fitxa
1
El cos humà Nom
Data
Recorda • El nostre cos està format per cap, tronc i extremitats. La pell embolcalla i protegeix el nostre cos. • A l’interior del nostre cos hi ha els òrgans que el fan funcionar. • Encara que ens assemblem, les persones som diferents.
1 Identifica les parts del cos. Escriu cada nombre on correspongui. 1. cara 2. cama 3. mà 4. cuixa 5. cap 6. peu 7. tòrax 8. braç 9. abdomen
2 Respon aquestes preguntes. • Què hi ha a l’interior del nostre cos que fa que funcionem de manera adequada? . • Per a què ens serveixen els ossos i els músculs?. • Per a què ens serveix el cervell?. 4 369183 _ 0001-0104.indd 4
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 1 3 Uneix cada part del cos amb el lloc on es troba.
cuixa
reforç
abdomen cap
tòrax
tronc
mà
extremitat inferior
crani
extremitat superior
braç peu
4 Escriu com s’anomenen les parts de la cara assenyalades en el dibuix.
5 Explica què és la pell i per a què serveix.
.
.
.
6 Encercla les paraules correctes en les frases següents. • Els cossos de les dones i dels homes són iguals / diferents. • El nostre cos canvia / no canvia amb el pas del temps. • Cada persona és única i diferent / igual a les altres. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 5
5 18/05/12 10:16
fitxa
2
Creixem i canviem Nom
Data
Recorda • Les persones passem per quatre etapes al llarg de la nostra vida: infància, adolescència, edat adulta i vellesa.
1 Escriu les etapes de la vida en l’ordre correcte. Després, escriu el nombre de cada etapa amb el seu dibuix. vellesa – edat adulta – infància – adolescència
1a 2a 3a 4a
2 Marca aquelles parts o aspectes del cos que canvien amb el pas del temps. El color dels ulls.
El pes.
L’alçada.
La quantitat de pèl.
3 Reflexiona i respon les preguntes. • Què passa amb les dents durant la infantesa?. • En quina etapa el cos es prepara per ser adult? 6 369183 _ 0001-0104.indd 6
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 1 4 Escriu a quina etapa de la vida correspon cada característica. reforç
• Cauen les dents de llet i surten les definitives. • No tenen dents i beuen llet. • El nostre cos es prepara per ser adult. • A les noies els creixen els pits. • El nostre cos està preparat per tenir fills. • El nostre cos és més fràgil i tenim menys força. • Les persones deixen de créixer. 5 Llegeix les pistes i escriu en quina etapa de la seva vida es troba cada persona. Escriu per què ho saps.
.
. • La Lourdes acaba de tenir un fill que es diu Ignasi. • La Leire és la germana de l’Ignasi. Va a tercer de primària. • L’Albert és el cosí de la Leire i ja li està canviant la veu. • L’Òscar és el marit de la Lourdes i treballa a la mateixa oficina que ella. • L’Enric és el pare de l’Òscar. Sap moltes coses i ja no treballa. Lourdes: Leire: Ignasi: Albert: Òscar: Enric: Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 7
7 18/05/12 10:16
FITXA
3
Els aliments Nom
Data
Recorda • Els nutrients són substàncies que es troben en els aliments i que són útils per a nosaltres. • L’energia i els materials necessaris per construir i mantenir el nostre cos s’obtenen dels nutrients.
1 Acoloreix aquelles substàncies que siguin nutrients. fusta
roca
plàstic
proteïnes
greix
serradures
aire
minerals
cristall
acer
hidrats de carboni
vitamines
àcid
paper
foc
vidre
roba
2 Escriu dues frases amb les paraules de cada requadre. mantega – cansalada – animal
hidrats de carboni – energia – pasta
• • 3 Explica en quins aliments és possible trobar fibra. 8 369183 _ 0001-0104.indd 8
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 1
«Els greixos ens proporcionen energia, encara que menys que els hidrats de carboni. A més, els d’origen animal són més saludables.»
.
.
reforç
4 Llegeix el text següent i ratlla els errors. Després, escriu-lo correctament.
5 Observa les imatges dels aliments i marca els nutrients més importants que aporta cada un.
Greixos
Hidrats de carboni
Proteïnes
Minerals
Vitamines
Fibra
Greixos
Hidrats de carboni
Proteïnes
Minerals
Vitamines
Fibra
Greixos
Hidrats de carboni
Proteïnes
Minerals
Vitamines
Fibra
6 Relaciona els nutrients amb els aliments on més abunden. greix hidrats de carboni vitamines i minerals fibra proteïna Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 9
carn verdura aliments integrals oli arròs 9 18/05/12 10:16
fitxa
4
Mengem sa Nom
Data
Recorda • La quantitat de menjar que necessitem depèn de les característiques de cada persona, de l’edat i de l’activitat que fa. • Hem de repartir els aliments que prenem en cinc àpats al llarg del dia.
1 Observa les imatges i explica qui necessita menjar més quantitat d’aliments i per què.
A
B
2 D’entre les paraules del requadre tria les adequades per completar el text.
tomàquet – peix – llaminadures – llet – fruits secs – fruita – pastisseria industrial – sucs – aigua – pastanaga – proteïnes – sal – refrescos «És molt important evitar menjar en excés aliments amb greixos o sucre, per exemple, , A més, és recomanable no prendre gaire
i
. , ja que pot perjudicar
la nostra salut.» 10 369183 _ 0001-0104.indd 10
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 1
.
.
.
reforç
3 Observa aquesta imatge. Explica per què no és recomanable prendre’n cada dia.
4 Organitza el menú. Per fer-ho fes servir les paraules del requadre (pots repetir tantes vegades com vulguis qualsevol paraula). carn – peix – fruita – llet – entrepà – torrades – cereals – pa – verdura – suc
Esmorzar
Mig matí
Dinar
Berenar
Sopar
5 Identifica quin comportament és més adequat en cada cas i explica per què. • A la Laia li agrada menjar pa. L’Ignasi també menja pa, però el prefereix integral.. • La Mònica beu refrescos quan té set. L’Oriol, quan té set, beu aigua..
.
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 11
11 18/05/12 10:16
fitxa
5
El sentit de la vista Nom
Data
Recorda • Els ulls són els òrgans que capten la llum i envien la informació al cervell a través dels nervis òptics. • La llum viatja a gran velocitat, en línia recta i en totes les direccions.
1 Marca les paraules que es refereixen a una característica de l’objecte de la fotografia que pot ser reconeguda pel sentit de la vista. color
pes
sabor
resistència
olor
forma
suavitat
aspror
mida
lleugeresa
2 Uneix les característiques següents amb la part de l’ull que li correspongui.
Capta la llum.
Enfoca les imatges.
Part amb color de l’ull.
Zona transparent a través de la qual entra la llum.
Forat envoltat per l’iris.
Envia la informació al cervell.
pupil·la nervi òptic retina iris còrnia cristal·lí
3 Explica per a què serveixen les celles i les pestanyes. 12 369183 _ 0001-0104.indd 12
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 2 4 Observa l’esquema i escriu en els requadres els noms de les parts de l’ull reforç
que estan senyalades.
5 Completa el text amb les paraules del requadre. nervi òptic – vista – cervell – llum – interpreta – retina «El sentit de la
ens permet conèixer els colors, les formes, les mides
i les distàncies per mitjà de la la llum i envia informació al
. La
capta
a través del . El cervell rep la informació i la
.»
6 Respon aquestes preguntes relacionades amb la llum. • Per què quan encenem un llum en una habitació s’il·lumina tota sencera? • Per què es produeixen les ombres? 7 Defineix les paraules següents. • Transparent: • Translúcid: • Opac: Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 13
13 18/05/12 10:16
fitxa
6
El sentit de l’oïda Nom
Data
Recorda • El so és captat per les orelles, que envien la informació al cervell a través dels nervis auditius. • El so viatja en totes les direccions i és més lent que la llum.
1 Escriu el nom de les parts senyalades en el dibuix. 1.
6 1
5
2.
2
3. 3
4
4. 5. 6.
2 Completa el text amb les paraules del requadre. greus – dèbils – aguts – forts «Alguns sons són són
, com el soroll quan explota un petard, i altres , com un murmuri. També podem distingir entre sons , com un xiulet, i
, com el d’un tambor.»
3 Explica per què el metall és un material conductor del so. 14 369183 _ 0001-0104.indd 14
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 2 4 Troba les paraules a la sopa de lletres a partir de les pistes següents. reforç
• Part de l’oïda que és com un tel molt prim que vibra amb els sons. • S’anomena així un material que condueix malament el so. • Metge especialitzat en l’òrgan del sentit de l’oïda. • Part externa de l’oïda. • Tipus de so d’un xiulet. • Parts de l’oïda que es mouen quan vibra el timpà. O W
T
T
A
O
S
C
A
D
E
N
A
D
O
S
S
E
T
S
T
L
R
A
Q
I
L
A
Y
J
I
I
O
D
Q
G
A
I
L
L
A
N
T
S
E
I
P
A
V
E
L
L
O
A
U
R
I
C
U
L
A
R
N
E
Y
U
P
O
T
O
R
I
N
O
L
A
R
I
N
G
O
L
E
G
O
D
Z
B
A
G
U
T
A
B
A
Y
U
Q
R
A
R
A
T
I
M
P
A
X
O
Q
S
D
E
F
Q
Y
U
I
P
J
K
L
O
R
E
L
L
A
O
E
P
W
5 Relaciona cada part de l’orella amb la seva funció.
timpà
Vibra quan hi arriben els sons.
cargol
Porta la informació dels sons al cervell.
cadena d’ossets
nervi auditiu
Capta els sons. Es mouen quan vibra el timpà.
6 Explica per què escoltem l’esclat dels focs artificials solament després de veure la llum. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 15
15 30/05/12 15:46
fitxa
7
Les funcions vitals dels animals Nom
Data
Recorda • Els sentits permeten als animals relacionar-se amb l’exterior, i gràcies als músculs poden realitzar moviments. • Segons la forma com s’alimenten, els animals poden ser carnívors, herbívors o omnívors. • Segons la manera com es reprodueixen, els animals poden ser ovípars, ovovivípars o vivípars.
1 Explica en què consisteix la funció de relació. 2 Uneix cada animal amb el tipus d’aliment que consumeix. Després, escriu el tipus d’animal que és segons la seva alimentació.
carn
plantes
16 369183 _ 0001-0104.indd 16
• La vaca és
.
• L’ós és
.
• El lleó és
.
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 3 3 Escriu una frase amb les paraules següents. reforç
animals – carnívors – alimentació – herbívors – omnívors 4 Encercla les paraules correctes en les frases següents. • Els coloms són animals carnívors / ovípars. • Un porc és un animal omnívor / carnívor. • Els cavalls són vivípars / omnívors. • Un animal que menja de tot és herbívor / omnívor. • Un animal és vivípar / ovípar quan neix del ventre de la seva mare. 5 Llegeix el text següent i descobreix on es troben els errors. Després, torna’l a escriure correctament. «Les persones som animals. Segons la nostra forma d’alimentar-nos som carnívors, mentre que per la manera com naixem som ovípars.» 6 Observa la imatge següent i relaciona-la amb una funció vital. Explica la teva resposta. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 17
17 18/05/12 10:16
fitxa
8
Els animals invertebrats Nom
Data
Recorda • Els animals invertebrats no tenen esquelet dins del seu cos, encara que alguns tenen una closca dura que els protegeix. • El grup més nombrós d’animals invertebrats és el dels insectes, que tenen dues antenes, sis potes i el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.
1 Completa les fitxes. perquè
És un animal
té un esquelet dins del seu cos format per ossos. És un animal
perquè menja carn. perquè
És un animal
les seves cries neixen del ventre de la mare. El lleó és un
.
És un animal
perquè no té dins del seu cos.
És un animal
perquè
s’alimenta del pol·len de les flors. És un animal
perquè
les seves cries neixen d’ La papallona és un
18 369183 _ 0001-0104.indd 18
. .
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
30/05/12 15:46
unitat 3
reforç
2 Escriu les parts senyalades de l’animal.
3 Observa les siluetes d’aquests animals i marca quin és un insecte. Explica per què.
4 Explica què significa ser paràsit i posa’n un exemple. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 19
19 18/05/12 10:16
fitxa
9
Les parts d’una planta Nom
Data
Recorda • Les plantes tenen tres parts: arrel, tija i fulles. • L’arrel creix sota terra, la tija creix damunt del sòl i sosté les fulles, els fruits i les flors.
1 Llegeix la descripció de cada tipus d’arrel i dibuixa-la. Aquesta planta té moltes arrels Aquesta planta té arrels d’una mida semblant. gruixudes que emmagatzemen aliments.
Aquesta planta té una arrel principal gruixuda de la qual en surten altres de més fines.
2 Uneix les característiques següents amb la part de la planta que li correspon.
Són les parts verdes de la planta.
fulles
Acostumen a dividir-se en branques.
Creixen per damunt del sòl.
Subjecten la planta al sòl.
Neixen a la tija.
Estan sota terra.
20 369183 _ 0001-0104.indd 20
arrels tiges
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
30/05/12 15:46
unitat 4
1
reforç
3 Observa les fotografies i escriu el nombre en el quadrat que correspongui. Escriu quin tipus de tija té (llenyosa o herbàcia). 3
2
Arbust
Tija
Arbre
Tija
Herba
Tija
4 Completa el text amb les paraules adequades del requadre. fulles – perenne – caduca – fruits – troncs – tardor – primavera «Els arbres de fulla a la
són els que perden les , mentre que els arbres de fulla
no les perden, sinó que les van canviant a poc a poc i sempre tenen fulles.» 5 Defineix les paraules següents. • Limbe: • Tronc: • Arrel: 6 Explica la diferència entre una tija llenyosa i una tija herbàcia. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 21
21 18/05/12 10:16
fitxa
10
La nutrició de les plantes Nom
Data
Recorda • Les plantes fabriquen el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi. • Per fabricar el seu aliment, les plantes necessiten: aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum del sol.
1 Observa el dibuix i escriu on correspongui el que necessita la planta per poder fer la funció de nutrició.
• aigua • sals minerals • diòxid de carboni • llum solar
2 Llegeix el text i ratlla el que sigui incorrecte. Després, torna a escriure el text i corregeix-ne els errors. «Els agricultors acostumen a afegir diòxid de carboni als terrenys que cultiven, perquè . les plantes creixin millor i més lentament. Per això fan servir fertilitzants o adobs.» 22 369183 _ 0001-0104.indd 22
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 4
oxigen
llum
reforç
3 Observa el dibuix de l’esquerra i descobreix els errors. Després, completa el dibuix de la dreta de manera correcta. saba bruta
saba elaborada
diòxid . de carboni
4 Uneix les dues columnes per formar frases sobre la nutrició de les plantes. Les plantes prenen sals i aigua...
La saba elaborada és...
Les plantes expulsen...
Les plantes prenen...
La saba bruta és...
... oxigen a l’aire. ... diòxid de carboni de l’aire. ... una barreja d’aigua i aliments. ... una barreja d’aigua i sals minerals. ... per les arrels.
5 Explica dues raons per les quals les plantes són importants per a la resta dels éssers vius. 6 Pensa i respon les preguntes. • Què li passaria a una planta si no li toqués la llum del sol? • Com s’anomena la mescla d’aliments i aigua que fabriquen les plantes amb . la fotosíntesi? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 23
23 18/05/12 10:16
fitxa
11
La Terra es mou Nom
Data
Recorda • La Terra gira sobre ella mateixa en un moviment de rotació. Tarda 24 hores a fer un gir complet, i dóna lloc al dia i la nit. • La translació és el moviment de la Terra al voltant del Sol. Una volta completa dura 365 dies. Aquest moviment dóna lloc a les estacions de l‘any.
1 Observa el dibuix i completa el text. • La Terra gira
.
• Es tracta d’un moviment de
.
• La Terra tarda
a
.
• Això origina el
.
2 Observa el dibuix i escriu cada nombre on correspongui.
24 369183 _ 0001-0104.indd 24
1
Llum
2
Nit
3
Sol
4
Dia
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 5
reforç
3 Completa les frases amb aquests termes. matí – ella mateixa – rotació – La Terra – oest – capvespre – est – translació – 365 dies – 24 hores
• La Terra tarda
a fer una volta completa al voltant del Sol. .
Aquest moviment es coneix amb el nom de • El Sol sempre surt al al •
per l‘ per l‘
i s‘amaga .
tarda
a fer una volta sobre
. Aquest moviment l‘anomenem
.
4 Observa els dibuixos i escriu quina estació de l’any representen. Explica com són les temperatures i la durada del dia i la nit en cada un.
B
A
C
D
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 25
25 18/05/12 10:16
fitxa
12
Mapes i globus terraqüis Nom
Data
Recorda • Per estudiar la Terra fem servir unes representacions. Per fer-les s‘utilitzen les fotografies de la superfície que en fan els satèl·lits artificials. • Els globus terraqüis són representacions esfèriques de la Terra. Els mapes són representacions planes de la Terra o de parts de la Terra.
1 Encercla les accions que poden fer els satèl·lits artificials. • Evitar que la llum del Sol arribi a la Terra. • Millorar el funcionament de la comunicació entre diferents llocs de la Terra. • Provocar pluja artificial. • Evitar que caiguin meteorits. • Enviar fotografies de la superfície de la Terra. • Informar sobre el temps meteorològic. 2 Observa el dibuix i escriu el nombre que correspongui davant de cada paraula.
4 Hemisferi nord
3
Pol nord Equador
1
Hemisferi sud Pol sud
2 5 26 369183 _ 0001-0104.indd 26
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 5 3 Escriu el nom de cada representació.
B
A
C
reforç
A
B
C 4 Explica què són els continents i els oceans. Posa tres exemples de cada un. 5 Observa la línia dibuixada sobre el mapa. Imagina‘t que és un viatge que hem fet, partint del punt A fins al B. Per quins continents i oceans hem passat en el nostre viatge?
A
B
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 27
27 18/05/12 10:16
fitxa
13
L‘aire i l‘atmosfera Nom
Data
Recorda • L‘aire és una mescla de gasos entre els quals hi ha l‘oxigen, imprescindible perquè els éssers vius puguin respirar. • L‘atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra i que conté l‘aire.
1 Escriu en els requadres els principals gasos que componen l‘aire que conté la gerra. • Cotó fluix
• Cendres
• Oxigen
• Fum
• Alcohol
• Carbó
• Nitrogen • Diòxid de carboni • Gas de sofre • Vapor d‘aigua
2 Marca les frases falses i escriu-les correctament. L‘aire net té color, no és transparent. L‘aire no té gust de res. L‘aire pesa, per això els globus pesen més quan estan inflats. L‘aire ocupa un lloc i té una forma pròpia. 28 369183 _ 0001-0104.indd 28
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
30/05/12 15:46
unitat 6
A
reforç
3 Explica per a què serveix l‘aire en cada cas.
B D C
A
B
C
D
4 Pensa i respon les preguntes següents. • Per què s‘apaga una espelma si la tapem amb un got? • Quin gas prenen de l‘aire les plantes i quin expulsen?
.
• Què és l‘atmosfera? 5 Pinta de blau el requadre que marca on hi ha més oxigen a l‘atmosfera i de vermell on n‘hi ha menys.
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 29
29 18/05/12 10:16
fitxa
14
La contaminació de l‘aire Nom
Data
Recorda • El fum, les cendres i els gasos perjudicials que s‘expulsen a l‘atmosfera contaminen l‘aire. • La contaminació atmosfèrica afecta les persones, la resta dels éssers vius i el clima.
1 Marca el que pot causar contaminació atmosfèrica. El vapor de l‘aigua. El fum de les xemeneies. Un volcà en erupció. El fum d‘un incendi. Els gasos dels tubs d‘escapament. La crema d‘escombraries. La nuvolositat.
2 Completa aquest text amb les paraules del quadre.
contaminació – sequeres – clima – respiren
La
genera greus perjudicis al nostre planeta.
La contaminació atmosfèrica altera el
i produeix pluges
torrencials en alguns llocs, i greus
en altres.
Quan les persones i els animals
l‘aire
contaminat, els perjudica la salut. 30 369183 _ 0001-0104.indd 30
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 6 3 Busca informació sobre els temes següents. reforç
• Articles d‘un sol ús: • Reciclatge: 4 Explica per què si recicles estàs ajudant a mantenir l‘aire net.
.
.
5 Com es podria evitar fer mal a l‘atmosfera? Observa les imatges i explica-ho.
gasos
incendi
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 31
31 18/05/12 10:16
fitxa
15
Els canvis d‘estat de l‘aigua Nom
Data
Recorda • A la natura trobem l‘aigua en tres estats diferents: sòlid, líquid i gasós. • L‘aigua canvia d‘estat quan s‘escalfa o es refreda. . Els canvis d‘estat s‘anomenen: fusió, solidificació, evaporació i condensació.
1 Uneix cada canvi d‘estat amb el seu nom.
D’aigua sòlida a líquida.
D’aigua líquida a vapor d’aigua.
De vapor d’aigua a aigua líquida.
D’aigua líquida a sòlida.
solidificació fusió evaporació condensació
2 Llegeix i completa el text. • El gel és aigua en estat
. .
En escalfar-se, es converteix en aigua en estat .
• L‘aigua de l‘aixeta es troba en estat
, i en escalfar-se
En refredar-se, es converteix en es transforma en
. .
• El vapor d‘aigua es troba en estat En refredar-se, es converteix en aigua en estat 32 369183 _ 0001-0104.indd 32
.
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 7
vapor d‘aigua
aigua líquida
gel
aigua líquida
vapor d‘aigua
aigua líquida
reforç
3 Pinta les fletxes de blau (fred) o de vermell (calor) segons que es necessiti fred o calor per passar d‘un estat a un altre. aigua líquida gel
4 Què passarà en cada cas? Marca la resposta correcta.
L‘aigua del mar s‘escalfarà i es condensarà. L‘aigua del mar s‘escalfarà i s‘evaporarà. L‘aigua del mar es refredarà i se solidificarà.
La neu se solidificarà i es convertirà en gel. La neu s‘evaporarà i es convertirà en gas. La neu es fondrà i es convertirà en aigua líquida.
5 Què faries amb l‘aigua líquida per... • Obtenir vapor d‘aigua: • Fer gel:
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 33
33 18/05/12 10:16
fitxa
16
El cicle de l‘aigua Nom
Data
Recorda L‘aigua que hi ha a la Terra es troba sempre en moviment.. En moure‘s va canviant d‘estat. Aquest recorregut constant de l‘aigua s‘anomena . cicle de l‘aigua.
1 Què és el cicle de l‘aigua? Copia la definició correcta. • Tots els canvis d‘estat de l‘aigua. • Tots els moviments i els canvis d‘estat de l‘aigua a la natura.
.
2 Ordena els rètols sobre el cicle de l‘aigua. Numera‘ls de l‘1 al 4. L‘aigua cau dels núvols a la terra. L‘aigua del mar s‘evapora.
L‘aigua dels rius va fins al mar. El vapor d‘aigua es condensa i forma els núvols.
• Ara, escriu el nombre de cada rètol al seu lloc.
1 34 369183 _ 0001-0104.indd 34
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 7 3 Escriu C si és cert i F si és fals. reforç
Un cicle és una cosa que es repeteix de manera ordenada i sense fi. Els núvols estan formats per vapor d‘aigua. L‘aigua del mar s‘evapora perquè s‘escalfa. En el cicle de l‘aigua, després de l‘evaporació ve la precipitació. 4 Transforma les frases falses de l‘activitat anterior en certes. 5 Relaciona cada terme amb la frase que li correspon.
Fusió
Condensació
L‘aigua del mar passa als núvols. L‘aigua dels núvols passa a la terra en forma de neu.
Evaporació
El gel de les muntanyes es fon i passa als rius.
Solidificació
El vapor d‘aigua de l‘aire es converteix en gotes d‘aigua i forma els núvols.
6 Per què creus que és difícil que es formin núvols en aquest paisatge? Marca la resposta correcta i explica la teva resposta. Perquè no hi viuen persones.
Perquè no hi ha aigua.
Perquè no fa sol.
.
.
.
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 35
35 18/05/12 10:16
fitxa
17
La matèria i les seves propietats Nom
Data
Recorda • Tots els objectes que ens envolten estan formats de matèria. • La matèria té una massa i ocupa un volum. Pot trobar-se en algun dels tres estats: sòlid, líquid o gasós.
1 Pinta tot allò que està format per matèria. so
aigua
aire
llapis
idees estoig
vaixell
cotxe riure
roca
sentiments
llum
diari
2 Marca les frases incorrectes i escriu-les a sota correctament. A cada tipus diferent de matèria se l’anomena substància. El so és matèria perquè podem tocar-lo i fer-ne objectes. La massa és la quantitat de matèria que té una substància. El volum d’un objecte és l’espai que ocupa. A més de la massa i la substància, els objectes tenen altres propietats, com el color, l’olor, la brillantor, etc. 36 369183 _ 0001-0104.indd 36
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
30/05/12 15:46
unitat 8 3 Observa les imatges i respon les preguntes. reforç
C
B A
• Quina substància tenen en comú les tres imatges? • Quina de les tres té més massa? • Quina de les tres ocupa menys volum? 4 Escriu SÍ o NO en els requadres per respondre a les propietats següents dels materials segons l’estat en què es trobin. Forma pròpia
Volum fix
Sòlid Líquid Gasós
5 Recorda les propietats de la matèria i respon. • Per què no és possible posar a la maleta tots els objectes que hi ha en una casa? • Què té forma ovalada, el globus o l’aire que hi ha dins? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 37
37 18/05/12 10:16
fitxa
18
Canvis de la matèria Nom
Data
Recorda • Els canvis en les substàncies es produeixen contínuament, però uns canvis transformen la matèria i altres no. • Els canvis que produeixen la transformació d’una substància en una altra s’anomenen reaccions químiques.
1 Uneix amb fletxes segons si es transforma la matèria o no.
Es barreja tomàquet, enciam i cogombre.
Transformen la matèria
Es trenca un bastó de fusta.
S’encén una espelma.
S’oxida un clau.
No transformen la matèria
Es congela l’aigua d’una glaçonera.
La gasolina en un cotxe en moviment.
S’evapora l’aigua.
2 Encercla la paraula correcta en cada cas. • Els processos que transformen unes substàncies en unes altres de diferents s’anomenen substàncies / reaccions químiques. • En el procés de l’oxidació, un metall es combina amb l’oxigen / l’aigua i forma l’òxid. • Quan s’uneixen dues o més substàncies, el resultat és un canvi d’estat / una mescla. • En l’oxidació / la combustió les parts que no cremen són les cendres. 38 369183 _ 0001-0104.indd 38
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
30/05/12 15:46
unitat 8 3 Marca els canvis que transformen la matèria. reforç
La verdura es tritura per fer un gaspatxo. La mantega es desfà en posar-la a la torrada. El pollastre es crema a la paella. La porta es dilata amb la calor a l’estiu. El paper es crema a la llar de foc. El clau de la paret de la terrassa s’ha oxidat amb el temps. 4 Descriu què passa a la imatge i quin tipus de canvi s’està produint.
.
.
.
5 Llegeix els textos i explica quin tipus de canvi es produeix en cada cas. • El suc de llimona i el bicarbonat en barrejar-se reaccionen químicament i produeixen diòxid de carboni, una substància nova. • El coure i l’estany són dos metalls que en barrejar-se donen un aliatge anomenat bronze. A partir del bronze es pot obtenir de nou coure i estany. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 39
39 18/05/12 10:16
fitxa
19
Roques i minerals Nom
Data
Recorda • Les pedres que observem en el sòl s’anomenen roques. • Les roques estan formades per diferents materials anomenats minerals. • Els minerals es diferencien entre si per les seves propietats.
1 Marca les frases falses i explica per què ho són. Qualsevol roca està composta almenys de dos o més minerals. Hi ha roques formades per un sol mineral. Qualsevol roca té algun tipus de mineral. No hi ha cap roca sense minerals. Un mineral és tou quan es trenca amb facilitat.
.
.
2 Pinta quatre propietats característiques dels minerals. duresa
temperatura
pes altura
color
dificultat . per trobar-lo
textura brillantor
mida olor
40 369183 _ 0001-0104.indd 40
forma
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 8
ratllar-lo marbre
mica
cub
tou roca
calcita
• El granit és una
reforç
3 Completa les frases següents amb les paraules del requadre.
regular
quars
composta per tres minerals:
feldspat i
,
.
• Un mineral és dur quan és difícil
. Quan és fàcil ratllar-lo,
és
.
• La pirita té forma
de
• El
és una roca composta només
pel mineral
.
.
4 Observa les imatges. Indica amb el nombre corresponent quines propietats s’ajusten millor a cada una.
1
2
Es pot ratllar amb l’ungla.
No es ratlla amb l’ungla.
És dur.
És irregular.
És regular.
És fosc.
És blanc.
És tou.
5 Escriu què tenen en comú i en què es diferencien una mina i una pedrera.
.
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 41
41 18/05/12 10:16
fitxa
20
Els paisatges Nom
Data
Recorda • Un paisatge és tot allò que es veu des d’un lloc. En els paisatges es distingeixen elements naturals i elements artificials. • Els paisatges de muntanya estan formats per muntanyes i valls. • Els paisatges de plana estan formats per grans extensions de terreny pla. • Els paisatges de costa estan en contacte amb el mar.
1 Classifica aquests elements del paisatge. hort – penya-segat – bosc – poble – rierol – túnel – turó – camí Elements naturals
Elements artificials
2 Corregeix i escriu les frases següents. • Les planes estan formades per terrenys amb pendent. • Els altiplans són planes més enfonsades que les terres del voltant. • Les depressions són les planes més elevades del terreny. 42 369183 _ 0001-0104.indd 42
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 9 3 Llegeix atentament i dibuixa el paisatge que s’hi descriu. reforç
«Vam sortir de viatge un dia de primavera. Vam veure una gran serralada al fons i als cims encara hi havia neu. Als vessants creixien els boscos de pins i, al peu de les muntanyes, s’estenia una àmplia vall amb un riu d’aigües tranquil·les.»
4 Relaciona cada paraula amb el seu significat.
península
cap
illa
badia
Entrada del mar que s’endinsa a la terra. Porció de terra envoltada de mar per totes bandes. Part de la terra que s’endinsa en el mar. Terreny envoltat per mar per totes bandes menys per l’istme.
5 Observa la imatge, digues quin tipus de paisatge és i descriu-lo. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 43
43 18/05/12 10:16
fitxa
21
Les persones i el paisatge
2
Data
reforç
Nom
fitxa
unitat 9
Recorda • A les planes i a la costa viuen més persones que a les muntanyes, i el paisatge està més transformat.
1 Explica què significa que els paisatges de plana estan molt transformats. 2 A quin tipus de paisatge es refereixen aquestes característiques? Escriu-ho. Molts habitants.
Pocs habitants.
Turisme.
Ramaderia i turisme.
Hotels i ports.
Carreteres estretes.
3 Escriu tres usos de l’aigua. • Explica com pots col·laborar tu per estalviar aigua. 44 369183 _ 0001-0104.indd 44
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
fitxa
22
unitat 9
Els rius i els llacs Data
reforç
Nom
Recorda • Un riu és un corrent continu d’aigua. En un riu es distingeixen el llit, el cabal i el curs. • Els llacs són masses d’aigua envoltades de terra.
1 Escriu C (cert) o F (fals). Després, corregeix les frases falses perquè siguin certes. El llit d’un riu és més ample en el curs mitjà que en el curs baix. Un riu porta més aigua al curs alt que al curs baix. Els meandres es troben en el curs mitjà. L’aigua baixa més de pressa en la desembocadura que en el naixement. El curs alt té més pendent que el curs mitjà. 2 Completa aquest text. Un riu és un corrent
d’aigua. El recorregut que fa des
del seu naixement fins a la desembocadura s’anomena
i la quantitat d’aigua que porta
enfonsat per on passa és el s’anomena
. Els rius que desemboquen en altres . A més de trobar aigua al rius, també
rius s’anomenen en trobem als Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 45
. El terreny
. 45 30/05/12 15:46
fitxa
23
La localitat Nom
Data
Recorda • Una localitat és un conjunt d’edificis organitzats per carrers. • Els habitants d’una localitat formen la seva població. • Els pobles són localitats de mida petita amb cases baixes i carrers curts. • Les ciutats són localitats grans on viuen moltes persones.
1 Marca els tres elements que són necessaris perquè hi hagi una localitat. parcs
persones
carrers
poliesportius
hotels
edificis
boscos
autobusos
2 Localitza l’error i escriu de nou el text. «La població de les ciutats és menor que la dels pobles. Per això, els edificis tenen poca alçada i els carrers són curts i estrets.»
.
3 Respon les preguntes següents. • A quin tipus de feina es dedica la majoria de la població dels pobles? • Quin tipus de localitats es divideixen en barris? Quants tipus de barris hi ha?
.
46 369183 _ 0001-0104.indd 46
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 9
reforç
4 Observa la imatge i escriu on correspongui. Després, completa.
eixample – perifèria – centre
Aquesta localitat és
.
Ho sé perquè
.
5 Llegeix i completa aquest text. • La
la formen els habitants d’una localitat.
• Les localitats es diferencien per la seva de
, per la quantitat
que hi viuen i per les
que fan els seus habitants. • Els
i les
són dos tipus de localitats.
6 Observa els dibuixos i escriu si pots veure’ls en un poble o en una ciutat.
A
B
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 47
C
47 18/05/12 10:16
fitxa
24
Les feines a la natura Nom
Data
Recorda • La feina a la natura agrupa les feines que obtenen els aliments i les primeres matèries de la natura.
1 Marca les feines en les quals es treballa amb primeres matèries. recollir fruita
conduir un autobús
produir formatge
reparar electrodomèstics
fabricar bicicletes
extreure carbó
2 Explica i escriu el procés que té lloc perquè puguem menjar pa.
A
B
C
48 369183 _ 0001-0104.indd 48
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 10
Les feines a la natura obtenen de la
aliments per a les persones
i els animals, i
per a la indústria.
A l’
es cultiva la terra per obtenir-ne productes vegetals.
La
és la cria d’animals domèstics per obtenir-ne aliments
reforç
3 Llegeix i completa aquest text.
i altres productes. La
és la captura de peixos i marisc als rius i al mar.
La
extreu pedres i minerals de la natura. extreu principalment fusta dels boscos.
L’
4 Corregeix les frases perquè siguin certes. • Les sèquies i els canals es fan servir per regar els conreus de secà. • El bestiar es cria de manera extensiva a les granges. • La pesca d’altura es realitza des dels penya-segats. 5 Observa els dibuixos i completa.
A
B
A És bestiar
. La forma de cria és
.
perquè B És bestiar
. La forma de cria és
perquè Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 49
,
, . 49 30/05/12 15:46
fitxa
25
La indústria i els serveis Nom
Data
Recorda • La indústria agrupa les feines que transformen les matèries primeres en productes elaborats. • Les feines que són serveis atenen les necesitats de les persones.
1 Classifica aquestes feines industrials segons on es facin. paleta – terrissaire – mecànic – cisteller – llauner – soldador Taller d’artesania
Fàbrica
Construcció
2 Què és un procés industrial? Posa’n un exemple.
.
3 Escriu C si són certes i F si són falses cada una d’aquestes frases. La indústria que fabrica productes d’acer és una indústria tecnològica. La fabricació de telèfons mòbils és una indústria bàsica. Els gelats són un producte de la indústria de consum. 4 Corregeix aquesta frase perquè sigui certa. La feina en cadena de les fàbriques la fan els artesans. 50 369183 _ 0001-0104.indd 50
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 10
.
reforç
5 Què produeix la indústria? Explica-ho.
6 Algunes activitats industrials poden provocar problemes al medi ambient. Digues de quins problemes es tracta i com es poden evitar. 7 Escriu tres feines en cada cas. Serveis educatius
Serveis sanitaris
Serveis de transport i comunicació
Serveis culturals, turístics i de lleure
8 Com canvien el paisatge les activitats de serveis? Posa’n exemples. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 51
51 30/05/12 15:46
fitxa
26
L’ajuntament i els serveis municipals Nom
Data
Recorda • L’ajuntament és la institució que governa una localitat o un municipi. Està format per l’alcalde o l’alcaldessa i els regidors. • Els serveis que l’ajuntament d’una localitat dóna als habitants s’anomenen serveis municipals.
1 Escriu C si són certes i F si són falses les frases següents. Després, corregeix les falses. El territori de la localitat governada per un ajuntament forma una ciutat. L’alcalde o l’alcaldessa és la persona que encapçala l’ajuntament. Els regidors i les regidores formen l’ajuntament. 2 Llegeix i completa aquest text. Les
municipals se celebren cada quatre anys. S’hi escullen
els
. Després, aquests es reuneixen i escullen l’
entre un d’ells. 3 Relaciona les dues columnes.
ple municipal
ordenança municipal
empleat municipal
52 369183 _ 0001-0104.indd 52
norma que posa l’ajuntament treballador de l’ajuntament reunió de l’alcalde i els regidors Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
30/05/12 15:46
unitat 10 4 Què són els serveis municipals? Explica-ho.
reforç
5 Classifica aquestes activitats en els serveis municipals següents. Comprar llibres per a la biblioteca pública. Podar els arbres.
Organitzar una cursa popular. Netejar els carrers.
Apagar un incendi.
Arreglar una font pública. Ordenar el tràfic. Vigilar el parc públic.
Fer el cartell de les festes locals. • Serveis de sanejament: • Serveis de cultura i lleure: • Serveis de protecció: 6 Tria tres de les feines anteriors i digues qui les fa. Feines
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 53
Les fa
53 30/05/12 15:46
fitxa
27
La força i l’energia Nom
Data
Recorda • La força fa que un cos es mogui, es pari o canviï de forma. Pot actuar per contacte i a distància. • L’energia és la causa que tinguin lloc aquests canvis. Pot ser mecànica, química, calorífica, elèctrica, nuclear o lluminosa. • Les fonts d’energia poden ser renovables o no renovables.
1 Com exerceixen la força aquests objectes quan s’utilitzen? Classifica-ho. adhesiu magnètic – excavadora – detector de metalls – martell – brúixola. – raqueta de tennis • Per contacte: • A distància: 2 Posa un exemple de cada tipus de força. • De fregament: • D’atracció: • De repulsió: 3 Llegeix i completa. La
fa que un cos es mogui, s’aturi o canviï de forma. La causa
que passin aquests canvis és l’ 54 369183 _ 0001-0104.indd 54
. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
30/05/12 15:46
unitat 11 4 Relaciona les dues columnes.
televisor
huracà
làser
energia calorífica
gasolina
energia elèctrica
urani
foguera
reforç
energia mecànica energia química
energia nuclear energia lluminosa
5 Explica la diferència entre les energies renovables i les no renovables. 6 Per què s’anomenen combustibles fòssils el petroli, el carbó i el gas? Marca-ho. Perquè són pedres molt antigues transformades pel temps. Perquè es van formar a partir de plantes i animals morts fa molt temps. Perquè són combustibles que contaminen molt. 7 Observa les imatges i digues quin tipus de central és cada una. Després, respon.
A
B
C
• Per què contaminen menys aquestes centrals que les nuclears i les tèrmiques? Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 55
55 18/05/12 10:16
fitxa
28
Les màquines i els invents Nom
Data
Recorda • Les màquines ens faciliten la feina, necessiten energia per funcionar i poden ser simples o compostes. • Els invents són creacions noves fetes per les persones per millorar la vida.
1 Corregeix les frases següents perquè siguin certes. • Les màquines simples estan formades per diverses màquines compostes. • Les màquines compostes tenen poques peces. • Les màquines funcionen sense energia. 2 Completa la taula.
Màquines
Tipus de màquina
Energia que fa servir
Carrossa Estel Maquineta Consola de jocs
56 369183 _ 0001-0104.indd 56
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 11 3 Relaciona les parts de la bicicleta amb la màquina simple corresponent. plat
roda
fre
politja
neumàtic
fre
reforç
palanca
neumàtic
plat
4 Pensa en una màquina que facis servir habitualment i descriu per a què la fas servir. Després, explica com faries aquestes activitats si la màquina no existís. 5 Llegeix i completa. Per fabricar màquines es fan servir moltes
, com
la fusta i els minerals. Les màquines per funcionar consumeixen energia i, per tant, . 6 Marca el que pots fer per tenir cura del medi ambient. Llençar les piles al contenidor corresponent. Demanar que et comprin moltes joguines. Regalar les joguines que ja no utilitzo. Utilitzar punts nets de reciclatge per llençar les joguines inservibles. 7 Escriu un invent en cada cas. • Que tingui l’origen en l’electricitat: • Que tingui l’origen a la impremta: Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 57
57 31/05/12 7:52
fitxa
29
El temps i les persones Nom
Data
Recorda • El temps pot ser passat, present i futur. Per mesurar-lo les persones el dividim en diferents unitats. • Els esdeveniments importants que van passar fa temps a una persona . es converteixen en la seva història personal. • Els documents, objectes i històries personals ens donen a conèixer la vida d’una persona.
1 Llegeix el text. Després, ordena el contingut segons el temps. «De gran seré metge. Quan tenia tres anys, curava tots els meus ninos. Ara m’agrada estudiar el cos humà a la classe de Medi.» • Temps passat • Temps present • Temps futur 2 Corregeix les frases següents perquè siguin certes. • Un mil·lenni és un període de temps de deu dècades. • Tres segles equivalen a dos-cents anys. • Tretze anys és el mateix que una dècada i cinc anys. 58 369183 _ 0001-0104.indd 58
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 12
Trens
Sortides
Arribades
De Girona a Barcelona
6:39 h
7:59 h
De Barcelona a Terrassa
9:13 h
10:01 h
De Tarragona a Girona
6:09 h
9:20 h
reforç
3 Observa la taula i respon.
• Quin tren surt més aviat? • Quant temps dura el viatge més llarg? • Quant temps dura el viatge més curt? 4 Escriu quin d’aquests instruments faries servir per mesurar el temps en cada cas. cronòmetre – rellotge – calendari • La durada del curs: • Una cursa de 100 metres: • Un partit de futbol: 5 Observa aquests objectes personals de la Mariona. Després, escriu el que has esbrinat sobre la seva història personal.
Mariona Garriga Santos Va néixer el 12 de gener de 2003 a Badalona. Document
Objectes preferits el 2007
Temporada 2012-2013
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 59
59 30/05/12 15:46
fitxa
30
Les empremtes de la història Nom
Data
Recorda • Els pobles, les ciutats i els països tenen la seva pròpia història. Els documents, gràfics i escrits, i els objectes ens ajuden a conèixer la història d’un lloc. • Les tradicions, les festes i els personatges ens recorden la història d’una localitat. • Hi ha coses que canvien i altres es mantenen al llarg de la història.
1 Marca el significat de la paraula document. És l’argument d’una novel·la. És alguna cosa que ens informa sobre un fet. És una cosa que ens indica la data que és. 2 Escriu el nom de dos documents de cada tipus que serveixin per conèixer la història d’un lloc. • Escrits: • Gràfics: • Objectes: 3 Quines empremtes del passat pots trobar en una localitat? Què ens expliquen? 60 369183 _ 0001-0104.indd 60
Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
18/05/12 10:16
unitat 12
reforç
4 Ordena de més antic a més modern i indica a quina època pertanyen.
1. 2. 3. 4. 5 Corregeix les frases següents perquè siguin certes. • En l’època de les coves, les persones vivien en un lloc fix. • Les ciutats romanes es comunicaven mitjançant autopistes. • Els cavallers es dedicaven a sembrar i a recollir la collita. • Els barris més antics d’una ciutat actual es troben als afores. 6 Tria una de les èpoques que has estudiat i digues quins documents podries fer servir per conèixer-ne més dades. Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
369183 _ 0001-0104.indd 61
61 06/06/12 13:12