Pl. Santuari, s/n 08508 Les Masies de Voltregà Tel: 938.570.106 escola@lagleva.cat
«Si el que està escrit ja és bell, més bell és encara el que queda per escriure. Educar és permetre que l’altre trobi la bellesa. Quina bellesa ensenyar-lo a veure el que encara no s’ha descobert, i preparar-lo perquè algun dia puguin aclarir dubtes, manifestar propostes, desemmascarar errors, desenvolupar secrets i desxifrar enigmes! Les meravelles descobertes es troben en segon pla respecte d’aquelles que encara esperen ser descobertes. (...) Vivim tot just en la infància de la humanitat. Però quina alegria! Quin desafiament! No és estrany, doncs, que la salutació entre els investigadors entusiasmats pel desconegut no sigui sovint “hola” ni “què tal”, sinó “què hi ha de nou?”.» Marco Bersanelli. Astrofísic
Escola Mare de Déu de la Gleva
Caràcter propi del centre Què entenem per educar?
Educar és introduir la persona a la realitat, fer possible que conegui el funcionament de les coses i aprofundir alhora en el sentit que tenen, descobrint-ne el valor. L’educació no és només instrucció, i per això l’educador no ha de renunciar mai a transmetre el significat d’allò que proposa estudiar a l’alumne. Tots els aspectes de la realitat tenen un significat i val la pena implicar-se fins al fons per descobrir-lo. Només llavors es genera autèntica cultura, perquè no hi ha cultura sense significat.
Què és una educació a l’altura del cor?
Quan parlem d’una educació a l’altura del cor estem parlant d’una educació que té per objectiu el forjar i fer créixer homes i dones verdaderament lliures. Perquè això sigui possible tota la comunitat educativa (pares i educadors al davant, però també personal no docent) ha d’estar disposada, en el treball diari amb els alumnes i fills, a aprendre de nou i comprendre millor què significa realment ser lliure. En aquest sentit el resultat d’una bona educació es veu en el creixement de la consciència que cada alumne té d’ell mateix i de la realitat que l’envolta. Si l’escola fa la feina que ha de fer, aquest creixement s’acompanya i s’avalua en cada una de les etapes educatives. Per aquest motiu és important que l’escola ofereixi a les famílies que viuen l’aventura d’educar els seus fills, un mètode que abraci el màxim nombre d’etapes acadèmiques possibles.
www.lagleva.cat
Quins són els punts de partida d’aquesta educació? •
L’ interès per la realitat en la seva totalitat. Formar persones apassionades per tota la realitat, que se sentin responsables del món i que desitgin construir una societat millor.
•
L’atenció a la persona en la seva singularitat i especificitat. Respectar els temps i les capacitats de cada alumne, de manera que fructifiqui la irrepetible personalitat de cadascú.
•
La promoció d’una verdadera humanitat. Fer possible que aflorin les exigències fonamentals de veritat, bellesa, bé, justícia, llibertat i felicitat que tota persona té i que donen un valor infinit a la seva existència.
•
•
La consciència cristiana de la vida. Adonar-se que la realitat és positiva i té un significat. L’existència té un destí bo i l’home està fet per a la felicitat. L’ús adequat de la raó i la passió per la bellesa. Utilitzar bé la raó per tal que la verdadera llibertat sigui possible. Descobrir que la bellesa és camí per despertar el desig d’aquesta llibertat.
Quins són els fonaments del nostre mètode educatiu? El valor de la tradició rebuda. S’introdueix al significat de les coses partint sempre d’una proposta, d’un oferiment. Proposar adequadament la
nostra història i la nostra herència cultural i acompanyar a l’alumne a viure ara el valor d’allò verdader que ha rebut del passat el permet endinsar-se en el món sense escepticisme i amb l’esperança de poder comprendre millor tot el que li passa.
La figura de l’adult. La proposta educativa està essencialment lligada a la figura de l’adult, pares i professors, que encarna de manera viva i conscient la tradició que es proposa als alumnes. L’element d’autoritat necessari en qualsevol procés educatiu prové de la presència d’un home, d’una dona, que en relació a d’altres adults (d’aquí la importància de la relació família- escola), testimonia amb la seva vida la validesa del significat que ell proposa per les coses.
La capacitat crítica. De res serveix que l’adult (professors, pares...) proposi un significat per a les coses que explica o que viu si l’alumne no es pot fer seu aquest significat. En d’altres paraules, permetre que l’alumne posi a prova el que rep de l’educador i acompanyar-lo en aquest posar a prova és indispensable per tal d’educar la seva llibertat.
Educar és fer una experiència junts. La implicació personal, el fer amb l’adult i amb els altres companys, i l’aportació que cadascú pot oferir al treball comú són indispensables. La superació de la divisió entre l’adult i el nen o el jove –quedant clara la responsabilitat de cadascú– i arribant, fins i tot, a compartir estones de temps lliure, permet a tots comprendre millor allò que s’aprèn durant l’horari lectiu i en l’estudi.
Quines són les insistències pedagògiques que trobareu a la nostra escola? La mirada sobre el nen. Per poder-nos fer entendre cal partir de les categories dels alumnes,és a dir, partir del lloc on ells estan. En aquest sentit cal mirar-los de forma que se sàpiguen, en primer lloc, acollits. Una mirada adequada sobre l’alumne permet que aflorin les seves preguntes, eina indispensable per tot educador.
El valor de les disciplines acadèmiques. Les matèries i l’aprenentatge en els diferents àmbits del coneixement són el punt central d’una escola. A través de la necessària exigència acadèmica i de la passió pel coneixement d’un aspecte concret de la realitat, el mestre ajuda a l’alumne a prendre més consciència d’ell mateix i a comprendre la relació del que aprèn amb tota la resta.
La necessària “experiència” per aprendre verdaderament. Si l’alumne no identifica la relació entre allò que estudia o que se li explica amb la seva experiència personal, aleshores l’aprenentatge no serà complert. El professor ha d’acompanyar a l’alumne en aquesta identificació entre la seva vida i allò que l’escola li proposa.
El valor de l’ús adequat de la tècnica. Perquè l’alumne posi a prova allò que se l’hi ha proposat, cal que faci un us adequat i un coneixement profund d’aquelles eines que, en el desenvolupament natural de la seva persona en la societat, es posaran al seu abast per a la realització professional.
«Els professors veritables són els que, en transmetre el saber de la disciplina que ensenyen, comuniquen també la seva passió per l’humà, la pròpia vida, la sorpresa d’estar en el món, la recerca del sentit de l’existència.» Massimo Borghesi