Memòria TFG - OH!!! QUIN DESORDRE el llibre infantil amb il·lustracions 3D

LA IL·∙LUSTRACIÓ DE GRÀFICS 3D aplicada al llibre infantil

Projecte: La il·lustració de gràfics 3D aplicada al llibre infantil Oh!!! Quin desordre Alumna: Mireia Teixidor Rodríguez Tutor: Marc Plana Botey Treball Final de Grau - Setembre 2015 Escola Universitària ERAM - Universitat de Girona

2

MEMÒRIA TREBALL FINAL DE GRAU

LA IL·∙LUSTRACIÓ DE GRÀFICS 3D aplicada al llibre infantil

www.ohquindesodre.com Alumna: Mireia Teixidor Rodríguez Tutor: Marc Plana Botey Treball Final de Grau - Setembre 2015 Escola Universitària ERAM - Universitat de Girona

3

SUMARI ABSTRACT

7

PARAULES CLAU

7

OBJECTIUS

8

METODOLOGIA

8

FASE I: IDEA I ELECCIÓ DEL TEMA

9

INTRODUCCIÓ

10

1. EL PÚBLIC INFANTIL

11

1.1 DEFINICIÓ DEL NEN/A

11

1.2 LA LECTURA INFANTIL

11

1.3 LA PERCEPCIÓ DEL NEN

13

1.4 LA IMAGINACIÓ O FANTASIA

16

2. EL LLIBRE INFANTIL

18

2.1 DEFINICIÓ

19

2.2 MARC CONCEPTUAL DEL LLIBRE INFANTIL

19

2.2.1 L'origen

19

2.2.2 La producció

19

2.2.3 L'evolució

19

2.2.4 Panorama actual

20

2.3 LES FASES DE PRODUCCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL

20

2.4 ELEMENTS DE DISSENY

23

2.5 LA NARRACIÓ INFANTIL

28

2.6 LA IL·LUSTRACIÓ

33

2.6.1 La il·lustració infantil

33

2.6.2 La imatge-il·lustració

34

2.6.3 Tècniques

35

2.6.4 Elements de la il·lustració

36

4

2.6.5 Creació de personatges

41

2.6.6 Creació d'escenaris

42

2.6.7 La comunicació visual

42

2.6.8 L'artista-il·lustrador

43

2.7 L'EDITORIAL

44

2.7.1 El sector editorial

44

2.7.2 L'editorial infantil i juvenil

45

2.7.3 El mercat de la literatura infantil

46

2.7.4 El producte en funció de l'edat del nen

47

3. GRÀFICS 3D

48

3.1 PRE-PRODUCCIÓ

49

3.2 PRODUCCIÓ: CREACIÓ DE GRÀFICS 3D

49

3.3 POSTPRODUCCIÓ

50

3.4 L'ARTISTA 3D

50

CONCLUSIONS FASE II: PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ INTRODUCCIÓ

51 52 52

1. EL LLIBRE INFANTIL

54

2. EL PÚBLIC INFANTIL

54

3. LA NARRACIÓ

54

3.1 IDEA DEL RELAT

54

3.1.1 Sinopsi

54

3.1.2 Desenvolupament sinopsi en accions

55

3.2 GUIÓ

55

3.2.1 Anàlisi de la narració

57

3.2.2 L’espai

58

3.2.3 Els personatges

59

3.3 EL TÍTOL

61

5

4. LES IL·LUSTRACIONS

61

4.1 ESBOSSOS

61

4.2 LA MAQUETA

66

4.3 IL·LUSTRACIONS REFERENTS D’ESTIL 3D

67

4.4 MODELATGE

68

4.5 IL·LUMINACIÓ, COLOR I TEXTURITZACIÓ

77

4.6 COMPOSICIÓ

86

4.7 ANIMACIÓ

87

4.8 RENDERITZACIÓ

90

4.9 EDICIÓ DE LES IL·LUSTRACIONS

91

4.10 RECURSOS TÈCNICS

91

5. MAQUETACIÓ I EDICIÓ

91

5.1 FORMAT

91

5.2 TIPOGRAFIA

91

5.3 COBERTES

92

5.4 DISSENY DE PÀGINES INTERIORS

93

5.5 IMPRESSIÓ

93

6. WEB

94

6.1 XARXES SOCIALS

94

7. PLA DE TREBALL

95

8. PRESSUPOST

96

FASE III: AUTOAVALUACIÓ, MILLORA I PROESPECTIVA

97

1. AVALUACIÓ

98

2. MILLORA

99

3. PROESPECTIVA AGRAÏMENTS BIBLIOGRAFIA

100 101 102

6

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

ABSTRACT La raó principal d'aquest projecte és realitzar un llibre infantil amb il·∙lustracions 3D. A partir de l'estudi de la il·∙lustració en la literatura infantil s'explorà la tècnica d'il·∙lustracions amb gràfics 3D com a forma d'expressió artística per elaborar un llibre dirigit a l'infant. Així doncs, la recerca de la investigació es centra en el nen com a públic objectiu, l'anàlisi del llibre infantil, la il·∙lustració infantil, els professionals que treballen en el sector i finalment la creació de gràfics tridimensionals.

El motivo principal de este proyecto es realizar un libro infantil con ilustraciones 3D. A partir del estudio de la ilustración en la literatura infantil se explorará la técnica de ilustración con gráficos 3D cómo forma de expresión artística para elaborar un libro dirigido al niño. Así pues, la recerca de la investigación se centra en el niño como público objetivo, el análisis del libro infantil, la ilustración infantil, los profesionales que trabajen en el sector y finalmente la creación de gráficos tridimensionales.

The main reason of this project is to make a children's book based on 3D computer graphics illustrations. Parting from the study of illustration on children's literature, 3D computer generated graphics technique is explored as an artistic expression to make a child's targeted book. The research will be centered on the child as the target, analysis of children's literature, children's illustration, the professionals who work on the trade and finally the creation of the 3D computer graphics.

PARAULES CLAU

Llibre infantil, Il·∙lustració, Gràfics 3D, Infant, Comunicació Visual.

7

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

OBJECTIUS

Objectius generals:

-­‐ Produir un llibre infantil i mostrar el desenvolupament creatiu del producte.

-­‐ Proposar un estil d'il·∙lustració amb gràfics 3D adient al públic a partir de l'anàlisi d'obres existents en el mercat.

Objectius específics:

-­‐ Obtenir una base teòrica de coneixements relacionats amb el camp de la literatura infantil, la il·∙lustració i el públic infantil.

-­‐ Millorar els fonaments pràctics i aprofundir en l'aprenentatge del sector del 3D. -­‐ Verificar si la hipòtesi inicial: La il·∙lustració infantil orientada a la literatura infantil, admet un espai a la tècnica de gràfics 3D. -­‐ Justificar l'elaboració de les il·∙lustracions encarades al públic infantil i mostrar l'evolució de les diferents etapes creatives.

-­‐ Aconseguir expressar un llenguatge propi que permeti la comunicació amb el lector.

-­‐ Realitzar una obra on el llenguatge visual i escrit s'unifiquin.

-­‐ Generar un producte: creació d'un llibre infantil, juntament amb una plataforma web on es mostra el procés de transformació de l'obra.

METODOLOGIA

Per a contestar la hipòtesi inicial plantejada, aquest projecte realitza un estudi teòric del llibre infantil, el llenguatge i el públic. Principalment la recerca gira entorn de la investigació de l'infant com a consumidor de llibre, el sector del llibre infantil, la il·∙lustració, la comunicació d'autor-­‐lector i el llenguatge textual i visual. Es cerquen i s’analitzen exemples d'elements que formen el producte editorial infantil, els quals es compararen i contrasten la informació, per obtenir els coneixements necessaris per a elaborar una part pràctica on es genera una obra dedicada al públic infantil, amb gràfics 3D com il·∙lustracions.

Es crearà un guió adequat al públic i es deixa un període temporal per la fase creativa on s'elabora la il·∙lustració. A partir del desenvolupament del procés creatiu es defineix el disseny final dels personatges i escenaris. Els darrers esbossos s'adapten a la tècnica de gràfics 3D i s'elaboren les composicions. A la vegada, es van també desenvolupant maquetes per comprovar el correcte funcionament de totes les parts que van formant el llibre.

Finalment, es confeccionen maquetes prèvies, per revisar que tots els elements de disseny estiguin ben equilibrats i es procedeix a l'edició del llibre. Un cop el producte està acabat, s'elabora la web que actua com a complement del llibre, on és visible part del contingut del procés creatiu.

8

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

FASE I: IDEA I ELECCIÓ DEL TEMA

9

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

INTRODUCCIÓ

El sentit de la vista és una de les capacitats perceptives més desenvolupades de l'ésser humà.

L'home és capaç de percebre el món que l'envolta mitjançant la visió, la percepció d'estímuls visuals envia al cervell informació important per existir al seu entorn. Aquesta informació no només pot ser bàsica com el color, la forma, la distància, posició, volum i moviment dels objectes sinó que pot ser informació molt més complexa: relacionada amb els nostres instints com el sexual que reaccionen a certs al·∙licients visuals en contemplar una escena eròtica, veure badallar una persona pot provocar un badall, mirar una persona que posa cara còmica pot fer riure, etc. És per això que de forma natural en la prehistòria l'individu es serveix d'aquest sentit per transmetre els primers missatges en forma de pintures rupestres iniciant així l'exploració del llenguatge visual, pintant formes d'animals i escenes del seu àmbit sobre la roca. Des d'aquest moment han anat evolucionant les eines i tècniques d'expressió i comunicació visual.

La societat actual és consumidora i emissora de missatges visuals. Es viu, una era marcada pels avenços tecnològics i la comunicació, que es manifesten amb informació gràfica, representada en diferents suports i mitjans. Dins de la cultura de la imatge, la il·∙lustració mereix especial atenció. Influenciada pels reiterats canvis evolutius a nivell socials, polítics i culturals, aquest camp és una gran revolució artística. Dins del mercat, un dels sectors on la il·∙lustració més encaixa és la literatura, concretament l'encarada al públic infantil o juvenil.

Precisament, aquest treball pretén apropar-­‐se a la investigació del llibre infantil. La generalització de la lectura infantil i juvenil, l'especialització d'algunes editorials i l'aparició d'autors que generen obres de qualitat han provocat que aquest tipus de literatura es trobi en un moment de màxima expansió. Si ens fixem en l'oferta comercial, ens adonarem que existeix una àmplia varietat editorial dedicada al sector infantil, amb diversitat de productes amb contingut diferent respecte a tècniques il·∙lustratives, estils, temes tractats, enfocament, formats, etc. amb oferta nacional o intencional. De fet, Espanya compta amb un aparador d'autors i il·∙lustradors que situen la literatura infantil al primer graó al rang internacional.

El món digital dins del panorama de la il·∙lustració ha ocasionat una revolució en l'art. La velocitat dels avenços tecnològics han permès a l'artista explorar nous escenaris, canvien les eines i el llenguatge. Actualment els artistes utilitzen tècniques digitals, analògiques i ambdues. Amb la digitalització apareix també la creació dels gràfics 3D, una eina que molts dissenyadors admiren per les possibilitats artístiques que pot resultar l'obra i per la demanda que hi ha en el mercat, per exemple: anuncis publicitaris, series o cinema. Aquesta tècnica desafortunadament quasi no s'utilitza per il·∙lustrar llibres. Per tant, el motiu d'aquest projecte rau entorn la pregunta: la il·∙lustració infantil orientada a la literatura infantil, admet un espai a la tècnica de gràfics 3D?

Per a donar una resposta a la hipòtesi, la recerca se centra primer en l'estudi del públic infantil per conèixer com és i saber quines necessitats i desitjos té en relació al llibre. Segon, conèixer com és el llibre infantil i cercar exemples del mercat que puguin actuar com a referents. I finalment elaborar la meva pròpia obra infantil amb il·∙lustracions 3D a partir de l'aprenentatge adquirit en la investigació.

10

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

1. EL PÚBLIC INFANTIL

1.1 DEFINICIÓ DEL NEN/A

nen/nena1 m. i f. [LC] Persona que està en els primers anys de la vida.

El nen o nena és un ésser que es troba a una etapa recent dins de la vida, per tant és molt diferent que l'adult, no només físicament sinó que també ho és la personalitat que adopta un vers l'altra. En l’etapa de la infantesa passa de ser un bebè, a nen i adolescent. Aquest desenvolupament implica molt d'aprenentatge influenciat per la societat, la cultura o inclús per si mateix, que l'acabarà construint en adult.

Per naturalesa el nen és molt expressiu, curiós, espontani, imaginatiu i li interessa sempre conèixer allò que li és desconegut. És per això, que ja des de ben petit mostra atracció per aprendre coses sobre el que l'envolta com per exemple: habilitats de l'home, parts del cos, emocions, costums o hàbitats, diferències entre sexes, la societat, cultures, els amics, la família, també pren atenció en saber més sobre natura, els animals, la geografia, etc. Per altra banda, no només es fixa en el que és existent del món real, sinó que és fantasiós i creatiu, li encanta imaginar-­‐se noves criatures o éssers místics.

Els psicòlegs analitzen les ments dels nens a partir dels dibuixos que realitzen. La informació que extreuen és útil pels artistes per entendre com s'han de comunicar amb aquest públic.

Conclusions extretes de l'anàlisi de psicòlegs confirmen que les obres realitzades per nens són molt creatives i a més estan influenciades per ells mateixos i per la societat o l'entorn que els envolta. Per tant, el resultat de l'expressió artística confirma l'estat sentimental en el qual es troben i a més és una manera de comprendre les reaccions que tenen. La revista Schema (2012, 12) en relació a la cita el següent:

...los niños sometidos a la guerra, dibujan un mundo de víctimas, tanques, aviones, soldaditos de plomo; en tanto los niños que viven en un contexto social armónico y pacífico, dibujan un mundo sin genocidios, tanques ni aviones, por el contrario con muchos colores, y personajes sonrientes, en un entorno colorido, por lo general con muchas flores y naturaleza presente, los niños sordos tienden a dibujar orejas desproporcionadas y los niños agresivos exageran el tamaño de las uñas y los dientes. (Carlsson, 1985, p.62) 1.2 LA LECTURA INFANTIL Un libro para niños se puede considerar como logrado cuando interesa a los niños y estimula y compromete sus energías morales, toda su personalidad, al igual que hace un buen juguete. Esto quiere decir que el libro ha de responder a cualquier pregunta fundamental, a cualquier necesidad real de los niños, ha de ser, en cierta manera un instrumento de su crecimiento. (Rodari, 1981, p.3) 1

Diccionari de la llengua catalana (2007). 2a Edició (DIEC2). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. (en línia: http://dlc.iec.cat)

11

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

El llibre infantil explica històries originals dotades d'encant i emoció, que intervenen com a aliment perquè els nens desenvolupin els sentiments, estimulin la fantasia i actua com a funció terapèutica; principalment perquè reflecteixen les seves experiències, pensaments i sentiments, i per últim, ajuden a superar els traumes emocionals mitjançant el llenguatge simbòlic. Ya Carl G. Jung en “El hombre y sus símbolos”, argumenta:

… usamos constantemente términos simbólicos para representar conceptos que no podemos definir o comprender del todo. Esta es una de las razones por las cuales todas las religiones emplean lenguaje simbólico o imágenes. Pero esta utilización consciente de los símbolos es sólo un aspecto de un hecho psicológico de gran importancia: el hombre también produce símbolos inconscientes y espontáneamente en forma de sueños. (Jung, 1995, p.21) Però què és el que realment espera el nen d'un llibre? Abans d'anar a dormir sol sol·∙licitar que li expliquin un conte, on interactuen amb els cinc sentits tant a la història com al llibre, sentint-­‐se atrets pel misteri o la imaginació del relat. Reclamen l'atenció de l'adult amb la narració de la lectura, busquen l'efecte, necessari per sentir-­‐se valorats o estimats. Quan l'adult llegeix conjuntament amb el nen, aquest últim descobreix la relació entre el llenguatge visual i el llenguatge verbal. Més endavant doncs, quan es determini a revisar el llibre sol, passarà pàgines recordant les paraules de la narració només contemplar les il·∙lustracions. L'hàbit de lectura produeix un progrés en l'alfabetització visual al nen, el que acaba incentivant al creixement d'intel·∙ligència i creativitat. A més ajuda a desenvolupar millor l'expressió oral i escrita. … ¿Qué piden los chicos? «De cuentos», «Con pocas letras», «Con dibujos», «De animales», «De susto», «De humor (o de risa)», «De aventuras», «Largos», «Cortos». En fin esas cosas que tienen que ver con la situación humana, con la conciencia de que ese tipo de lectura siempre toca en algún nivel nuestros afectos y emociones y yo sé lo que necesito. De modo que, cuando esto fue claro para mí, elegí poner ese tipo de indicación en lo referente a temáticas. Algo que tenga que ver con la lectura y no con el programa de la escuela. (Caron, 2009, p.56)

La lectura produeix als nens la necessitat d'entendre nous conceptes i fer-­‐se preguntes per relacionar-­‐los o entendre'ls, buscant un aproximament a la realitat, que proporciona el desig de saber i explorar, realment el nen és conscient que tot el que li narren o llegeix no és veritat (és fantasia), però la lectura ajuda a comprendre el món i a si mateixos. Alleugereixen les preocupacions “confessen el seu monstre interior”, són capaços de consolar el que els preocupa, perquè el llibre explica històries que ells transformen en casos particulars, senten que s'identifiquen amb els personatges o situacions del conte (efecte mirall). Per ell/a llegir un llibre és com obrir un cofre ple d'històries amb les quals es trobarà amb experiències que els sorprendran. Les diferents experiències que el nen viu en el moment de lectura (evolució física, psíquica, intel·∙lectual i social), influenciaran les diferents etapes que travessa i li marcaran la personalitat i expressió. El llibre és un joc de sintaxis el que provoca que el lector gaudeixi, s'identifiqui i mostri empatia amb els personatges i les situacions. El llaç que el nen té amb un llibre és molt emotiu, ja que és una experiència que viu sol i acompanyat mitjançant la qual aprendrà les primeres lliçons de la vida. De fet, en una edició especial de la revista Graphis, dedicada a la il·∙lustració de contes infantils, Walter Herdeg diu: 12

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

El pequeño propietario de libros posee una galería privada de arte con la que tiene una relación muy especial, pues estudia con detenimiento sus imágenes favoritas, una y otra vez; las observa fijamente con una fascinación que garantizará indelebles recuerdos de tramas y escenarios. (Salisbury, 2007)

Alhora d'acabar el llibre els agrada que la història finalitzi amb final feliç. Martín argumenta en la Teoría del final feliz el següent:

Pero el final feliz no comporta sólo una opción moral, sino algo que es aún más importante, una opción amorosa. Un cuento es una guarida, un nido. Y los que los padres están ofreciendo a los niños cuando se los cuentan no es sólo una enseñanza acerca del mundo, sino un lugar de sosiego, de cobijo, al amparo de la desgracia. Lo sorprendente es cuando pensamos en los materiales con que están hechas las paredes de esa casa. Crímenes horribles, traiciones, cuerpos fragmentados, rastros de sangre, se alternan con pájaros de oro, facultades envidiables, alianzas insospechadas, vuelcos inauditos del corazón. Porque ésta es la maravilla de los cuentos, no nos engañan acerca de cómo es el mundo.

Ofrecen al niño un cobijo, pero sin impedirle la contemplación de la realidad contradictoria y desnuda. Por eso los psicoanalistas los aconsejan. Según ellos, en los cuentos de hadas se dramatizan los conflictos básicos del ser humano en su fase de crecimiento, y ésta es la razón de que los niños deban escucharlos. Verán reflejados los grandes dramas de su corazón y aprenderán a elaborar estrategias para superarlos. También descubrirán que tales conflictos no son privativos suyos, sino que son propios de todos los hombres. Es decir, podrán sentir celos espantosos, o deseos homicidas, sin sentirse condenados por ello a un destino de monstruosidad y daño, porque como se nos dice en los cuentos el problema no es lo que nos pasa, sino lo que somos capaces de hacer con lo que nos pasa. Desde esta perspectiva el final feliz tendría una función integradora, el acceso a una unidad de conciencia superior, donde esos conflictos quedan superados, o al menos dejan de dañar. (Martín, 1999, p.33)

El llibre es converteix doncs, en un recurs excel·∙lent en l'àmbit educatiu, el qual en moltes ocasions introdueix als infants en el món de l'art il·∙lustratiu, com si d'una galeria d'art es tractés.

1.3 LA PERCEPCIÓ DEL NEN

Percepció significa tenir consciència del món que ens envolta a partir dels sentits de la vista, oïda, tacte, olfacte i gust. L'home no té per defecte el mateix grau de percepció en totes les fases de la seva vida, dependrà l'edat i el sexe. El sentit de la vista sempre actua abans que les paraules, per tant el nen veu abans de parlar. El creixement físic també efecte la percepció, a la pàgina següent es mostren alguns exemples:

13

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 2: Comparació de les proporcions Fig. 3: L'allargada del coll indica l'edat del cap

Fig. 1: Comparació de les proporcions corporals

Fig. 4: Les dents

Fig. 5: Braços, cames, mans i peus

Si observem l'evolució de l'infant, hi ha tres etapes molt diferenciades respecte a percepció: Una primera etapa dels 0 als 2 anys, on hi ha les primeres experiències perceptives. El nen té ulls de bebè, per tant no diferència bé els colors (etapa cromàtica bàsica del descobriment del color), per això s'utilitzen els contrasts per reclamar la seva atenció i només veu les formes més simples i definides. En aquesta franja d'edat passen de descobrir el gargot negre al de color, posteriorment a distingir el color i la forma i finalment a identificar per separat els colors primaris.

Entre els 2 als 6 anys, les formes de les figures ja poden ser més complexes, veu més colors i comença a identificar formes amb conceptes (associació de colors amb objectes). En aquesta etapa el nen compara colors secundaris i mostra preferències.

No és fins als 6 als 10 anys, que comencen a interpretar imatges complexes, perceben els degradats, distingeixen figura i fons, identifiquen clarament els personatges perquè entenen el que escolten i la gama cromàtica és més àmplia. El nivell de percepció en aquesta etapa s'incrementa bastant, el nen descobreix els colors secundaris i compostos, els tons i els matisos i aprèn també que cada color se li atribueix una simbologia (representa un sentiment).

La nostra personalitat també marca la percepció i l'apreciació d'una imatge, per tant l'espectador es fixarà en uns detalls o amb uns altres en funció de la seva personalitat.

L'estat anímic d'abans del procés de percepció de la imatge influenciarà molt la resposta del nen.

14

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

El plaer que el petit lector experimenta un cop s'ha generat el procés de percepció visual d'uns conjunts de símbols (representats en dibuixos) i la intervenció de la ment (la comprensió d'aquests), es manifesta en forma de reacció generant impacte psicològic a les emocions de l'espectador. La imatge és un instrument d'aprenentatge, que desperta la ment, instrueix moralment, genera interès pel món, estimula la sensibilitat artística i literària, a descobrir el sentit crític i reflexiu, etc. Quan el cervell recopila informació de la percepció, es crea la personalitat i el desenvolupament intel·∙lectual del nen. Els nens cada vegada són més intel·∙ligents i també crítics amb la imatge. La millor prova per saber si les il·∙lustracions funcionen, és que el nen les contempli i si comprèn la comunicació de l'autor, llavors és correcte.

Jean Willian Fritz Piaget (Neuchâtel, 9 d'agost de 1896 – Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un filòsof, psicòleg i biòleg que estudià el camp de la psicologia genètica, concretament l'etapa de la infància i el desenvolupament cognitiu d'aquesta fase. Manifesta el següent:

Los niños tienen más dificultades que el adulto para reconocer una figura pequeña que se esconde en una figura mayor, lo mismo que para relacionar los detalles en una totalidad, no sólo porque su cara es más pequeña y sus ojos están más cerca el uno del otro, sino también porque el niño ha vivido menos y que, consiguientemente, tiene menos experiencia en la cual basar sus juicios. Así mismo, para reconocer los detalles de un dibujo doble, que teóricamente exige una reorganización de la percepción, el niño de 4 años necesita más información que el niño de 7 años. (Revista Schema, 2012, p.11) El psicòleg Piaget estudia el creixement mental i conductual del nen en les distintes fases del desenvolupament i observa amb atenció la percepció i s'adona que està vinculada i influenciada per la motivació, motricitat, desenvolupament lingüístic i intel·∙lectual, l'entorn, etc. El creixement és la maduració psicològica. El cervell evoluciona en la capacitat d'ordenar coses i el nen interpreta el món de la següent manera:

Organitza les percepcions cognitives: el desenvolupament cognitiu es transforma en coneixement.

• Els nens tenen 4 etapes (bebè, bebè-­‐nen, nen, adolescent): el temps que dura cada etapa mostra gran variació d'aprenentatge individual i cultural (depèn de l'edat està en una etapa o en una altra).

• En cada etapa aprèn a desenvolupar esquemes cada vegada més complexos, a organitzar el coneixement i a construir, organitzar i diferenciar esquemes.

Dels 0 als 2 anys: intel·∙ligència pràctica, resolució de problemes en l’àmbit d'acció.

Fins a l'any les experiències estan basades en reflexes (tenen aquesta visió).

Dels 2 als 7 anys: intel·∙ligència simbòlica, però encara no utilitzen estructura lògica.

De l'any als 4 tenen les primeres adaptacions amb la percepció.

Dels 7 als 12: pensament lògic, s'aplica el pensament lògic a situacions d'experimentació.

Adolescents: lògica formal, són capaços de distingir la realitat a partir d'hipòtesis exhaustives i sistemàtiques.

• Procés cognitiu: classificació simple (agrupar objectes en funció d'alguna característica), classificació múltiple (disposar els objectes simultàniament en funció de dues dimensions) i inclusió de classes (comprendre relacions entre classes i •

15

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

subclasses, ex: animals-­‐mamífers).

Fig. 6: Esquema del procés cognitiu de Piaget elaborat a partir de l’anàlisi de la seva teoria

La teoria de Vygotsky en canvi, explica els processos socials que influeixen en l'adquisició d'habilitats intel·∙lectuals. Estudia l'individu envers la societat, el coneixement de l'individu influenciat per la societat. Segons Lev Vygotsky recordar, resoldre i planejar són factors d'origen social, creu que els conceptes fonamentals són: les funcions mentals, les habilitats psicològiques, la zona de desenvolupament pròxim, les eines del pensament i la meditació.

Tota cultura té les eines tècniques i psicològiques que es transmeten als nens mitjançant interaccions socials. Per exemple: números, paraules o sistemes de símbols, sistemes lògics, normes, etc.

Les teories de Piaget i Vygotsky acaben projectant els fonaments psicològics amb enfoc constructivista en el procés d'ensenyança-­‐aprenentatge, on la figura del nen aprèn ell mateix coneixent l'entorn on viu (el coneixement es construeix a mode individual) i els adults l'orienten en el procés. (Rafael, 2007/08)

1.4 LA IMAGINACIÓ O FANTASIA

2 imaginació 1 1 f. [PS] [PE] Facultat de formar imatges mentals.

1 2 f. [PS] [PE] Facultat de formar combinacions d’imatges, conceptes i sentiments que no forneix la realitat.

3 fantasia 1 1 f. [LC] Facultat de formar imatges mentals o representacions dels objectes no presents, de concebre combinacions que no forneix la realitat.

Diccionari de la llengua catalana. 2a Edició (DIEC2). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. 2007.

3 Diccionari de la llengua catalana. 2a Edició (DIEC2). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. 2007.

2

16

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Els factors positius de la imaginació són: •

• • • • •

El nen té inquietuds interioritzades que no sap expressar, amb el llibre se solucionen o sorgeixen esperances als seus problemes. Per tant aprendrà a comprendre's a si mateix i als altres, assimila relacions que poden haver-­‐hi entre individus.

L'ajuda a pensar en positiu (es desenvolupa la generositat i l'esperança). És una forma d'educar als nens perquè s'adonin que la vida té un sentit.

Aporta missatges al conscient i a l'inconscient.

Quan s'identifiquen amb un personatge aprenen que han de tenir seguretat i confiança en ells mateixos.

La imaginació dependrà de la persona, el moment de la vida en el qual es trobi, les necessitats i interessos del moment, l'estat psicològic, etc.

Pel nen, el tipus de fantasia més comuna són: monstres, criatures imaginàries, extraterrestres, dracs, objectes que cobren vida, animals humanitzats, personatges d'humor i bogeria, etc.

17

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

2. EL LLIBRE INFANTIL

2.1 DEFINICIÓ

El llibre infantil és una obra d'art creada per un artista: escriptor i/o il·∙lustrador, que té com a objectiu comunicar (mitjançant el propi llenguatge de símbols i una tècnica) als infants uns conceptes o missatges escrits i/o visuals. El geni busca l'atenció dels sentits sensorials del seu públic, la contemplació, la reacció i la interacció amb obra. Per això sedueix al lector, portant-­‐lo al terreny de la nostàlgia, l'enginy, fantasia, humor, ridiculesa, exageració i deformació.

El llenguatge del llibre infantil combina paraules o frases (el text) i dibuixos (les il·∙lustracions).

El llibre és una eina molt útil mitjançant la qual l'infant aprèn a observar, escoltar, conversar, opinar o respectar altres opinions, respectar sentiments, transmet valors socials o culturals, etc.

Els objectius principals del llibre infantil són: ensenyar al nen/a el funcionament del llibre, animar-­‐lo a participar en les narracions, incentivar-­‐lo en l'hàbit de la lectura, despertar la ment i l'aprenentatge del contingut gràfic-­‐textual, educar o impartir instrucció moral, ampliar el lèxic, comunicar, divertir, entretenir, reflectir la societat, despertar la creativitat i la imaginació, potenciar la interacció i mostrar capacitats artístiques i literàries.

Hi ha diferents tipologies de classificació del llibre infantil:

• Llenguatge: existeixen dues classes de llibres infantils, el producte on text-­‐imatge convergeixen (història explicada mitjançant el llenguatge escrit i el visual) i el producte on només text o imatge és el protagonista (un sol llenguatge).

• Gènere: ◦ Educatius o instructius (orientats a l'aprenentatge): alfabets i números. ◦ Literatura popular o tradicional: llegendes, mites, faules, història, etc. ◦ Ficció i fantasia. ◦ Sense ficció: biografies i autobiografies. ◦ Poesia. ◦ Entreteniment: mapes o illes amb tresors.

• Format: el públic infantil posseeix gran varietat de llibres, amb formats estranys i materials especials amb elements interactius, llibres amb desplegables, amb fundes, amb cobertes, amb suport digital o imprès, etc.

• Edat: els llibres infantils es cataloguen per edats, el nen durant el creixement passa per diferents etapes evolutives de la ment on la personalitat canvia.

18

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

2.2 MARC CONCEPTUAL DEL LLIBRE INFANTIL

2.2.1 L'origen

En l'Edat Mitjana i al Renaixement l'accés a llibres era molt limitat, només els nobles o eclesiàstics en podien fer ús, per tant eren pocs els nens afortunats que podien veure o tocar un llibre. La tradició d'explicar històries populars de forma oral en canvi, era una activitat comuna típica de tota classe social, on els grans narraven històries als més menuts per atraure la seva atenció, aquestes narracions són el precedent del llibre infantil. El llibre infantil és recent en termes d'història de la literatura. Durant molt de temps, les obres literàries dirigides a nens van ser ignorades i causaren molta polèmica al ser catalogades com a literatura, alguns consideraven un text literari inferior, per aquest motiu acaba apareixent com a gènere independent amb el nom de «literatura infantil» a la segona meitat del segle XVIII.

Kunst und Lehrbüchlein (Zurich, 13 de juny de 1539 -­‐ Nuremberg, 17 de març de 1591) és l'il·∙lustrador davanter en crear el primer prototip de llibre infantil il·∙lustrat d'Europa, publicat el 1580 a Frankfurt. Es tracta d'un llibre amb il·∙lustració gravada en fusta i la temàtica és art i instrucció per a joves.

El 1658 Jan Amos Comenius (Uherský Brod, Moravia, 28 de març de 1592 -­‐ Amsterdam, 15 de novembre de 1670) crea el segon prototip de llibre infantil: Orbis Pictus, mitjançant el qual pretén ajudar als nens a estudiar llatí de manera menys monòtona, amb imatges que transmeten els mateixos coneixements que el text. Comenius eclesiàstic, teòleg, filòsof i el també considerat pare de la pedagogia moderna, va ser el primer en renovar el concepte del llibre, veient la gran influència que pot tenir en l'aprenentatge dirigit a nens i ho argumenta de la manera següent: «Las imágenes son la forma de aprendizaje más fácil de asimilar que puede ofrecerse a los niños.» (Salisbury 2005, p.6)

2.2.2 La producció

Amb la popularització de la impremta artistes i editorials comencen a apostar per obres dedicades a nens i s'inicia la producció de llibres infantils. La producció de llibres sempre s'ha alterat en funció dels avanços tecnològics, dels primers mètodes d'impressió tallant fusta, a la litografia, la impressió a color, la cromolitografia, l'aquarel·∙la, etc.

Finalment entre el 1950 al 1960 amb l'aparició de la producció digital la producció analògica es comença abandonar, aquest nou mètode d'impressió permet augmentar la producció i la qualitat del producte.

2.2.3 L'evolució

Els primers llibres són creats per ajudar en la funció educativa: solen ser abecedaris, taules de números, sil·∙labaris, etc. amb il·∙lustracions. A mesura que es va desenvolupant la producció d'obres es generen llibres de lliçó moral i de creences religioses. Més endavant, es produeixen llibres que son readaptacions d'històries dirigides a adults o bé històries orals que s'acaben editant.

19

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

La literatura infantil al segle XIX sofreix un gran canvi, hi ha una renovació de pensament en el sistema educatiu i una nova manera de veure la infantesa. Els autors comencen a crear llibres pensats i dirigits a nens i les editorials classifiquen les obres en funció de l'edat del nen.

2.2.4 Panorama actual

Ens trobem en un període marcat per gran varietat de temàtiques, tècniques o estils, amb propostes molt creatives i sofisticades, amb productes de qualitat, nacionals i internacionals.

Los niños nunca habían tenido tantas imágenes donde escoger para introducirse en el mundo de los cuentos, y del conocimiento. La expansión de los medios de comunicación hace que nuestros hijos estén expuestos a más imágenes que nunca. La razón podría ser que las personas cuya obra refleja interés por las secuencias, la narración, el diseño y la comunicación son más conscientes que nunca de las oportunidades creativas que les brinda este campo.

(Salisbury, 2005, p.16)

Els artistes dissenyen obres que satisfan la lectura del nen i l'omplen de sentiments desitjats.

El llibre infantil s'influencia de la societat i de la cultura, si fem una comparativa global, trobem llibres que tracten un mateix tema amb punts de vista diferents, no s'imparteix la mateixa mirada alhora de narrar o il·∙lustrar, és a dir, per exemple artistes d'Europa de l'est tenen una mirada diferent dels artistes espanyols, francesos, portuguesos o alemanys.

2.3 LES FASES DE PRODUCCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL

Realitzar un llibre infantil és un projecte que té una durada de mitja-­‐llarg terme, que sovint escriu i il·∙lustra la mateixa persona, perquè és imprescindible que obra visual i escrita vagin de la mà utilitzant el mateix llenguatge. Implica també la col·∙laboració d'escriptors, assessors pedagògics, il·∙lustradors, directors d'art, dissenyadors, animadors, cineastes, editors, impremtes, agents, distribuïdors, etc. amb els quals l'autor treballarà per tal d'obtenir l'excel·∙lència de l'obra.

La producció d'un llibre infantil sol provenir d'un encàrrec o d'un projecte personal de l'artista. Ambdós casos és necessari tenir un briefing o resum on s'expliqui la informació detallada del projecte: sinopsi del llibre, els objectius del projecte, el target enfocat, els missatges clau que s'han de comunicar, el tipus de producte, el gènere, l'estil, el to, la tècnica, els terminis de lliurament, el pressupost, definir el format i suport dels arxius a entregar.

El següent pas és obtenir informació del públic objectiu i el tema que es vol tractar. A continuació es redacta l'obra, la qual es reeditarà les vegades que siguin necessàries per obtenir una narració consistent, es generà el guió i es desglossarà en pàgines.

20

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 7: Exemple de guió del llibre infantil “Daddy's Having a Horse“

Fig. 8: Esquema del llibre amb primeres anotacions

relacionades amb la història

És important que l'artista tingui clar què vol mostrar i com ho farà. Per això haurà de decidir quin estil i tècnica utilitzarà per il·∙lustrar. A més es documentarà amb referents artístics influents per incentivar-­‐li creativitat. El primer instrument que l'il·∙lustrador utilitza és el llapis, mitjançant el qual elabora els primers esbossos amb els quals iniciarà la fase creativa, que anirà transformant en el seu quadern d'idees, un espai personal d'exploració, recopilació, registre i sobreposició d'imatges, reflexionades i avaluades fins arribar a obtenir una idea de disseny de personatges i escenaris convincents.

Fig. 9: Exemples d'esbossos de personatges del llibre Fig. 10: Exemples d'esbossos del llibre “Rudie Nudie“ “Reggie and Lu“

Fig. 11: Procés de creació del personatge Goofy de Disney

Fig. 12: Diferents situacions de moviment i expressions del personatge Aracuan de Disney

21

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Seguidament es realitza un storyboard i la maqueta del llibre per observar que la història encaixi amb les imatges (els personatges i els espais) i es col·∙loca el text i imatge en cada pàgina.

Cuando se planea un libro hay que proveer cómo se desarrollará la historia a lo largo de una secuencia de páginas, y la manera más fácil de hacerlo, si no la única, es crear un modelo de guión ilustrado o storyboard. En el caso de los libros se trata de una sinopsis bidimensional cuya disposición permite que todas las páginas del libro sean visibles al mismo tiempo. (Salisbury, 2005, p.80)

Fig. 13: Storyboad adaptat a la maqueta d'un llibre

Fig. 14: Storyboard adaptat a la maqueta d'un llibre

Fig . 15: Procés de construcció d'una maqueta storyboard

Fig. 16: Procés de construcció d'una maqueta storyboard

Després es desenvolupen les il·∙lustracions amb la tècnica escollida. Es torna a crear la maqueta substituint els esbossos per les noves il·∙lustracions i s'incorpora el text amb la tipografia final. Ja per acabar l'artista també tracta el disseny de l'interior del llibre, el tipus 22

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

de paper, l'enquadernació, la portada, la contraportada o la tipografia són factors a tenir en compte i que influenciaran a la venda del producte.

Fig. 17: Il·∙lustracions del llibre “Good Night, me“ Fig. 18: Dels esbossos a les il·∙lustracions finals

Fig. 20: Doble pàgina de llibre “El dragón de la chimenea finalizada“

Fig. 19: Dels esbossos a la il·∙lustració amb text “Amilie and Alife“

Finalment cal ajustar tots els detalls que s'hagin d'arreglar de la maqueta i es porta a impremta per procedir a la impressió del producte o bé es maqueta en format llibre electrònic.

2.4 ELEMENTS DE DISSENY

Fig. 21: Exemple d'elements de disseny del llibre Mamá del cosmos de Sergio Kern

23

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Alhora de dissenyar un llibre convé cuidar detalls com la forma, la dimensió, la textura de les pàgines, la mida de les il·∙lustracions, etc. aquests punts ens xiuxiuegen declaracions del seu contingut i animen al lector a participar en la lectura. Els elements més importants del disseny són:

Format i forma: el llibre infantil sol tenir entre 24 a 32 pàgines (sempre pàgines múltiples de vuit, definides per l'exigència de l'enquadernació). De forma normalment rectangular o quadrada, però els llibres infantils també poden tenir formes relacionades amb el contingut del llibre.

Dimensió: depenent del ritme que es vulgui transmetre el llibre tindrà una mida més gran o petita.

Fig. 22: Diferents formats d'impressió del llibre

1. Format DIN A4: 21 x 29,7 cm (utilitzat sobretot per publicar revistes).

2. Format 21,6 x 27,9 cm (utilitzat per edicions de manuals tècnics).

3. Format 17 x 23,5 cm (portable i còmode de llegir).

4. Format 15 x 21 cm (és mida preferida pels autors de llibres de butxaca).

5. Format 19 x 19 cm (utilitzada en contes infantils, quaderns de viatge o àlbums de fotos).

6. Format 22,9 x 17,8 cm (format apaïsat dedicat sobretot a obres que contenen treballs artístics).

7. Format 10,8 x 17,5 cm (format llibre de butxaca).

Coberta: és la part davantera del llibre, el primer element visual que el consumidor percep.

Als inicis del llibre la portada complia la funció de protegir el llibre, però poc a poc aquest element ha acabat esdevenint una forma de publicitat el llibre. En la portada es troba la informació més important de l'obra: títol de l'obra (fàcil de recordar i uniforme amb la història), el nom de l'autor (escriptor, il·∙lustradors i dissenyadors), una il·∙lustració que sol ocupar tot el suport amb un disseny il·∙lustratiu molt vistós i amb molt de color per atraure l'atenció del consumidor (dibuix que representa al protagonista o una escena important), l'anagrama de l'editorial i si en té el nom de la col·∙lecció a la qual pertany. El títol de l'obra, l'autor i el logotip de l'editorial són elements que reapareixen en el llom.

Tenim diferents portades, com per exemple:

24

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 23: Coberta amb il·∙lustració simple i blanc

Fig. 24: Coberta amb il·∙lustració simple i fons emmarcada per forma i fons de color

Fig. 25: Coberta amb títol dins de caixa i la il·∙lustració Fig. 26: Coberta amb llom decoratiu relacionat amb ocupa quasi tota la pàgina

la temàtica de l'obra i il·∙lustració a tota pàgina

Fig. 27: Il·∙lustració a tota pàgina

Fig. 28: Il·∙lustració a tota pàgina i llom marcat de color

25

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Guardes: full de paper que l'enquadernador posa doblegat i enganxat per unir el llibre i la portada o contraportada. Les guardes poden ser blanques, tenir color o motius.

Portadella: primer full després de les guardes on només surt el títol de l'obra (la pàgina esquerra blanca i la dreta el títol).

Contraportada: pàgina en blanc que segueix la portadella. Hi solen anar el parlament editorial o drets de l'obra i/o una dedicatòria. En aquesta pàgina normalment a la part inferior hi figura el títol original de l'obra, el/s autor/s (escriptor/s, il·∙lustrador/s, dissenyadors, etc.), el número d'edició, l'editorial i les dades de contacte (adreça i web), el lloc i l'any de publicació, l'ISBN, la col·∙lecció (si és el cas), el lloc d'impressió, els copyrights i les traduccions (si és el cas). Aquesta pàgina pot aparèixer a l'inici del llibre o bé al final com a colofó (anotació en última pàgina on es detallen els drets).

Portada: s'inicia sempre a la banda dreta del llibre (deixant la pàgina esquerra en blanc). Hi ha el títol de l'obra, l'autor i l'editorial, a vegades l'acompanya una petita il·∙lustració.

Fig. 29: Exemple contraportada i portada del llibre “Les girafes saben ballar“

Tipografia: l'elecció del tipus de lletra és important, si s'avé amb la totalitat de l'obra, ajuda a crear atmosfera. A més cal tenir molta cura de la disposició del text en les pàgines, una bona col·∙locació i l'equilibri amb la il·∙lustració incitarà al lector a passar contínuament de pàgina.

En la coberta la tipografia és un dels elements més importants, a continuació es mostren uns exemples de tipografia en portada:

Fig. 30: Integració d'il·∙lustració en la Fig. 31: Tipografia digital i de pal sec tipografia

Fig. 32: Lletra lligada

26

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 33: Tipografia tipus fantasia Fig. 34: Lletra que simula escriptura Fig. 35: Lletra majúscula

Segons la col·∙locació del text, la mida de les lletres o el color:

Fig. 36: Exemple de títol de coberta Fig. 37: Exemple de títol de coberta diferent

diferent

Contracoberta: és la part del darrere del llibre, on se situa el resum del llibre i on hi ha les llistes de llibres de la mateixa col·∙lecció (si és el cas), informa a més de l'edat recomanada del lector i sovint té una il·∙lustració més discreta acord a la de la portada. Exemples:

Fig. 38: Coberta-­‐contracoberta amb fons de color o textura Fig. 39: Coberta-­‐contracoberta amb il·∙lustració unida

Alguns llibres contenen altres elements de disseny com per exemple enumeració de pàgina, índex, repetició de parts, jocs amb composició, color, etc.

Abans de publicar un llibre es realitzen maquetes, que permeten viure l'experiència de passar pàgines i observar el que serà el futur llibre, ajudarà a preveure el nombre de pàgines, 27

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

a plantejar-­‐nos composicions, estructurar la història, a distingir els elements clau de la narració, etc. No tots els llibres tenen els elements descrits anteriorment i l’ordre pot variar.

2.5 LA NARRACIÓ INFANTIL

La paraula narració, deriva del llatí narrativus, que vol dir explicar una història. Una narració és doncs una història representada de manera visual o escrita on es desenvolupen una successió de fets reals o imaginaris relacionats amb uns personatges en un lloc determinat.

La literatura infantil és l'expressió artística escrita per un adult i dirigida a nens. Alhora de crear un relat pel públic infantil, convé basar-­‐se en la senzillesa, diversió, curta durada i intriga. És important reflectir el missatge que es vol transmetre, pel correcte funcionament del llibre és imprescindible que existeixi una unió fluida entre paraules i imatges, que es complementin explicant el mateix. La literatura per a nens sol anar escrita en prosa o vers i pot incloure diàleg. La successió de fets del relat s'estructuren en diferents paràgrafs distribuïts per les diferents pàgines dels llibres. Factors com la societat, l'educació, l'evolució de la literatura o les tècniques artístiques provoquen el progrés en literatura infantil i l'evolució d'aquest gènere, si observem obres actuals i les comparem amb les que llegíem quan érem petits ens adonarem que el tractament és distint.

Per a construir una història haurem de tenir en compte:

• Elements de la narració: el narrador (en el sector de lectura infantil se sol narrar en 1ª o 3ª persona), un lloc i època (l'ambientació dels escenaris ben tractada serà un punt a favor en la comprensió lectora), els personatges i l'acció (relació amb les accions anteriors).

• La narració està composada per diferents trames que uneixen els fets que van succeint als personatges i provoquen el desenvolupament de la història (la relació entre personatges, reaccions i les decisions que van prenent són l’acció de la història i el que provoca el desenvolupament). Utilitzar el recurs del misteri cap a creixent augmentarà la preocupació del lector i per tant el suspens per arribar al final.

• La narració es divideix en: inici, nus i desenllaç. En el primer acte, es presenten els personatges principals i el conflicte de la història (modificació de la situació inicial), que marcarà els objectius, el gènere i el ganxo del lector. En el segon acte, es presenta l'acció (quan s'intenta resoldre el conflicte) el punt baix de la història i el clímax. Finalment en el tercer acte, es desenvolupa la resolució del conflicte i el desenllaç final de la història, on els protagonistes tornen altre cop a una situació estable (normalment distinta que la inicial).

Quan construïm una narració ens haurem de preguntar: qui és el protagonista? (personatges o el narrador), què ha passat? (el problema i l'acció), quan? (el temps), on? (el lloc), com ho resoldrà? (reacció o solució al problema) i per què ho fa? (causa o motiu que el motiva a buscar una solució). Els problemes han d'anar de decreixent a creixen (cada vegada més difícils d'afrontar, deixant el més difícil per al final on es presentarà el clímax).

28

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

•

Definició del personatges i la seva evolució: la seva fisonomia (representació escrita o il·∙lustrada), el caràcter, edat, les intencions, les conductes anteriors, la manera que té d'expressar-­‐se, el rol que ocupa dins de la narració, etc. (conèixer elements de la seva bibliografia per entendre les reaccions). Cal justificar totes les accions dels personatge. En la lectura s'identifica amb alguns dels personatges representats en la història (normalment amb el protagonista) i per tant, veu la manera que es solucionen els conflictes, cosa que l'ajuda a resoldre els seus problemes interiors. Els personatges principals solen ser peculiars, reals o imaginaris, amb personalitat pròpia (fàcil d'entendre com són), independents, amb caràcter i agradables. Normalment el protagonista és la figura que resol el conflicte i és el que desenvolupa el fil de la narració (la motivació per resoldre el problema).

•

El llenguatge de la narració ha de ser: clar (fàcil d'entendre pel lector), frases breus i d'estructura simple, explicar la història com si fos real i de manera divertida (evitar repeticions o metàfores que confonguin o avorreixin al lector). L'infant té la certesa de tot el que s'explica, per tant no perillarà el grau d'imaginació que adopti la història.

Sovint els escriptors fan ús de recursos senzills en la història, com ara: flashbacks o feedbacks generen dinàmica a la narració i solen agradar a l'espectador.

Per tal de verificar el tema tractat, a continuació es mostra un exemple d'anàlisi de narració de conte infantil que forma part del projecte Batiscafo: El ratolí de les golfes escrit per Nick Kearney i il·∙lustrat per Laura Miyashiro (disponible en línia: http://www.batiscafoenelmar.com/cuentos/el-­‐ratoli-­‐de-­‐les-­‐golfes/).

29

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

30

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

31

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

32

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

2.6 LA IL·∙LUSTRACIÓ

Ilustración: La relación de la imagen con el texto, es decir, con el instrumento hasta ahora paradigmático del control del conocimiento, ha sido confinada desde la invención de la imprenta al terreno de la ilustración. La ingente cantidad de imágenes que no han podido ser relacionadas con las artes tradicionales (pintura, escultura, arquitectura y, posteriormente fotografía o cine) han sido siempre consideradas ilustraciones, y cuando alguna de las imágenes pertenecientes a las artes, por ejemplo, una pintura, cae en el ámbito del texto, pongamos por caso las páginas de un libro, inmediatamente deja de ser pintura (no sólo por el hecho de cambiar de medio) y se convierte en ilustración del texto del libro.

Ilustración quiere decir, por un lado, visualización de una parte del texto y por el otro simplemente adorno. Aun en aquellos casos en que el valor ilustrativo de la imagen supera al ornamental, siempre es éste en última instancia el que le otorga verdaderamente interés cultural, de ahí que los libros ilustrados se adquieran en la actualidad, no tanto por su mayor capacidad didáctica, sino porque prestigian, son un lujo, lo que explica su proverbial gran formato y, a la postre su precio. O bien la imagen queda relegada a depender de un texto dominante, o bien vampiriza todo el libro, lo convierte en un objeto de arte y lo desplaza del terreno del intelecto al de una visión inane desde el punto de vista del conocimiento. (Català, 2005, p.78)

Així doncs la il·∙lustració és la forma de comunicació que dóna a conèixer una idea o pensament mitjançant la imatge. Aquesta imatge està formada per representacions gràfiques (símbols que identifiquen el llenguatge de l'artífex) que ens informen del concepte (interpretació del llenguatge de l'artífex).

Las buenas ilustraciones, en sentido literal o narrativo, se basan en la línea y la textura, en la calidad de un “buen hacer”, una técnica apurada y cuidada para conseguir un resultado bello e incluso lujoso. Y, en este sentido, el Libro Ilustrado busca el placer de una buena armonía entre las imágenes y una tipografía seleccionada, el placer táctil de un buen papel y una perfecta encuadernación.

Tendente, en definitiva, al goce de una íntima relación con la experiencia de leerlo. (Weitenkampf, 1938)

Durant el segle XIX, la il·∙lustració de llibres infantils esdevé un component important per l’industria editorial i ajuda a molts artistes il·∙lustradors a fer que el seu nom es conegui.

2.6.1 La il·∙lustració infantil

En el llibre infantil, la il·∙lustració és la representació gràfica que interpreta la narració o bé informa del contingut del llibre (no actua amb intencions ornamentals).

... Puede ser que el texto sea comprensible por sí mismo y que las imágenes 33

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

simplemente lo ilustren. Ha sido lo más frecuente en a historia de la literatura infantil y muchos libros actuales continúan siendo así. Pero puede tratarse de un cuento en el que una parte de la “información“ se halle en el texto y otra parte esté contenida en las ilustraciones. Y también puede ocurrir que las ilustraciones que acompañen un texto -­‐autónomo o no-­‐ “vuelen solas“ y ofrezcan información extra, no estrictamente necesaria para comprender la historia.

(Colomer, 2002, p.19) A més aquest element també serveix per divertir al nen en la lectura i millorar la seva interpretació visual.

… medio o elemento visual que le facilita al niño la mejor comprensión de la lectura, puesto que la ilustración además de estimular a los niños en cuanto a lo fantástico, es un recurso indispensable para que la lectura que se va a realizar sea de total agrado para ellos, lo que convierte directamente la ilustración en la ayuda que necesitan los niños para que desde pequeños se conviertan fieles amantes de la lectura. (Revista Schema, 2012, p.8)

… la imagen ha brindado una buena solución al dilema de ofrecer historias escritas a niños y niñas capaces ya de entender historias bastante complejas si las oyen, pero aún sin habilidad de lectura suficiente para comprenderlas a través del escrito. Si una parte de la información puede darse a través de la ilustración, el texto queda aligerado y pueden conseguirse buenas historias, a la altura de los pequeños, con textos breves y limitados recursos literarios.

(Colomer, 2002, p.201).

L'il·∙lustrador és un adult amb ment i pensament d'adult, que alhora d'il·∙lustrar per a nens ha de ser i pensar com un nen. Per això, és bo que els il·∙lustradors realitzin un anàlisi previ del nen i de l'edat que té, ja que el nen sofreix moltes etapes amb molts canvis i la seva mirada i pensaments es van desenvolupant i canvien d'opinions o enfocament. L'estat d'ànim del nen influenciarà molt en la resposta de percepció. Cal anar molt amb compte amb el públic el qual va dirigit aquest tipus de llibre, són molt sensibles, per això la feina de l'il·∙lustrador és tan complicada. Cal tenir en ment la funció de la lectura (educar o entretenir) i la responsabilitat que el nen se senti còmode. La il·∙lustració editorial són imatges en seqüència que narren una història o concepte.

2.6.2 La il·∙lustració és una imatge

El plantejament més important de l'il·∙lustrador quan es troba en el punt de partida de la creació d'una il·∙lustració, és tenir clar el concepte que vol representar i buscar el com ho farà per representar-­‐ho. La cerca fructuosa de conceptes comença per generar moltes idees relacionades amb el projecte i començar a generar moltes imatges, plenes de creativitat i idees, les quals acabarem seleccionant les més apropiades pel projecte i el seu públic. La imatge té un llenguatge, un estil i una tècnica marcat per l'artífex, que la fa personal.

Alhora de crear una imatge per un llibre infantil cal tenir en compte:

34

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

• La funció: -­‐ Reforça, explica o amplia el contingut que acompanya el text.

-­‐ La imatge és coherent amb el missatge i el públic.

-­‐ Ajuda a focalitzar l'atenció en la lectura (llegir el text no és tan pesat).

• Disposició: -­‐ Una imatge pot col·∙locar-­‐se de diferents maneres en la pàgina, provocant punts d'atracció.

-­‐ La mida de la imatge pot ser a pàgina completa, amb forma, tallada, en una vinyeta, etc.

Col·∙locar les imatges amb el significat que li vulguis donar.

• Tipologia: -­‐ Mesclar tècniques artístiques adequades al públic.

-­‐ Cada element de la imatge ha de representar un significat una raó.

-­‐ El tractament de la imatge pot ser literària o semàntica.

Els elements fonamentals del llenguatge visual que formen la imatge són: el color, la textura, el contrast, la il·∙luminació, els matisos tonals, la forma, la línia, la composició, les relacions d'escala i dimensió, la juxtaposició, la superposició, la perspectiva, la jerarquia de conceptes, l'equilibri, la destresa i el punt de vista. La combinació dels elements fonamentals del llenguatge que forma la imatge pot alterar el to i l'atmosfera.

2.6.3 Tècniques

S'organitzen les tècniques en pures (sol material o pigment), mixtes (barrejant o juxtaposat materials) o digitals. La influència de les tècniques digitals no ha desbancat les tècniques analògiques en la il·∙lustració infantil, ja que molts artistes segueixen utilitzant aquestes tècniques. La tendència dels últims anys però és experimentar amb més d'una tècnica, utilitzant diferents materials i suports. Els resultats explorats són innovadors i creatius així que cada vegada més artistes tracten aquestes noves tendències. Les tècniques més utilitzades en il·∙lustració infantil són:

-­‐ Aquarel·∙la: transmet espontaneïtat, transparència i densitat del color, textura del parer.

Aquarel·∙les líquides i concentrades, tintes, guaix, línia i aguada (tècnica molt utilitzada en il·∙lustració infantil) -­‐ Pintura acrílica: colors intensos, opacitat o transparència, textura del paper o superfície.

-­‐ Pintura a l’oli i pastel: pintura a l’oli transmet riquesa i profunditat, tècnica poc utilitzada il·∙lustració infantil. Pintura pastel tècnica rica en colors i molt utilitzada en il·∙lustració infantil.

-­‐ Blanc i negre (plomes, tintes i pinzells): il·∙lustracions dirigides al públic preadolescent, amb traços i línies que destaquen.

-­‐ Tècniques d'impressió: alguns dels processos que es feien servir per a reproduir múltiples imatges actualment s'utilitzen com a tècnica d'il·∙lustració que genera efectes estètics. Alguns exemples són la xilografia, el gravat al linòleum, la serigrafia, etc.

-­‐ Collage i tècnica mixta: consisteix a combinar diferents tècniques, unir diferents materials.

El collage és simpàtic, divertit i busca l'accidentalitat.

-­‐ Ordinadors: com a eina, es necessita també escàner i impressora. El pas al món digital ha donat un ventall d'opcions creatives als artistes i sobretot els ha ajudat a disminuir el temps de realització de les obres. Però també s’utilitza per a generar gràfics 2D vectorials per exemple.

35

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

2.6.4 Elements de la il·∙lustració

Els il·∙lustradors tenen cura dels elements formals del dibuix i del disseny que generen el llenguatge visual. Crear una imatge implica experimentar i jugar amb idees, línies, contorns, formes, colors, proporcions, escales, composicions, traç, repetició, textura, massa, perspectiva, equilibri, superposicions, exageració i deformacions, contrasts, il·∙luminació, matisos tonals, punt de vista, ritme, etc. Els elements d'expressió més importants del llenguatge plàstic visual sobre el pla són:

-­‐ El punt: té una mida, una forma (cercle, però també pot ser quadrada, oval o irregular) un color i una textura i és l'element més simple de la representació gràfica mitjançant el qual podem comunicar diferents sensacions.

-­‐ Línia: la línia és una successió de punts o empremta contínua que es produeix quan dibuixem amb qualsevol objecte o cosa. Defineix el contorn d'una forma, concreta el volum, dóna la direcció, genera composició, crea un sentit de moviment, dóna ritme, crea tensions i relacions. Mitjançant la línia podem transmetre l'actitud del personatge o l'acció que s'està desenvolupant.

La forma pot ser recta (expressen robustesa i rigidesa) o corba (transmeten dinamisme).

Fig. 40: Exemples de forma de la línia

La disposició horitzontal (suggereixen tranquil·∙litat i repòs), vertical (transmeten tensió ascendent, força, equilibri, espiritualitat i dignitat), obliqua (transmeten profunditat i perspectiva) o trencada (són dinàmiques i expressen moviment).

Fig. 41: Exemples de disposició de la línia

Possibilitats expressives representades amb rectes (rigidesa en l'objecte), corbes (suggereixen suavitat, delicadesa, dinamisme i moviment), horitzontals (calma, repòs, estabilitat del pes), verticals (transmeten força, ordre, equilibri, elegància i allarguen les coses), obliqües (inestabilitat, confusió o desordre), trencades (incertesa, fragmentació), radials o concurrents (explosió, profunditat, lluminositat).

Fig. 42: Exemples de possibilitats expressives de la línia

36

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Instruments que utilitzen la línia: retoladors, ploma o estilogràfiques, canya, llapis o grafit, llapis de color, linòleum i pinzell (en cada un d'ells la línia és diferent).

Fig. 43: Exemples d'expressió la línia

El contorn delimita les formes de la línia, és el perfil de les formes i els volums i aporta profunditat. És el responsable de la claredat de la figura. La gruixària d'aquest transmet un sentiment o un altre.

-­‐ La forma: ve definida a partir dels límits de la línia i és el que defineix l'objecte. La posició de l'objecte i la forma creen la composició. La forma transmet dinamisme o estaticisme. Els acabats de la forma són rondejats (agradables) o punxeguts (agressius). La forma ha de ser objectiva i lògica perquè els nens l'entenguin. La forma ha de reflectir el concepte, per exemple si l'estil del llibre és humorístic una línia prima i relaxada transmetrà millor el concepte de broma.

Les formes es classifiquen en planes (les formes planes bàsiques són el triangle, el quadrat i el cercle) o amb volum (les formes amb volum bàsiques són la piràmide, el cub i l'esfera). La percepció de les formes i l'espai en el pla estan influenciades per la perspectiva i l'organització de la composició.

Les formes es perceben a partir del contrast amb el fons (de color, figura, textura, il·∙luminació, mida, posició o direcció). Anomenarem figura a la forma que ens atregui més l'atenció.

Fig.44: Representació de figura-­‐fons

-­‐ El color: impressió que produeix la vista al observar un objecte amb llum.

La utilització del color implica associacions psicològiques, que varien en funció de la cultura o el lloc geogràfic. És un element que capta molt l'atenció del nen. Quan es treballa en un àmbit global, els il·∙lustradors han de tenir en compte que el significat del color pot variar. El color està limitat per les formes. És un llenguatge directe on l'il·∙lustrador ha de conèixer el simbolisme dels colors del nen, ja que generen emocions, afecten els sentits, estat d'ànim o comportament actuant com a reacció immediata al cervell i al sistema nerviós.

37

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

El vermell, el groc i el blau (primaris) són els colors que més veu el nen. El verd, el violeta i el taronja (secundaris) es perceben a partir d'una edat més avançada. Juga un paper fonamental i necessari que afecta i influeix a l'espectador, ja que ajuda a percebre el significat, les sensacions i emocions de la història (l'efectivitat de l'espectador). És un medi plàstic més subjectiu. El pes, la profunditat, l'ambient o l'atmosfera estan definits pel color.

Anomenem colors de la mateixa gamma quan en una composició els colors tenen relació entre ells. Existeix doncs: la gamma càlida (vermells, grocs i taronges), la gamma freda (verds, blaus i violetes), la gama monocromàtica (un sol color rebaixant el nivell de blanc o negre), la gama de colors afins (verd, groc o taronja)i la gama de complementaris (blau amb taronja per exemple).

Fig. 45 Representació de les diferents gammes descrites anteriorment ordenades per jerarquia

Fig. 46: Imatge que destaca per la gama Fig. 47: Poc ús del color, només destaquen els protagonistes i alguns càlida amb contrast de la tons freds elements de la il·∙lustració (es potència l'abraçada dels avis)

L'expressivitat del color té l'acció de captar l'atenció de l'espectador, expressar un significat i per tant provocar emoció o bé actua el color com a símbol.

-­‐ Les textures: anomenem textura a una superfície. Podem classificar les textures en funció de la configuració de les superfícies (tàctil o visual), segons el seu origen (natural o artificial) i segons la seva uniformitat (orgànica o geomètrica). Les tècniques més utilitzades per aconseguir la creació de textures són: estampats, dibuix i puntura, collage i raspant la superfície.

Les textures també estan dotades de simbolisme, una superfície poden ser llisa (senzillesa, netedat, austeritat i llunyania), rugosa (naturalitat, vellesa, fortalesa i proximitat), sedosa (càlida o suau), aspra (duresa, agressivitat o rebuig), duresa (fortalesa, serietat i fredor) i viscositat (brutícia, fastig i repulsió).

38

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 48: Portada de llibre on el propi paper crea la textura de l' il·∙lustració

Fig. 49: Pàgina interior del llibre on els objectes formen la textura de la composició

Fig. 51: Pàgines interiors d'un llibre on hi ha diverses textures

Fig. 50: Portada de llibre on la textura és tàctil en la jaqueta del personatge

-­‐ La llum: ens ajuda a ressaltar allò que més interessa. Per a crear un ambient l'aplicació de llum serà clau, ja que actua com a impacte visual i emocional si s'empara correctament. La llum genera l'ombra, hem de recordar la seva projecció.

Fig. 52: Escena de nit, tot il·∙luminat amb colors freds menys els Fig. 53: Escena de dia personatges

-­‐ La composició: col·∙locació o disposició dels diferents elements gràfics de forma equilibrada i ordenada en un espai determinat. Defineix el punt de vista.

… significado si disponemos las partes de determinadas maneras para obtener una organización y una orquestación de los medios visuales. Muchos criterios para la comprensión del significado de la forma visual, del potencial sintáctico de la estructura en la alfabetizad visual, surgen de investigar el proceso de

39

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

-­‐-­‐-­‐ percepción humana. (Dondis, 2008, p.24)

La necessitat de composar apareix quan l'artífex necessita expressar una idea o sentiment.

La composició així doncs és l'ordenació dels elements plàstics: línies, formes, colors, textures i llums perquè existeixi unitat amb el missatge que pretén transmetre. Alhora de compondre ajuda el fet de seguir unes pautes determinades que permeten distribuir els elements d'una imatge de forma harmònica i equilibrada sobre la superfície de suport, en funció del pes visual (determinat per la mida, posició i color). Les lleis compositives més conegudes són: simetria axial o radial, llei de la balança, llei de compensació de massa o la secció Àuria. La creació de l'esquema compositiu (diagonal, triangular, simètric o circular) defineix la perspectiva i el punt de vista i per tant dirigeix la mirada de l'observador cap a la figura que hem decidit que és protagonista de l'escena.

Fig. 54: Exemple de composició, perspectiva i punt de mira

La perspectiva genera la il·∙lusió de l'efecte de tridimensional (volum), és un joc de figura i fons. La majoria de llibres amb il·∙lustracions, trobem un estil d'il·∙lustració basat amb la bidimensional, que juga amb la perspectiva i la col·∙locació en la composició per crear sensació de realitat. Sovint l'il·∙lustrador utilitza el recurs de l'exageració de les figures intentant deformar i estilitzar objectes o personatges per dotar-­‐los de personalitat i humor.

Fig. 55: Exemple de deformació i exageració de la perspectiva

El ritme és rellevant en el llibre infantil, dóna dinamisme i atractivitat al llibre. El ritme és creat per la línia, l'encant del traç de la línia transmet l'emoció. La dimensió física del llibre defineix el ritme (en un llibre gran es passen les pàgines lentament, per tant el ritme és lent), en una pàgina amb molt text haurem d'evitar que la il·∙lustració tingui detalls, si volem donar la sensació de temps dilatat, podem fer una il·∙lustració a doble pàgina, per accelerar el ritme, podem fer una seqüencia d'imatges, etc.

40

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

El ritmo de la narración es básico para mantener el interés del lector joven por la historia. Hay muchas maneras de controlarlo: variando el tamaño de las imágenes, modificando el punto de vista o alternando la distribución de la imagen en la página. Todos estos cambios crean un efecto dinámico e incrementan el interés visual. Otra manera de aportar dramatismo son los primeros planos, que pueden usarse para puntuar la historia. (Salisbury, 2005, p.82)

El equilibrio es pues, la referencia visual más fuerte y firme del hombre, su base consciente e inconsciente para la formulación de juicios visuales.

(Dondis, 2008, p.27)

El desequilibri d'una composició genera tensió, la part on hi ha més pes visualment és als extrems del llibre.

Fig. 56: Exemple de composició de pàgines d'un mateix llibre

Fig. 57: Exemple de composició de pàgines d'un mateix llibre

2.6.5 Creació de personatges

Dissenyar personatges que convencin al públic és la base del funcionament de la narració visual. En el món de la il·∙lustració quasi tot pot cobrar vida. Si l'artista creu en el que dibuixa, el nen també ho farà. Moltes vegades els il·∙lustradors utilitzen el recurs d'afegir atributs humans, com cames o braços a objectes o coses, perquè permet expressar llibertat de moviment. En els últims anys el gènere de ciència-­‐ficció ha marcat molt a la societat. Neixen nous personatges; criatures híbrides, deformades, etc.

Per generar un personatge s'ha de conèixer el físic i el caràcter. Els atributs personals i l'acció determinaran el dibuix. És interessant conèixer l'estat, autoestima, el gènere, la classe social, atributs que l'identifiquen, etc. Com més coneixem sobre el personatge millor podrem representar el seu físic. Es treballa el moviment i el llenguatge corporal (postures i gestos) que informarà de detalls de l'acció (solen exagerar-­‐se els efectes de moviment per donar èmfasi a la situació):

41

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

El movimiento es de extrema importancia para los personajes. Todos tenemos actitudes y movimientos que nos distinguen de los demás, y que en muchos casos reflejan nuestra personalidad y nuestro estado de ánimo. (Salisbury, 2005, p.64)

Dibuixar per exemple un nen com a personatge és diferent que dibuixar un adult, les proporcions físiques no són les mateixes, els moviments o gestos tampoc, ni els hàbits o costums i la manera que tenen d'interactuar tant en l'adult com altres nens és diferent.

Aspectes com el de l'exemple ens fan veure que l'il·∙lustrador ha de tenir en compte tot de detalls i no deixar-­‐se guiar per la primera idea.

Fig. 58: En Teo com exemple de personatge de literatura infantil

2.6.6 Creació d’escenaris

És important documentar-­‐se dels espais que es volen representar i buscar referents. Per dibuixar escenaris és aconsellable tenir en compte el temps, l'espai i l'atmosfera que volem transmetre.

2.6.7 La comunicació visual

En la literatura infantil la relació entre paraules i imatges és especial i complexa. Cada element de comunicació ha d'estar meditat i equilibrat (per obtenir una bona síntesi de paraules i imatges és necessària una planificació). Podem trobar imatges que expressen el mateix que el text, imatges que són complementàries al text i imatges que són diferents del concepte que representa el text.

L'il·∙lustrador expressa el llenguatge visual exterioritzant el seu món interior i compartint-­‐lo amb l'exterior mitjançant elements gràfics. Explicar una història de forma gràfica és un procés intuïtiu i conceptual, que es basa en explorar i manipular la forma, el contingut i el significat.

La primera mostra existent d'experiència visual són les pintures rupestres que es troben en coves prehistòriques d’Altamira i Lascaux (França). Altres civilitzacions com egipcis, maies, asteques, grecs, perses o romans també han deixat constància de l'ús del llenguatge visual.

El llenguatge del dibuix o il·∙lustració és el que anomenem sintaxi visual, aquest concepte 42

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

agrupa les accions de: percebre, contemplar o visualitzar, observar o examinar, comprendre, descobrir i reconèixer.

Per crear un missatge visual és necessari tenir clar el tema a tractar (sigui concret o abstracte) i el mètode d'expressió que empararem per representar-­‐lo. És important que hàgim viscut prèviament una experiència de visualització d’imatges i s'han introduït de forma mental dins del cervell. El següent pas és crear la representació d'aquesta imatge mental en símbols. La semiòtica és l'estudi de símbols (incloent-­‐hi imatges, sons, paraules, llenguatge corporal, objectes), la utilització i interpretació d'aquests.

El cómo vemos el mundo afecta casi siempre a lo que vemos. Después de todo el proceso es muy individual en cada uno de nosotros. El control de la mente viene frecuentemente programado por las costumbres sociales. (Dondis, 2008, p.15-­‐16)

Comprendre allò que veiem és un instint natural, que es va refinant a mesura que anem veient imatges cada vegada més complexes. El conte és una manera d'aconseguir alfabetització visual.

Alguns dels recursos il·∙lustratius del comunicador són expressions oposades com: contrast-­‐ harmonia, exageració-­‐retinència, espontaneïtat-­‐predictibilitat, accent-­‐neutralitat, asimetria-­‐ simetria, inestabilitat-­‐equilibri, audàcia-­‐subtilesa, transparència-­‐opacitat, etc.

2.6.8 L'artista – Il·∙lustrador

Tal com hem comentat anteriorment, l'il·∙lustrador és un adult amb ment i pensament d'adult que intenta posar-­‐se a la pell del nen per tal de crear una obra més propera a ell. Per això cal conèixer bé cadascuna de les etapes que passa l'infant, tenir una preparació psicològica ajudarà a entendre el públic i per tant comunicar serà més senzilli. És útil conèixer l'edat, els gustos i el comportament, les etapes o canvis que pateix, la seva mirada i pensaments.

“El ilustrador, a diferencia del pintor, tiene un interés primordial en contar una historia.” Norman Rockwell (Wigan, 2007, p.88)

La tasca principal d'un artista/il·∙lustrador és ser un bon comunicador visual, que tradueix les seves idees en imatges mitjançant el llenguatge personal visual i escrit. Ell és el creador d'imatges narratives originals, entretingudes i plenes d'encant i emoció, a més de l'expert en interpretar i accentuar el text. El domini del concepte a transmetre i l'eina d'expressió assoleix el control dels medis visuals. La seva feina consisteix en la invenció de personatges, recrear escenes, simular una ambientació, transmetre sentiments en una imatge, dominar l'eina d'expressió, els materials, l'estil d'il·∙lustració, la cromàtica, la composició, l'enquadrament, les mides, la disposició, etc.

Una de les tasques més difícils que l'artista intenta treballar diàriament, és l'alfabetització visual, és a dir l'enginy de la mirada, el dibuix i l'estètica. Per generar una obra és primordial que s'examinin els diferents elements visuals, dit d'una altra manera analitzar els imputs i els

43

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

outputs visuals que afecten els factors psicològics de la percepció humana i la comprensió, aquests són tals com: les estratègies d'expressió, les diferents opcions de tècniques visuals, les implicacions psicològiques de les composicions, elements de la il·∙lustració, etc.

A vegades pot resultar atuïdor la contínua evolució de la tècnica impartida alhora d'il·∙lustrar, la finalitat de l'artista és innovar en la manera de comunicar-­‐se per atreure la mirada i la ment dels més petits. Empraran la tècnica amb la qual se senti més còmode i amb l'expressió els símbols i composicions que identifiquen a l'artista i l'estètica del seu gust artístic.

En el dia d'avui, trobem una abundant afluència d'artistes que creen art i disseny d'alta qualitat dirigit al públic infantil. La mirada de l'artista actual és diferent de la de fa uns anys, la forma de veure les coses canvia. Gran varietat d'estils artístics com: l'impressionisme, surrealisme, expressionisme, abstracció, realisme, etc. són influents en l'artista. A més de recórrer a fonts d'inspiració personals, diverses i úniques per a cercar la creativitat, il·∙lustrar és un procés que requereix preparació (estudi del tema a tractar), incubació (es processen totes les dades estudiades i es reflexionen), il·∙luminació (quan sorgeix una idea) i verificació (es declara la idea com a bona).

Tenir un estil propi, vol dir ser creatiu, pensar independentment, ser original i produir un art autèntic i innovador que dota un significat personal inusual i fresc. La creativitat de l'artista s'estimula guiant-­‐se per impulsos o intuïció, fent cas a la percepció, explorant emocions, ser inventiu, tenir curiositat, treballar amb compromís o perseverança, ser flexible, actuar de manera intel·∙ligent, tenir motivació i entusiasme, reflexionar del treball i autoavaluar-­‐se.

L'obra final d'un artista hauria de complir alguns d'aquests requisits perquè tingui el segell d'identitat: que mostri sensibilitat, seguretat, bellesa, que sigui convincent, persuasiva i audaç, amb enginy i honesta, pot ser complexa, subtil, significativa, enigmàtica, satírica, desafiant, crítica, espontània, rigorosa, refinada, sensual, agressiva, poderosa, profunda, tradicional o radical, etc.

2.7 L'EDITORIAL

Alguns dels factors que poden interferir en la lectura són els recursos audiovisuals com els dibuixos animats, les sèries televisives o les pel·∙lícules, els videojocs, mòbil, etc. que per exemple atrauen l'atenció del nen fins al punt de deixar-­‐lo embadalit davant d'un aparell.

L'audiovisual és el principal competidor del llibre. Les editorials però han sabut reaccionar aprofitant els avanços tecnològics com llibres electrònics, tauletes electròniques, mòbils, etc. per modernitzar el seu producte i fer-­‐lo compatible amb els nous formats de moda. Per tant, s'han acomodat a la producció de llibres en format digital i paper.

2.7.1 El sector editorial

Segons l'informe d'abril 2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, la situació actual del llibre en el mercat espanyol envers l'informe de setembre 2013 és la següent:

44

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 59: Informe abril 2014

Fig. 60: Informe setembre 2013

Podem concloure doncs, que la situació de la literatura infantil i juvenil de l'any 2014 és positiva respecte al 2013.

Tot i el descens en producció i facturació com a conseqüència de la crisi econòmica, l'editorial espanyola és una de les principals potències mundials i un dels països amb major producció internacional de llibres. Els llibres més sol·∙licitats per l'exportació són els de la categoria Infantil i Juvenil, on un de 4 de cada 10 llibres és traduït. França i Portugal són els majors consumidors de producte literari espanyol. En la venda del mercat interior en canvi, el llibre Infantil no està tan valorada com a l'estranger, però es manté en els últims anys entre els primers:

Fig. 61: Taula procedent de l'informe d'abril 2014 (Font: Comerç interior del llibre en Espanya)

Pel que fa l’oferta digital, més de la meitat de l'oferta es centra en llibres de Ciències Socials, Humanitats i Creació literària (concretament un 55,6% de la producció), mentre que la secció Infantil i Juvenil només ocupa un 5,9% de l'oferta.

2.7.2 L'editorial infantil i juvenil

El mercat del llibre infantil es troba en constant evolució, per això moltes editorials s'han especialitzat a treballar només per aquest sector de públic. Aquest tipus d'empresa és molt exigent al contingut de les obres que publica, es volen imatges originals, amb personatges sòlids, tècniques innovadores i històries que estimulen la imaginació del nen, són els principals atractius que busquen d'un llibre.

Les editorials dedicades al públic infantil, tenen definides de manera molt clara el públic, el tipus de mercat que es dirigeixen (nacional o internacional), els objectius que volen 45

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

transmetre i les influències culturals que les representen i els defineixen com a empresa.

Sovint aquestes empreses s'adapten a la demanda del públic quan un producte funciona.

Convertint el llibre en producte de merchandising, animació, series, cinema o publicitat, o bé tot el contrari, llibres que actuen com a complement de l'obra audiovisual.

2.7.3 El mercat de la literatura infantil

Normalment en la literatura infantil, el comprador (que sol ser l'adult) no és el consumidor producte (l'infant llegeix sol o acompanyat de l'adult). Els objectius de l'un i de l'altre són diferents.

Mentre l'adult cerca en un llibre: -­‐ Progrés en la lectura (llibre que s'adapta al nivell de dificultat de lectura del nen).

-­‐ Llibres que transmeten nous coneixements, una comunicació afectiva i missatges morals.

-­‐ Qualitat del producte: per exemple els agrada que la tapa de llibre sigui dura perquè dura més, amb il·∙lustracions atractives i de qualitat i que la història ensenyi alguna cosa útil.

-­‐ Preu econòmic.

-­‐ Llibres que l'adult pugui narrar a l'infant que siguin experiències entretingudes i divertides (per exemple que tingui jocs).

L'infant busca viure noves experiències que s'ajustin als seus gustos i també vol aprendre de forma divertida o entretinguda.

2.7.4 El producte en funció de l’edat del nen

Es considera de tipologia infanti, els llibres compresos per un públic d'entre les edats de 0 i 13 anys. L'editorial crea productes específics en funció de l'edat de l'infant, així doncs trobem:

Ø De o a 3 anys: aprèn mitjançant experiències, no controla les seves emocions, disposa de poca percepció i atenció, els seus estímuls es desperten quan senten paraules i quan veuen imatges que els causen sensacions. Els relats són curts, amb poc text (paraules fàcils de pronunciar i onomatopeies). Presència d'il·∙lustracions fàcils d'identificar amb colors primaris i textures, els personatges són animals, objectes o formes amb característiques oposades: bo-­‐dolent, guapo-­‐lleig, etc. amb les quals se sent identificat. El disseny de les pàgines del llibre reforçades amb cartó gruixut i hi ha elements per interactuar.

Ø De 3 a 6 anys: necessita el reclam d'atenció de les persones que l'envolten, tenen interès especial per aprendre i conèixer, comencen a relacionar imatges amb conceptes, els meravella que l'adult els narri, la capacitat d'atenció és limitada i confonen realitat i ficció. S'entreguen al joc i a la fantasia del relat, on inventen personatges imaginaris i històries, s'identifiquen amb els personatges (el qual ensenya coses útils pel nen). Apareixen lletres, paraules, números i formes, són lectors principiants, on la funció del llibre és merament la d'aprendre el funcionament i iniciar-­‐se en la lectura. Són llibres d'estructura breu amb llenguatge i frases sonores, onomatopeies, reiteracions, jocs metafòrics, etc. Es fixa molt en 46

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

les il·∙lustracions i les observen al detall. Els agrada rellegir el mateix llibre i explicar la història a partir del record i amb l'observació visual.

Dels 3 a 5 anys: hi ha les primeres experiències en la lectura: s’adonen que l’escriptura és una història, el dibuix actua com a fil entenedor de la història, les paraules transmeten missatges/conceptes, connexió entre paraules escrites i parlades, ells mateixos es veuen com a lectors. Al final d'aquesta franja, cap als 5-­‐6 anys comencen a utilitzar varietat d'estratègies per llegir: els seus coneixements sobre el tema, el so de les lletres els ajuda en la lectura, s'arrisquen a llegir i s'autocorregeixen quan llegeixen malament, coneixen els diversos temes de llibres però tot i així quan llegeixen es continuen recolzant en la il·∙lustració i aprèn que pot haver-­‐hi varietat de text (com la poesia o prosa). Ø De 7 a 10 anys: es desenvolupa la capacitat de cooperació, aprèn que la gent pot tenir diferents opinions, descobreix característiques de la societat, vol aprendre a fer coses mitjançant les quals se sent útil i obté recompensa, vol conèixer món i li agrada col·∙leccionar objectes. Comença a llegir fluidament: text més llarg i complex, són capaços de predir, reconeixen moltes paraules, prefereixen llegir sols i en silenci per reflexionar millor, gaudeixen de la lectura. La temàtica dels seus llibres són: aventures, històriques, humor absurd, ciència-­‐ficció, llegendes, documentals, còmic, etc. Les descripcions són llargues i hi ha interès per la literatura. Les il·∙lustracions són més complexes, amb personatges com animals, éssers fantàstics i objectes. Els gustos de la lectura del nen i la nena busquen temàtiques i històries diferents. Ø De 10 a 13 anys: és una etapa conflictiva i difícil, el seu cos canvia (inici de l'adolescència), volen destacar dins del grup d'amics per ser populars, però depenen dels pares encara. Senten la necessitat de viure acció i aventura, per això s'identifiquen amb els personatges típics de la societat. Lectures amb molt text (la història més complexa) i poca o cap il·∙lustració (colors blancs i negres), es tracta d'un llibre més educatiu que narratiu.

47

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

3. GRÀFICS 3D

En els últims anys ha incrementat la importància del món del disseny per ordinador i en concret la generació d'imatges tridimensionals. La creació d'imatges sintètiques 3D apareix amb la revolució de la tecnologia digital i de forma experimental en la producció de les pel·∙lícules. És la nova forma d'expressió que permet aconseguir en el suport bidimensional la projecció real de l'objecte, mitjançant la generació de càlculs matemàtics i formes geomètriques processades per ordinador.

El món dels gràfics 3D està en constant expansió, sobretot la indústria de l'entreteniment, on avui en dia tenim projectes multimèdia com per exemple: efectes especials, actors digitals, simulacions fictícies o espais irreals, que s'observen en la televisió, espots publicitaris, cinema, videoclips, videojocs, mòbil, Internet, etc., gràcies a la tecnologia digital que ha permès integrar imatges creades per ordinador en els nous mitjans de comunicació.

El 3D és un procés costós i a més implica la col·∙laboració de molta gent disposada a dedicar temps i esforç. Per generar imatges 3D, s'han de conèixer determinats conceptes i processos relacionats amb la imatge sintètica: cal tenir en compte la forma, l'aspecte, el comportament, el material, etc. de l'objecte o cosa que es vol representar. L'espai de treball tridimensional està definit pel sistema cartesià d'un espai obert amb tres eixos: X, Y i Z, on els elements es defineixen a partir del modelatge d'objectes geomètrics, se situen en l'espai, es configuren els colors i les textures, se'ls generen estructures ósses, s'animen, se'ls assigna llums, s'incorporen càmeres, etc. Un cop aplicats tots aquests elements el procés de renderització transforma tota la informació en imatge. La constant evolució de programes de Software 3D, permet a l'artista explorar noves habilitats i tècniques amb les quals accedeix a noves formes experimentals d'expressió visual, amb resultats cada vegada més efectius i potents.

Fig. 62: Esquema de preproducció, producció i postproducció d'un projecte 3D

48

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

3.1 PREPRODUCCIÓ

En la preproducció es tracta l'escriptura del guió, la cerca de referents i influències, la fase creativa de disseny d'esbossos de personatges i escenaris, es genera el guió visual (storyboard) i la temporització de la producció.

3.2 PRODUCCIÓ: CREACIÓ DE GRÀFICS 3D

És l'etapa de creació del producte, passa per les següents fases:

-­‐ Modelatge: un dels passos més importants per generar gràfics en ordinador. Consisteix a donar forma, volum, dimensió i editar la superfície als personatges, objectes o paisatges que estaran representats en l'escena.

L'artista que treballa el modelatge és el modelador i igual que un escultor la seva tasca consisteix a donar forma tridimensional a objectes utilitzant diferents tipus de geometries, la diferència però, és que el modelador 3D edita virtualment la geometria.

Una de les decisions més importants que ha de prendre el modelador, és definir com construirà l'objecte. L'artista haurà de considerar si el que vol representar està estructurat en formes simples (basades en formes geomètriques) o bé en formes més complexes (basades en formes orgàniques representades per corbes NURBS, malles de control, sistemes de partícules o simulacions dinàmiques).

-­‐ Il·∙luminació: la llum és uns dels comportaments més complexos d'imitar amb ordinador, obtenir un resultat foto-­‐realista no és senzill, no només és necessari produir un emissor de llum (com pot ser el sol o una bombeta), sinó que influeix també en l'ambientació, els materials i l'ombra.

-­‐ Aplicació de materials i textures: consisteix a donar color a l'escena, per això hem de conèixer l'anatomia dels objectes. Cal conèixer els atributs del material: de què està compost, quina superfície té, quin color, la transparència, reflexions, incandescència, etc. i aplicar l'edició corresponent a la de l'objecte modelat.

-­‐ Càmeres: igual que al cinema, la realització de gràfics 3D també permet afegir càmeres, en l'escenari virtual. Les possibilitats que ofereix són les mateixes que la vida real com modificar l'angle, perspectiva, enquadrament, profunditat de camp, obertura de focus, posició, objectiu, etc. Per defecte els Softwares 3D ofereixen per defecte càmeres amb vista perspectiva i ortogonals, però ofereix a l'artista la possibilitat de generar la càmera.

-­‐ Animació: és el procés de donar vida pròpia als personatges o escenaris donant-­‐los posicions i moviments. El guió i l'storyboard ens ajudarà a saber l'estat sentimental, la personalitat i l'acció a representar en l'animació.

-­‐ Renderitzar: és darrer pas de la fase de producció, on es realitza el càlcul de la imatge 2D a partir de l'elaboració tots els procediments descrits anteriorment. En aquesta fase 49

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

l'ordinador haurà de processar tota la informació a dades matemàtiques que crearan la imatge, per tant com més complexa sigui l'escena, més temps tardarà a processar.

3.2 POSTPRODUCCIÓ

Sovint per acabar de donar un toc al projecte es solen ajustar algunes de les característiques de la imatge. Es deixa de banda el software 3D i es treballa amb programes d'edició d'imatge o vídeo, els quals editen per exemple saturacions de color, control de llums, contrastos, enfocament o desenfocar, filtres, etc. que acabaran de donar detalls de perfecció al projecte.

3.3 L'ARTISTA 3D

Tal com hem comentat anteriorment, el 3D és un procés complex que requereix la participació de molts participant. Per això, moltes empreses grans en la fase de producció divideixen la seva plantilla en especialistes, per tant tenim artistes modeladors, artistes que es dediquen aplicar texturització i il·∙luminació a les escenes, animadors i artistes VFX (efectes espacials). Les empreses petites, al no tenir tanta disponibilitat de plantilla, tenen alguns artistes col·∙laborant en diferents fases, per exemple un modelador també pot ser l'animador.

50

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

CONCLUSIONS L’objectiu d’aquest projecte és realitzar un llibre infantil amb il·∙lustracions 3D. El perquè de les il·∙lustracions tridimensionals, és perquè és una tècnica poc freqüent en la il·∙lustració de llibres i a més el 3D és una tècnica actual que ofereix l’opció d’extreure profit de les il·∙lustracions un cop ja han estat realitzades, per exemple utilitzar-­‐les per a la futura explotació dedicada a producte audiovisual. En la primera fase del projecte s’han tractat varietat de temes relacionats amb el llibre infantil per tal de conèixer de primera mà el sector.

En primer lloc s’ha investigat el nen com a públic objectiu del producte el llibre infantil, s’ha realitzat un estudi del mercat per conèixer com és i així entendre com ha de ser la comunicació. Podem concloure que el nen és un individu especial, el qual té una ment molt oberta per aprendre coses noves i que a més és molt sensible, per això hem d’anar en cura alhora de comunicar-­‐nos amb ell. El llenguatge que cal adoptar sobretot no inclou la violència, sinó l’aprenentatge, passar una bona estona i molta creativitat.

En segon lloc s’ha investigat què és el llibre infantil, on s’han analitzat diverses obres infantils publicades per conèixer el llenguatge d’expressió narratiu i visual, la situació del mercat actual i els professionals del sector. Durant l’estudi s’ha fixat especial atenció en conèixer com és l’obra visualment, ja que és la tasca que requerirà més durada de creació. Coneixem les parts que té un llibre i diferents exemples de possibilitats estètiques que es podran aplicar a l’obra que s’elaborarà. Un altre dels aspectes tractats en la primera fase que també ha adoptat molta rellevància és la il·∙lustració, els diferents elements expressius que formen la imatge han de ser tractats amb pinces per expressar bé el concepte. Pel que fa la part narrativa, haurem d’utilitzar un llenguatge senzill que sigui fàcil d’entendre pel nen i frases no molt llargues. Finalment cal destacar, que és imprescindible que l’obra narrativa i visual vagin lligades de la mà, és a dir que el conjunt tingui un missatge unitari.

I tercer, s’han investigat les fases d’un projecte 3D per conèixer les fases de producció i així marcar el diagrama temporal per la segona fase. Segons la informació extreta, cal fer l’incís que la fase de modelatge i composició de l’escena requerirà més temps que les altres, ja que primer s’ha de modelar els personatges, objectes i escenaris, llavors aplicar les estructures ósses de l’animació per moure’ls dins l’escena i ja per acabar, realitzar la composició final.

A partir del recull de tota aquesta informació, la intenció en la segona fase del projecte és crear una obra narrativa i acotar la franja d’edat que es trobarà el lector. S’hauran de generar els primers esbossos i realitzar maquetes que faran evolucionar l’obra, els personatges i els espais. Seguidament es desenvolupa un llenguatge d’il·∙lustració de gràfics 3D adequat a l’obra, utilitzant els atributs d’obres realitzades amb altres tècniques d’il·∙lustració, com pot ser per exemple l’aquarel·∙la, el collage, la fotografia, etc. adoptar analogies extretes i construir a partir dels esbossos de la maqueta les il·∙lustracions finals amb 3D.

51

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

FASE II: PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ

52

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / Mireia Teixidor

INTRODUCCIÓ

En la segona fase del projecte es du a terme l’objectiu proposat en les conclusions de la primer fase, és a dir, escollir la franja d’edat del públic amb el qual es vol treballar i a partir d’aquesta decisió començar a generar l’escriptura, el disseny d’il·∙lustracions 3D, la maquetació i l’edició del conte.

L’elaboració dels diferents processos esmentats per la producció del producte, permetrà conèixer de primera mà els següents perfils professionals; escriptor, il·∙lustrador 3D, maquetador i editor. Sempre tenint en compte la figura del comunicador infantil en cada etapa.

El producte es desenvoluparà tenint en compte els coneixements adquirits en la primera fase del treball. Intentant aplicar algunes de les característiques que utilitzen les tècniques 2D en el 3D. Aquesta idea, és proposada amb la intenció de reforçar les il·∙lustracions del conte i així evitar la fredor que sovint pot esdevenir una obra en 3D.

Al final d’aquesta fase podrem jutjar la hipòtesi inicial plantejada, que és si la il·∙lustració infantil orientada a la literatura infantil, admet un espai a la il·∙lustració amb gràfics 3D.

53

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

1. EL LLIBRE INFANTIL Els dos conceptes principals a tractar quan es genera un conte infantil, són narració i il·∙lustració. Dues formes de comunicació, una visual i l’altra escrita, que en conjunt i amb sentit unitari esdevenen un missatge a transmetre al públic infantil i sovint també adult.

El conte, és un producte molt interessant perquè brinda l’oportunitat al nen i a l’adult de gaudir d’una experiència plegats. Mitjançant aquesta obra, dos públics amb coneixements i comportaments molt diferents viuen una experiència conjunta.

2. EL PÚBLIC INFANTIL Per a produir el conte, és necessari determinar una franja d’edat infantil. El nen està en constant evolució de creixement tant psicològic com físic, per això cal acotar el públic objectiu i en funció d’aquest començar a desenvolupar l’obra.

De les diferents etapes de creixement, hi ha especial interès a treballar la franja de 6 a 7 anys. Un període on la percepció visual comença a ampliar-­‐se, a més de practicar l’exercici de relació de les imatges amb conceptes i la comprensió d’aquests (es treballa la intel·∙ligència simbòlica). A més, aquesta edat el públic comença a saber llegir i és més independent. Alhora de produir el llibre es treballa sempre tenint en aquesta franja acotada.

3. LA NARRACIÓ

Les narracions dirigides al públic definit anteriorment, solen adoptar un estil imaginari, on els personatges representats sovint són de ficció. Tenint-­‐ho en compte, es genera una petita sinopsi amb una idea d’història que s’adapta als requeriments:

3.1 IDEA DE RELAT

3.1.1 Sinopsi En Nil és un nen molt eixerit, però és molt desordenat. Entre el desordre habitual de la seva habitació es troba un pot amb tinta, que sense adonar-­‐se tomba. El que en Nil no sap, és que la tinta que ha llençat no és una qualsevol, sinó que posseeix una màgia malvada que mirarà d'embrutar l'habitació mentre la resta d'objectes tractaran d'evitar-­‐ho.

Aquesta idea esdevé d’un record de la infància, on el concepte de desordre sol ser comú, ja que és una etapa on els adults es manifesten sovint per reivindicar la manca d’ordre per part dels infants i exigeixen que es mantingui tot ben col·∙locat.

54

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

3.1.2 Desenvolupament de la sinopsi en accions -­‐ Es veu en Nil pintant en el seu escriptori i tota l'habitació molt desordenada.

-­‐ En Nil surt de l'habitació i sense adonar-­‐se'n fa caure el pot amb tinta.

-­‐ El pot amb tinta s'expandeix per la taula formant diferents taques.

-­‐ Les taques s'animen i comencen a embrutar l'habitació (un dels atacs és a la peixera on embruten l'aigua i el peix).

-­‐ Un grup d'objectes davant l'atac de les taques decideixen actuar i fer el possible perquè l'habitació torni al seu estat original.

-­‐ Els objectes actuen per separat i no aconsegueixen res. Fins que el llapis pren la iniciativa i organitza tots els objectes per fer pinya (creen un Transformer d'objectes).

-­‐ Combaten les taques i natgen tot perquè l'habitació torni al seu estat original.

-­‐ En Nil entra a l'habitació i veu alguna cosa estranya... El peix ha canviat de color? (l'aigua és neta) -­‐ En Nil s'adona del que ha passat i decideix ordenar l'habitació.

Trames:

T1: en Nil T2: les taques T3: la resta d'objectes (llapis, líquid corrector, raspall de dents, goma, grapadora, cadira, pinça d'estendre roba, bicicleta...)

T4: la mare

3.2 GUIÓ Després d’elaborar vàries versions del guió del conte, a continuació es presenta el final (per a veure les diverses versions del guió anar Annex):

55

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

56

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

3.2.1 Anàlisi de la narració Estructura: inici, nus i desenllaç La història s’inicia amb la presentació d’un dels protagonistes, en Nil. S’explica com és i el que li agrada, i es presenta també l’escenari, que és l’habitació d’aquest (explicar com és per entendre el que passarà). L’inici acaba amb la presentació del conflicte, quan els pots de pintura cauen a terra i d’allà esdevenen unes taques que comencen a embrutar-­‐ho tot.

En el nus es presenten els objectes i els mals de cap que els duen les taques (les repercussions de les accions de les taques). Al final del nus es presenta una possible solució al conflicte dels objectes (fer el dibuix).

En el desenllaç els objectes convencen les taques i junts fan el dibuix. Al final ens trobem amb el factor sorpresa, quan després d’un clímax emocionant on taques i objectes creen el dibuix apareix en Nil de manera sobtada i inesperada. És un final satisfactori pel lector, ja que se solucionen els problemes dels protagonistes, el bé triomfa i s’acaba trobant l’ordre que des d’un inici se cercava. A més també es transmet el missatge moral que els fets o 57

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

accions irresponsables no són bones per nosaltres, a l’acabament es pot observar l’evolució del personatge d’en Nil (inici adopta una actitud irresponsable i al final la responsable) El tema En la narració es tracten gèneres educatius o instructius de comportament social com: ser ordenat-­‐desordenat i el que comporta (responsable o irresponsable), aprendre a escoltar als altres, ser respectuós, afrontar sol o amb ajuda els dilemes, l’evolució de la personalitat, el treball en equip, etc.

Per a la representació visual del tema s’utilitzen personatges de ficció o imaginaris.

Llenguatge Combina el llenguatge escrit i el visual. La narració està escrita majoritàriament en vocabulari senzill, però també consta d’algunes paraules que poden resultar inusuals dins del vocabulari habitual del nen. Tot i així, el context és entenedor i el nen no ha de tenir dificultats per a comprendre la història.

Cada pàgina del llibre consta de poc text, ja que es pretén reforçar la manca de part narrativa pel llenguatge visual de la il·∙lustració. A més per a emfatitzar les accions i reaccions es fa ús del diàleg en alguns casos.

L’element del diàleg, és molt important en les històries infantils, sobretot quan l’adult posa èmfasis en la narració de la lectura, imitant la veu del personatge. Serveix a més, per intensificar les qualitats de dramatisme i realisme que tenen un paper central en la ficció infantil. La redacció de diàleg no abunda, perquè s’ha utilitzat només on l’expressió emotiva narrativa era necessària per a reforçar la il·∙lustració.

El punt de vista del relat és en 3a persona, el de l’escriptora, el meu. Aquest tipus de narrador, pot veure i escoltar tot el que succeeix, fins i tot coses que el personatge principal desconeix. Donant via lliure a representar l’acció des de la perspectiva que explica la història de forma més emocionant, li dóna al lector més informació (de pensaments secrets o motivacions dels personatges per exemple).

El número 3 La utilització del número tres en narracions infantils és una característica comuna en molts contes o històries infantils, com per exemple el conte tradicional “Els tres porquets”, o “Les tres bessones” de Roser Capdevila.

En la narració del conte s’ha tingut en compte i el nombre tres és present en número de taques i objectes.

3.2.2 L’espai

L’escenari de la història succeeix, en una habitació de nen d’uns sis anys de família 58

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

benestant. Amb moltes joguines i objectes escampats per tota l’habitació, que transmeten la sensació d’ambient caòtic.

3.2.3 Els personatges (univers psicològic) A continuació es mostren cadascun dels mapes mentals que defineixen la personalitat de cada personatge.

En Nil:

El llapis:

La tisora:

59

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

La maquineta:

Les taques:

La mare:

60

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

3.3 EL TÍTOL

El títol final de l’obra és: OH!!! QUIN DESORDRE

La idea de títol, sorgeix un cop s’acaben d’elaborar les il·∙lustracions, veient la unitat que adopta en conjunt amb la narració. Observant que un dels temes rellevants de la història és el desordre, entès com a irresponsabilitat que el protagonista haurà de rectificar com a conseqüència de les seves accions.

A més el títol, intenta atraure el públic adult amb el mateix pensament, davant l’actitud que adopten alguns nens en el seu entorn.

4. LES IL·∙LUSTRACIONS

Les il·∙lustracions a dissenyar són un instrument d’aprenentatge, que hauran de despertar la ment al petit lector i alhora transmetre missatges morals.

4.1 ESBOSSOS

En Nil: és un nen de cinc anys, eixerit però molt desordenat. És un personatge que té el cul inquiet, li agrada fer moltes coses, però no és conscient que ha d’ordenar després d’utilitzar les joguines, els llibres, el material de dibuix, etc. Al final del conte aprendrà el que comporta la irresponsabilitat i canviarà la seva manera d’actuar.

61

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

62

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

El llapis: és un dels personatges protagonistes del conte i té un paper fonamental. El seu conflicte forma part de l’acció i les decisions que va prenent juntament amb el personatge de la tisora són molt importants pel desenvolupament de la història. A continuació es mostren els trets psicològics que es volen transmetre en la representació del personatge i els diferents esbossos la idea final que acaba esdevenint el personatge.

63

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Tisora: és un personatge atrevit i que escoltarà molt el que li diu el seu amic llapis. A continuació es mostra la seva personalitat i els primers esbossos.

La maquineta: és l’esperança per solucionar alguns dels conflictes que tenen els personatges.

Aquest personatge es volia representar com a femení, “coquetó” i elegant.

64

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / Mireia Teixidor

Les taques: amb els personatges de les taques es vol intensificar encara més el caos que comporta tenir una habitació desordenada i a sobre tacada. La representació de les taques és similar a la d’un monstre.

65

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

4.2 MAQUETA

Abans de començar a il·∙lustrar en 3D, es va generar una maqueta amb il·∙lustracions esbossades per a comprovar si les imatges funcionaven de manera dinàmica en conjunt. La maqueta permet planificar l’estructura de les il·∙lustracions que han d’anar a cada pàgina i observar el ritme, la fluïdesa o l’espai. En definitiva, ajuda a tenir una impressió general i és viu l’experiència visual de la doble pàgina.

66

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Posteriorment es va procedir al modelatge de les il·∙lustracions esbossades.

4.3 IL·∙LUSTRACIONS REFERENTS D’ESTIL 3D

Actualment en el mercat les obres literàries infantils amb il·∙lustracions 3D són escasses. Cal destacar que la majoria d’aquestes provenen de productes audiovisuals que han tingut cert èxit, com són els llibres de Pocoyó de Zinkia Entretainment S.A. publicat per Timun Mas (http://www.timunmas.com) o l’Abella Maya de Stidio 100 Animation (il·∙lustradors Jan Van Rijsselberge i Joël Couttausse) de l’Editorial Planeta. També existeixen llibres infantils de renom que han renovat el seu estil il·∙lustratiu, com la nova col·∙lecció que ha publicat l’editorial Timun Mas de TEO (obra de Violeta Denou) per celebrar el 35è aniversari, amb il·∙lustracions de Ferran Amagat per Lupita Books (http://www.lupitabooks.com).

Fig. 63: Portada i il·∙lustració del llibre “Pocoyó. ¡Vamos al circo” de Zinkia S.L.

Fig. 64: Portada i pàgina doble interior del llibre “En la granja de Teo” de Violeta Denou i Joan Capdevila

Un producte de no tant renom però també interessant com a referent, és el llibre infantil “O Blusão Vermelho e o Mistério da Montanha” (“El suèter vermell i el misteri de la muntanya”) que presenta l’il·∙lustrador brasiler Mathias Dalcol Townsend (http://www.mathiast.com/O-­‐ Blusao-­‐Vermelho) al 2012.

67

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig.65 : Coberta-­‐contracoberta i il·∙lustració de pàgina interior del llibre “O Blusão Vermelho e o Mistério da Montanha” de Mathias Dalcol Towsend

4.4 MODELATGE

Pel modelatge dels personatges i escenari, s’ha adoptat un estil d’il·∙lustració 3D influenciat per l’estil cinematogràfic que adopten les produccions de Pixar Animation Studios i les influències del cartoon clàssic nord-­‐americà dels principis de Walt Disney Studios. Es tracta d’una expressió contraposada a l’hiperrealisme digital, on personatges i escenaris adopten un estil caricaturesc, els detalls innecessaris per la comprensió de la il·∙lustració se suprimeixen i s’exageren els trets a destacar. Les formes orgàniques i volums dels objectes adopten acabats suaus que busquen l’arrodoniment, intentant evitar angles rectes i extrems punxeguts on la geometria transmet una sensació agressiva.

Referents d’habitació de nen:

Fig. 66: Imatge 3D d’una habitació d’infant Fig. 67: Imatge 3D d’una habitació d’infant

Fig. 68: Habitació Andy de la pel·∙lícula Toy Story 1 Fig. 69: Habitació Andy de la pel·∙lícula Toy Story 2

68

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 70: Habitació Boo de la pel·∙lícula Monsutros S.A. Fig. 71: Espai de jocs de nen

Fig. 72: Habitació de nena

Fig. 73: Il·∙lustració habitació nena estil conte

Modelatge final de l’habitació d’en Nil: hi ha present formes arrodonides i suaus, pròpies de l’estil 3D escollit com a referent.

69

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

70

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / Mireia Teixidor

Referents del personatge Nil:

Fig. 74: Conjunt d’imatges referents de nens il·∙lustrats en 2D i 3D

Modelatge d’en Nil: la construcció del cos es va fer pensant en les característiques físiques d’un nen de sis anys (modelatge del cos des de zero). Per a dotar el personatge de personalitat, es va treballar sobretot la cara i el cabell. El rostre destaca per tenir un nas arrodonit i uns ulls atípics al disseny 3D, que s’apropen més al disseny dels ulls en 2D (ulls de punt molt utilitzats en el disseny d’il·∙lustracions infantils per a contes). Alhora de crear els cabells, la intenció era mostrar una mica el costat trapella d’en Nil, unint idees de dibuix del cabell 2D i el 3D, amb una cabellera abundant i desenfadada, dividida per grups de cabells units en multitud de geometries adaptades a la forma del cap.

71

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Referents del personatge llapis:

Fig. 75: Imatges referents del personatge llapis

Modelatge del llapis: els primers esbossos d’aquest personatge, es mostren les característiques de rigidesa de l’objecte real. Alhora de modelar-­‐lo es va decidir optar per personalitzar l’objecte atorgant-­‐li un cos mòbil (com els llapis flexibles) i caracteritzar-­‐lo encara més amb l’element de la goma, com si fos un barret. El fet que el llapis fos flexible, era una manera d’obtenir una millor paròdia i ajudava a reforçar l’emoció en l’animació 3D.

72

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Referents del personatge tisora:

Fig. 76: Imatge referent tisora

Modelatge de la tisora: des d’un principi es va plantejar la tisora com a no estàtica, ja que el transcurs d’accions de la història requeria d’estar dotada de moviment, així doncs es van construir les cames que li permeten el moviment.

73

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Referents del personatge maquineta:

Fig. 77: Imatges referent tisora

Modelatge de la maquineta: la maquineta és un personatge femení i en el modelatge s’havia de representar com a tal. Per a caricaturitzar aquest personatge vaig tenir inspirar com a referent la Reina de cors, de la pel·∙lícula Alicia en el país de les meravelles, fixant-­‐me sobretot amb la vestimenta (encenall de fusta de darrera dels ulls de la maquineta), llavis (obertura on entra el llapis per fer punta) i ulls d’aquest personatge.

Referents personatges taques:

74

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 78: Imatges referents taques

Modelatge taques: personalitzades i amb el mateix objectiu, el de tacar-­‐ho tot, les tres es representen en formes diferents, però el fet de no tenir ulls també les relaciona.

75

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Referents personatge mare:

1 Modelatge de la mare: per a modelar el personatge de la mare es va construir a partir d’un model de cos ja dissenyat, el qual es va modificar eixemplant malucs, tòrax i el pit. El resultat obtingut és el que veieu a continuació, un cos que no vol mostrar sensualitat, perquè és una mare ocupada i que no té temps de dedicar-­‐se a cuidar al seu cos.

Fig. 79: Imatge referent mare

El m odel de cos està extret de CG Meetup: http://www.cgmeetup.net/home/

1

76

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

4.5 IL·∙LUMINACIÓ, COLOR I TEXTURITZACIÓ

Referents cinematogràfics:

Com a referent per a la il·∙luminació, color i texturització també s’ha tingut en compte Pixar.

L’estudi, domina els tres conceptes visuals de tal manera que són capaços de representar les emocions i sentiments jugant amb aquests elements. Com a referent, també cal destacar el treball de Mary Blair (http://magicofmaryblair.com) a Walt Disney Studios, per l’ús d’un estil característic de treballar el color atrau fàcilment als més petits.

Fig. 80: Il·∙lustració de Mary Blair en “Alicia en el país de les meravelles”

Fig. 81: Il·∙luminacióde la pel·∙lícula Toy Story

Fig. 82: Il·∙luminació, color i texturització interessants Fig. 83: Il·∙luminació, color i texturització interessant de la pel·∙lícula Monstruos S.A.

de la pel·∙lícula Ratatouille

77

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 84: Exemple de colorscript de la pel·∙lícula Nemo

Referents il·∙lustracions de llibres infantils:

Fig. 85: Tons freds per l’escenari i càlids per els personatges

Fig. 86: Colors vius de la il·∙lustració amb la paleta de primaris i alguns secundaris

78

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Fig. 87: Utilització de colors contrastats: taronja i blau

Il·∙luminació, color i texturització de l’escenari de la història:

En general l’habitació d’en Nil està composada en tons càlids i propis de l’habitació d’un Nen, principalment colors primaris i secundaris.

Les textures utilitzades són una combinació de textures analògiques (obtingudes a partir d’escanejos de textures com aquarel·∙la, fusta i roba) o digitals (obtingudes a partir de materials que vénen preestablerts en el Maya).

L’escena s’ha il·∙luminat amb tres llums, una general que dóna llum ambient dins de l’habitació i les dues restants provenen de les finestres.

79

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

80

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / Mireia Teixidor

Color i texturització dels personatges de la història:

Nil: a continuació es mostra un recull de proves de color d’en Nil. Alhora d’escollir els colors que componen al personatge, es va tenir en compte la personalitat del nen. Finalment el color escollit pel cabell és un castany, per la pell un to color carn clar i vesteix amb una samarreta groga combinada amb pantaló texà blau. Amb la vestimenta es vol transmetre que és un personatge intel·∙ligent i actiu, alhora també es fa una aclucada d’ull a molts personatges típics de literatura infantil o de sèries d’animació que utilitzen els mateixos colors per a representar personatges similars. En aquesta fase, l’elecció del cromatisme era molt important que el lector se sentís còmode amb el personatge d’en Nil, per aquest motiu es van escollir dos colors primaris per la vestimenta, que intenten fer més proper el personatge al públic. Per la roba s’han utilitzat textures pròpies dels materials tèxtils.

81

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Llapis: a continuació es mostra un recull de proves de color del llapis i el model final texturitzat. Alhora d’escollir els colors que componen el personatge, es va tenir en compte el caràcter, per això els colors que han acabat escollits són de tons càlids: rosa, ocre, marrons i un to de groc similar al dels gira-­‐sols de Vangogh. Tots aquests defineixen el llapis com a intel·∙ligent, optimista, madur i responsable. A més s’han emparat textures de fusta i goma per a donar més personalitat.

82

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Tisora: a continuació es mostra un recull de proves de color de la tisora i el model final texturitzat. Els diferents colors que componen el personatge representen la tisora com atrevida, treballadora, tossuda i honesta. El color vermell defineix l’energia i ambició de l’activitat de la tisora, el color plata la fa més distant que el llapis però el color verd contrasta amb l’apropament. Les textures d’aquest objecte són digitals, però s’ha intentat donar el realisme al material de l’alumini.

83

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Maquineta: a continuació es mostra un recull de proves de color de la maquineta i el model final texturitzat. Alhora d’escollir els colors que componen el personatge, es va tenir en compte el caràcter, mostrant-­‐la com a figura femenina, “coquetona”, elegant i sobretot disposada a ajudar als altres. Els colors i textures escollides, tenen la intenció de mostrar feminitat i sensualitat; són el rosa, beix, el turquesa i la plata. La textura beix està combinada amb una imatge de textura de fusta analògica.

84

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Taques: a continuació es mostra un recull de proves de color de les taques. Cada una està composta pel joc de dos colors que units volen representar l’entremaliadura i el mal dins de l’habitació. Tenint en compte que les tres tenen personalitats diferents però la mateixa funció dins la història, la de tacar i embrutar tot el que les envolta. Les textures de les taques són digitals i s’han creat amb l’Adobe Photoshop, s’han aplicat a Maya mitjançant el sistema de Mapa d’UV (del Maya s’extreu la malla de l’objecte desplegada en un pla, s’edita amb Photoshop i s’importa de nou la malla desplegada a Maya, que s’acaba associant amb l’objecte).

Taca 1: de color lila, que simbolitza el poder i la violència, és un color que combinat amb la resplendor del color turquesa són una mescla extravagant i vistosa.

Taca 2: el blau i el groc són dos colors primaris i contraposats.

Taca 3: el verd i el vermell són dos colors contraposats, que combinats destaquen.

85

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Mare: a continuació es mostra un recull de proves de color de la mare d’en Nil i el model final texturitzat. Els diferents colors que componen el personatge representen mostren a la mare com una dona adulta i seriosa. A diferència dels colors que s’han anat descrivint associats als diferents personatges, els colors de la mare; rosat, marró, texà, gris i negre, no destaquen. D’aquest personatge cal destacar la textura dels pantalons, que combina l’analògic i el digital.

4.6 COMPOSICIÓ

Amb la composició es treballa la distribució dels protagonistes dins de l’espai. Les fites en aquest apartat eren treballar sobretot l’ordre, espai, escalat, plans, enquadraments, ritme i equilibri. Cal destacar, que s’ha tingut especial cura en jugar amb la il·∙lustració a doble pàgina per afavorir al dinamisme del ritme i així incitar al lector que passi de pàgina per saber més sobre la història.

Alguns exemples de composició de pàgina:

86

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

4.7 ANIMACIÓ

En l’etapa de l’animació s’han realitzat els següents procediments per poder mobilitzar els cossos dels personatges:

Rigging: el rigging és el procés tècnic que es realitza per animar el cos d’un personatge.

Consisteix a generar un “esquelet” o estructura d’ossos a la geometria que volem animar i posteriorment anar movent la posició d’aquest “esquelet” en cadascun dels fotogrames.

Aquesta manera d’animar s’utilitza en obres audiovisuals, però en aquest projecte permetia donar moviment i expressió als cossos dels personatges del conte sense haver-­‐los de modelar de nou, així que s’aprofità l’eina per estalviar temps de remodelatge.

Controladors de moviment: en alguns personatges s’han creat controladors de moviment, una eina útil quan el moviment o l’expressió és menys complexa. Sobretot s’ha utilitzat aquesta eina per moure ulls, parts del cos com la pelvis o el pit.

87

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Deformadors Nonlinear de Maya: els deformadors Nonlinear venen per defecte en el programa i donen l’oportunitat de moure el personatge en moviment no lineal. (aquest procediment s’ha utilitzat només en el personatge del llapis).

Paint Skin Weights Tool: amb aquesta eina se suavitza de la malla els desperfectes que poden ocasionar en la geometria durant l’animació.

Imatges que mostren els diferents controls dels procediments descrits aplicats als personatges de la història:

88

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

89

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

4.8 RENDERITZACIÓ

En aquesta etapa, va sorgir el dubte de treballar amb els motors de render Mental ray o Vray, finalment es va escollir el primer, ja que porta incorporat materials preestablerts i permet crear-­‐ne de nous mitjançant aquests a més de tenir un temps de renderitzat sol ser menor.

Mental ray és un software de renderitzat 3D que permet mostrar imatges digitals realistes i que forma part del paquet d’Autodesk Maya. En el cas, la producció de les il·∙lustracions no havien de ser realistes, però interessava l’acabat de l’escena que Mental ray per la seva qualitat.

Fig. 88: Imatge renderitzada amb Vray (esquerra) i imatge renderitzada amb Maya (dreta)

90

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

4.9 EDICIÓ DE LES IL·∙LUSTRACIONS

Després de renderitzar les imatges, s’han editat amb el programa Adobe Photoshop, amb el qual s’han tocat alguns valors de nivells, contrast, saturació o balanç de color per potenciar les il·∙lustracions i donar una unitat a tot el conjunt.

4.10 RECURSOS TÈCNICS

Les il·∙lustracions (modelatge, il·∙luminació, color i texturització) han estat realitzades amb la versió estudiant d’Autodesk Maya 2015 i per a la simulació de fluid en algunes il·∙lustracions Realflow 2015. Les imatges s’han obtingut amb el motor de Render Mental ray. Posterior al render, s’han editat les il·∙lustracions amb el programa de retoc d’imatges Adobe Photoshop CC. Per a les textures s’ha utilitzat la càmera de fotos EOS 50D de Canon i un escàner.

5. MAQUETACIÓ I EDICIÓ DEL CONTE

El procés de maquetació consisteix en planificar les il·∙lustracions i el text narratiu en un suport i format, de manera que obtinguin fluïdesa i ritme visual.

5.1 FORMAT

El format final que adopta el producte, és de llibre sobre suport imprès de 21x21cm.

L’elecció d’aquest format quadrat és afavoridor quan el llibre s’obra, ja que el camp de visió és panoràmic i les mides d’il·∙lustració i text són adequades al públic.

La mida estàndard de format pel llibre infantil és de 19x19cm, però aquest format permet accentuar les il·∙lustracions i dotar-­‐les de més rellevància.

5.2 TIPOGRAFIA

Per al text interior del llibre s’ha utilitzat la font Go Boom!. Aquesta font s’adapta al llibre, perquè l’escriptura a mà crea una sensació acollidora i agradable pel nen, ja que evita la uniformitat de les formes habituals de la tipografia acadèmica, caracteritzades per la seva composició recta i rígida.

[Aquesta font és de llicència no comercial i ha estat descarregada de: http://www.dafont.com/es/]

91

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Per al disseny de la coberta i la portada s’ha utilitzat la font TartanCabaret. Inspirada amb el títol del treball aquesta tipografia és “una font que inspira desordre dins de l’ordre”, és a dir, busca intensificar el desordre en la tipografia.

[Aquesta font és de llicència no comercial i ha estat descarregada de: http://chank.com/index.php]

5.3 COBERTES

Després d’obtenir unes il·∙lustracions 3D que tenen gran pes i importància en l’obra, vaig optar per un disseny de portada i contraportada més simple, amb el blanc de fons.

Gràcies a l’ús d’una tipografia acolorida, de mida gran, que representa el caos, permet que la il·∙lustració sigui mínima en portada. En un principi es va plantejar mostrar taques o objectes, però la coberta és el primer que es veu d’un llibre i finalment es va decidir no destapar detalls de la història en aquesta primera visió.

Pel disseny de contraportada s’escull el llapis com a protagonista que ens llegeix la sinopsi del llibre, amb aquest no destapem secrets del relat però sí que genera l’interès de saber què puc trobar a l’interior. També s’ha fet ús de la imatge dels encenalls de punta de llapis per a tenir una relació de continuïtat.

92

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

5.4 DISSENY DE PÀGINES INTERIORS

Es va dissenyar una retícula pel disseny de pàgines interiors, i a partir de la base s’han construït moltes de les il·∙lustracions del conte.

Per dinamitzar el ritme de la narració s’ha jugat amb imatges com la següent:

En veure la il·∙lustració els ulls segueixen el camí que la tisora i el llapis han de recórrer fins a arribar a la posició de la maquineta.

Per equilibrar el pes de la il·∙lustració i no angoixar al lector amb tanta densitat de formes, volums, colors, etc. s’ha fet ús de pàgines amb fons blanc perquè “la vista pugui respirar”.

5.5 IMPRESSIÓ

La impressió del producte es realitza en Impremta Pagès (www.impremtapages.com)

El nombre de pàgines interiors és de 32, impreses sobre suport de 300g. amb estucat brillant a dues cares. Per la coberta i la contracoberta, impressió sobre suport de 300g. amb plastificat brillant. El tipus d’impressió és de CMYK a 4+4 tintes i l’enquadernació és grapada.

93

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

5.6 RECURSOS TÈCNICS

Per a l’edició i maquetació s’han utilitzat els següents programaris: Adobe Photoshop, Adobe Illustrator i Adobe Indesign.

6. WEB

Per a promocionar el projecte es desenvolupa una plataforma web, amb els objectius d’oferir l’obra al públic i el procés de treball que ha acabat esdevenint el producte final.

D’aquesta manera, la web mostra les il·∙lustracions que em defineixen com artista de gràfics 3D dedicats al públic infantil, perquè futurs clients, estudis o editorials puguin observar el procés de treball i vulguin establir contacte per a possibles contractacions de serveis (es pretén generar clients potencials). La idea és que la web actuï com a reclam inicial per obtenir seguidors que vulguin conèixer noves obres que vagi realitzant.

Es tracta d’una web dissenyada com a landing page o pàgina d’entrada, que consisteix en una pàgina inicial on la informació queda dividida en diferents apartats. L’elecció de la landing page permet a l’usuari visitant la navegació còmoda i fluida. A més per agilitzar la cerca de contingut, la web conté un menú a l’encapçalament que indexa amb el contingut distribuït per la pàgina.

La web està distribuïda en les següents seccions: un encapçalament que conté el menú que indexa en la mateixa pàgina, un slider o carrusel d’imatges, la presentació del projecte, la presentació del llibre, el making off amb les peces del procés creatiu i el contacte.

La navegació web és responsiva, és a dir, el contingut s’adapta al dispositiu de cerca (ordinador, mòbil, tableta, etc.) i per tant permet l’accessibilitat i la visualització correcta de la informació.

Enllaç de la web: http://www.ohquindesordre.com

La web s’ha programat amb Bootstrap (http://getbootstrap.com), perquè facilita la part responsiva. La programació web, ha estat necessària l’ajuda externa de Noel Carriquí, enginyer informàtic.

6.1 XARXES SOCIALS

En el footer o pàgina inferior de la web, a l’apartat de contacte, es troben dos botons circulars que un link va a la xarxa social Behance i l’altra a Pinterest. Aquests links redirigeixen a l’usuari a pàgines on hi ha més treballs de la mateixa autora.

94

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

7. PLA DE TREBALL

95

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

8. PRESSUPOST (simulació encàrrec)

96

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

FASE III: AUTOAVALUACIÓ, MILLORA I PROESPECTIVA

97

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

1. AUTOAVALUACIÓ

Valorant el procés i analitzant el resultat final, puc afirmar que s’han complert els objectius plantejats inicialment. El producte obtingut correspon a les exigències d’un llibre infantil professional. Es tracta d’una creació produïda exclusivament pensant amb una edat acotada dins del públic infantil i utilitzant la tècnica d’il·∙lustració amb gràfics 3D, un procediment inusual en la il·∙lustració de llibres infantils, però molt freqüent en produccions audiovisuals, amb la qual el públic ja se sent familiaritzat. Davant la imprudència o desconeixement del món que m’estava endinsant he descobert un univers inexplorat, que ha requerit un laboriós procés de treball, amb una tècnica il·∙lustrativa que m’apassionava i em continua apassionant.

Durant el procés de producció del conte, s’han fet servir els coneixements adquirits en la fase d’investigació i a partir d’aquest s’ha generat un procediment de treball que ha acabat esdevenint un estil 3D propi enfocat al sector infantil. El fet d’haver dirigit la cerca cap a l’estudi de la comunicació dirigida als nens, ha aportat al projecte les capacitats necessàries per a dominar el llenguatge visual i escrit. Cal esmentar, que el llibre infantil va més enllà de simples paraules o il·∙lustracions, els missatges emotius que es transmeten la lectura són potents fins al punt de causar emocions i reaccions al lector. S’ha de planificar molt bé el que ha d’anar en cada pàgina i mostrar només el moment clau a il·∙lustrar o el text específic a mostrar. La senzillesa de la història i l’elecció de la il·∙lustració adequada són la clau del correcte funcionament del conte.

En la producció he intentat tenir cura dels detalls i no conformar-­‐me amb els primers esbossos o il·∙lustracions 3D. He intentat cercar la millor qualitat dins del marge de temps que disposava. Cada personatge té una personalitat diferent, que s’ha intentat que quedés plasmada en la il·∙lustració, pel que fa formes, volums, color i texturització tenen una raó justificada de ser (obtinguda a partir de l’evolució contínua dels personatges) tal com es mostren en el producte final. A partir dels criteris teòrics s’han anat desenvolupant els criteris de creació de personatges.

Desenvolupar aquest obra, ha significat gaudir de diferents tasques que desenvolupen distints professionals, concretament he tingut l’oportunitat de posar-­‐me la pell de l’escriptor, comunicador infantil, director artístic, dissenyador de personatges i escenaris, dissenyador 3D (modelador, il·∙luminador, texturització, animador i renderitzador) i dissenyador gràfic.

Gràcies a la realització de les diferents tasques he ampliat coneixements sobretot de domini de la il·∙lustració 3D i he conegut la nova branca de la comunicació infantil, la qual ha passat de ser desconeguda a dominar-­‐la.

A part del llibre, la plataforma web ha acabat resultant un element de recolzament perfecte, per conèixer més informació sobre mi com a il·∙lustradora i el procediment de treball o l’estil que adopten les meves obres.

Tot i que les fites han estat assolides, cal ser sincer amb el resultat i també hi ha coses a millorar o perfeccionar en el resultat de la il·∙lustració. Durant la producció del llibre, en la fase de la creació d’il·∙lustracions 3D han sorgit alguns problemes (especificacions al punt 2 de la fase tres del treball), però a mesura que han anat sorgint els reptes els he afrontat.

98

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

En general però, les conclusions i el regust de boca que em queda d’aquest projecte és satisfactori. Espero que gaudiu de la lectura tant com jo he gaudit en crear-­‐la!

2. MILLORES

Durant la realització de les il·∙lustracions m’he trobat amb algunes adversitats, que desafortunadament són presents en el producte final. Per això, es plantegen un seguit de millores a realitzar en un futur.

Per a començar el modelatge, algunes de les formes orgàniques són complicades de modelar, concretament el disseny del cos del nen va comportar dificultats, visibles per exemple en les extremitats o les mans.

Dins del diferent ventall de textures utilitzades, n’hi ha que han esdevingut massa sintètiques o poc realistes. En un futur s’haurien de substituir aquests materials i escanejar imatges de nou i tornar aplicar-­‐les a l’objecte. Sobretot caldria substituir algunes de les textures dels personatges d’en Nil i la mare.

Per primera vegada, m’afrontava davant d’un producte on havia de tocar l’animació de personatges, un fet nou per a mi. En el Grau en Audiovisuals i Multimèdia en l’assignatura d’Imatge de Síntesis havíem fet una petita introducció al tema, però les complicacions i el desconeixement de l’eina intensificaven la dificultat. De cara a un futur, s’hauria de rectificar algunes de les expressions de moviment dels personatges perquè representin millor l’emoció de l’acció.

La qualitat de la il·∙lustració també és millorable, ja que hi ha alguna imatge una mica pixelada. Les grans produccions o estudis, solen utilitzar multitud d’ordinadors per al càlcul del renderitzat, conegudes també com a render farm. Però la meva situació no em permetia utilitzar aquest servei, pel fet de ser molt costós. Per tant, la qualitat adquirida és equivalent al millor resultat del meu ordinador personal.

La il·∙luminació potser també s’hauria de replantejar, en algunes il·∙lustracions el joc de llums i obres haurien de representar un efecte més emotiu, i tot i que el missatge s’entén aquesta manca.

Ja per acabar, en el producte final hi podem trobar alguns errors gramaticals, que tot i haver repassat diverses vegades i haver passat per la lectura de diferents persones encara s’han escapat.

99

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

3. PROSPECTIVA

Des d’un inici, quan es va platejar la creació d’il·∙lustracions 3D, es va idear pensant que posteriorment a la creació del llibre se n’aprofitarien els gràfics 3D per a crear un nou producte audiovisual, com un curtmetratge o sèrie animada, o un altra tipus de producte com seguir amb la col·∙lecció de llibres, generar un videojoc, crear productes de merchandising, etc. El canvi que ha esdevingut el producte i el grau de maduresa assolit des de la primera idea l’actualitat és immens. L’univers de personatges i espai, és sòlid i potent, així doncs, permet ara que s’ha donat per acabat el producte, invertir temps en aquestes noves aplicacions sense haver d’invertir temps de nou en el desenvolupament dels gràfics.

Així doncs, cal explotar tota la feina generada i seguir en un futur immediat desenvolupant més peces del projecte. Abans però, m’agradaria refer el llibre rectificant els errors vistos posteriorment i participar en la presentació de concursos de llibres infantils o d’il·∙lustració, exhibir-­‐lo en alguna editorial i realitzar alguna exposició perquè els més propers i no tan propers puguin veure tot el treball realitzat.

Aprofitant que el procés creatiu es mostra en la plataforma web, el següent pas és fer-­‐ne difusió, principalment en blogs de professionals relacionats amb el sector.

Gràcies al desenvolupament del treball, he conegut la professió de l’il·∙lustrador infantil, un camí que m’interessa seguir explorant, ja que tinc ganes d’obrir-­‐me camp dins d’aquest sector. El tema d’escriure per a nens, també l’he trobat enriquidor i continuar amb la creació d’històries em pot ajudar a entrar al sector editorial. Un altre activitat que m’interessa seguir explorant és la realització de gràfics 3D, la idea és seguir estudiant aquesta tècnica amb la qual tant gaudeixo en un futur immediat.

100

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

AGRAÏMENTS

Voldria expressar el meu reconeixement i agraïment a totes aquelles persones que, amb la seva col·∙laboració i suport han contribuït en la realització d’aquest treball final de grau, en especial:

Al professor Marc Plana, tutor del projecte, per a la dedicació, temps, opinions, orientació, exigència i confiança que m’han acompanyat al llarg de tot el procediment del treball.

Al professor Carlos Ruiz, per les suggerències i consells que van fer plantejar-­‐me diverses qüestions a reflexionar per a donar rumb al treball.

A Isaura Creus, per escoltar-­‐me i aconsellar-­‐me sempre que ho he necessitat.

A Sònia Moret, perquè els petits detalls són els que fan que el producte funcioni, i sense l’ajuda d’una professional del disseny com tu, aquesta pinzellada de color i diversió mancaria.

A Noel Carriquí, per ajudar-­‐me amb la programació de la web i sobretot per estar al meu costat i escoltar les inquietuds que tinc del dia a dia.

I ja per acabar, a la meva família, sobretot als meus pares, que m’han dedicat amor, suport, paciència i esforç ara i sempre.

101

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

BIBLIOGRAFIA

Llibres:

Ø Autodesk, Inc. (2007). The Art of Maya. California: Autodesk Inc.

Ø Autodesk Maya Inc. (2007). Animation. California: Autodesk Inc.

Ø Beane, Andy (2012). 3D Animation Essentials. Indiana: John Wiley & Sons, Inc.

Ø Berger, John (2007). Modos de ver. Barcelona: Editorial GG.

Ø Blair, Preston (1994). Cartoon Animation. California: Walter Foster Publishing.

Ø Bradley, Barbara (2003). Drawing People: How to Portray the Clothed Figure. Ohio: North Light Books.

Ø Caron, Bettina (2009). Niños promotores de lectura: de la lectura placentera a la comprensión de textos. Buenos Aires: Editorial Novedades Educativas.

Ø Català, Josep M. (2005). La imagen compleja: la fenomenología de las imágenes en la era de la cultura. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Ø Colomer, Teresa (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Ø Dondis, Donis A. (2008). La sintaxis de la imagen. Barcelona: Gustavo Gili. Ø Edwards, Betty (2000). Aprende a dibujar con el lado derecho del cerebro. Barcelona: Editorial Urano. Ø Hart, Christopher (1997). Curso completo de dibujo para còmics. Ediciones Martínez Roca, S.A. Ø Hart, Christopher (1998). Drawing on the funny side of the brain. New York: Watson-­‐ Guptill Publications. Ø Hart, Christopher (2005). How to Draw New Retro-­‐Style Characters. New York: Watson-­‐Guptill Publications. Ø Jung, Carl G. (1995). El hombre y sus símbolos. Barcelona: Editorial Paidós. Ø Palmer, Todd (2013). Mastering Autodesk Maya 2014. Indiana: John Wiley & Sons Inc.

102

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Ø Piaget, Jean William i Inhelder, Bärbel (2007). Psicología del niño. Madrid: Editorial Morata.

Ø Rodari, Gianni (1981). La imaginación en la literatura infantil. Barcelona: Cuadernos de Pedagogía 74. Ø Salisbury, Martin (2005). Ilustración de libros infantiles. Barcelona: Alcanto. Ø ––– (2007). Imágenes que cuentan: nueva ilustración de libros infantiles, Barcelona: Gustavo Gili. Ø Wigan, Mark (2007). Pensar visualmente Lenguaje, ideas y técnicas para el ilustradores. Barcelona: Editorial Gustavo Gili. Ø ––– (2008). Imágenes en secuencia. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.

Ø Carlsson, Hans (1985). Utvecklings psykologi. Kristianstad: Boktryckeri AB. En la Revista de Teoría e Historia del Diseño Schema 1 gener-­‐juny 2012.

Articles: Ø Carrera, Beatriz i Mazzarella, Clemen (2001). Vigostsky: enfoque sociocultural.

Veneçuela: Revista Educere 13. Ø Cervera, Juan (1989). En torno a la literatura infantil. Valencia: CAUCE, Revista de Filología y su Didáctica 12:157-­‐168. Ø Diana, Silvino (1997). “La cultura de la imagen“. Albacete: Ensayos de la Revista de la Facultad de Educación de Albacete 12:221-­‐234. Ø Díaz, Jesús (2003). “Estrategias de desbordamiento en la ilustración de libros infantiles“, en Fernanda L. Viana, Marta Martins i Eduarda Coquet. Braga: Centro de estudios Criança–Universidad do Minho Leitura, Literatura Infantil, Ilustração: Investigação e Prática Docente 171-­‐180. Ø Erro, Ainara (2000). “La ilustración en la literatura infantil“. Navarra: Revista Universitat de Navarra RILCE 13.3:501-­‐511. Ø FADIP (Federación de Asociaciones de il·∙lustradores Profesionales -­‐ 2004). “Libro Blanco de la ilustración gráfica en España”. Madrid: FADIP. Ø Gutiérrez, Delgado (2004). “La bondad del juego... pero“. Andalusia. Revista Escuela Abierta 7.

Ø Martín, Gustavo (1948). “Teoría del final feliz“. Barcelona: Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil: Editorial Fontalba 113:33.

Ø Martínez, Esther (2009). “Manual del diseño editorial”. California: Santillana.

103

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Ø Montoya, Víctor (2005). “El lenguaje simbólico en los cuentos populares“. Primeras noticias. Revista de literatura 2008. Ø Morán, José (2003-­‐2014). “Personajes ilustrados“. Revista electrònica Instituto Cervantes (http://cvc.cervantes.es/actcult/ilustracion/personajes.htm). Ø Murillo, Laura (enero-­‐junio 2012). “La ilustración infantil, una cuestión de entender a los niños“. Colombia: Revista Schema 1. Ø Rodari, Gianni (1990). “Escribir hoy para niños“. Barcelona: Editorial Aliorna. Revista Educación y biblioteca 5:52. Ø Rodríguez, Dolores (2003-­‐2014). “Análisi del tratamiento del cuento clásico infantil“.

Revista electrònica Instituto Cervantes

(http://cvc.cervantes.es/actcult/ilustracion/cuento.htm).

Ø Rojas, Nadia (enero-­‐junio 2010). “La ilustración infantil: abriendo una ventana hacia nuevas lecturas“. Colombia: Revista infancias imágenes Vol 9, 1:43-­‐46. Ø Weitenkampf, Frank (1938). The Illustrated Book. Cambridge: Harvard UP. En l'article de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona: “El libro-­‐arte clasificación y análisi de la terminología desarrollada alrededor del libro arte“, de Diana Crespo, Barcelona, 2009. Ø Williams, Richard (2001). “Kit de supervivencia del animador”. E.E.U.U: Faber and Faber.

Webs:

Associació Professional d’il·∙lustradors de Catalunya: http://www.apic.es/es/ (Consultada 20 novembre 2014)

Asociació Profesional d’ilustradores de Madrid: http://apimadrid.net (Consultada 20 novembre 2014)

Childrensillustrators: http://www.childrensillustrators.com/ (Consultada 20 novembre 2014)

Escola Superior d’Informàtica UCLM Castilla La Mancha: http://www.esi.uclm.es/www/cglez/fundamentos3D/01.02.Ciclo3D.html (Consultada novembre 2014)

Fira del llibre de Bolònia: http://www.bookfair.bolognafiere.it/home/878.html (Consultada 5 gener 2014)

CG Meetup: http://www.cgmeetup.net/home/ (Consultada 5 de maig 2015) 104

La il·∙lustració 3D aplicada al llibre infantil / Oh!!! Quin desordre / TFG 2014-­‐2015 / Escola Universitària ERAM / M ireia Teixidor

Organització espanyola pel llibre infantil i juvenil: http://www.oepli.org (Consultada20 novembre 2014)

Revista online Imaginaria: http://www.imaginaria.com.ar (Consultada 19 novembre 2014)

Altres:

Associació Professional d’Il·∙lustradors de Catalunya (APIC). Guia per a autors novells.

Casas, Lloguari i Ulldemolins, Álvaro. Apunts de “Técnicas de iluminación”. UOC (Universitat Oberta de catalunya).

Rafael, Aurèlia (2007-­‐2008). “Desarrollo Cognitivo: Las Teorías de Piaget y de Vygotsky“.

Barcelona: Apunts Master en Paidopsiquiatría del Col·∙legi Oficial de Piscòlegs de Catalunya i Universitat Autònoma de Barcelona.

105