Realisme(s) L’empremta de Courbet
Del 8 d’abril al 10 de juliol de 2011. Exposició organitzada pel MNAC amb la col·laboració de Fundació Abertis. Sala d’exposicions Temporals 1. Comissaris: Cristina Mendoza, subdirectora de col·leccions del MNAC; Mercè Doñate, cap de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC; Francesc Quílez, cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC; i Elena Llorens, conservadora adjunta de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC.
El MNAC presenta un recorregut pel Realisme amb algunes de les obres més emblemàtiques de Gustave Courbet, el fundador del moviment realista, i d’altres pintors francesos per tal de mostrar la seva influència en la pintura catalana del segle XIX, i principalment en Ramon Martí Alsina, el màxim representant del moviment realista al nostre país.
Realisme(s). L’empremta de Courbet reuneix unes 80 obres, entre pintures, dibuixos, fotografies i gravats, que permeten acostar-se al moviment realista des d’un punt de vista estètic, iconogràfic i temàtic. De Gustave Courbet (1819 –1877) es poden veure 17 de les seves pintures més emblemàtiques que han contribuït a convertir-lo en un referent ineludible del moviment realista, la gairebé totalitat de les quals es podran veure per primera vegada a Espanya. Així mateix, de Ramon Martí Alsina (1826-1894) es presenta
un nombre semblant de peces dins la seva producció més
inequívocament realista. Un i altre van acompanyats d’altres pintors realistes francesos, com ara Carolus-Duran (1837-1917), Jean-Baptiste-Camile Corot (1796-1875), o Jean François Millet (1814-1875),
i catalans, com Benet
Mercadé (1821-1897), Antoni Caba (1838-1907), Simó Gómez (1845-1880) o Pere Borrell del Caso (1835-1910). Les obres dels artistes catalans, la majoria dels quals estan molt ben representats a les col·leccions del MNAC, permeten contextualitzar el moviment realista al nostre país, i comprovar l’efecte de contagi i l’estimulant influència que els realistes francesos, i especialment Courbet, varen tenir a la pintura catalana de mitjan segle XIX, per altra part l’únic focus d’aquesta tendència a Espanya. Articulada en cinc àmbits, l’exposició, centrada en la figura, inclou algunes de les temàtiques cultivades pels pintors realistes, com ara el retrat, l’autoretrat, el nu o les escenes de gènere.
Així mateix Realisme(s). L’empremta de Courbet inclou una selecció de pintures i estampes del segle
XVII,
destinada a exemplificar l’ascendent que
l’obra dels grans mestres barrocs va exercir sobre la pintura realista del segle XIX.
Amb aquesta finalitat s’ha inclòs una selecció d’obres d’alguns dels grans
mestres de la època, com Velázquez, Murillo, Rembrandt o Ribera, les produccions dels quals apareixen de manera intermitent al llarg de la mostra. I, per tal de suggerir que el realisme és un corrent viu que persisteix en el
temps, la mostra es clou amb una selecció d’obres d’Antoni Tàpies en diàleg amb els realistes que protagonitzen l’exposició.
Les obres que formen part de l’exposició procedeixen de diferents col·leccions públiques i privades europees i americanes, com ara el Musée d’Orsay de París, el Musée Fabre de Montpellier, el Musée des Beaux-Arts de Dijon, el Musée des Beaux-Arts et d’Archéologie de Besançon, la National Gallery de Londres, el Metropolitan Museum of Art de Nova York, el Museo del Prado i museus catalans com el Museu de Montserrat i el mateix MNAC
Àmbits de l’exposició Aquesta exposició té com a objectiu posar de manifest que el realisme català va mostrar una indubtable permeabilitat a les novetats artístiques procedents de París. D’aquí que Courbet, el fundador de l’escola pictòrica, i Ramon Martí Alsina, l’artista que va liderar el realisme a Catalunya, convisquin en els cinc àmbits de l’exposició. Les obres reunides aquí s’han agrupat en uns microrelats que permeten apropar-se a la realitat artística de l’època des del punt de vista estètic, iconogràfic i temàtic. Al mateix temps, amb la inclusió d’obres de mestres del segle XVII, els efectes tenebristes i les paletes fosques dels quals van influenciar els realistes del XIX, i d’unes pintures d’Antoni Tàpies, un artista a cavall entre els segles XX i XXI, es suggereix que, encara que la història oficial acoti el realisme a l’espai que va dels romàntics als impressionistes, aquest corrent mai no ha deixat de ser present.
Miralls El gènere de l’autoretrat ocupa un lloc important a l’exposició atès l’ interès que aquest tema va despertar entre els pintors realistes, per als quals la imatge reivindicativa que perseguia el reconeixement social, especialment durant el Renaixement, havia perdut la seva vigència. L’autoretrat del pintor realista
empra un llenguatge auster, allunyat de la grandiloqüència, i esdevé un pretext per canalitzar la seva inquietud creativa. Lluny de ser un signe d’egocentrisme, es tracta d’una pràctica molt habitual que, en aquest període d’absència d’encàrrecs artístics, adquireix un protagonisme comprensible. En certa manera, es pot dir que l’autoretrat en la pintura equival a l’autobiografia en la literatura perquè, com en aquesta, també explora i reflecteix els canviants estats d’ànim de l’autor.
Presències Juntament amb l’autoretrat, els artistes realistes van mostrar un interès especial a representar personatges del seu entorn. Així, als seus inicis Courbet va representar en nombroses ocasions les seves germanes, mentre que els fills de Martí Alsina van ser els models d’algunes de les seves pintures de la dècada de 1860. Aquesta fidelitat al seu entorn domèstic, que lògicament es va ampliar amb retrats dels seus millors amics, fossin col·legues de professió o músics, com alguns d’aquest àmbit, palesa l’afecte que la majoria de pintors realistes van sentir per les seves arrels i per la seva gent. En aquests retrats els personatges apareixen tal com eren, sense artificis, amb una posada en escena generalment sòbria, i constitueixen d’alguna manera un llegat singular que ens permet reconstruir una part de la biografia dels seus autors, potser la més humana.
Art vivent “Ser capaç de traduir els costums, les idees, l’aparença de la meva època, d’acord amb la meva apreciació, en una paraula, fer art vivent, aquest és el meu objectiu.” Amb aquestes paraules acaba un escrit de Courbet de 1855 que, encara que no el va escriure com a manifest del realisme, se l’hi considera. En efecte, encara que qualsevol àmbit d’aquesta exposició respon a aquesta màxima del fundador del realisme, es reuneixen aquí les obres que reprodueixen més directament aquesta voluntat de plasmar els personatges i les escenes quotidianes tal com eren a la realitat del moment, és a dir, sense
concessions a la imaginació de l’artista. D’aquí que l’àmbit s’acompanyi amb fotografies, una disciplina que llavors estava molt en voga a França i que sens dubte va condicionar la mirada dels pintors realistes.
Transgressions La representació del nu femení en l’art occidental és tan antiga com la història mateixa d’aquest art. Durant segles va prevaler, però, una visió idealitzada del cos de la dona que garantia l’assoliment de la bellesa ideal i l’exclusió de la sensualitat. La pintura occidental d’ençà del Renaixement va estar poblada de Venus, Dànaes i nimfes, ocultant així el veritable rostre de les models. Tot un seguit de convencions i codis iconogràfics i tècnics en van fixar el cànon. En ple segle XIX, l’Acadèmia seguia perpetuant aquests clixés. Van ser els pintors realistes – i els fotògrafs- els primers que van gosar transgredir la tradició: el cos de la dona deixa de tenir les formes llises i ideals de una deessa per incorporar tots aquells “accidents” que la fan de carn i ossos; un agent portador, per tant, d’erotisme. Per fi l’artista pot prescindir de les coartades mitològiques, al·legòriques o d’altra mena que l’havien impedit figurar la dona contemporània.
Realismes Malgrat que la història “oficial” de l’art hagi limitat la cronologia del realisme als anys que queden entre la generació romàntica i la irrupció de l’ impressionisme, la selecció de peces que es mostra en aquest àmbit vol reivindicar que el realisme és un corrent viu que, per molt que moltes vegades flueixi subterràniament, mai no deixa de buscar la manera de fer-se present. Aquestes teles evidencien que la preocupació per reflectir la realitat no ha estat mai un afany tècnic sinó més aviat un neguit físic per abastar allò que es veu i allò que no es veu. Si d’una banda la mirada d’artistes com Courbet o Martí Alsina cap als mestres antics de la realitat ens recorda que l’afany classificatori de la història de l’art va en contra de la visió i l’expressió artístiques; de l’altre, l’escletxa que les pintures de Tàpies obren cap als segles XX i XXI contribueix a fer palpitar amb vigor renovat els anomenats pintors realistes.
ACTIVITATS Diàlegs a la cúpula
Organitza: Amics del MNAC Tots els dilluns del 16 al 30 de maig. A les 19 h. Sala de la Cúpula. Destacats especialistes en diversos camps i àrees del coneixement dialogaran sobre les relacions que s’han establert i s’estableixen entre el realisme i l’art. Entrada gratuïta fins a completar aforament 16 de maig Art i Realisme Diàleg entre Rafael Argullol i Antoni Llena, moderat per Josep Cuní. 23 de maig Literatura i Realisme Diàleg entre Eduardo Mendoza i Javier Pérez Andújar, moderat per Emili Manzano. 30 de maig Cinema i Realisme Diàleg entre Núria Vidal i un director de cinema (pendent de confirmació), moderat per Jaume Figueras.
Mirades al(s) Realisme(s)
Organitza: Amics del MNAC Tots els dijous del 12 de maig al 16 de juny. A les 19 h. Sales de l’exposició Entrada gratuïta fins a completar aforament Comentaris a peu d’obra. 12 de maig Bartolomé Esteban Murillo i les paradoxes del revisionisme realista. Francesc Quílez, conservador en cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats. Comissari de l’exposició 19 de maig Autoretrat amb el coll de ratlles de Courbet. Isabel Valverde. Professora titular d’Història de l’Art de la Universitat Pompeu Fabra 26 de maig Els jugadors de daus de Simó Gómez: la lliçó del Prado. Mercè Doñate, conservadora en cap de la col·lecció d’Art Modern del MNAC. Comissària de l’exposició 2 de juny La migdiada de Ramon Martí Alsina: l’art vivent. Cristina Mendoza,
Subdirectora de Col·leccions del MNAC. Comissària de l’exposició 9 de juny El nu femení: de la tradició a la trangressió del cànon. Elena Llorens,conservadora adjunta de la col·lecció d’Art Modern del MNAC. Comissària de l’exposició 16 de juny Tàpies: la realitat soterrada. Antoni Llena, artista
Nit dels Museus i Dia internacional dels Museus Dissabte 14 de maig, Nit dels Museus, entrada gratuïta de 19 a 1 h Actuacions en directe de la Sit Jazz Band, a partir de les 21 hores a la Sala Oval Comentaris a peu d’obra de les peces més significatives de la col·lecció permanent, de 19.30 a 22.30 h Joia del Museu: Retaule de Sant Miquel Arcàngel, de Joan Mates Botiga, restaurant Òleum, bar-cafeteria de la Sala Oval i cafeteria-terressa panoràmica oberts Dimecres 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, entrada gratuïta de 10 a 19 h
Visites comentades A partir del 16 d’abril
Dissabtes, a les 11 h (castellà) i a les 12.30 h (català) Durada: 1 h 30 min Servei gratuït (inclòs amb l’entrada). Aforament limitat PER AL PÚBLIC FAMILIAR Activitats no conduïdes per realitzar lliurement en horari del Museu
Apropa’t al Realisme
Del 16 d’abril al 10 de juliol Sales de l’exposició. Activitat inclosa amb l’entrada. Un itinerari per descobrir l’exposició tot observant algunes obres en detall. El material per fer aquesta activitat s’entrega al taulell d’informació del vestíbul del Museu. Recomanat per a nens i nenes a partir de 7 anys.
Fem realisme(s)!
Del 7 d’abril al 10 de juliol Espai educArt. Accés lliure. En aquest espai els més grans poden fer-se un retrat realista i els més petits poden jugar a composar retrats. Qui vulgui podrà seure al sofà de la migdiada i imaginar la seva versió del somni del senyor Nicolau.
Llista d’obres MIRALLS
Courbet, Gustave Autoretrat, dit Courbet amb el gos negre 1842 Oli sobre tela Petit Palais, Musée des Beaux-Arts de la Ville de Paris
Courbet, Gustave L'home de la pipa Cap a 1849 Oli sobre tela Musée Fabre, Montpellier
Martí Alsina, Ramon Autoretrat Cap a 1875 Mina conté i blanca. MNAC, Barcelona
Courbet, Gustave Autoretrat 1852 Mina conté i carbonet The British Museum, Londres
Courbet, Gustave Autoretrat Cap a 1850 Oli sobre tela adherida a un support rígid Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie, Besançon
Courbet, Gustave Autoretrat amb el coll de ratlles 1854 Oli sobre tela Musée Fabre, Montpellier
Mercadé, Benet Autoretrat 1880 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Caba, Antoni Autoretrat Cap a 1875-1880 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
PRESÈNCIES
Esteban Murillo, Bartolomé Autoretrat Cap a 1670-1673 Oli sobre tela The National Gallery, Londres
Borrell del Caso, Pere Fugint de la crítica, I 1874 Oli sobre tela Col. Banco de España, Madrid
Rembrandt, Harmensz van Rijn Rembrandt amb la mirada perduda 1630 Aiguafort Bibliothèque Nationale de France, París
Courbet, Gustave Retrat de l’artista, dit El desesperat 1844-1845 Oli sobre tela Col·lecció particular, cortesia del Conseil en Art BNP- Paribas
Martí Alsina, Ramon Retrat femení Cap a 1870 Mina conté i blanca Col·lecció particular
Caba, Antoni Retrat del pintor Ramon Padró 1867 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Martí Alsina, Ramon Retrat de Ricard Martí Cap a 1873-1878 Oli sobre tela Col·lecció particular
Fotògraf desconegut Retrat de Josep Lluís Pellicer Cap a 1880-1890 Álbúmina Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Carolus-Duran El pintor Matías Moreno 1867 Oli sobre tela Museo Nacional del Prado, Madrid
Velázquez, Diego Francisco Pacheco Cap a 1618 Oli sobre tela Museo Nacional del Prado, Madrid
Martí Alsina, Ramon El pintor Francesc Torrescassana Cap a 1870 Oli sobre tela Museo Nacional del Prado, Madrid
Gómez, Simó Retrat del moblista Francesc Vidal i Javellí Cap a 1875 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Casas, Ramon Autoretrat 1883 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Gómez, Simó Retrat del moblista Francesc Vidal i Javellí Cap a 1866 Oli sobre tela Col·lecció particular
Courbet, Gustave Alphonse Promayet 1851 Oli sobre tela The Metropolitan Museum of Art, Nova York
Martí Alsina, Ramon Retrat de Ramon Tusquets Cap a 1867 Oli sobre tela Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat
Martí Alsina, Ramon Músics 1867 Oli sobre tela Col·lecció particular
Gómez, Simó Violonce·llista Cap a 1870 Mina conté MNAC, Barcelona
Courbet, Gustave El violoncel·lista (Autoretrat) 1847 Oli sobre tela Nationalmuseum, Stocolm
Martí Alsina, Ramon Retrat de Carlota iRicard Martí Cap a 1862-1863 Oli sobre tela Col·lecció particular
Mercadé, Benet Retrat de Teresita amb llaços blaus Cap a 1872 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Courbet, Gustave La vident, dit també La sonàmbula Cap a 1855 Oli sobre tela Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie, Besançon
Gómez, Simó Retrat del pianista Carles Gumersind Vidiella 1872 Mina conté sobre cartolina MNAC, Barcelona
Cañellas, Josep Maria Retrat Cap a 1880-1890 Albúmina Arxiu Fotogràfic de Barcelona
ART VIVENT
Courbet, Gustave La filadora adormida 1853 Oli sobre tela Musée Fabre, Montpellier
Martí Alsina, Ramon La migdiada 1884 Oli sobre tela Col·lecció particular
Carolus-Duran El convalescent o El ferit 1860 Oli sobre tela Musée d'Orsay, París
Carolus-Duran L’home adormit 1861 Oli sobre tela Palais des Beaux-Arts de Lille
Courbet, Gustave Retrat de l’artista, dit L'home ferit 1844-1854 Oli sobre tela Musée d'Orsay, Paris
Martí Alsina, Ramon Dona adormida en una butaca. Antoinette 1878 Mina conté i blanca MNAC, Barcelona
Esplugas, Antoni Dona dormint (Rosita) Cap a 1890-1899 Albúmina Col·lecció particular
Courbet, Gustave Migdiada campestre Cap a 1844 Carbonet, llapis grafit i esfumí sobre cartró Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie, Besançon
Gómez, Simó El guitarrista 1877 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Gómez, Simó Els jugadors de daus 1874 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Velázquez, Diego Sant Pau Cap a 1618 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Courbet, Gustave Marc Trapadoux examinant un llibre d'estampes Cap a 1849 Oli sobre fusta Musée d'Art Moderne de Troyes
Martí Alsina, Ramon El fill del pintor. Retrat de Ricard Martí Aguiló Cap a 1868 Oli sobre cartró Museu de Montserrat. Abadía de Montserrat
Millet, Jean-François El descans dels farratjadors 1848 Oli sobre tela Musée d'Orsay, Paris
Esplugas, Antoni Noia dormint Cap a 1880-1889 Albúmina Col·lecció particular
TRANSGRESSIONS
Rembrandt, Harmensz van Rijn Dona al bany 1658 Aiguafort Bibliothèque Nationale de France, París
Rembrandt, Harmensz van Rijn Dona nua asseguda amb els peus a l’aigua 1658 Aiguafort Bibliothèque Nationale de France, París
Courbet, Gustave La font, dit també Banyista a la font 1868 Oli sobre tela Musée d'Orsay, París
Courbet, Gustave La dona de l’onada 1868 Oli sobre tela The Metropolitan Museum of Art, Nova York
Esplugas, Antoni Dona mig nua amb vel Cap a 1880-1889 Albúmina Col·lecció particular
Corot, Jean-Baptiste Camille El bany de Diana - La font Cap a 1869-1870 Oli sobre tela Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
Petit Palais Musée des Beaux-Arts de la ville de Paris
Martí Alsina, Ramon Dona nua d'esquena Cap a 1878-1882 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Martí Alsina, Ramon Nu femení Cap a 1865-1870 Oli sobre tela Museo Nacional del Prado, Madrid
Martí Alsina, Ramon El somni Cap a 1870 Oli sobre tela Col·lecció particular
Courbet, Gustave El son, dit també Les dues amigues i Peresa i luxúria 1866 Oli sobre tela
Fortuny, Marià Carmen Bastián Cap a 1871-1872 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Esplugas, Antoni Dona nua amb els braços enlaire Cap a 1880-1890 Albúmina Col·lecció particular
Cañellas, Josep Maria Dona nua ajaguda en un divan Cap a 1890-1903 Albúmina Museu de l'Empordà, Figueres
Albúmina Col·lecció particular
Esplugas, Antoni Parella femenina nua Cap a 1895 Albúmina Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Esplugas Puig, Antoni Dona ajaguda en un divan Cap a 1880-1889 Albúmina Col·lecció privada
Esplugas Puig, Antoni Dona arromangant-se Cap a 1880-1889 Albúmina Col·lecció particular
Esplugas, Antoni Bust de noia Cap a 1880-1889 Albúmina Col·lecció particular
Esplugas, Antoni Dona nua dempeus Cap a 1880-1890 Albúmina Col·lecció particular Esplugas, Antoni Dona nua asseguda Cap a 1880-1889 Albúmina Col·lecció privada
Esplugas Puig, Antoni Dona nua dempeus Cap a 1880-1889
Martí Alsina, Ramon Dibuix eròtic Cap a 1870 Mina conté i blanca Palau Antiguitats, Barcelona
Ribera, Josep de Martiri de sant Bartomeu 1644 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Martí Alsina, Ramon Sexe femení Cap a 1870 Mina conté i blanca Palau Antiguitats, Barcelona Tàpies, Antoni En forma de cadira 1966 Procediment mixt sobre tela Col·lecció particular, BCN Martí Alsina, Ramon Dibuix eròtic Cap a 1870 Mina conté i blanca Col·lecció particular REALISMES Martí Alsina, Ramon La migdiada Cap a 1884 Oli sobre tela MNAC, Barcelona
Tàpies, Antoni Matèria en forma d'aixella 1968 Procediment mixt sobre tela Col·lecció Emili Fernández
Tàpies, Antoni Esfinx 1989 Procediment mixt sobre tela Col·lecció particular, BCN
Courbet, Gustave Jo, la bella irlandesa 1865-1866 Oli sobre tela The Metropolitan Museum of Art, Nova York
Tàpies Puig, Antoni Cames 2010 Tècnica mixta sobre fusta Col·lecció particular, BCN
Fitxa de l’exposició
Realisme(s) L’empremta de Courbet
Dates: Del 8 d’abril al 10 de juliol de 2011 Organitza: MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb la col·laboració de Fundació Abertis Comissaris: Cristina Mendoza, subdirectora de col·leccions del MNAC; Mercè Doñate, cap de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC; Francesc Quílez, cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC; i Elena Llorens, adjunta de conservació de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC Preu: 5,50 Horari: De dimarts a dissabte, de 10h a 19h; diumenges i festius, de 10h a 14.30h. Dilluns no festius, tancat. Lloc: Sala d’exposicions Temporals 1. Catàleg: 2 edicions: català i castellà. Presentant l’entrada de l’exposició o la general del Museu, 5 % de descompte en l’adquisició del catàleg a la Botiga del MNAC (Promoció vàlida fins al 10 de juliol de 2011) Oficina de Premsa del MNAC Tel. 936 220 360 (ext.1016/1017) premsa@mnac.cat