LA GESTIÓ DELS RESIDUS AL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA MNAC Manual de bones pràctiques ambientals.
Des de la nostra responsabilitat de conservar i difondre el patrimoni cultural i artístic, neix el compromís de treballar dia a dia per a una societat millor. El coneixement i les bones pràctiques mediambientals són part fonamental d’aquesta contribució que pretén una transformació en tots els àmbits de la convivència i el respecte pel que ens envolta. Només gràcies a un procés constant de millora i a la participació de tots podrem assolir aquets objectius. Gràcies per la teva col·laboració.
INDEX 1. 1.1. 1.2. 1.3.
EL MNAC I EL SEU COMPROMÍS AMBIENTAL ......................................................................... 4 PRESENTACIÓ ....................................................................................................................... 6 COMPROMÍS AMBIENTAL ...................................................................................................... 7 ORGANITZACIÓ INTERNA ....................................................................................................... 9
2. 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.4.1. 2.4.2. 2.4.3. 2.4.4. 2.4.5. 2.5. 2.5.1. 2.5.2. 2.5.3. 2.5.4. 2.6. 2.6.1. 2.6.2. 2.6.3. 2.6.4. 2.6.5. 2.7.
LA RECOLLIDA I LA GESTIÓ DELS RESIDUS ............................................................................. 12 ELS RESIDUS I LA SEVA PROBLEMÀTICA AMBIENTAL ............................................................. 14 MARC NORMATIU DE LA GESTIÓ DE RESIDUS ........................................................................ 15 CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS .............................................................................................. 18 AGENTS IMPLICATS EN LA GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS ................................................ 19 Productor/posseïdor de residus .............................................................................................. 19 Laboratoris acreditats ............................................................................................................ 20 Transportistes autoritzats de residus ...................................................................................... 20 Gestor de residus ................................................................................................................... 20 Agència de Residus de Catalunya (ARC) .................................................................................. 20 VIES DE GESTIÓ DELS RESIDUS ............................................................................................. 20 Prevenció .............................................................................................................................. 20 Valorització ............................................................................................................................ 20 Tractament ............................................................................................................................ 21 Disposició del rebuig .............................................................................................................. 21 DOCUMENTS DE CONTROL I SEGUIMENT ................................................................................ 22 Fitxa d’acceptació (FA) .......................................................................................................... 22 Full de seguiment (FS) ........................................................................................................... 23 Full de seguiment itinerant (FI) ............................................................................................... 23 Justificant de recepció de residus (JRR) .................................................................................. 23 Albarà privat ......................................................................................................................... 23 TENDÈNCIES EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS ............................................................................ 24
3. 3.1. 3.1.1. 3.1.2. 3.1.3. 3.1.4. 3.2.
LA RECOLLIDA I LA GESTIÓ DE RESIDUS AL MNAC ................................................................. 26 TIPOLOGIA DE RESIDUS GENERATS AL MNAC ......................................................................... 28 Residus Propis del MNAC ....................................................................................................... 31 Residus generats per subcontractes ....................................................................................... 33 Residus generats pels actes i esdeveniments ......................................................................... 33 Residus generats pels visitants .............................................................................................. 33 FITXES DE RESIDUS ............................................................................................................... 34
4. 4.1. 4.2. 4.2.1. 4.3.
CONCLUSIONS EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL MNAC ........................................................ 36 CONCLUSIONS GENERALS DEL DIAGNÒSTIC ........................................................................... 38 PLA D’ACCIÓ ......................................................................................................................... 39 PLANIFICACIÓ PER A LA IMPLANTACIÓ DE LES ACCIONS PROPOSADES .................................. 40 ALTRES ACCIONS A DESTACAR .............................................................................................. 41
5. 5.1. 5.1.1. 5.1.2. 5.2.
FORMACIÓ I COMUNICACIÓ ................................................................................................... 44 FORMACIÓ I COMUNICACIÓ INTERNA .................................................................................... 46 Formació ............................................................................................................................... 46 Comunicació interna .............................................................................................................. 49 COMUNICACIÓ EXTERNA ....................................................................................................... 50
6. PROGRAMA DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DE RESULTATS ....................................................... 52 7. BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS PER A LA MILLORA AMBIENTAL GLOBAL DEL MNAC ............................................................................................. 60 8. REFERÈNCIES I GLOSSARI ..................................................................................................... 66 9. ANNEXOS .............................................................................................................................. 72 ANNEX 1. FITXES DE RESIDUS PROPIS .................................................................................. 74 ANNEX 2. FITXES DE RESIDUS NO PROPIS ............................................................................. 120 ANNEX 3. FITXES D’ACCIÓ ..................................................................................................... 128 ANNEX 4. ECOETIQUETES ...................................................................................................... 142
01
El MNAC i el seu compromís ambieNtal
• Presentació • COMPROMÍS AMBIENTAL • ORGANITZACIÓ INTERNA
El MNAC i el seu compromís ambiental.
06
1.1.
Presentació El Museu Nacional d’Art de Catalunya (en endavant, MNAC) és un museu que comprèn totes les arts (escultura, pintura, arts de l’objecte, dibuixos, gravats, cartells, col·lecció de fotografia i col·lecció de numismàtica), i té la missió d’explicar un discurs global de l’art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. En el marc del compromís ambiental del MNAC s’ha signat un conveni amb l’Agència de Residus de Catalunya per a l’elaboració del present Manual de Bones Pràctiques en la Gestió dels Residus. Aquest Manual pretén ser el primer pas per a la incorporació progressiva de criteris de sostenibilitat en la gestió dels residus generats a les dependències del Museu. Així mateix, es pretén assolir l’objectiu de sensibilitzar a altres centres culturals i incorporar-hi pràctiques ambientals correctes.
1. El MNAC i el seu compromís ambiental
1.2.
Compromís ambiental Fruit del compromís ambiental del MNAC, al mes de novembre de l’any 2009 es va dur a terme un Diagnòstic Ambiental Inicial de l’entitat, en el que es va analitzar el seu estat legal, el seu comportament ambiental, i es van proposar algunes opcions de millora en diversos camps. Aquest Diagnòstic va representar el punt de partida per la implantació del Sistema de Gestió Ambiental (en endavant, SGA) del MNAC. El SGA implantat és una eina efectiva per a desenvolupar les activitats d’una manera respectuosa amb el medi ambient, permetent un procés de millora contínua que s’insereix en la gestió global del Museu.
!
Un Sistema de Gestió Ambiental és una eina voluntària que permet millorar el comportament ambiental de l’entitat, incorporant la gestió ambiental en tots els processos que es porten a terme i sistematitzant l’aplicació de bones pràctiques.
De forma general, els beneficis de la implantació d’un SGA són els següents: • Transparència i eficiència en la gestió i en la operació. • Augment de la motivació dels empleats. • Estalvi en el consum de recursos. • Disminució de la generació de residus i emissions. • Millora en les relacions amb l’Administració, clients, proveïdors, etc. • Permeten optar a subvencions de l’administració. • Millora de la imatge pública vers la societat en general. El SGA implantat al MNAC té com a referència: • La Norma UNE-EN-ISO 14001:2004 Sistemes de Gestió Ambiental. Requisits amb orientació per al seu ús. • El Reglament (CE) nº 1221/2009 del Parlament Europeu i el Consell de 25 de novembre de 2009 relatiu a la participació voluntària d’organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS). L’abast del Sistema de Gestió Ambiental del MNAC és: “GESTIÓ DE L’EDIFICI PALAU NACIONAL, SEU DEL MNAC” Per a desenvolupar aquesta activitat, es compta amb els següents serveis que s’inclouen en l’abast del Sistema de Gestió Ambiental: • Gestió d’exposicions • Gestió d’espais • Restauració i conservació d’obres • Atenció i informació als visitants • Botiga
• Restauració • Educació • Activitats relacionades amb la cultura (diàlegs, concerts, etc.) • Serveis de neteja, manteniment i vigilància
07
1. El MNAC i el seu compromís ambiental
La seva base conceptual és la Política Ambiental definida per la direcció de l’empresa: El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va acceptar el compromís de difondre les arts catalanes i preservar el seu patrimoni com a contribució al desenvolupament de la nostra societat, servei que ha decidit estendre a una necessitat que ha esdevingut cabdal: la protecció del medi ambient. En aquest sentit, el MNAC ha implantat un Sistema de Gestió Ambiental adreçat a desenvolupar les seves activitats amb el màxim respecte per l’entorn i aplicant els següents principis: • Establir un procés de millora contínua de la gestió ambiental, disposant els recursos necessaris per a la consecució dels objectius. • Conèixer i donar compliment a les normatives i requisits legals presents i futurs i altres requisits que l’organització subscrigui. • Informar, formar i sensibilitzar el personal propi per tal d’incorporar els criteris de sostenibilitat a totes les activitats. • Difondre i fomentar entre els proveïdors, col·laboradors i públic les nostres polítiques ambientals. • Utilitzar de forma eficient els recursos naturals, matèries primeres i energia, fomentant la reducció, reutilització i reciclatge dels residus, com a prevenció de la contaminació.
08
Amb aquesta declaració, el MNAC manifesta públicament el seu respecte i compromís amb la conservació del medi ambient. La Direcció 20 d’Abril de 2010
1. El MNAC i el seu compromís ambiental
1.3.
Organització interna Actualment al MNAC hi treballen diàriament 159 treballadors propis i 85 treballadors subcontractats permanents (ex. neteja, manteniment, seguretat, monitors, etc.). El Departament de Manteniment és el responsable de coordinar la gestió de residus, essent les figures responsables d’aquest procés:
• Cap de l’Àrea de Manteniment i Responsable de Medi Ambient: Xavier Abelló • Tècnic de Manteniment i Coordinador de Medi Ambient: Ferran Pérez
No obstant, cal destacar també la important funció del Grup de Treball de Residus, format per: • Cap de l’Àrea de Manteniment i Responsable de Medi Ambient: Xavier Abelló • Coordinador de Medi Ambient: Ferran Pérez • Cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva: Mireia Mestre • Cap de l’Àrea d’Activitats i Relacions Externes: Damià Martínez • Cap de l’Àrea de Registre d’Obres d’Art: Susana López • Responsable de Gestió d’Espais: Cristina Arellano • Responsable de Recursos Informàtics: Òscar Viñet • Cap del Departament de Contractació i Compres: Mercè Farré Durant el procés d’implantació del SGA s’han definit noves responsabilitats vinculades a la gestió ambiental (i en concret a la gestió dels residus), que es detallen a continuació: Responsable de Medi Ambient: • Establir els circuits de gestió dels residus. • Donar suport tècnic als responsables d’àrea pel que fa a la gestió dels residus. • Proposar noves mesures per a la millora ambiental. • Organitzar i liderar les reunions del Grup de Treball de Residus. • Mantenir informada a la Direcció. • Implantar les accions de millora del Pla d’Acció assignades. Coordinador de Medi Ambient: • Assegurar la correcta disposició de totes les fraccions. • Vetllar pel bon estat dels contenidors de residus, l’etiquetatge i identificació. • Recollir i arxivar la documentació acreditativa de la correcta gestió dels residus. • Portar registre de les quantitats de residus generats. • Detectar oportunitats de millora de la gestió ambiental. • Recollir les inquietuds, suggeriments i possibles problemes que li puguin fer arribar els treballadors de les instal·lacions, i informar al Resp. de Medi Ambient. • Implantar les accions de millora del Pla d’Acció assignades. Grup de Treball de Residus: • Treballar per implantar i seguir la política de residus. • Planificar la gestió dels residus, marcant objectius i efectuant-ne el seguiment. • Detectar necessitats de formació. • Fomentar la participació de tot el personal. • Implantar les accions de millora del Pla d’Acció assignades.
09
1. El MNAC i el seu compromís ambiental
Per tal de garantir la millora ambiental de forma continua, és necessari l’establiment de responsabilitats d’àmbit intern. A continuació es presenta l’organigrama del centre vers al gestió ambiental:
DIRECCIÓ COMITÈ DE MEDI AMBIENT
10
Administrador
Subdirecció de Col·leccions
Responsable medi ambient
Manteniment
Registre d’obres d’art
Coordinador medi ambient
Jurídic i RRHH
Restauració i conservació preventiva
• Grup de treball de residus
Recursos econòmics
Activitats i relacions externes
• Grup de treball d’energia
Màrqueting
Àrees de conservació
• Grup de treball de comunicació ambiental
02
la recollida i la gestió dels residus
• problemàtica ambiental • marc normatiu de la gestió • classificació dels residus • agents implicats • vies de gestió dels residus • control i seguiment
La recollida i la gestió dels residus
14
2.1
Els residus i la seva problemàtica ambiental Un dels aspectes que afecta de forma més directa a l’empresa és la generació dels residus derivada de la seva activitat, i la seva posterior gestió en el marc legal aplicable.
!
S’entén per residu qualsevol material que resulta d’un procés de fabricació, transformació, ús, consum o neteja, quan el seu propietari el destina a l’abandonament.
Com es pot veure, aquesta és una definició molt àmplia. Així, l’acte mateix de viure implica utilitzar i transformar coses i béns al nostre abast, d’on es dedueix que la generació de residus és un fet inherent als éssers vius. No obstant, aquests residus indissociables de tot ésser viu formen part dels processos cíclics naturals, sent una etapa més en el desenvolupament de la vida del nostre planeta i no ocasionant cap impacte ambiental negatiu, sinó que són una baula més en el desenvolupament de la vida. Els problemes sorgeixen quan l’home abusa de la natura i desequilibra els cicles naturals, és a dir, quan comença a contaminar el medi i a produir una major quantitat de residus dels que aquest pot assimilar. A partir de llavors sorgeix el fantasma de la contaminació i de la destrucció dels recursos naturals dels que disposem. La solució a aquests problemes ha de passar per una gestió eficaç i un canvi en els hàbits de comportament, basant-se en la minimització dels residus i en la recollida selectiva d’aquests materials. D’aquesta manera aconseguirem reduir la quantitat de residus que actualment es destinen al rebuig i que causen greus problemes ambientals.
2. La recollida i la gestió dels residus
Un clar reflex d’aquesta filosofia és la Llei de les 3R: reducció, reutilització i reciclatge. REDUIR: Potenciar la minimització de residus implantant bones pràctiques. • No consumir allò que no és realment necessari. • Evitar els embalatges inútils i innecessaris. • Optar per productes que es puguin fer servir més d’una vegada. • Escollir productes que generin el mínim de residus i procurar que aquests siguin aprofitables. REUTILITZAR: Tornar a utilitzar els béns encara en bon estat i evitar els productes d’un sol ús. • Aprofitar allò que pugui ser encara útil. • Utilitzar productes reutilitzables o retornables. • Utilitzar productes que siguin recarregables. RECICLAR: Una vegada el residu ja s’ha produït, recollir-lo selectivament per reciclarho permetrà donar-li un nou valor. • Dipositar en contenidors o recipients separats aquells components de les escombraries que puguin ser reciclats. • Escollir productes que, un cop usats, puguin recollir selectivament. • Escollir productes fabricats amb materials reciclats.
2.2.
Marc normatiu de la gestió de residus El marc normatiu en matèria de residus es caracteritza, entre d’altres aspectes, per trobar-se en contínua evolució. L’any 2009 es van aprovar dos normatives clau per a la gestió dels residus:
• Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que
deroga la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Aquesta llei te com a objectiu establir el sistema d’intervenció administrativa de les activitats amb incidència ambiental, en el que es tenen en consideració les afectacions sobre el medi ambient i les persones.
• Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. Aquest deroga la Llei 15/2003 de modificació de la Llei 6/1993.
Aquest decret te com a objectiu la regulació de la gestió dels residus en l’àmbit territorial de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori, de protecció del medi ambient i de la preservació de la natura.
15
2. La recollida i la gestió dels residus
A més, també és important destacar el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel que s’aprova el Reglament per a l’execució de la llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos (modificat pel Reial Decret 952/1997, de 20 de juny). Aquest reial decret detalla entre d’altres, les obligacions dels productors de residus perillosos relatives a l’envasat, l’etiquetat, l’emmagatzematge, el registre, la declaració anual, etc. A més, també cal destacar que la normativa marc sobre gestió de residus es va veure afectada l’any 2002 per la publicació del Catàleg Europeu de Residus (CER) a través de l’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, que modifica la codificació establerta en el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC). La publicació del CER estableix la codificació de residus a àmbit europeu, classificant-los respecte la seva naturalesa com a perillós i no perillós. No obstant això, no en determina les possibles vies de gestió i, per tant, el document de referència a Catalunya en quant a vies de gestió per als diferents fluxos de residus continua sent el CRC, aprovat pel Decret 34/1996, de 9 de gener. Fluxos de Residus A més, en el marc normatiu de la gestió de residus, destaquen un conjunt de normes que regulen específicament la recollida i la gestió d’alguns fluxos específics de residus. Moltes d’aquestes normes es fonamenten en el principi de “qui contamina paga” (concretant-lo en el principi de responsabilitat del productor), i imputen les despeses derivades de la gestió dels residus als fabricants o responsables de la seva posada en el mercat. Així, tenint en compte els residus generats pel MNAC, es poden destacar les següents:
16
• En matèria d’aparells elèctrics i electrònics i la gestió del seus residus (RAEE) existeix el Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer. La finalitat d’aquest reial decret és: reduir la quantitat d’aquests residus i la perillositat dels seus components, fomentar la reutilització dels aparells i la valorització dels seus residus i determinar una gestió adequada per millorar l’eficàcia de la protecció ambiental. Per assolir aquests objectius el Reial Decret estableix una sèrie de mesures des de la fase de disseny i fabricació dels aparells elèctrics o electrònics fins a la seva gestió quan esdevinguin residus. • Per altra banda, l’any 2006 es va publicar el Reial Decret 679/2006, de 2 de juny, que regula la gestió dels olis industrials usats. Aquesta norma prioritza la regeneració i el reciclatge envers altres vies de gestió, promou la creació d’un sistema integrat de gestió (SIG), i fixa per als agents responsables de la posada al mercat d’olis industrials una sèrie d’objectius a complir de forma progressiva. Finalment, com a principal novetat d’aquesta norma, destaca el fet que els posseïdors d’olis industrials usats poden garantir la seva correcta gestió mitjançant el seu lliurament als fabricants que, en virtut del principi de responsabilitat del productor, estarien obligats a fer-se’n càrrec i a lliurarlos per a la seva correcta gestió. • Finalment, i en relació amb les piles i acumuladors i els seus residus, la Directiva 2006/66/ CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de setembre de 2006, introdueix el principi de responsabilitat dels fabricants de les piles en la seva gestió un cop esdevenen residus. La gestió d’aquesta tipologia de residus queda definida en el Reial Decret 943/2010, de 23 de juliol, pel que es modifica el Reial Decret 106/2008, de 1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus. Aquest reial decret estableix que tot productor està obligat a fer-se càrrec de la recollida i gestió de la mateixa quantitat i tipus de piles, acumuladors i bateries usats que hagi posat al mercat per a la seva venta a l’usuari final.
2. La recollida i la gestió dels residus
En una escala inferior a la normativa definida anteriorment, però amb una gran importància pràctica, s’hi troben: PROGREMIC 2007-2012 El Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya, constitueix, junt amb el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals, un instrument normatiu essencial de planificació del Govern de la Generalitat en aquest àmbit. L’àmbit d’aplicació del PROGREMIC són els residus generats en l’àmbit municipal segons la definició establerta en el Text Refós de la Llei reguladora de Residus (aprovada pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol). El PROGREMIC desenvolupa els criteris del Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya basats en el foment de la prevenció, l’augment i extensió territorial de la recollida selectiva i en el tractament de tots els residus. Consta de 3 eixos fonamentals: la definició d’un model de gestió centrat en la ciutadania, l’establiment d’uns objectius organitzatius i logístics i l’impuls de les infraestructures previstes per fer-los possibles. PROGRIC 2007-2012 El Programa de Gestió de Residus Industrials a Catalunya dóna continuïtat a la tasca de planificació iniciada ja l’any 1994 amb el Programa de Gestió de Residus Especials i, més recentment, al PROGRIC corresponent al període 2001-2006. Aquesta revisió permet detectar els punts forts i fluixos del Programa anterior, alhora que identifica els aspectes essencials per garantir l’assoliment dels objectius i que la gestió dels residus industrials a Catalunya es dugui a terme de manera eficient, eficaç i sostenible. Així, el PROGRIC 2007-2012 potencia tots aquells aspectes del model de gestió que s’ha demostrat que són eficaços i operatius per als diferents agents implicats en la gestió dels residus industrials a Catalunya, i dóna resposta a les mancances detectades en els diferents àmbits de gestió. En aquest sentit, el PROGRIC 2007-2012 posa especial èmfasi en els àmbits de la minimització i valorització, en la territorialització de la gestió i en aquells fluxos de residus que actualment resulten més problemàtics. PROGROC 2007-2012 El Programa de Gestió de Residus de la Construcció, és l’instrument que assumeix la planificació de la gestió de residus de la construcció i demolició per als propers anys a Catalunya. L’objectiu últim del PROGROC és la millora de la gestió dels residus de la construcció i demolició en l’àmbit de Catalunya, tot vetllant per afavorir que les opcions de gestió de residus de la construcció i demolició es basin en la prevenció de la generació d’aquests residus i, quan això no sigui possible, en les alternatives que ambientalment resultin més respectuoses.
17
2. La recollida i la gestió dels residus
2.3.
Classificació dels residus El sector industrial és el sector productiu de residus potencialment més perillós, encara que les quantitats produïdes són molt inferiors a la dels residus sòlids urbans. L’amplitud i diversificació d’aquest sector provoca la producció de centenars de tones de residus totalment diferents entre ells, arribant a provocar dificultats en la seva gestió. Es consideren Residus Industrials tots els residus resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja, tant de caràcter perillós com no perillós. Dins d’aquest tipus de residus no s’inclouen: • Residus domèstics. • Residus hospitalaris i clínics. • Residus derivats de l’activitat minera. • Residus radioactius. • Residus no industrials derivats d’activitats agrícoles o ramaderes. • Els efluents gasosos. • Les aigües residuals. No tots els residus industrials són perillosos, ni de la mateixa manera. En funció de la seva perillositat i de les seves possibles formes de tractament, es distingeixen 3 tipus de residus industrials:
18
• Residus inerts
Es considera residu inert aquell que, una vegada es disposa en un abocador, no experimenta cap transformació física, química o biològica significativa, i a més compleix els criteris de lixiviació determinats a nivell normatiu. S’inclou dintre d’aquest grup de residus els enderrocs, la runa i altres deixalles de la construcció. Aquests constitueixen residus que contenen fraccions valorables que s’han de recuperar i altres fraccions que han de ser objecte de deposició controlada.
• Residus comercials (Residus no especials)
Són aquells residus que tot hi provenir de la indústria, poden ser tractats com a residu sòlid urbà (RSU): matèria orgànica, plàstics, cartró, fusta, vidre, metall, etc. Es consideren RSU els residus domèstics, de comerços, d’oficines, de serveis i altres residus que, per la seva naturalesa o composició, poden assimilar-se als residus domèstics.
• Residus especials
Es considera residu especial, tot material sòlid, líquid o gas destinat a l’abocament, que conté en la seva composició alguna substància o matèria que representi un risc per a la salut humana, els recursos naturals i/o el medi ambient. En aquesta tipologia també s’hi inclouen els residus assimilables a urbans especials: medicaments caducats, fluorescents i llums de vapor de mercuri, olis, pneumàtics, bateries, dissolvents, pintures, vernissos, piles, electrodomèstics, etc.
2. La recollida i la gestió dels residus
2.4.
Agents implicats en la gestió de residus industrials En el model actual de gestió de residus a Catalunya hi ha implicats els agents següents:
2.4.1. Productor/posseïdor de residus
• Productor: qualsevol persona, física o jurídica, l’activitat de la qual produeixi residus. • Posseïdor: productor dels residus o persona física o jurídica que els tingui en possessió, i no tingui la condició de gestor o gestora de residus.
Les principals obligacions i responsabilitats dels productors o posseïdors de residus industrials són: • Identificar i emmagatzemar els residus segons la legislació vigent. • Gestionar els residus segons les determinacions del Catàleg de Residus de Catalunya (CRC). • Estar inscrit al Registre de Productors de Residus Industrials (registre on es recullen les dades d’identificació dels productors de residus industrials). • Formalitzar correctament la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI) (acreditació documental de les dades dels residus produïts per cada centre de producció en el període d’un any natural). • Formalitzar les fitxes d’acceptació, les fitxes de destinació i els fulls de seguiment dels diferents residus, quan per la tipologia de residu i quantitat gestionada sigui necessari. • Utilitzar per al transport dels residus generats empreses inscrites al Registre de Transportistes i amb autorització específica per al residu. • Informar el transportista en el moment de formalitzar el transport sobre les característiques i els perills dels residus a transportar i sobre el mètode d’actuació en cas d’accident. • Contractar per a la gestió dels residus generats empreses inscrites al Registre de Gestors i amb autorització específica per al residu. • Portar al dia un registre propi de residus on constin les dades següents: • el seu codi • l’origen de producció (procés, causa, etc.) • la seva descripció (nom, quantitat gestionada) • la gestió realitzada (transportista, gestor, gestió efectuada) A més, els productors o posseïdors de residus industrials han de designar un responsable dels residus. Aquest ha de ser comunicat a l’ARC i exerceix les funcions següents: • Fer d’interlocutor davant l’ARC i trametre-li la informació exigida en la normativa sobre residus. • Controlar el circuit dels residus des del seu origen fins a la seva gestió. • Vigilar el compliment de les disposicions aplicables a la gestió dels residus, controlant especialment el centre de producció, informant dels defectes observats i formulant propostes sobre les mesures a prendre per solucionar-los. • Promoure en la seva empresa l’adopció de tecnologies netes i l’aplicació dels principis de minimització i valorització dels residus. • Portar al dia el registre de residus. • Garantir l’exactitud de les dades i dels anàlisis sobre els residus.
19
2. La recollida i la gestió dels residus
2.4.2. Laboratoris acreditats Laboratoris acreditats/autoritzats per l’ARC a fer operacions de presa de mostres i anàlisis adreçades a determinar les característiques físiques i químiques dels residus.
2.4.3. Transportistes autoritzats de residus Persones físiques o jurídiques que duen a terme operacions de recollida i transport de residus industrials dins de Catalunya.
2.4.4. Gestor de residus Persona física o jurídica que emmagatzema, valoritza i/o tracta residus. Les persones gestores han de garantir que les operacions de gestió es duen a terme: • Sense posar en perill la salut de les persones. • Sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscos per a l’aire, l’aigua o el sòl, la flora i la fauna, o que provoquin molèsties per sorolls i olors. • Sense atemptar contra el paisatge ni contra els espais i els elements especialment protegits.
2.4.5. Agència de Residus de Catalunya (ARC)
20
Organisme públic de control i inspecció. L’Agència de Residus de Catalunya té competències en els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial, ja siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris, a excepció dels residus radioactius, els provinents d’activitats mineres, els residus d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i que s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrària, els explosius desclassificats, els que es gestionen com a aigua residual i els efluents gasosos.
2.5.
Vies de gestió dels residus A continuació es detallen les principals vies o mètodes de gestió que existeixen actualment, per ordre de prioritat:
2.5.1. Prevenció Com a principal via de gestió cal destacar la prevenció dels residus, és a dir, intentat evitar en la mesura del possible la seva generació innecessària. Per a tal efecte s’ha de: • Utilitzar tecnologies netes que redueixin al màxim possible la seva producció. • Promoure la producció de productes nets que produeixin el mínim impacte possible sobre el medi ambient, promulgant el desenvolupament de productes de llarga durada.
2.5.2. Valorització En aquesta tipologia de via de gestió, es sotmeten els residus generats a un procés de valorització amb l’objectiu de tornar a introduir-los novament en el cicle productiu. Valoritzar implica donar un valor afegit a un subproducte residual que per si mateix no pot ser reutilitzable. La valorització pot ser material (reciclatge, compostatge) o energètica (procediments tèrmics i procediments a baixa temperatura). Per dur a terme aquesta línia de treball és necessari promocionar el desenvolupament de les tècniques de reutilització i reciclatge, optimitzar aquests processos, reduir els costos externs d’aquests treballs i, finalment, donar sortida als productes reutilitzats i reciclats.
2. La recollida i la gestió dels residus
2.5.3. Tractament L’objectiu dels tractaments dels residus és el de reduir al màxim l’impacte que puguin crear aquests residus sobre el medi ambient. Això s’aconsegueix modificant les característiques físiques, químiques o biològiques del residu per tal de reduir o neutralitzar les substàncies perilloses que conté. Les tipologies de tractament més rellevants són:
• Tractament físico-químic: En aquest tractament s’inclouen totes aquelles operacions orientades a la reducció o neutralització de la toxicitat associada als residus i condicionar els que posteriorment s’hagin de destinar a un abocador.
• Estabilització: És el conjunt d’operacions
i procediments que s’utilitzen per a la fixació dels compostos solubles (lixiviables) dels residus per obtenir un residu final sòlid i estable admissible en un abocador de residus industrials.
• Oxidació humida: És la descomposició de compostos orgànics per l’acció de l’oxigen a temperatures i pressions elevades.
2.5.4. Disposició del rebuig Un cop executats tots aquests processos de tractament dels residus, els que no s’han pogut aprofitar han de ser eliminats sense risc per a l’entorn. La disposició pel rebuig es pot realitzar segons els següents sistemes:
• Incineració: És el tractament tèrmic dels residus. La transformació bàsica es centra
en la combustió de la matèria orgànica del residu amb oxigen de l’aire per obtenir compostos més simples i energia calorífica. Així mateix, s’obtenen cendres i escòries residuals dels components inorgànics del residu.
• Inertització: Consisteix en l’estabilització dels fangs o cendres per tal d’obtenir uns residus químics insolubles i sense reacció, de manera que garanteixin la seva seguretat al destinar-lo a abocadors controlats.
• Dipòsit controlat: És la instal·lació per a la deposició dels residus en superfície o sota
terra. Aquest tipus d’instal·lacions han d’estar ubicades en terrenys que permetin un confinament segur dels residus i dels seus lixiviats.
21
2. La recollida i la gestió dels residus
2.6.
Documents de control i seguiment La gestió d’un residu mitjançant una empresa inscrita al Registre General de Gestors de Residus de Catalunya comporta necessàriament la formalització d’una documentació i el seguiment d’un tràmit administratiu. Aquest tràmit varia segons el tipus de residu, el tipus de planta a què es destini (si es valoritza o no) i la quantitat que se’n gestioni al mateix temps. D’acord amb aquests criteris s’han confeccionat diversos models de gestió, els quals aplicaran a les diferents tipologies de residus segons el detallat als annexos 1 i 2 del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. L’ARC disposa de l’aplicació SDR (Sistema Documental de Residus), que permet conèixer quina documentació cal tramitar en funció del tipus de residu i les quantitats a tractar.
22
A continuació es presenten els tipus de documents relacionats amb la gestió dels residus:
2.6.1. Fitxa d’acceptació (FA) És l’acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de subscriure entre el seu productor o posseïdor i l’empresa gestora escollida. La Fitxa d’Acceptació s’ha de formalitzar obligatòriament per a la gestió de tots els residus excepte en els casos següents:
• Residus generats a la indústria però no resultants de processos productius, és a dir, els residus generats per productors de residus Model A2. Aquest és el cas del MNAC, ja que segons el seu CCAE (9102), es tracta d’un productor A2, i per tant no ha de formalitzar Fitxes d’Acceptació. • Els residus de l’annex 2 destinats a les plantes autoritzades de valorització de residus; • Els residus destinats a les plantes autoritzades de valorització de residus transportats en quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1;
2. La recollida i la gestió dels residus
• Els residus de l’annex 2 destinats a les plantes autoritzades de disposició del rebuig transportats en quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1;
• La pinyolada o sansa, els residus industrials gestionats com a subproductes; • Els residus municipals; • Les terres, les runes i els enderrocs; • Els residus gestionats de conformitat amb la fitxa de destinació; • Els residus ramaders, inclosos els cadàvers d’animals. La seva formalització constitueix una responsabilitat compartida entre el productor o posseïdor i el gestor.
2.6.2. Full de seguiment (FS) És el document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut. El Full de seguiment s’ha de formalitzar obligatòriament per al transport de tots els residus excepte en els casos següents:
• El transport de residus en quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1 del Decret 93/1999, sempre que no sigui en el marc d’una recollida itinerant;
• El transport a plantes de valorització inscrites al Registre general de gestors de residus de Catalunya de paper/cartró, ferralla, plàstic, vidre i pinyolada o sansa;
• Els serveis municipals de recollida domiciliària d’escombraries, el transport de terres, runes i enderrocs;
• El transport de residus que es gestionin com a subproductes.
2.6.3. Full de seguiment itinerant (FI) És el document de transport de residus que permet la recollida, amb un mateix vehicle i de forma itinerant de fins un màxim de vint productors o posseïdors de residus. El Full de seguiment itinerant s’ha de formalitzar en els mateixos casos que el Full de seguiment quan es fan recollides itinerants de residus, independentment de la quantitat total transportada, excepte en el cas de la recollida i el transport itinerant de paper/cartró, ferralla, vidre, plàstic i pinyolada o sansa de diferents productors o posseïdors.
2.6.4. Justificant de recepció de residus (JRR) És l’albarà que lliura el gestor de residus en rebre quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1 del Decret 93/1999 que no disposin de Full de Seguiment.
• Cal destacar, però que la majoria de gestors independentment de les quantitats ges-
tionades generen un Full de Seguiment i no un Justificant de Recepció de Residus. És el cas dels residus gestionats al MNAC, en la majoria dels casos no es superen les quantitats especificades però els gestors formalitzen un Full de Seguiment.
2.6.5. Albarà privat Albarà que lliuren els gestors o transportistes dels residus quan no és necessari cap dels documents anteriors. És el cas dels residus de paper/cartró, ferralla, vidre, plàstic i pinyolada o sansa.
23
2. La recollida i la gestió dels residus
2.7.
Tendències en la gestió dels residus Cal entendre el concepte de gestió dels residus no únicament com el conjunt d’activitats de recollida, emmagatzematge, transport, tractament, recuperació i eliminació final dirigides a donar al residu una destinació adequada, sinó que és alguna cosa més: és una visió global de tots els processos que s’inicien amb el tractament d’una matèria primera per obtenir un producte d’utilitat per a l’home i que finalitzen en el moment en què cada un dels components dels productes i subproductes que d’ell s’han derivat, tornen de la manera més assimilable possible al medi. La tendència en la gestió de residus té com a objectius futurs la reducció del volum de residus (principalment el de residus especials) i la reducció de la perillositat o toxicitat. Aquests dos importants objectius s’assoliran mitjançant la prevenció, la minimització i la valorització d’aquest tipus de residus. La política de prevenció significa, en el marc de la indústria, entre altres coses, invertir en processos tecnològics nets, amb una gran eficiència energètica i en l’ús de materials; significa també estalviar matèries primeres i generar productes fàcilment reciclables i reutilitzables.
24
L’aplicació del principi de prevenció, i amb ell el de minimització i la reutilització, expressa un sentit de la responsabilitat per part de l’empresari amb el medi i cap a una societat cada vegada més sensibilitzada amb la defensa ambiental. Tot això es basa en el famós principi de “qui contamina, paga”. Aquesta filosofia no afavoreix el dret a contaminar mentre es pagui, sinó al contrari. Amb tot això, el que es vol fer entendre és que el manteniment de la qualitat del medi ambient és car, social i econòmicament, i que surt més a compte invertir en prevenció i minimització que no corregir les conseqüències d’una actitud o d’un sistema de producció poc respectuós amb el medi.
03
La recollida i la gestió de residus al mnac
• TIPOLOGIA DE RESIDUS AL MNAC • FITXES DE RESIDUS
La recollida i la gestió de residus al mnac
28
3.1.
Tipologia de residus generats al MNAC De forma general, i incloent la generació de totes les activitats del MNAC (incloent les subcontractades), els principals residus generats són: RESIDUS NO ESPECIALS
Banals Paper i cartró Envasos lleugers i Plàstics embolcalls Vidre Matèria Orgànica (FORM) Olis vegetals de cuina CD i DVD Fusta Ferralla Runes Material punxant i tallant Restes Vegetals i Poda
CODI CER 200301 i 200199 200101 200139 i 200140 200102 200108 200125 200139 200138 200140 170904 180101 200201
3. La recollida i la gestió de residus al MNAC
RESIDUS ESPECIALS
Fluorescents i làmpades Tòners Piles Bateries RAEE Absorbents contaminats Envasos de productes perillosos Aerosols Restes de pintura Mescla de dissolvents Olis minerals usats Radiografies Residus de laboratori Envasos de productes fitosanitaris
CODI CER 200121 080317 160602 i 160603 160601 160213 150202 150110 160504 080111 140603 130205 090107 160506 150110
Aquests són els principals residus generats al Museu, no obstant cal destacar que possiblement de forma puntual se’n generin d’altres tipus (ex. mobiliari en desús, productes específics de restauració, medicaments, etc.). En tal cas, en el moment de gestionar-los es seguiran els criteris marcats per la legislació de referència.
29
3. La recollida i la gestió de residus al MNAC
Per a més detall, a continuació es presenta una taula on es detallen els principals residus generats al Museu, vinculats amb les diferents activitats generadores:
MAGATZEM
OBRA CIVIL (OBRES I JARDI)
INSTAL·LACIONS
MANTENIMENT FUNCIONAMENT (MANT. I NETEJA)
ACTES I ESDEVENIMENTS
GESTIÓ D’ESPAIS BAR / CAFETERIA RESTAURANT
FOTOGRAFIA
RAJOS X
ÒPTIC
LABORATORIS
PAPER
PEDRA
FUSTA
PINTURA
BOTIGUES
TALLER EDUCATIU
MARQUETING
EXPOSICIONS
OFICINES
TALLERS
MENJADOR DE PERSONAL
Residu gestionat per l’empresa subcontractada
QUÍMIC
Residu Gestionat pel MNAC
FÍSIC
On:
Banal Paper i cartró Envasos lleugers i Plàstics d’embolcalls Vidre Matèria Orgànica (FORM) Olis vegetals de cuina Fluorescents i Làmpades Tòners Piles
CD i DVD Absorbents contaminats Envasos de productes perillosos Aerosols Restes de pintura Mescla de dissolvents Olis minerals usats Fusta Ferralla Runes Radiografies
MAGATZEM
OBRA CIVIL (OBRES I JARDI)
INSTAL·LACIONS
MANTENIMENT FUNCIONAMENT (MANT. I NETEJA)
ACTES I ESDEVENIMENTS
GESTIÓ D’ESPAIS BAR / CAFETERIA RESTAURANT
FOTOGRAFIA
RAJOS X
QUÍMIC
FÍSIC
ÒPTIC
LABORATORIS
PAPER
PEDRA
FUSTA
PINTURA
BOTIGUES
TALLER EDUCATIU
MARQUETING
EXPOSICIONS
TALLERS
MENJADOR DE PERSONAL
RAEE
OFICINES
30
Bateries
3. La recollida i la gestió de residus al MNAC
MAGATZEM
OBRA CIVIL (OBRES I JARDI)
INSTAL·LACIONS
MANTENIMENT FUNCIONAMENT (MANT. I NETEJA)
ACTES I ESDEVENIMENTS
GESTIÓ D’ESPAIS BAR / CAFETERIA RESTAURANT
FOTOGRAFIA
RAJOS X
ÒPTIC
LABORATORIS
PAPER
PEDRA
FUSTA
PINTURA
BOTIGUES
TALLER EDUCATIU
MARQUETING
EXPOSICIONS
OFICINES
TALLERS
MENJADOR DE PERSONAL
Residu gestionat per l’empresa subcontractada
QUÍMIC
Residu Gestionat pel MNAC
FÍSIC
On:
Residus de laboratori
Material Punxant i Tallant Dissolvents no halogenats Dissolvents halogenats Corrosius bàsics Corrosius àcids Revelador Fixador Restes Vegetals i Poda Envasos de productes fitosanitaris
A més, a grans trets es poden diferenciar les següents tipologies de residus segons qui els genera:
3.1.1. Residus Propis del MNAC Es tracta dels residus generats pels treballadors del MNAC a les diferents àrees d’activitat. Degut a la gran diversitat de residus propis generats al MNAC, i amb l’objectiu de facilitar la lectura i enteniment del document, s’han diferenciat els residus propis en tres blocs, definits segons el grau de prioritat d’actuació de cada residu:
• Bloc A: Prioritat Alta • Bloc B: Prioritat Moderada • Bloc C: Prioritat Baixa
Per tal d’avaluar la significança de cada residu, s’ha valorat cadascun d’ells seguint els següents factors:
• Magnitud (M): s’avalua la quantitat generada del residu, respecte la totalitat de residus generats.
• Separació en origen (S): s’avalua si es duu a terme la separació en origen del residu. • Classificació (C): s’avalua la classificació del residu segons el seu codi CER. • Destí (D): s’avalua la gestió final duta a terme per al residu.
31
3. La recollida i la gestió de residus al MNAC
Per tal d’avaluar el més objectivament possible, s’han definit els següents criteris: 20
15
10
RESIDUS NO ESPECIALS Generació > 4.000 kg
RESIDUS NO ESPECIALS 4.000 Kg > Generació > 400 Kg
RESIDUS NO ESPECIALS Generació < 400 Kg
Valor de ponderació:0.3
RESIDUS ESPECIALS Generació > 100 Kg
RESIDUS ESPECIALS 100 Kg > Generació > 50 Kg
RESIDUS ESPECIALS Generació < 50 Kg
SEPARACIÓ EN ORIGEN (S)
No es duu a terme la separació en origen.
Es duu a terme la separació en origen, en alguna de les àrees.
Es duu a terme la separació en origen, a totes les àrees.
CLASSIFICACIÓ (C)
Residu Especial
Residu No Especial
Residu Inert
DESTÍ (D)
Deposició del rebuig: • Incineració • Abocador
Tractament intermig
Valorització: • Energètica • Material
MAGNITUD (M)
Valor de ponderació: 0.1
Valor de ponderació: 0.3
Valor de ponderació: 0.3
La puntuació obtinguda per a cadascun dels residus generats al MNAC queda reflectida, per ordre de prioritat, a la següent taula:
32
Banals Restes de pintura Fusta Residus de laboratori Paper i cartro Envasos lleugers i Plàstics embolcalls Vidre Matèria Orgànica (FORM) Absorbents contaminats Radiografies Fluorescents i làmpades Tòners Bateries RAEE CD i DVD Ferralla Runes Material punxant i tallant Envasos de productes perillosos Aerosols Mescla de dissolvents Piles Olis minerals usats
M 20 15 20 20 20 15 15 15 15 15 20 20 20 20 10 20 15 10 10 10 10 10 10
S 20 15 20 10 15 20 20 20 10 10 10 10 10 10 20 10 10 10 10 10 10 10 10
C 15 20 15 20 15 15 15 15 20 20 20 20 20 20 15 15 10 15 20 20 20 20 20
D 20 15 10 15 10 10 10 10 15 15 10 10 10 10 10 10 20 20 15 15 15 10 10
Total 324 182 162 162 121 121 121 121 121 121 108 108 108 108 81 81 81 81 81 81 81 54 54
3. La recollida i la gestió de residus al MNAC
3.2.2. Residus generats per subcontractes Es tracta dels residus generats per les empreses subcontractades que treballen a les instal·lacions del MNAC. Aquests, a la vegada es poden diferenciar en:
• Empreses Subcontractades Permanents: Empreses que disposen de personal permanent treballant a les instal·lacions del MNAC: • Neteja • Manteniment de funcionament • Jardineria • Restaurant, cafeteria i bar • Etc.
• Empreses Subcontractades Puntualment: Empreses contractades pel MNAC per a dur a terme tasques puntuals. Les principals tasques generadores de residus que es subcontracten són, entre d’altres: • Muntatge i desmuntatge d’exposicions • Obres • Manteniments d’instal·lacions (ex. grups electrògens, compressors, etc.) • Pintura Cal destacar que la gestió dels residus generats per les activitats subcontractades del MNAC és de les pròpies empreses subcontractades.
3.2.3. Residus generats pels actes i esdeveniments Són els residus generats per clients que lloguen espais del MNAC per dur-hi a terme actes i esdeveniments culturals i empresarials de tot tipus. Aquests actes i esdeveniments poden incloure servei de càtering o no.
3.2.4. Residus generats pels visitants Són els residus generats pels visitants del museu. Tot hi que la quantitat de residus produïts per els visitants no es considera massa significativa, són residus a tenir en compte en la gestió dels residus del museu.
33
3. La recollida i la gestió de residus al MNAC
3.2.
Fitxes de Residus Per a cadascun dels principals residus generats al MNAC, s’ha elaborat una Fitxa de Residu (veure annexos 1 i 2) on s’hi detalla la següent informació: 1. PRESENTACIÓ DEL RESIDU En aquest punt s’hi detallen les principals característiques del residu, així com la generació duta a terme al MNAC:
• Principals activitats generadores • Generació • Característiques principals • Impacte • Normativa específica
2. DIAGNÒSTIC En aquest punt s’hi detallen els processos duts a terme actualment al MNAC:
• Prevenció: actuacions dutes a terme en relació a la prevenció i minimització del residu.
• Separació: metodologia emprada al MNAC per a la segregació del residu. • Transport i destinació final: es detalla el transport i gestió efectuats (via de
gestió, transportista, gestor, freqüència de recollida i documentació acreditativa de la gestió).
34
3. PROPOSTES DE MILLORA. En aquest punt s’hi detallen les accions de millora proposades per tal de millorar la gestió de residus al MNAC:
• Prevenció: propostes de millora relacionades amb la prevenció i minimització del residu.
• Separació: propostes de millora relacionades amb la segregació del residu. • Transport i destinació final: propostes de millora relacionades amb el transport i gestió del residu.
Aquestes fitxes, s’han diferenciat en diferents colors per tal de diferenciar-les clarament les unes de les altres: • Residus Propis de Prioritat Alta (veure annex 1): Vermell • Residus Propis de Prioritat Moderada (veure annex 1): Taronja • Residus Propis de Prioritat Baixa (veure annex 1): Verd • Residus No Propis (veure annex 2): Blau A més, cal destacar, que per tal de disposar de tota la informació relacionada amb el residu en un mateix document, s’ha considerat oportú incloure a l’última part de cada Fitxa, un recull de propostes de millora directament relacionades amb el residu en concret. No obstant, al punt 4 del present manual s’hi especifiquen les accions més importants, en forma de Fitxa d’Acció. A més, també s’hi detalla en forma de taula resum les accions de millora més significatives definides a les Fitxes de Residus.
04
Conclusions en la Gestió dels Residus del MNAC
• Conclusions diagnòstic • Pla d'acció • altres accions a destacar
Conclusions en la Gestió dels Residus del MNAC
38
4.1.
Conclusions generals del Diagnòstic Les principals conclusions que es poden extreure del diagnòstic referent a la gestió dels residus del MNAC són les següents:
• PUNTS FORTS
• Gestió del paper d’oficina i cartró. • Gestió dels residus especials (ex. fluorescents, piles, tòners, envasos contaminats, residus de laboratori, etc.). • Introducció als nous contractes, referències a la gestió de residus (ex. • obligatorietat de gestionar els residus produïts, entrega de justificants de • la correcta gestió, compliment dels requisits marcats pel MNAC, etc.). • Introducció al nou contracte de neteja: • Clàusula referent a la gestió dels residus d’actes i esdeveniments: personal de neteja qualificat i format per al control de la segregació dels residus generats en el desmuntatge dels actes. • Clàusula d’exigència de disposar de la certificació en ISO 14001.
• PUNTS FEBLES
• No es duu a terme recollida selectiva de la totalitat dels residus propis no especials (ex. envasos, vidre, fusta, etc.). • No es duu a terme la recollida selectiva dels residus d’actes i esdeveniments. • No es duu a terme la recollida selectiva dels residus de visitants. • La ferralla, tot hi segregar-se adequadament, no s’entrega a un gestor autoritzat per l’ARC. • No es gestionen els residus resultants de la neteja dels estris de pintura. • No es disposa de les evidències de que la gestió dels residus de subcontractes duta a terme pels proveïdors sigui l’adequada.
4. Conclusions en la Gestió dels Residus del MNAC
Els objectius principals del Pla d’Acció en l’àmbit dels residus del MNAC son els següents: • Apostar per la prevenció dels residus generats, i minimitzar la seva perillositat. • Fomentar la reutilització dels residus. • Millorar els nivells de recollida selectiva de residus i el seu posterior • reciclatge. • Informar i educar sobre la problemàtica ambiental dels residus, i sobre les bones pràctiques per reduir-ne els potencials impactes.
4.2.
Pla d’Acció De totes les propostes detallades a les Fitxes de Residus (Annex 1 i 2), n’hi ha que degut a la seva importància dins de la gestió global dels residus del MNAC, s’han desenvolupat mitjançant una Fitxa d’Acció. Per tal de codificar les Fitxes d’Acció, s’ha utilitzat la nomenclatura següent:
• P: Acció vinculada amb la prevenció de residus, és a dir, accions que fomenten minimitzar els residus produïts.
• S: Acció vinculada amb la segregació i gestió dels residus generats. A les Fitxes d’Acció s’hi detalla la següent informació: 1. DESCRIPCIÓ En aquest punt es descriu de forma breu i introductòria, l’acció proposada. 2. RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS En aquest punt s’hi especifiquen els residus vinculats a l’acció proposada, i els punts de generació d’aquests residus. 3. CARACTERÍSTIQUES En aquest punt s’hi descriu de forma més detallada les característiques i punts a tenir en compte de l’acció proposada. 4. RECURSOS NECESSARIS En aquest punt s’hi detallen els recursos necessaris per a implantar l’acció, des de el punt de vista del: • Cost Econòmic • Temps per desenvolupar-la Aquests recursos no inclouen el seguiment de l’eficàcia de l’acció un cop implantada. 5. MILLORA AMBIENTAL En aquest punt s’hi descriuen els dels beneficis ambientals que aportarà la implantació de l’acció.
39
4. Conclusions en la Gestió dels Residus del MNAC
A continuació es presenten les propostes de millora desenvolupades a través de Fitxes d’Acció (veure Annex 3): REF
COST ECONÒMIC
TEMPS
BAIX
MIG
ALT
MIG
MIG
MIG
MIG
BAIX
BAIX
BAIX
BAIX
MIG
BAIX
BAIX
S.7
Implantar la recollida selectiva dels residus no especials a totes les àrees del MNAC. Creació d’un Punt Verd per a la segregació dels residus no especials. Implantar la segregació del residu resultant de la neteja dels estris de pintura. Implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica, i gestionar-la mitjançant un compostador propi. Elaborar un Protocol de Segregació de Residus per al personal de neteja. Establir metodologia de control de la gestió dels residus de subcontractes. Elaborar un Protocol de Segregació de Residus d’Actes i Esdeveniments per al personal de neteja.
S.8
Implantar la recollida selectiva dels residus de visitants.
MIG
MIG
P.1
Aplicació de criteris de compra verda
MIG
MIG
P.2
Aplicació de criteris de consum responsable
BAIX
MIG
P.3
Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors
MIG
MIG
P.4
Dur a terme un estudi d’Ambientalització de les Compres
MIG
MIG
MIG
MIG
BAIX
BAIX
S.1 S.2 S.3 S.4 S.5 S.6
40
PROPOSTA DE MILLORA
P.5 P.6
Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Subcontractes Elaborar un Protocol de Bones Pràctiques Ambientals a Actes i Esdeveniments
4.2.1. Proposta de planificació per a la implantació de les accions proposades A l’hora de definir el calendari d’implantació tan sols s’han tingut en compte les accions desenvolupades mitjançant Fitxa d’Acció. Cal destacar que les accions vinculades a formació i comunicació es detallen al punt 5 del present Manual, pel que al calendari del present punt no s’hi veuen reflectides. Accions del segon semestre de l’any 2011 Per tal d’assolir una gestió global dels residus generats pel MNAC, es consideren prioritàries totes les accions vinculades amb la recollida selectiva de totes les fraccions, i la correcta gestió dels residus generats. Accions de l’any 2012 Una vegada implantada la recollida selectiva de totes les fraccions generades pel MNAC, i amb la intenció de minimitzar la quantitat de residus produïts, es considera necessari treballar en les accions vinculades amb la compra verda i consum responsable.
4. Conclusions en la Gestió dels Residus del MNAC
A continuació es presenta el calendari d’implantació proposat: REF
P.4
Implantar la recollida selectiva dels residus no especials a totes les àrees del MNAC. Implantar la recollida selectiva dels residus de visitants. Creació d’un Punt Verd per a la segregació dels residus no especials. Elaborar un Protocol de Segregació de Residus per al personal de neteja. Elaborar un Protocol de Segregació de Residus d’Actes i Esdeveniments per al personal de neteja. Establir metodologia de control de la gestió dels residus de subcontractes. Implantar la segregació del residu resultant de la neteja dels estris de pintura. Implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica, i gestionar-la mitjançant un compostador propi. Dur a terme un estudi d’Ambientalització de les Compres
P.1
Aplicació de criteris de compra verda
P.3
Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors
P.2
Aplicació de criteris de consum responsable
S.1 S.8 S.2 S.5 S.7 S.6 S.3 S.4
P.5 P.6
4.3.
PROPOSTA DE MILLORA
2012 2013 G F MA M J J A S O NDG F MA M J J A S O ND
Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Subcontractes Elaborar un Protocol de Bones Pràctiques Ambientals a Actes i Esdeveniments
Altres accions a destacar A part de les accions desenvolupades mitjançant Fitxa d’Acció, a les Fitxes de Residus s’hi han detallat una sèrie de propostes de millora, que es consideren importants de tenir en compte en la planificació de la implantació de la gestió de residus del MNAC. Es detallen a continuació: PROPOSTES VINCULADES AMB LA PREVENCIÓ DE RESIDUS • Estudiar la possibilitat de substituir els productes més perillosos per d’altres de menys perillositat (ex. productes de laboratori, productes de manteniment,etc.). • Realitzar inventaris periòdics dels productes de laboratori, per tal d’evitar que es malmetin innecessàriament. • Exigir als proveïdors la fitxa de dades de seguretat dels productes perillosos que s’utilitzen (ex. productes de laboratori, productes de manteniment, etc.). • Configurar les impressores per disminuir el consum de paper i tòner. • Introduir en els mails que s’envien un comentari ambiental, per evitar impressions innecessàries. • Habilitar safates d’alimentació a fotocopiadores i impressores, amb paper reutilitzat. • Instal·lar cubetes de paper per reutilitzar a diferents llocs estratègics de les oficines. • Crear i distribuir llibretes de paper reutilitzar, per prendre notes. • Crear un Protocol per al control del material de difusió i el seu tractament com a residu, ajustant els tiratges d’impressió a la quantitat estrictament necessària.
41
4. Conclusions en la Gestió dels Residus del MNAC
• Reutilitzar les publicacions, llibres, etc. que hagin quedat antiquades. Crear un Protocol definint responsabilitats. • Substituir l’ús d’aigua embotellada per fonts o dispensadors d’aigua de gran volum. • Fomentar l’ús de gots i tasses reutilitzables. • Implantar criteris de minimització d’envasos en les Màquines de Vending. • Estudiar la possibilitat de controlar individualment la llum de cada despatx i instal·lació del museu. • Reutilitzar les làmpades que es substitueixen però que no estan esgotades. • Estudiar la possibilitat d’utilitzar revelador i fixador en pols. • Valorar adherir-se a un servei de neteja i reutilització de draps. • Mantenir un inventari de productes d’obra excedents, realitzant un pla d’inspeccions periòdiques del material emmagatzemat.
42 PROPOSTES VINCULADES AMB LA SEGREGACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS • Pesar els residus propis produïts, per tal de diferenciar-los dels residus no propis. • Habilitar cubetes de retenció per evitar possibles vessaments incontrolats dels residus líquids generats (ex. residus de laboratori, dissolvents, olis, etc.). • Ubicar un contenidor per a la recollida del material de difusió que els visitants ja no volen. • Sol·licitar a l’ARC les papereres per a la segregació d’envasos lleugers. • Separar la sepiolita contaminada de la resta d’absorbents. • Gestionar les bombetes halògenes. • Traslladar el contenidor de ferralla ubicat actualment a la zona anomenada “IKEA”, al nou emplaçament del Punt Verd. • Gestionar el residu ferralla mitjançant un transportista i gestor de residus autoritzat. • Disposar de la documentació referent a les gestions de runa efectuades. • Gestionar el Material Punxant i Tallant com a Residu Banal.
05
Formació i Comunicació
• Formació i comunicació int. • comunicació externa
FoRMACIÓ I COMUNICACIÓ
46
Amb l’objectiu d’assegurar una acceptació positiva de les propostes de prevenció i recollida selectiva dels residus, és important transmetre a totes les parts interessades (treballadors, subcontractes, clients, etc.) els objectius que es volen assolir, així com comunicar la necessitat d’implicació de cadascuna de les parts per a que les propostes s’implantin de forma satisfactòria.
5.1.
Formació i Comunicació Interna 5.1.1. Formació La formació ambiental dels treballadors ha d’estar en concordança amb el Pla de Formació de l’empresa. Per tant, la formació ja sigui en bones pràctiques ambientals generals o més específica en gestió de residus, caldrà que s’integri en el Pla de Formació del MNAC. Les formacions que es proposen en aquest punt, tenen com a objectiu principal aconseguir canvis en els comportaments de l’organització respecte la gestió dels residus. Cal destacar que la sensibilització ambiental per assolir una millora ambiental és un procés continu, per tant és important que la formació i informació ambiental es mantingui en el temps, per tal de conservar la motivació del personal.
5. Formació i Comunicació
A continuació es presenta una proposta de formacions a realitzar per tal de formar i sensibilitzar al personal en la gestió dels residus: FORMACIÓ Formació bàsica de gestió de residus d’Oficina Formació bàsica de gestió de residus de Manteniment Formació bàsica de gestió de residus de Restauracio Visita pràctica d’una instal·lació de gestió de residus. Canvis en la gestió de residus d’Oficina Canvis en la gestió de residus de Manteniment Canvis en la gestió de residus de Restauracio Formació ampliada d’ambientalització de les compres Formació bàsica de compra verda a Oficines Formació bàsica de compra verda a Manteniment Formació bàsica de compra verda a Restauracio Formació bàsica de consum responsable a Oficines Formació bàsica de consum responsable a Manteniment Formació bàsica de consum responsable a Restauracio Formació específica de reciclat-ge i reutilització de materials.
ASSISTENTS
DURADA
DATA REALITZACIÓ
Tot el personal d’oficines
1h
Setembre 2011
1h
Setembre 2011
1h
Setembre 2011
Tot el personal
3h
Febrer 2012
Tot el personal d’oficines
1h
Setembre 2012
1h
Setembre 2012
1h
Setembre 2012
1h
Abril 2013
1h
Maig 2013
1h
Maig 2013
1h
Maig 2013
1h
Juny 2013
1h
Juny 2013
1h
Juny 2013
1h
Setembre 2013
Tot el personal de manteniment Tot el personal de restauracio
Tot el personal de manteniment Tot el personal de restauracio Personal responsable de compres Tot el personal d’oficines Tot el personal de manteniment Tot el personal de restauracio Tot el personal d’oficines Tot el personal de manteniment Tot el personal de restauracio Educadors Tallers
• Bàsica de Gestió de Residus. Els objectius generals d’aquesta formació són: difondre el compromís adquirit pel MNAC en la gestió de residus, donar a conèixer la problemàtica actual dels residus, sensibilitzar a tot el personal de la importància de reciclar, donar a conèixer els residus generats al MNAC i les vies de gestió de cadascun d’ells (segregació en origen, transport i gestió final), i donar a conèixer els principals criteris a tenir en compte per a la minimització de residus. Es recomana dividir les sessions en tres àrees (oficines, manteniment i restauració) degut a la peculiaritat dels residus produïts en cadascuna. • Tot hi tractar-se de personal subcontractat, en la mesura del possible es recomana que assisteixin a la formació el personal subcontractat que treballa al MNAC de forma permanent (ex. manteniment, neteja, restaurants, etc.). • Visita pràctica d’una instal·lació de Gestió de Residus. Els objectius generals d’aquesta visita són conèixer de primera mà com es gestionen els residus que es generen al MNAC. Es proposa visitar els gestors de residus contractats pel MNAC, un abocador, etc.
47
5. Formació i Comunicació
• Canvis en la gestió de residus. Degut als canvis en la gestió de residus duts a terme al MNAC durant els primers mesos de l’any 2012, serà necessari dur a terme una formació específica per a que tots els treballadors coneguin aquests canvis. • Específica d’Ambientalització de les compres. Els objectius generals d’aquesta formació són aprofundir en els criteris per dur a terme compres ambientalment responsables, basant-se en la tipologia de productes/serveis comprats pel MNAC i recomanant “alternatives verdes”. • Bàsica de Compra Verda. Els objectius generals d’aquesta formació són donar a conèixer a tot el personal les nocions bàsiques i generals per a dur a terme una compra ambientalment responsable. Es recomana dividir les sessions en tres àrees (oficines, manteniment i restauració) degut a la peculiaritat dels productes utilitzats en cadascuna. • Bàsica de Consum Responsable. Els objectius generals d’aquesta formació són donar a conèixer a tot el personal les nocions bàsiques i generals per a dur a terme les seves activitats diàries sota la filosofia de consum responsable. Es recomana dividir les sessions en tres àrees (oficines, manteniment i restauració) degut a la peculiaritat dels productes utilitzats en cadascuna. • Tot hi tractar-se de personal subcontractat, en la mesura del possible es recomana que assisteixin a la formació el personal que treballa al MNAC de forma permanent (ex. manteniment, neteja, restaurants, etc.).
48
• Específica de Reciclatge i Reutilització de materials. Els objectius generals d’aquesta activitat són sensibilitzar als educadors dels tallers de la importància de reciclar, donar a conèixer la problemàtica actual dels residus, i fomentar la reutilització de les deixalles per elaborar-ne elements útils. És important transmetre’ls que ells són transmissors constants d’un model i que per tant les seves actituds han de ser coherents amb el missatge que donen.
5. Formació i Comunicació
A continuació es presenta el calendari de formació proposat: FORMACIÓ
2011 2012 2013 J A S ONDG F MA M J J A S O NDG F MA M J J A S O ND
Formació bàsica de gestió de residus d’Oficina Formació bàsica de gestió de residus de Manteniment Formació bàsica de gestió de residus de Restauració Visita pràctica d’una instal·lació de gestió de residus. Canvis en la gestió de residus d’Oficina Canvis en la gestió de residus de Manteniment Canvis en la gestió de residus de Restauració Formació ampliada d’ambientalització de compres Formació bàsica de compra verda a Oficines Formació bàsica de compra verda a Manteniment Formació bàsica de compra verda a Restauració Formació bàsica de consum responsable a Oficines Formació bàsica de consum responsable a Manteniment Formació bàsica de consum responsable a Restauració Formació específica de reciclatge i reutilització de materials.
5.1.2. Comunicació interna El requisit fonamental d’una comunicació efectiva és que arribi als principals grups d’interès amb informació rellevant, tangible i comprensible. És important potenciar la informació ambiental que arriba als treballadors del MNAC, emetent comunicacions de l’estil a: • Comunicats amb incidències detectades, suggeriments i observacions diverses. • Novetats en la gestió interna de residus. • Resultats de recollides selectives i altres indicadors de seguiment (veure punt 6 del present Manual). • Etc. Per a tal comunicació, es recomana transmetre aquesta informació mitjançant els canals de comunicació interna que el MNAC ja disposa, com per exemple: • Correu electrònic. • El departament de premsa envia periòdicament notícies i activitats relacionades amb el museu a través d’un bloc que consulten exclusivament els treballadors. • Taulells informatius. En aquest sentit, es proposa reservar un espai en els taulells existents dedicat a la gestió dels residus i a la gestió ambiental general. • Facilitar informació referent al compromís ambiental adquirit pel MNAC, a través de pancartes, cartells informatius, etc. Aquests, hauran de presentar la informació de forma clara i concisa.
49
5. Formació i Comunicació
A més, es recomana estudiar la possibilitat de crear un Portal pel Treballador, on s’hi pugui incloure tota la informació vinculada amb els treballadors, incloses les comunicacions, documentació del Sistema de Gestió Ambiental, i altre informació ambiental d’interès. Com ja s’ha previst per part del MNAC, tot el material comunicatiu (intern o extern) hauria de seguir el mateix disseny per tal de facilitar-ne la identificació i comprensió. Des del MNAC s’ha creat una imatge per a la responsabilitat social, que inclou l’àmbit ambiental. Es tracta de la següent:
5.2.
50
Comunicació Externa La comunicació externa és de gran importància degut a que els usuaris, la contractació de productes i serveis, les administracions i altres parts interessades externes han de comprendre correctament el compromís de la Política Ambiental de MNAC, per tal de col·laborar al màxim i assolir una millora continua. El MNAC disposa de varis mitjans de comunicació externa: • Carta. • Correu electrònic. • Es disposa d’una base de dades per dur a terme mailings (via correu electrònic o via paper) d’activitats que realitza el museu (prèvia inscripció al vestíbul del museu). • Fax. • Pàgina web. • Plafons informatius. • Newsletter (butlletí electrònic). Aquest s’envia amb periodicitat mensual a tothom qui ho sol·liciti (inscrits a través del web). • Xarxes socials: pàgina de Facebook i pàgina de Twitter. Caldrà aprofitar aquestes eines ja existents per a per emetre les comunicacions o divulgar informació relativa a la seva gestió Ambiental a les parts interessades. A més, es recomana: • Afegir un apartat independent de medi ambient a la pàgina web del MNAC per comunicar novetats, resultats obtinguts, etc. En concret, pel que fa a la gestió de residus podria incloure: • Informació sobre la problemàtica dels residus generats al MNAC i la generació registrada. • Mesures de gestió de residus adoptades pel MNAC. • Mesures que els visitants poden adoptar per a contribuir a una millor gestió dels residus al MNAC. • Facilitar al públic informació referent al compromís ambiental adquirit pel MNAC, a través de pancartes, cartells informatius, etc. Aquests, hauran de presentar la informació de forma clara i concisa. • Incloure aspectes relacionats amb la gestió ambiental del MNAC en els tallers educatius duts a terme.
06
programa de seguiment i avaluaci贸 de resultats
Programa de seguiment i avaluació de resultats
54
Per tal d’avaluar les accions implantades el més objectivament possible, es proposa dur a terme un seguiment continuat de les accions a partir d’un sistema d’indicadors. A més, per tal de dur a terme un seguiment més qualitatiu, també es proposa elaborar una enquesta als treballadors, al inici i al final del període d’implementació, per avaluar el coneixement i posada en pràctica de les mesures de prevenció i millora de les recollides selectives. A més, es pot aprofitar l’enquesta per sol·licitar suggeriments i queixes en la gestió de residus. Els indicadors són eines que permeten visualitzar seleccionats. A més, són amb més facilitat en quin
útils a l’hora d’avaluar l’efectivitat de certes mesures, ja d’una manera ràpida i senzilla l’evolució dels paràmetres una eina per marcar fites i objectius ambientals, i detectar moment cal millorar o aplicar una nova mesura ambiental.
És important que els indicadors siguin útils, és a dir, que: • Es puguin obtenir les dades periòdicament. • Les dades resultants siguin clares i comparables. • Serveixin com a guia per poder prendre decisions. • Els costos en temps i diners d’obtenció per a la seva elaboració siguin baixos. Degut al Sistema de Gestió Ambiental implantat al MNAC, ja es disposa d’un sèrie d’indicadors ambientals establerts, no obstant, per al seguiment del present pla d’acció, es recomana que es treballin els següents:
6. Programa de seguiment i avaluació de resultats
INDICADOR 1: ACCIONS ASSOLIDES 1.1. Quantitat d’accions assolides Fórmula de càlcul Accions assolides en l’any / Total accions planificades per l’any Unitats
Accions
Tendència
Augmentar
INDICADOR 2: CONSUM 2.1. Consum de paper per any i treballador Fórmula de càlcul Fulls de paper consumit en l’any / Nº de treballadors Unitats
Fulls / treballador
Tendència
Disminuir, degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
2.2. Ús de paper reciclat Fórmula de càlcul (Fulls de paper reciclat consumits / Total de fulls de paper consumits)*100 Unitats
%
Tendència
Augmentar
2.3. Consum de cartutxos de tinta i tòner per any i treballador Fórmula de càlcul Cartutxos de tinta i tòner consumits en l’any / Nº de treballadors Unitats
Cartutxos de tinta i tòner / Treballador
Tendència
Disminuir, degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
2.4. Ús de cartutxos de tinta i tòner reciclats/reutilitzats Fórmula de càlcul (Cartutxos de tinta i tòner reciclats/reutilitzats consumits / Total de cartutxos de tinta i tòner consumits)*100 Unitats
%
Tendència
Augmentar
2.5. Ús de productes que incorporen criteris ambientals Fórmula de càlcul Nº nous productes adquirits amb criteris ambientals / Total productes Unitats
Productes
Tendència
Augmentar
INDICADOR 3: GENERACIÓ DE RESIDUS 3.1. Quantitat total de residus generats Fórmula de càlcul Tn de residus generats / Nº visitants Unitats
Tn
Tendència
Disminuir, degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
3.2. Quantitat de residus residus especials generats Fórmula de càlcul ( Tn de residus especials generats / Tn de total de residus generats) *100 Unitats
%
Tendència
Disminuir, degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
55
6. Programa de seguiment i avaluació de resultats
3.3. Generació de residus per fraccions Fórmula de càlcul Tn de cada fracció generades / No visitants Unitats
Tn
Tendència
Disminuir, degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
INDICADOR 4: RECOLLIDA SELECTIVA – RESIDUS DE L’ACTIVITAT MUSEÍSTICA 4.1. Residus recollits selectivament Fórmula de càlcul (Residus recollits selectivament / Total residus) * 100 Unitats
%
Tendència
Augmentar, degut a la implantació de la recollida selectiva de totes les fraccions que actualment no s’estan segregant.
4.2. Paper i cartró Fórmula de càlcul Tn de paper i cartró recollits selectivament / Nº visitants Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
4.3. Envasos Fórmula de càlcul Tn de envasos recollits selectivament / Nº visitants
56
Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
4.4. Vidre Fórmula de càlcul Tn de vidre recollit selectivament / Nº visitants Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
4.5. Matèria Orgànica Fórmula de càlcul Tn de matèria orgànica recollida selectivament / Nº visitants Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
4.6. Fusta Fórmula de càlcul Tn de fusta recollida selectivament / Nº visitants Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable (reutilització).
4.7. Ferralla Fórmula de càlcul Tn de ferralla recollida selectivament / Nº visitants Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable (reutilització).
6. Programa de seguiment i avaluació de resultats
INDICADOR 5: RECOLLIDA SELECTIVA – RESIDUS DE LA GESTIÓ D’ESPAIS 5.1. Residus recollits selectivament Fórmula de càlcul (Residus recollits selectivament / Total residus) * 100 Unitats
%
Tendència
Augmentar, degut a la implantació de la recollida selectiva de totes les fraccions que actualment no s’estan segregant.
5.2. Paper i cartró Fórmula de càlcul Tn de paper i cartró recollits selectivament / Nº assistents als actes Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
5.3. Envasos Fórmula de càlcul Tn de envasos recollits selectivament / Nº assistents als actes Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
5.4. Vidre Fórmula de càlcul Tn de vidre recollit selectivament / Nº assistents als actes Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
5.5. Matèria Orgànica Fórmula de càlcul Tn de matèria orgànica recollida selectivament / Nº assistents als actes Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
5.6. Fusta Fórmula de càlcul Tn de fusta recollida selectivament / Nº assistents als actes Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable (reutilització).
5.7. Ferralla Fórmula de càlcul Tn de ferralla recollida selectivament / Nº assistents als actes Unitats
Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació d’aquesta recollida. Una vegada consolidada la recollida, la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable (reutilització).
57
6. Programa de seguiment i avaluació de resultats
INDICADOR 6: COST DE LA RECOLLIDA SELECTIVA - RESIDUS DE L’ACTIVITAT MUSEÍSTICA 6.1. Cost de la gestió de la recollida selectiva Fórmula de càlcul Cost total de la gestió per tona / Nº visitants Unitats
Euros / Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació de la recollida selectiva de noves fraccions. Una vegada consolidada la recollida la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
INDICADOR 7: COST DE LA RECOLLIDA SELECTIVA - RESIDUS DE L’ACTIVITAT MUSEÍSTICA 7.1. Cost de la gestió de la recollida selectiva Fórmula de càlcul Cost total de la gestió per tona / Nº assistents als actes Unitats
Euros / Tn
Tendència
Augmentar, degut a la recent implantació de la recollida selectiva de noves fraccions. Una vegada consolidada la recollida la tendència hauria de disminuir degut a l’aplicació de pràctiques de consum responsable.
INDICADOR 8: CRITERIS AMBIENTALS EN LES SUBCONTRACTACIONS 8.1. Empreses que disposen de Sistema de Gestió Ambiental (ISO o EMAS) Fórmula de càlcul (Nº empreses subcontractades amb certificació ambiental / Total empreses subcontractades) *100
58
Unitats
%
Tendència
Augmentar
8.2. Inclusió de criteris ambientals en els contractes Fórmula de càlcul (Nº de contractes que incorporen criteris ambientals / Total de contractes) *100 Unitats
%
Tendència
Augmentar
8.3. Ús de productes de neteja biodegradables i/o ecoetiquetats Fórmula de càlcul (Nº de productes de neteja biodegradables i/o ecoetiquetats / Total productes de neteja consumits) *100 Unitats
%
Tendència
Augmentar
INDICADOR 9: FORMACIO 9.1. Hores de formació en residus per treballador Fórmula de càlcul Hores de formació en matèria de residus / No treballadors Unitats
Hores
Tendència
Augmentar
Inicialment es recomana dur a terme un seguiment dels indicadors de forma mensual, per tal de detectar possibles desviacions el més ràpid possible i actuar en conseqüència. No obstant, una vegada s’hagi consolidat la sistemàtica de gestió, es recomana augmentar la periodicitat de seguiment a trimestral.
6. Programa de seguiment i avaluació de resultats
A més, es recomana estudiar l’evolució dels indicadors respecte els valors històrics dels últims dotze mesos (Tassa Anual Mòbil). Això permetrà veure clarament la tendència de l’indicador, i poder prendre les decisions de la forma més objectiva possible. A continuació es presenta un exemple de com dur a terme el càlcul de la Tassa Anual Mòbil:
Abr.
Mar.
Oct.
Feb.
Set.
Gen.
0
Des.
Ago.
Nov.
Jul.
Abr.
Jun.
Mar.
Mai.
Feb.
68
0
8
23
80
12
12
12
00
40
80
0
30
70
60
0
92
64
30
40
00
60
80
0
9
29
26
24
48
84
0
60
46
0
60
05
72
23
13
38
57
11
1
2
3
52
0
20
19
0
0
14
19
0
0
0
18
12
15
80
40
0
18
80
30
2
79
30
31
00
52
80
32
57
11
65
29
28
24
50
84
3
60
60
0
60
05
72
23
13
38
36 ,17 %
0%
%
0%
,68
0,0
15
0,0
0%
%
1%
0%
5%
0%
0%
0%
0%
1%
0%
0%
,12
0,0
18
1,8
0,0
6,7
0,0
3,8
0,0
0,0
0,6
0,0
0,0
6,8
3,8
3,9
2,5
2,5
2,8
1,3
1,2
1,3
0,6
0,7
0,1
0,1
0,2
0,0
0,0
6%
5%
0%
9%
9%
3%
0%
4%
9%
3%
3%
2%
5%
0%
0%
0%
Residus recollits selectivament (kg) Residus no recollits selectivament (kg) Total residus gestionats (kg) % Residus recollits selectivament Tma % residus recollits selectivament
Gen.
Indicador: Residus recollits selectivament ((Residus recollits selectivament / Total residus) *100)
% RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT 20,00% 17,50% 15,00% 12,50% 10,00% 7,50% 5,00% 2,50% 0,00%
59 GEN. FEB. MAR. ABR. MAI. JUN. JUL. AGO. SET. OCT. NOV. DES. GEN. FEB. MAR. ABR. TMA % RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT
% RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT
07
Bones prĂ ctiques ambientals per a la millora ambiental global del MNAC
Bones pràctiques ambientals per a la millora ambiental global del MNAC
62
Per tal d’assolir una gestió ambiental eficaç i treballar de la forma més ambientalment respectuosa, cal actuar en altres àmbits a part de la gestió dels residus. Per això a continuació es presenten alguns exemples de bones pràctiques ambientals que van més enllà de la gestió dels residus. Consum d’energia • Realitzar el manteniment dels aparells que consumeixen energia. • Desendollar els aparells del corrent, per tal d’assolir un consum nul. • Introduir progressivament l’ús de l’energia solar tèrmica i fotovoltaica. • Respecte l’enllumenat: • Aprofitar la llum natural al màxim. • Utilitzar bombetes de baix consum. Són més cares que les • convencionals, però gasten 5 vegades menys i duren 10 vegades més. • Incorporar, sempre que sigui possible, sistemes de detecció de • presència per a l’encès i apagat dels sistemes d’il·luminació. • Encendre les llums només quan sigui necessari, apagant-les quan s’abandonen les estàncies.
!
• Del total de l’energia consumida per una bombeta incandescent, només el
20% es converteix en llum i el 80% restant es transforma en calor. • Una bombeta incandescent de 60 w dura 750 h. Una de baix consum amb una quarta part de potència genera la mateixa llum i dura 100.000 h. • Mantenir netes les bombetes i làmpades permet un estalvi de fins un 10% del consum elèctric.
• Respecte la climatització: • Tancar les portes i finestres quan funciona el sistema de climatització. • Regular el termòstat de la Ta a aproximadament 20oC al hivern i 25oC a l’estiu.
7. Bones pràctiques ambientals per a la millora ambiental global del MNAC
!
• Pujant un grau l’aire condicionat s’estalvia un 8% de la factura. • Baixant un grau la calefacció s’estalvia un 10% de la factura.
• Respecte l’ús d’equips informàtics: • Apagar els monitors dels ordinadors quan no s’usen. • Apagar els equips al finalitzar la jornada laboral, o en interrupcions • llargues. • Connectar els equips d’imatge (fotocopiadores, impressores, etc.) en xarxa. Això implica que calguin menys equips i que aquests siguin més eficients.
!
• És un fals mite que apagar l’ordinador disminueix la seva vida útil. • El monitor gasta un 70% del consum energètic total de l’equip. • Un portàtil consumeix en termes mitjans d’un 50 a un 80% menys d’energia
(depenent de les especificacions) que qualsevol PC d’escriptori amb un monitor CRT.
Consum d’aigua • Respecte les aixetes: • Utilitzar reguladors de cabal a les aixetes, i altres sistemes de reducció del consum (temporitzadors, polsadors, etc.). • Tancar les aixetes quan no s’utilitzin. • Disposar de cisternes amb doble descàrrega o descàrrega interrompuda. • No abocar olis, dissolvents, pintures i altres productes tòxics a l’aigüera. • Avisar els responsables de manteniment en el cas de que es detectin pèrdues d’aigua. • Respecte la jardineria: • Plantar espècies autòctones o adaptades al clima. • Utilitzar sistemes de reg eficients (gota o gota, microaspersió, etc.) que incloguin programadors, sensors d’humitat, etc. • Regar a primera hora del matí o a última del vespre per evitar les pèrdues per evaporació (sobretot a l’estiu). • Adequar les quantitats d’aigua a les necessitats de les plantes.
!
• L’aigua és un recurs escàs, solament el 0.014% del total que existeix en el
planeta està disponible. • Un corrent d’aigua de 5ml malgasta 528.000 litres d’aigua a l’any, el que podria implicar un cost entre 400 i 1150 euros a l’any. • Una aixeta que goteja una gota per segon, suposa un malbaratament de 30 litres d’aigua al dia, aproximadament un 10% del consum mig diari d’una persona. • Instal·lar dispositius de regulació del cabdal permet reduir el consum d’aigua des de 20 a 8 litres per minut (estalvi entre el 30 i el 70%).
63
7. Bones pràctiques ambientals per a la millora ambiental global del MNAC
Mobilitat sostenible: • En els desplaçaments, utilitzar sempre que sigui possible el transport públic. • Per una conducció eficient: • Encendre el motor sense prémer l’accelerador. • Utilitzar una velocitat adequada i constant. • Canviar de marxa sense fer acceleracions. • Apagar el motor durant les aturades superiors a 2 minuts. • Evitar les frenades brusques. • Fer un ús responsable de l’aire condicionat. • Comprovar la pressió dels pneumàtics, ja que si la pressió és massa baixa, augmenta el consum de combustible. • Circular amb les finestres del vehicle tancades. • En la mesura del possible, optar pel bio dièsel. • Facilitar informació al personal de la possibilitat de compartir desplaçaments cap a la feina (borsa per compartir cotxe). • Promocionar i facilitar l’ús de la bicicleta (habilitar zones de pàrking segures, carrils bici, etc.). Val a dir que les accions detallades en els àmbits anteriors s’escapen de l’abast del present Manual, i per tant caldria dur a terme un anàlisis més exhaustiu de cadascuna d’elles.
64
08
Referències i Glossari
• Referències • Glossari
8. Referències i Glossari
Referències i Glossari
68
8.1.
Referències
• Web de l’Agència de residus de Catalunya (ARC): http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/ • Web del Consorci Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): http://www.amb.cat/web/ emma/residus
• Web de l’Agenda21 de l’Ajuntament de Barcelona: http://www.bcn.es/agenda21/ accio21/index.htm
• Web de la Fundació Privada Catalana de la Prevenció de Residus i Consum Responsable: http://www.residusiconsum.org/
8.2.
Glossari • Biodegradable: Susceptible de biodegradació. • Biodegradació: Procés de descomposició de la matèria orgànica com a resultat de l’activitat microbiana. • Caracterització de residus: Determinació del tipus, composició, pes i/o volum i proporció dels diferents components d’una mostra de residus. • Compost: Producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, que procedeix del procés de compostatge, l’ús del qual pot resultar beneficiós per al sòl i el desenvolupament de les plantes. • Compostador: Recipient de petites dimensions on es diposita la matèria orgànica (MO) per obtenir compost. • Compostatge: Procés de transformació microbiològica aeròbica, sota condicions controlades, de residus orgànics en compost.
8. Referències i Glossari
• Contenidor: Recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a contenir o a transportar diferents tipus de residus. • Contenidor de recollida selectiva: Contenidor destinat a rebre exclusivament una part segregada en origen dels residus municipals, com ara vidre, paper, plàstic, matèria orgànica, piles, envasos, roba, etc. • Deixalleria: Centre d’aportació i emmagatzematge selectius de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària amb l’objectiu de facilitar- ne la valorització o gestió correcta. Aquestes instal·lacions són d’ús de particulars i petits comerços d’acord amb les ordenances municipals. • Dipòsit controlat: Lloc on es dipositen les deixalles compactades, les quals es cobreixen successivament amb capes de terra. El terreny on hi ha el DC s’impermeabilitza, els lixiviats es recullen i es depuren, i els gasos es gestionen amb aprofitament energètic o combustió. • Disposició del rebuig: Conjunt d’operacions que permeten el tractament finalista del rebuig, tractat o sense tractar, en condicions de seguretat ambiental. • Fracció: Part del total de residus de característiques semblants. • Gestió de residus: Conjunt d’activitats que comprèn la recollida, el transport, l’emmagatzematge, la valorització, el tractament i la disposició dels residus. • Impacte ambiental: Alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per l’activitat humana. • Incineradora: Instal·lació de tractament tèrmic dels residus que consisteix en la combustió controlada d’aquests residus, amb una adequada gestió dels gasos, les cendres i les escòries generades, i amb recuperació d’energia. • Instal·lació de tractament de residus o planta de tractament de residus: Lloc on es duu a terme el tractament de residus. • Lixiviació: Procés de pèrdua de líquid d’un material, ja sigui per la humitat pròpia o perquè ha incorporat aigua. • Lixiviat: Líquid resultant d’un procés de lixiviació. En el cas concret dels residus, el procés de degradació biològica pot generar un líquid amb contaminants orgànics, minerals i metàl·lics per extracció de compostos solubles de la matèria. • Metà: Hidrocarbur saturat de fórmula CH4, gas incolor, inodor i inflamable, que es forma principalment durant la descomposició anaeròbica de la matèria orgànica (MO). • Prevenció de residus: Conjunt de mesures i accions encaminades a reduir els impactes sobre el medi ambient i facilitar la gestió posterior dels residus; bé perquè hi ha una reducció de les quantitats de residus generats o bé de la seva perillositat. • Reciclatge: Opció de valorització de residus que consisteix a utilitzar aquests materials en el procés de fabricació del mateix producte o d’un nou producte. • Recollida selectiva (RS): Separació i classificació dels residus per facilitar-ne la valorització o una gestió correcta. Les eines fonamentals de la RS són la participació ciutadana, els contenidors al carrer, la recollida porta a porta, els punts de recollida específics per a certs residus (medicaments, piles) i les deixalleries. • Reutilització: Opció de valorització consistent a utilitzar de nou un residu en la seva forma original per al mateix ús o un de diferent.
69
8. Referències i Glossari
• Separació en origen: Separació de les diferents fraccions de residus en recipients diferenciats, en el mateix lloc i moment en què es generen, a fi de facilitar-ne la recollida i la valorització posterior. • Sistema integrat de gestió de residus (SIG): Model de gestió de residus en què les empreses responsables de posar al mercat els productes han de pagar un import a una societat gestora constituïda pels mateixos fabricants del producte/residu específic per finançar-ne la gestió amb la finalitat d’assegurar el compliment dels objectius de reciclatge i valorització segons la normativa vigent. • Triatge: Classificació, selecció i/o condicionament de residus que no han estat separats en el mateix lloc on s’han generat, que té per objecte facilitar-ne la valorització posterior. • Valorització: Conjunt d’operacions que comporten l’aprofitament total o parcial de residus com a producte, matèria primera o font d’energia.
70
09
annexos
• ANNEX 1. FITXES DE RESIDUS PROPIS • ANNEX 2. FITXES DE RESIDUS NO PROPIS • ANNEX 3. FITXES D' ACCIÓ • ANNEX 4. ECOETIQUETES
BANALS
CER 200301 CER 200199 Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES Els residus banals es generen a totes les activitats del MNAC.
GENERACIÓ L’any 2010 la recollida de la fracció banal va ser de 26.880 Kg. Es tracta de la fracció més quantiosa, degut a que durant tot l’any 2010 els residus no especials s’han gestionat tots com a banals, sense dur a terme recollida selectiva en origen. No obstant, cal destacar que el gestor contractat duu a terme la segregació a la seva planta.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Quan es parla dels banals es fa referència a tots els residus que queden un cop s’han segregat les altres fraccions (ex. papercartró, envasos lleugers, ferralla, fusta, etc.). No és el cas del MNAC l’any 2010, però es pretén que si ho sigui de cara al 2011 quan s’implantin les accions proposades en el present manual. Per tant, una vegada s’implanti la recollida selectiva dels residus no especials del MNAC, la fracció banal disminuirà considerablement. Dins d’aquesta categoria s’inclouran tots aquells residus que, actualment, no tenen cap possibilitat viable de recuperació, reciclatge o tractament, apart del dipòsit controlat i/o incineració.
IMPACTE
74
És important que els banals representin el menor percentatge respecte el total de residus generats ja que es tracta de residus que van a parar a tractament finalista (incineració o deposició controlada). Els impactes que pot generar aquesta fracció dependran de la tipologia de materials que contingui, no obstant els principals impactes seran: • Contaminació dels recursos hídrics • Contaminació atmosfèrica • Contaminació del sòl • Afectació a la flora i fauna
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • Recentment s’ha implantat la recollida selectiva del paper i cartró. • En general, el present Manual de Bones Pràctiques en la Gestió dels Residus, implicarà el punt de partida per dur a terme la segregació de totes les fraccions generades pel MNAC, i per tant una reducció molt considerable dels Banals.
SEPARACIÓ • En general, és el servei de neteja qui buida les papereres (ubicades a cada lloc de treball), i diposita la fracció banal recollida al contenidor ubicat a l’exterior de l’edifici (P08). • En el cas de fraccions voluminoses, és el personal de manteniment qui ubica el residu al contenidor.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: V99 Altres. • Transportista i Gestor autoritzat. Actua com a planta de transferència on es separen les fraccions valoritzables. Les fraccions no valoritzables finalment es dipositen a l’Abocador de Cruïlles. • Freqüència de recollida: Sota demanda. • Documentació acreditativa de la gestió: Full de seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ Cal destacar, que una vegada s’implanti la recollida selectiva de totes les fraccions generades al MNAC, la fracció banal serà molt escassa. No obstant, també cal treballar per a seguir minimitzant aquesta fracció. Per tal efecte, cal tenir en compte totes les accions proposades a les fitxes de la resta de residus. En especial: • P.1. Aplicació de criteris de compra verda • P.2. Aplicació de criteris de consum responsable Això és degut a que si s’implanta una filosofia general de compra verda i de consum responsable per a tots els recursos utilitzats pel MNAC, es generaran menys residus en general, i per tant, també menys banals.
El millor residu és el que no es produeix !
SEPARACIÓ Per tal de millorar la separació dels residus banals del MNAC, l’acció proposada és: S.1. Implantar la recollida selectiva dels residus no especials a totes les àrees del MNAC. Cal destacar que no es parla dels residus especials, ja que actualment ja s’està duent a terme la seva segregació adequadament.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Una vegada s’implanti la recollida selectiva de totes les fraccions generades al MNAC, seguiran existint residus banals (tot i que amb una proporció molt més inferior), i que per tant s’han de gestionar com a tals. Per a tal efecte, es recomana seguir amb la via de gestió ja existent, descrita al punt 2 de la present fitxa. El 50% dels residus que es produeixen, son residus innecessaris i fàcilment evitables.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu banal són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. • S.2. Creació d’un Punt Verd per a la segregació de residus no especials. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
75
RESTES DE PINTURA CER 080111 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment • Exposicions • Tallers Educatius
GENERACIÓ Cal destacar que l’activitat de pintura està subcontractada, no obstant, en alguns casos el personal propi de manteniment també duu a terme petites tasques de pintura. Degut a la recent implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció, no es disposa de dades de generació. No obstant s’estima una generació aproximada de 75 Kg /anuals (sense incloure el residu resultant de la neteja d’estris).
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Es poden diferenciar dos grans tipologies de pintura: • Pintura amb base aigua: pintures en les que el vehicle volàtil és fonamentalment aigua, tot i que poden tenir un 20% de dissolvents orgànics anomenats agents de coalescència. • Pintura amb base dissolvent: pintures en les que el vehicle volàtil és un dissolvent o una barreja de dissolvents orgànics. Es considera residu de restes de pintura aquells envasos de pintura que encara contenen, com a mínim, un 5% de pintura. En el cas de que siguin envasos completament buits, es consideren envasos contaminats (CER 150110).
76
IMPACTE Les pintures amb base aigua són productes tòxics, ja que contenen pigments amb base de metalls pesants, els quals tenen un impacte molt negatiu en el medi ambient. Les pintures amb base dissolvent són productes inflamables i tòxics, ja que contenen dissolvents i pigments amb base de metalls pesants, i el seu impacte en el medi és important a causa de la immiscibilitat amb l’aigua. Per tant, cal separar i tractar de forma específica les restes de pintura ja que es tracta d’un residu especial.
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • Generalment s’utilitzen els productes segons les especificacions dels fabricants, evitant així riscos per a la salut de les persones i el medi ambient, així com que es malgasti el producte generant residus innecessaris.
SEPARACIÓ • La recollida de les restes de pintura es duu a terme mitjançant un contenidor ubicat al taller de manteniment. • Quan aquest contenidor està ple, el servei de manteniment l’ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat. • No s’està duent a terme la segregació del residu resultant de la neteja dels estris de pintura a l’aigua.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Tot hi que actualment encara no s’ha realitzat cap recollida, ja es te contractar al gestor autoritzat: • Tipologia de gestió efectuada: T21 Incineració de residus no halogenats / T22 Incineració de residus halogenats. • Transportista i Gestor autoritzat. Actua com a planta de transferència. La valorització energètica final (incineració) es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: Les pintures i vernissos convencionals contenen productes sintètics derivats de la indústria petroquímica que poden perjudicar el medi ambient i la nostra salut: metalls pesants i compostos orgànics volàtils (COVs). Per tant, cal prioritzar: • Les pintures en base aigua, que contaminen menys que les de base dissolvent. • Amb etiquetat ecològic. (Per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4) • Les pintures ecològiques, disposin o no d’ecoetiqueta, es fan en base a matèries primeres d’origen vegetal i/o mineral que no contaminen ni en la seva producció ni en la seva aplicació i tenen com a benefici, entre d’altres, que són aptes per a persones amb al·lèrgies. • En cas que es vulgui pintar amb pintures de color, és preferible fer servir pintura ecològica blanca tenyida amb un colorant natural. Cal anar amb compte amb la paraula “ecològica”, ja que alguns fabricants de pintures sintètiques la fan servir per referirse a les pintures en base aigua perquè contenen una menor proporció de dissolvents; però cal dir que sí que contenen altres ingredients que provenen del petroli (hidrocarburs), i per tant cal no considerar-les “ecològiques”. A més, també és important tenir en compte: • Prioritzar la compra de productes amb envasos de capacitats més grans, pel que es generaran menys envasos. • Dur a terme compres ajustades a la realitat de consum, per tal d’evitar que productes caduquin o es deteriorin innecessàriament. Les pintures i vernissos ecològics són aproximadament un 15% més cars, però tenen tota una sèrie d’avantatges, entre d’altres: • Més resistència i durabilitat, i faciliten una menor proliferació de fongs i bacteris. • Utilització més reduïda de productes tòxics que afecten la salut humana. • Redueixen l’ús de materials contaminants i substàncies perilloses, i minimitzen l’emissió de contaminants a les aigües residuals i a l’atmosfera. • Minimitzen els residus perillosos (envasos i residus de producte). P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Seguir les recomanacions del fabricant en relació a la manera de pintar i quantitats a utilitzar. • Mantenir les parets netes, evitant així haver de pintar sovint. Pintar amb colors clars dóna més lluminositat i ajuda a disminuir el consum energètic.
SEPARACIÓ S.3. Implantar la segregació i gestió del residu resultant de la neteja dels estris de pintura a l’aigua.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Seguir la via de gestió ja utilitzada, tenint en compte les especificacions de la Fitxa d’Acció S.2, per al residu resultant de la neteja dels estris de pintura. Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu restes de pintura són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
77
FUSTA
CER 200138 Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment • Exposicions • Restauració (Taller de Fusta) • Magatzem
GENERACIÓ No es disposa de dades de generació degut a que actualment no existeix recollida selectiva d’aquesta fracció. No obstant s’estima una generació aproximada de 8.500 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Dins d’aquesta categoria s’inclouen els següents elements de fusta neta: marcs, portes, restes de mobles, caixes, palets, etc. Es pot diferenciar entre fusta pròpiament dita i conglomerat, és a dir, aquell material format per fusta triturada i compactada i que sovint està recobert per una capa de fòrmica (material laminat de plàstic) o melanina.
IMPACTE La fusta neta és un residu no perillós, però amb gran rendiment de reciclatge, pel que és molt important dur a terme una recollida i tractament específic d’aquesta tipologia de residu.
78
La fusta recollida passa per un procés de triatge en el qual es separa el conglomerat del que és fusta pròpiament dita. Un cop es tenen aquestes dues fraccions es trituren, i la fusta triturada s’incorpora com a matèria primera al procés de fabricació de palets i conglomerats de fusta, mentre que el conglomerat triturat és valoritzat energèticament mitjançant la combustió en calderes preparades per aquests tipus de combustible.
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • En la mesura del possible s’intenta reutilitzar la fusta. • No s’evidencien criteris de compra verda en l’ús de fusta i aglomerats (ex. procedents de fusta reciclada o certificada (FSC o PEFC), etc.)
SEPARACIÓ • No existeix segregació. La fusta es gestiona com a banal.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • No existeix gestió específica. La fusta es gestiona com a banal (veure fitxa Fracció Resta).
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Fomentar i prioritzar la fusta procedent d’espècies autòctones del mediterrani o del centre d’Europa. Així mateix, assegurar que la fusta no procedeixi de tales il·legals, arbres genèticament modificats o d’alt valor ambiental. • Utilitzar fusta que no hagi estat tractada amb substàncies que continguin substàncies incloses per la OMS en les classificacions 1A i 1B de pesticides. A més, el contingut en derivats de formaldehid en coles i adhesius no podrà excedir del 0.5% del total. • Evitar l’ús de materials multicapa que continguin fòrmica o melamina. • Prioritzar fusta reciclada. • Prioritzar fusta amb Acreditació de la Gestió Forestal Sostenible (Forest Stewardship Council (FSC) o Certificació Forestal Paneuropea (PEFC)) i/o amb etiquetat ecològic. (Per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4).
!
La certificació forestal cal que tingui en compte les tres potes de la sostenibilitat: ECONÒMICAMENT VIABLE, SOCIALMENT ADAPTAT I AMBIENTALMENT RESPECTUÓS. Cada cop existeixen més empreses que ofereixen tot tipus de mobiliari respectuós amb el medi ambient a preus econòmics. Per exemple IKEA ha introduït recentment varis models de fusta reciclada en el seu catàleg.
P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: La fusta és un material renovable, reutilitzable i reciclable en tot el seu cicle de vida, per tant: • En la mesura del possible, intentar reutilitzar tota la fusta possible, donant-li una nova vida útil. En especial cal tenir atenció en el muntatge i desmuntatge d’exposicions.
Reutilitza! El millor residu és el que no es produeix !
SEPARACIÓ Una vegada finalitzat el cicle de vida de la fusta, aquesta es pot reciclar o revaloritzar. Els seus costos de reutilització, reciclatge o eliminació són molt baixos en comparació amb altres materials. S.1. Implantar la recollida selectiva dels residus no especials a totes les àrees del MNAC. En especial, pel que fa a la fusta, destacar que caldrà disposar d’un contenidor adequat a les quantitats i dimensions dels residus de fusta generats.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Una vegada s’implanti la recollida selectiva de la fusta generada al MNAC, s’haurà de gestionar independentment mitjançant transportistes i gestors autoritzats (per ex. gestor que actualment ja s’endu la fusta, però no segregada en origen sinó com a banal).
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu fusta són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. • S.2. Creació d’un Punt Verd per a la segregació de residus no especials. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
79
RESIDUS DE LABORATORI CER 160506 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Tallers i laboratoris de restauració
GENERACIÓ Al mes d’agost de l’any 2010 es va dur a terme una recollida de residus de laboratori de 116 Kg. Cal destacar que la principal generació ve donada per el fixador i revelador del laboratori de fotografia, la resta de productes es generen en quantitats molt petites. S’estima una generació anual d’ aproximadament 120 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS L’heterogeneïtat de residus d’un laboratori, tant pel que fa al tipus com a la perillositat o quantitat, és resultat de la gran varietat d’activitats que s’hi duen a terme. Al MNAC, es generen els següents residus específics de laboratori: Dissolvents halogenats, Dissolvents no halogenats, Corrosius bàsics, Corrosius àcids, Revelador i Fixador.
IMPACTE
80
Els residus de laboratori, si bé es generen en petites quantitats, tenen riscos potencials tant per a les persones com per al medi (afectació a les aigües, a l’atmosfera, etc.). Els líquids de fotografia presenten la problemàtica del seu pH extrem, les sals dissoltes i la pròpia toxicitat dels metalls dissolts (crom, plata, plom, etc). Per tant, cal separar i tractar de forma específica aquesta tipologia de residus ja que es tracta de residus especials.
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • La recollida es duu a terme mitjançant un contenidor per a cadascuna de les fraccions detallades a l’apartat anterior. Aquests contenidors estan ubicats a cadascun dels tallers i laboratoris del MNAC. • Cal destacar que el revelador i fixador tan sols es genera al laboratori de fotografia. • Quan aquests contenidors estan plens, el servei de manteniment els ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat.
SEPARACIÓ • No existeix segregació. La fusta es gestiona com a banal.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: Dissolvents no halogenats: T21 Incineració de residus no halogenats / Dissolvents halogenats i Fixador: T22 Incineració de residus halogenats / Corrosius bàsics i Revelador: T24 Tractament per Evaporació / Corrosius àcids: T32 Tractament específic • Transportista i Gestor autoritzat. En els dissolvents no halogenats, dissolvents halogenats i fixador, actua com a planta de transferència (la valorització energètica final (incineració) es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Degut a la peculiaritat dels productes utilitzats als laboratoris i tallers de restauració, no es poden aplicar criteris de compra verda específics a la tipologia de producte, no obstant, es recomana estudiar la possibilitat de substituir els productes més perillosos per d’altres de menys perillositat (sempre i quan sigui possible garantir la qualitat del treball de restauració). • Establir una política de compres adequada, orientada a afavorir l’adquisició de la quantitat de productes estrictament necessària. Així s’evitarà que productes caduquin o es deteriorin innecessàriament. • Comprar els productes en envasos de grandària adient a la quantitat que es necessita en cada cas. Si no es possible i és un producte utilitzat ocasionalment i d’ús compartit per diferents laboratoris, caldrà que aquests es posin d’acord entre si o dosificar-lo. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Exigir als proveïdors la fitxa de dades de seguretat (FDS) de cada producte. • Seguir les recomanacions del fabricant en relació a la metodologia d’utilització i quantitats a emprar. • Escollir els productes i els procediments que permetin obtenir resultats similars utilitzant la quantitat més petita de cada producte, i que generin menys residus. • Realitzar controls periòdics d’inventaris amb el propòsit de mantenir-los actualitzats. En referència al revelador i fixador per al revelat de plaques radiogràfiques, es poden adoptar les mesures següents: • Utilitzar la quantitat justa d’aigua i reactius que el fabricant de l’equip recomana per a cada operació. • Esbandir els envasos buits de revelador i fixador amb una mica d’aigua, i incorporar-la als preparats. D’aquesta manera, a més de reduir el consum de revelador i fixador, els envasos buits queden nets i es poden reutilitzar per emmagatzemar residus. • Mantenir els envasos de reactius tapats. • Si és possible, utilitzar revelador i fixador en pols. Aquesta pràctica permet estalviar fins a un 20 % de material. A més a més, redueix dràsticament la quantitat d’envasos de plàstic que es generen.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme una segregació adequada dels residus de laboratori. De totes formes, cal tenir especial atenció en no barrejar productes incompatibles. A més, es recomana: • Habilitar cubetes de retenció per tal d’evitar possible vessaments accidentals.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels residus de laboratori.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb els residus de laboratori són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
81
PAPER I CARTRÓ CER 200101. Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES ·Oficines ·Màrqueting
·Botigues ·Magatzem
·Menjador de personal ·Tallers educatius
·Manteniment ·Exposicions
GENERACIÓ Degut a la recent implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció, no es disposa de dades de generació. No obstant s’estima una generació aproximada de 10.000 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS El paper es compon principalment per cel·lulosa obtinguda d’espècies vegetals i/o per paper recuperat. El cartró es fabrica a base de pasta de paper endurida. Es pot dividir el residu paper-cartró en dos grans categories en funció de l’ús al que s’ha sotmès: • Informació-comunicació (premsa, revistes, llibres, oficina, fotocòpies, difusió, etc.) • Embalatge (capses, caixes, sacs, paper d’embalar, etc.).
IMPACTE El paper i cartró són residus no perillosos, però amb gran rendiment de reciclatge, pel que és molt important dur a terme una recollida i tractament específic d’aquesta tipologia de residu. La seva recollida selectiva i recuperació permet disminuir considerablement el volum dels residus, i possibilita l’estalvi energètic i de recursos naturals (aigua i fibres verges) al temps que redueix l’impacte ambiental de la fabricació de nou paper/cartró.
82
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • Es treballa amb paper reciclat en algunes de les tipologies de paper utilitzat, com és el cas del paper oficial amb el logotip del MNAC i d’alguns dels materials de difusió. • El paper d’ús diari a les oficines és blanc eco etiquetat (etiqueta europea, etiqueta nòrdica i PEFC). Aquest es substituirà per reciclat quan s’hagi de dur a terme una nova compra. • En alguns casos es treballa seguint criteris de bones pràctiques ambientals de consum de paper (imprimir a doble cara, arxiu digital, etc.), segons el detallat a la Guia de Recollida Selectiva de Paper i Cartró del MNAC (Guia entregada a tots els treballadors).
SEPARACIÓ Oficines, Botigues, Magatzem i Manteniment: • La recollida del paper es duu a terme mitjançant diverses caixes distribuïdes per les instal·lacions del MNAC: una a cada lloc de treball i una al costat de cada fotocopiadora. • El servei de neteja buida les papereres, i diposita el paper i cartró recollit al contenidor de 7 m3 ubicat al P08. En el cas de cartró de grans dimensions, es truca a manteniment, qui ho recull i ho duu al contenidor ubicat al P08. Material de difusió: • El material es manté al magatzem fins al moment de la seva gestió com a residu. Tallers educatius, Menjador de personal: • No existeix segregació. El residu és gestionat com a banal.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: V11 Reciclatge de Paper i Cartró. • Transportista i Gestor autoritzats. • Freqüència de recollida: Sota demanda. • Documentació acreditativa de la gestió: Albarà Privat.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Prioritzar la compra de productes (paper oficina, paper de difusió, material fungible, material d’arxiu, etc.) amb la seva opció més ecològica: paper reciclat, totalment lliure de clor (TFC) i amb certificació ecològica (més informació d’Ecoetiquetes: Veure Annex 4). • Els aspectes ambientals que s’han de tenir en compte a l’hora d’adquirir paper són: l’origen de la fibra (paper reciclat o paper no reciclat) i el procés de blanqueig (lliure de clor elemental (ECF) o totalment lliure de clor (TCF)). • Revisar els gramatges dels papers (màxim 80 gr/m2). • Prioritzar la compra de productes amb el mínim embolcall possible, o en tot cas, amb embalatges reutilitzables o fàcilment reciclables. • Prioritzar la compra d’envasos de gran volum i productes a granel en detriment dels productes envasats individualment. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Configurar les impressores de forma predeterminada a doble cara, dos pàgines per fulla, amb lletra petita, etc. • Imprimir només quan és absolutament necessari, acostumant-se a llegir en pantalla, revisar i corregir els documents abans d’imprimir, i arxivar els documents en format digital. • Prioritzar les comunicacions electròniques. • Introduir en els mails que s’envien un comentari ambiental semblant al següent: Abans d’imprimir-me, penseu bé si és realment necessari. El medi ambient és cosa de tots. • Moderar l’ús de la fotocopiadora i del fax (per ex. emprant el fax digital). • Potenciar la reutilització de paper per a anotacions en brut i/o per a ús intern: • Habilitar safates d’alimentació amb paper a reutilitzar a les impressores i fotocopiadores. • Instal·lar a les oficines cubetes on acumular el paper reutilitzable. • Crear llibretes de paper a reutilitzar, per a prendre notes. • Ajustar els tiratges d’impressió de material de difusió a la quantitat estrictament necessària, creant un Protocol per al control d’aquest material i el seu tractament com a residu. • En la mesura del possible, intentar reutilitzar les publicacions, llibres, etc. que hagin quedat antiquades (ex. regalar-ho a escoles, associacions, biblioteques, etc.). Es recomana crear un Protocol, definint responsabilitats.
SEPARACIÓ S.1. Implantar la recollida selectiva dels residus no especials a totes les àrees del MNAC. Cal destacar que en el cas del paper i cartró tan sols resta pendent la seva implantació al Menjador de Personal, i als Tallers Educatius.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Una vegada s’implanti la recollida selectiva a les àrees pendents d’implantació, es recomana seguir la via de gestió ja utilitzada a la resta d’àrees, descrita al punt 2 de la present Fitxa.
!
100 FULLS DE PAPER RECICLAT ESTALVIEN: • La tala d’un arbre de 1,5-2 m d’alçada. • El consum de 42 l d’aigua (s’utilitza un 90% menys d’aigua que si es fabrica paper de fibra verge). • El consum de 2.000 kWh/t d’energia (s’utilitza un 85% menys d’energia que si es fabrica paper de fibra verge).
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu paper i cartró són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. • S.2. Creació d’un Punt Verd per a la segregació de residus no especials. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
83
ENVASOS LLEUGERS I PLÀSTICS D' EMBOLCALLS CER 200139 i 200140 Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Tallers educatius • Menjador de personal • Exposicions • Botigues • Magatzem • Manteniment • Restauració (Tallers i Laboratoris)
GENERACIÓ No es disposa de dades de generació degut a que actualment no existeix recollida selectiva d’aquesta fracció. No obstant s’estima una generació aproximada de 400 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Es consideren envasos lleugers tots els envasos que no siguin ni de paper/cartró ni de vidre: envasos de plàstic, llaunes de ferro i alumini, i brics. En referència al plàstic es poden diferenciar les següents tipologies:
84
• PET: La majoria d’ampolles de refrescos i algunes d’aigua mineral. • HDPE: Garrafes d’aigua, d’oli, ampolles de llet, envasos de productes de neteja, etc. • PVC: Ampolles per a aigua mineral, algunes ampolles per a oli de cuina i vinagre, algunes terrines per a patés, margarina, flams, gelats, etc. • LDPE: Bosses d’escombraries, bosses comercials, guants, plàstic retràctil per unir llaunes o ampolles, film de plàstic transparent, etc. • Plàstic Mix (polipropilè, poliestirè, epoxis, plàstics ABS i SAN, cel·lofana, aminoplastes, envasos formats per més d’un tipus de plàstic diferent, etc.): Taps de perfumeria, iogurts, etc. • Porexpan o poliestirè expandit (EPS): S’utilitza com a material d’embalatge contra cops, safates per aliments, etc.
IMPACTE Els plàstics tenen un fort impacte ambiental al llarg de tot el seu cicle de vida, des dels impactes de la indústria d’extracció i refinament del petroli, fins a l’impacte ocasionat pel seu abocament (no són biodegradables). A més, degut a l’alt rendiment de reciclatge dels envasos lleugers, és molt important dur a terme una recollida i tractament específica d’aquesta tipologia de residu.
NORMATIVA ESPECÍFICA • Llei 11/1997, de 24 de abril, d’Envasos i Residus d’envasos. • Reial Decret 782/1998, de 30 d’abril pel que s’aprova el reglament per al desenvolupament i execució de la llei 11/1997.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • Actualment s’està tramitant l’adhesió al SIG d’Ecoembes per a les bosses que el MNAC introdueix al mercat, a través de les botigues del museu. S’estima que aproximadament s’introdueixen al mercat entre 5.000 i 6.000 bosses/any. • No s’estan duent a terme bones pràctiques ambientals referents al consum d’envasos.
SEPARACIÓ • No existeix segregació. Els envasos lleugers i embalatges es gestionen com a banal.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • No existeix gestió específica. Els envasos lleugers i embalatges es gestionen com a banal (veure fitxa Fracció Resta).
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Intentar evitar productes i envasos d’un sol ús. Molts d’aquests, tenen homòlegs que són reutilitzables i que, per tant, poden contribuir a la prevenció de residus. • Prioritzar la compra de productes amb el mínim embolcall possible, o en tot cas, amb embalatges reutilitzables o fàcilment reciclables. • Prioritzar la compra d’envasos de gran volum, de producte concentrats, i de productes a granel en detriment dels productes envasats individualment. La realitat del mercat, però fa que molts productes no es puguin comprar ni en envàs retornable, ni amb el mínim embolcall, ni a granel. En aquest cas, és important fixar-se en el material de què està fet l’envàs per escollir aquell que té menys impactes ambientals associats: • Els envasos han de disposar del Punt Verd (símbol que acredita que l’empresa que posa al mercat l’envàs, pertany al Sistema Integrat de Gestió d’Envasos d’Ecoembes). • Prioritzar productes ecoetiquetats (més informació d’Ecoetiquetes: Veure Annex 4). • Prioritzar envasos fabricats amb materials reciclats i/o recuperats. • Prioritzar envasos que facilitin el seu posterior reciclatge: • Prioritzar els envasos de vidre i cartró, enfront dels de plàstic i metàl·lics. • Prioritzar envasos fabricats amb un sol material, evitant els materials mixtos. Si no és possible, com a mínim prioritzar aquells que siguin fàcilment separables.
!
• Reciclar una sola llauna d’alumini permet estalviar l’energia necessària per fer funcionar una televisió durant vuit hores i mitja o un nevera durant un dia. • No agafar una bossa de plàstic a la botiga estalvia l’energia necessària per fer funcionar una bombeta fluorescent compacta durant dues hores i mitja!
P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • En la mesura del possible, intentar reutilitzar els envasos, donant-li una nova vida útil. • Quan escaigui, seguir les recomanacions del fabricant del producte, en relació a la metodologia d’utilització i quantitats a emprar. • Substituir l’ús d’aigua embotellada per fonts o dispensadors d’aigua de gran volum amb envàs reutilitzable: • Evitar l’ús de gots i ampolles d’aigua d’un sòl ús, i fomentar l’ús de gots reutilitzables (gots de plàstic rígid, tasses ceràmiques, etc.), o biodegradables (en aquest cas, s’abocarien a la matèria orgànica). • Implantar criteris de minimització d’envasos en les Màquines de Vending (ex. reprogramar les maquines de venda de begudes calentes per tal que permetin escollir si es vol vas o no, etc.).
SEPARACIÓ S.1. Implantar la recollida selectiva dels residus no especials a totes les àrees del MNAC. En el cas dels envasos, es recomana sol·licitar a l’ARC les papereres que subministra per a la correcta segregació d’aquesta fracció.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Una vegada s’implanti la recollida selectiva dels envasos, s’haurà de gestionar independentment mitjançant transportistes i gestors autoritzats (per ex. gestor que actualment ja s’endu els envasos, però no segregats en origen sinó com a banal).
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu envasos són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. • S.2. Creació d’un Punt Verd per a la segregació de residus no especials. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
85
ENVASOS DE VIDRE CER 200102 Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Menjador de personal
GENERACIÓ No es disposa de dades de generació degut a que actualment no existeix recollida selectiva d’aquesta fracció. No obstant s’estima una generació aproximada de 400 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS El vidre resulta de la fusió, a més de 1.500ºC, d’una sèrie de matèries primeres entre les que es troben principalment la sorra de quars (sílice), el carbonat de sodi (sosa, Na2CO3) i la pedra calcària (carbonat de calci, CaCO3), totes elles molt abundants en la natura, juntament amb altres components secundaris com els afinants, decolorants, opacificants, etc. El vidre s’utilitza en molts envasos alimentaris i en ampolles de refrescos, sucs, vi i aigua.
IMPACTE Tot hi tractar-se d’un residu no perillós, és important gestionar aquesta fracció de manera independent degut a que el vidre es pot reutilitzar o bé reciclar conservant en gran mesura les seves qualitats inicials. A més, es pot reutilitzar per a ús alimentari una mitjana de 30-40 vegades i és reciclable al 100% com a matèria primera. Fent una recollida selectiva d’aquestes ampolles, estalviem matèries primeres i energia, reduïm la contaminació provocada pel procés de fabricació del vidre i disminuïm el volum dels residus municipals.
86
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • No aplica.
SEPARACIÓ • No existeix segregació. Els envasos de vidre es gestionen com a banal.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • No existeix gestió específica. Els envasos de vidre es gestionen com a banal (veure fitxa Fracció Resta).
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: Els envasos de vidre produïts al MNAC venen donats per l’alimentació del personal (que porta el seu menjar de casa). El MNAC normalment no duu a terme compres de productes de vidre, no obstant, en el cas de que calgui dur-ho a terme, caldrà tenir en compte els següents criteris: • Intentar evitar productes i envasos d’un sol ús. Molts d’aquests, tenen homòlegs que són reutilitzables i que, per tant, poden contribuir a la prevenció de residus. • Prioritzar la compra d’envasos de gran volum i de productes concentrats. • Prioritzar envasos fabricats amb vidre reciclat i/o recuperat. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • En la mesura del possible, intentar reutilitzar els envasos, donant-li una nova vida útil.
SEPARACIÓ Tot hi tractar-se d’una fracció amb molt poca quantitat de residu generat, es recomana dur a terme la seva segregació. Per tant: S.1. Implantar la recollida selectiva dels residus no especials a totes les àrees del MNAC.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Una vegada s’implanti la recollida selectiva del vidre, s’haurà de gestionar independentment mitjançant transportistes i gestors autoritzats (per ex. gestor que actualment ja s’endu el vidre, però no segregat en origen sinó com a banal).
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu envasos de vidre són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. • S.2. Creació d’un Punt Verd per a la segregació de residus no especials. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
87
MATÈRIA ORGÀNICA (FORM)
CER 200108 Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Menjador de personal
GENERACIÓ No es disposa de dades de generació degut a que actualment no existeix recollida selectiva d’aquesta fracció. No obstant s’estima una generació aproximada de 400 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS La FORM és la Fracció Orgànica dels Residus Municipals fonamentalment constituïda per restes de menjar i restes vegetals de mida petita que poden ser recollides selectivament i susceptibles de degradar-se biològicament. La FORM és la fracció més inestable dels residus municipals, degut al seu elevat contingut en aigua (al voltant del 80% en pes) i en matèria orgànica (hidrats de carboni, proteïnes i greixos).
IMPACTE Tot hi tractar-se d’un residu no perillós, es tracta d’una fracció altament valoritzable, pel que és important gestionar-la independentment. Els principals motius per a valoritzar la fracció orgànica recollida selectivament són:
88
• Reduir el seu impacte ambiental sobre el territori, ja que si no es separen de la resta de deixalles i van a parar a un abocador, interaccionen amb la resta de residus i provoquen reaccions que poden mobilitzar les substàncies tòxiques que aquests contenen. A més, degut a la degradació de la matèria orgànica es produeixen lixiviats i emissions en forma de metà, un dels principals gasos productors de l’efecte hivernacle. • Estalvi de recursos transformant la matèria orgànica en compost. Gràcies als processos de compostatge i digestió anaeròbia s’obté compost, que s’utilitza com a adob orgànic per a l’agricultura i jardineria.
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • No aplica.
SEPARACIÓ • No existeix segregació. La matèria orgànica es gestiona com a banal.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • No existeix gestió específica. La matèria orgànica es gestiona com a banal (veure fitxa Fracció Resta).
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ La matèria orgànica produïda al MNAC ve donada per l’alimentació del personal que porta el seu menjar de casa.
SEPARACIÓ Degut a la poca quantitat de matèria orgànica generada, s’aconsella dur a terme la gestió d’aquesta de forma interna: S.4. Implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica, i gestionar-la mitjançant un compostador propi.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Veure Fitxa d’Acció S.1.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu matèria orgànica són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
89
ABSORBENTS CONTAMINATS CER 030104 i 150202 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment • Restauració (Tallers i Laboratoris) • Tallers Educatius • Exposicions
GENERACIÓ A l’agost de l’any 2010 es va dur a terme una recollida d’absorbents contaminats de 56 Kg. S’estima una producció de 75 Kg anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Els materials absorbents contaminats per productes considerats perillosos (identificats amb els corresponents pictogrames de perillositat), esdevenen també un residu perillós. Els principals absorbents amb els que treballa el MNAC són draps, cotó fluix, papers, etc. i ocasionalment en el cas de vessament s’utilitza sepiolita.
IMPACTE L’impacte del residu absorbent al medi ve donat pel producte perillós del que s’ha impregnat: • Si s’aboquen a terra, als corrents d’aigua o al clavegueram, poden afectar a rius i aqüífers. • Si es cremen en condicions inadequades, poden provocar emissions de gasos contaminants a l’atmosfera.
90
Per tant, cal separar i tractar de forma específica els absorbents contaminats ja que es tracta d’un residu especial.
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • S’utilitza material absorbent amb cura i sense excés. • Es te cura de no produir vessaments de productes perillosos, per tal d’evitar l’ús de sepiolita.
SEPARACIÓ Restauració: • La recollida dels absorbents contaminats es duu a terme mitjançant diverses contenidors distribuïts pels tallers i laboratoris del MNAC. • Quan aquests contenidors estan plens, el servei de manteniment els ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat. Manteniment: • La recollida dels absorbents contaminats es duu a terme mitjançant un contenidor ubicat al taller de manteniment. • Quan aquest contenidor està ple, el servei de manteniment l’ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat. Tallers educatius: • No existeix segregació. El residu és gestionat com a banal.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: T21 Incineració de residus no halogenats / T22 Incineració de residus halogenats. • Transportista i Gestor autoritzat. Actua com a planta de transferència. La valorització energètica final (incineració) es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: En general, els criteris de compra verda a seguir en aquest cas, són els criteris descrits a la resta de residus (ex. restes de pintura, olis, etc.). P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Seguir les recomanacions del fabricant en relació a la manera d’utilitzar els productes i quantitats a utilitzar, evitant així vessaments i la utilització innecessària d’absorbents. • Reutilitzar els draps i altres absorbents en la mesura del possible, allargant la seva vida útil al màxim: • Valorar adherir-se a un servei de neteja i reutilització de draps (en funció de la quantitat i qualitat dels draps generats).
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme la segregació adequada dels residus absorbents. En el cas de tenir que utilitzar sepiolita per a recollir algun vessament de producte perillós, cal separar la sepiolita contaminada de la resta d’absorbents.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels residus absorbents.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu absorbents són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
91
RADIOGRAFIES CER 090107 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Laboratoris de Rajos X
GENERACIÓ Degut a la recent implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció, no es disposa de dades de generació. No obstant s’estima una generació aproximada de 75 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Una radiografia és la impressió obtinguda sobre una placa fotogràfica per mitjà d’una tècnica consistent a sotmetre el cos que es vol examinar a l’acció dels raigs X, a fi d’obtenir-ne una imatge. Les plaques fotogràfiques de les radiografies estan formades per polièster i sals de plata.
IMPACTE Per a fer una correcta gestió d’aquest residu, cal dipositar les radiografies separadament de la resta de residus ja que sinó les sals de plata i altres metalls pesants tòxics que contenen aquestes plaques fotogràfiques poden ser alliberats al medi, contaminant el sòl i les aigües i perjudicant els éssers vius. A més, la recollida selectiva d’aquest residu permet recuperar per via química (dissolució de la plata) el poliester i la plata per a la seva reutilització.
NORMATIVA ESPECÍFICA
92
• Reial Decret 1836/1999, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • Des del Departament de Restauració s’està estudiant les possibilitats tècniques de dur a terme radiografies en format digital. No obstant, tècnicament encara no s’aconsegueixen resolucions de prou qualitat, pel que no es te previst implantar-ho a curt termini.
SEPARACIÓ • La recollida es duu a terme mitjançant un contenidor ubicat al laboratori de Rajos X. • Quan aquest contenidor està ple, el servei de manteniment l’ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Tot hi que actualment encara no s’ha realitzat cap recollida d’aquesta fracció, ja es te contractat al gestor autoritzat: • Tipologia de gestió efectuada: T21 Incineració de residus no halogenats / T22 Incineració de residus halogenats. • Transportista i gestor autoritzats. Actua com a planta de transferència. La valorització energètica final (incineració) es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Fer controls periòdics dels equips de rajos X tal com marca la normativa de referència i els criteris del fabricant. • Determinar les raons per les quals algunes radiografies surten malament i registrar les circumstàncies en què es produeixen (servei, tipus de radiografia, d’aparell, d’errada comesa, operaris responsables, etc.), per poder d’aquesta manera suggerir solucions. • Controlar la formació dels tècnics que usen els equips. La manca d’experiència pot ser la raó per la qual es fan radiografies incorrectes. • Netejar els equips sistemàticament per assegurar la qualitat de les radiografies.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme la segregació adequada dels residus radiografies.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels residus radiografies.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu radiografies són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
93
Fluorescents i làmpades de descàrrega CER 200121 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment
GENERACIÓ Any 2009: 138 Kg ; Any 2010: 102 Kg
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Les làmpades que formen part d’aquesta fracció són: tubs fluorescents lineals i no lineals, làmpades compactes integrades i no integrades, i làmpades de descarrega. A les làmpades de descàrrega la llum s’aconsegueix per l’excitació d’un gas que se sotmet a descàrregues elèctriques. El seu ús permet una major eficiència energètica que les làmpades incandescents convencionals, però tenen l’inconvenient que, durant la seva fabricació, s’utilitzen metalls pesants que fan que, un cop utilitzats, també esdevinguin residus perillosos.
IMPACTE Les làmpades de descàrrega contenen mercuri en quantitats variables segons el tipus, marca i any de fabricació (pot arribar a ser de fins un 0.03% en pes de la làmpada). Per tant, les làmpades usades s’han de recollir separadament i tractar de manera específica per evitar la dispersió del mercuri al medi ambient i per aprofitar els materials que les formen.
NORMATIVA ESPECÍFICA
94
• Directiva 2002/96/CE del Parlament Europeu i del Consell de 27 de gener de 2003 sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics. • Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.
2. Diagnòstic PREVENCIÓ • En varies de les instal·lacions no es pot controlar l’encesa i apagada de les llums, ja que es controlen mitjançant un ordinador central. Això provoca un consum innecessari ja que no s’aprofita la llum natural, i a més es mantenen llums enceses en sales i despatxos buits. • En alguns casos es treballa seguint criteris de bones pràctiques ambientals de consum de lluminàries (foment dels fluorescents, làmpades de baix consum i leds (substituint les làmpades incandescents i halògenes), instal·lació de làmpades led a la Sala del Gòtic, instal·lació de polsadors temporitzats, instal·lació de detectors de presència a lavabos, etc.).
SEPARACIÓ • El servei de manteniment del MNAC substitueix les lluminàries foses, i els duu als contenidors habilitats per a tal efecte. Es tracta de dos caixes de cartró ubicades a la zona interior del P08. • Es té especial atenció de no trencar làmpades o tubs, ja que en el moment del trencament comença el procés de contaminació. • Destacar que les làmpades halògenes generades no es segreguen, gestionant-se com a banal.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: V41. Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics. • Transportista i gestor autoritzat. Actua com a planta de transferència. La valorització final es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Prioritzar les llums amb classificació energètica més alta (A o B) i amb etiquetat ecològic (Per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4). • Prioritzar les làmpades tipus led (vida útil de 50.000 hores, amb alta eficiència lumínica, amb baix consum (5W), no conté materials contaminants, i té un baix cost de manteniment). • Prioritzar les làmpades de baix consum i amb una alta vida útil (per ex. en els fluorescents, com a mínim 12.500 hores de funcionament). • Prioritzar els balastos electrònics, enfront les reactàncies electromagnètiques convencionals. • Evitar les làmpades amb un contingut en mercuri elevat (per ex. en els fluorescents, no superar els 5 mg (per una vida útil de 12.500 hores)). • Cal evitar l’ús de bombetes convencionals i halògenes. En el cas específic de la il·luminació d’obres d’art, es recomana estudiar la possibilitat de substituir les làmpades actuals per d’altres de baix consum (i mantenint els criteris mínims de conservació d’obres (ex. filtres d’ultraviolats)).
!
Les làmpades fluorescents compactes són més cares que les bombetes convencionals, però duren deu vegades més i empren només un quart de l’electricitat. Per tant, suposen un estalvi de més de 40 euros en subministraments durant la seva vida útil.
P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Planificar la il·luminació de forma eficient, de manera que es pugui donar profit a la llum natural durant el màxim temps possible. • Cal destacar que a moltes estàncies això no es duu a terme degut a que l’encesa i apagada està centralitzada, provocant un consum innecessari (no s’aprofita la llum natural, i a més es mantenen llums enceses en sales i despatxos buits). Cal estudiar la possibilitat de controlar individualment la llum de cada estància del museu. • Encendre les llums tan sols quan sigui estrictament necessari, i apagar-les quan no s’utilitzin (en aquelles estàncies on sigui possible). • Estudiar la possibilitat d’instal·lar sistemes de control de presència o polsadors temporitzats en zones de pas o d’ús esporàdic (lavabos, sales, passadissos, etc.). • Si es duen a terme canvis de lluminàries, però aquestes no estan esgotades, cal tenir en compte la seva reutilització en altres punts de llum del museu. • Control del consum de l’energia reactiva per determinar l’eficiència energètica de les instal·lacions elèctriques i la necessitat d’instal·lar condensadors.
SEPARACIÓ • Tot hi que actualment s’està duent a terme una segregació adequada dels fluorescents i làmpades de descàrrega, cal destacar que no es gestionen les halògenes (tractades com a banals). Per tant, cal dur a terme la separació d’aquesta tipologia de lluminàries. • Tot i que s’ha evidenciat una correcta disposició de les làmpades als contenidors, es recorda que cal ubicar-les sense cartró ni fundes, i el més ordenadament possible, per tal d’evitar el seu trencament.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels fluorescents i làmpades de descàrrega. Per a la gestió de les bombetes halògenes, es recomana contactar amb el gestor que actualment recull la resta de làmpades, per tal d’incloure aquesta tipologia de lluminària a la via de gestió ja existent. En el cas de que aquest gestor no doni opció de gestió, existeixen altres gestors que si ho fan.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu fluorescents i làmpades de descàrrega són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
95
TÒNERS CER 080317 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Oficines
GENERACIÓ Any 2009: 347 Kg ; Any 2010: 352 Kg
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS El tòner és la barreja de materials, utilitzada com a tinta en els processos d’impressió basats en principis electrostàtics. Hi ha diferents tipus de tòners: • Tòners d‘aparells làser (fotocopiadores i impressores), els quals contenen una pols fina de: resines, magnetita (òxid de ferro magnètic), negre de fum (carboni i petites quantitats d’hidrocarburs aromàtics com pirè, pirobenzè, benzopirè) i metalls pesants en petites quantitats (cadmi, bari, crom, plom, etc.), dintre dels cartutxos de PVC. • Tòners de fotocopiadora: La composició varia una mica. Depenent del fabricant conté: resines de poliestirè, acetat de polivinil, negre de fum, etc. • Tòners líquids o de tinta (utilitzats en impressores de tinta). • Altres tòners de pols. Són emprats fonamentalment en fotocopiadores, impressores, etc.
IMPACTE
96
Cal separar i tractar els tòners de forma específica ja que es tracta d’un residu perillós. Si es barreja amb la resta de residus poden afectar molt negativament el medi ambient, ja que sovint contenen productes tòxics, com determinats tipus de tinta, metalls pesants, etc. A més, dipositant-los selectivament fem possible el reaprofitament dels seus components (plàstics, etc.).
NORMATIVA ESPECÍFICA • Directiva 2002/96/CE del Parlament Europeu i del Consell de 27 de gener de 2003 sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics. • Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • En alguns casos es treballa seguint criteris de bones pràctiques ambientals de consum de tòner (imprimir en borrador, arxiu digital, etc.).
SEPARACIÓ • L’empleat que duu a terme el canvi del tòner gastat per un tòner nou, és el responsable d’ubicar el residu als contenidors habilitats per a tal efecte. Es tracta de dos caixes de cartró ubicades al vestíbul d’oficines. • Es té especial atenció de no llençar els tòners a les papereres de rebuig ubicades a cada lloc de treball.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: V54. Reciclatge de tòners. • Transportista i Gestor autoritzats. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Prioritzar els cartutxos de tinta i tòners reciclats i/o reutilitzats. Les diferents metodologies de reciclatge van des del simple afegiment de pols de tòner o tinta, fins al desmuntatge i reposició de tots els elements sotmesos al desgast. • Prioritzar els productes amb etiquetat ecològic (per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4).
!
Tot cartutx de tinta compatible i tòner reciclat té que sortir al mercat amb tots els certificats de qualitat que el sector recomana, i si és possible optar a tots aquells que facin que l’usuari compri aquests producte sabent que ha passat controls de qualitat i ambientals rigorosos. Per tant, cal treballar amb empreses especialitzades, assegurant la compra de productes de qualitat i ambientalment respectuosos.
A més, en la mesura del possible tenir en compte que: • El contingut de substàncies perilloses per al medi ambient, no superi el 0,1% en pes del producte, en forma pura o com a constituent. • El 75% en pes dels cartutxos (excloent-ne la tinta) sigui material reciclat. • L’embalatge no contingui PVC, sigui monomaterial, i el seu 80% en pes sigui reciclat. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Realitzar periòdicament la neteja dels capçals. Això pot allargar la vida del cartutx ja que els orificis romanen oberts i impedeix que es cremin o fonguin per falta de pas de tinta. • Configurar les impressores de forma predeterminada a format borrador, en blanc i negre, amb lletra petita, etc. • Imprimir només quan és absolutament necessari, acostumant-se a llegir en pantalla, revisar i corregir els documents abans d’imprimir, i arxivar els documents en format digital. • Prioritzar les comunicacions electròniques. • Introduir en els mails que s’envien un comentari ambiental semblant al següent: Abans d’imprimir-me, penseu bé si és realment necessari. El medi ambient és cosa de tots. • Estudiar la possibilitat que ofereix l’empresa del renting de les fotocopiadores, per tal de connectar els equips informàtics a aquestes, i així estalviar la impressió en les impressores. • Es recomana contactar amb l’empresa abans de acabi el contracte actual, per tal de especificar els criteris del possible canvi. • Es podrien deixar impressores per exemple només a les secretaries.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme una segregació adequada dels cartutxos de tinta i tòners.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels cartutxos de tinta i tòners.
!
• Es necessiten més de 3 litres de petroli per a fabricar un cartutx de tòner nou. • En tan sols un any de reciclatge de cartutxos d’impressió es podrien estalviar més de 4 milions de litres de petroli en un país de 44 milions d’habitants. • Un cartutx llençat incontroladament pot tardar més de 300 anys a descompondre’s.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu tòners són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
97
BATERIES CER 160601 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment
GENERACIÓ A finals de l’any 2010 es va dur a terme una recollida de bateries de 531 Kg. Es va tractar d’una recollida puntual de bateries de grups electrògens, , pel que s’estima una generació més baixa de cara als propers anys, aproximadament de 250 Kg/anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Les bateries son dispositius que emmagatzemen energia elèctrica, mitjançant procediments electroquímics i que posteriorment la retorna casi en la seva totalitat. Aquest cicle es pot repetir per un determinat nombre de vegades. Es tracta d’un generador elèctric secundari, és a dir, un generador que no pot funcionar sense que se li hagi subministrat electricitat prèviament mitjançant el que es denomina procés de càrrega. Al MNAC bàsicament es tenen bateries dels grups electrògens i dels Sistemes d’Alimentació Ininterrompuda (SAI).
IMPACTE Les bateries consten d’unes plaques de plom carregades, unes positiva i altres negativament, recobertes amb una dissolució d’aigua destil·lada i àcid sulfúric, producte molt corrosiu i tòxic, que si s’aboca incontroladament a les aigües pot alterar-ne el seu pH i contaminar el sòl. Per tant, cal gestionar les bateries independentment ja que es tracta d’un residu especial.
98
NORMATIVA ESPECÍFICA • Directiva 2006/66/CE del parlament europeu i del consell, de 6 de setembre de 2006, relativa a les piles i acumuladors, i als residus de piles i acumuladors. • Reial Decret 106/2008, d’1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus, modificat pel Reial Decret 943/2010, de 23 de juliol.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • Es duu a terme el manteniment adequat, segons les especificacions dels fabricants.
SEPARACIÓ • L’empleat de manteniment encarregat de dur a terme el canvi de la bateria, és el responsable d’ubicar el residu a la zona habilitada per a tal efecte al Magatzem de Residus Especials. • Aquesta zona habilitada és una cubeta de retenció, on s’hi emmagatzemen les bateries per evitar possibles vessaments dels productes perillosos que contenen (ex. àcid sulfúric).
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: V44. Recuperació de bateries, piles, acumuladors. • Transportista i gestor autoritzat. Actua com a planta de transferència. La valorització final es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Dur a terme un manteniment adequat dels aparells segons les especificacions dels fabricants. • Dur a terme un manteniment adequat de les bateries, entre d’altres tenir en compte: • Mantenir el lloc on es posin les bateries entre 15 i 25 ºC. El fred alenteix les operacions tant de càrrega com de descàrrega. La calor per la seva banda, augmenta l’evaporació de l’aigua de l’electròlit, i promou l’oxidació de les plaques positives. • Sempre que sigui possible, fixar bé les bateries, evitant el seu moviment. • Mantenir el nivell de l’electròlit adequat, afegint aigua destil·lada en cas de necessitat. • Evitar la descàrrega completa de les bateries. • Calcular adequadament les bateries que necessita la instal·lació, per evitar donar un ús excessiu que limiti la seva vida útil. • Comprovar el funcionament del Carregador de la Bateria, les càrregues excessives o insuficients poden disminuir la seva vida útil. • Evitar sempre que es pugui les càrregues ràpides de les bateries, ja que es ressenten molt. • Comprovar que no hi ha diferències de càrrega entre les diferents cel·les de la bateria, i si fos així, realitzar la càrrega d’anivellament.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme una segregació adequada de les bateries.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada de les bateries.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu bateries són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
99
RESIDUS D'APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS CER 200136 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Oficines • Manteniment • Exposicions • Restauració (Tallers i Laboratoris)
GENERACIÓ A finals de l’any 2010 es va dur a terme una recollida de RAEE de 1.521 Kg. Es va tractar d’una recollida puntual d’un frigorífic i unes càmeres de vigilància, pel que s’estima una generació més baixa de cara als propers anys, aproximadament de 750 Kg/anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Els aparells elèctrics i electrònics són aparells que necessiten per funcionar corrent elèctrica o camps electromagnètics, destinats a ser utilitzats amb una tensió nominal no superior a 1.000 V en corrent alterna i 1.500 V en corrent continua, i els aparells necessaris per generar, transmetre i mesurar dites corrents i camps. Els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) són: els aparells elèctrics i electrònics, els seus materials, components, consumibles i subconjunts que els componen. Dins d’aquest grup de residus s’inclouen aparells informàtics (ordinadors, disquets, monitors, impressores, mòdems, teclats, ratolins, xips, etc.) i aparells electrònics (televisors, vídeos, ràdios, calculadores elèctriques, etc.).
100
IMPACTE La problemàtica d’aquests materials recau sobre els circuits electrònics. En aquests circuits es troben retardants de flama i altres materials com nous metalls que poden portar problemes ambientals importants si s’aboquen o es cremen. Així doncs, la recollida selectiva d’aquests residus evita aquests possibles efectes contaminants, alhora que permet la reutilització d’aquests aparells o, com a mínim, la recuperació dels seus components. Per tant, cal separar i tractar de forma específica els RAEE ja que es tracta d’un residu especial.
NORMATIVA ESPECÍFICA • Directiva 2002/96/CE del Parlament Europeu i del Consell de 27 de gener de 2003 sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics. • Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • Es duu a terme el manteniment adequat dels aparells, segons les especificacions dels fabricants.
SEPARACIÓ • Quan es disposa de RAEE, s’emmagatzemen fins a la seva posterior recollida. Actualment no es disposa de cap ubicació concreta per a aquest emmagatzematge.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: V41. Reciclatge i Recuperació de metalls o compostos metàl·lics • Transportista i gestor autoritzat. Actua com a planta de transferència. El desballestament del RAEE i la valorització final es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Prioritzar els productes amb etiquetat ecològic (per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4). Avui dia, el fet de comprar un aparell d’ofimàtica amb alguna ecoetiqueta no ha de suposar un increment del cost. A més, en tot el seu cicle de vida, el menor consum energètic farà disminuir el cost final del aparell.
• A més, prioritzar els aparells que tinguin en compte els següents criteris ambientals (criteris que també es tenen en compte per a atorgar les ecoetiquetes): • Amb limitació en l’ús de substàncies nocives per al medi ambient i la salut (Hg, Pb, etc). • Amb alta eficiència energètica (amb funcions d’estalvi d’energia i de tinta). • Que estiguin dissenyats i construïts amb materials reciclats o que es puguin reciclar. • Amb garantia i disponibilitat de peces de recanvi, per a que es puguin reparar. • Disseny que permeti desmuntar l’aparell fàcilment i que, per tant: • permeti el canvi de peces fàcilment i, per tant, augmenti la vida del producte amb la consegüent reducció de residus. • faci més fàcil la separació dels seus materials perillosos: bateries, acumuladors o altres tipus de subministradors d’energia. • Que en el procés de fabricació s’hagi tingut en compte tot el cicle de vida de l’aparell, per minimitzar els impactes ambientals. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Dur a terme els manteniments necessaris, segons les instruccions establertes pels fabricants. • Connectar els equips d’imatge (fotocopiadores, impressores, equips multifunció, etc.) en xarxa. Això fa que calguin menys equips i que aquests siguin més eficients. • Apostar per la reutilització dels aparells elèctrics i electrònics que es substitueixen però que funcionen adequadament. Aquesta reutilització pot ser interna o externa, és a dir, reutilitzar-ho en un altre departament del museu o bé entregar-ho a alguna altra organització que el pugui fer servir (ex. ONGs, organitzacions sense ànim de lucre, etc.).
Reutilitza! El millor residu és el que no es produeix ! És un fals mite que apagar l’ordinador disminueix la seva vida útil.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme una segregació adequada dels cartutxos de tinta i tòners.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels cartutxos de tinta i tòners. En quatre anys les tones de residus de RAEE s’estima que creixeran aproximadament un 15%, raó per la qual la recollida i el reciclatge esdevenen, més que una obligació, una necessitat social.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu d’aparells elèctrics i electrònics són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
101
CD I DVD CER 200139 Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Oficines
GENERACIÓ Degut a la recent implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció, no es disposa de dades de generació. No obstant s’estima una generació aproximada de 5 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Actualment, els CD i DVD estan fabricats de materials sintètics, la major part de plàstic policarbonat (99%) i una petita capa de pintura. Aquest plàstic és imprescindible perquè es necessita un suport que tingui una qualitat òptica molt elevada per el lector làser.
IMPACTE El policarbonat no és un residu tòxic sinó una deixalla inerta, però amb gran rendiment de reciclatge (un 90% de recuperació de policarbonat), pel que és important dur a terme una gestió específica d’aquesta tipologia de residu. El policarbonat recuperat és utilitzat com a matèria prima per a diverses industries (ex. fabricació d’ulleres, carcasses de material d’ofimàtica, telèfons, comandaments a distància i utilitats diverses per al sector de l’automoció com ara fars, manilles i quadres de comandaments de cotxes).
102
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • En la mesura del possible, s’intenta treballar amb dispositius regravables, usb, etc.
SEPARACIÓ • No existeix segregació, fins al moment els cd/dvd s’han gestionat com a banal. • Les destructores de paper disposen d’un compartiment específic per a cd/dvd. Actualment està clausurat, però es te present dur a terme gestió específica quan es generi una quantitat important d’aquest residu. • S’ha comunicat a tot el personal que cal avisar al departament de manteniment quan es tinguin cd/dvd, i el personal de manteniment els recolliran per a la seva posterior gestió.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Degut a la recent metodologia implantada encara no s’ha efectuat cap gestió. • Quan calgui dur-la a terme es buscarà un gestor autoritzat per a aquesta tipologia de residu.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Avui en dia es disposa de tecnologia suficient per només utilitzar els CD/DVD d’un sol ús si és realment necessari. Quan es tracti d’emmagatzemar informació de forma temporal, si és possible, utilitzar prioritàriament memòries de disc dur portàtils amb USB amb elevada capacitat. • Si no és possible, fomentar l’ús de CD/DVD regravables. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • En el cas d’utilitzar CD/DVD convencionals, mantenir les sessions de gravació obertes per tal de poder afegir més informació en posteriors sessions.
SEPARACIÓ S.1. Implantar la recollida selectiva dels residus no especials a totes les àrees del MNAC. En el cas dels cd/dvd, caldrà establir metodologia d’emmagatzematge, destrucció i gestió.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Una vegada s’implanti la recollida selectiva dels cd/dvd, s’haurà de gestionar independentment mitjançant transportistes i gestors autoritzats.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu cd/dvd són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Creació d’un Punt Verd per a la segregació de residus no especials. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
103
FERRALLA CER 200140 Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment • Exposicions • Restauració
GENERACIÓ Tot hi segregar-se adequadament la ferralla, aquesta és recollida per un ferraller que no deixa evidència de les recollides. Per tant, no es disposa de les quantitats generades. No obstant s’estima una generació aproximada de 6.500 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Es considera ferralla el conjunt de residus que procedeixen de metalls (restes, trossos de peces, etc.). En línies generals es poden diferenciar dos grups en funció de si conté ferro o no (alumini, acer, etc.). Al MNAC es genera ferralla d’utensilis, cargols, plaques, tubs, etc.
IMPACTE
104
Tot hi tractar-se d’un residu no perillós, és important gestionar aquesta fracció de manera independent degut a que la ferralla es pot reutilitzar o bé reciclar conservant en gran mesura les seves qualitats inicials. Mitjançant la recollida selectiva dels materials fèrrics, s’evita que aquests vagin a parar als abocadors i es possibilita la seva recuperació i reciclatge, amb el consegüent estalvi de recursos minerals que això comporta.
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • En la mesura del possible s’intenten reutilitzar aquests materials.
SEPARACIÓ Manteniment: • La ferralla de grans dimensions es ubicada pel personal de manteniment, al contenidor habilitat per a tal efecte a la zona IKEA. • En el cas de petita ferralla, aquesta es diposita en un contenidor de petites dimensions al taller de manteniment. Quan aquest està ple, es trasllada al contenidor de la zona IKEA. Restauració: • En el cas de petita ferralla, aquesta es diposita en un contenidor de petites dimensions a cadascun dels tallers de restauració. Quan aquest està ple, es contacta amb el departament de manteniment, qui ho trasllada al contenidor de la zona IKEA.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • La ferralla es recollida per un ferraller no autoritzat per l’Agència de Residus de Catalunya, que no deixa evidència de les recollides efectuades.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: La ferralla és un material renovable, reutilitzable i reciclable en tot el seu cicle de vida, per tant: • En la mesura del possible, intentar reutilitzar tota la ferralla possible, donant-li una nova vida útil. En especial cal tenir atenció en el muntatge i desmuntatge d’exposicions.
Reutilitza! El millor residu és el que no es produeix !
SEPARACIÓ Actualment es duu a terme la segregació adequada del residu ferralla. • Cal destacar que quan es creï el nou Punt Verd, es recomana traslladar el contenidor ubicat actualment a la zona anomenada “IKEA”, al nou emplaçament del Punt Verd.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment la gestió de la ferralla no es duu a terme per un Gestor Autoritzat per l’Agència de Residus de Catalunya. Per tant: • Cal dur a terme la gestió del residu ferralla mitjançant un transportista i gestor de residus autoritzat per aquesta tipologia de residu.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu ferralla són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Creació d’un Punt Verd per a la segregació de residus no especials. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
105
RUNES
CER 170904 Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment • Exposicions
GENERACIÓ Tot hi segregar-se adequadament la runa generada, no es disposa de l’evidència de les recollides. Per tant, no es disposa de les quantitats generades. Cal destacar que es tracta de quantitats molt petites degut a que la gran majoria d’obres que es realitzen al MNAC es subcontracten (i per tant la gestió del residu la duu a terme l’empresa subcontractada). No obstant s’estima una generació aproximada de 500 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Es consideren residus de la construcció, d’acord amb la normativa, aquells residus que es generen en una obra de construcció o demolició (ex. formigó, materials ceràmics, etc.). No s’inclouen en aquesta definició aquelles terres d’excavació que es destinen a la reutilització a la pròpia obra o en una altra obra autoritzada.
IMPACTE Aquest tipus de residu té poques possibilitats de recuperació (mitjançant la seva reincorporació al cicle constructiu a través d’un procés de trituració), degut a la barreja de materials (rajoles, guix, maons, etc.) que tot i tenir un origen petri comú, tenen propietats i característiques molt diferents. Així doncs, el seu destí final són els monodipòsits controlats, on s’utilitzen com a rebliment de pedreres i excavacions a cel obert.
106
NORMATIVA ESPECÍFICA • Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. • Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, pel que es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • En la mesura del possible s’intenta generar la menor quantitat de runa, no obstant la generació ve condicionada per la tipologia d’obra a efectuar.
SEPARACIÓ • La runa es diposita en un sac de runa big-bag, ubicat a l’exterior de l’edifici. Quan aquest està ple el Departament de Manteniment avisa per a que s’efectuï la recollida.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • La runa és recollida per l’empresa a la que es compra el big-bag, però no es disposa d’evidència de la recollida efectuada.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Prioritzar els materials reciclats i/o amb etiquetat ecològic (per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4). • Prioritzar els materials prefabricats, ja que optimitzen l’ús de materials i la generació de residus. • Prioritzar l’adquisició de materials reciclables enfront d’altres de mateixes prestacions però de difícil o impossible reciclatge. • Adquirir els materials de construcció ajustant-se al màxim a les necessitats, per tal d’evitar l’aparició d’excedents de material al final de l’obra. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Mantenir un inventari de productes excedents per a la possible reutilització en altres obres. • Realitzar un pla d’inspeccions periòdiques de materials, productes i residus recollits o emmagatzemats per garantir que es manté en les degudes condicions.
SEPARACIÓ Actualment es duu a terme la separació adequada del residu runa. Cal tenir en compte que els sacs big-bag han de detallar la informació del titular del sac: raó social, CIF, telèfon i número d’inscripció en el Registre de Transportistes de Residus.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL La runa és recollida per l’empresa a la que es compra el big-bag, però no es disposa d’evidència de la recollida efectuada. Per tant, caldrà assegurar que: • La runa recollida sigui transportada i gestionada per centres autoritzats per l’ARC, i inscrits en els registres corresponents. • Els transportistes i gestors aportin la documentació de cada retirada i entrega a destinació final.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu runa són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un estudi d’Ambientalització de les Compres. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
107
MATERIAL PUNXANT I TALLANT CER 180101 Residu No Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Restauració (Laboratoris i Tallers)
GENERACIÓ Degut a la recent implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció, no es disposa de dades de generació. No obstant s’estima una generació aproximada de 1 Kg /anual.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS El material punxant i tallant que es produeix al MNAC són: fulles de bisturí, xeringues i agulles. Tot hi no tractar-se d’un residu especial, es classifica com a “Assimilable a Bio perillós”.
IMPACTE Tot hi que aquest residu requereix unes mesures especials de gestió perquè es tracta de material punxant i tallant, el seu impacte no és significatiu degut a que no es considera un residu especial, i a més es genera en quantitats molt petites.
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
108
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • En la mesura del possible s’intenta allargar la vida útil dels materials, per tal d’evitar residus innecessaris.
SEPARACIÓ • La recollida es duu a terme mitjançant un contenidor ubicat a cadascun dels tallers i laboratoris del MNAC. • Quan aquests contenidors estan plens, el servei de manteniment els ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Tot hi que actualment encara no s’ha realitzat cap recollida d’aquesta fracció, ja es te contractat a un gestor autoritzat: • Tipologia de gestió efectuada: T12 Deposició de residus no especials • Transportista i gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Treballar de forma acurada per tal d’allargar al màxim la vida útil del material.
SEPARACIÓ Actualment es duu a terme una separació adequada d’aquesta tipologia de residu.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Tot hi que actualment s’està duent a terme una gestió adequada d’aquesta tipologia de residu, degut a les característiques no especials d’aquest material (no es tracta de material punxant i tallant biològicament perillós), es podria considerar com a banal. Per tant: • Es recomana gestionar el Material Punxant i Tallant com a Residu Banal. • En aquest cas, cal anar amb compte a l’hora de la seva manipulació per tal d’evitar possibles accidents laborals. En el cas de que finalment es gestioni com a Banal, incloure la gestió d’aquest residu en la via de gestió ja existent per a la resta de banals.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu runa són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
109
ENVASOS DE PRODUCTES PERILLOSOS CER 150110 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment • Restauració (Tallers i Laboratoris) • Exposicions
GENERACIÓ A l’agost de l’any 2010 es va dur a terme una recollida d’envasos contaminats de 19 Kg. S’estima una producció de 25 Kg anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Es consideren envasos de productes perillosos tots els envasos buits (tant plàstics com metàl·lics) que han contingut productes considerats perillosos (identificats amb els corresponents pictogrames de perillositat). Els pictogrames dels productes indiquen la perillositat inherent a l’envàs un cop buit, i per tant permetran identificar-lo com a tal.
IMPACTE Cal recollir aquesta tipologia d’envasos de forma selectiva i diferenciada dels envasos lleugers, degut a que els productes que han contingut són potencialment perillosos per a les persones i contaminen el medi ambient si arriben al sòl i a les aigües. Per tant, cal separar i tractar de forma específica els envasos contaminats ja que es tracta d’un residu especial.
NORMATIVA ESPECÍFICA
110
No existeix.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • En alguns casos es prioritza la compra de productes amb envasos grans (ex. revelador i fixador de Rajos X), tot i que no es detecta una metodologia formalitzada. • S’utilitzen els productes segons les especificacions dels fabricants, evitant així riscos per a la salut i el medi ambient, així com que es malgasti el producte generant envasos innecessaris.
SEPARACIÓ Restauració: • La recollida dels envasos contaminats es duu a terme mitjançant diverses contenidors distribuïts pels tallers i laboratoris del MNAC. • Quan aquests contenidors estan plens, el servei de manteniment els ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat. Manteniment: • La recollida dels envasos contaminats es duu a terme mitjançant un contenidor ubicat al taller de manteniment. • Quan aquest contenidor està ple, el servei de manteniment l’ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: T21 Incineració de residus no halogenats / T22 Incineració de residus halogenats. • Transportista i gestor autoritzat. Actua com a planta de transferència. La valorització energètica final (incineració) es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Estudiar la possibilitat de substituir algun dels productes perillosos utilitzats, per d’altres de menys perillositat. Optar per productes sense substàncies nocives i amb menor càrrega perillosa.
INFLAMABLE
COMBURENT
CORROSIU
IRRITANT
TÒXIC
NOCIU
EXPLOSIU
PERILLÓS PER AL MEDI AMBIENT
• Prioritzar la compra de productes amb etiquetat ecològic (per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4) . • Prioritzar la compra de productes amb envasos de capacitats més grans, pel que es generaran menys envasos. • Cal evitar els envasos que continguin PVC o altres plàstics halogenats, i prioritzar els que siguin monomaterial, fabricats a partir de materials reciclats o de fàcil reciclatge. • No utilitzar envasos amb vaporitzadors que utilitzin propel·lents (com ara els CFCs, que ara ja són prohibits). • Dur a terme compres ajustades a la realitat de consum, per tal d’evitar que productes caduquin o es deteriorin innecessàriament. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Exigir als proveïdors la fitxa de dades de seguretat (FDS) de cada producte. • Utilitzar sempre la mínima quantitat de producte, seguint sempre les recomanacions del fabricant en relació a la metodologia d’ús i quantitats a utilitzar, per assegurar un consum correcte i evitar contaminació per excés d’ús.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme la segregació adequada dels residus d’envasos contaminats. Cal destacar que en el cas de que es generin envasos contaminats en els Tallers Educatius, es recomana que el residu resultant es dugui al contenidor ubicat al taller de manteniment. No es considera necessari disposar d’un contenidor específic ja que es tracta d’una generació molt puntual.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels residus d’envasos contaminats.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu envasos contaminats són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
111
AEROSOLS CER 160504 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment • Restauració (Tallers i Laboratoris) • Tallers Educatius • Exposicions
GENERACIÓ Degut a la recent implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció, no es disposa de dades de generació. No obstant s’estima una generació aproximada de 10 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Es considera aerosol, el conjunt format per un recipient no reutilitzable de metall, vidre o plàstic que contingui un gas comprimit, liquat o dissolt amb o sense líquid, pasta o pols i disposi d’un dispositiu de descàrrega que permeti la sortida del contingut en forma de partícules sòlides o líquides en suspensió en un gas en forma d’espuma, pasta, pols o estat líquid. Els principals aerosols utilitzats al MNAC són vernissos en spray i lubricants.
IMPACTE Els aerosols es consideren residus especials degut a que poden contenir restes de gasos, generalment inflamables. Per tant, cal recollir aquesta tipologia de residu de forma selectiva i diferenciada dels envasos lleugers i dels envasos contaminats.
112
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • S’utilitzen els productes segons les especificacions dels fabricants, evitant així riscos per a la salut de les persones i el medi ambient, així com que es malgasti el producte generant residus innecessaris.
SEPARACIÓ Restauració: • La recollida dels aerosols es duu a terme mitjançant diverses contenidors distribuïts pels tallers i laboratoris del MNAC. • Quan aquests contenidors estan plens, el servei de manteniment els ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat. Manteniment: • La recollida dels aerosols es duu a terme mitjançant un contenidor ubicat al taller de manteniment. • Quan aquest contenidor està ple, el servei de manteniment l’ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat. Tallers educatius: • No existeix segregació. El residu és gestionat com a banal.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Tot hi que actualment encara no s’ha realitzat cap recollida d’aquesta fracció, ja es te contractat un gestor autoritzat: • Tipologia de gestió efectuada: T32 Tractament Específic • Transportista i gestor autoritzat. Actua com a planta de transferència. El tractament final es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Estudiar la possibilitat de substituir algun dels productes perillosos utilitzats, per d’altres de menys perillositat. Optar per productes sense substàncies nocives i amb menor càrrega perillosa.
INFLAMABLE
COMBURENT
CORROSIU
IRRITANT
TÒXIC
NOCIU
EXPLOSIU
PERILLÓS PER AL MEDI AMBIENT
• Escollir els productes i els procediments que permetin obtenir resultats similars utilitzant la quantitat més petita de cada producte, i que generin menys residus. • Prioritzar la compra de productes amb etiquetat ecològic (per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4) . • Prioritzar la compra de productes amb envasos de capacitats més grans, pel que es generaran menys envasos. • Establir una política de compres adequada, orientada a afavorir l’adquisició de la quantitat de productes estrictament necessària. Així s’evitarà que productes caduquin o es deteriorin innecessàriament. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Exigir als proveïdors la fitxa de dades de seguretat (FDS) de cada producte. • Utilitzar sempre la mínima quantitat de producte, seguint sempre les recomanacions del fabricant en relació a la metodologia d’ús i quantitats a utilitzar, per assegurar un consum correcte i evitar contaminació per excés d’ús.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme la segregació adequada dels residus d’aerosols. Cal destacar que en el cas de que es generin aerosols en els Tallers Educatius, es recomana que el residu resultant es dugui al contenidor ubicat al taller de manteniment. No es considera necessari disposar d’un contenidor específic ja que es tracta d’una generació molt puntual.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels residus d’aerosols.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu aerosols són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
113
MESCLA DE DISSOLVENTS CER 140603 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment • Exposicions
GENERACIÓ Degut a la recent implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció, no es disposa de dades de generació. No obstant s’estima una generació aproximada de 30 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Els dissolvents són substàncies orgàniques, sintetitzades per la indústria química o derivades del petroli, que tenen la capacitat de dissoldre altres productes per tal de formar una mescla uniforme i homogènia. Al MNAC es generen dissolvents residuals al taller de manteniment com a resultat del procés de neteja de peces i equips de pintura.
IMPACTE La principal problemàtica ambiental associada a l’ús dels dissolvents es deriva dels Compostos Orgànics Volàtils (COV). Quan aquests compostos s’alliberen a l’atmosfera, a part de ser perjudicials per a la salut humana, també danyen la capa d’ozó i contribueixen a la formació d’ozó ambiental, que al seu torn afavoreix la formació d’altres contaminants més tòxics i cancerígens.
114
A més, es tracta de dissolvents barrejats amb d’altres productes perillosos (com per exemple pintures) pel que l’impacte del residu al medi també vindrà donat pel producte perillós amb el que s’ha barrejat. Per tant, cal separar i tractar de forma específica els dissolvents ja que es tracta d’un residu especial.
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • S’utilitzen els productes segons les especificacions dels fabricants, evitant així riscos per a la salut de les persones i el medi ambient, així com que es malgasti el producte generant residus innecessaris.
SEPARACIÓ • La recollida dels dissolvents es duu a terme mitjançant un contenidor amb tancament hermètic ubicat al taller de manteniment. • Quan aquest contenidor està ple, el servei de manteniment l’ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Tot hi que actualment encara no s’ha realitzat cap recollida d’aquesta fracció, ja es te contractat un gestor autoritzat: • Tipologia de gestió efectuada: T21 Incineració de residus no halogenats / T22 Incineració de residus halogenats. • Transportista i gestor contractats. Actua com a planta de transferència. La valorització energètica final (incineració) es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Estudiar la possibilitat de substituir algun dels productes perillosos utilitzats, per d’altres de menys perillositat. • Fer servir dissolvents orgànics només quan no sigui possible fer servir un altre agent netejador (aigua, detergents, etc.) • Potenciar i fomentar l’ús de dissolvents orgànics el menys nocius per a la salut i el medi ambient possible. • Prioritzar la compra de productes amb etiquetat ecològic (per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4) . • Establir una política de compres adequada, orientada a afavorir l’adquisició de la quantitat de productes estrictament necessària. Així s’evitarà que productes caduquin o es deteriorin innecessàriament. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: Utilitzar sempre la mínima quantitat de producte, seguint sempre les recomanacions del fabricant en relació a la metodologia d’ús i quantitats a utilitzar, per assegurar un consum correcte i evitar contaminació per excés d’ús.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme la segregació adequada dels residus de dissolvents. No obstant, es recomana: • Habilitar una cubeta de retenció per tal d’evitar possibles vessaments incontrolats.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels residus de dissolvents.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu mescla de dissolvents són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
115
PILES
CER 160602 i 160603 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Oficines • Tallers educatius • Magatzem • Botigues • Restauració (Tallers i Laboratoris) • Manteniment
GENERACIÓ Degut a la recent implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció, no es disposa de dades de generació. No obstant s’estima una generació aproximada de 10 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Les piles són aparells que permeten l’obtenció d’energia elèctrica per transformació de l’energia química. Es poden diferenciar tres grans tipologies de piles: de bastó, de botó i acumuladors secs. Les piles contenen metalls pesants com el mercuri, el cadmi o el plom, que són potencialment perillosos per a la salut i el medi ambient. La tipologia de piles més contaminants són les de botó, donat que el seu contingut de metalls pesants pot arribar a ser de fins a un 30% en pes. Al MNAC bàsicament s’utilitzen piles en càmeres fotogràfiques, aparells de restauració, bateries dels mòbils, etc.
116
IMPACTE Cal separar i tractar les piles de forma específica ja que es tracta d’un residu especial. Si les piles s’aboquen al medi incontroladament, l’aigua de pluja pot arrossegar els metalls cap a l’aigua subterrània, els rius i el mar, amb la possible afectació d’éssers vius. En cas de cremes incontrolades els metalls es poden vaporitzar i dispersar per l’aire i, quan plou, ser arrossegats cap a terra i cap a cursos d’aigua. La major part dels metalls pesants són bioacumulatius i passen d’un organisme a l’altre a través de la cadena alimentària.
NORMATIVA ESPECÍFICA • Directiva 2006/66/CE del parlament europeu i del consell, de 6 de setembre de 2006, relativa a les piles i acumuladors, i als residus de piles i acumuladors. • Reial Decret 106/2008, d’1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus, modificat pel Reial Decret 943/2010, de 23 de juliol.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • Algunes de les càmeres fotogràfiques funcionen amb bateria, no obstant encara es treballa amb d’altres que utilitzen piles convencionals. • De forma general, no s’utilitzen piles recarregables.
SEPARACIÓ • L’empleat que duu a terme el canvi de la pila gastada per una pila nova, és el responsable d’ubicar el residu al contenidor habilitat per a tal efecte. Es tracta d’una caixa de cartró ubicada a recepció. • Es té especial atenció de no llençar les piles a les papereres de rebuig ubicades a cada lloc de treball.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Tot hi que actualment encara no s’ha realitzat cap recollida d’aquesta fracció, ja es te contractat un gestor autoritzat: • Tipologia de gestió efectuada: V44. Recuperació de bateries, piles, acumuladors • Transportista i gestor autoritzats. Actua com a planta de transferència. La valorització final es duu a terme per un segon gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • Fomentar la compra d’aparells que no requereixin piles per al seu funcionament (ex. que es puguin endollar al corrent elèctric, que funcionin amb energia solar, o amb bateries recarregables). • Prioritzar l’ús de piles recarregables envers de les convencionals (que suposen un residu quantiós i molt contaminant). Aquestes es poden reutilitzar moltes vegades abans de que deixin de ser definitivament útils. Tenint en compte que una pila de bastó convencional pesa entre 20 i 25 grams, si utilitzem una pila recarregable que es pot reutilitzar fins a 1000 vegades, podem reduir fins a 25 Kg de residus de piles.
• Evitar la utilització de piles amb mercuri. • 1 pila de mercuri contamina 600000 litres d’aigua. • 1 pila alcalina contamina 167000 litres d’aigua. • 1 pila salina contamina 3000 litres d’aigua. • Prioritzar els productes amb etiquetat ecològic (per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4). P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Per tal d’allargar la vida útil de les piles: • Apagar els aparells quan no s’usen. • Emmagatzemar-les en llocs frescos, lluny de fonts de calor, i evitar que estiguin exposades directament a la llum del sol. • Al fer canvis de piles, substituir-les totes de cop, ja que mantenir-ne alguna d’usada redueix la vida útil de les noves. • Esperar que les piles estiguin totalment esgotades abans de llençar-les. En moltes ocasions, una pila que ja no serveix per a aparells amb molta demanda d’energia encara pot ser útil per a estris menys exigents.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme una segregació adequada de les piles.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada de les piles.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu piles són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. • P.4. Dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les compres. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
117
OLIS MINERALS USATS CER 130205 Residu Especial
1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES • Manteniment
GENERACIÓ Degut a la recent implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció, no es disposa de dades de generació. No obstant s’estima una generació aproximada de 40 Kg /anuals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS S’entén per residu d’oli mineral, tot oli industrial que s’hagi tornat inadequat per a l’ús al que se li hagués assignat inicialment. S’inclouen en aquesta definició, en particular, els olis minerals usats dels motors de combustió i dels sistemes de transmissió, els olis minerals usats dels lubrificants, els de turbines i dels sistemes hidràulics, així com les barreges i emulsions que els continguin. La vida útil dels olis industrials, malgrat els additius que n’allarguen la durada, és limitada. Per tant, els olis van perdent progressivament les seves propietats fins que s’han de substituir per olis nous.
IMPACTE La composició dels olis minerals és molt complexa i inclou metalls pesants, sulfurs i, en alguns casos, clor. L’abocament d’olis industrials usats pot comportar la contaminació de sòls, aigües superficials i aqüífers; mentre que la seva combustió provoca emissions de gasos contaminants a l’atmosfera.
118
Per evitar efectes nocius sobre el medi ambient i les persones, els olis industrials usats s’han de gestionar correctament. A Catalunya, s’ha optat per la regeneració, un sistema doblement convenient des del punt de vista ambiental, ja que d’una banda s’eviten els efectes nocius sobre l’ambient, i de l’altra s’estalvien recursos naturals en tornar a introduir els olis regenerats al cicle de consum. Per tant, cal separar i tractar de forma específica els olis usats ja que es tracta d’un residu especial.
NORMATIVA ESPECÍFICA • Real Decret 679/2006, de 2 de juny, pel que es regula la gestió dels olis industrials usats.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • Es duen a terme els canvis d’olis segons les especificacions dels fabricants.
SEPARACIÓ • La recollida dels olis usats es duu a terme mitjançant un contenidor amb tancament hermètic ubicat al taller de manteniment. • Quan aquest contenidor està ple, el servei de manteniment l’ubica al Magatzem de Residus Especials, des d’on es realitza la recollida per part del transportista autoritzat.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Tot hi que actualment encara no s’ha realitzat cap recollida d’aquesta fracció, ja es te contractat un gestor autoritzat: • Tipologia de gestió efectuada: V22 Regeneració d’Olis Minerals • Transportista i gestor autoritzat. • Freqüència de recollida: Sota demanda. Tenint en compte no superar els sis mesos d’emmagatzematge, tal com marca la legislació de referència. • Documentació: Full de Seguiment.
ANNEX 1. Fitxes Residus Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.1. Aplicació de criteris de compra verda: • En la mesura que sigui possible, fomentar l’ús d’olis biodegradables i de baixa toxicitat. • Prioritzar la compra de productes amb etiquetat ecològic (per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 4) . • Establir una política de compres adequada, orientada a afavorir l’adquisició de la quantitat de productes estrictament necessària. Així s’evitarà que productes caduquin o es deteriorin innecessàriament. P.2. Aplicació de criteris de consum responsable: • Utilitzar sempre la mínima quantitat de producte, seguint sempre les recomanacions del fabricant en relació a la metodologia d’ús i quantitats a utilitzar, per assegurar un consum correcte i evitar contaminació per excés d’ús.
SEPARACIÓ Actualment s’està duent a terme la segregació adequada dels residus d’olis. No obstant, es recomana: • Habilitar una cubeta de retenció per tal d’evitar possibles vessaments incontrolats.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment s’està duent a terme una gestió adequada dels residus d’olis. A partir de 5 litres d’oli usat s’obtenen 2 litres d’oli regenerat. Cremar 5 litres d’oli pot contaminar l’aire que respira una persona durant 3 anys.
Les principals Fitxes d’Acció Generals, vinculades amb el residu olis són: • P.3. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Treballadors. A més, cal tenir en compte, el punt 5 del present Manual, en el que s’hi detallen les accions proposades en relació a la Formació i Comunicació.
119
RESIDUS DE SUBCONTRACTES PERMANENTS 1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES El MNAC treballa amb varies empreses subcontractes que duen a terme tasques al museu de forma permanent, és a dir, disposen de personal treballant al MNAC de forma permanent. Les principals subcontractes generadores de residus són: neteja, manteniment (elèctric, clima i sanejament), pintura, jardineria, educació (monitors), i el restaurant, cafeteria i bar.
GENERACIÓ La quantitat de residus produïts per subcontractes es considera bastant significativa. En especial cal destacar les activitats de restaurant, manteniment, pintura i jardineria.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Els principals residus generats són: • Servei de neteja: envasos de productes de neteja i aerosols. • Servei d’educació (monitors): els mateixos que els considerats per a les activitats de Taller d’Educació al punt anterior (veure punt 3.3.1. Residus Propis). • Servei de restaurant, cafeteria i bar: residus objecte de recollida selectiva comercial (envasos, paper i cartró, vidre i matèria orgànica) i olis vegetals de cuina. • Servei de manteniment: els mateixos que els considerats per a les activitats de Manteniment al punt anterior (veure punt 3.3.1. Residus Propis). • Servei de pintura: restes de pintura, absorbents contaminats i mescla de dissolvents. • Servei de jardineria: restes vegetals i poda, envasos de productes fitosanitaris i absorbents.
120
IMPACTE L’impacte dels residus generats per proveïdors és molt significatiu ja que en molts dels casos es tracta de residus especials. L’impacte vindrà donat per la tipologia de cadascun dels residus, però en termes generals es poden detallar els següents impactes: contaminació dels recursos hídrics, contaminació atmosfèrica, contaminació del sòl i afectació a la flora i fauna.
NORMATIVA ESPECÍFICA L’única normativa específica que no s’ha comentat en les fitxes de l’apartat anterior (veure punt 3.3.1. Residus Propis), és la referent a envasos de productes fitosanitaris: • Reial Decret 1416/2001, de 14-12-2001, sobre envasos de productes fitosanitaris.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ En general es considera que els proveïdors del MNAC treballen adequadament segons criteris de minimització de residus. En especial, es considera important destacar: • La gran majoria de productes de neteja utilitzats són ecoetiquetats. • Algunes de les pintures utilitzades són ecoetiquetades (ex. pintura plàstica). • Des del MNAC s’exigeix en el nou contracte de neteja: certificació ISO 14001, utilització de productes ecoetiquetats, i col·laboració en la segregació de residus del museu. • En general en els nous contractes s’estan incloent els següents requeriments: utilització de productes ecoetiquetats, col·laboració en la segregació de residus, i entrega de justificants de la correcta gestió dels residus generats a les tasques dutes a terme en el MNAC.
SEPARACIÓ, TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Els monitors i el personal de manteniment duen a terme la separació dels residus segons el procés del Taller d’Educació i del Taller de Manteniment, respectivament. És a dir, els residus generats són gestionats com a propis pel MNAC. • La resta de subcontractes duent a terme la seva pròpia separació, ja que la gestió és competència seva. Des de el MNAC no es te evidència de que aquesta gestió es dugui a terme adequadament.
ANNEX 2. Fitxes Residus No Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ Prioritzar subcontractes que apliquin criteris de compra verda i de consum responsable: Tot hi que actualment algunes de les subcontractes del MNAC ja treballen amb alguns productes ecoetiquetats (ex. productes de neteja, pintura plàstica, etc.), cal potenciar la utilització de productes comprats seguint els principals criteris de compra verda, entre d’altres: • Prioritzar els productes ecoetiquetats, i/o elaborats amb materials reciclats. Si no és possible, que siguin productes que puguin ser fàcilment reciclats. • Prioritzar productes que no tinguin substàncies perilloses. • Prioritzar productes amb una llarga vida útil. • Sempre que els productes siguin elaborats amb diferents tipus de materials, escollir els que siguin fàcilment separables. • Prioritzar els productes amb el mínim embalatge, i amb embalatges retornables, reutilitzables, de material reciclat o reciclable. Alguns exemples concrets serien: • Neteja: ús de productes biodegradables, ecoetiquetats, amb envasos grans i preferiblement reutilitzables, ús de productes concentrats, etc. Complementàriament a aquests productes (tot hi que la seva compra és competència directa del MNAC) també s’haurien de prioritzar: paper higiènic reciclat i en rotllos grans, sabó de mans biodegradable i ecoetiquetat, substitució de paper eixugamans per sistemes de tovalloles enrotllables, etc. • Restaurant / Cafeteria / Bar: ús de vaixelles reutilitzables, iniciar relacions amb un banc d’aliments, etc. A més, tal com ja s’està fent en algunes de les subcontractes (ex. neteja, pintura, etc.), cal incloure als contractes els criteris ambientals que el proveïdor ha de complir, per exemple: • Certificació en Sistemes de Gestió Ambiental (ISO i/o EMAS). • Utilització de productes ecoetiquetats o amb criteris ecològics (ex. reciclats, amb el mínim embalatge, etc.). • Sol·licitar que incloguin en el seu pla de formació continguts sobre: minimització de residus, recollida selectiva, retirada de residus, manteniment i neteja de contenidors, i neteja de les instal·lacions seguint criteris ambientals (tipus de productes, manipulació, emmagatzematge, etc.). (veure la Fitxa P.4. Dur a terme un estudi d’Ambientalització de les Compres). Així mateix, es recomana crear un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per als subcontractes, on es defineixin els requisits que el MNAC demana als seus proveïdors enfront a aspectes ambientals associats a les seves activitats, i en especial a la gestió dels residus (veure Fitxa P.5. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Subcontractes)).
SEPARACIÓ, TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL S.5. Elaborar un Protocol de Segregació de Residus per al personal de neteja. El personal de neteja és qui buida les papereres dels residus propis del MNAC, i qui s’ho endu als contenidors ubicats a l’exterior de l’edifici. Quan s’implanti la recollida selectiva de totes les fraccions, caldrà marcar les pautes a seguir per tal de que el personal de neteja dugui les tasques correctament, complint amb els criteris establerts pel MNAC. S.6. Establir una metodologia de control de la gestió dels residus de subcontractes Tal com s’ha comentat anteriorment, les subcontractes que treballen de forma permanent pel MNAC gestionen els residus que produeixen, essent competència d’elles dur a terme una correcta segregació i gestió mitjançant transportistes i gestors autoritzats per l’ARC. Des del MNAC no es te evidència de que aquesta gestió es dugui a terme adequadament, per tant cal establir una metodologia per al control de la gestió efectuada per cadascun dels subcontractes.
121
RESIDUS DE SUBCONTRACTES puntuals 1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES EL MNAC treballa amb varies empreses subcontractes que duen a terme tasques al museu de forma puntual, és a dir, no disposen de personal treballant al MNAC de forma permanent. Les principals subcontractes puntuals generadores de residus son: servei higiènic (contenidors higiènics, ambientadors, bacteriostàtics, etc.), obres, manteniments (compressors, grups electrògens, canvis de filtres, SAI, etc.), muntatge i desmuntatge d’exposicions, etc.
GENERACIÓ La quantitat de residus produïts per subcontractes puntuals es considera bastant significativa. En especial cal destacar els contenidors higiènics, les obres i el muntatge i desmuntatge d’exposicions.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Els principals residus generats són: • Servei higiènic: residus higiènics (compreses, tampons, etc.), envasos contaminats i aerosols. • Obres: runes i residus de la construcció, envasos contaminats, absorbents, paper i cartró, etc. • Manteniments: els mateixos que els considerats per a les activitats de Manteniment al punt anterior (veure punt 3.3.1. Residus Propis), i residus específics del manteniment que es dugui a terme (ex. bateries, productes especials, etc.) • Muntatge i desmuntatge d’exposicions: els mateixos que els considerats per a l’activitat d’Exposicions al punt anterior (veure punt 3.3.1. Residus Propis).
IMPACTE
122
L’impacte dels residus generats per proveïdors és molt significatiu ja que en molts dels casos es tracta de residus especials. L’impacte vindrà donat per la tipologia de cadascun dels residus, però en termes generals es poden detallar els següents impactes: contaminació dels recursos hídrics, contaminació atmosfèrica, contaminació del sòl i afectació a la flora i fauna.
NORMATIVA ESPECÍFICA La normativa específica vinculada als residus produïts en aquestes activitats, ja s’ha comentat en les fitxes de l’apartat anterior (veure punt 3.3.1. Residus Propis).
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ En general es considera que els proveïdors del MNAC treballen adequadament segons criteris de minimització de residus. En especial, es considera important destacar: • En els nous contractes s’estan incloent els següents requeriments: utilització de productes ecoetiquetats, col·laboració en la segregació de residus, i entrega de justificants de la correcta gestió dels residus generats a les tasques dutes a terme en el MNAC.
SEPARACIÓ, TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Cadascuna de les subcontractes duu a terme la seva pròpia separació, ja que la gestió és competència seva. Des de el MNAC no es te evidència de que aquesta gestió es dugui a terme adequadament. • Puntualment, alguns dels residus generats per empreses subcontractades s’han gestionat com a residu propi del MNAC (per ex. canvi de les bateries dels grups electrògens).
ANNEX 2. Fitxes Residus No Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ Prioritzar subcontractes que apliquin criteris de compra verda i de consum responsable: Cal potenciar la utilització de “productes verds” per part dels proveïdors, és a dir productes comprats seguint els principals criteris de compra verda, entre d’altres: • Prioritzar els productes ecoetiquetats, i/o elaborats amb materials reciclats. Si no és possible, que siguin productes que puguin ser fàcilment reciclats. • Prioritzar productes que no tinguin substàncies perilloses. • Prioritzar productes amb una llarga vida útil. • Sempre que els productes siguin elaborats amb diferents tipus de materials, escollir els que siguin fàcilment separables. • Prioritzar els productes amb el mínim embalatge, i amb embalatges retornables, reutilitzables, de material reciclat o reciclable. Per a tal efecte, i tal com ja s’està duent a terme en algunes de les subcontractes (ex. neteja, pintura, etc.), cal incloure als contractes els criteris ambientals que el proveïdor haurà de complir, per exemple: utilització de productes ecoetiquetats o amb criteris ecològics (ex. reciclats, amb el mínim embalatge, etc.) (veure més informació a la Fitxa d’Acció P.4. Dur a terme un estudi d’Ambientalització de les Compres)). Així mateix, es recomana crear un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per als subcontractes, on es defineixin els requisits que el MNAC demana als seus proveïdors enfront a aspectes ambientals associats a les seves activitats, i en especial a la gestió dels residus (veure més informació a la Fitxa d’Acció P.5. Elaborar un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Subcontractes)).
SEPARACIÓ, TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL S.6. Establir una metodologia de control de la gestió dels residus de subcontractes Tal com s’ha comentat anteriorment, els subcontractes que treballen pel MNAC gestionen els residus que produeixen, essent competència d’elles dur a terme una correcta segregació i gestió mitjançant transportistes i gestors autoritzats per l’ARC. Des del MNAC no es te evidència de que aquesta gestió es dugui a terme adequadament, per tant cal establir una metodologia per al control de la gestió efectuada per cadascun dels subcontractes.
123
RESIDUS D' ACTES I ESDEVENIMENTS 1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES El MNAC disposa de diferents espais per a la celebració d’actes i esdeveniments culturals i empresarials de tot tipus, gràcies a la versatilitat de les seves instal·lacions. Aquests actes i esdeveniments poden incloure servei de càtering o no. Es poden dur a terme actes a diferents zones de l’edifici: sala oval, vestíbul, cúpula, terrassa, sala Sert, auditoris i restaurants.
GENERACIÓ La quantitat de residus produïts per la gestió d’espais, és a dir, el lloguer dels espais del MNAC per a dur-hi a terme actes i esdeveniments, es considera molt significativa. Cal destacar que els residus generats en aquests actes no es segreguen, gestionant-se tots com a banals. Aproximadament un 70% dels residus banals produïts al MNAC l’any 2010 tenia el seu origen en aquestes activitats (62.552 Kg).
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Tot hi que no es duu a terme segregació, els principals residus generats són: • Servei de càtering: Residus objecte de recollida selectiva comercial (envasos, paper i cartró, vidre i matèria orgànica) i olis vegetals de cuina. • Muntatge i desmuntatge: Cartró, plàstics, fusta, ferralla, envasos contaminats, absorbents, etc.
IMPACTE
124
L’impacte dels residus generats en actes i esdeveniments és força significatiu ja que es generen quantitats molt elevades de residus, i a més en alguns casos es tracta de residus especials. L’impacte vindrà donat per la tipologia de cadascun dels residus, però en termes generals es poden detallar els següents impactes: contaminació dels recursos hídrics, contaminació atmosfèrica, contaminació del sòl i afectació a la flora i fauna.
NORMATIVA ESPECÍFICA La normativa específica vinculada als residus produïts en aquestes activitats, ja s’ha comentat en les fitxes de l’apartat anterior (veure punt 3.3.1. Residus Propis).
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • Els proveïdors encarregats de muntar i desmuntar actes en la majoria dels casos ja treballen amb criteris de minimització de residus. No obstant, cal destacar que les quantitats generades vindran molt donades pel tipus d’acte del que es tracti. • En general, el present Manual de Bones Pràctiques en la Gestió dels Residus, implicarà el punt de partida per dur a terme la segregació de totes les fraccions generades en els actes i esdeveniments , i per tant una reducció molt considerable de la Fracció Resta.
SEPARACIÓ • Tots els residus generats en actes i esdeveniments es duen al contenidor de 20 m3 ubicat a l’exterior de l’edifici (P08). • Com ja s’ha comentat, no es duu a terme cap tipus de segregació. • En alguns casos els propis proveïdors duent a terme la separació d’alguna fracció (ex. matèria orgànica) que gestionen ells directament. No obstant, això depèn del proveïdor i no és habitual.
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: T62 Gestió per un centre de recollida i transferència. • Transportista contractat: Griñó (T-106). • Gestor contractat: Sanea (E-1042.08), actua com a planta de transferència on es separen les fraccions valoritzables. • Freqüència de recollida: Sota demanda. • Documentació acreditativa de la gestió: Full de seguiment.
ANNEX 2. Fitxes Residus No Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ P.6. Elaborar un Protocol de Bones Pràctiques Ambientals a Actes i Esdeveniments Els productes i materials utilitzats per al muntatge d’actes i esdeveniments són competència dels clients que contracten l’espai del MNAC per a dur a terme l’acte. Tot hi que el MNAC no pot exigir la utilització de tipologies concretes de productes, si que es recomana establir un Protocol de Bones Pràctiques Ambientals per als clients dels actes i esdeveniments. Per exemple, se’ls hi pot recomanar que el càtering potenciï la: • Utilització de productes ecològics. Les possibilitats de trobar productes ecològics al mercat és avui en dia àmplia i comprèn una gran quantitat d’aliments (carn, verdures, làctics, sucre, cafè, etc.). • Utilització de tovalles, tovallons i vaixella reutilitzable. • Utilització de productes sense envasar, amb envasos reutilitzables o amb sortidors (evitant les llaunes, ampolles de plàstic i envasos de vidre d’un sol ús).
SEPARACIÓ, TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL S.7. Elaborar un Protocol de Segregació de Residus d’Actes i Esdeveniments per al personal de neteja Al nou contracte de neteja s’hi establirà que l’empresa de neteja ha d’aportar al MNAC una persona formada per al control dels residus generats en el desmuntatge d’actes. Aquesta persona dirigirà la correcta segregació de tots els residus. Per tal de que es treballi segons els requeriments establerts pel MNAC, es recomana crear un Protocol documentat. A més, es recomana aprofitar el Manual de BPA a Actes i Esdeveniments, per explicar la gestió de residus implantada al MNAC (veure Fitxa d’Acció P.6).
125
RESIDUS de visitants 1. Presentació del Residu. PRINCIPALS ACTIVITATS GENERADORES L’any 2010 el MNAC va rebre 828.713 visitants. Aquests visitants són potencials generadors de residus, assimilables a domèstics.
GENERACIÓ La quantitat de residus produïts per els visitants no es considera massa significativa, no obstant és un residu a tenir en compte en la gestió dels residus del museu. Cal destacar que els residus generats pels visitants no es segreguen, gestionant-se tots com a banals.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Tot hi que no es duu a terme segregació, els principals residus generats són: • Residus objecte de recollida selectiva comercial (envasos, paper i cartró, vidre i matèria orgànica). En especial envasos, i paper i cartró.
IMPACTE L’impacte dels residus generats pels visitants ve donat bàsicament per la barreja de fraccions fàcilment valoritzables i que no s’estan valoritzant. L’impacte vindrà donat per la tipologia de cadascun dels residus, però en termes generals es poden detallar els següents impactes: contaminació dels recursos hídrics, contaminació atmosfèrica, contaminació del sòl i afectació a la flora i fauna.
126
NORMATIVA ESPECÍFICA No existeix.
2. Diagnòstic. PREVENCIÓ • En general, el present Manual de Bones Pràctiques en la Gestió dels Residus, implicarà el punt de partida per dur a terme la segregació de totes les fraccions generades pel MNAC, i per tant una reducció molt considerable de la Fracció Resta. • S’està pensant en col·locar a la sortida del museu, un contenidor per a la recollida del material de difusió que els visitants ja no volen. Amb això s’aconsegueixen dos grans millores: reutilitzar el material que estigui en bones condicions, i reciclar el que no es pugui reaprofitar.
SEPARACIÓ • No existeix segregació. El servei de neteja buida les papereres distribuïdes pel museu, i diposita la fracció resta recollida al contenidor ubicat a l’exterior de l’edifici (P08). Es tracta del mateix contenidor on es diposita la fracció resta de la resta del museu (oficines, tallers, etc.).
TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL • Tipologia de gestió efectuada: V99 Altres. • Transportista contractat: FCC Ámbito (T-2142). • Gestor contractat: FCC Ámbito (E-535.98), actua com a planta de transferència on es separen les fraccions valoritzables. Les fraccions no valoritzables finalment es dipositen a l’Abocador de Cruïlles. • Freqüència de recollida: Sota demanda. • Documentació acreditativa de la gestió: Full de seguiment.
ANNEX 2. Fitxes Residus No Propis
3. Propostes de millora PREVENCIÓ Tal com s’ha comentat anteriorment, des de el MNAC s’està pensant en col·locar a la sortida del museu, un contenidor per a la recollida del material de difusió que els visitants ja no volen. Amb això s’aconsegueixen dos grans millores: • Reutilitzar el material que estigui en bones condicions, i • Reciclar el que no es pugui reaprofitar. Es considera una molt bona idea, pel que es recomana dur-la a terme.
SEPARACIÓ, TRANSPORT I DESTINACIÓ FINAL Actualment no existeix segregació dels residus dels visitants, gestionant-se tot com a banal, per tant es recomana: S.8. Implantar la recollida selectiva dels residus de visitants.
127
p.1. APLICACIÓ DE CRITERIS DE COMPRA VERDA DESCRIPCIÓ Tot hi que el MNAC no pot intervenir directament en el disseny ni en el procés productiu dels productes que compra, sí que pot contribuir indirectament a potenciar aquells productes i/o serveis respectuosos amb el medi ambient aplicant una política de compra verda.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Residus d’envasos i d’embolcalls, residus dels materials del que està fet el producte que es compra (ex. fusta, vidre, plàstic, etc.), etc.: aplica a totes les àrees (tot hi que està centralitzat al departament de compres).
CARACTERÍSTIQUES En la línia d’aplicar una política de compra verda en tots els àmbits del MNAC, caldrà sistematitzar la inclusió de criteris ambientals en totes les compres i contractacions que es porten a terme. Criteris generals per a dur a terme compres ambientalment correctes: • Comprovar que el producte és realment necessari, i comprar només les quantitats de producte estrictament necessàries. • Escollir productes que no continguin substàncies perilloses. • Evitar els productes amb barreja de materials, ja que després serà molt més difícil reciclar-los. • Seleccionar els productes que tinguin un menor consum d’energia i/o aigua. • Comprar productes elaborats amb recursos renovables, o matèries primeres reciclades o reutilitzades. • Escollir productes de llarga duració. • Evitar aquells productes que utilitzin una gran quantitat d’embalatges, i amb envasos fets amb productes no reciclables. • Escollir productes ecoetiquetats. Aquests segells ens indiquen que tenen un menor impacte ambiental en el procés de fabricació, durant el seu ús i quan s’ha de llençar (per a més informació respecte Ecoetiquetes: Veure Annex 1). Veure més informació a la Fitxa P.4. Dur a terme un estudi d’Ambientalització de les Compres.
128
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: MIG
Temps per desenvolupar-la: MIG
• En alguns casos els productes ecoetiquetats i/o reciclats són més cars que els convencionals. No obstant, en molts casos el cost econòmic es veu compensat per la disminució del consum (per ex. làmpades de descàrrega). Val a dir, però, que cada cop els preus s’assimilen més als convencionals. • Aplicació de la política de compra verda, contactant amb nous proveïdors. • Formació a tot el personal en criteris de compra verda.
MILLORA AMBIENTAL • Reducció de la generació de residus, i de la toxicitat d’aquests. • Minimització de la contaminació atmosfèrica, hídrica i del sòl. • Estalvi important d’energia, d’aigua i de matèries primeres.
ANNEX 3. Fitxes Acció
p.2. APLICACIÓ DE CRITERIS DE CONSUM RESPONSABLE DESCRIPCIÓ Cada vegada es te més assumit que els hàbits de consum han de ser sostenibles i responsables. Això significa que el consum ha de guiar-se per certs criteris socials i ambientals. Per tant, es proposa que al MNAC s’hi apliquin criteris de consum responsable en el seu dia a dia.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Residus d’envasos i d’embolcalls, residus dels materials del que està fet el producte que es compra (ex. fusta, vidre, plàstic, etc.), etc.: aplica a totes les àrees.
CARACTERÍSTIQUES En la línia d’aplicar una política de consum responsable en tots els àmbits del MNAC, caldrà sistematitzar la inclusió de criteris de consum responsable en tots els àmbits del museu. Criteris generals per a dur a terme un consum responsable: • Apostar per la reutilització sempre que sigui possible. • Seguir les recomanacions dels fabricants en relació a la metodologia d’utilització i quantitats a emprar. • Escollir els productes i els procediments que permetin obtenir resultats similars utilitzant la quantitat més petita de cada producte, i que generin menys residus. • Substituir productes d’un sol ús per d’altres de reutilitzables. • Dur a terme els manteniments necessaris, segons les instruccions establertes pels fabricants. • De forma general, consumir de forma responsable, utilitzant el sentit comú.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: BAIX
Temps per desenvolupar-la: MIG
• El cost econòmic és baix, ja que en la majoria dels casos es tracta de conscienciació dels treballadors a l’hora de consumir. Val a dir, que una vegada es consolidi aquesta política, implicarà una reducció dels costos (ex. paper, tòner, làmpades, etc.). • Aplicació de la política de consum responsable. • Formació a tot el personal en criteris de consum responsable.
MILLORA AMBIENTAL • Reducció de la generació de residus, i de la toxicitat d’aquests. • Minimització de la contaminació atmosfèrica, hídrica i del sòl. • Estalvi important d’energia, d’aigua i de matèries primeres.
129
p.3. ELABORAR UN MANUAL DE BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS PER A TREBALLADORS DESCRIPCIÓ Per tal de dur a terme una gestió eficaç dels residus generats al MNAC és imprescindible la participació de tots els treballadors. Per tal de que aquesta participació sigui el més eficaç possible, es recomana la elaboració d’un Manual de Bones Pràctiques Ambientals en el que es detallin els residus generats pel MNAC i com actuar amb cadascun d’ells.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Tots els residus del MNAC: aplica a totes les àrees, i a tots els treballadors.
CARACTERÍSTIQUES Les Bones Pràctiques Ambientals (BPA) són un conjunt d’hàbits personals i col·lectius per afavorir la disminució de l’impacte ambiental de les activitats. Es tracta de mesures senzilles, que contribueixen també a millora la qualitat del servei i la competitivitat. L’essència de les BPA és aconseguir que cadascun dels treballadors miri la seva feina des d’una perspectiva ambiental. El Manual de Bones Pràctiques Ambientals servirà per a que els treballadors coneguin: • Els residus que es generen al MNAC. • Els principals criteris a tenir en compte per a la minimització dels residus. • Com han de dur a terme la segregació de cadascun dels residus generats. • Que es pot abocar a cadascun dels contenidors habilitats al museu. • Altres Bones Pràctiques Ambientals a tenir en compte (per exemple: de consum d’aigua i d’energia, de manipulació de productes, etc.). Per tal de donar una informació més concreta, es recomana elaborar varis manuals que tinguin la mateixa base, però estiguin personalitzats per a cada àrea. Per exemple: Oficines, Manteniment, Exposicions, Taller Educatiu, etc.
130
És important tenir en compte que el Manual ha de ser breu i gràfic, per tal d’aconseguir una lectura amena i facilitar l’enteniment per part del lector. Aquest Manual haurà de ser distribuït a tot el personal.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: MIG
Temps per desenvolupar-la: MIG
• Eelaboració del Manual de Bones Pràctiques Ambientals. • Distribució del Manual de Bones Pràctiques Ambientals.
MILLORA AMBIENTAL • Reducció de la generació de residus, i de la toxicitat d’aquests. • Millora en la segregació i gestió dels residus, fet que implicarà una disminució de la contaminació, i un estalvi d’energia, d’aigua i de matèries primeres. • Reducció de consums innecessaris. • Prevenció i minimització de la contaminació. • Ús racional dels recursos naturals.
ANNEX 3. Fitxes Acció
p.4. DUR A TERME UN ESTUDI D'AMBIENTALITZACIÓ DE LES COMPRES DESCRIPCIÓ Tal com s’ha comentat a la Fitxa P.1, i a cadascuna de les Fitxes de Residus del punt 3.3 del present Manual, és molt important aplicar una política de compra verda. Per tal d’implantar aquesta política de la forma més eficient possible, es recomana dur a terme un Estudi d’Ambientalització de les Compres.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Residus d’envasos i d’embolcalls, residus dels materials del que està fet el producte que es compra (ex. fusta, vidre, plàstic, etc.), etc.: aplica a totes les àrees.
CARACTERÍSTIQUES L’objecte d’un Estudi d’Ambientalització de les Compres és donar informació pràctica i exhaustiva, per a ambientalitzar progressivament la compra de productes i la contractació de serveis. Aquest estudi servirà per: • Conèixer que s’està comprant, i quines alternatives de compra verda a aquests productes/serveis existeixen al mercat. • Conèixer quins criteris ambientals es poden afegir als contracte per tal d’assegurar que els subcontractacions treballin de forma respectuosa amb el medi ambient. • Ser una guia bàsica per al departament de compres i qualsevol treballador que dugui a terme compres, per tal de comprar de la forma més respectuosa amb el medi ambient possible.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: MIG
Temps per desenvolupar-la: MIG
• Elaboració de l’Estudi d’Ambientalització de les Compres. • Distribució de l’Estudi d’Ambientalització de les Compres. • Formació avançada al personal responsable de compres sobre l’ambientalització de les compres.
MILLORA AMBIENTAL • Disminució de la generació de residus, i de la toxicitat d’aquests. • Minimització de la contaminació atmosfèrica, hídrica i del sòl. • Estalvi important d’energia, d’aigua i de matèries primeres.
131
p.5. ELABORAR UN MANUAL DE BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS PER A SUBCONTRACTES DESCRIPCIÓ Per tal de que les empreses subcontractades gestionin adequadament els residus generats per les activitats que duen a terme a les instal·lacions del MNAC, es recomana la elaboració d’un Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a Subcontractes.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Tots els residus generats per les empreses subcontractades: aplica a totes les subcontractacions.
CARACTERÍSTIQUES Les Bones Pràctiques Ambientals (BPA) són un conjunt d’hàbits personals i col·lectius per afavorir la disminució de l’impacte ambiental de les activitats. Es tracta de mesures senzilles, que contribueixen també a millora la qualitat del servei i la competitivitat. Cal destacar que els subcontractes que treballen pel MNAC gestionen els residus que produeixen, essent competència d’ells dur a terme una correcta segregació i gestió mitjançant transportistes i gestors autoritzats per l’ARC. El Manual de Bones Pràctiques Ambientals servirà per a que els subcontractes coneguin: • Els residus que es generen al MNAC i la gestió efectuada per a cadascun d’ells. • Els principals criteris a tenir en compte per a la minimització dels residus. • Criteris de gestió de residus que el MNAC exigeix que es duguin a terme per part de la subcontractació (ex. segregació, gestió mitjançant gestors autoritzats, evidència documental de les gestions efectuades, etc.). • Altres Bones Pràctiques Ambientals a tenir en compte (per exemple: de consum d’aigua i d’energia, de manipulació de productes, etc.).
132
Per tal de donar una informació més concreta, es recomana elaborar varis manuals que tinguin la mateixa base, però estiguin personalitzats per a cada tipologia de subcontractació. Per exemple: Manteniment, Neteja, Restaurant, Pintura, Obres, etc. És important tenir en compte que el Manual ha de ser breu i gràfic, per tal d’aconseguir una lectura amena i facilitar l’enteniment per part del lector. Aquest Manual haurà de ser distribuït a tot el personal subcontractat.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: MIG
Temps per desenvolupar-la: MIG
• Elaboració del Manual de Bones Pràctiques Ambientals. • Distribució del Manual de Bones Pràctiques Ambientals.
MILLORA AMBIENTAL • Reducció de la generació de residus, i de la toxicitat d’aquests. • Millora en la segregació i gestió dels residus, fet que implicarà una disminució de la contaminació, i un estalvi d’energia, d’aigua i de matèries primeres. • Reducció de consums innecessaris. • Prevenció i minimització de la contaminació. • Ús racional dels recursos naturals.
ANNEX 3. Fitxes Acció
p.6. ELABORAR UN protocol DE BONES PRÀCTIQUES a actes i esdeveniments DESCRIPCIÓ Els productes i materials utilitzats per al muntatge d’actes i esdeveniments són competència dels clients que contracten l’espai del MNAC per a dur a terme l’acte. Tot hi que el MNAC no pot exigir la utilització de tipologies concretes de productes, si que es recomana establir un Protocol de Bones Pràctiques Ambientals per als clients dels actes i esdeveniments.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Tots els residus generats en els actes i esdeveniments: envasos, vidre, matèria orgànica, fusta, etc.
CARACTERÍSTIQUES Les Bones Pràctiques Ambientals (BPA) són un conjunt d’hàbits personals i col·lectius per afavorir la disminució de l’impacte ambiental de les activitats. Es tracta de mesures senzilles, que contribueixen també a millora la qualitat del servei i la competitivitat. La gestió dels residus generats durant el muntatge i desmuntatge dels actes i esdeveniments és competència del MNAC, per tant cal definir un protocol per a la correcta gestió d’aquests. Aquest protocol permetrà que els responsables del muntatge i desmuntatge de l’acte (empreses subcontractades pel client que contracta l’acte al MNAC) coneguin: • Els residus que es generen al MNAC i la gestió efectuada per a cadascun d’ells. • Els principals criteris a tenir en compte per a la minimització dels residus. • Metodologia de segregació duta a terme al MNAC. • Altres Bones Pràctiques Ambientals a tenir en compte (per exemple: de consum d’aigua i d’energia, de manipulació de productes, etc.). Es recomana incorporar al Manual que actualment ja s’entrega, un apartat on es detallin els criteris ambientals definits. És important tenir en compte que ha de ser breu i gràfic, per tal d’aconseguir una lectura amena i facilitar l’enteniment per part del lector. Aquest Manual haurà de ser distribuït a tot el personal vinculat al muntatge i desmuntatge d’actes i esdeveniments.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: BAIX Temps per desenvolupar-la: BAIX • Elaboració del Manual de Bones Pràctiques Ambientals per Actes i Esdeveniments. • Distribució del Manual de Bones Pràctiques Ambientals.
MILLORA AMBIENTAL • Reducció de la generació de residus, i de la toxicitat d’aquests. • Millora en la segregació i gestió dels residus, fet que implicarà una disminució de la contaminació, i un estalvi d’energia, d’aigua i de matèries primeres. • Reducció de consums innecessaris. • Prevenció i minimització de la contaminació. • Ús racional dels recursos naturals.
133
s.1. IMPLANTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS NO ESPECIALS DESCRIPCIÓ Dur a terme la implantació de la recollida selectiva dels residus no especials a totes les àrees del MNAC en les que resta la seva implantació.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS • Paper/Cartró: Resta implantar-ho als tallers educatius i al menjador de personal. • Envasos lleugers i plàstics d’embolcalls: cal implantar-ho a totes les àrees generadores d’aquesta tipologia de residu. • Envasos de vidre: cal implantar-ho a totes les àrees generadores d’aquesta tipologia de residu. • Cd/Dvd: cal implantar-ho bàsicament a les oficines. En el cas de que alguna altra àrea en produís, es recomana centralitzarho a les oficines. • Fusta: cal implantar-ho a totes les àrees generadores d’aquesta tipologia de residu. Es recomana disposar d’un contenidor únic a l’exterior de l’edifici (veure Fitxa d’Acció S.2). • Ferralla i Runes: ja es duu a terme la segregació. El detall de les àrees generadores de cada tipologia de residu es troba al punt 3.1. del present Manual.
CARACTERÍSTIQUES Per tal d’implantar la recollida selectiva dels residus detallats anteriorment cal: • Estudiar els punts més adients per a la col·locació de papereres i contenidors intermedis. • Habilitar un Punt Verd, on acumular els residus no especials fins a la seva recollida per part d’un transportista autoritzat (veure Fitxa d’Acció S.2). • Contactar amb transportistes i gestors per a la recollida de cada fracció. Es recomana parlar-ho inicialment amb el gestor que actualment ja duu a terme la recollida d’aquestes fraccions (tot hi que no segregades en origen). • Complimentar el llibre de residus amb les gestions efectuades, guardant les evidències documentals d’aquestes gestions.
134
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: BAIX
Temps per desenvolupar-la: MIG
• Adquisició de papereres i contenidors intermedis per a la recollida a les diferents àrees. • La recollida de banals és més cara que la recollida dels residus de forma segregada, pel que implicarà un benefici econòmic al museu. • Contractar els transportistes i gestors adients en cada cas. • Formació a tot el personal per a la correcta segregació dels residus. Cal destacar que els recursos necessaris per a aquesta acció no contemplen els que implicaran la creació del Punt Verd, definits a la Fitxa d’Acció S.2.
MILLORA AMBIENTAL Dur a terme recollida selectiva dels residus, i en conseqüència tractar-los de forma independent, aporta una sèrie de beneficis: • Minimització de la contaminació atmosfèrica, hídrica i del sòl. • Reciclant s’aconsegueix un important estalvi d’energia, d’aigua i de matèries primeres. Cal destacar que el gestor contractat pel MNAC, actualment ja duu a terme la separació de les diferents fraccions a la seva planta. No obstant, fent la separació en origen s’assegura una segregació més acurada i correcta.
ANNEX 3. Fitxes Acció
s.2. CREACIÓ D' UN PUNT VERD DESCRIPCIÓ Una vegada s’implanti la recollida selectiva de tots els residus no especials generats pel MNAC, caldrà habilitar per a cada fracció un contenidor general on s’hi ubiquin els residus recollits a cada àrea mentre s’estigui a la espera de recollida per part del transportista/gestor autoritzat. Es recomana per tant, habilitar un Punt Verd.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Tots els residus no especials generats al MNAC: Banals, Envasos lleugers i plàstics d’embolcalls, Envasos de vidre, Fusta, Ferralla i Runes. El detall de les àrees generadores de cada tipologia de residu es troba al punt 3.1. del present Manual.
CARACTERÍSTIQUES El Punt Verd te com objectiu ser el punt de recollida dels residus no especials del MNAC. Per tal d’habilitar el Punt Verd cal: • Estudiar la ubicació més adient. Cal tenir en compte que estigui situat en una zona que permeti la facilitat d’accés per la càrrega i descàrrega dels contenidors. • Estudiar les necessitats d’adequació de l’espai (ex. necessitat d’obra, habilitat un tancament, etc.). • Adquirir els contenidors necessaris per a cada fracció, tenint en compte les quantitats generades i les dimensions dels residus. • Adquirir la cartelleria necessària per tal de que s’identifiqui clarament quin residu s’ha d’ubicar a cada contenidor.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: ALT
Temps per desenvolupar-la: MIG
• Adequació de l’espai (cal tenir en compte que en el cas de que calgui dur a terme obres i/o habilitar un tancament, el cost augmentarà considerablement). • Adquirir i habilitar els contenidors i els cartells necessaris per a cada contenidor. • Formació al personal per a la correcta segregació dels residus.
MILLORA AMBIENTAL Dur a terme recollida selectiva dels residus, i en conseqüència tractar-los de forma independent, aporta una sèrie de beneficis: • Minimització de la contaminació atmosfèrica, hídrica i del sòl. • Reciclant s’aconsegueix un important estalvi d’energia, d’aigua i de matèries primeres. Cal destacar que el gestor contractat pel MNAC, actualment ja duu a terme la separació de les diferents fraccions a la seva planta. No obstant, fent la separació en origen s’assegura una segregació més acurada i correcta.
135
s.3. IMPLANTAR LA SEGREGACIÓ DEL RESIDU RESULTANT DE LA NETEJA DELS ESTRIS DE PINTURA A L'AIGUA DESCRIPCIÓ L’aigua consumida per a la neteja dels estris (brotxes, recipients, pinzells, espàtules, etc.) i d’altres mitjans auxiliars conté restes de partícules (pintures, vernissos, adhesius, etc.) que poden alterar la qualitat de les aigües. Les restes de pintura, vernissos i altres productes tòxics mai no s’han d’abocar en el desguàs o en sanitaris. Per tant, cal dur a terme la implantació de la segregació del residu resultant de la neteja dels estris de pintura.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Restes de pintura: Cal implantar-ho al taller de manteniment i als tallers educatius.
CARACTERÍSTIQUES En aquesta fitxa d’acció es parla de la neteja dels estris de pintura a l’aigua, ja que la pintura a base dissolvent ja es neteja adequadament, gestionant el residu resultant com a Mescles de dissolvents (CER 140603). Per a implantar aquesta gestió específica cal: • Habilitar sistemàtica per a la recollida de les aigües resultants de la neteja, mitjançant un dipòsit decantador. L’objecte de la decantació és aconseguir que es dipositin les partícules que es troben en suspensió a l’aigua. • Posteriorment es buida el dipòsit fins a un nivell per sobre dels llots decantats. L’aigua buidada es pot abocar a la xarxa, i els llots han de tractar-se com a Restes de Pintura (CER 080111).
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: MIG
136
Temps per desenvolupar-la: MIG
• Adquisició dels dipòsits decantadors per a la recollida de les aigües contaminades amb pintura. • Habilitar els dipòsits decantadors a les diferents àrees implicades. • El residu Restes de Pintura ja es gestiona actualment, però augmentarà la quantitat generada (donat que actualment no es gestionen les restes de neteja), i per tant el preu de la seva gestió. • Formació al personal de manteniment per a la correcta segregació del residu. Cal destacar que els recursos necessaris per a aquesta acció no contemplen els vinculats amb la formació del personal (detallada al punt 5 del present Manual).
MILLORA AMBIENTAL Duent a terme la recollida de les aigües de neteja dels estris de pintura, i en conseqüent evitant l’abocament incontrolat a la xarxa de clavegueram, s’evita una important contaminació hídrica.
ANNEX 3. Fitxes Acció
s.4. DUR A TERME EL COMPOSTATGE DE LA MATÈRIA ORGÀNICA DESCRIPCIÓ Dur a terme la implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica, al menjador de personal. Degut a la poca quantitat de matèria orgànica generada, s’aconsella dur a terme la gestió d’aquesta de forma interna, mitjançant un compostador propi.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Matèria Orgànica: Cal implantar-ho al menjador de personal.
CARACTERÍSTIQUES Per a implantar aquesta gestió específica cal: • Habilitar el contenidor de recollida selectiva al menjador de personal. • Habilitar un compostador: • La matèria orgànica constitueix una font molt valuosa de matèria primera per millorar l’estructura i estat dels sòls si es composta. El procés de compostatge consisteix en l’estabilització de residus orgànics a través de la degradació controlada d’aquests, en presència d’oxigen. • Materials necessaris per a compostar: • Compostador: hi ha diferents models, però en qualsevol cas, el que s’ha de tenir present és que el seu disseny ha d’assegurar el pas de l’aire, però sense facilitar la pèrdua de material o l’entrada de petits animals, així com que es refredi massa. • Cubells: per recollir i incorporar els materials a l’interior. • Rasclet: per repartir i barrejar bé el material introduït en el compostador. • Regadora: per humitejar el material. • Forca o punxó: per foradar i esponjar el material si es compacta massa. • Sedàs: per garbellar el compost obtingut. • És aconsellable ubicar-lo en llocs on s’alternin hores de sol i d’ombra. Segons les condicions climàtiques de Catalunya, el lloc ideal serà un terreny a nivell, que a l’hivern rebi l’exposició directa del sòl durant el màxim d’hores i a l’estiu estigui ombrejat. • Definir un responsable del compostatge, el qual haurà de rebre la formació necessària per a dur-lo a terme satisfactòriament.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: MIG
Temps per desenvolupar-la: BAIX
• Adquisició del contenidor per a la recollida selectiva al menjador de personal. • Adquisició del compostador, i altre material, per a dur a terme el compostatge. • Formació a tot el personal per a la correcta segregació del residu. • Formació al responsable de compostar en la tècnica de compostatge.
MILLORA AMBIENTAL • Reducció de l’impacte ambiental sobre el territori, ja que separant la matèria orgànica de la resta de deixalles, aquesta ja no va a parar a tractament finalista (abocador), minimitzant: • Generació de lixiviats (residu en forma de líquid, molt comú als abocadors, que s’origina a partir de residus sòlids, la descomposició, o bé a la filtració d’aigua que en passar a través dels sòlids n’arrossega una part). • Emissions de metà a l’atmosfera. • Estalvi de recursos transformant la matèria orgànica en compost, que s’utilitza com a adob orgànic. En el cas del MNAC, el compost creat es pot utilitzar com a adob del jardí, tot hi que cal destacar que la quantitat de compost obtingut serà més aviat simbòlica.
137
s.5. ELABORAR UN PROTOCOL DE SEGREGACIÓ DE RESIDUS PER PART DEL PERSONAL DE NETEJA DESCRIPCIÓ El personal de neteja és qui buida els residus acumulats a cadascuna de les papereres habilitades al museu, i els traspassa als contenidors ubicats a l’exterior de l’edifici. Degut a que la tipologia de fraccions segregades augmentarà, la gestió per part del personal de neteja es complicarà breument. Per assegurar que es treballi segons els criteris definits pel MNAC es recomana elaborar un Protocol per a la correcta segregació dels residus per part del personal de neteja.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Tots els residus no especials generats al MNAC que son manipulats pel personal de neteja: Banals, Envasos lleugers i plàstics d’embolcalls, Envasos de vidre i Matèria Orgànica. El detall de les àrees generadores de cada tipologia de residu es troba al punt 3.1. del present Manual.
CARACTERÍSTIQUES El Protocol de Segregació de Residus, implicarà que el personal de neteja conegui: • Els residus que es generen al MNAC i la gestió efectuada per a cadascun d’ells. • Els principals criteris a tenir en compte per a la correcta segregació dels residus. • Altres Bones Pràctiques Ambientals a tenir en compte (per exemple: de consum d’aigua i d’energia, de manipulació de productes, etc.). És important tenir en compte que el Manual ha de ser breu i gràfic, per tal d’aconseguir una lectura amena i facilitar l’enteniment per part del lector. Aquest Manual haurà de ser distribuït a tot el personal de neteja.
138
Degut a que tan sols es disposarà d’un contenidor per a cada tipologia de residu, i a la necessitat de diferenciar els residus propis dels no propis (actes i esdeveniments, i visitants), cal destacar la necessitat de: • Dur a terme el pesatge dels residus propis recollits. Es recomana crear una metodologia de pesatge de les bosses de residus propis que el personal de neteja recull pels diferents contenidors intermedis i papereres del museu. És a dir, abans de dipositar el residu al contenidor definitiu, pesar-la i complimentar un registre de control.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: BAIX Temps per desenvolupar-la: BAIX • Elaboració del Protocol de Segregació. • Distribució del Protocol de Segregació.
MILLORA AMBIENTAL • Millora en la segregació i gestió dels residus, fet que implicarà una disminució de la contaminació, i un estalvi d’energia, d’aigua i de matèries primeres.
ANNEX 3. Fitxes Acció
s.6. ESTABLIR UNA METODOLOGIA DE CONTROL DELS RESIDUS DE SUBCONTRACTES DESCRIPCIÓ Cal destacar que els subcontractes que treballen pel MNAC gestionen els residus que produeixen, essent competència d’ells dur a terme una correcta segregació i gestió mitjançant transportistes i gestors autoritzats per l’ARC. Per tal de que el MNAC controli que aquesta gestió es duu a terme adequadament es recomana establir una metodologia documentada per al control de la gestió d’aquests residus.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Tots els residus generats per les empreses subcontractades: aplica a totes les subcontractacions.
CARACTERÍSTIQUES El MNAC cal que asseguri que els residus generats per les subcontractes durant les activitats realitzades al museu: • Són segregats adequadament. • Es recomana establir una sèrie d’inspeccions per tal de controlar la metodologia de treball efectuada per cada subcontracta. • Es transporten i gestionen mitjançant transportistes i gestors autoritzats per l’ARC. • Caldrà sol·licitar al proveïdor l’evidència documental d’aquesta gestió. Per tal de que aquest procés es controli de forma exhaustiva, es recomana l’elaboració d’una instrucció on es detallin els passos a seguir per al correcte control. Entre d’altres: • Periodicitat de les inspeccions, depenent de la freqüència de serveis realitzats i la severitat dels residus produïts. • Cada quants serveis es sol·licita l’evidència documental, depenent de la freqüència de serveis realitzats i la severitat dels residus produïts.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: BAIX
Temps per desenvolupar-la: MIG
• Elaboració de la Instrucció documentada. • Implantació de la metodologia i recopil·lació d’evidències.
MILLORA AMBIENTAL • Millora en la segregació i gestió dels residus, fet que implicarà una disminució de la contaminació, i un estalvi d’energia, d’aigua i de matèries primeres.
139
s.7. ELABORAR UN PROTOCOL DE SEGREGACIÓ DE RESIDUS D'ACTES I ESDEVENIMENTS PER AL PERSONAL DE NETEJA DESCRIPCIÓ Al nou contracte de neteja s’hi establirà que l’empresa de neteja ha d’aportar al MNAC una persona formada per al control dels residus generats en el desmuntatge d’actes. Aquesta persona dirigirà la correcta segregació de tots els residus. Per tal de que es treballi segons els requeriments establerts pel MNAC, es recomana crear un Protocol documentat.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS Tots els residus generats en els actes i esdeveniments: envasos, vidre, matèria orgànica, fusta, etc.
CARACTERÍSTIQUES El Protocol de Segregació de Residus d’actes i esdeveniments, implicarà que el personal de neteja responsable de controlar la correcta segregació dels residus d’actes i esdeveniments, conegui: • Els residus que es generen al MNAC i la gestió efectuada per a cadascun d’ells. • Els principals criteris a tenir en compte per a la correcta segregació dels residus. És important tenir en compte que el Manual ha de ser breu i gràfic, per tal d’aconseguir una lectura amena i facilitar l’enteniment per part del lector. Aquest Manual haurà de ser distribuït al personal de neteja responsable d’aquest control.
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: BAIX
Temps per desenvolupar-la: BAIX
• Elaboració del Protocol de Segregació. • Distribució del Protocol de Segregació.
140
MILLORA AMBIENTAL • Millora en la segregació i gestió dels residus, fet que implicarà una disminució de la contaminació, i un estalvi d’energia, d’aigua i de matèries primeres.
ANNEX 3. Fitxes Acció
s.8. IMPLANTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS DE VISITANTS DESCRIPCIÓ Dur a terme la implantació de la recollida selectiva dels generats pels visitants del MNAC.
RESIDUS I PUNTS DE GENERACIÓ VINCULATS • Paper/Cartró, Envasos, Vidre i Banal, principals residus generats pels visitants al museu.
CARACTERÍSTIQUES Actualment no existeix segregació dels residus dels visitants, gestionant-se tot com a banal, per tant es recomana implantar la recollida selectiva d’aquests residus. Per a tal efecte cal: • Estudiar els punts més adients per a la col·locació de papereres i contenidors. • Estudiar la tipologia de papereres i contenidors a ubicar (concretar amb màrqueting per tal de que lliguin amb la imatge del MNAC).
RECURSOS NECESSARIS Cost Econòmic: MIG
Temps per desenvolupar-la: MIG
• Adquirir i habilitar les papereres i contenidors. • La recollida de banals és més cara que la recollida dels residus de forma segregada, pel que implicarà un benefici econòmic al museu.
MILLORA AMBIENTAL Dur a terme recollida selectiva dels residus, i en conseqüència tractar-los de forma independent, aporta una sèrie de beneficis: • Minimització de la contaminació atmosfèrica, hídrica i del sòl. • Reciclant s’aconsegueix un important estalvi d’energia, d’aigua i de matèries primeres. Cal destacar que el gestor contractat pel MNAC, actualment ja duu a terme la separació de les diferents fraccions a la seva planta. No obstant, fent la separació en origen s’assegura una segregació més acurada i correcta.
141