Memòria Museu Nacional 2010 - resum by Museu Nacional d'Art de Catalunya

Coberta'l0 def:Maquetación 1 10/01/14 11:59 Página 1

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Memòria 2010

Coberta'l0 def:Maquetación 1 10/01/14 11:59 Página 2

Patrocinadors Abertis Agbar Bassat Ogilvy Cadena Ser Consorci de la Zona Franca de Barcelona El País El Periódico de Catalunya Emte Fira Barcelona Fundación Mapfre Fundación Telefónica Gas Natural Fenosa La Vanguardia / RAC1 / RAC105 Presència / El 9 Nou / Regió 7 / Segre Ràdio Televisió Espanyola a Catalunya Santander Televisió de Catalunya / Catalunya Ràdio

Col.laboradors Agrolimen, Barcelona tv, BCNBIT, Caixa Girona, Comsa-Emte, El Punt Avui, Fundació DAMM, Grupo Sequor, Hewlett-Packard Española SL, Lesan, Magma Serveis Culturals, Turisme de Barcelona

Edició: Novembre 2011 © Museu Nacional d’Art de Catalunya © Textos i fotografies, Museu Nacional d’Art de Catalunya © Xavier Padrós, pàgines 2 i 11 (dreta) Dipòsit legal B- ???? -2011

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Memòria 2010

Presentació Narcís Serra i Serra President del MNAC

L’any 2010 va ser per al Museu Nacional d’Art de Catalunya, com per a la resta de la societat, un any d’ajustament pressupostari que va obligar a contenir la despesa a través de la limitació i el replantejament d’alguns projectes. L’activitat desenvolupada que es recull en detall en aquesta memòria ha estat, tanmateix, molt rellevant qualitativament i quantitativa tant en l’àmbit de les seves col·leccions, com de les exposicions temporals, dels nous ingressos d’obres, de les activitats i campanyes de comunicació desenvolupades, del manteniment de l’edifici, dels projectes de restauració i conservació preventiva d’obres endegats, així com, en definitiva, de tota l’activitat desplegada. Com ja he dit en altres ocasions, en temps de dificultats econòmiques el millor capital del Museu juntament amb les seves col·leccions és, sens dubte, l’equip de professionals que el forma i que fa possible que a la institució es mantingui un alt nivell d’activitat malgrat la complexitat del moment que travessem. 2

Precisament, va ser en aquesta difícil conjuntura que el MNAC va poder tirar endavant un projecte dels més ambiciosos i rellevants, que va comportar un ampli treball interdisciplinari per part de diversos equips del Museu. Em refereixo a la remodelació de les sales de la Col·lecció d’Art Gòtic, del Renaixement, i de les col·leccions Cambó i Thyssen. Una remodelació prevista feia temps i que era necessària no només pel que fa a la renovació del discurs museogràfic que s’havia de portar a terme, sinó també per totes les millores introduïdes quant a la conservació preventiva de les obres, la il·luminació (amb un innovador sistema domòtic que permet una millor contemplació de les obres, al mateix temps que en garanteix la millor conservació i un gran estalvi energètic) i, en definitiva, una nova presentació. La gran envergadura d’aquest projecte comportà, prèviament, un llarg període d’estudi i planificació, així com el tancament de les sales al públic durant uns mesos per tal de permetre la correcta execució de tots els treballs. Entre aquests, cal destacar per exemple els moviments de peces (alguns de gran complexitat), la implantació de nous sistemes d’ancoratge (que permeten ara veure la part posterior dels retaules), l’habilitació de nous espais per al manteniment de les instal·lacions, l’organització d’un nou discurs i recorregut, així com

noves explicacions en sala i a les audioguies, i campanyes de comunicació entre d’altres, per tal que aquesta magnífica col·lecció pugui lluir en la seva màxima esplendor i ocupar el lloc que li correspon entre les col·leccions d’art medieval més importants d’Europa. En aquest sentit, cal destacar també que a mitjan novembre el Museu va iniciar l’altre gran procés de reforma previst, el de la col·lecció de romànic, que va concloure a l’estiu de 2011. En aquesta primera fase, que finalitzà al mes de desembre, es van tancar les sales al públic per tal de poder enretirar i emmagatzemar totes les obres mobles i protegir adequadament els conjunts de pintura mural. En l’àmbit de la col·lecció permanent, es van dur a terme també altres accions i presentacions, entre les quals destaquen la nova sala dedicada a l’artista uruguaiocatalà Joaquim Torres-García o la d’obra gràfica, que a partir d’ara acollirà, alternativament, presentacions de l’obra sobre paper del fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats i del Departament de Fotografia (la primera d’aquestes presentacions va tenir com a tema principal la fotografia pictorialista). També destaquen la finalització del procés de digitalització dels més de tres mil

dibuixos de Marià Fortuny que es conserven al MNAC, diversos estudis integrals d’obres d’art en els quals intervenen en estreta col·laboració conservadors i restauradors (un cas de gran rellevància és la recerca feta sobre una de les obres mestres del romànic, la Majestat Batlló) i, en definitiva, el progrés continu en l’estudi i la documentació del vast fons del Museu que va recollintse en el programa informàtic d’inventari i registre. És interessant esmentar que part d’aquest treball de recerca troba després sortida a la xarxa a través de les col·leccions online, un projecte encetat el 2009 i que des de llavors no ha parat d’incrementar el volum d’informació i d’imatges que posa a l’abast de tothom. De fet, aquesta recerca i divulgació sobre la història de l’art català és una de les tasques primordials del Museu que també es fa palesa en les nombroses participacions del personal del MNAC en congressos, jornades i cursos arreu, així com, evidentment, en l’àmbit de les publicacions. Es tracta, realment, d’una activitat important que contribueix a posicionar el MNAC com una referència científica de primer nivell per a l’estudi i la divulgació de la història de l’art català. L’any 2010 ha estat, sens dubte, un any molt rellevant pel que fa al capítol de nous ingressos d’obres al Museu. S’han adquirit 3

en total més de 100 obres per la via de la compra directa del MNAC o a través d’alguna de les administracions que formen el consorci (en concret 7 pintures, 67 fotografies, 5 dibuixos, 1 cartell i 23 monedes). Paral·lelament, han ingressat prop de 150 obres en concepte de donació i quasi 200 obres més en dipòsit. Entre totes aquestes, cal destacar per la seva gran qualitat i el seu interès pel que fa a completar el discurs museístic, obres com ara El cotxe de Ramon Casas, Carmen Bastián de Marià Fortuny, un extraordinari moble vitrina modernista de Gaspar Homar o l’ingrés d’una part important de la col·lecció fotogràfica d’Oriol Maspons.

tat fotogràfica de 1918 a 1948 sobre la fotografia d’avantguarda en aquestes tres ciutats; La moneda falsa, de l’antiguitat a l’euro, sobre el fenomen de la falsificació de monedes i bitllets al llarg de la història i, finalment, Joies d’artista, del modernisme a l’avantguarda. Aquesta darrera, una exposició amb un discurs original i molt interessant, va relacionar el món de la joia i el de l’art de la primera meitat del segle XX amb la presentació d’un conjunt notable d’obres d’art de primera fila en un muntatge de gran bellesa. Val a dir que l’Associació Catalana de Crítics d’Art premià aquest projecte amb el premi a la millor exposició de l’any en l’àmbit de la recerca històrica.

En el capítol de les exposicions temporals, al primer semestre es van clausurar l’exposició organitzada per commemorar el 75è aniversari del Museu, Convidats d’honor, amb una xifra total de prop de 160.000 visitants; així com La princesa sàvia: les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell, amb 63.000 visitants, i Els ibers, cultura i moneda, amb prop de 20.000 visitants. La programació d’exposicions de 2010, com ja s’ha dit, es va haver de reduir i ajustar d’acord amb les limitacions pressupostàries, però va mantenir un llistó alt pel que fa a l’interès i la qualitat de les produccions presentades: Praga, París, Barcelona. Moderni-

Pel que fa al públic, al llarg de l’any el Museu ha rebut prop de 830.000 visitants en total, una xifra que es manté en la mitjana d’anys anteriors malgrat la crisi, tot i haver tingut les sales de gòtic i les de romànic uns mesos tancades al públic. Tanmateix, cal destacar que una part molt important d’aquestes visites (gairebé la meitat) correspon a públic estranger i que, per tant, un dels objectius que ens plantegem a curt i mitjà termini és seguir-nos esforçant per tal d’atraure el públic local i nacional amb una programació i uns recursos atractius. Precisament amb aquesta voluntat, el 2010 es van endegar diverses línies de treball i

actuació que van tenir una bona acollida per part dels mitjans i del públic, fet que ens indica que avancem en la direcció correcta. En són un clar exemple els cicles de xerrades Mirades, a càrrec d’experts del Museu o convidats externs, a obres de les exposicions temporals i de la col·lecció permanent, i Diàlegs a la Cúpula, sessions de debat en què ponents de renom i especialistes en diversos àmbits dialoguen al voltant de temes concrets en un dels espais més emblemàtics del Museu. També cal esmentar les activitats que tenen per objecte acostar a la ciutadania aquelles parts menys conegudes del MNAC, com la posada en servei d’una nova visita comentada a Les reserves del MNAC, la col·lecció no exposada d’un gran museu; així com l’edició del curs Els Juliols de la Universitat de Barcelona El Museu que no es veu: visions professionals del MNAC, en què participaren un total de 24 tècnics del Museu d’àmbits i responsabilitats diverses per explicar les seves funcions i metodologies de treball. Al llarg d’aquest any, el Museu també va renovar completament i ampliar de forma important les explicacions audioguiades a les seves col·leccions i endegà un projecte molt singular que rebé el títol d’El MNAC pren el carrer, una campanya de comunicació força espectacular que ocupà diversos carrers i espais de la

ciutat de Barcelona amb reproduccions de gran qualitat d’una trentena de les obres mestres del Museu durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. A banda d’aquestes actuacions, el Museu ha tirat endavant projectes que al marge de la seva visibilitat, són sens dubte crucials per garantir el seu bon funcionament i que requereixen esforços humans, organitzatius i d’inversió importants. Entre aquests, cal destacar la finalització de les tasques de consolidació i recuperació de les cornises de l’edifici del Palau Nacional; la compra i instal·lació de bateries de condensadors que permeten una optimització del consum de l’energia reactiva i, per tant, un gran estalvi en la factura d’electricitat; les actuacions de consultoria realitzades per implantar i garantir el correcte ús de les dades de caràcter personal que el MNAC té, d’acord amb el què estableix la Llei Orgànica de Protecció de Dades; així com altres inversions en equipaments i instal·lacions. Finalment, cal esmentar també l’inici de les gestions de consultoria que tenen per objectiu l’obtenció, per part del MNAC en una fase pionera en relació amb altres institucions de caràcter semblant, de la certificació europea EMAS (Eco Management and Audit Scheme), per tal d’acreditar i garan-

tir el compromís del Museu de respecte al medi ambient i la sostenibilitat en el desenvolupament de la seva activitat. Com a president del Patronat del MNAC vull acabar aquestes línies de presentació del resum d’activitats de l’any amb un

agraïment molt sincer a tots els nostres patrocinadors i col·laboradors que, conscients de la importància de la tasca que el Museu desenvolupa i de tots els objectius que la societat li ha encomanat, ens donen el seu suport.

Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 a 1948 (18 de maig – 12 de setembre de 2010)

Joies d’artista. Del modernisme a l’avantguarda (27 d’octubre de 2010 - 13 de febrer de 2011)

Sala 82 dedicada a l’exposició d’obra gràfica

Estat actual de la Sala 26 de la Col·lecció d’Art Gòtic, després de la remodelació

Digitalització de la col·lecció Fortuny

Treballs de remodelació de les sales de la Col·lecció d’Art Gòtic

Participants en la visita comentada Les reserves del MNAC, la col·lecció no exposada d’un gran museu

“Un Museu per imaginar Catalunya”, primera sessió dels Diàlegs a la Cúpula 2010 11

Nous ingressos

Carmen Bastián de Marià Fortuny, cap a 1871-1872

Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil de Ramon Casas, 1901 12

Presentation by Narcís Serra i Serra · President of the MNAC

Presentación de Narcís Serra i Serra · Presidente del MNAC

Just as it was for the rest of society, for the Museu Nacional d’Art de Catalunya 2010 was a year of budgetary restrictions that forced it to contain expenses through the limitation and rethinking of some projects. The activity carried out, mentioned in detail in this report, was, however, qualitatively and quantitatively very important, in the sphere of its collections and the temporary exhibitions; new admissions of works; publicity activities and campaigns; the maintenance of the building;restoration projects and preventive conservation of works, and, in short, everything else. As I have already said on other occasions, in times of financial difficulties the Museum’s greatest capital along with its collections is, without doubt, its team of professionals,who make it possible for the institution to maintain a high level of activity despite the complexity of the times we are living through.

El año 2010 fue para el Museu Nacional d’Art de Catalunya, como para toda la sociedad, un año de ajustes presupuestarios que obligaron a contener el gasto a través de la limitación y el replanteamiento de algunos proyectos. La actividad desarrollada que se recoge en detalle en esta memoria ha sido, sin embargo, muy relevante cualitativa y cuantitativamente tanto en el ámbito de sus colecciones, como en el de las exposiciones temporales, de los nuevos ingresos de obras, de las actividades y campañas de comunicación llevadas a cabo, del mantenimiento del edificio, de los proyectos de restauración y conservación preventiva de obras iniciados, así como, en definitiva, en el de toda la actividad desplegada. Como ya he manifestado en otras ocasiones, en tiempos de dificultades económicas el mejor capital del Museo junto con sus colecciones es, sin lugar a dudas, el equipo de profesionales que lo conforma y que hace posible que en la institución se mantenga un alto nivel de actividad a pesar de la complejidad del momento que atravesamos.

Indeed, it was in this difficult situation that the MNAC was able to go ahead with a most ambitious and important project, which entailed a lot of interdisciplinary work by the Museum’s various teams. I am referring to the redesigning of the galleriesof the Gothic Art, Renaissance, Cambó and Thyssen collections. A redesigning that had been planned for some time and which was necessary not only in relation to the renewal of the museographical discourse that had to be undertaken, but also to all the improvements introduced forthe preventive conservation of the works, the lighting (with an innovative domotic system that allows the works to be seen better, while at the same time guaranteeingbetter conservation and great energy savings) and, in short, a new presentation. The huge scope of this project entailed, beforehand, a long period of study and planning, besides the closure of the rooms to the public for some months so that the work could be done properly. This includedmovingthe pieces (a very complex operation in some cases), the introduction of new anchorage systems (making it now possible, for example, to see the backs of the altarpieces), making new spaces suitable for the maintenance of the installations, the organization of a new discourse and visit, as well as new explanations in the galleries and on the audio-guides, and publicity campaigns among others, so that this magnificent collection can appear in all its splendour and take its rightful place among the most important collections of mediaeval art in Europe.

Precisamente, en esta difícil coyuntura el MNAC pudo emprender un proyecto de los más ambiciosos y relevantes, que comportó un amplio trabajo interdisciplinario por parte de diversos equipos del Museo. Me estoy refiriendo a la remodelación de las salas de la Colección de Arte Gótico, del

Renacimiento, y de las colecciones Cambó y Thyssen. Una remodelación prevista hacía tiempo y que era necesaria no solo en lo referente a la renovación del discurso museográfico que se tenía que llevar a cabo, sino también por todas las mejoras introducidas en cuanto a la conservación preventiva de las obras, la iluminación (con un innovador sistema domótico que permite una mejor contemplación de las obras, a la vez que garantiza su mejor conservación y un gran ahorro energético) y, en definitiva, una nueva presentación. La gran envergadura de este proyecto comportó, previamente, un largo período de estudio y planificación, así como el cierre de las salas al público durante unos meses para permitir la correcta ejecución de todos los trabajos. Entre estos, hay que destacar los movimientos de piezas (algunos de gran complejidad), la implantación de nuevos sistemas de anclaje (que ahora permiten, por ejemplo, ver la parte posterior de los retablos), la habilitación de nuevos espacios para el mantenimiento de las instalaciones, la organización de un discurso y un recorrido nuevos, así como nuevas explicaciones en sala y en las audioguías, y campañas de comunicación entre otros, para que esta magnífica colección pueda lucir en su máximo esplendor y ocupar el lugar que le corresponde entre las colecciones de arte medieval más importantes de Europa.

En este sentido, hay que destacar también que a mediados de noviembre el Museo inició otro gran proceso de reforma previsto, el de la colección de románico, que concluyó en verano de 2011. En esta primera fase, que finalizó en diciembre, se cerraron las salas al público para poder retirar y almacenar todas las obras muebles y proteger adecuadamente los conjuntos de pintura mural. En el ámbito de la colección permanente, se llevaron a cabo también otras acciones y presentaciones, entre las que destacamos la nueva sala dedicada al artista uruguayocatalán Joaquín Torres-Gracía o la de obra gráfica, que a partir de ahora acogerá, alternativamente, presentaciones de la obra sobre papel del fondo del Gabinete de Dibujos y Grabados y del Departamento de Fotografía (la primera de dichas presentaciones tuvo como tema principal la fotografía pictorialista). También destacamos la finalización del proceso de digitalización de los más de tres mil dibujos de Mariano Fortuny que se conservan en el MNAC, diversos estudios integrales de obras de arte en los que intervienen en estrecha colaboración conservadores y restauradores (un caso de gran relevancia es la investigación realizada sobre una de las obras maestras del románico, la Majestad Batlló) y, en definitiva, el progreso continuo en el estudio y la documentación del vasto fondo del Museo que se va recogiendo en el programa informático de inventario y registro. Es interesante mencionar que parte de esta labor de inves14

tigación cuenta después con su salida a la red a través de las colecciones online, un proyecto iniciado en 2009 y que desde entonces no ha parado de incrementar el volumen de información y de imágenes que pone al alcance de todos. De hecho, esta investigación y divulgación sobre la historia del arte catalán es una de las tareas primordiales del Museo que también se evidencia en las numerosas participaciones del personal del MNAC en congresos, jornadas y cursos diversos, así como, evidentemente, en el ámbito de las publicaciones. Se trata, realmente, de una actividad importante que contribuye a posicionar al MNAC como una referencia científica de primer orden para el estudio y la divulgación de la historia del arte catalán. 2010 ha sido, sin duda, un año muy relevante en lo referente al capítulo de nuevos ingresos de obras en el Museo. Se han adquirido en total más de 100 obras por la vía de la compra directa del MNAC o a través de alguna de las administraciones que forman el consorcio (en concreto 7 pinturas, 67 fotografías, 5 dibujos, 1 cartel y 23 monedas). Paralelamente, han ingresado cerca de 150 obras en concepto de donación y casi 200 obras más en depósito. Entre todas ellas, hay que destacar por su gran calidad y su interés en cuanto a completar el discurso museístico, obras como por ejemplo El automóvil de Ramon Casas, Carmen Bastián de Mariano Fortuny, un extraordinario mueble vitrina modernista de

In this respect, in the middle of November the Museum initiated the other major planned alterations, those of the Romanesque Art Collection, which concluded in summer 2011. In this first phase, which finished in December, the rooms were closed to the public in order to be able to remove and store all the movable works and suitably protect the mural paintings. In the sphere of the permanent collection, other actions and presentations were also carried out, among them the new room devoted to the Uruguayan-Catalan artist Joaquim Torres-García, or that of graphic work. From now on this will house, alternately, presentations of the work on paper from the collections of the Cabinet of Drawings and Prints and of the Department of Photography (the first of these presentations had as its main theme pictorialist photography). Also of note are the end of the digitalization process of the more than three thousand drawings by Marià Fortuny that are conserved in the MNAC, several comprehensive studies of works of art on which conservators and restorers worked in close collaboration (a very important case is the research done into one of the masterpieces of Romanesque art, the Batlló Majesty) and, in short, the progress being made in the study and documentation of the Museum’s huge collections that is being included in the inventory and registration computer program. It is interesting to mention that part of this research work subsequently goes ontoInternet through the online collections, a project started up in 2009. Since then, the volume of information and images that it places within everyone’s reach has grown and grown. Indeed, this research and dissemination of the history of Catalan art is one of the primary tasks of the MNAC in congresses, symposia and courses all over the world, besides, obviously, in the sphere of publications. It is atruly important activity that helps to position the MNAC as a first-rate scientific point of reference for the study and dissemination of the history of Catalan art. 2010 was without a doubt a very important year with regard to new admissions to the Museum. In total over 100 works were acquired (to be precise 7 paintings, 67 photographs, 5 drawings, 1 poster and 23 coins), either purchased directly by the Museum or through one of the authorities that make up the consortium.At the same time, nearly 150 works were admitted in the form of donations and almost 200 more on loan. Outstanding among them, for their great quality and interest with regard to completing the museum’s discourse,

are works like The Car by Ramon Casas, Marià Fortuny’sCarmen Bastián, an extraordinary Modernista display cabinet by Gaspar Homar or the admission of an important part of Oriol Maspons’s photography collection.

Gaspar Homar o el ingreso de una parte importante de la colección fotográfica de Oriol Maspons.

In the chapter of temporary exhibitions, Guests of Honour, the exhibition organized to commemorate the 75th anniversary of the Museum, closedin the first half of the year, with nearly 160,000 people having visited it. The Wise Princess: the Paintings of Saint Catherine from La Seu d’Urgell, with 63,000 visitors, and The Iberians, Culture and Coinage, with nearly 20,000 visitors, also closed.As has been said,the 2010 exhibitionsprogramme had to be reduced and adjusted in line with the budgetary restrictions, but it maintained a high level with regard to the interest and quality of the productions presented: Prague, Paris, Barcelona. Photographic Modernity from 1918 to 1948, on the avant-garde photography in these three cities; Counterfeit Coinage, from Antiquity to the Euro, on the phenomenon of the forgery of coinage and banknotes throughout history, and finally, Artist’s Jewels, from Modernisme to the Avant-Garde. This last one, an exhibition with an original and very interesting discourse, connected the worlds of jewellery and the art of the first half of the 20th century, with the presentation of a notable group of first-rate works of art in a very beautiful production. We should add that the Catalan Art Critics’ Association awarded this project the prize for the best exhibition of the year in the field of historical research.

En el capítulo de las exposiciones temporales, en el primer semestre se clausuró la exposición organizada para conmemorar el 75 aniversario del Museo, Invitados de honor, con una cifra total de cerca de 160.000 visitantes; así como La princesa sabia: las pinturas de santa Caterina de la Seu d’Urgell, con 63.000 visitantes, y Los íberos, cultura y moneda, con cerca de 20.000. La programación de exposiciones de 2010, como ya se ha dicho, se tuvo que reducir y ajustar de acuerdo con las limitaciones presupuestarias, pero se mantuvo el listón alto en lo que respecta al interés y la calidad de las producciones presentadas: Praga, París, Barcelona. Modernidad fotográfica de 1918 a 1948 sobre fotografía de vanguardia en estas tres ciudades; La moneda falsa, de la antigüedad al euro, sobre el fenómeno de la falsificación de monedas y billetes a lo largo de la historia y, por último, Joyas de artista, del modernismo a la vanguardia. Esta última, una exposición con un discurso original y muy interesante, relacionó el mundo de la joya y el del arte de la primera mitad del siglo XX con la presentación de un conjunto notable de obras de arte de primera fila en un montaje de gran belleza. Hay que decir que la Asociación Catalana de Críticos de Arte premió a este proyecto con el premio a la mejor exposición del año en el ámbito de la investigación histórica.

As for the public, during the year the Museum received over 830,000 visitors in total, a figure in line with the average for previous years despite the crisis, even though the Gothic and Romanesque galleries were closed to the public for some months. However, a very sizeablenumber of these visitors (almost half) were foreigners and therefore one of the goals that we have set ourselves in the short and medium term is to continue with our efforts to attract the local and national public with attractive programming and resources. Precisely, with this in mind, in 2010 various lines of work and action began that were well received by the media and the public, something that tells us we are on the right lines. A clear example of this were the Mirades series of talks, given by experts from the Museum or external guests, about works in the temporary exhibitions or the permanent collection, and Diàlegs a la Cúpula,

En lo referente al público, a lo largo del año el Museo ha recibido un total de cerca de 830.000 visitantes, cifra que se mantiene en la media de años anteriores a pesar de la crisis, aunque se hayan tenido durante unos meses cerradas al público las salas de gótico y de románico. Asimismo, hay que destacar que una parte muy importante de dichas visitas (casi la mitad) corresponde a público extranjero y que, por lo tanto, uno de los objetivos que nos planteamos a corto y medio plazo es seguir esforzándonos para atraer al público local y nacional con una programación y unos recursos atractivos. Precisamente con esta voluntad, en 2010 se emprendieron diversas líneas de trabajo y actuación que tuvieron una buena acogida por parte de los medios y del público, lo que nos indica que avanzamos en la dirección correcta. Son un claro ejemplo de ello los ciclos de conferencias Miradas, a cargo de expertos del Museo o invitados externos, a obras de las exposiciones temporales y de la colección permanente, y Diálogos en la Cúpula, sesiones de debate en las que ponentes de renombre y especialistas en diversos ámbitos dialogan sobre temas concretos en uno de los espacios más emblemáticos del Museo. Hay que mencionar también las actividades que tienen como objetivo acercar a la ciudadanía las partes menos conocidas del MNAC, como la puesta en servicio de una nueva visita comentada a Las reservas del MNAC, la colección no expuesta de un gran museo; 15

así como la edición del curso Els Juliols de la Universitat de Barcelona El Museo que no se ve: visiones profesionales del MNAC, en el que participaron un total de 24 técnicos del Museo de ámbitos y responsabilidades distintas para explicar sus funciones y metodologías de trabajo. A lo largo de este año, el Museo también renovó completamente y amplió de forma importante las explicaciones audioguiadas a sus colecciones y emprendió un proyecto muy singular que recibió el título de El MNAC toma la calle, una campaña de comunicación espectacular que ocupó diversas calles y espacios de la ciudad de Barcelona con reproducciones de gran calidad de una treintena de las obras maestras del Museo durante los meses de octubre, noviembre y diciembre. A parte de estas actuaciones, el Museo ha realizado proyectos al margen de su visibilidad que son sin duda cruciales para garantizar su buen funcionamiento y que requieren esfuerzos humanos, organizativos y de inversión importantes. Entre ellos, hay que destacar la finalización de las tareas de consolidación y recuperación de las cornisas del edificio del Palacio Nacional; la compra e instalación de baterías de condensadores que permiten una optimización del consumo de la energía reactiva y, por lo tanto, un gran ahorro en la factura de electricidad; las actuaciones de consultoría realizadas para implantar y garantizar el correcto uso de los datos de carácter personal que el MNAC tiene, de acuerdo con lo que 16

establece la Ley Orgánica de Protección de Datos; así como otras inversiones en equipos e instalaciones. Por último, hay que destacar también el inicio de las gestiones de consultoría que tienen como objetivo la obtención, por parte del MNAC en una fase pionera en relación con otras instituciones de características similares, de la certificación europea EMAS (Eco Management and Audit Scheme), para acreditar y garantizar el compromiso del Museo de respeto al medio ambiente y la sostenibilidad en el desarrollo de su actividad. Como presidente del Patronato del MNAC quiero acabar estas líneas de presentación del resumen de actividades del año agradeciendo muy sinceramente a todos nuestros patrocinadores y colaboradores que, conscientes de la importancia de la tarea que el Museo desarrolla y de todos los objetivos que la sociedad le ha encomendado, nos dan su apoyo.

debating sessions in which well-known speakers and specialists in different fields discuss specific subjects in the dome, one of the most emblematic parts of the Museum. We must also mention the activities aimed at bringing the less well-known parts of the Museum to the public’s attention, like the introduction of a new guided visit, The reserves of the MNAC, a great Museum’shidden collection; the edition of the Barcelona University courseElsJuliols, The Unseen Museum: Professional Views of the MNAC, in which a total of 24 Museum technicians from different fields and with different posts took part to explain their duties and working methodologies. Throughout the year, the Museum also completely renewed and significantly increased the audio-guide explanations to its collections and started up a very singular project entitled The MNAC Takes to the Street, a quite spectacular publicity campaign that occupied several streets and places in the city of Barcelona with high-quality reproductions of about thirty masterpieces in the MNAC from October, November and December. Aside from these actions, the Museum went ahead with projects that, while not particularly visible, are without doubt crucial for guaranteeingits proper functioning and which require human and organizational resources and significant investment. Among them, the end of the work to consolidate and recover the cornices of the Palau Nacional building; the purchase and installation of batteries of condensers that allow for the optimisation of the consumption of reactive energy and, therefore, a great saving in the electricity bill; the consultancy actions carried out to introduce and guarantee the correct use of the personal data that the MNAC holds, in accordance with what is stipulated in the Organic Law of Data Protection, and other investments in facilities and installations. Finally, we should also mention the beginning of the consultationswith a view to the obtainment, by the MNAC in a pioneering phase in relation to other similar institutions, of the European certificate EMAS(Eco Management and Audit Scheme), in order to certify and guarantee the Museum’s commitment to respect for the environment and sustainability in its day-to-day activity. As president of the MNAC Board of Trustees I would like to conclude this presentation of the summary of the year’s activitiesby sincerely thanking all our sponsors and collaborators who, aware of the importance of the task that the Museum carries out and of all the goals that society has set it, give us their support.

Coberta'l0 def:Maquetación 1 10/01/14 11:59 Página 2

Edició: Novembre 2011 © Museu Nacional d’Art de Catalunya © Textos i fotografies, Museu Nacional d’Art de Catalunya © Xavier Padrós, pàgines 2 i 11 (dreta) Dipòsit legal B- ???? -2011

Coberta'l0 def:Maquetación 1 10/01/14 11:59 Página 1

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Memòria 2010