El Castellet X

Diferència entre les dones en el passat i en el futur

Present: LLenguatge inclusiu

Transcripció-conversa l'escola en el futur i com es veuen elles

EDITORIAL

Com és costum, un any més, continuem amb la X Revista «El Castell». Aquest curs hem seguit una programació de la mà de la Warner Bros, on hem celebrat els 100 anys..., però de camí hem aprofitat per treballar moltes coses entre les quals cal destacar el paper de les dones, tantes vegades silenciat.

Educar en igualtat comporta un aprenentatge personal i des de l'escola cal promoure els valors de la societat en la qual volem viure. És una tasca ambiciosa que haurà d'involucrar a tots els que conformen la comunitat educativa: famílies, mestres i totes les institucions amb les quals es relaciona l'educació. En aquests temps, també les xarxes mportant que cal considerar.

mb el nomenament de Mavi edilecta» de la nostra ciutat i tre parlava de la importància anomenar la que havia estat Mestre, primera dona en ser t de València, era santannera.

nt a l'hora d'entendre com és e fem.

Enguany, la revista posarà en relleu la figura de la cèlebre santannera i girarà al voltant de la dona contemporània de la qual Mavi Mestre n'és una gran referent. Parlarem de dones, de totes, però en especial d'aquelles que formen part del nostre centre; del passat, del present i del futur.

En la portada de la nostra publicació «X El Castell» apareix l'escultura que porta per lema «L'espiral de la vida», presidit pel mural de la primera rectora i dissenyada per l'artista Chule, en la qual ha participat el nostre alumnat. Si a una santannera se li fa un homenatge posant-li el seu nom a una plaça de la nostra ciutat, significa que l'escola pública ha fet un gran treball. Nosaltres, com que estarem a l'altura de les expectatives potser, algun dia, una altra plaça serà batejada per una santannera més. No t'oblides de somiar!

SALUTACIÓ

En un moment de canvi social és imprescindible que des de totes les instàncies continuem defensant i promovent principis i valors que ens uneixen, que ens defineixen com a societat i sense els quals no hauríem progressat tant com ho hem fet en les darreres dècades.

El fet que el coŀlegi Santa Anna, que m'evoca records d'infantesa i joventut i que ha tingut tanta importància en la definició de qui soc, tinga una revista com El Castell em fa sentir particularment orgullosa.

Una revista, en aquest cas, dedicada a promoure la igualtat, a destacar el paper de les dones i a posar en valor l'escola pública em fa confiar en el futur que les noves generacions encapçalareu.

És gràcies a l'educació pública, a la lluita per incrementar el protagonisme de les dones en la societat i a la defensa d'una cultura i una llengua pròpies que he pogut arribar allà on no imaginava poder arribar. Aspectes, tots, que caracteritzen aquesta revista.

La primera rectora de la Universitat de València en més de cinccents anys d'història de la institució, un dia, va ser una xiqueta que estudiava a una escola del seu poble; una escola on algunes de les persones que hui apreneu i estudieu, demà tindreu un paper molt rellevant a la nostra societat.

Per tant, celebre aquesta desena edició de la revista, alhora que us anime al fet que continueu treballant per dur endavant més edicions, i fent gala d'eixos valors que tant ha costat assumir com a propis i que mai podem deixar de banda.

POESIA

Maria Mercé Marçal

Vols venir a la meva barca?

-Hi ha violetes, a desdir!

anirem lluny sense recança d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança

-i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços

-i serem quatre, serem cinc!i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat.

Sí, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar.

Arreu s’escamparà la vida com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada

serem cinc-centes, serem mil.

Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit.

DIFERÈNCIA ENTRE LES DONES EN EL PASSAT I EN EL FUTUR

Artistes, mestra, policia, astronauta… Per què hem triat aquestes professions per al futur?

Perquè ens agrada, ningú ens ha dit que no podíem ser... tan xiquetes com xiquets

PERÒ LES SANTANNERES

D'ABANS, PUGUEREN TRIAR EL SEU FUTUR? HO

PREGUNTAREM!

Sí que volien que estudiarem, però no podíem triar oficis masculins, fins i tot nosaltres no pensàvem en eixos oficis.

S’ha produït un canvi en la societat de les xiquetes, els S’ha produït un canvi en la societat les xiquetes, els produït en les rols de gènere. rols de gènere. rols

Però s’ha produït també el moviment contrari: que els

Però s’ha produït també el moviment contrari: que els els homes puguen eixir dels límits tradicionals del seu homes puguen eixir dels límits tradicionals del seu seu gènere i gènere i puguen assumir la meitat de les feines de cura? puguen assumir la meitat de les feines de cura? Contesteu

Els xiquets i xiquetes de 2n de primària hem participat en l’activitat del dia de la dona: les dones de la meua escola

Santa Anna; passat, present i futur. Hem complimentat la fitxa parlant de les dones de la nostra escola, que després ha format part d’una exposició. Què ens ha fet més goig?

Una pregunta de la fitxa: En el futur vull fer?

Descobrint el Llenguatge Inclusiu: Un món de respecte i igualtat

L'alumnat de 6é us convidem a explorar un tema important i emocionant: el llenguatge inclusiu. En aquest article, volem reflexionar sobre la importància del llenguatge i com utilitzar-lo de manera que totes les persones se senten valorades i respectades.

Què és el llenguatge inclusiu? El llenguatge inclusiu és una manera de comunicar-nos fent servir paraules i expressions que no exclouen ni discriminen a ningú per raó de gènere o identitat. Tradicionalment, la llengua ha estat usada de manera masculina, deixant de costat les dones i altres identitats de gènere. El llenguatge inclusiu ens convida a canviar aquesta dinàmica i a incloure a tothom en el llenguatge que fem servir. Per què és rellevant? És crucial fer servir un llenguatge inclusiu perquè totes les persones mereixen ser tractades amb respecte i igualtat. Les paraules tenen un gran poder, i el que diem pot afectar com ens sentim sobre nosaltres mateixos i els altres. Emprar un llenguatge inclusiu és una manera de reconéixer totes les identitats de gènere i garantir que ningú es quede fora.

Com podem utilitzar el llenguatge inclusiu? Doncs amb la neutralitat de gènere: En lloc d'usar només termes masculins, podem utilitzar formes neutres de gènere. Per exemple, en lloc de "els alumnes", podem dir "l'alumnat". Així, estem incloent tothom, independentment del seu gènere.

A la classe ho hem treballat amb el llibre “La rebeŀlió de les noies” de l'autora Gemma Lienas. Amb aquest còmic queda molt clar el que us volem explicar!

EVOLUCIÓ DE LA DONA EN L'ESPORT.

Coneixeu què tenen en comú aquestes dues imatges?

Ací observem l’evolució del paper de la dona en el món de l’esport. D’una banda, a l’esquerra, es veu a Nadia Comaneci, la qual és coneguda com una de les millors gimnastes de la història. D’altra banda, a la dreta, apareix Alexia Putellas, actualment una de les jugadores de futbol més important del món.

A la classe de 4t hem fet una activitat perquè l’alumnat prenga consciència de l’evolució que ha tingut la dona dins del món de l’esport als últims anys. Després d’un joc on cada alumne i alumna ha adaptat un rol d’esportista, s’ha pogut comprovar que el sexe masculí és més reconegut per la societat, ja que apareixen més als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, es parlen més d’ells, etc.

Posteriorment, amb el debat que ha sorgit per aquest fet, l’alumnat ha arribat a la conclusió que s’hauria de donar la mateixa visibilitat tant a les dones com als homes. Amb aquestes imatges podem veure que s’ha avançat, donat que esportistes femenines, com és el cas d’Alexia Putellas, tenen una importància mediàtica alta, però encara queda molt per fer. Moltes dones esportistes aconsegueixen els mateixos premis que altres homes esportistes. En canvi, no s’igualen a la forma de veure’ls recompensats. Esperem d’ací a uns anys que aquest defecte de la societat haja desaparegut.

TRANSCRIPCIÓ-CONVERSA L'ESCOLA EN EL FUTUR I COM ES VEUEN ELLES

Tenint en compte que tots els canvis socials s’inicien en l’educació i concretament en l’escola, l’alumnat de primer de primària ha mantingut una conversa molt divertida i imaginativa sobre l’escola en el futur i, posteriorment, derivant en la temàtica que ens interessava: les xiques de la seua classe.

L’objectiu d’aquestes converses que, cal dir, realitzem amb freqüència a l’aula, és millorar la qualitat de vida de les dones i això sols és possible amb la complicitat d’ambdós gèneres.

TRANSCRIPCIÓ CONVERSA 24 DE MAIG DE 2023.

COM VEIEM LA NOSTRA ESCOLA EN EL FUTUR (CONCRETAMENT EN VINT ANYS)

- Jo no veig canvis, serà com ara... (Antoni)

- No, canviarà, les portes seran corredisses i les papereres més grans. Com les que tenim però més grans. (Aritz)

- Impossible! En 20 anys serà runes i la canviaran de lloc. (Paula)

- Les aules seran grans com el menjador. Sense cadires. Seurem a terra. (Daniel)

- Però no estarem ací en vint anys! Estarem en l’Institut! (Daniel)

- Tindrem un gimnàs amb bàsquet. (Paula)

- La muntanya de Santa Anna es partirà i tindrem 2 muntanyes. (Joan)

- Hi haurà un tobogan d’aigua. (Manuel M.)

- Tobogans i engronsadors per divertir-nos. (Manuel L.)

- No hi haurà deures. (Ayoub)

- I hi haurà més jocs. (J. Ramón)

EM PODRÍEU DIR TAMBÉ COM S’IMAGINEU A LES MESTRES I ELS MESTRES?

- Les mestres sereu «ueletes». (Antoni)

- Ja no estareu en esta escola. (Paula)

- Seràs més vella però més llesta. (Daniel)

- Empar ja no serà directora i serà mestra. (Paula)

- Jo seré mestra en aquesta escola. (Aroa Miñana)

- Jo el d’Educació Física i Escacs. (Daniel)

- Jo també treballaré de mestra en esta escola. (Aitana)

Princeses en problemes, cavallers errants, madrastres dolentes, homes treballadors i dones que necessiten ser rescatades. Aquests contes infantils no molt antics en el temps, mostraven una imatge de xiquetes, xiquets, dones i homes a qui els indicaven com havien de viure, sentir i pensar. Oblidades per la literatura, la ciència, el poder i ignorades per la societat, el paper de les dones al llarg dels segles, s’ha vist reduït a assumir i treballar des de l’ombra per un món millor.

A classe, hem conegut la història de Malala i el seu llapis màgic qui, quan va veure que no podia fer moltes coses, com anar a l’escola per ser una xiqueta, agafà un llapis per escriure i contar-li al món sobre els desafiaments als quals s’afrontava. A pesar que en aquell moment no li permetien compartir les seues idees, aquestes, a poc a poc, arribaren arreu del món. De fet, és la persona més jove en rebre el Premi Nobel de la Pau (amb 17 anys).

Malala és l’exemple de lideratge més pròxim en edat a nosaltres, però ací, a la nostra escola, també hi tenim nombrosos exemples de xiquetes, joves i dones que han somiat en crear un món millor a través del seu treball, valentia, constància i lluita per aconseguir-lo. Aquest fet ens permet reflexionar que les xiquetes i dones, de la mateixa manera que els xiquets i homes, sols necessitem inspiració, aventures, valentia i exemples als quals seguir. Nosaltres, no dubtem a somiar en gran i obtenir els nostres somnis, i tu t’animes a fer ús del teu llapis màgic?

TALLERS CIENTÍFICS AMB AURORA.

Estimades famílies, Aquest curs hem gaudit de la coŀlaboració de la nostra científica particular Aurora. Ens hem divertit i hem aprés molt amb els seus tallers i experiments, que ha fet a totes les classes, des d'infantil a 6é de primària. Han estat espectaculars!

L'alumnat de 5é de primària vol agrair-li l'esforç que ha fet.

-Pau: Aurora, estem molt agraïts per ensenyar-nos tant i de manera tan divertida.

-Emma: Aurora, gràcies per aquestos meravellosos experiments. Desitgem que tornes l'any que ve!

-Alicia: Aurora, gràcies per fer tants experiments que has preparat per a tots i totes!

-Marc: Aurora, hem aprés moltes coses noves gràcies a tu!

-Isidro: Aurora, gràcies per ensenyar-nos a gaudir de la ciència!

-María: Eres la nostra científica preferida!

-Sergi: Fórmules, iŀlusions òptiques i més coses que gràcies a ella hem aprés!

-Guillem: Sense tu no haguérem aprés tant i de manera tan divertida!

-Quina: Gràcies per ensenyar-nos tantes coses. Cuida't!

Ja ets una santannera més. T'esperem el curs vinent amb els braços oberts.

T'estimem

La Classe de 5é.

ALBERT NICOLÁS ALCARAZ 2N

LEO RUZAFA

CARLES SALAJAN LLIDÓ 5É

JÚLIA NICOLÁS ALCARAZ 2N

ARITZ PEÑALVER 1R

CLAUDIA CODINA ARAQUE 6É

JOEL BAÑULS BURGUERA 5É

CLÀUDIA BERBEGALL ESC RIVÀ 2N

BELLA 2N