengua familiar, Al contrari, quasi el 20 Vo -és a dir, un milió de ciutadans i escaig- no entenen la llengua catalans.

Aquestes xifres defineixen el que podriem anomenar marc sociolingüístic que enquadra una situació global i que, per a una millor coprensió, exigeix unes xifres complementirries.

La situació és especialment greu en el cinturó industrial on els percentatges de desconeixement de la llengua catalana són especialment alts: 758.576 a la Corporació Metropolitana Badalona, I'Hospitalet, el Prat, Castelldefels, Cornellá, Viladecans, etc., es donen percentatges propers o superiors al 40 0/0, i s'arriba a superar el 50 9o a Santa Coloma.

Si analitzem barris concrets, el percentatge de ciutadans que no entenen la llengua catalana arriba a superar, fins i tot, el 80 90.

Aquesta situació lingüística del cinturó exigeix, sens dubte, un pla especial, atés que tothom sap- aconseguir que en aques-com tes zones la llengua catalana sigui una llengua d'ús normal té moltes més dificultats.

En canvi, a d'altres comarques de Catalunya, lógicament, tothom entén Ia llengua catalana i el nombre dels que la parlen arriba a superar el 90 90.

Des d'una perspectiva de futur és interessant, per completar aquesta análisi, conéixer algunes dades de I'escola, atés que és el principal instrument normalitzador.

En el curs 81-82 i a nivell d'ECB, únic nivell en qué podem contemplar el conjunt de la població, ja que els altres no són obligatoris, la situació era la següent:

A

saben parlar catalá

I'entenen no I'entenen

....................

.........

59,52 24,88 15,60

0/o 0/o

9o

Aquestes xifres de carácter global són diferents si observem per separat el sector priblic (el 65 9o dels alumnes són castellanoparlants

d'origen)

i

el sector privat (el 41

0/o):

137

Escola privada

Escola pública 47,22 30,43

)7 a\

0/o

0/o 01"

parlen catalá I'entenen no I'entenen

"12,33

úlo

19,09 8,50

9o

olo

Encara que no tinguem dades especifiques, del que s'ha exposat anteriorment es dedueix que la situació de I'escola pública en el cinturó industrial exigeix, per part de I'administració, un gran esforg, ja que la situació d'inici és molt deficitfuia. I en aquest terreny est¿ prácticament tot per fer, perqué en aquests quatre anys des del punt de vista lingüistic, I'atenció ha estat pr¿cticament nul'la.

ELS QUATRE ANYS DE CESTIÓ PUJOL Els quatre darrers anys, pel que fa a la política lingüistica, no-

més podem qualificarJos com a globalment negatius. I no tant perqué s'hagi perjudicat la llengua catalana est¿ molt per sobre -que perqué involucrat el conno s'ha dels desencerts del sr. Pujol-, sinó

junt dels ciutadans en un projecte de normalització comuna, fonamental en aquests primers anys d'autogovern. Perqué el sentit de pertányer a un poble está en relació amb el fet de sentir-se particep de la seva história i la unitat d'aquest poble, amb la consciéncia d'estar fent la história en comú.

Perd aquest desaprofitament no ha estat l'únic défltcit en la ges-

tió, i les següents dades en són una mostra:

pocs recursos econdmics i, a més, s'han utilit- S'han dedicat El darrer pressupost, el de I'any 1983, dedica al prozat malament. grama de política lingüistica 400 milions, una pesseta per cada 1000 del pressupost de la Generalitat. d'algunes mesures no es pot qualificar d'exemplar, - L'eficácia les pel'licules estrenades a Catalunya I'any 1982, només el De totes 2,4 9o s'han fet en catalá. Si es calcula sobre el nombre d'espectadors el percentatge és encara més baix. L'eficácia, doncs, des del punt de vista de la normalització, pot considerar-se nul'la. L'any 1983 és similar. A aquest pas, la preséncia del catald al cinema no deixard de ser testimonial.

El teatre, malgrat el cost del Centre Dramdtic, tampoc con-

tribueix d'una forma important a la normalització.

En els mitjans de comunicació la situació és irregular. Men- rádios municipals i la premsa comarcal han experimentat un tre les progrés indubtable, la situabió de la premsa diária en catalá és molt preocupant.

quarta part de la - L'únic diari d'ámbit nacional ha perdut la seva tirada en els darrers anys, malgrat Ia subvenció directa de 20 r38

milions i d'altres d'indirectes. Avui, la premsa diária en catalA no arriba ni al l0 9o del total de la premsa diária catalana, fa al llibre no hi ha, encara, un plantejament seriós - Pel que que permeti de superar les dificultats que suposa tot mercat limitat i en forta competéncia amb les publicacions en castellá. l'ús de la llengua a I'administració ni tan sols s'ha fet el - En que era més fácil. No hi ha encara disposicions que regulin l'ús de.la llengúa en I'administració. Dirigir-se a I'administració en la llengua própia no és sino un principi, de justicia, els pocs avenqos es deuen, cu- En aI'administració riosament, la iniciativa del poder judicial més que no pas al propi executiu, Es pot dir el mateix de I'administració periférica de I'Estat.

- No hi ha cap reglamentació sobre l'ús de la llengua als regis-

que - L'Escola d'Administració Pública no és ni I'ombra del funhauria de ser, ja que no garanteix I'ensenyament del catalá tres.

.als

cionaris de la Ceneralitat iencara menys als de I'administració local.

- No hi ha cap politica definida respecte als funcionaris públics. que fa a l'ús de la llengua a I'escola, el problema és d'in- Peli de definició desaprofitament dels recursos humans.

Durant aquests anys no hem sabut si s'optava per una xarxa escolar única, doble o triple.

El 50 9o i escaig de professors que ja estan capacitats per utilitza¡-el catalá com a llengua d'ensenyament, i que permetien generalitzar el procés de catalanització de l'escola, amb una mlnima planificació, no ha servit ni per iniciar el procés en una quarta part dels

cenÍes.

tot, aquest es l'únic tema amb un desenvolupament - Malgrat posterior a la llei, peró de tal manera que no afecta I'actual curs escolar i defuig els temes importants, com el de la consideració dels coneixements de la llengua. dels mestres en els trasllats, que es defineix sense desenvolupar-lo, i a I'hora de la veritat el més probable és que eó quedi en res.

Encara no sabem si es vol generaützar I'ensenyament en catalá en els primers cursos'-com sembla que pensen ara- o en els darrers pensaven fa poc.

-com En cap moment no s'han plantejat la problemática del cinturó,

ni si és necessari definir des de Ia perspectiva de la llengua una política de prioritats.

Peró, a banda de la llarga llista de deficiéncies en Ia gestió, de la qual hem ressaltat els aspectes més significatius, hi ha un problema més greu: la manca de sensibilitat. El Consell Executiu ha estat incapag d'incorporar al procés de normalització els sectors de I'imr39

migració, els quals no han estat mai -per al sr' Pujol- un element fonamental de la normalització lingüistica del nostre país.

I no creiem que hagi estat per mala fe, sinó per la incapacitat de connectar amb importants sectors de la societat catalana.

Ningú no ignora que e[ cinturó industrial representa, des del punt de vista de la normalització lingüistica, dificultats addicionals a les de la resta de Catalunya, la qual cosa ha d'obligar -sens dubtea un més gran esforg per part de I'Administració. Esforq que no s'ha fet.

No ha existit un pla que contempli les necessitats especifiques-del cinturó industrial.

No s'ha donat cap ajut especial als ajuntaments per facilitar - tasca normalitzadora, la seva Les poblacions del cinturó van ser les {rltimes en cobrir les - de professors de catalá, on hi ha menys professors catalanoplaces parlants (en alguns casos concentrats en un sol centre), i on es dóna un nivell més baix d'estabilitat de plantilles, sense que alguns trasllats tinguin cap justificació La campanya de sensibilització portada a terme pel Consell de la Generalitat, "LA NORMA", passa olimpicament del fenómen migratori, al qual dedica una tira' d'un total de 24' En definitiva, per als actuals rectors de la Gene¡alitat, el fenomen migratori és un problema marginal i no una realitat viva que forma part del nostre pais i que, d'una manera o altra, afecta tots els ciutadans.

ESTRUCTURA ORCANICA:

L'actual estructura de direcció de la poütica lingüistica es inadequada per a les funcions que es configuren en la llei i que ja es preveien en I'Estatut. I falla en la própia dependéncia orgánica.

En I'actualitat estA formada per una Direcció General que depén la Conselleria de Cultura, un Servei de Normalització i d'Assessode rament i un Institut de Sociolingüistica.

L'Institut és encara molt nou i el fruit del seu treball no és encara perceptible, i els dos Serveis estan més preocupats per la problemática de la garantia de drets que per la de I'expansió del coneixement, cosa que explica que la seva politica en aquest camp sigui tan deficitária.

La resta de les conselle¡ies, afectades totes d'una forma o altra .per la problemitica lingüística, va cadascuna al seu aire, amb les inevitables contradiccions, atés que no hi ha hagut fins ara elements de coordinació i la Direcció Ceneral dependent de Cultura no té les competéncies que li permetin una coordinaciÓ de la polltica del Consell.

140

LÍNIES D'ACCIÓ DE LA POLÍTICA SOCIALISTA Els socialistes hem de fer un gran esforc perqué la llengua catalana continui jugant el paper que tradicionalment ha tingut en la societat catalana, com a eina natural de comunicació i com a instrument integrador que facilita la participació dels ciutadans en la nostra convivéncia pacifica. a favor de la llengua s sectors ciutadans que men formació lingulstica. men

d'una banda, garantir

els drets de tots els ciutadans a fer servir la seva llengua,

i, de I'altra'

dir, fer-ne un instrument integrador i d'unitat dels catalans, no pas de separació. Per aixó involucrar el conjunt dels ciutadans independéncia del seu origen- en la normalització lingüistica -amb és absolutament imprescindible.

Aquesta politica implicará el máxim aprofitament dels instrués a

ments que tenim al nostre abast, especialment I'escola, I'Administra-

ció i els mitjans de comunicació, i amb una concepció que busqui més I'aprofitament real dels instruments que no la satisfacció de I'ego d'aquells que tenen una concepció estreta de la norhalització.

Els objectius de la politica socialista es concreten en les següents accions:

l. Estructura: Creació d'una Secretaria General per la Normalització Lingüistica (equivalent a la Secretaria d'Estat) que depengui orgánicament de Presidéncia o del Conseller en Cap, únic¿ forma de coordinar una polltica per tot el Consell' Preveure una doble estructura dins de la Secretaria General' per tal d'abordar tant la garantia dels d¡ets com I'extensió del coneixement, Creació de la Comissió de Normalització presidida pel Secretari General i amb representants de totes les conselleries afectades per la politica

2, güistica óialmen

Llei de Normalització Linprevistos a la Llei' i espeinistració de la Generalitat

amb els ciutadans.

3. Promoure acords amb I'Administració de Justlcia i proporcionar els mitjans que permetin que l'ús de la llengua catalana sigui

141

en aquest d,¡nbit una realitat quotidiana.

4. Potenciar I'Escola d'Administració Pirblica per tal que pugui complir els objectius de garantir I'ensenyament de la llengua catalana que la llei marca per a: i personal que depén de la Generalitat - funcionaris funcionaris i personal que depén de les Corporacions Locals - funcionaris de I'administració central, segons que es convigui. -

5. Pla d'acció i de conscienciació específica, tant a nivell de sector com de territori, per'fomentar I'r1s del catalá en les activitats mcrcantils, publicitáries, culturals, associatives, esportives, etc.

Així mateix, posar en funcionament un servei eficaq d'impuls d'aquest pla i d'assessorament als interessats en la normalització en aquests drnbits.

6. Elaboració immediata del Mapa Lingüisric de Catalunya, que permeti saber la veritat del coneixement de la llengua, aixi com I'evolució i I'eficicia de la política lingüistica.

7. Pla de conscienciació de la necessitat de la normalització que posi de manifest: situació deficitária actual - la I'enorme importAncia del procés normalitzador per al futur de Catalunya la necessitat d'incorporar els castellanoparlants al procés de

-

normalització.

8. Elaboració de les normes que regulin l'ús de la llengua en els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat, amb el criteri básic .de considera¡ aquests mitjans elements fonamentals del procés de noimaützació.

Promoure acords que permetin una més gran preséncia de la llengua catalana en els mitjans de comunicació de I'Estat, tant a les dues cadenes de TVE com a Rádio Nacional.

Pteveure I'incidéncia de Ia TV per cable i per satél'lit en el futur del procés de normalització.

9, Definició d'uns criteris de subvenció objectius i transparents, que, impedelxin I'actual manca de control, per a: * Publicacions periódiques redactades parcialment o totalment en catal¿. de rddio, - Emissores Teatre.

- Cinema.

- Llibres.

- Publicitat.

-O qualsevol altra manifestació

pública susceptible d'afavorir la normalització lingüistica.

10, Fomentar convenis de col'laboració amb les rádios munici-

t42

pals, o altres de carácter públic, que permetin una coordinació amb els mitjans de comunicació de la Generalitat de cara a una tasca comuna de normalització.

11. Posar en marxa la xa¡xa básica de centres previstos en I'article 26 de la Llei de Normalització. N'hi haurü d'haver un a cada comarca i, a banda de les funcions ja previstes el coneixe-fomentar ment, l'ús i la divulgació de la llengua-, funcionará com a centre d'assessorament

i

oficina de traduccions, destinat als ajuntaments i

al públic en general, Aquests centres s'establiran d'acord amb els ajuntaments afectats.

També s'aprofitar¿ la xarxa de biblioteques populars per a la difusió i coneixement del llibre catalá.

En l'ensenyament es tindran en compte els següents criteris: 12, Definició inequívoca d'una única xarxa escolar. A Catalunya tota I'escola és escola catalana, amb independéncia del major o menor ús que es faci d'una llengua o de altra.

13. Planificació del professorat en funció de les necessitats de cada centre o zona. Aixó implica, entre altres coses, la consideració de la Ilengua del mestre en el moment dels trasllats.

L'objectiu és cobrir la totalitat del preescolar i la primera etapa d'EGB amb mestres capacitats per ensenyar en les dues llengües, i aixó tant a les zones catalanoparlants com a les de domini del casteltá.

14, Endegar centres experimentals que recullin les innombrabJes experiéncies portades a terme i aprofundeixin en la problemitica de l'ús de la llengua com a vehicle d'ensenyament en les diferents situacions que es produeixen en el nostre país.

En aquests centres, i en aquells dels ba¡ris amb un major índex de desconeixement del catalá, s'avangatA en un any I'inici de I'escolarització.

15. Pla especial de normalització: a) Es portará a terme en totes les poblaéions que, segons el padró del 1981, tinguin més d'un 25 0/o dela població que no entengui Ia llengua catalana. b) Es demanará la col'laboració als corresponents ajuntaments, als sindicats més representatius i a aquelles institucions o organitzacions d'interés des de.la perspectiva que el pla contempli. c) L'objectiu és compensar amb una major acció les deficidncies Iingüístiques més notables d'aquestes zones. d) En els sis primers mesos es portará a terne una campanya permanent de sensibilització que expliqui la necessitat de la participació de tota Ia població de Catalunya en la normalització del catald, i que posi de manifest que la comprensió d'aquesta llengua per un cas-

tellanoparlant és relativament fácil.

e) Els centres d'FCB situats en aquesta zona tindran prioritat a

143

I'hora de cobrir el preescolar i la primera etapa d'EGB amb mestres capaqos d'ensenyar en les dues llengües.

f) Tindrá preferéncia la instal'lació de centres experimentals. g) Es potenciaran de manera suficient els cursos de catalá per a adults, tant els d'organització prdpia, els que es facin en col'laboració amb els aiuntaments, com els que es realitzin en col'laboració amb els centres públics o privats que es dediquin a I'ensenyament del catalá.

h) També s'utilitzaran, amb aquesta finalitat, els mitjans de difusió locals o comarcals, . i) En els barris de major percentatge de desconeixement es generalitzará I'ensenyament des dels tres anys. j) S'endegaran cursos especials per a funcionaris, professors i altre personal dependent de I'administració. k) Es promouran acords amb les empreses, sobretot amb les més grans, per portar a terme activitats relacionades amb la campanya,

l) A les localitats de més de 25.000 habitants i en els barris de més població, es crearan o subvencionaran,'d'acord amb els 4iunta' ments, cent¡es que entre altres possibles activitats prornocionin el coneixement de la llengua catalana, m) Es crearan programes d'alfabetització d'adults' 16. Enllestir eI procés de normalització de I'a¡anés'

144

LINGÜÍSTICA A CATALUNYA

tutlt

El calrli, llengua prdpla de Crlalunyr.

La llengua catalana, €lement fonamental de la formació

de Ca-

talunya, n'ha estat sempre la lleñgua prdpia, com a eina natural de comunicació i com a expressió i simbol d'una unitat cultural amb profundes arrels históriques. A més, ha estat el testimoni de Ia fidelitat del poble catal¿ envers la seva terra ila seva cultura específica, Finalment, ha servit molt sovint d'instrument integrador, facilitant la més absoluta participació dels ciutadans de Catalunya en la nostra convivéncia pacifica, amb total independéncia de llur origen geogr¿-

fic.

Situació precüria actu¡l.

Forjada en el seu territori i compartida després amb altres terres, amb les quals forma una comunitat lingüistica que ha aportat al llarg dels s€gles una valuosa contribució a la cultura, la llengua catalana es troba des de fa anyl en una situació precária, caracteritzada principalment per I'escassa preséncia que té en els dmbits d'ús oficial, de I'ensenyament i dels mitjans de comunicació social.

C¡uses de Ia precarietat.

Entre les causes i els condicionants d'aquesta situació, hom en pot enumerar uns quants de decisius. En primer lloc, hi ha la pérdua de I'oficialitat del catalA fa dos segles i mig, arran dels decrets de

147

gües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats áutónomes d'acord amb llurs Estatuts", i afluma que "la riquesa de les diferents modalitats üngüistiques d'Espanya és un patrimoni cultural que ha d'ésser objecte d'un respecte i una protecció especials"'

Est¡

I'article 3 de I'Estatut d'Autonomia diu: ia de CatalunYa és el catalA' és I'oficial de Catalunya, aixl com també espanYol..

ús normal i oficial d'ambdós ries per tal d'assegurar llur copermetin d'arribar a llur igualquant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya' tat plena '"+, fa parla aranesa ser¿ objecte d'ansenyanient i d'especial respecte

i

protecció.

Llengus própia

i

"

llengües oficialc.

148

rantir la igualtat plena de totes dues. També corresponen a la Generalitat la competéncia exclusiva en matéria de cultura en general (art, 9,4) i la competéncia plena sobre I'ensenyament (art, 15). La normalització lingüística a Catalunya, doncs, queda, no sols definida, sinó encomanada a una acció de la Generalitat que posi tot I'impuls polltic a prendre les mesures i crear les condicions que garanteixin aquesta normalització. [¡ normalltz¡ció, un dret I un deure.

El restabliment del catalá en el lloc que li correspon com a llengua própia de Catalunya es un dret i un deure irrenunciables del poble catalá, que han d'ésser respectats i protegits. I en aquest sentit cal estendre el seu coneixement, en el si de la societat catalana, a tots els seus ciutadans, qualsevol que sigui la llengua que parlin habitualment, dins d'una concepció global en qué tots els ciutadans acceptin l'ús d'una llengua i I'altra, les arribin a conéixer i assumeixin la recuperació de la llengua catalana com un dels factors fonamentals de la reconstrucció de Catalunya.

Superació de la desigualfat.

Per aixó aquesta Llei es proposa de superar l'actual desigualtat lingülstica impulsant la normalització de l'ús de la llengua catalana en tot el territori de Catalunya. En aquest sentit la present Llei garanteix l'ús oficial d'ambdues llengües per tal d'assegurar a tots els ciutadans la participació en Ia vida pública, posa com a objectiu de I'ensenyament el coneixement de totes dues llengües, les equilibra en els mitjans de comunicació social, eradica qualsevol disc¡iminació per motius lingüístics i especifica les vies d'impuls institucional en la normalització lingüistica a Catalunya.

L'¡r¡nés.

Finalment, la Llei tracta també del cas especific del territori de la Vaü d'Aran, en el qual a traves dels segles s'ha conservat i enc¿ra es parla una llengua particular, que requereix un procés propi de normalitz¿ció. Aixó és reconegut, en efecte, per I'article 3.4 de l'Estatut de Catalunya. En conseqü¿ncia, en compliment del precepte esmentat, la present Llei conté un titol en qué es concreten les mesu¡es de normalització lingüistica aplicables a la Vall d'Aran.

Titol Preliminar Article I Olijecfiur de la llei.

I. La present Llei té per objecte el desenvolupament de I'article 3 de I'Estatut d'Autonomia de Catalunya per tal de dur a terme la normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els ámbits i de garantir l'ús normal i oficial del catal¿ i del castellá, 149

2. Atesa la situació lingüistica de Catalunya, són, doncs, objectius d'aquesta Llei: a) Emparar i fomentar l'ús del catalá per tots els ciutadans. b) Donar efectivitat a l'ús oficial del catalá. c) Normalitzar l'ús del catalá en tots els mitjans de comunicació social.

d) Assegurar I'extensió del coneixement del catalá' Article 2 Dret s l¡ llengua prdpia de Catalunya.

1. El catalá és la llengua própia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conéixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: adreqar-se en catalá, de paraula i siales empreses per escrit, a I'Admini lsevol reunió; deprivades; públiques i orals, politiques i I catalá en senvolupar sindicals, i rebre I'ensenyament en catalá.

Igualtrt Juridica.

2. Les manifestacions de pensament o de voluntat i els actes orals o escrits, públics o privats, no poden donar lloc a Catalunya a

géncia.

No-discrimin¡ció.

3, En cap cas ningir no pot ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.

Article 3 Persones iuridiques.

Les persones jurídiques han de respectar també, en

llur activitat

a Catalunya, alld que estableix I'article anterior' AiliCIC 4 Protecció judicial. . 1. Els ciutadans poden adreqar-se als jutjats

i als tribunals per a judicial del dret a emprar llur llengua. obtenir la protecció .F¡cultats d'actuacló del Consell Executiu.

2, Sens perjudici del dret dels afectats a fer'ho directament, el Consell Executiu de la Generalitat está legitimat, amb tota la capacitat juídica necessária, per a actuar d'ofici o a instáncia de qualsevol 150

persona, juntament amb els afectats o separadament, exercitant les accions polltiques, administratives o judicials necessáries per a fer efectius els drets dels ciutadans reconeguts en I'article 3 de I'Estatut i en la present LLei.

Títol I De l'ús oficial

Article 5 Llengua própia de I'Administració. l. El catalá, com a llengua própia de Catalunya, ho és rambé de la Generalita¿ i de I'Administració te¡ritorial catalana, de I'Administració local i de les altres corporacions públiques dependents de la

Generalitat.

Ús preceptiu de les llengües.

2. El catalá iel castellá, com a llengües oficials a Catalunya, hi han d'ésser emprats preceptivament per I'Administració en la forma determinada per la llei,

Article 6 Doble edició de les lleis ¡ text auténtic. l. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya s'han de publicar en edicions simultánies, en llengua catalana i en llengua castellana, en el Diari Oficial de la Generalitat. El parlament n'ha de fer la versió oficial castellana. En cas d'interpretació dubtosa, el text catalá será I'auténtic. Quant a la seva publicació en el Boletín OJiciat del Estado, hom s'ha d'atenir al que disposa la no¡ma legal corresponent,

Doble edlció d'¡lfres aextos oficials.

2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, quan s'escaigui, de les disposicions normatives i les resolucions oficials de I'Administració pública de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya s'ha de fer en edicions simultánies, en catale i en castellá, V¡lidesa oficial dels documents.

3. Pel que fa a la llengua, la documentació derivada de les ac-

tuacions administratives, els avisos, els impresos i els formularis de les entitats damunt esmenfades redactats en catalá tenen vaüdesa oficial.

Article

7

Yalidesa de les actuacions. |. Pel que fa a la llengua, a Catalunya són válides i eficaces totes les actuacions administratives fetes en catalá.

151

disPosicions re-

activitats admi-

i com ...

loc¡ls'

locals ho han de fer en l'ámbit de la seva els principis

i les normes recollits eII agues-

ta Llei.

Article 8 Opció d'idioma en les rel¡cions rmb I'Adninistrscló.

l.

En l'árnbít territorial de Catalunya qualsevol ciutadá té dret la Generalitat, amb I'Administració civil de I'Estat, amb I'Administració local i amb les altres entitats públiques en la llengua oficial que escollird.

Expedients a instincia de Part.

2. F,nels expedients iniciats a instáncia de part, si hi haüa altres interessats i aixi ho sol'licitaven, I'Administració els ha de lliurar' en I'idioma demanat, testimonianqa d'alld que els afecta' Expeücnfs d' , qualsevol que sigui la llen3. En els ció ha de lliurar, en I'idioma gua oficial qu iances que els interessats reiol.licitat, els a relacionar-se amb

quereixin.

Article 9 ciutadans Foden utilitstícia la llengua oficial de traducció.

Vaüdes¡ delS escrits i ¡ctuaclons.

2. Pel que fa a la llengua, els escrits i els documents presentats en catalá davant els tribunáb i els jutjats radicats a Catalunya, aixÍ com les actuacions judicials fetes en catalá a Catalunya, són plenament válids i eficaqos.

Article 10 Opcló de llengua en els documents públics.

152

bücs han d'expedir en castellá o en catalá, segons que ho sol'licitarA I'interessat, les cópies o les test¡moniances i de traduir, quan calgui, les respectives matrius i documents sota llur responsabilitat.

Article

I

I

Inscrlpció en els rcglstrcs phbllcs.

Certific¡cions.

En tots els registres públics dependents de la Generalitat els assentaments s'han de fe¡ en Ia llengua oficial en qué és redactat el document o es fa la manifestació. Si el document és bilingüe, s'inscriurA en la llengua que indicard qui el presenta al registre. Totes les certificacions que expedi¡an els funcionaris dels registres es fa¡an en catali o en castellA, d'aco¡d amb la llengua emprada en la petició.

Article

12

Toponlmla oflclrl.

l.

Els topónims de Catalunya, excepte els de la Vall d'Aran, te-

nen com a única forma oficial la catalana.

Detcmi¡sció dels topónims.

2. D'acord amb els procediments legals establerts, correspon al Consell Executiu de la Generalitat la determinació dels noms oficials dels territoris, dels nuclis de població, de les vies de comunicació in-

terurbanes dependents de la Generalitat i dels toponlmics de Catalunya. El nom de les vies urbanes ha d'ésser determinat per I'ajuntament coffesponent, Rctolsció pública.

3. Aquestes denominacions són les legals a tots els efectes dins del territori catalá i la retolació s'hi ha d'acordar, El Consell Executiu de la Generalitat ha de reglamenta¡ la normalització de la retolació pública, respectant en tots els casos les normes internacionals que

I'Estat ha fet

seves.

Article Ii Rel¡cló dlrecta amb el phbllc en c¡tali.

Les empreses de cardcter púbüc han de posar els mitjans per tal de garantir que els empleats que tenen relació di¡ecta amb el públic posseeixin el coneixernent del c¿talá necessari per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat,

r53

Tltol II De l'ensenYament

Article 14 Llengur própia de I'ensenyoment.

l.

El catalá, com a llengua prdpia de Catalunya, ho es també de I'ensenyflment en tots els nivells educatius.

Drei ¡ h llengua habitual.

2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el catalü o el castellá. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercirJo en nom de llurs fills instant que s'apliqui, Ensenyrmert obügatori del c¡t¡lA I el cssfellÓ.

3, La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatüriament. a tots els nivells i els graus de I'ensenyament no universitari,

Dominl de

ls

dues llengüce. els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar I'ersenyament, han de poder utilitzar norrralment i correctamenl el catalá i el castellá al final dels estudis bdtsics.

4. Tots

No separació d'slumnes. Ús progressiu del cat¡li.

5. L'Adminisfiació ha de prendre les mesu¡es convenients perqué: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la Ilengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.

Article

15

CeÍific¡t

de grau.

Excepcions.

Hom no pot expedir el certificat de grau de I'ensenyament general básic a cap alumne que, havent comenqat aquest ensenyament després de publicada la present Llei, no acrediti en acabar-lo que té un coneixement suficient del catalá i del castellA' Tanmateix, I'acreditament del coneixement del catalá pot no ésser exigit en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'aprend ment'o una part d'aquest, o que han cursat básic fora del territori de Catalunya, en les Consell Executiu establirá per reglament.

154

Ailicle

16

Opció de llengue a I'ensenyrment supcrlor.

l. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.

Mesu¡es per ¡ rssegurrr lr conprensió del c¡tali.

2. Les universitats catalanes han d'oferir cursos i altres mitjans adients per a assegurar la comprensió de la llengua catalana als alumnes i als professors que no I'entenen.

Article 17 Form¡dó perm¡nent d'adults.

l.

En la programació de cu¡sos de for¡nació permancnt d'adults i del castellá.

és preceptiu I'ensenyament del catalá

Ensenyarnenls especialltzrts.

2. En els cr[sos d'ensenyaments especialitzats en qué s'ensenya llengua és preceptiu I'ensenyament de les dues llengües oficials.

Cursos ¡ddlcion¡ls dc cat¡li.

3. En

els centres d'ensenyaments especialitzats dependents de la

Generalitat en qué no s'ensenya llengua s'han d'oferir cursos de llengua catalana als alumnes que en tinguin un coneixement insuficient.

Article 18 Co¡elxencnts llngiiísllcs dels professors. l. D'acord amb les exigéncies de llur tasca docent, els professors han de conéixer les dues llengües oficials.

Form¡cló del professoral.

2. Els plans d'estudis per als cursos i els centres de formació del professorat han d'ésser elaborats de manera que els alumnes assoleixin la plena c4pacitació en llengua catalana i en llengua castellana, d'acord amb les exigéncies de cada especialitat docent.

Article

19

¡l professorrt.

La llei reguladora de I'accés aI professorat ha d'establir els mecanismes i les condicions necessAries per a donar compliment a I'articlg anterior.

Accés

Article 20

El c¡t¡lü en l¡ üd¡ dels centres.

Els centres dlensenyament han de fer de la llengua catalana vehicle d'expressió normal, tant en les activitats internes, incloent-hi les de c¿r¿cter administratiu, com en les de projecció externa.

155

Titol III Dels mitidns de comunicsció

Article 21 Mi(ians propis de I¡ Gener¡lifat.

I . La Generalitat ha de promoure la llengua i la cultu¡a catalanes en els mitjans de comunicació propis a qué fa referéncia I'article ló.3 de I'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La llengua normalment emprada hi ha d'esser la catalana.

MltJrns de compcténcia o gesfó de l¡ Gcneralitat.

2. El Consell Executiu de la Generalitat ha de reglamentar la normalització de l'{rs de la llengua en els mitjans de comunicació social sotmesos a la competéncia o gestió de la Generalitat, amb I'objectiu d''assegurar la comprensió i millorar el coneixoment de la llengua catalana tenint en compte la situació lingüística de l'área de difusió de cada mitjá en concret.

Article 22 Subvencions a publicocions perlddiqucs.

'

.' l. En el marc del que estableix I'article 16.2 de I'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat podrá subvencionar les publicacions periódiques redactades totalment o parcialment en cataIá mentre subsistiran les condicions desfavorables que n'afecten la producció i la difusió. Aquesta subvenció seri atorgada sensé discriminació i dins les previsions ptessupostáries.

Emisso¡es.

2. La Generalitat ha d'impulsar la nor¡nalització del catalá

en

les emissores, les quals pot subvencionar sota el corresponent control parlamentari i amb la deguda previsió pressupostAría.

Article 23

Tettre, clnemr i espectacles.

'L La Generalitat ha d'estimular i fomentar amb mesures ade.quades el teatre, la producció de cinema en catal¿, el doblatge i la subtitulació en catalá de pel'llcules no catalanes, els espectacles i qualsevol alÍa manifestació cultural pública en llengua catalana.

Llibres,

2. La Generalitat ha de contribuir al foment del llibre en catal¿ amb mesures que en potenciln la producció editorial i la difusió' Criterls obJectius.

3. Totes--les mesures que s'adoptaran per a fomentar aquests mitjans i altres que es puguin considerar s'hauran d'aplicar amb cri' teris objectius, sénse discriminacions i dins les previsions p¡essupostá¡ies.

156

Tftol IV De I'impuls institucional

Article 24 Enscnyament del

c¡t¡li ¡ls

funcionsrls.

t. El Consell Executiu de la Generaütat, a través

de I'Escola d'Administració Pl¡blica, ha de garantir I'ensenyament del catal¿ a tots els funcionaris i al personal al servei de I'Administració de la Generalitat i de les corporacions locals de Catalunya.

Possible concel ¡mb I'Admi¡islr¡ció ccnfr¡|.

2. També pot ocupar-se de I'ensenyament de la llengua catalana als funcionaris dependents de I'Administració central, en els terrnes convinguts amb aquesta.

Requlslt de dominar les dues llengües.

3. El ple domini de les dues llengües oficials es condició neces' sá¡ia per a obtenir el certificat final d'estudis de I'Escola d'Administració Pública de la Generalitat.

Article 25 Foment de l'ús públic del cslali.

l. El Consell Executiu de la Generalitat ha de fomentar la normalització de l'Í¡s del catalá en les activitats mercantils, pubücitáries, culturals, associatives, €sportives i de qualsevol altra mena.

Esúmuls des de les corporacions locals.

2. Aixt mateix ho han de fer, en I'dmbit corresponent, les corporacions locals, les quals poden atorgar reduccions o exempcions d'obligacions fiscals per als actes relacionats amb la normalització de I'f¡s de la llengua catalana.

Article 26 C€ntres lmpulsors de

l¡

norm¡litz¡ció.

Allá on aixl ho exigeixi la'situació sociolingüistica, el Consell Executiu, d'acord amb les corporacions locals afectades, ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, I'us i la divulgació de la llengua catalana.

Article 27 de consclenchció popular. l. El Consell Executiu ha d'establir un pla perqué Ia població prengui consciéncia davant la normalització de I'ús lingüístic a Catalunya consegüent a la ügéncia d'aquesta Llei.

Pl¡

Mrpn sociollngülstlc I plrnlflcacló.

2. El Consell Executiu ha d'ordenar I'elaboració d'un mapa so' 157

cioüngiiistic de Catalunya, que será revisat periddicament, pet tal d'adequar a la realitat la seva acció reguladora i executiva de politica lingülstica i, alhora, de valorar la incidéncia de la planificació en el progressiu coneixement de la llengua catalana.

Titol V De la normalització de I'ús de I'aranés Article 28 La llengua de l¡ Y¡ll tl'Aran, ' 1. L'aranés és la llengua própia de la Vall d'Aran, EIs aranesos tenen el dret de conéixer-lo i d'expressar-s'hi en les relacions i els actes públics dins aquest territori, Foment de la horrn¡litz¡ció.

2. La Generalitat, juntament amb les institucions araneses, ha de prendre les mesures necessáries per a garantir el coneixement i l'ús normal de I'aranés a la Vall d'Aran i per a impulsar-ne la normalitzact6.

Topónims ofici¡ls.

3, Els topónims de la Vall d'Aran tenen com a forma oficial I'a¡anesa.

4. El Consell Executiu ha de proporcionar els mitjans que gai I'ús de I'aranés als centres escolars de la

ranteixin' I'ensenyament

Vall d'A¡an.

Mi(ians de comunic¡cló.

5. El Consell Executiu ha de prendre les mesures necessáries perqué l'aranés sigui emprat en els mitjans de comunicació social a la VaIl d'Aran.

Reglamenlació.

6. Qualsevol reglamentació sobre ús lingüistic consegüent a ei compte l'ús de I'aranés a la Vall d'Aran.

aquesta Llei ha de tenir

Acords per

Disposició addicional

¡ l¡ normólitz¡cló

en imbifs no dependents de la Gener¡-

litat.

La Generalitat ha de promoure, d'acord amb els órgans competents, la normalització de I'i¡s del catal¿ en I'Administració periférica de I'Estat, en l'Administració de Justicia, en els registres, en les em-

preses públique i en qualsevol. altre Ambit administratiu no dependent de la Generalilat, Pel que fa a I'Administració de Jwtícia, s'ha de promoure aixi mateix I'eslabliment de les normes adequades en mat¿ria lingülstica en els processos que es resolen fora de Catalunya.

158

Disposicions transitóries

Terminis d'adaptació en I'lmbit administratiu.

Primera.

- En alló que afecta l'ús del catalá per I'Administració, el periode d'adaptació dels serveis i els organismes al que estableix aquesta Llei no pot excedir dos anys en el cas de la Ceneralitat, de I'Administració local i d'altres entitats públiques dependents de la Generalitat. Quant a l'Administració de I'Estat a Catalunya, la Generalitat ha de promoure acords amb els drgans competents per a fixar periodes d'adaptació simila¡s.

Terminls per a I'rdaptació de rütols.

Segona, - l. Tots els rétols indicadors a qué fa referéncia I'article 12 i que no són escrits en catali o ho són incorrectament han d'ésser escrits correctament en catalá en el termini mdxim de dos anys. Aixó no obstant, en el cas de la toponimia urbana, al costat dels nous indicadors escrits en catalá, es poden conservar els indicadors antics si aquests tenen una llarga tradició o un disseny artlstic.

Comunic¡ció dels terminfu de complimenl.

2. Les corporacions i les entitats afectades per aquesta disposició transitória han d'informar I'organisme corresponent de la Generalitat dels terminis del seu compliment i d'atendre les instruccions que en rebin.

Ensenyament del c¡t¡lü ¡ls centres de formació de professoral.

Tercera.

l.

A fi

que els professors coneguin les dues llengües

oficials a Catalunya mentre els centres de formació de professorat no hauran elaborat llurs plans d'estudi, el Consell Exeiutiu posarA els mitjans necessaris per a assegurar el coneixement suficient de la llen' gua catalana a tots els alumnes que hi cursin estudis.

Cursos de cepacitació per ¡lB enseny¡nts.

2. A partir de I'entrada en vigor d'aquesta Llei el Consell Executiu de la Generalitat organitzará els cursos corresponents per als docents en actiu en tots els nivells per tal d'assegurar llur capacitació en llengua catalana.

Programoció de TV

i

RAdio.

Quarta. - Mentre la Ceneralitat no disposari dels mitjans de comunicació propis a qué es refereix I'article 21, el Consell Executiu prendrá les mesures necessáries, incloent-hi, si s'escau, un régim de protecció especlfica dins les previsions pressupost¿ries, per a garantir I'exisiéncia almenys d'una programació de televisió i d'un centre emissor de radiodifusió que cobreixin tot el territori de Catalunya i que s'expressin normalment en catal¿.

Conoignaclons pressupostiries.

Cinquena.

- Fiirs que no s'hauran assolit els objectius indicats en I'article l, en els pressupostos pfiblics de la Generalitat es faran

t59

les consignacions suficients per a dur a terme les actuacions

i les fun-

cions derivades de I'execució d'aquesta Llei.

Disposicions . finals

Aplic¡ció i desplegament.

Primera. el Consell Executiu de Ia Generalitat - S'autoritza perqué faci l'aplicació i el desplegament reglamentari d'aquesta Llei.

Entrada en úgor.

Segona.

Aquesta Llei entrard en ügor I'endemá d'haver-se publicat en el-Diari Oftcial de Ia Generalitat.

Barcelona, l8 d'abril de 1983

160

INDEX

vii

PRÓLEG

QUATRE DOCUMENTS Bases per a una política lingüística A propdsit del "Manifiesto" ...............

Per una camparya de normalització lingüística La llengua no ens dividirA: som i serem un sol poble......

I 5

9

l5

ELS AJUNTAMENTS: PIONERS DE LA NORMALIT-

zAcró

l9 2l

Municipi i normalització lingüistica Girona: 1980 ....,...,....

L'Hospitalet de Llobregat: 1983 .......,.....

)1 31

ESTATUT I LLEI DE LA LLENCUA Immigració, llengua i Estatut .,...,..., Principis respecte a la üengua a Catalunya El projecte socialista de llei de la llengua El llarg i tortuós camí de la llei de la llengua

4l 43

47 53 59

Segregadors impenitents

63

LLENGUA I ESCOLA

67 69

La llengua dels nens que van a I'escola Proposició socialista "no de llei" sobre el tractament de la llengua en I'ensenyament no universitari ...,....,...

Una escola o dues escoles?

Será un paisatge o será un país? , , . . , . . . . , . . . . , . . . . . . . . . . : . . . . . .

79

Lengua y enseñanza

83

ESPANYA Bases para una política lingüistica de ámbito español .....

Catorce puntos en favor de un "no"

EUROPA

73 77

87

89 99

IOI

InformealConselld'ü;;;;::::::::::::::::::::::::::

Resolució del Consell d'Europa Discu¡s al Consell d'Europa ..,..,.......,..

Pel catali al Rosselló i les altres llengües de Franga

ll5 ll7

........ l2l

PROGRAMA DE GOVERN I9E4: POLÍTICA LINCÜÍS-

TICA ...,...,..

AÑNEX: LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A

CATALUTIYA

133

145

I6I