Med fitxes 3

fitxa

1

El cos humà Nom

Data

Recorda • El nostre cos està format per cap, tronc i extremitats. La pell embolcalla i protegeix el nostre cos.

• A l’interior del nostre cos hi ha els òrgans que el fan funcionar.

• Encara que ens assemblem, les persones som diferents.

1 Identifica les parts del cos. Escriu cada nombre on correspongui.

1. cara 2. cama 3. mà 4. cuixa 5. cap 6. peu 7. tòrax 8. braç 9. abdomen

2 Respon aquestes preguntes.

• Què hi ha a l’interior del nostre cos que fa que funcionem de manera adequada? .

• Per a què ens serveixen els ossos i els músculs?.

• Per a què ens serveix el cervell?.

4 369183 _ 0001-0104.indd 4

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 1 3 Uneix cada part del cos amb el lloc on es troba.

cuixa

reforç

abdomen cap

tòrax

tronc

mà

extremitat inferior

crani

extremitat superior

braç peu

4 Escriu com s’anomenen les parts de la cara assenyalades en el dibuix.

5 Explica què és la pell i per a què serveix.

.

.

.

6 Encercla les paraules correctes en les frases següents.

• Els cossos de les dones i dels homes són iguals / diferents.

• El nostre cos canvia / no canvia amb el pas del temps.

• Cada persona és única i diferent / igual a les altres.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 5

5 18/05/12 10:16

fitxa

2

Creixem i canviem Nom

Data

Recorda • Les persones passem per quatre etapes al llarg de la nostra vida: infància, adolescència, edat adulta i vellesa.

1 Escriu les etapes de la vida en l’ordre correcte. Després, escriu el nombre de cada etapa amb el seu dibuix. vellesa – edat adulta – infància – adolescència

1a 2a 3a 4a

2 Marca aquelles parts o aspectes del cos que canvien amb el pas del temps.

El color dels ulls.

El pes.

L’alçada.

La quantitat de pèl.

3 Reflexiona i respon les preguntes.

• Què passa amb les dents durant la infantesa?.

• En quina etapa el cos es prepara per ser adult?

6 369183 _ 0001-0104.indd 6

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 1 4 Escriu a quina etapa de la vida correspon cada característica. reforç

• Cauen les dents de llet i surten les definitives.

• No tenen dents i beuen llet.

• El nostre cos es prepara per ser adult.

• A les noies els creixen els pits.

• El nostre cos està preparat per tenir fills.

• El nostre cos és més fràgil i tenim menys força.

• Les persones deixen de créixer.

5 Llegeix les pistes i escriu en quina etapa de la seva vida es troba cada persona.

Escriu per què ho saps.

.

.

• La Lourdes acaba de tenir un fill que es diu Ignasi.

• La Leire és la germana de l’Ignasi. Va a tercer de primària.

• L’Albert és el cosí de la Leire i ja li està canviant la veu.

• L’Òscar és el marit de la Lourdes i treballa a la mateixa oficina que ella.

• L’Enric és el pare de l’Òscar. Sap moltes coses i ja no treballa.

Lourdes: Leire: Ignasi: Albert: Òscar: Enric: Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 7

7 18/05/12 10:16

FITXA

3

Els aliments Nom

Data

Recorda • Els nutrients són substàncies que es troben en els aliments i que són útils per a nosaltres.

• L’energia i els materials necessaris per construir i mantenir el nostre cos s’obtenen dels nutrients.

1 Acoloreix aquelles substàncies que siguin nutrients. fusta

roca

plàstic

proteïnes

greix

serradures

aire

minerals

cristall

acer

hidrats de carboni

vitamines

àcid

paper

foc

vidre

roba

2 Escriu dues frases amb les paraules de cada requadre. mantega – cansalada – animal

hidrats de carboni – energia – pasta

•

•

3 Explica en quins aliments és possible trobar fibra.

8 369183 _ 0001-0104.indd 8

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 1

«Els greixos ens proporcionen energia, encara que menys que els hidrats de carboni.

A més, els d’origen animal són més saludables.»

.

.

reforç

4 Llegeix el text següent i ratlla els errors. Després, escriu-lo correctament.

5 Observa les imatges dels aliments i marca els nutrients més importants que aporta cada un.

Greixos

Hidrats de carboni

Proteïnes

Minerals

Vitamines

Fibra

Greixos

Hidrats de carboni

Proteïnes

Minerals

Vitamines

Fibra

Greixos

Hidrats de carboni

Proteïnes

Minerals

Vitamines

Fibra

6 Relaciona els nutrients amb els aliments on més abunden. greix hidrats de carboni vitamines i minerals fibra proteïna Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 9

carn verdura aliments integrals oli arròs 9 18/05/12 10:16

fitxa

4

Mengem sa Nom

Data

Recorda • La quantitat de menjar que necessitem depèn de les característiques de cada persona, de l’edat i de l’activitat que fa.

• Hem de repartir els aliments que prenem en cinc àpats al llarg del dia.

1 Observa les imatges i explica qui necessita menjar més quantitat d’aliments i per què.

A

B

2 D’entre les paraules del requadre tria les adequades per completar el text.

tomàquet – peix – llaminadures – llet – fruits secs – fruita – pastisseria industrial – sucs – aigua – pastanaga – proteïnes – sal – refrescos «És molt important evitar menjar en excés aliments amb greixos o sucre, per exemple, , A més, és recomanable no prendre gaire

i

. , ja que pot perjudicar

la nostra salut.»

10 369183 _ 0001-0104.indd 10

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 1

.

.

.

reforç

3 Observa aquesta imatge. Explica per què no és recomanable prendre’n cada dia.

4 Organitza el menú. Per fer-ho fes servir les paraules del requadre (pots repetir tantes vegades com vulguis qualsevol paraula). carn – peix – fruita – llet – entrepà – torrades – cereals – pa – verdura – suc

Esmorzar

Mig matí

Dinar

Berenar

Sopar

5 Identifica quin comportament és més adequat en cada cas i explica per què.

• A la Laia li agrada menjar pa. L’Ignasi també menja pa, però el prefereix integral..

• La Mònica beu refrescos quan té set. L’Oriol, quan té set, beu aigua..

.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 11

11 18/05/12 10:16

fitxa

5

El sentit de la vista Nom

Data

Recorda • Els ulls són els òrgans que capten la llum i envien la informació al cervell a través dels nervis òptics.

• La llum viatja a gran velocitat, en línia recta i en totes les direccions.

1 Marca les paraules que es refereixen a una característica de l’objecte de la fotografia que pot ser reconeguda pel sentit de la vista. color

pes

sabor

resistència

olor

forma

suavitat

aspror

mida

lleugeresa

2 Uneix les característiques següents amb la part de l’ull que li correspongui.

Capta la llum.

Enfoca les imatges.

Part amb color de l’ull.

Zona transparent a través de la qual entra la llum.

Forat envoltat per l’iris.

Envia la informació al cervell.

pupil·la nervi òptic retina iris còrnia cristal·lí

3 Explica per a què serveixen les celles i les pestanyes.

12 369183 _ 0001-0104.indd 12

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 2 4 Observa l’esquema i escriu en els requadres els noms de les parts de l’ull reforç

que estan senyalades.

5 Completa el text amb les paraules del requadre. nervi òptic – vista – cervell – llum – interpreta – retina «El sentit de la

ens permet conèixer els colors, les formes, les mides

i les distàncies per mitjà de la la llum i envia informació al

. La

capta

a través del . El cervell rep la informació i la

.»

6 Respon aquestes preguntes relacionades amb la llum.

• Per què quan encenem un llum en una habitació s’il·lumina tota sencera?

• Per què es produeixen les ombres?

7 Defineix les paraules següents.

• Transparent: • Translúcid: • Opac: Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 13

13 18/05/12 10:16

fitxa

6

El sentit de l’oïda Nom

Data

Recorda • El so és captat per les orelles, que envien la informació al cervell a través dels nervis auditius.

• El so viatja en totes les direccions i és més lent que la llum.

1 Escriu el nom de les parts senyalades en el dibuix.

1.

6 1

5

2.

2

3.

3

4

4.

5.

6.

2 Completa el text amb les paraules del requadre. greus – dèbils – aguts – forts «Alguns sons són són

, com el soroll quan explota un petard, i altres , com un murmuri. També podem distingir entre sons , com un xiulet, i

, com el d’un tambor.»

3 Explica per què el metall és un material conductor del so.

14 369183 _ 0001-0104.indd 14

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 2 4 Troba les paraules a la sopa de lletres a partir de les pistes següents. reforç

• Part de l’oïda que és com un tel molt prim que vibra amb els sons.

• S’anomena així un material que condueix malament el so.

• Metge especialitzat en l’òrgan del sentit de l’oïda.

• Part externa de l’oïda.

• Tipus de so d’un xiulet.

• Parts de l’oïda que es mouen quan vibra el timpà.

O W

T

T

A

O

S

C

A

D

E

N

A

D

O

S

S

E

T

S

T

L

R

A

Q

I

L

A

Y

J

I

I

O

D

Q

G

A

I

L

L

A

N

T

S

E

I

P

A

V

E

L

L

O

A

U

R

I

C

U

L

A

R

N

E

Y

U

P

O

T

O

R

I

N

O

L

A

R

I

N

G

O

L

E

G

O

D

Z

B

A

G

U

T

A

B

A

Y

U

Q

R

A

R

A

T

I

M

P

A

X

O

Q

S

D

E

F

Q

Y

U

I

P

J

K

L

O

R

E

L

L

A

O

E

P

W

5 Relaciona cada part de l’orella amb la seva funció.

timpà

Vibra quan hi arriben els sons.

cargol

Porta la informació dels sons al cervell.

cadena d’ossets

nervi auditiu

Capta els sons.

Es mouen quan vibra el timpà.

6 Explica per què escoltem l’esclat dels focs artificials solament després de veure la llum.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 15

15 30/05/12 15:46

fitxa

7

Les funcions vitals dels animals Nom

Data

Recorda • Els sentits permeten als animals relacionar-se amb l’exterior, i gràcies als músculs poden realitzar moviments.

• Segons la forma com s’alimenten, els animals poden ser carnívors, herbívors o omnívors.

• Segons la manera com es reprodueixen, els animals poden ser ovípars, ovovivípars o vivípars.

1 Explica en què consisteix la funció de relació.

2 Uneix cada animal amb el tipus d’aliment que consumeix. Després, escriu el tipus d’animal que és segons la seva alimentació.

carn

plantes

16 369183 _ 0001-0104.indd 16

• La vaca és

.

• L’ós és

.

• El lleó és

.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 3 3 Escriu una frase amb les paraules següents. reforç

animals – carnívors – alimentació – herbívors – omnívors

4 Encercla les paraules correctes en les frases següents.

• Els coloms són animals carnívors / ovípars.

• Un porc és un animal omnívor / carnívor.

• Els cavalls són vivípars / omnívors.

• Un animal que menja de tot és herbívor / omnívor.

• Un animal és vivípar / ovípar quan neix del ventre de la seva mare.

5 Llegeix el text següent i descobreix on es troben els errors. Després, torna’l a escriure correctament.

«Les persones som animals. Segons la nostra forma d’alimentar-nos som carnívors, mentre que per la manera com naixem som ovípars.»

6 Observa la imatge següent i relaciona-la amb una funció vital. Explica la teva resposta.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 17

17 18/05/12 10:16

fitxa

8

Els animals invertebrats Nom

Data

Recorda • Els animals invertebrats no tenen esquelet dins del seu cos, encara que alguns tenen una closca dura que els protegeix.

• El grup més nombrós d’animals invertebrats és el dels insectes, que tenen dues antenes, sis potes i el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.

1 Completa les fitxes. perquè

És un animal

té un esquelet dins del seu cos format per ossos. És un animal

perquè menja carn. perquè

És un animal

les seves cries neixen del ventre de la mare.

El lleó és un

.

És un animal

perquè no té dins del seu cos.

És un animal

perquè

s’alimenta del pol·len de les flors. És un animal

perquè

les seves cries neixen d’ La papallona és un

18 369183 _ 0001-0104.indd 18

. .

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

30/05/12 15:46

unitat 3

reforç

2 Escriu les parts senyalades de l’animal.

3 Observa les siluetes d’aquests animals i marca quin és un insecte.

Explica per què.

4 Explica què significa ser paràsit i posa’n un exemple.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 19

19 18/05/12 10:16

fitxa

9

Les parts d’una planta Nom

Data

Recorda • Les plantes tenen tres parts: arrel, tija i fulles.

• L’arrel creix sota terra, la tija creix damunt del sòl i sosté les fulles, els fruits i les flors.

1 Llegeix la descripció de cada tipus d’arrel i dibuixa-la.

Aquesta planta té moltes arrels Aquesta planta té arrels d’una mida semblant. gruixudes que emmagatzemen aliments.

Aquesta planta té una arrel principal gruixuda de la qual en surten altres de més fines.

2 Uneix les característiques següents amb la part de la planta que li correspon.

Són les parts verdes de la planta.

fulles

Acostumen a dividir-se en branques.

Creixen per damunt del sòl.

Subjecten la planta al sòl.

Neixen a la tija.

Estan sota terra.

20 369183 _ 0001-0104.indd 20

arrels

tiges

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

30/05/12 15:46

unitat 4

1

reforç

3 Observa les fotografies i escriu el nombre en el quadrat que correspongui. Escriu quin tipus de tija té (llenyosa o herbàcia).

3

2

Arbust

Tija

Arbre

Tija

Herba

Tija

4 Completa el text amb les paraules adequades del requadre. fulles – perenne – caduca – fruits – troncs – tardor – primavera «Els arbres de fulla a la

són els que perden les , mentre que els arbres de fulla

no les perden, sinó que les van canviant a poc a poc i sempre tenen fulles.»

5 Defineix les paraules següents.

• Limbe: • Tronc: • Arrel: 6 Explica la diferència entre una tija llenyosa i una tija herbàcia.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 21

21 18/05/12 10:16

fitxa

10

La nutrició de les plantes Nom

Data

Recorda • Les plantes fabriquen el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi.

• Per fabricar el seu aliment, les plantes necessiten: aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum del sol.

1 Observa el dibuix i escriu on correspongui el que necessita la planta per poder fer la funció de nutrició.

• aigua • sals minerals • diòxid de carboni • llum solar

2 Llegeix el text i ratlla el que sigui incorrecte. Després, torna a escriure el text i corregeix-ne els errors.

«Els agricultors acostumen a afegir diòxid de carboni als terrenys que cultiven, perquè . les plantes creixin millor i més lentament. Per això fan servir fertilitzants o adobs.»

22 369183 _ 0001-0104.indd 22

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 4

oxigen

llum

reforç

3 Observa el dibuix de l’esquerra i descobreix els errors. Després, completa el dibuix de la dreta de manera correcta. saba bruta

saba elaborada

diòxid . de carboni

4 Uneix les dues columnes per formar frases sobre la nutrició de les plantes.

Les plantes prenen sals i aigua...

La saba elaborada és...

Les plantes expulsen...

Les plantes prenen...

La saba bruta és...

... oxigen a l’aire. ... diòxid de carboni de l’aire. ... una barreja d’aigua i aliments. ... una barreja d’aigua i sals minerals. ... per les arrels.

5 Explica dues raons per les quals les plantes són importants per a la resta dels éssers vius.

6 Pensa i respon les preguntes.

• Què li passaria a una planta si no li toqués la llum del sol?

• Com s’anomena la mescla d’aliments i aigua que fabriquen les plantes amb . la fotosíntesi?

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 23

23 18/05/12 10:16

fitxa

11

La Terra es mou Nom

Data

Recorda • La Terra gira sobre ella mateixa en un moviment de rotació. Tarda 24 hores a fer un gir complet, i dóna lloc al dia i la nit.

• La translació és el moviment de la Terra al voltant del Sol. Una volta completa dura 365 dies. Aquest moviment dóna lloc a les estacions de l‘any.

1 Observa el dibuix i completa el text.

• La Terra gira

.

• Es tracta d’un moviment de

.

• La Terra tarda

a

.

• Això origina el

.

2 Observa el dibuix i escriu cada nombre on correspongui.

24 369183 _ 0001-0104.indd 24

1

Llum

2

Nit

3

Sol

4

Dia

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 5

reforç

3 Completa les frases amb aquests termes. matí – ella mateixa – rotació – La Terra – oest – capvespre – est – translació – 365 dies – 24 hores

• La Terra tarda

a fer una volta completa al voltant del Sol. .

Aquest moviment es coneix amb el nom de • El Sol sempre surt al al •

per l‘ per l‘

i s‘amaga .

tarda

a fer una volta sobre

. Aquest moviment l‘anomenem

.

4 Observa els dibuixos i escriu quina estació de l’any representen. Explica com són les temperatures i la durada del dia i la nit en cada un.

B

A

C

D

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 25

25 18/05/12 10:16

fitxa

12

Mapes i globus terraqüis Nom

Data

Recorda • Per estudiar la Terra fem servir unes representacions. Per fer-les s‘utilitzen les fotografies de la superfície que en fan els satèl·lits artificials.

• Els globus terraqüis són representacions esfèriques de la Terra. Els mapes són representacions planes de la Terra o de parts de la Terra.

1 Encercla les accions que poden fer els satèl·lits artificials.

• Evitar que la llum del Sol arribi a la Terra.

• Millorar el funcionament de la comunicació entre diferents llocs de la Terra.

• Provocar pluja artificial.

• Evitar que caiguin meteorits.

• Enviar fotografies de la superfície de la Terra.

• Informar sobre el temps meteorològic.

2 Observa el dibuix i escriu el nombre que correspongui davant de cada paraula.

4 Hemisferi nord

3

Pol nord Equador

1

Hemisferi sud Pol sud

2 5 26 369183 _ 0001-0104.indd 26

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 5 3 Escriu el nom de cada representació.

B

A

C

reforç

A

B

C 4 Explica què són els continents i els oceans. Posa tres exemples de cada un.

5 Observa la línia dibuixada sobre el mapa. Imagina‘t que és un viatge que hem fet, partint del punt A fins al B. Per quins continents i oceans hem passat en el nostre viatge?

A

B

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 27

27 18/05/12 10:16

fitxa

13

L‘aire i l‘atmosfera Nom

Data

Recorda • L‘aire és una mescla de gasos entre els quals hi ha l‘oxigen, imprescindible perquè els éssers vius puguin respirar.

• L‘atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra i que conté l‘aire.

1 Escriu en els requadres els principals gasos que componen l‘aire que conté la gerra.

• Cotó fluix

• Cendres

• Oxigen

• Fum

• Alcohol

• Carbó

• Nitrogen • Diòxid de carboni • Gas de sofre • Vapor d‘aigua

2 Marca les frases falses i escriu-les correctament.

L‘aire net té color, no és transparent.

L‘aire no té gust de res.

L‘aire pesa, per això els globus pesen més quan estan inflats.

L‘aire ocupa un lloc i té una forma pròpia.

28 369183 _ 0001-0104.indd 28

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

30/05/12 15:46

unitat 6

A

reforç

3 Explica per a què serveix l‘aire en cada cas.

B D C

A

B

C

D

4 Pensa i respon les preguntes següents.

• Per què s‘apaga una espelma si la tapem amb un got?

• Quin gas prenen de l‘aire les plantes i quin expulsen?

.

• Què és l‘atmosfera?

5 Pinta de blau el requadre que marca on hi ha més oxigen a l‘atmosfera i de vermell on n‘hi ha menys.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 29

29 18/05/12 10:16

fitxa

14

La contaminació de l‘aire Nom

Data

Recorda • El fum, les cendres i els gasos perjudicials que s‘expulsen a l‘atmosfera contaminen l‘aire.

• La contaminació atmosfèrica afecta les persones, la resta dels éssers vius i el clima.

1 Marca el que pot causar contaminació atmosfèrica.

El vapor de l‘aigua.

El fum de les xemeneies.

Un volcà en erupció.

El fum d‘un incendi.

Els gasos dels tubs d‘escapament.

La crema d‘escombraries.

La nuvolositat.

2 Completa aquest text amb les paraules del quadre.

contaminació – sequeres – clima – respiren

La

genera greus perjudicis al nostre planeta.

La contaminació atmosfèrica altera el

i produeix pluges

torrencials en alguns llocs, i greus

en altres.

Quan les persones i els animals

l‘aire

contaminat, els perjudica la salut.

30 369183 _ 0001-0104.indd 30

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 6 3 Busca informació sobre els temes següents. reforç

• Articles d‘un sol ús:

• Reciclatge:

4 Explica per què si recicles estàs ajudant a mantenir l‘aire net.

.

.

5 Com es podria evitar fer mal a l‘atmosfera? Observa les imatges i explica-ho.

gasos

incendi

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 31

31 18/05/12 10:16

fitxa

15

Els canvis d‘estat de l‘aigua Nom

Data

Recorda • A la natura trobem l‘aigua en tres estats diferents: sòlid, líquid i gasós.

• L‘aigua canvia d‘estat quan s‘escalfa o es refreda. .

Els canvis d‘estat s‘anomenen: fusió, solidificació, evaporació i condensació.

1 Uneix cada canvi d‘estat amb el seu nom.

D’aigua sòlida a líquida.

D’aigua líquida a vapor d’aigua.

De vapor d’aigua a aigua líquida.

D’aigua líquida a sòlida.

solidificació fusió evaporació condensació

2 Llegeix i completa el text.

• El gel és aigua en estat

. .

En escalfar-se, es converteix en aigua en estat .

• L‘aigua de l‘aixeta es troba en estat

, i en escalfar-se

En refredar-se, es converteix en es transforma en

. .

• El vapor d‘aigua es troba en estat En refredar-se, es converteix en aigua en estat 32 369183 _ 0001-0104.indd 32

.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 7

vapor d‘aigua

aigua líquida

gel

aigua líquida

vapor d‘aigua

aigua líquida

reforç

3 Pinta les fletxes de blau (fred) o de vermell (calor) segons que es necessiti fred o calor per passar d‘un estat a un altre. aigua líquida gel

4 Què passarà en cada cas? Marca la resposta correcta.

L‘aigua del mar s‘escalfarà i es condensarà.

L‘aigua del mar s‘escalfarà i s‘evaporarà.

L‘aigua del mar es refredarà i se solidificarà.

La neu se solidificarà i es convertirà en gel.

La neu s‘evaporarà i es convertirà en gas.

La neu es fondrà i es convertirà en aigua líquida.

5 Què faries amb l‘aigua líquida per...

• Obtenir vapor d‘aigua:

• Fer gel:

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 33

33 18/05/12 10:16

fitxa

16

El cicle de l‘aigua Nom

Data

Recorda L‘aigua que hi ha a la Terra es troba sempre en moviment..

En moure‘s va canviant d‘estat. Aquest recorregut constant de l‘aigua s‘anomena . cicle de l‘aigua.

1 Què és el cicle de l‘aigua? Copia la definició correcta.

• Tots els canvis d‘estat de l‘aigua.

• Tots els moviments i els canvis d‘estat de l‘aigua a la natura.

.

2 Ordena els rètols sobre el cicle de l‘aigua. Numera‘ls de l‘1 al 4.

L‘aigua cau dels núvols a la terra.

L‘aigua del mar s‘evapora.

L‘aigua dels rius va fins al mar.

El vapor d‘aigua es condensa i forma els núvols.

• Ara, escriu el nombre de cada rètol al seu lloc.

1 34 369183 _ 0001-0104.indd 34

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 7 3 Escriu C si és cert i F si és fals. reforç

Un cicle és una cosa que es repeteix de manera ordenada i sense fi.

Els núvols estan formats per vapor d‘aigua.

L‘aigua del mar s‘evapora perquè s‘escalfa.

En el cicle de l‘aigua, després de l‘evaporació ve la precipitació.

4 Transforma les frases falses de l‘activitat anterior en certes.

5 Relaciona cada terme amb la frase que li correspon.

Fusió

Condensació

L‘aigua del mar passa als núvols.

L‘aigua dels núvols passa a la terra en forma de neu.

Evaporació

El gel de les muntanyes es fon i passa als rius.

Solidificació

El vapor d‘aigua de l‘aire es converteix en gotes d‘aigua i forma els núvols.

6 Per què creus que és difícil que es formin núvols en aquest paisatge? Marca la resposta correcta i explica la teva resposta.

Perquè no hi viuen persones.

Perquè no hi ha aigua.

Perquè no fa sol.

.

.

.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 35

35 18/05/12 10:16

fitxa

17

La matèria i les seves propietats Nom

Data

Recorda • Tots els objectes que ens envolten estan formats de matèria.

• La matèria té una massa i ocupa un volum. Pot trobar-se en algun dels tres estats: sòlid, líquid o gasós.

1 Pinta tot allò que està format per matèria. so

aigua

aire

llapis

idees estoig

vaixell

cotxe riure

roca

sentiments

llum

diari

2 Marca les frases incorrectes i escriu-les a sota correctament.

A cada tipus diferent de matèria se l’anomena substància.

El so és matèria perquè podem tocar-lo i fer-ne objectes.

La massa és la quantitat de matèria que té una substància.

El volum d’un objecte és l’espai que ocupa.

A més de la massa i la substància, els objectes tenen altres propietats, com el color, l’olor, la brillantor, etc.

36 369183 _ 0001-0104.indd 36

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

30/05/12 15:46

unitat 8 3 Observa les imatges i respon les preguntes. reforç

C

B A

• Quina substància tenen en comú les tres imatges?

• Quina de les tres té més massa?

• Quina de les tres ocupa menys volum?

4 Escriu SÍ o NO en els requadres per respondre a les propietats següents dels materials segons l’estat en què es trobin.

Forma pròpia

Volum fix

Sòlid Líquid Gasós

5 Recorda les propietats de la matèria i respon.

• Per què no és possible posar a la maleta tots els objectes que hi ha en una casa?

• Què té forma ovalada, el globus o l’aire que hi ha dins?

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 37

37 18/05/12 10:16

fitxa

18

Canvis de la matèria Nom

Data

Recorda • Els canvis en les substàncies es produeixen contínuament, però uns canvis transformen la matèria i altres no.

• Els canvis que produeixen la transformació d’una substància en una altra s’anomenen reaccions químiques.

1 Uneix amb fletxes segons si es transforma la matèria o no.

Es barreja tomàquet, enciam i cogombre.

Transformen la matèria

Es trenca un bastó de fusta.

S’encén una espelma.

S’oxida un clau.

No transformen la matèria

Es congela l’aigua d’una glaçonera.

La gasolina en un cotxe en moviment.

S’evapora l’aigua.

2 Encercla la paraula correcta en cada cas.

• Els processos que transformen unes substàncies en unes altres de diferents s’anomenen substàncies / reaccions químiques.

• En el procés de l’oxidació, un metall es combina amb l’oxigen / l’aigua i forma l’òxid.

• Quan s’uneixen dues o més substàncies, el resultat és un canvi d’estat / una mescla.

• En l’oxidació / la combustió les parts que no cremen són les cendres.

38 369183 _ 0001-0104.indd 38

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

30/05/12 15:46

unitat 8 3 Marca els canvis que transformen la matèria. reforç

La verdura es tritura per fer un gaspatxo.

La mantega es desfà en posar-la a la torrada.

El pollastre es crema a la paella.

La porta es dilata amb la calor a l’estiu.

El paper es crema a la llar de foc.

El clau de la paret de la terrassa s’ha oxidat amb el temps.

4 Descriu què passa a la imatge i quin tipus de canvi s’està produint.

.

.

.

5 Llegeix els textos i explica quin tipus de canvi es produeix en cada cas.

• El suc de llimona i el bicarbonat en barrejar-se reaccionen químicament i produeixen diòxid de carboni, una substància nova.

• El coure i l’estany són dos metalls que en barrejar-se donen un aliatge anomenat bronze. A partir del bronze es pot obtenir de nou coure i estany.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 39

39 18/05/12 10:16

fitxa

19

Roques i minerals Nom

Data

Recorda • Les pedres que observem en el sòl s’anomenen roques.

• Les roques estan formades per diferents materials anomenats minerals.

• Els minerals es diferencien entre si per les seves propietats.

1 Marca les frases falses i explica per què ho són.

Qualsevol roca està composta almenys de dos o més minerals.

Hi ha roques formades per un sol mineral.

Qualsevol roca té algun tipus de mineral. No hi ha cap roca sense minerals.

Un mineral és tou quan es trenca amb facilitat.

.

.

2 Pinta quatre propietats característiques dels minerals. duresa

temperatura

pes altura

color

dificultat . per trobar-lo

textura brillantor

mida olor

40 369183 _ 0001-0104.indd 40

forma

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 8

ratllar-lo marbre

mica

cub

tou roca

calcita

• El granit és una

reforç

3 Completa les frases següents amb les paraules del requadre.

regular

quars

composta per tres minerals:

feldspat i

,

.

• Un mineral és dur quan és difícil

. Quan és fàcil ratllar-lo,

és

.

• La pirita té forma

de

• El

és una roca composta només

pel mineral

.

.

4 Observa les imatges. Indica amb el nombre corresponent quines propietats s’ajusten millor a cada una.

1

2

Es pot ratllar amb l’ungla.

No es ratlla amb l’ungla.

És dur.

És irregular.

És regular.

És fosc.

És blanc.

És tou.

5 Escriu què tenen en comú i en què es diferencien una mina i una pedrera.

.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 41

41 18/05/12 10:16

fitxa

20

Els paisatges Nom

Data

Recorda • Un paisatge és tot allò que es veu des d’un lloc. En els paisatges es distingeixen elements naturals i elements artificials.

• Els paisatges de muntanya estan formats per muntanyes i valls.

• Els paisatges de plana estan formats per grans extensions de terreny pla.

• Els paisatges de costa estan en contacte amb el mar.

1 Classifica aquests elements del paisatge. hort – penya-segat – bosc – poble – rierol – túnel – turó – camí Elements naturals

Elements artificials

2 Corregeix i escriu les frases següents.

• Les planes estan formades per terrenys amb pendent.

• Els altiplans són planes més enfonsades que les terres del voltant.

• Les depressions són les planes més elevades del terreny.

42 369183 _ 0001-0104.indd 42

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 9 3 Llegeix atentament i dibuixa el paisatge que s’hi descriu. reforç

«Vam sortir de viatge un dia de primavera. Vam veure una gran serralada al fons i als cims encara hi havia neu. Als vessants creixien els boscos de pins i, al peu de les muntanyes, s’estenia una àmplia vall amb un riu d’aigües tranquil·les.»

4 Relaciona cada paraula amb el seu significat.

península

cap

illa

badia

Entrada del mar que s’endinsa a la terra.

Porció de terra envoltada de mar per totes bandes.

Part de la terra que s’endinsa en el mar.

Terreny envoltat per mar per totes bandes menys per l’istme.

5 Observa la imatge, digues quin tipus de paisatge és i descriu-lo.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 43

43 18/05/12 10:16

fitxa

21

Les persones i el paisatge

2

Data

reforç

Nom

fitxa

unitat 9

Recorda • A les planes i a la costa viuen més persones que a les muntanyes, i el paisatge està més transformat.

1 Explica què significa que els paisatges de plana estan molt transformats.

2 A quin tipus de paisatge es refereixen aquestes característiques? Escriu-ho.

Molts habitants.

Pocs habitants.

Turisme.

Ramaderia i turisme.

Hotels i ports.

Carreteres estretes.

3 Escriu tres usos de l’aigua.

• Explica com pots col·laborar tu per estalviar aigua.

44 369183 _ 0001-0104.indd 44

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

fitxa

22

unitat 9

Els rius i els llacs Data

reforç

Nom

Recorda • Un riu és un corrent continu d’aigua. En un riu es distingeixen el llit, el cabal i el curs.

• Els llacs són masses d’aigua envoltades de terra.

1 Escriu C (cert) o F (fals). Després, corregeix les frases falses perquè siguin certes.

El llit d’un riu és més ample en el curs mitjà que en el curs baix.

Un riu porta més aigua al curs alt que al curs baix.

Els meandres es troben en el curs mitjà.

L’aigua baixa més de pressa en la desembocadura que en el naixement.

El curs alt té més pendent que el curs mitjà.

2 Completa aquest text.

Un riu és un corrent

d’aigua. El recorregut que fa des

del seu naixement fins a la desembocadura s’anomena

i la quantitat d’aigua que porta

enfonsat per on passa és el s’anomena

. Els rius que desemboquen en altres . A més de trobar aigua al rius, també

rius s’anomenen en trobem als Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 45

. El terreny

.

45 30/05/12 15:46

fitxa

23

La localitat Nom

Data

Recorda • Una localitat és un conjunt d’edificis organitzats per carrers.

• Els habitants d’una localitat formen la seva població.

• Els pobles són localitats de mida petita amb cases baixes i carrers curts.

• Les ciutats són localitats grans on viuen moltes persones.

1 Marca els tres elements que són necessaris perquè hi hagi una localitat. parcs

persones

carrers

poliesportius

hotels

edificis

boscos

autobusos

2 Localitza l’error i escriu de nou el text.

«La població de les ciutats és menor que la dels pobles. Per això, els edificis tenen poca alçada i els carrers són curts i estrets.»

.

3 Respon les preguntes següents.

• A quin tipus de feina es dedica la majoria de la població dels pobles?

• Quin tipus de localitats es divideixen en barris? Quants tipus de barris hi ha?

.

46 369183 _ 0001-0104.indd 46

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 9

reforç

4 Observa la imatge i escriu on correspongui. Després, completa.

eixample – perifèria – centre

Aquesta localitat és

.

Ho sé perquè

.

5 Llegeix i completa aquest text.

• La

la formen els habitants d’una localitat.

• Les localitats es diferencien per la seva de

, per la quantitat

que hi viuen i per les

que fan els seus habitants.

• Els

i les

són dos tipus de localitats.

6 Observa els dibuixos i escriu si pots veure’ls en un poble o en una ciutat.

A

B

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 47

C

47 18/05/12 10:16

fitxa

24

Les feines a la natura Nom

Data

Recorda • La feina a la natura agrupa les feines que obtenen els aliments i les primeres matèries de la natura.

1 Marca les feines en les quals es treballa amb primeres matèries. recollir fruita

conduir un autobús

produir formatge

reparar electrodomèstics

fabricar bicicletes

extreure carbó

2 Explica i escriu el procés que té lloc perquè puguem menjar pa.

A

B

C

48 369183 _ 0001-0104.indd 48

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 10

Les feines a la natura obtenen de la

aliments per a les persones

i els animals, i

per a la indústria.

A l’

es cultiva la terra per obtenir-ne productes vegetals.

La

és la cria d’animals domèstics per obtenir-ne aliments

reforç

3 Llegeix i completa aquest text.

i altres productes.

La

és la captura de peixos i marisc als rius i al mar.

La

extreu pedres i minerals de la natura. extreu principalment fusta dels boscos.

L’

4 Corregeix les frases perquè siguin certes.

• Les sèquies i els canals es fan servir per regar els conreus de secà.

• El bestiar es cria de manera extensiva a les granges.

• La pesca d’altura es realitza des dels penya-segats.

5 Observa els dibuixos i completa.

A

B

A És bestiar

. La forma de cria és

.

perquè

B És bestiar

. La forma de cria és

perquè Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 49

,

, .

49 30/05/12 15:46

fitxa

25

La indústria i els serveis Nom

Data

Recorda • La indústria agrupa les feines que transformen les matèries primeres en productes elaborats.

• Les feines que són serveis atenen les necesitats de les persones.

1 Classifica aquestes feines industrials segons on es facin. paleta – terrissaire – mecànic – cisteller – llauner – soldador Taller d’artesania

Fàbrica

Construcció

2 Què és un procés industrial? Posa’n un exemple.

.

3 Escriu C si són certes i F si són falses cada una d’aquestes frases.

La indústria que fabrica productes d’acer és una indústria tecnològica.

La fabricació de telèfons mòbils és una indústria bàsica.

Els gelats són un producte de la indústria de consum.

4 Corregeix aquesta frase perquè sigui certa.

La feina en cadena de les fàbriques la fan els artesans.

50 369183 _ 0001-0104.indd 50

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 10

.

reforç

5 Què produeix la indústria? Explica-ho.

6 Algunes activitats industrials poden provocar problemes al medi ambient.

Digues de quins problemes es tracta i com es poden evitar.

7 Escriu tres feines en cada cas.

Serveis educatius

Serveis sanitaris

Serveis de transport i comunicació

Serveis culturals, turístics i de lleure

8 Com canvien el paisatge les activitats de serveis? Posa’n exemples.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 51

51 30/05/12 15:46

fitxa

26

L’ajuntament i els serveis municipals Nom

Data

Recorda • L’ajuntament és la institució que governa una localitat o un municipi. Està format per l’alcalde o l’alcaldessa i els regidors.

• Els serveis que l’ajuntament d’una localitat dóna als habitants s’anomenen serveis municipals.

1 Escriu C si són certes i F si són falses les frases següents. Després, corregeix les falses.

El territori de la localitat governada per un ajuntament forma una ciutat.

L’alcalde o l’alcaldessa és la persona que encapçala l’ajuntament.

Els regidors i les regidores formen l’ajuntament.

2 Llegeix i completa aquest text.

Les

municipals se celebren cada quatre anys. S’hi escullen

els

. Després, aquests es reuneixen i escullen l’

entre un d’ells.

3 Relaciona les dues columnes.

ple municipal

ordenança municipal

empleat municipal

52 369183 _ 0001-0104.indd 52

norma que posa l’ajuntament treballador de l’ajuntament reunió de l’alcalde i els regidors Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

30/05/12 15:46

unitat 10 4 Què són els serveis municipals? Explica-ho.

reforç

5 Classifica aquestes activitats en els serveis municipals següents.

Comprar llibres per a la biblioteca pública.

Podar els arbres.

Organitzar una cursa popular.

Netejar els carrers.

Apagar un incendi.

Arreglar una font pública.

Ordenar el tràfic.

Vigilar el parc públic.

Fer el cartell de les festes locals.

• Serveis de sanejament:

• Serveis de cultura i lleure:

• Serveis de protecció:

6 Tria tres de les feines anteriors i digues qui les fa.

Feines

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 53

Les fa

53 30/05/12 15:46

fitxa

27

La força i l’energia Nom

Data

Recorda • La força fa que un cos es mogui, es pari o canviï de forma. Pot actuar per contacte i a distància.

• L’energia és la causa que tinguin lloc aquests canvis. Pot ser mecànica, química, calorífica, elèctrica, nuclear o lluminosa.

• Les fonts d’energia poden ser renovables o no renovables.

1 Com exerceixen la força aquests objectes quan s’utilitzen? Classifica-ho. adhesiu magnètic – excavadora – detector de metalls – martell – brúixola.

– raqueta de tennis • Per contacte:

• A distància:

2 Posa un exemple de cada tipus de força.

• De fregament: • D’atracció: • De repulsió: 3 Llegeix i completa.

La

fa que un cos es mogui, s’aturi o canviï de forma. La causa

que passin aquests canvis és l’ 54 369183 _ 0001-0104.indd 54

.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

30/05/12 15:46

unitat 11 4 Relaciona les dues columnes.

televisor

huracà

làser

energia calorífica

gasolina

energia elèctrica

urani

foguera

reforç

energia mecànica energia química

energia nuclear energia lluminosa

5 Explica la diferència entre les energies renovables i les no renovables.

6 Per què s’anomenen combustibles fòssils el petroli, el carbó i el gas? Marca-ho.

Perquè són pedres molt antigues transformades pel temps.

Perquè es van formar a partir de plantes i animals morts fa molt temps.

Perquè són combustibles que contaminen molt.

7 Observa les imatges i digues quin tipus de central és cada una. Després, respon.

A

B

C

• Per què contaminen menys aquestes centrals que les nuclears i les tèrmiques?

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 55

55 18/05/12 10:16

fitxa

28

Les màquines i els invents Nom

Data

Recorda • Les màquines ens faciliten la feina, necessiten energia per funcionar i poden ser simples o compostes.

• Els invents són creacions noves fetes per les persones per millorar la vida.

1 Corregeix les frases següents perquè siguin certes.

• Les màquines simples estan formades per diverses màquines compostes.

• Les màquines compostes tenen poques peces.

• Les màquines funcionen sense energia.

2 Completa la taula.

Màquines

Tipus de màquina

Energia que fa servir

Carrossa

Estel Maquineta Consola de jocs

56 369183 _ 0001-0104.indd 56

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 11 3 Relaciona les parts de la bicicleta amb la màquina simple corresponent. plat

roda

fre

politja

neumàtic

fre

reforç

palanca

neumàtic

plat

4 Pensa en una màquina que facis servir habitualment i descriu per a què la fas servir.

Després, explica com faries aquestes activitats si la màquina no existís.

5 Llegeix i completa.

Per fabricar màquines es fan servir moltes

, com

la fusta i els minerals. Les màquines per funcionar consumeixen energia i, per tant, .

6 Marca el que pots fer per tenir cura del medi ambient.

Llençar les piles al contenidor corresponent.

Demanar que et comprin moltes joguines.

Regalar les joguines que ja no utilitzo.

Utilitzar punts nets de reciclatge per llençar les joguines inservibles.

7 Escriu un invent en cada cas.

• Que tingui l’origen en l’electricitat: • Que tingui l’origen a la impremta: Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 57

57 31/05/12 7:52

fitxa

29

El temps i les persones Nom

Data

Recorda • El temps pot ser passat, present i futur. Per mesurar-lo les persones el dividim en diferents unitats.

• Els esdeveniments importants que van passar fa temps a una persona . es converteixen en la seva història personal.

• Els documents, objectes i històries personals ens donen a conèixer la vida d’una persona.

1 Llegeix el text. Després, ordena el contingut segons el temps.

«De gran seré metge. Quan tenia tres anys, curava tots els meus ninos. Ara m’agrada estudiar el cos humà a la classe de Medi.»

• Temps passat • Temps present • Temps futur 2 Corregeix les frases següents perquè siguin certes.

• Un mil·lenni és un període de temps de deu dècades.

• Tres segles equivalen a dos-cents anys.

• Tretze anys és el mateix que una dècada i cinc anys.

58 369183 _ 0001-0104.indd 58

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 12

Trens

Sortides

Arribades

De Girona a Barcelona

6:39 h

7:59 h

De Barcelona a Terrassa

9:13 h

10:01 h

De Tarragona a Girona

6:09 h

9:20 h

reforç

3 Observa la taula i respon.

• Quin tren surt més aviat?

• Quant temps dura el viatge més llarg?

• Quant temps dura el viatge més curt?

4 Escriu quin d’aquests instruments faries servir per mesurar el temps en cada cas. cronòmetre – rellotge – calendari • La durada del curs: • Una cursa de 100 metres: • Un partit de futbol: 5 Observa aquests objectes personals de la Mariona. Després, escriu el que has esbrinat sobre la seva història personal.

Mariona Garriga Santos Va néixer el 12 de gener de 2003 a Badalona.

Document

Objectes preferits el 2007

Temporada 2012-2013

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 59

59 30/05/12 15:46

fitxa

30

Les empremtes de la història Nom

Data

Recorda • Els pobles, les ciutats i els països tenen la seva pròpia història. Els documents, gràfics i escrits, i els objectes ens ajuden a conèixer la història d’un lloc.

• Les tradicions, les festes i els personatges ens recorden la història d’una localitat.

• Hi ha coses que canvien i altres es mantenen al llarg de la història.

1 Marca el significat de la paraula document. És l’argument d’una novel·la. És alguna cosa que ens informa sobre un fet. És una cosa que ens indica la data que és.

2 Escriu el nom de dos documents de cada tipus que serveixin per conèixer la història d’un lloc.

• Escrits: • Gràfics: • Objectes: 3 Quines empremtes del passat pots trobar en una localitat? Què ens expliquen?

60 369183 _ 0001-0104.indd 60

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

18/05/12 10:16

unitat 12

reforç

4 Ordena de més antic a més modern i indica a quina època pertanyen.

1.

2.

3.

4.

5 Corregeix les frases següents perquè siguin certes.

• En l’època de les coves, les persones vivien en un lloc fix.

• Les ciutats romanes es comunicaven mitjançant autopistes.

• Els cavallers es dedicaven a sembrar i a recollir la collita.

• Els barris més antics d’una ciutat actual es troben als afores.

6 Tria una de les èpoques que has estudiat i digues quins documents podries fer servir per conèixer-ne més dades.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

369183 _ 0001-0104.indd 61

61 06/06/12 13:12