Redaccions promoció 12 16 by Montse Codina

TREBALL DE REDACCIÓ EN LLENGUA CATALANA

INS LA ROCA

2012-2016

Tota una etapa, ESO, amb un munt d'experiències per compartir, que ...

NOSALTRES HEM REDACTAT

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

PERSONES QUE ENS INTERESSEN

DESCRIPCIONS DE COMPANYS, GERMANS, AMICS...

ESPAIS VISCUTS

FET INSÒLIT

A PARTIR DE LA LECTURA DE L'AMIC RETROBAT

CRONISTES DE VIVÈNCIES

OPINIONS SOBRE L'EDUCACIO QUE VIVIM

RECEPTES CASOLANES

116

SORTIDES AL TEATRE

142

OPINIONS SOBRE TEMES QUE ENS INTERESSEN

153

COMENTARIS DE POEMES

213

RECOMANACIONS LITERÀRIES

249

CRÍTIQUES LITERÀRIES

254

259

WEB CATÀLEG DE MONSTRES

259

BLOG DE REDACCIONS

259

INTRODUCCIÓ No sempre hi ha un recull de feina feta després de quatre anys d'escolaritat. La noves tecnologies permeten aquest i altres capricis que serveixen per observar l'ànima d'un grup de gent (al voltant de cent persones, gairebé se'n podria fer un estudi sociològic). Els professors de llengua tenim aquesta sort: amb els escrits dels alumnes entrem a conèixer una part molt interessant del jovent actual, que seria bo que conegués bona part de la societat perquè així potser es deixaria de sentir el discurs fàcil sobre «aquests joves d'avui en dia...». Llegir-les és tenir fe en el planter i a nosaltres ens serveix per mantenir la il·lusió i poder alimentar l'esperit dels nous alumnes cada any.

PERSONES QUE ENS INTERESSEN a qui hem entrevistat i de qui fem una descripci贸

MARIA COCOL - Guanyadora de Fama 5 Maria Cocol és la guanyadora de l’últim Fama. És una noia de 22 anys que físicament no destaca res del seu cos. La Maria és molt simpàtica i alegre, està una mica boja però sempre et sap treure un somriure. Va començar a ballar amb 4 anys tot i que des de petita deia que no volia que la dansa fos la seva feina, al final s’ha convertit en el seu pa de cada dia. Actualment només es dedica al ball, fa de ballarina i de professora de dansa. Una de les raons perquè s’ha convertit en el seu ofici és pel concurs Fama , ja que va ferse conèixer i amb els diners que va guanyar va poder pagar-se una bona formació. El que més li va agradar de fama va ser conèixer a la Maribel i al Rafa Méndez ja que la van ajudar molt tan professionalment com personalment. I el que menys li va agradar va ser les classes del Rafa on estaven en un sofà i en comptes de ballar es tenien que fer petons amb els companys i clar ella no entenia del tot el que feien ja que ella sabia apuntat per ballar i no per fer tot allò. La ballarina ha treballat molt dur ja que la dansa requereix molt esforç i molta dedicació i poder-te dedicar el que t’agrada és un privilegi. Per concloure vull dir una frase que diu ella: “el que m’agrada més del ball és que puc ser jo ja que és una professió molt lliure”.

Judit Matamala

ÀNGELS CASTELLET, MEMBRE DE LA JUNTA DEL CLUB BÀSQUET LA ROCA DEL VALLÈS Per a molta gent, l’esport que practica és la meitat de la seva vida, o gairebé tota. Per això, presento a l’Àngels Castellet, una dona que forma part de la junta directiva del Club Bàsquet La Roca. Té el cabell curt i castany, els seus ulls són petits i enfonsats i sempre vesteix amb un xandall i unes Converse vermelles. El caràcter diu molt de la seva manera de fer, ja que és molt xerraire i alegre, a més a més d’aplicada i treballadora. Fins fa sis anys no hi havia bàsquet a La Roca del Vallès, així que tot va començar amb una colla de persones que notaven l’absència d’aquest esport al poble, que tenien l’objectiu de proporcionar més oferta esportiva. Es va notar considerablement el treball i l’esforç de la gent que en aquell moment dirigia el club, però hi va haver més recolzaments. El primer, l’antic regidor d’esports, el senyor Parra, que va ajudar a tirar el projecte endavant, i el segon, el programa Bàsquet Arreu, creat per la Federació de Basquetbol Català, en el qual proporcionaven material i entrenadors a aquells clubs que estiguessin començant. Fins ara, han tingut molt èxit degut que hi ha molts nens inscrits i se’n preveuen més per a la temporada vinent, s’han aconseguit unes hores mínimes al pavelló municipal, la col·laboració d’entrenadors especialitzats i finalment, que els jugadors passin a ser entrenadors. Després de tot el que han aconseguit, encara en volen més, com per exemple, arribar a ser molts més o poder tenir un equip sènior (18/19 anys) masculí i un femení. Per l’Àngels, el bàsquet ha estat la seva vida ja que va conèixer el seu marit, gràcies al qual han pogut formar una família i aquest esport l’ha canviat com a persona perquè abans era molt tímida i calladeta, però ara en canvi és una persona, com ja he dit abans, molt alegre i xerraire. Finalment, afegir que és una gran persona, molt lluitadora, experimentada i que val la pena conèixer-la.

Paula Piñol

ANNA DOMENECH, CAMPIONA DE CATALUNYA DE JUDO FEMENÍ Anna Domenech va ser campiona de Catalunya de judo femení. Físicament, té els ulls d’un color marró xocolata intens i sempre té un somriure d’orella a orella. Pel que fa al caràcter, és una persona comprensiva, generosa i forta, ja que la vida li ha donat alguns cops durs. També és molt lluitadora i mai es rendeix davant un problema. Ella sempre ha tingut una gran passió pel judo gràcies al seu pare, perquè ell va ser qui la va incitar a iniciar aquest esport ja que era entrenador. Va començar amb 6 anys i es va declarar campiona als 17 anys amb una clau de judo anomenada Ukigoshi. Al guanyar el campionat es va sentir molt orgullosa d’ella mateixa i li va dedicar el triomf al seu entrenador, és a dir al seu pare. Li va costar molt arribar fins a tant lluny perquè havia de compaginar els estudis amb l’esport. El judo es un esport molt sacrificat i dur si es vol arribar a ser molt bo. Entrenava tots els dies menys els caps de setmana perquè normalment tenia campionats. L’Anna va aprendre alguns valors del judo com la disciplina i el respecte. Va guanyar 7 medalles i va arribar a tenir el cinturó negre. Va deixar el judo als 33 anys a causa de l’embaràs de la seva primera filla però si pogués li agradaria molt tornar a fer judo perquè va ser una etapa important de la seva vida. Per una altra banda, m’agradaria destacar una frase que em va impressionar: “A la vida res cau del cel sinó que les coses s’han de guanyar amb l’esforç”. En conclusió, és una persona que val la pena conèixer perquè t’ensenya que amb l’esforç i les ganes tot és possible. A més a més no va deixar mai el seu somni per perdut, va lluitar i el va aconseguir i això demostra que mai s’ha de perdre l’esperança i que si es vol obtenir alguna cosa s’ha de creure en un mateix.

Iris Cerro

TONI AZNAR, aficionat al ciclisme Toni Aznar és un home de 48 anys molt aficionat al ciclisme i a l’esport en general des de ben jove, és actiu, amb molta disciplina i inquiet. Com a aspecte físic cal destacar que es manté en forma, gràcies a tot l’esport que arriba a fer. També es caracteritza per no tindre gaire cabell i ser alt. Per començar, el Toni es va enganxar al món del ciclisme a l’any 2000 gràcies a un bon amic seu que li va presentar un dia i li va agradar molt. Des d’aquell moment a arribat a fer unes 350 curses, destacant una que va fer a Olot de 120 km amb molts punts de desnivell , on es va trencar el menisc pujant una pujada bastant inclinada. A part del ciclisme, ha practicat altres esports, com el futbol, el futbol sala, natació, esquí... Té bastants trofeus de futbol, natació i sobretot de bicicleta. Una cosa que impressiona és que prefereix anar sol amb bicicleta que amb companyia, ja que així et concentres més i estàs pel que has d’estar. Com a dieta no segueix cap especialment, únicament intenta no menjar greixos, pastisseria industrial i sortir cada dia en bicicleta una estona quan pot. Per finalitzar una anècdota que cal destacar és que un cop es va trobar un ciclista tirat al terra que semblava que li estigues donant un atac de cor, es va apropar per reanimar-lo i resulta que s’estava electrocutant amb una balla d’aquelles elèctriques que posen pels camps, així que van acabar els dos electrocutats ja que era un dia de pluja i el terreny semblava un riu. Per concloure, el Toni és una persona molt moguda que desperta ganes de fer esport, moure’s i portar una vida sana, és a dir, evitar menjar menja ràpid, molts greixos... També és un exemple de com poder compaginar les aficions amb l’ofici, ja que de vegades costa, i la gent tendeix a posar en primer lloc el treball i la diversió i les aficions per segon.

Marta Aznar Ortega

JÚLIA PERICAS- campiona d'Espanya de hip hop La Júlia és una noia de 20 anys professora de hiphop de l’escola Swagga d’aquí la Roca del Vallès. El que més la caracteritza del seu físic és el seu cabell ple de vida; voluminós i pèl-roig. Així com la seva mirada que transmet força i confiança tant quan ensenya com quan balla. Pel que fa el seu caràcter, és una persona activa, enèrgica i entusiasta i sempre amb ganes de ballar, ensenyar i innovar. També la podem definir com una persona agradable, sensible i comprensiva, sempre disposada a ajudar i mostrar un somriure. Ella des de molt petita ja somiava en pujar-se dalt d’un escenari i quan la seva mare li posava música, ella ja la ballava. No sempre ha ballat el mateix estil. Va començar amb el clàssic però com s’avorria, va decidir entrar en el món del hiphop que li cridava més l’atenció. Tot i això, han estat molts els estils que ha practicat durant la seva vida. Actualment és campiona d’Espanya de hiphop però el camí no sempre ha estat fàcil sinó una lluita constant de superació. Han estat molts càstings, moltes proves, moltes alegries i moltes decepcions. Els fracassos l’ajuden a créixer i els èxits a proposar-se nous reptes però sobretot, el més important per ella és sentir-se satisfeta dels seus resultats i quedarse amb els bons moments. Un dels moments més especials que recorda va ser quan va anar a Itàlia amb el seu grup de ball per competir. Abans de la competició, van anar a la Fontana di Trevi, i com és tradició, van agafar-se de les mans i van llançar a l’aigua una moneda mentres demanaven el desig de guanyar. El seu desig es va fer realitat quan van quedar primeres en el campionat. De cara el futur, la Júlia té pensat seguir ensenyant el que sap i mostrant el que val. I, sobretot, ser feliç, estimar i ser estimada. És evident que la Júlia Pericas és una gran persona i un bon referent de ball. Per a mi és un model a seguir ja que és una persona lluitadora, perseverant i constant, que mai ha deixat de perseguir els seus somnis amb il•lusió i entusiasme i així ho transmet als seus alumnes. Com ella em va dir un dia: mai hem de deixar de somiar ni lluitar per allò que desitgem. No hem de llençar la tovallola ni deixar que ningú ens digui que no podem fer allò que creiem que podem fer perquè si nosaltres confiem amb nosaltres mateixos arribarem allà on ens proposem.

Aroa Cobo

ALBA SILVA – JUGADORA D’HANDBOL La meva entrevistada és l’Alba Silva. Ella és la meva germana, la gent ens sol dir que som com dues gotes d’aigua, però jo no hi veig així. L’Alba és una noia que es podria dir que ha triomfat en el seu esport, que és l’handbol, ja que ha estat dues vegades campiones d’Espanya amb la Selecció Catalana i no només això, sinó que a més a més ha estat dos anys en un Centre d’Alt Rendiment. Pel que fa al seu caràcter considero que és una noia molt lluitadora i treballadora com una formiga, sinó fos per això, ara, no seria on és. Actualment és jugadora del divisió d’honor plata, la categoria femenina més alta que hi ha al Balomano La Roca i compagina l’esport amb els seus estudis d’infermeria. Aquesta noia va començar en aquest món ja fa 12 anys, perquè els seus pares volien que fes algun esport, a més a més, quan ella anava a primària, a la seva escola anaven un cop al trimestre a jugar a handbol. Com ja he dit abans l’Alba ha estat dos anys en un Centre d’Alt Rendiment i ella reconeix que han estat els millors anys de la seva vida. Tot i que entrenava pels matins i per les tardes i havia de compaginar els seus estudis amb tot això, per a ella ha estat una experiència realment única i la millor que ha viscut al handbol. Igual que ha tingut mil i un moments bons, també n’ha tingut d’amargs. Amb la Selecció Catalana, es va trencar els lligaments creuats del genoll. Tot i que aquell any van ser les campiones d’Espanya, per a ella va estar una victòria estranya pel fet de no poder viure-la com a ella li hagués agradat. Va ser una experiència molt dura física i psicològica que la va allunyar pràcticament un any de les pistes. L’Alba no només és jugadora, sinó que també ha estat entrenadora d’equips de nens petits, per a ella això és una altre manera de gaudir d’aquest esport que tan li agrada i vol transmetre que a més a més de poder practicar un esport, també t’imposa una disciplines i unes normes que no només et formen com a jugador sinó que també et formen com a persona. Tot i que s’ha plantejat algun cop deixar l’handbol pels estudis o per la feina, per aquesta jugadora l’handbol és un estil de vida que li ha donat molta felicitat, moltes amistats, disciplina i educació. Per acabar, només em cal afegir que l’Alba Silva ha hagut de fer molts sacrificis per ser on és ara i ser qui és. I és això el que m’agrada d’ella com a jugadora, que mai hagi llençat a tovallola per moltes ganes que hagi tingut de fer-ho alguna vegada. Marta Silva 10

JUDITH BERRUEZO- Una de les millors atletes de twirling al món. Ara parlaré una mica sobre la Judith Berruezo, una de les millors atletes de twirling que hi ha al món. Inicialment, cal ressaltar que la Judith és una adolescent de 17 anys, baixeta, prima i de cabell molt llarg i moreno. Els seus ulls son marrons com el cafè. Respecte al seu caràcter, s’ha de dir que és una noia molt alegre i riallera, treballadora, insistent i que sempre intenta ajudar als altres. A més a més la Judith lluita fins al final per aconseguir els seus objectius a la vida. Un altre punt important a destacar és que aquesta noia va començar a practicar twirling quan tenia 8 anys. Encara i així ella afirma que no vol deixar-ho mai, és més, quan ja no vulgui competir com a atleta, té molt clar que es dedicarà a ser entrenadora. Pel que fa als nervis d’abans d’un campionat, ella els afronta sempre amb un gran somriure. Tot i així ella té un truc per fer-los desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls que consisteix en inspirar profundament pel nas, omplir la panxa i expulsar lentament l’aire per la boca. El fet de que la seva cosina Aida sigui la seva companya de duet, és el que més li satisfà de practicar aquest esport. Gràcies a ella va conèixer el twirling, va començar a provar exercicis i ara no pot parar de exigir-se cada dia més a si mateixa. A base d’aquest treball dur la Judith ha aconseguit participar a 5 campionats d’Europa (Granollers, Escòcia, Praga, Amsterdam i Bèlgica) i en 2 mundials (Suïssa i Itàlia). Finalment, vull dir que la Judith em sembla una noia molt interessant , ja que amb molt d’esforç i constància ha arribat molt lluny. Per mi és un exemple a seguir com a atleta i com a persona.

Cristina Ruiz

PARE RODOLF PUIGDOLLERS, capellà de La Roca del Vallès Primer, explicaré qui és el pare Rodolf. El pare Rodolf és el capellà de La Torreta i de La Roca. L’he triat perquè és un personatge conegut, i perquè sempre ha sigut un model de persona. Deixant de part que sigui capellà i hagi de donar exemple, sempre ha sigut una persona referent. Físicament, és un home bastant alt, de somriure permanent i d’aspecte alegre, cosa que sembla anar relacionada amb la seva professió. També ho fa el fet que sigui tan pausat i tan tranquil. Té el cabell blanc perlat, per l’edat que té, però l’edat també ens permet saber que aquest home és un gran savi. Qualsevol que pensi en un capellà pensarà que és una persona gairebé inaccessible i que es passa tancat resant fins al final dels dies, però es pot afirmar que és una persona bastant dinàmica i social. Tot i això, no només és capellà. La seva orientació per la teologia l’ha servit també per altres coses. Per exemple, per l’escriptura. El pare Rodolf compta amb més de vint obres publicades, gairebé totes compartint alguna idea sobre la religió. Inclou obres a nivell de Catalunya i d’altres més privades com ho pot ser la de la història de La Font del Cargol, una antiga bassa que dóna nom a un carrer i a una font de la Torreta. La seva estància al poble l’ha permès veure diferents coses que no s’han pogut veure. En quant a l’escriptura, cal remarcar una de les idees que crida més l’atenció en ell. És com defensa la bíblia, no des del punt religiós sinó com a novel·la. Segons el pare Rodolf, “està molt bé que estudiem a Ramon Llull i altres autors, però hauríem d’estudiar la bíblia, ja que és l’origen de tota l’escriptura”. Però també creu que la bíblia ha de tenir un sentit religiós, sobretot en quant al missatge que vol donar. Segons ell, la paraula de Déu significa l’experiència de tot un poble que s’ha sentit en diàleg personal amb Déu, una presència que els estima, que els condueix. I també que no és una cosa de fa dos segles, sinó una cosa d’ara, que avui dia encara és present i això és el que la fa tan important. En conclusió, l’únic que puc dir és que és una persona agradable de conèixer amb qui es pot compartir converses molt interessants, no només sobre la religió, sinó també sobre altres temes importants, a més de ser una persona exemplar. Només espero que hagi agradat i que hagin entrat ganes de conèixer al pare Rodolf.

Santi Cayetano

SANTI MÉLIZ – FUTBOLISTA En Santi Méliz porta jugant des de ben petit a futbol. És un home entrat en els 40. És simpàtic, ja que sempre et dibuixa un somriure a la cara, i molt amable. Pel que fa al físic, és alt i té un cabell blanc, encara que li queden alguns negres. El Santi de petit jugava a futbol amb els seus amics al parc, a l’escola, al carrer...Es va donar conta de que li agradava molt i els seus pares van decidir apuntar-lo. Als 8 anys va començar a jugar a la penya Blanc – Blava de la Roca. Mentre jugava en aquest equip sempre quedaven sisens o setens a la lliga, però va aprofitar per practicar i ser un gran jugador. Com que vivia a Granollers i el seu pare era un entrenador de l’equip d’allà, el va apuntar a l’equip d’aquest poble. Als 15 anys el seu equip era el més bo de la lliga i casi sempre guanyaven. Ell tenia la sort de jugar com a titular, que és que jugues totes les parts de tots els partits. El que més li agradava dels dies de partit era quan celebraven que havien guanyat i anaven a un restaurant a celebrar-ho. Als 22 anys va deixar de jugar amb aquest equip ja que va començar a treballar i només jugava amb els seus amics alguns amistosos pel poble. Fa un any o dos va començar a jugar en un club de futbol de Barcelona on juga per Catalunya i a vegades amistosos per Aragó, més concretament a Saragossa, ja que un dels jugadors vivia allà i té contactes per aconseguir partits. Cal comentar que els camps en els que ell jugava eren de sorra i sempre que queien es pelaven les cames i les tenien vermelles com un tomàquet. A més a més les pilotes i els uniformes eren més vells i es desgastaven més fàcilment. Una cosa que diu és: “Sempre hi ha alguna cosa que se’ns dona bé, i no ho podem desaprofitar”. Per acabar, diré que el Santi és una gran persona a seguir ja que des de petit li agradava el futbol i encara que no jugui amb els millors equips d’Espanya, és un gran jugador. Espero que us hagi agradat aquesta exposició i que tingueu ganes de conèixer en Santi Méliz.

Sandra Méliz

JAUME SEGUÍ, exiliat del règim franquista En Jaume Seguí és una persona gran, de 67 anys, té poc cabell i el que té, el té blanc. Té uns ulls que amb una sola mirada reflecteixen tots aquests anys d'experiència i té l'aparença del que podria semblar un savi ermità. Malgrat això, el seu caràcter és tot el contrari, és una persona alegre i activa la qual és la que sempre crida més en els dinars familiars. Té un accent bastant curiós, que es pot identificar fàcilment amb el de França per la forma de pronunciar les r com g, i és que el Jaume va estar exiliat a França durant 6 anys a causa del règim franquista. L'any 1966, quan ell tenia 18 anys, va tenir lloc a Catalunya un acte rebel conegut com la caputxinada, que va consistir en un grup d'estudiants, professors i intel·lectuals catalans es van tancar en un convent de Sàrria per protestar per la dictadura franquista i ell va ser allà. I allà va ser on va començar la seva lluita revolucionaria la qual l'hi va causar 3 mesos de presó que s'haurien convertit en 2 anys si no s'hagués exiliat amb l'ajuda d'un amic seu. A França va viure un temps en un camp de refugiats fins que va trobar feina en una xarcuteria i va poder pagar un pis a la capital. Al morir Franco, en Jaume va tornar a Catalunya i va dedicar els primers mesos en retrobar-se amb la família i amics. En aquell moment, al ser tant jove no es sentia identificat amb cap grup, ideologia o moviment polític, simplement era anti franquista i s'oposava al dictador i al règim. Per acabar, en Jaume és sens dubte un home fort, ja que qualsevol persona que visqués aquella època sap lo difícil que era ja sense haver passat per la presó o l'exili, i m'agradaria destacar una frase seva que sempre m'ha fet gracia: -es tracta de fotre als qui estan al poder. Crec que aquesta frase descriu perfectament el tipus de persona lluitadora que és.

Bel Miralles

JOAN ARGEMÍ - GUANYADOR MX EURONATIONS 50 En Joan Argemí és una persona molt important per a mi. Ell va ser un dels pilots que juntament amb el seu equip va anar i va guanyar la cursa de motos anomenada Mx euronations. Aquesta cursa consisteix en participar per equips amb el nom del país europeu al qual pertanyen en una competició de motocròs. Per començar, dir que el que més destaca d’en Joan són els seus ulls blau cel i brillants que només amb la mirada ja pots saber el que pensa. També és una persona alta, prima i sobretot molt molt sana ja que pràctica molts esports extrems: com anar amb bicicleta per la muntanya, Snow, ski.... Respecte el seu caràcter podríem dir que és una persona molt alegre, atenta a tot i decidida ja que té les idees clares i sobretot el més important fanàtic de les motos. Pel que fa a l’entrevista, hem va explicar que aquesta carrera és fa cada any en un país diferents i aquest any que va guanyar va ser a Bèlgica. Ell va començar a anar amb moto als 6 anys però no va començar a córrer carreres oficials fins als 18. Ell diu que anar amb moto és una manera de sentir-se lliure i divertir-se amb els amics fent el que els hi agrada. Sobre les mx Euronations, que com he dit abans és la carrera de Bèlgica és una de les més importants ja que és guanya la copa de les nacions. Em va explicar que córrer una carrera d’aquest tipus no és del tot fàcil: primer el valor econòmic que segons el que em van explicar van tenir molts ajuts de sponsors, desprès el viatge i tot el que inclou menjar i lloc per dormir. Van dormir en tendes de campanya hi hi van estar 5 dies. Però el més important de tot és el entrenament, diu que no van haver d’entrenar gaire perquè totes les sortides que fan i totes les carreres que porten fent a l’any ja els serveix d’entrenament. Quan van arribar el seu equip i ell a Bèlgica van fer de seguida amistats belgues i franceses, que ja és coneixien d’altres carreres importants. Van tenir uns quants problemes però el principal era el temps, va ploure tota la setmana que van estar-hi allà però el problema del temps no és per a ells sinó que per a les motos, perquè moltes de les motos degut a l’aigua van tenir problemes elèctrics, però segons va dir ell que gràcies a tot el seu grup de mecànics van poder sortir de l’ensurt i gràcies a tota les col•laboracions la gent que els acompanyava van poder fer cada un dels membres un molt bon temps i amb la suma de tots els temps guanyar finalment la copa de les nacions. Ell desde sempre li ha agradat córrer en moto i n’ha guanyat moltes però mai hagués pensat que arribaria tant lluny. Per concloure dir que en Joan, és un gran exemple a seguir no només per el que fa i ha aconseguit sinó que per ser una persona normal i corrent pot arribar a ser important en el àmbit que li agrada i destacar una de les frases de l’entrevista que em va impressionar, va dir que: tothom que tingués una il•lusió a la vida que és lluiti per ella perquè amb esforç i valentia tot és pot aconseguit. Maria Argemi 15

JOSE NAVARRO- PROPIETARI D'UN TALLER DE PLANXA I PINTURA DE VEHICLES En Jose Navarro té un taller de planxa i pintura de vehicles. És un home molt valent ja que a sabut afrontar circumstancies difícils per poder mantenir el seu negoci un cop establert. Ell és d’estatura mitjana, espatlles fortes, panxut, amb poc cabell i es caracteritza pels seus ulls blaus com el mar. Per fora te un aspecte seriós, però un cop t’agafa confiança no ho es pas. Es inconformista, solidari amb les persones, molt tossut però sobretot independent a l’hora dels negocis, ja que mai li ha agradat rebre ordres. Aquest senyor va començar a treballar molt jove ja que antigament, si no eres bon estudiant o els teus pares no et podien pagar un bons estudis podies anar a treballar directament, i així va fer ell. El primer dia que va anar a un taller a fer practiques tenia 14 anys, al arribar al taller es pensava que anava a planxar roba, com el nom del ofici indica. Amb aquesta anècdota em vull referir que ell no va triar que aquest ofici perquè li agrades, sinó mes ben dit l’ofici el va triar a ell. Un cop anava aprenent més sobre aquesta professió li va agradar moltíssim, i als 23 anys, fart de rebre ordres del seu cap va decidir fer-se autònom i obrir el seu propi negoci a Bigues. Al cap de 8 anys va decidir canviar d’establiment ja que estava a molta distancia d’on ell vivia i va muntar un altre taller a Corro de Vall. Amb aquest no va tindre tanta sort i al 1992 va tindre que tancar-lo per culpa de la crisis tan forta que va haver-hi per aquella època. Quan les coses van anar millor va obrir un local nou al polígon de Granollers, però després de 9 anys allà es va quedar petit i es va hipotecar finalment en una nau mes gran situada casi al costat. Allà porta deu anys i s’hi estarà fins que es jubili, ja que només li queden 8 anys per arribar als 65. Com es pot veure aquest mecànic és emprenedor i molt lluitador. M’agradaria ressaltar una frase que ell sempre diu i que el descriu a la perfecció i es “lluitant i esforçant-te molt, gairebé sempre aconsegueixes el que vols”.

Elisabeth Navarro

ANASTASIA MULROONEY, professora d'anglès Físicament, l'Anastasia és alta i esprimatxada. Els seus cabells són arrissats i d'un color marronos amb uns reflexos daurats. Els seus ulls desperts són de color marró xocolata i una cosa que destaca molt en el seu aspecte és que, encara que és una persona adulta, vesteix d'una forma molt juvenil. Cosa que es reflexa en el seu caràcter ja que és molt activa, entusiasta i està plena de vida. És una dona molt comprensiva, de ment molt oberta i té una mena d'humor anglès que agrada a tothom. L'Anastasia va arribar aqui a Catalunya ja fa molts anys, desprès d'haver treballat en el món de l'art, però porta 6 anys treballant com a professora i creu que és una professió molt gratificant ja que sent que està ajudant a algú. Ella no és la típica professora que crida, que renya, que possa molts deures sino té uns altres metodes per ensenyar. Pel que fa al món de l'art, ella sempre havia volgut ser actriu. Va actuar en una pel·lícula de parla anglesa quan era molt jove. L'experiència li va agradar molt ja que va poder conèixer a gent famosa però li hagués agradat fer la pel·lícula ara ja que té més experiència i no té tants nervis a l'hora d'actuar. Ella sempre aconsella que si realment un es vol dedicar a actuar, no s'ha de fer perquè es vulgui ser famós, s'ha de ser perseverant i sobretot no creure en el que la gent diu. En altres paraules, si es vol una cosa, s'ha de lluitar per ella. A més a més d'actuar i ensenyar, l'Anastasia també és fotografa. Ella s'ho pren com un hobby però val la pena dir que realment és bona fent fotografies ja que ha fet diverses exposicións i ha participat en concursos aquí a Espanya i també a Anglaterra. Li agradaria treballar com a fotògrafa més que res per poder guanyar més diners i així millorar la seva economia. Com a conclusió caldria dir que l'Anastasia és una persona que realment val la pena conèixer ja que és molt tolerant amb tothom, té molta experiència laboral i pot donar molts consells sobre la vida en general. M'agradaria dir una frase que em va dir que va ser: “Quan faig una fotografia, jo desapareixo, i el moment i la fotografia són l'única cosa que importa”.

Aina Merino

MÍRIAM QUEVEDO, propietària de l’empresa “Míriam Quevedo” La Míriam és la propietària de l’empresa “Míriam Quevedo” dedicada a la fabricació de productes capil·lars, corporals i facials de luxe. Ella és una noia que físicament no li destaca res encara que es cuida bastant ja que, tenint una empresa d’aquests productes, qui no es cuidaria? És molt emprenedora, sempre està pensant en la seva feina i en els nous projectes que traurà pròximament al mercat. Parla molts idiomes com poden ser el rus o l’anglès ja que ha de viatjar molt per anar a les fires d’arreu del món i, encara que té molta fama arreu del món, es pot veure que es una persona molt normal, és a dir, que no se li ha pujat la fama al cap. L’empresa la van fundar ella i el seu marit després de casar-se ja que el seu marit va heretar una fàbrica de productes cosmètics al polígon industrial de Les Franqueses. Ell va animar a la seva dona que montes la seva pròpia línia de productes. Al principi de fer-la no va tenir molt d’èxit però actualment ja es venen a molts països estrangers i està en el rànquing de una de les millor marques de luxe del món. Dintre de la mateixa línia va obrir diferents opcions per la gent perquè hi havia molts productes cars i no tothom s’ho podia permetre’s, així que obrir diferents col·leccions amb diferents qualitats i diferents preus. Una col·leccions de més luxe és la “White Glaciar Caviar” en la qual el seu ingredient principal és el caviar blanc. Com es pot veure, es un ingredient no molt usual per unes col·lecció de productes cosmètics, però dintre de l’empresa utilitzen molts productes “estranys” com poden ser l’aigua de glaciar encapsulada, l’orquídia imperial, el caviar o el caviar blanc perquè són ingredients molt hidratants. En conclusió, dir que la Míriam per mi és un exemple a seguir ja que a mi, alguna vegada a la vida m’agradaria muntar la meva pròpia empresa del no res com va fer ella. Gerard Piqué Coronado

JOAN SOROLLA – Fotògraf En Joan Sorolla és professor d'història i història de l'art a l'institut Miquel Biada de Mataró, però a part també és fotògraf artístic i encara que no és molt famós els seus treballs són força reconeguts. Per a ell la fotografia és més que un hobby, ja que exposa i ven les seves obres, però tampoc és el seu ofici; es guanya la vida ensenyant. Físicament no és un home que destaqui entre la resta: no és especialment alt, però és més alt que jo; no és una persona grassa, però fa panxa; té 58 anys, però que n'aparenta 48. Acostuma a vestir fosc, però no pas perquè sigui tímid, senzillament perquè no li agrada cridar l'atenció per la seva vestimenta. Normalment es mostra simpàtic i alegre i sempre rep bé les bromes, però tot i així a vegades els seus alumnes el treuen de polleguera i puc assegurar que ningú el vol veure enfadat. En Joan es va començar a interessar per la fotografia quan tenia la mateixa edat que jo tinc ara, uns 14 anys, però llavors, ara fa 44 anys, tenir una càmera fotogràfica no era tan fàcil com ho és ara. Actualment tothom pot captar una bona imatge amb una càmera petita i senzilla o amb el mòbil, però en aquells temps les càmeres no eren tan assequibles i les fotografies s'havien de rebel·lar , cosa que suposava una important despesa econòmica. En Sorolla utilitzava la càmera del seu pare i rebel·lava les seves obres en un laboratori que compartia amb uns amics. No va tenir la seva pròpia càmera fins als 21 anys. Encara que en Joan s'ha modernitzat i utilitza la fotografia digital, segueix trobant la fotografia química molt interessant, ja que els treballs aconseguits amb aquesta tenen un “gra”, una textura diferents i especials que els mitjans digitals no poden igualar. De moment no té un laboratori propi, perquè no s'ho pot permetre, però preveu treballar amb negatius i solucions en un futur pròxim. Tot i no ser una fotògraf molt famós o reconegut, en Joan està satisfet amb la direcció de la seva carrera fotogràfica i no busca més fama de la que ja té ni tampoc aspira a guanyar-se la vida amb el seu art. Ell afirma que viure de la fotografia és molt difícil, només està a l'abast dels fotògrafs comercials més importants, mentre que els artistes ho tenen mes complicat; viure de la fotografia artística és pràcticament impossible. Però que no sigui famós no vol dir que no sigui conegut: ha fet diverses exposicions, començant en un petit i oblidat bar de Terrassa i acabant en una important mediateca francesa. Parlar amb en Joan és interessant no només pel fet que la seva carrera fotogràfica ja és interessant (per exemple, ha fotografiat actes importants com concerts de “Scorpions” o “ACDC”), sinó també perquè en Joan té experiència i a més a més de les seves 19

aventures, també et pot explicar moltes coses a l'hora de captar, editar i avaluar fotografies així com la història i evolució de les càmeres, ja que, al cap i a la fi, és professor d'història de l'art. Per concloure, citaré una frase que, encara que no és original d'en Joan, ell sempre diu i aplica a les seves obres: “Fer fotografies és posar en una mateixa línia que uneix els ulls, el cervell i el cor. Qui és capaç de fer això, és un fotògraf”. Aquesta frase no es reflexa només en les seves fotografies, sinó en tot el que fa. Per a ell aquesta frase es pot aplicar a tot arreu: per fer les coses bé, cal posar-hi cap (cervell), ganes (cor) i observar l'entorn (ulls).

Oriol Perera

DANI MARTÍN , politíc en els seu temps lliure Us presentaré al Dani Martín un professor de comptabilitat que dedica tot el seu temps lliure a la política, part de la seva vida en la qual hem centraré. Físicament és un home d'estatura mitjana, d'espatlles amples i cames més curtes de l'habitual. El que més destaca a primera vista són els seus cabells blancs a conjunt amb la seva barba. Pel que fa el seu caràcter és segur de si mateix, sincer, responsable i molt treballador. A més a més quan se'l coneix a fons es descobreix que és una persona molt alegre, riallera i que generalment es pren el món a broma. El Dani ha dedicat una gran part de la seva vida a la política, des de els 15 anys que es va afiliar a les joventuts d'un partit anomenat JCC partit que avui en dia ja no existeix, fins a l'actualitat que és president local i vicepresident comarcal del partit Iniciativa per Catalunya Verds. Per ell no va ser gens fàcil entrar en el món de la política ja que va haver de compaginar les hores de classe i d'estudi amb les reunions i assemblees dels partit. A l'any 1998 el candidat per l'alcaldia a La roca del seu partit es va retirar després de 30 anys dedicats plenament a la política i els altres membres de l'assemblea local van decidir que el Dani ocuparia el seu lloc com a número 1 de la llista que presentarien a les següents eleccions municipals. Un any més tard, al 1999 es va presentar per primera vegada com a candidat i això li va suposar un gran repte ja que va haver de treballar molt dur per preparar tota una campanya electoral en condicions per no decebre al votants del seu partit. Després de tot el treball aquesta campanya va donar resultat i va aconseguir entrar en el govern del poble amb el càrrec de regidor d'habitatge, medi ambient i ben estar social. Actualment esta preparant-se per les properes eleccions municipals que tindran lloc el 24 de maig on tornarà a repetir com a cap de llista. Per concloure m'agradaria dir que és una persona que val la pena conèixer ja que la vida li ha donat molts cops durs i s'ha trobat moltes vegades en situacions ens les que no sabia com actuar i encara així ha aconseguit continuar endavant per si mateix amb el seu esforç i treball.

Nerea Martín

JORDI BATLLE – Primera generació d’econòmiques a Barcelona Respecte el físic, ell té els ulls verds com els camps de primavera, tenia els cabells negres com el carbó i ara canós, i personalment es molt intel•ligent, bona persona i un bon artista. Per començar, dir-vos que va ser de la primera generació en graduar-se en econòmiques a Barcelona per ell va ser un repte difícil però a la vegada fàcil, per una part tenia problemes a casa hi havia de ajudar als seus pares i per l’altre part li era fàcil ja que a ell li agrada molt les matemàtiques. Quan es va graduar li va donar el títol en persona el ministre d’economia d’Espanya. Des de petit ja va veure que li agradaven molt gracies al bar on treballaven els seus pares perquè es passava el dia jugant als escacs amb un client que era jugador professional. Els seus pares no el van poder ajudar molt ja que no tenien estudis però amb els seu suport va tirar endavant. Després d’uns anys, quan ja va tenir una família i els seus fills ja començaven a estudiar, un d’ells no sabia que fer i va començar la carrera d’econòmiques però a mix any va veure que això no era el que volia fer i el Jordi ho va entendre i li va donar tot el suport com els seus pares a ell. Una ultima cosa, el principi he dit que es un bon artista ho dic perquè el seu passa temps es pintar quadres per la família, té molt de talent i jo des de petita li he dit que els hauria de intentar exposar perquè la gent veies les seves pintures. Per acabar, m’agradaria dir que es una persona a seguir perquè ha passat per problemes de salut i també familiars i ha pogut mantenir una família nombrosa.

Abril Batlle

ANTONI ARGENT- Escriptor Us parlaré sobre l’Antoni Argent economista, emprenedor, professor de secundaria i finalment escriptor. El que més crida l’atenció físicament d’en Toni son els seus petits ulls blaus com el mar i el seu gran somriure d’orella a orella. Es una persona molt agradable i simpàtica, resulta molt senzill poder parlar amb ell sobre qualsevol tema ja que al ser professor de secundaria esta acostumat a moure’s entre adolescents. Ha partir de l’entrevista ha estat mes senzill poder conèixer mes a fons a en Toni argent. Aquest escriptor ja ha escrit 5 llibres dels quals tres en formen part d’una trilogia(Tres quarts de 7, tres quarts de 8 i tres quarts de 9) a més d’elaborat amb l’ajuda d’una altre professora un conte infantil anomenat “El gat romeu i el Bosc màgic”. A més a més aquest home es un tros de pa ja que tots els diners que guanya per la venta dels seus llibres els destina a causes solidaries. També va deixar caure que va estar firmant exemplars dels seus llibres durant sant Jordi als carrers de Granollers. L’escriptor durant l’entrevista ens revela un consell que diu així: Hem de dedicar temps, estar il•lusionats, tenir objectius i aspiracions a la vida i esforçar-se al màxim perquè en un futur puguem fer i arribar allà on ens proposem. Per concloure dir que es una persona molt interesant i que val la pena conèixer no només per la temàtica que aborda en els seus llibres sinó també per haver col•laborat en estudis per ajudar a detectar el fracàs escolar.

Ione Masclans

MARIA PONT - Pintora de quadres i escultora. Hola bon dia, com tots ja sabeu, avui us explicaré la entrevista que vaig fer a la Maria Pont, una artista pintora de quadres i escultora. Cal destacar que és una persona viva, molt enèrgica, dinàmica, creativa, sincera, molt simpàtica i que sempre te el cap ple d’idees. Per a mi ha sigut molt interessant fer-li la entrevista a aquesta persona perquè té un do molt especial amb la pintura, i es que és autodidacta, i que vull dir amb això? Dons bé, que ella des de petita ja ha estat pintant sense parar i mai ningú l’ha ensenyat a res, ni tan sols a barrejar els colors. Tot i així, actualment fa classes de pintura. Segons al•lega, diu que sempre ho ha portat a dintre, que és innat, o sigui que va néixer amb pintura a la sang. Porta pintant des de els anys 70 i ha exposat quadres a llocs molt importats com podrien ser: Bèlgica, Estats Units i Japó. També ha fet moltes donacions a ONGs de Barcelona i Granollers, la qual és una de les finalitats per a les quals pinta. L’altre i més important és perquè és la única cosa que gaudeix fent-la i quan s’hi posa, desconnecta de la tèrbola realitat. Quan pinta, el temps no l’hi és ninguna influència, el seu rècord està en un any per fer una obra. Segons diu, l’art en general, en aquest país, li falta molt de suport, suport a tots aquells que s’inicien a l’art, i no posar-s’ho tant difícil, perquè poden arribar a tenir un gran futur. El consell que em va donar per aquells que s’inicien és que, primerament, l’art s’ha de sentir una mica i tenir quelcom al teu interior que t’impulsi a plasmar-ho al llenç, algun sentiment o emoció. I segon, que mai s’ha de llençar la tovallola, perquè al principi et sortiran molts quadres malament, però que a copia d’anar treballant aquells petits errors que t’han fet malbé un quadre sencer i anar perfeccionant la teva tècnica, ho aniràs fent millor, i millor podràs entendre l’art.

David Pont

ANNA GIRABENT- Jugadora i entrenadora de bàsquet L’Anna Girabent és la meva entrenadora de bàsquet, i actualment és jugadora del Club Bàsquet Llinars. L’he triat a ella ja que m’interessava molt saber més sobre la seva vida tant de jugadora com d’entrenadora de bàsquet. Pel que fa el físic, l’Anna és una noia de 21 anys, de cabell negre com el carbó i bastant baixeta per la seva edat. És una noia molt riallera i molt divertida amb tothom. I com a jugadora de bàsquet porta entrenant uns 16 anys, i com a entrenadora en porta 5. A dia d’avui, no té una posició fixa, ja que juga a totes les posicions depenent del partit, encara que la seva posició des de sempre ha sigut base, degut a la seva alçada i a les seves condicions tècniques. Penso que la meva entrenadora és un gran exemple a seguir. Una de les coses que més m’agrada d’ella es que per ella el bàsquet és un nivell de vida, una filosofia. Principalment perquè durant molts anys el bàsquet per ella ho va ser tot, i van passant els anys i per ella sempre està present, perquè per ella no es una simple afició ni un simple esport. A més a més, ha viscut moments que em semblen molt interessants. Com per exemple, quan va jugar fora de Catalunya i Espanya en un torneig, quan el seu equip va guanyar la lliga o quan amb dotze anys va marxar a jugar al Granollers, i per ella va ser com un somni fet realitat. Per acabar, conèixer amb més profunditat a l’Anna m’ha servit com una motivació, ja que en un futur m’agradaria dedicar-m’hi professionalment a aquest esport i ella m’ha donat molts consells que em poden servir per no llençar mai la tovallola.

Ainoa Herrera

JORDI BARTÉS, director d'un gimnàs Jo faig l’exposició oral sobre el Jordi Bartés Arenas, he escollit aquesta persona perquè viu d’allò del que més li agrada, el futbol i actualment l’esport. Primerament us diré que en Jordi té 41 anys i dirigeix un gimnàs , aquesta afició li ve de ben petit jugant a futbol. Es una persona molt tranquil•la i amb un gran sentit de superació. Físicament està com un toro i cada vegada té menys cabell. Per una banda quan era petit jugava molt a futbol i ja prometia. Però per una altre banda quan va començar els estudis d’Inef es va trencar els lligaments creuats i és va centrar molt més en els estudis. Anava cada dia a la universitat amb crosses. Amb 23 anys va acabar la carrera i va fitxar per l’Hospitalet. Per la seva edat ja tenia un bon sou. Seguidament 2 anys més tard amb molt d’esforç i sacrifici va fer l’ascens a una divisió més alta amb el Mirandés. Amb 30 anys el fitxa el Merida però quan arriba a la ciutat el club desapareix. Torna a La Roca i com que ja es gran per jugar, es posa a treballar fent d’entrenador de futbol a la presó de 4 camins pels presos, i veu que això també l’omple, apart que entre setmana treballa al gimnàs. En conclusió espero que us hagi agradat, que per a mi es un exemple a seguir i tinc la sort de que es el meu tiet.

Gerard Sabatés

ROSER COLOMER - aficionada a la política Roser Colomer és una persona molt activa i convençuda d’ella mateixa. A més a més, és exigent ,molt treballadora i tan alegre com la primavera. Físicament és molt atractiva, gairebé tan alta com un pi i ulls blau cel. Professionalment aquesta advocada va estudiar cinc anys de dret a la universitat i un de màster, ja que ho va gaudir molt. El batxillerat va ser dur per ella perquè no treia més d’un 6 de mitja però amb esforç i sacrifici ho va aconseguir. Roser dedica moltes hores a la feina i amb el poc temps lliure que té ho intenta aprofitar al màxim. Ella està molt satisfeta de la seva feina ja que ho gaudeix molt coneixent a gent nova amb diferents pensaments i actituds. El seu viatge de somni és la Polinèsia Francesa i el seu lloc preferit de Catalunya és Calella de Palafrugell. Roser estima molt a la seva família i la seva major influència en la seva vida és la seva avia. En la meva opinió, Roser Colomer és una persona mot treballadora, amb molts somnis per fer realitat i immensos obstacles per aconseguir. A més a més de treballadora, amb una gran personalitat que enamora a tothom . Cal destacar, que és una dona molt interessant i amb una gran carrera universitària que li obre moltes portes. És un exemple a seguir.

Laila mañas

JORDI MASÓ - Pianista i escriptor En Jordi és una persona alta, prima com un fideu, de braços llargs i amb una constitució una mica esquelètica que en part li ajuda a tenir més habilitat amb la seva professió. Porta ulleres (que destaquen molt en ell), té el cabell de color castany (amb algunes canes) i encara així es manté en molt bon estat. Pel que fa al caràcter, és una persona pacient, divertida, que quan ha de fer una cosa està ben concentrat i sempre n’està orgullós del que aconsegueix, però el tret que més destaca d’ell és la ironia (que sobretot es troba molt en els seus contes). També és una persona poc presumida i que quan estudia sempre és molt solitari ja que entra en un gran moment de concentració per poder millorar la seva professió. En Jordi ja de petit (amb uns cinc o sis anys aproximadament) va decidir que volia toca el piano, com el seu pare; i així va ser que va començar a estudiar al Conservatori de Granollers amb el professor Josep Maria Roger (el meu actual professor). Com que era una afició que li agradava tant, va decidir que de gran seria pianista. A la universitat estudiava entre sis i vuit hores diàries per treure el màxim rendiment de les seves capacitats i amb 26 anys va aconseguir gravar el seu primer disc, l’any 1993 (a Suïssa). Durant la seva vida, ha fet diferents concursos tant nacionals com internacionals i sobretot ha viatjat molt per tot el món: per Mèxic, Hong Kong, Estats Units... Ha fet diferents col•laboracions amb gent important com actors, intèrprets, etc. A més a més, no només és pianista professional sinó que també escriu contes des de fa uns quants anys, més precisament, microrrelats; i gràcies a aquesta passió ha aconseguit un munt de premis, per omplir-ne una biblioteca! En conclusió, crec que en Jordi mostra un perfil d’una persona que inspira superació i autocrítica, una persona que encara que hi hagi una adversitat (tot i que sigui fàcilment superable) segueix endavant i aconsegueix fer-ho de la millor forma. D’altra banda, també és BASTANT irònic i utilitza en nombroses situacions l’humor, el que el converteix a part d’una persona interesant en una persona divertida i amb una vista de l’humor bastant diferent de la societat. Nil Masó

POL ESPARGARÓ - Pilot de motoGP El Pol actualment es pilot de la primera categoria al món de motociclisme. Moto GP Ell es un noi de mitjana altura, amb els ulls marrons com el cafè, el cabell castany i la pell blanca, blanca com la neu. Pel que fa el caràcter el que més destaca són les seves ganes de somriure passi el que passi, es un noi que s’atreveix a tot i que mai tira en rere després d’haver decidit alguna cosa, a més a més, vull apuntar que té una personalitat molt forta, i després explicaré perquè. El Pol des de ben petit ha estat enamorat de les motos. Fins a fa poc corria a la categoria de moto2, però gràcies a la seva habilitat com a pilot i la seva persistència, després d’haver guanyat el campionat del món a la seva antiga categoria, el van pujar a motoGP. El pilot està emocionadíssim perquè porta molts anys darrera d’això i mai s’hauria imaginat que en tan poc temps podia arribar a la categoria reina. Tota la seva vida, ha tingut com a contrincant oficial al Marc Márquez, i ara que piloten un altre cop a les mateixa categoria, l’objectiu del Pol és tornar a enxampar-lo, cosa que està aconseguint poc a poc i sense llençar mai la tovallola. A la carrera de l’anterior diumenge, per exemple, va quedar 5è, i encara que això no sembli gran cosa a ell li fa molta il•lusió, ja que es nouvingut en aquesta categoria i quedar posicionat així competint contra pilots tants grans, és un somni fet realitat. Abans he dit que es un jove amb molta, molta personalitat, ho és perquè té a molts pilots per sobre seu, i encara que li donguin mil consells, i li expliquin que si ho fa de tal manera li sortirà tot molt millor, ell creu en la seva persona, ja que així li esta anant molt bé, i encara que es fixi en els que te per sobre, i n’aprengui, quasi mai fa el que li diuen, perquè diu que si ho fa així, el mèrit mai serà seu. Està molt orgullós d’ell mateix, ja que ha arribat on està pel camí que ha volgut fer ell. La forma de pensar que te el pilot quan està a sobre de la moto, canvia completament amb el seu pensament quan actua a la vida quotidiana. Quan està pilotant s’oblida de tot, de que l’Aleix, al que està tirant a terra, es el seu germà, de que hi ha una càmera gravant i de que al circuit no està sol, sinó que participa amb la companyia de més de 20 pilots. En conclusió, vull apuntar que el Pol és un gran exemple a seguir, i no només pels que els hi agradi el motociclisme, sinó per a tothom, perquè per arribar on està s’hagut de caure, i tornar-se a aixecar moltes vegades, apretant les dents i amb un gran somriure. I a més a més, ho ha fet amb ganes de tornar-ho a intentar les vegades que facin falta fins arribar a aconseguir el seu propòsit. Sara Martos

PILAR AGULLÓ, ex xef i pensadora de la vida Pilar Agulló ha estat una ex xef i gerent d'un vell restaurant bastant prometedor de la comarca del Vallès Oriental, tot i haver estat provincialment reconegut. Físicament, és una dona mitjanament baixeta, amb els cabells negres com el carbó i també té una mirada d'ulls blau cel molt impactant. Pel que fa el seu caràcter, és una dona molt inquieta i també molt original, encara que els conceptes pensadora, filosòfica i semblances són molt descriptius en ella mateixa. També té un seguit de valors com la tolerància i el respecte són molt presents en ella. Des de ben petita, la senyoreta Pilar, com li deien les monges de la seva escola, no s'havia cregut mai tot l'aspecte religiós del seu centre, tot i així, alhora de les històries bíbliques i altres activitats on s'explicaven passatges de la bíblia, van donar peu a la seva imaginació volés i comencés a pensar en el "i com..?" de tots els seus pensaments. A mesura que va anar creixent, just després d'acabar els seus estudis bàsics, va anar com a "cambrera en pràctiques" a un restaurant conegut per la família on va descobrir el seu món que l'apassionaria el resta de la seva vida que és la cuina. Per desgràcia (o per sort depèn del punt de vista), el xef del moment va morir d'un atac de cor a causa de la pèssima qualitat de vida que tenia, tot i així, la Pilar es va oferir de fer de suplenta, ja que les receptes se les havia après per poder-les repartir als clients fluidament. Aquesta "suplència" va durar uns 5 anys, on va aprendre realment l'àmbit de cuinar per a molta gent. Després d'haver conegut el seu actual marit i després d'haver tingut dos dels seus actuals fills, va intentar obrir un restaurant propi, el qual, durant 3 mesos va estar entre els millors de tot Barcelona, encara que aquest èxit va ser molt efímer, ja que just 1 mes abans d'un sopar de gal•la d'un famós de l'època va quedar embarassada de dues bessones que van provocar el tancament per falta de cuinera i gerent del local. Tot i això, avui en dia, no n'està pas arrepentida perquè durant tota la seva vida ha cuinat pels seus propis consanguinis que són les persones més importants per ella, i de fet, són les opinions dels familiars les que fan canviar els seus plats a millor, ja que són les que l'afecten de ple. Com a conclusió m'agradaria esmentar que el seu "don" el troba d'allò més lògic, ja que la cuina combina "originalitat" amb la seva "inquietud" de no poder estar-se quieta. També, m'agradaria acabar dient que tot i no ser una persona amb grans estudis, és una dona que pensa molt les coses, entre elles els seus plats. A part, de sempre donar un punt de vista inimaginable per molts. Arnau Marín 30

PAU FERRÉ, jugador d'handbol El Pau Ferré que és un jugador que té 14 anys d’ handbol de La Roca del Vallès. Pel que fa el físic és un noi amb els cabells negres que quant el veus el primer cop destaca per la seva gran altura ja que és més alt que un pi i per la seva bona forma física. També és un noi amb molta força, enèrgic, rialler i una mica gandul. Tot i que li han fet ofertes per anar a jugar a altres equips rivals ell és fidel a la Roca des de que va començar a jugar a handbol fa 7 anys. I li agradaria dedicar-se professionalment a l’handbol en un futur tot i que el camí que queda no és gens fàcil. De les coses que més li agraden és guanyar algun títol que hi havia gent que diu que no guanyarien, el que ell anomena “callar boques”. Un dels moments que més li van agradar va ser quant va jugar amb la selecció catalana d’handbol i fer realitat el seu somni de representar el seu país. Gràcies a que el Pau està en tant bona forma i és més dur que una pedra no ha patit ninguna lesió important tenint en compte que el handbol és un esport molt dur i on hi ha moltes lesions. Per acabar dir-vos que a part de ser un gran jugador és un model d’esportista a seguir i que li espera una llarga carrera per davant.

Oriol Estapé Pernal

JOSEP MAESTRO, practicant de karate El Josep Maestro de 40 anys recent complerts i des de fa 25 anys practica Karate, des de que va començar el Karate fins ara ha anta sempre al mateix gimnàs. Pel que fa el físic té els cabells negres com el carbó està molt bona forma física. D’altre banda és una mica despistat però quan està al Karate és aplicat i constant com una formiga .Ell va triar aquest esport perquè perquè des de petit sempre ha mirat pel·lícules d’arts marcials i un dia un amic li va dir que si volia provar el Karate i des de allà va començar a practicar Karate fins ara. Com he dit abans des de sempre ha anat al mateix al mateix gimnàs, però per raons de treball ha tingut que anar a viure a Algèria i llavors entrena menys. Per ell el Karate no només és un esport és alguna cosa més perquè t’ajuda a controlar el seu cos la seva ment i a respectar a la gent. Per finalitzar jo crec que és un home molt lluitador perquè sen va a l’altre punta del món i segueix esforçant-se per aconseguir el seu somni. Una frase que va dir que em va agradar es que per ser un bon competidor com en tot has de ser com una formiga, molt treballador a la vida i no abandonar mai.

Paula Jiménez

FCO. JAVIER RODRÍGUEZ, el corredor de carretons El seu nom es Francisco Javier, Xiscu per als amics o com a mi m’agrada anomenar-lo papa. Per començar, m’agradaria dir és un home mes aviat baixet, calb, forçut i amb molt de caràcter. L’he elegit a ell perquè crec que es una persona a seguir perquè quan es proposa una cosa la aconsegueix. UN exemple es la carrar de carretons feta a la festa major de La Roca l’any 2014. Ell ja havia participat anys passats, perquè el dia que va arribar a Catalunya, mes concret la Roca i va veure la carrera de carretons, sense pensar’ s’ho dos cops va proposar-se participar el any que venia a continuació. Seguidament, l’any passat hi havia 20 participants aproximadament. Uns competien amb un carretó de elegància i altres amb per la velocitat, com es el cas del meu pare. El carretó podria tindre alguns canvis com el de baixar el nivell de gravetat. A ell li agraden molt els esports de rics, mes ben dit li encanten. A part dels carretons també va en moto, ell es un fanàtic dels esports sobre rodes. Finalment, m’agradaria dir que algun dia seria on honor i un plaer córrer al seu costat o competint contra ell en la carrera de carretons, encara que a ell no estigui d’acord. Es un home, que sempre m’ha servit d’inspiració perquè a fet coses que son admirables.

Xavi Rodríguez

ORIOL VERA- cap de llista en Ciutadans a Lliça de Munt L’Oriol Vera que es una persona molt especial per a mi. Ell va ser cap de llista en Ciutadans a Lliça de Munt, aquest no es el seu treball però va pensar que podia ser una gran oportunitat per perfeccionar com persona i en el treball. Pel que fa el seu caràcter es una persona social i molt xerraire. També es una persona dinàmica, li agrada provar coses diferents i a mes a mes es molt intel•ligent. Es una persona que es no te gaires problemes per relacionar-se amb la gent ja que te molts temes per parlar per qualsevol persona. I físicament es alt com un pi i prim com un fideu. Te un nas petit i una boca gran. El que destaca mes son els seus ulls, perquè grans i bonics. Al marge de la seva feina, es va presentar el 2011 per l’alcaldia a Lliça de Munt. Com que la seva participació va ser molt precipitada, no ho va fer com a ell li hagués agradat. Va fer 2 o 3 actes preelectorals i un acte central. Es van presentar els partits habituals, “la casta” com diria el Pablo Iglesias. Pel que va la rivalitat entre els altres partits, de la qual es parla de forma negativa, es totalment contraria. Tenen una bona relació entre tots ja que tots son veïns del mateix poble. Em va cridar l’atenció, perquè ell veu la política com per connectar amb els habitants, no com la política que estem acostumats a veure, com si fos un treball per fer calers. M’agradaria destacar una frase que ell diu normalment “creure es poder”, es a dir, que si tu creus que pot fer una cosa tu pots fer-ho segur, no deixis que ningú et tregui la il•lusió. . En conclusió, espero que os hagi agradat i que podeu prendre conclusions sobre aquest tema tractat.

Maria Brau

MIQUEL ESTAPÉ, exalcalde de la Roca Miquel Estapé, la persona de la qual parlaré ara, va ser alcalde de la Roca del Vallès.Pel que fa al caràcter és una persona amable, riallera que sempre està disposat a ajudar als demés. Ell mai tenia pensat ser alcalde, de fet el seus estudis actuals són de enginyer de telecomunicacions.Ell va ser alcalde perquè va substituir el que hi havia en aquell temps. Va voler ser-ho perquè com tenia un gran coneixement del poble li feia il·lusió poder millorar el poble on havia viscut tota la seva vida. Els seus objectius com alcalde eren tenir uns serveis públics de qualitat i promoure l’activitat econòmica i l’ampliació de llocs de treball al municipi. Actualment és sub-director del consorci d'administració oberta de Catalunya on es dediquen a impulsar la transformació digital. En coclusió cal afegir que només va ser alcalde per ajudar als demés i això em sebla que demostra que en Miquel és un exemple a seguir, tant de bó tingueu la oportunitat de coneixal.

Sergi Tamaral

ANITA MIRALLES, exprofessora L’Anita Miralles és una dona que s’ha dedicat tota la vida a l’educació. L’Anita té uns 65 anys i amb un cabell llarg i ros. El que més destaca del seu físic són els seus ull blaus com el cel. Pel que fa al caràcter és una dona molt positiva i molt optimista. La seva carrera va començar en un poble molt petit de Lleida on va fer els seus primers cursos i on va descobrir la passió per a l’educació. Com que volia seguir per aquest camí, va haver de canviar d’escola per a poder fer el batxillerat. Gràcies a la professora que va tenir va poder entrar a la universitat i aprovar la carrera i amb bona nota. Una vegada acabada aquesta etapa, la van destinar a un poble dels Pirineus. Allà, va trobar molts bons companys però una cosa que no li va agradar va ser que feien uns càstigs físics que no trobava adequats. Per aquest motiu va demanar un trasllat a Canovelles. A Canovelles, va ser directora on va dur a terme moltes iniciatives. Una d’elles, era impulsar el laboratori i el taller de tecnologia dedicant-hi més diners comprant material nou. Ella sempre diu que el seu objectiu era aconseguir un bon clima entre alumne i professor. Abans la figura del professor era una persona molt respectada però difícil d’accedir per a preguntar-li coses. Ella va intentar que el professor fos una persona que t’ajuda a formar-te i molt més accessible. En conclusió, trobo que és una persona molt interessant de conèixer ja que ha vist l’evolució de l’educació durant els últims 40 anys. Ha passat de ser una educació molt dura per l’alumne ja que era molt teòrica i amb càstigs físics a una educació més còmoda per a l’alumne ja que té projectes i pràctiques i sense càstigs físics. Volia destacar una frase que diu l’Anita: “A la vida tot és possible però es requereix esforç i dedicació per aconseguir-ho”

Oriol Gonzàlez Prats

JOSEP GIRBAU - President de la Penya Blanc Blava de la Roca En Josep Girbau és l’actual president de la Penya Blanc Blava de La Roca. Actualment no treballa, esta jubilat. Calculo que deu tenir uns 70 anys. Té una estatura. Té canes i li comença a clarejar el cabell però tot i així es manté força bé. Té un posat elegant i acostuma a vestir bé ja que sempre ha treballat de cara al públic. Sempre té un somriure d’orella a orella que demostra que és amable i simpàtic. També és molt molt sociable ja coneix a molta gent. Jo no el conec gaire bé; però per algunes respostes que em va donar dedueixo que és optimista i persistent. La penya blanc blava es va fundar l’any 75 i tot i que jo em pensava que ell havia estat un dels fundadors, però no, que els fundadors van ser altres roquerols, entre ells, per sorpresa meva, el meu avi. En els inicis del club només hi havia un equip i els partits es jugaven a Mas Foguer, a prop de la fàbrica de birutes. S`hi arribava caminant per la carretera on encara no hi havia llums, el camp era de terra i quan plovia s’inundava. El camp actual es va inaugurar curiosament el dia 11 de setembre del 2001. Diada de Catalunya i per desgràcia, la data de l’atemptat de les torres bessones de Nova York. Actualment la penya té 311 jugadors. 13 equips masculins i 7 de femenins. Però arribar fins aquí ha estat molt difícil, tot i que sempre ha comptat amb l’ajuda de la gent del poble i el suport de l’ajuntament. Em comenta que sempre que un vol fer una cosa la fa i que quan hi ha problemes els soluciona. Quan parlem dels cops que es reuneix la junta directiva i els temes que tracten i li pregunto què cal fer per ser entrenador em respon un “Ara m´has enganxat fora de joc” , resposta que em va semblar molt encertada. En Josep és seguidor i soci incondicional de l’Espanyol des de fa més de 40 anys, va a veure tots el partits quan el seu equip juga a casa. Ha dinat amb l’expresident Daniel Sánchez Lliure i coneix personalment a l’actual president Joan Collet perquè viu a Argentona. Se li il•lumina la cara quan em comenta que hi ha hagut equips de la penya que han sigut campions de lliga. Com per exemple l’equip juvenil femení, que ho va ser la temporada passada. Comenta orgullós també, que alguns jugadors d’aquí estan jugant amb l’Espanyol i que la feina que fan no té color. En conclusió vull dir que en Josep Girbau és interessant perquè va lluitar per aconseguir el que volia, ser el president de la penya. Albert Pujol 37

MIRIAM NOGALES - professora Hola, com ja sabeu soc l’Alba Nogales i ara us faré cinc cèntims sobre com és la Miriam i el que ha aconseguit. Ella és una noia de 23 anys, té el cabell castany, llarg i arrissat com una escarola, és bastant alta i prima, d’ulls blaus profunds, també té molt caràcter i sempre s’esforça molt per aconseguir el que vol. Des de petita ella havia volgut ser professora, i tot i que va treure molt bones notes a la Universitat, fins fa poc no va trobar feina perquè va tindre un accident amb cotxe i això li va dificultar a l’hora de treballar. El dia 27 de març, li van trucar per fer-li una entrevista a una escola de Granollers i al final la van contractar. En conclusió, ella està molt feliç de treballar en aquella escola perquè era el que sempre havia desitjat. Espero que us hagi agradat i que algun dia vulgueu conèixer-la.

Alba Nogales

CRISTINA RUIZ, campiona del campionat de twirling a Catalunya Us parlaré sobre una persona que és campiona de twiriling de Catalunya. La Cristina Ruiz es una noia baixeta i àgil, té els ulls verds com l'herba i un somriure preciós, pel que fa el caràcter és una noia dolça com la mel, molt alegre i amigable, a més a més molt lluitadora i amb molta constància. Va decidir apuntar-se a aquest esport perquè li va semblar molt interessant. Per qui no ho sàpiga el twiriling es un esport que consisteix en fer girar d'una manera rítmica un bastó especialment dissenyat per la execució de jocs malabars. S'ha dedicat a aquest esport des que tenia vuit anys, però per qüestions familiars, va haver de retirar-se durant una temporada, per ella va ser dur ja que li agradava molt.

Ella va guanyar el darrer campionat de twirlig a Catalunya que es va celebrar a Mora la nova. Per ella va ser una gran experiència que va gaudir molt. Cal afegir que al hora de fer el seu ball estava tremolant com la gelatina ja que estava molt nerviosa. Va participar en la categoria cadet intermig. Què és la categoria que li pertoca respecte a l'edat que té. Per a ella va ser molt important guanyar ja que havia dedicat molta preparació en el ball que va presentar. La seva família es va sentir molt orgullosa d'ella igual que les seves entrenadores i tot el seu club. Per acabar afegiré que la Cristina és una persona molt especial que posa molt esforç i dedicació a tot el que fa. És una persona que val la pena conèixer a fons ja és un gran exemple a seguir.

Arianna Matamala

ANDREA GENDRA-Estudiant L’Andrea és una estudiant que estudia a la universitat de Barcelona. Pel que fa al seu caràcter considero que és una noia molt extrovartida,molt oberta a tothom,simpàtica, alegre en fi que és més feliç que un tornavís i també s’ha de dir que viu en el seu món,el món de Yupi perquè va una miqueta al seu rotllo encara que és treballadora i molt intel•ligent. Actualment és estudiant en la universitat de Barcelona, la UB. Ella és va començar a interessar-se per la arqueologia a 3er de la ESO amb les classes que feia la Isabel Toro de cultura clàssica, on explicava la història dels romans i els seus mites. Els seus pares no estaven molt d’acord que ella fes aquesta carrera ja que pensaven que no arribaria molt lluny. L’estudiant porta una rutina enfeinada ja que pels matins estudia en la Universitat i per les tardes compagina les classes particulars que fa a nens i entrenos de handbol com a entrenadora portant a un grup de nens prebenjamins i a més a més com a hobby juga a handbol a part d’estudiar pels diferents exàmens ,és a dir que va una miqueta atabalada. La idea de canviar de carrera li va vindre a partir de l’ensenyança que li feia als diferents nens que portava per la tarda tan els de classe particulars com als de handbol. Encara que aquesta idea de ser professora no se li treia del cap ja que de petita jugava amb les seves nines a la habitació i feia que sigues-hi una classe on ella era la professora. Per concloure, l’Andrea és una persona treballadora, s’esforça a treure el millor d’ella i mai tira la tovallola .Al que més impressiona d’ella es que encara que vagi a canviar-se d’universitat ella no te por per aconseguir al que vol.

Joan Gendra

CRISTIAN SÁNCHEZ i la seva faceta poètica En Cristian Sánchez és un noi extravagant. Des de lluny pot semblar que aquest xic està guillat, ( i si hom pensa això, no va pas errat), però, tot sigui dit, en Cristian és una persona agradable. En general, és més feliç que un tornavís. Llurs vestimentes denoten aquest caràcter. Els seus ull són de color marró i el seu nas és dantesc. En Cristian és castany i té la pell de color marró. Encara que en Cristian sembli una persona a la qual no li interessa l'art, ell és un poeta. Un poeta a temps liure. El nostre artista va començar a relacionar-se amb el món de la poesia quan tenia 4 anys, quan al dia del seu aniversari van regalar-li un llibre de Miquel Martí i Pol. Al principi no li va fer gaire cas, però al cap de 8 anys va tornar-se'l a llegir i a partir d'aquell moment va començar a fer rimes. Encara que no va ser fins que va tenir 14 anys que no es va animar a escriure poesia i a publicar-la a la xarxa. Avui en dia la seva obra compta amb uns 60 poemes. Gràcies a aquest matís artístic, en Cristian és tal i com Dalí. Surrealista i ple de misteris inresolts.

Joan Conejos

MARIA FERNÁNDEZ, presentadora dels esports a Tv3 La Maria té 30 anys i treballa de presentadora dels esports a tv3, el seu pare és professor a l’institut la Roca i la seva mare treballa d’infermera a l’hospital de Granollers, té 3 germanes, les quals totes més petites que ella. Físicament, el que més destaca és la seva panxa, no pas perquè estigui grassa, sinó perquè està embarassada, però ja especificaré més tard. Per descomptat no ens hem d’oblidar dels seus ulls que són brutalment alegres i serens. Pel que fa al caràcter és una persona simpàtica, extravertida i molt intel•ligent, també s’ha de dir que és molt sociable. Ella no sabia pas que es volia dedicar al periodisme i va anar decidint-ho a mida del que a ella l’interessava a cada moment. Ja fa set anys que treballa presentant a tv3, tot i que fa menys d’un any la van ascendir a fer els esports a la nit, ella sempre els havia fet al migdia. Això li va portar un problema a l’hora de dedicar-se al seu gran hobit, la música, ella feia classes de música, específicament de piano, bateria i cantava en un cor de gospel, i per culpa d’això va haver de deixar piano i gospel. Això si, van acordar amb el seu professor de bateria que farien classes al matí i així no havia de deixar del tot la seva afició. D’altra banda, com us he dit abans ella està embarassada, de 32 setmanes. El seu marit es diu Toni, porten casats 4 anys, i han decidit que la nena es dirà Rita. El fet d’estar embarassada no li va portar gaires problemes amb la seva feina, tot i que sempre queia alguna molèstia algun cop. Abans d’acabar explicaré una curiositat d’ella que em va cridar molt l’atenció, i és que com que a totes les seves germanes els hi agrada molt la música es van tatuar 4 semicorxeres al peu, la més petita només tenia la primera pintada, la segona més petita en tenia dos, la tercera en tenia 3 i la Maria les tenia totes pintades. En conclusió vull dir que la Maria és una persona que val la pena conèixer, i sempre tindrà un somriure d’orella a orella per rebre’t amb els braços ben oberts.

Estel Folch

MIQUEL DURAN, expresident de la Penya Blaugrana de la Roca del Vallés Miquel Duran, expresident de la Penya Blaugrana de la Roca del Vallés , és un home panxut i vell, vora als 80 anys. Té un bigoti blanc i espès que el caracteritza i un cabell blanc per causa de les canes. A més a més porta ulleres ja que no veu bé i això va ajudar a deixar el seu treball de camioner. Pel que fa al caràcter és una persona alegre i extrovertida. També és una mica culta, sobretot en l’àmbit del futbol que és el que més li fascina, i experimentada. Des de petit ell ja jugava en aquells antics i mítics camps de terra, amb aquelles bambes amb claus reemplaçades per les actuals botes amb tacs I no només jugava sinó que li agradava veure partits i sobretot un equip, el Barça (que ja deu tindre vora als 60 anys sent soci que asseguro que són bastants). I aquí començà el seu sentiment al futbol i al Barcelona. Però la penya Blaugrana de La Roca no es va crear fins al 1976 quan un grup de persones amb gran sentiment blaugrana i liderades per Esteve Delmàs van fundar la penya. Després de Delmàs el va seguir en Josep Bartrés i seguidament Miquel Duran. Durant aquest temps va presenciar molts partits i va conèixer bastants jugadors, entrenadors i presidents. Va presidir la penya durant 15 anys fins que ho va deixar sense predecessor. Fa pocs anys que la penya ha trobat un altre predecessor. Actualment el Miquel és avi, està jubilat i, tot i que ja fa dècades que va deixar la presidència, segueix seguint el Barça però veu els partits a casa ja que es fica molt nerviós. En conclusió crec que és una persona gran, alegre i extrovertida, bastant fanàtica del futbol, i més concret del Barcelona i no s’imagina la seva vida sense el futbol. També és una persona amigable ja que gràcies al seus “dos treballs” ha fet bastantes companyies i amics que, segons ell, “és el que t’emportes al cap de tant de temps presidint, és la teva recompensa”.

Arnau Garcia Duran

ANGELS VIVES, professora de ballet L'Angels es una dona d'uns 65 anys que n'aparenta 50 es rosa, alta com un pi, prima com una agulla i tossuda com una mula, i mai se li treu una idea del cap. Va comencar a interesar-se per el ballet quan era molt petita ja que la seva germana gran en ballava ballet, s'hi va apuntar en l'escola de ballet del seu poble, sempre somiava en convertir-se en una ballarina professional, pero no va rrivar tant lluny com ella pensava i es va convertir en professora de ballet que ja li agradava. La primera escola que tenia va ser al seu poble natal, en un local que tenien llogat, i van decidir comprar un a les afores, el seu marit no se li treia del cap que tenia que obrir una escola a Vilanova del Vallés, i així va ser, van comprar un local que també es el centre cultural del poble, fa poc la seva germana va morir de càncer. La frase que ella sempre diu és: `` Ja t'ho dia jo Maria que era una bona idea´´, ella sempre mantè la seva mentalitat de cavall guanyador i diu que sempre triumfa, aixo deixa clar que tè l'autoestima molt alta.

Carla Valverde

SARA ORTEGA - campiona d'Espanya de handbol sorra La Sara Ortega es campiona d’Espanya de handbol sorra de l’any 2014 juntament amb el seu equip, l’equip que la acompanyat tots aquests anys i amb el que a viscut els millors moments de la seva vida. Per començar faré cinc cèntims de com es ella. Te 18 anys recents, el cabell llarg i castany i esta en bona forma física. Te molt de caràcter i sempre s’esforça molt per aconseguir les coses. La seva vida sempre a estat vinculada amb el handbol ja que des de ven petita va començar a jugar-hi, com ho fa tota la seva família. Ja es van presentar a aquest campionat algun altre any però a sigut a la categoria de juvenil quan a aconseguit aquest gran títol. No nomes va guanyar el premi de campiona d’Espanya amb el seu equip, si no que també va aconseguir guanyar el premi a la millor jugadora, cosa que es impressionant ja que el fet de jugar a un terreny tant irregular i dur on la gent es crema com si d’un forn es tractes. En conclusió jo penso que es una gran persona de la que prendre exemple ja que ha aconseguit tot el que s’ha proposat amb molt d’esforç i molta força de voluntat.

Carla Marfil

DESCRIPCIONS DE COMPANYS, GERMANS, AMICS...

MARINA JIMÉNEZ

Per començar us diré que a la meva descripció la protagonista es la Marina Jiménez i l'he triat perquè crec que es una noia molt interessant i amb molt bon gust. En primer lloc, parlant del seu físic diré que es una persona tan alta com una girafa. El seu cos es molt estilitzat i sembla el de una ballarina. Els seus cabells són molt llargs i abundosos, però encara que doni la sensació de que siguin salvatges es tot el contrari, perquè són llisos i sempre van ben pentinats. El color es bastant típic, ja que es marró fort. Seguidament us diré algunes coses que destaquen del seu caràcter. Es una persona molt molt molt afectuoses i amable però s’enfada fàcilment quan alguna cosa no li agrada. Sempre sap el que vol i no es gaire indecisa. Te molt bon gust i vesteix molt be. A continuació, parlant de les seves aficions diré que li encanta el ballet ja que assaja dos cops a la setmana. Encara que sigui un cul inquiet que no para mai pot passar-se tot el dia estirada al sofà. També li agrada molt estar amb el mòbil i l’ordinador. Una de les coses que també li agrada bastant es empipar-me però sempre amb afecte, sense que m’enfadi. Finalment, només vull dir-vos que encara que tots la coneixeu espero que aquesta petita descripció us convidi a conèixer-la una mica més profundament.

Alba Jiménez

JORDI MASÓ

Us faré una descripció sobre el Jordi Masó perquè hi ha moltes coses a explicar d’ell comptant que és molt bon escriptor. En primer lloc, en Jordi Masó té la cara prima, fina i fresca ja que se’l veu content com un gínjol. A més a més, té els ulls vius i la boca petonera i riallera; també té el nas xato, fi i allargassat com un plàtan. Porta roba bastant elegant, és a dir, que no va gaire amb xandall com quan és fa educació física. Respecte el seus cabells, són curts, arrissats com una escarola, cuidats, castanys, suaus i fins. Ben segur que el seu físic més complet és alt com un pi, eixerit i prim com un fil. En segon lloc, el seu caràcter és atent, fidel, irònic, polit i ingenu ja que quan ens explicava les idees de com feia els seus llibres se’l veia molt content i que tenia moltes ganes d’explicar-nos coses noves. En tercer lloc, les seves aficions segons el que ens va explicar són els instruments com el piano i ser professor i el tema de escriure llibres per a totes les edats i de temes molt contrastats. Per acabar, us diré que per a mi els seus llibres són fantàstics i els i recomanaria a molta gent que els i agrades la ironia, les aventures, el misteri i el romanticisme. Maria Argemí

GEMMA BRAU

A continuació us faré una descripció sobre la meva germana Gemma. L'he escollit a ella per que es una de les persones mes important en la meva vida. En primer lloc, per mi físicament te la a pariencia d'una princesa. Ella es menuda com un pesól i no esta ni molt grasa ni molt prima. Els seus cabells son llargs, rosos i brillants com la llum. La seva boca es molt riallera i gens petonera. El que mes m'agrada d'ella son els seus ulls vius, grans com dos taronges i blaus com la mar. En segon lloc, el seu caràcter es bastant seré i tranquil, pero d'avegades es posa molt nerviosa. Es molt conservadora ja que li agrada complir les tradicions i li posa molt d'interés en elles. Tot hi que ens estimem molt d'avegades semblem com gat i gos. En tercer lloc les seves aficions son bastant concretes ja que li agrada ballar flamenc que es el que practica i ara li posa molt d'interès al Voleibol. En conclusió es una nena molt simpàtica i sacarina espero que os hagi agradat la meva descripció, que os donin ganes de coneixer-la i la meva descripció no s'hagi feta mes llarga que un dia sense pa.

Maria Brau

JORDI MASÓ En aquest text, us descriuré en Jordi Masó (el meu pare). He triat aquest personatge perquè és per fer un treball extra de la assignatura de català (i així aconseguir uns punts més...). Per començar, podria dir que jo volia que tingués tres ulls i dos nassos per que la meva descripció fos més interesant, però no és així. Té un nas ganxut, com el de una àguila, però no de color groc. Normalment, la seva cara, es torna vermella. Els cabells són negres com el plomatge d’un corb i els ulls, marrons clars amb un toc de verd; també porta ulleres. Els braços i les cames són llargues. Tot seguit, m’agradaria parlar sobre el seu caràcter. Pràcticament, és com el seu pare. Té un esperit positiu i li agrada molt provar coses, tot i que, a vegades, pot ser negatiu, sobretot quan mira un partit de futbol, però tot i així, m’agrada la seva manera de ser. Moltes vegades, pot ser irònic però sense ofendre, és aquell ironisme subtil i graciós. Jo crec que el meu pare és una persona tímida quan el tractes de prop, però si ha de parlar davant d’un auditori ple de gent, és un altre. A continuació, us podria parlar sobre un munt d’aficions que li agraden, però aniré per feina. Una de les coses que l’exciten més és el menjar indi, està obsessionat, és com el que fa sempre un gos a un gat, perseguir-lo, doncs el mateix. Cuina un munt de plats exòtics i picants. L’altre cosa que li torna boig és llegir; no us podeu imaginar la quantitat de llibres que tenim a casa, és un “tsunami”; i el més al•lucinant és que se’ls a llegit tots, tots, però tots. Li agrada molt llegir però també li encanta escriure microrelats; ara, el que m’interessa a mi és que guanyi concursos fent aquest tipus de contes. Crec que ja he descrit tot el que sabia sobre el meu pare (de moment), potser, més endavant, canviarà d’aspecte, tindrà un caràcter diferent i no continuarà amb les mateixes aficions, però de moment és així. Espero que hagueu estat ben informats sobre aquest personatge i que hagueu gaudit d’aquesta descripció. Nil Masó

PAULA

Us faré una descripció sobre la meva amiga Paula. L’he escollit a ella perquè ens coneixem des de petites i crec que es una persona molt especial que tothom tindria que conèixer. Per començar, la Paula es una noia de 13 anys, que viu a Terrassa i la conec perquè anem de càmping juntes. Ja posats us comentaré el seu físic, ella és una noia bastant alta i primeta com un fideu, te els ulls d’un color marro intens, i alhora són molt transparents: Quan mels miro, puc adonar-me del seu estat d’ànim i te la boca petita com un cigró. M’encanta el seu cabell perquè el te arrissat com una escarola, encara que ella l’odia perquè no sal pot pentinar, i sempre els te escardat. Pel que fa el seu caràcter ella es una noia molt bromista i divertida com un pallasso, que es cansa de tot menys de riure, és molt extrovertida i panxa contenta, el seu problema es que diu tot el que se li passa pel cap sense pensar seu dos cops. Pro alhora es una amiga de les que sempre esta amb tu. A continuació us descriure les seves aficions, a ella els esports no li agraden massa, tot i així ella com una professional. Li encanta banyar-se a la platja amb totes les amigues i pesar-se ho genial. Per acabar espero que us hagi agradat la meva descripció sobre la Paula i us hagin entrat ganes de conèixer-la. Gracies per haver-me escoltat.

Eli Navarro

EL MEU AVI ALFRED

Us descriure el meu avi, que es diu Alfred i és una persona d’admirar. És alt com un pi, fort com un roure, té les mans molt grans com si fossin les d’un goril•la. Em fa gràcia totes les pigues que té em recorden a un dàlmata, els seus ulls són vius, té la boca fina amb un bigoti que sembla una escombra. És calb com una bola de billar menys els costats que té uns insipients cabells blanquinosos. Seguidament, us descriure el caràcter, us he de dir que és una persona serena. Per una banda, quan s’ha de fer broma és molt divertit, per altra banda, quan et poses a plorar s’enfada com un dimoni i fins i tot és capaç de matar-te. Tampoc és mala persona simplement té mal caràcter. És molt dòcil amb la meva àvia. I molt assenyat. No ha sigut mai un perdonavides. Pel que fa als hobbies, li agrada netejar les seves sis pistoles, també fer Sudoku i mirar la televisió. En conclusió, és un gran avi. Espero que tingueu més ganes de coneixe'l.

Maria Ferrer

ESPAIS viscuts que ens porten un munt de records

INSTITUT DE LA ROCA Jo descriuré l’Institut de la Roca, el nostre institut, perquè el conec bé i per tant serà fàcil que us el pugueu imaginar. A més a més, trobo que és un lloc curiós per descriure. Per començar caldria dir la forma que té l’Institut, però no en té cap. Es podria dir que es un espai rectangular amb extensions. Tot l’Institut sembla tret de la Segona Guerra Mundial, ja que tot ell es més vell que un búnquer (menys la cantina, que sembla una casa moderna comparada amb la resta del centre). Encara que la majoria de les parets són blanques, s’hi respira un ambient groc, antic i suau, que s’intensifica amb el pas de les hores, les quals semblen més llargues dins l’àmbit de l’edifici. Respecte a les aules, estan ordenades com llibres en una estanteria. Entrant per la porta principal, a la dreta, hi ha un llarg passadís, en el destaca l’aula de música, l'única amb parets de maó i la més freda de tot l’edifici. A la porta del pati, mirant cap enfora, trobem dos passadissos a l’esquerra i a la dreta. En una branca hi ha els laboratoris, que esperen pacientment una reforma i a l’altra la cantina, amb les aules restants. En resum, l’Institut és un laberint colossal, en el qual m’hi perdia diàriament quan anava a primer de la ESO i un edifici curiós, que espero que visiteu algun dia. Si mai teniu l’oportunitat de visitar-lo, espero que us l’hàgiu pogut imaginar. Oriol Perera Cruz

IES LA ROCA Us faré una descripció sobre l’IES La Roca perquè és un lloc que vaig quasi cada dia i me’l conec bastant bé. Per començar us puc dir que l’institut és un espai gran i antic encara que cada any l’intenten millorar i modernitzar. Des de l’exterior , les parets de color vermell suau demanen a crits un cop de pintura. L’institut el dividiré en tres grans zones: la planta principal, la segona planta i el pati. Ara us descriuré la planta principal. Quan entres per la porta et trobes el “hall” on el terra veu més de cinc-centes cames passar cada dia. A l’esquerra del hall hi ha un gimnàs molt ben cuidat, encara que els vestidors no tant. A mà dreta hi ha un passadís amb la sala de secretaria, les sales de professors i les aules de primer plenes de gom a gom; allà em venen molt bon records, i alguns inoblidables, de quan l’any passat anava a primer. A davant del hall, a mà esquerra hi ha un altre passadís on és troben els dos laboratoris i les aules d’informàtica. Davant del passadís hi ha la sala de guàrdia i les escales. Si pugem per les escales, a mà dreta hi ha l’aula de música, amb més instruments que una orquestra i l’aula de visual i plàstica. Si seguim recte veiem un passadís amb les aules de segon i una vista dolça del pati. Si girem cua i anem darrere les escales veiem les aules de quart i batxillerat. A continuació baixarem al pati. És un espai ample amb una pista de terra amb dues porteries i una altra de ciment amb sis cistelles i dues porteries i és on més em diverteixo perquè puc jugar a futbol amb els meus amics i a mà dreta hi ha la cantina i el lavabo. En conclusió, és un espai antic i gran on passareu i heu passat moments divertits i d’altres de no tant i a seguir en aquest institut.

Arnau Garcia Duran

ESPLAI DE LA ROCA Ara us faré una descripció d’un lloc on sempre em fa il•lusió anar-hi, l’esplai de la Roca. Abans d’entrar us descriuré una mica el seu físic des de fora. És un edifici bastant alt però no gaire ample. Té una porta de color verd allimonat que es pot deduir que l’han pintat ells perquè està una mica mal pintada. Les finestres són quadrades, el seu marc és de fusta i està pintat de rosa. Per fora es pot observar que té dos pisos i pel tipus de paret que té es pot veure que és un local una mica vell. Just abans d’entrar es pot veure un cartell blau amb lletres grogues on posa “Cris, vas ser, ets i seràs l’ànima de l’esplai t’estimem”, a vegades em fa una mica de pena entrar-hi perquè una monitora nostre que es diu Cris va morir en una explosió de gas a Cardedeu, però ara no parlem d’això. Si obrim la porta veiem unes escales que demanen amb molta fe que no les trepitgeu perquè estan molts brutes. A mida que anem pujant les escales podem veure que les parets estan pintades de la bassa dels ànecs, sembla que ho hagi pintat Picaso perquè està molt ben pintat. Quan arribem a dalt de tot de les escales hi ha una altra porta de fusta molt mal feta perquè el pany és un forat amb una corda. Passat aquesta porta podem veure un espai gegant tot blanc, però el blanc no és el que ressalta més sinó els colors vius de les pintures, les ceres, els guixos, els papers de colors i moltes coses més. Si anem tot recte podem trobar unes aixetes i a l’esquerra uns lavabos una mica bruts. Bé ara tornem enrere i anem a la dreta, on hi ha unes cadires, unes taules i una pissarra. Tot això està envoltat d’armaris que estan plens que material com ara: pintura, cubells, cintes i moltes més coses per l’estil. Si continuem recte veiem una finestra i un mapa de color coure que representa que en unes colònies(crec que era en 2010)s’havia de buscar un tresor. Si girem a la dreta veiem unes altres escales que porten a la part de dalt. El pis de dalt sembla la típica escena de terror d’una casa abandonada. Tot i que hagi un dia brillant, quan entres sembla que es faci de nit de cop, perquè tot és d’un color molt fosc i brut, a mi sincerament no m’agrada gaire anar-hi. Per finalitzar la meva descripció us diré que cada cop som més a aquest esplai i que és molt divertit anar-hi i us recomano molt que us i apunteu perquè us ho passareu genial, gràcies per llegir aquesta descripció i espero que us hagi agradat.

Estel Folch

CASA DE L'ÀVIA Avui us descriure casa de la meva àvia, un lloc molt especial per a mi. Primerament, podria dir que és una casa bastant gran amb tres plantes, el garatge on normalment fem el sopar de reis, la primera planta que és on es troba la cuina el menjador i una petita habitació on dormia la meva besàvia; al menjador sempre és on fem la majoria de sopars i dinars familiars. I a la planta de a dalt estan totes les habitacions on he dormit moltíssimes vegades. Tot seguit, just quan entres per la porta del carrer, a la dreta hi trobem un mirall que sempre em demana a crits que em miri en ell i a l’esquerre la porta del garatge que és marró com la xocolata. El pati és molt gran, ja que la majoria de cops estem tots els meus cosins allà, des de el més petit fins al més gran. El que més em sorprèn de casa de la meva àvia es que no hi ha cap racó buit, tots estan plens o bé de figures i postals o de fotos de la família, la foto més intimidant és una que hi ha a dalt d’una paret que t’observa fixament. Quan entro en aquella casa tot el que em venen al cap són bons records, segurament si em preguntessin algun diria un que sempre se’m quedarà gravat a la ment, quan el meu tiet m’agafava el meu gos de peluix i me l’amagava. Finalment, espero que us hagi agradat la meva descripció i gràcies per haver-me escoltat.

Marta Silva

CASA D'ESTIU DELS AVIS Hola, bon dia avui us faré una petita descripció sobre la casa d’estiu dels meus avis. He triat aquest lloc perquè vaig cada estiu i me’n recordo quan era petit que jugava amb les meves cosines al pica paret i la sensació que me’n vaig endur va ser agradable. Per començar ús descriure com és la casa per fora .La casa en general és gran, de color groc com la mel .A simple vista podem veure una porta gegant de color marronosa amb una pany petit i si ens apropem es veuen petites formigues pujant per ella. Quan ens situem davant de la porta de l’entrada a la dreta tenim una palmera gran com una catedral que per la nit xiula a causa del vent i a l’esquerra tenim unes vistes precioses amb cabres corrents amunt i avall i al darrera tenim una casa on cada dia surten unes petites formigues anomenades cosins a saludar. A dintre la casa tenim una cuina que en lloc de semblar-se a una cuina s’assembla a la meva habitació. També tenim un menjador amb una televisió espatllada que sempre que el meu avi vol veure el futbol no pot i és fica de mal humor a més a més i han uns sofàs esgarrapats i fets pols pels gossos, i finalment les habitacions que me’n recordo que la meva germana em va apagar la llum em va tancar la porta i vaig tindre que esperar mitja hora a que la obris. Aquesta ha estat la meva descripció i espero que us hagi agradat.

Joan Gendra

LA CUINA DE L'ÀVIA La descripció que us faré a continuació tracte de la cuina de la meva àvia, ja que la conec tan com m'agrada estar-hi menjant a l'hora de dinar. Altra raó per la qual m'agrada és que al entrar-hi sempre s'olora una olor a brou acabat de fer ben deliciosa. Per començar, m'agradaria dir-vos que és una cuina bastant gran, espaiosa i certament acollidora. Al centre, hi té una taula ben gran, on hi podem fer grans menjars familiars. A la dreta, en canvi, hi tenim els llars dels éssers inerts de la cuina, els coberts i els plats, és clar. A l'esquerra, no trobem res més que l'essencial porta per poder-hi entrar on sempre que hi he anat m'he trobat el gos del meu tiet esperant-m'he per tirar-se a sobre meu. No sé com s'ho fa, però sempre que obro la porta, encara que ho faci molt silenciosament, em descobreix i se'm tira a sobre. Realment, com que me àvia no treballa, i menys ara que està jubilada, té molt temps per endreçar els calaixos dels coberts, és a dir, els pobres habitants segurament es queixen adolorits de tan canvi a la cuina. Sel's canvia de lloc quasi cada mes. Passades dues setmanes estaven al costat de la nevera, ahir, per exemple, on hi guarda els coberts és ven al fons, on està al moble sobre el televisor, o la "TV" Segons el meu avi. Per acabar, només dir-vos que la cuina de la casa dels meus avis sempre hi ha soroll, m'explico. Sempre hi trobes o bé un cosí, o bé un altre familiar qualsevol. No us hi heu trobat mai a casa dels vostres avis o familiars? A aquesta casa el silenci, és pràcticament l'or. N'és tan difícil aconseguir-lo, que si s'hagués de posar un preu és el que seria. Amb això acaba la descripció d'un espai, realment si voleu provar el deliciós menjar de me avia, doncs, mala sort, dubto que pugueu provar-ho ja que és molt estricte a l'hora de fer el menjar, és molt metòdica, ho fa amb ordre, ràpid i exactament com ella vol. És molt exacte a l'hora de fer les coses. Arnau Marín

LA MEVA HABITACIÓ Ara, com us podeu imaginar seguidament us faré una descripció. L’ espai que he triat per descriure es la meva habitació ja que passo moltes hores al dia allà. Per començar, diré que es un espai molt petit i estret, gairebé dona claustrofòbia. El que més ressalta de l’ habitació es que tot, absolutament tot, tot i tot es rosa, fins i tot sembla que quan entres a l’ habitació aquest color tan viu i alegre es quedi impregnat a la pell. L’ única excepció, es la cadira de l’ escriptori, que esta al fons de l’ habitació, és l’ única que no es de color rosa. Seguidament us descriuré una mica com son els mobles que hi ha. Dons hi ha un moble que la meitat cap a baix es el llit que es pot doblegar i la meitat cap a dalt es l’armari, que es molt gran i esta format per dos portes corredisses. A la dreta d’ aquest moble hi ha un altre armari prim i llarg per penjar les coses. Al final de l’habitació està l’escriptori i un moble per posar els llibres. A continuació, parlaré de les vivències. En primer lloc, diré que quan entro em sento còmoda i feliç, perquè sembla que es l’únic lloc de tota la casa on puc estar realment tranquil•la i sense estrès. Ja que el meu germà sap que si entra a la meva habitació em solc enfadar bastant. També cal dir que encara que només fa un parell d’anys que estic en aquesta habitació he passat moltes vivències i tinc molts records, per exemple, un d’ells va ser quan la Marta Silva es va venir a casa meva a dormir. Estava estirada al llit, i com que abans no vam baixar el llit del tot be, es va començar a doblegar cap a dintre i la pobre quasi es queda allà tancada. Finalment, parlaré de en quines condicions es troba aquest espai. Dons encara que sembli normal en els adolescents, la meva habitació sempre està desordenadíssima, és més, sembla que les parets demanin a crits una mica d’ordre. Fins arribar al punt en que sense exagerar, sóc capaç de dir fins i tot que si algun de vosaltres entreu a la meva habitació us quedareu molt sorpresos perquè realment es un caos. Per acabar, només dir-vos que moltes gràcies per haver-me escoltat i que espero que us hagi agradat la meva descripció i us podeu fer una mica la idea de com es realment. Alba Jiménez López

FET INSÒLIT

TORNADO El divendres 4 de octubre a la Roca del Vallès, va haver-hi un petit tornado. Aquella tarda ja plovia molt, però quan va passar el tornado, a les set aproximadament, va començar a ploure molt més fort. A les zones del voltant feia molt de vent i les escombraries i alguns senyals van caure a terra. El major dany que va fer va ser que va derruir una xemeneia i les ruïnes li van caure a un cotxe blanc. Ningú va sortir ferit però van venir els bombers a retirar les restes de la xemeneia i el cotxe destruït.

Iris Cerro

A PARTIR DE LECTURES

AMISTAT, a partir de L'amic retrobat "Tot me'l feia atractiu. Primer i principalment, era molt graciós i simpàtic, els nostres gustos eren els mateixos. Després, la seva forma de vestir no era res de l’altre món era normalet, quasi no tenia ningun defecte per el moment i com els nostres pares ja es coneixien quasi sempre estàvem junts. Totes questes coses em suggerien poderosament que havia aconseguit per fi trobar algú que s'adaptava al meu ideal d'una amistat." Juan Manuel Vázquez

OPTIMISTA DE SORT, a partir de If

Quan t’aixeques del llit, mires per la finestra, la qual encara està fosca per l’acció de la nit, i rumies sobre que passarà, i penses... Que si no confies en tu mateix, no saps viure, que si ets capaç de mirar fixament, a la cara de les persones que s’han rigut quan tu t’has equivocat, que si t’atreveixes a viure com TU vols, com TU saps, com TU ets... I caminar per la senda del mal, amb l’únic objectiu de fer el be sense sortir-se del camí principal i corrent el risc d’equivocar-te, o pensar de que hi ha una fi de la vida, del moment, de la felicitat, sabent que si penses això

no podràs gaudir del moment, i que la teva Religió, ja sigui el Budisme, l’Animisme, el Vudú, el Cristianisme, el Judaisme , qualsevol creença o ja siguis de totes no importa quan es tracta de Sort, llavors, tot estarà a favor teu, incloent-hi el teu pensament i el teu optimisme, i així, podràs viure com un gran exemple de la felicitat.

Santi Cayetano Caneiro

ASSAIG DE MÚSICA EN EL LOCAL, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que content estic de la meva nova, brillant, tan esplendida guitarra i com m’agradaria allunyar-me’n, so enllà, on diuen que la música és bona i clara, impotent, apassionant, enginyosa, rebel i adictiva! Aleshores, a l'estudi, els germans dirien desaprovant: “aquesta música segur que no ven gens”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria del consumisme i de l’ironia d’aquest meu radiant projecte. Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt malencòlic i somiatruites i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva nova, brillant i esplèndida guitarra. Bel Miralles

LA MEVA ROCA, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que content estic de la meva bella, interesant, tan divertida Roca i com em doldria allunyar-me’n, on diuen que més enllà la vila és avorrida trista, sorollosa, grisa, impersonal i dura! Aleshores, al carrer, els germans dirien desaprovant:” ho tenia tot perfecte i ara ha vingut aquí”, mentre jo, ja ben lluny, m’entristiria de la meva acció i de la meva ruqueria i ximpleria d’aquest meva decisió. Però mai he d’allunyar-me I em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt optimista i alegre i estimo a més amb una desesperant alegria aquesta meva, bella, interesant, tan divertida Roca Oriol Gonzalez Prats

ASSAIG DE QUEIXA EN LA SALA D'ESTAR, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que farta estic de la meva estúpida, incomprensible, tan maleducada televisió i com m’agradaria allunyar-me’n, canals enllà, on diuen que la programació és interesant i informativa, seriosa, bona, apasionant, fantàstica i de qualitat! Aleshores, a me casa, els germans dirien desaprovant: “com pot ser que no t'agradi la programació?”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria d'ells i de l’estúpida temàtica d’aquesta meva televisió Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins que la televisió s'apagui Car sóc també molt mandrosa i conformista i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva estúpida, incomprensible, tan maleducada televisió Aina Merino Olmo

ASSAIG DE QUEIXA EN EL MIRALL, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que fart estic de la meva funesta, adusta, tan càustica veïna i com m’agradaria allunyar-me'n, replà enllà, on diuen que la comunitat és agradable i educada, respectable, admirable, altruista, servicial i prudent! Aleshores, al replà esquerre, els germans dirien desaprovant: “(no te'n pots anar, però si vius aquí!)”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la comunitat i de l’adusta veïna d’aquest meu horrible veïnat. Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt conformista i vague i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva adusta, funesta, temerària, terrible veïna. Santi Cayetano Caneiro

ASSAIG DE (SOMNI) EN EL (VESTUARI), a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que ( decebut ) estic de la meva (monòtona), (avorrida), tan (curta) (vida) i com m’agradaria allunyar-me’n, (temps) enllà, on diuen que la (gent) és (trempada) i (franca), (desperta), (agosarada), (culta), (creativa) i (emprenedora)! Aleshores, al (poble), els germans dirien desaprovant: “(com t'agradaria viure una vida moguda i llarga, amb perills i mals que mai es podrien curar?)”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de (la monòtona) i de l’(avorrida) (vida) d’aquest meu (curt segle) Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a (la fi.) Car sóc també molt (somiador) i (nostàlgic) i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva (pobra), (sempre igual), (insuficient), (vida). Oriol Perera

ASSAIG DE SORTILEGI EN LA PIRÀMIDE, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que cansat estic de la meva inoportuna, invisible, tan impredictible Sort i com m’agradaria allunyar-me’n, desert enllà, on diuen que la Sort és oportuna, i precisa, predictible, perfecta, dòcil, desitjable i omnipotent! Aleshores, a Egipte, els germans dirien desaprovant: “T’has de quedar aquí, és el teu deure com a Faraó”, mentre jo ja ben lluny, em riuria d’Egipte i de l’antic casc d’aquest històric poble. Pero no he de seguir el meu somni i em quedaré aquí fins a l’Apocalipsi. Car, sóc també molt sentimental i desafortunat i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva inoportuna, invisible, impredectible i indesitjable Sort. Santi Cayetano Caneiro

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que cansat estic de la meva trista, desagradable, tan solitària vida i com m’agradaria allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la vida és agradable i desperta, calmosa, esplèndida, prudent, polida i viva! Aleshores, a la ciutat, els germans dirien desaprovant: “Per fer feliç als demes, primer ho tens de ser tu”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de les normes i de l’antiga saviesa d’aquest meu antipàtic poble. Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a la fi dels temps. Car sóc també molt rebel i presumit i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva assenyada, atenta, consentida, esplèndida terra. Judith Ferré

Assaig de noi en el poble, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que avorrit estic de la meva sorollosa, gran, tan estressant ciutat. i com m’agradaria allunyar-me’n, tranquil•lament enllà, on diuen que el veïnat és agradable i solidari, sincer, amable, compromès, humil i respectuós! Aleshores, a la ciutat, els germans dirien desaprovant: “(com pot marxar aquest noi del lloc on va néixer )”, Mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la gentada i de l’insuportable tràfic d’aquesta meva antiga llar. Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a la maduresa. Car sóc també molt conformista i conservador i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva vella, petita, , acollidora casa. Albert Pujol

ASSAIG DE CÀNTIC A LA SERRA, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que decebut estic de la meva inadmirable, contaminada, tan repulsiva vall i com m’agradaria allunyar-me’n, boscos enllà, on diuen que la serra és colossal i eixerida, colorida, elegant, respectada, pura i admirada! Aleshores, al comiat, els germans dirien desaprovant: “Nosaltres tirem la tovallola, però tu la recolliràs”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la pineda i de l’antic poblet d’aquest meu desolat terreny Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a renéixer. Pobre sóc també molt curiós i natural i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva inadmirable, contaminada, tan repulsiva i estimada vall. Paula Piñol Esplà

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL JARDÍ, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que avorrit estic de la meva lletja, bruta, tan desordenada terra i com m’agradaria allunyar-me’n, est enllà, on diuen que la canalla és amable i juganera, simpàtica, valenta, atrevida feliç i contenta! Aleshores, al jardí els germans dirien desaprovant: “(com qui no veu tres en un burro). mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la política i de l’ escola d’aquest meu lleig país. Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins al any 2080 Car sóc també molt sincer i amb els ulls vius i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva bruta, vella, tan desordenada terra. Maria Argemí

ASSAIG DE (FUTBOL) EN EL (CAMP), a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que (cansat) estic de la meva (entrenadora), (nefasta), tan (mentidera) (persona) i com m’agradaria allunyar-me’n, (camp) enllà, on diuen que la (entrenadora) és (simpàtica) i (fantàstica), (alegre), (sincera), (optimista), (animadora) i (desperta)! Aleshores, a (l'equip i), els germans dirien desaprovant: “(com pots creure en una altre entrenadora)”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de (l'equip) i de l’(estúpida) (entrenadora) d’aquest meu (dolent estadi). Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a (a la vellesa.) Car sóc també molt (estúpid) i (covard) i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva (trista), (dolorosa), (fastigosa), (pobre entrenadora). Ivan Ojeda

ASSAIG DE POR EN EL MON, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que agoviat estic de la meva ignorant , antipatica, tan cansada, aburrida i com m’agradaria allunyar-me’n, oest enllà, on diuen que les persones son i intel·ligents, amables, traballedores, animades, i divertides! Aleshores, a casa meva, els germans dirien desaprovant: “(com pots anar te de aqui es la teva llar on vas neixer)”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de els meus germans i de l’amic babau d’aquest meu lloc Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a la vellesa Car sóc també molt antipatic i arrogant i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva ignorant, antipatica, tan cansada, terra. Paula Rey

A PARTIR D' Assaig de càntic en el temple Oh, que agobiada estic de la meva Repelent, ), tan antipatic, badoc germà. i com m’agradaria allunyar-me’n, univers enllà, on diuen que la vida és prudent I adaptable, moderada, respectuosa, Exitable, Desmibolta ) I franca ! Aleshores, a ma mare hagues pensat que els germans dirien desaprovant: “(com un lleó que va a depredar ell s’envà univers enlla” mentre jo, ja ben lluny, em riuria de que jo seré feliç i volaré d’aquest meu desmibolat,pesimista, agresiu germà Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a que el gat enxampi al ratolí Car sóc també molt ximple i ambiciosa i estimo a més amb un desesperat dolor aquest meu actiu, bast, ingénue , disort germà. Laila Mañas

ASSAIG DE CASAMENT EN L’ESGLÉSIA, a partir d' Assaig de càntic en el temple Oh, que encantat estic amb la meva setciències, tacanya, tan presumida futura dona, i com m’agradaria casar-me ja amb ella, just demà, perquè em diguessin bon home, ingenu decidit, feliç, i sobretot egoista home, ja que la meva dona no la compartiria amb ningú! Aleshores, a l’església , els germans dirien desaprovant: “aquesta dona, l’únic que vol es treure’t diners, no et vol per res més...”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria dels meus germans perquè estaria a casa meva amb la meva dona, tan feliç. Però no he de seguir mai als meus germans. I em quedaré amb la meva dona fins a la meva mort. Car sóc també molt cepat i somiatruites però estimo amb un desesperat dolor aquesta meva tacanya, presumida, i tan petita dona. Ainoa Herrera

A PARTIR D' Assaig de càntic en el temple Oh, que tibada estic de la meva serena,traçuda, tan altruista amiga, i com ploraria allunyant-me nord enllà on diuen que la gentalla és imparcial, i voluble, ferma, fiscalitzadora, inconstant, irascible i absent! Aleshores al saló, els germans dirien aprovant: fixeu-vos és llest com un linx, es queda amb el que vol, mentre jo, encara prop, pensaria en les altres eficients, meves, tenaces amigues. Però un cop ja tot reflexionat, recularia per estar amb ella fins a la mort. Car sóc, tampoc no sóc tant meticulosa i estimo a més amb una bogeria desesperada aquesta meva manyosa, atorgadora, permissiva amiga.

Cristina Ruiz

CRONISTES DE VIVÈNCIES

EL PART DE LA MEVA GATA Hola hem dic Aaron i avui us explicaré un fet meravellós. Perquè veure néixer un ésser viu ho és. Si algú té animals de companyia com jo a lo millor algun dia podrà gaudir d’aquesta experiència tan maca. La meva gata que es diu Fosca i és siamesa va parir 4 gatets negres. (Per una vegada que se m’escapa, em porta a la panxa 4 gatets.) Per començar, el dia del part ella estava fora, a la gespa del jardí miolant com una boja i jo estava dintre de casa del meus avis dormint. Em vaig aixecar perquè no podia aguantar ni un segon mes els miols de la gata ,perquè no em deixaven dormir. Així que la vaig deixar entrar i em vaig anar un altre cop al llit. A continuació ella va venir darrera meu i es va quedar dormint amb mi al llit quan, de cop i volta, va començar a miolar molt fort, a cridar i a clavar les ungles als llençols. Li tremolava la panxa i em va esgarrapar sense voler. Allà ens vam donar compte, la meva avia i jo, que no es comportava normal i li va sortir un gatet caient-li justament a les meves mans. La meva avia va sortir corrents per anar a buscar una tovallola per posar-la en el terra de la cuina. Ràpidament va venir l’avia i va agafar el gatet i la gata per portar-los a la cuina però a mig camí li va caure un altre gat al terra i no es va donar compte. Va deixar la gata i el primer gat a la cuina. Després d’una estona d’haverlos deixat a la cuina vam trobar al gatet que va caure al terra. La meva avia el va agafar i, com estava fred, el va tirar a la brossa de fora. Vaig voler baixar al Bar Los Cobo amb bicicleta per dir-li al meu avi i a la meva mare que la gata havia donat llum 2 gatets negres com el carbó però un havia mort. Abans de sortir de casa vaig escoltar miolar a un gatet molt petitó i vaig buscar d’on venia el soroll. Resulta que sortia de la brossa. Vaig agafar al gatet corrent i el vaig dur a la seva mare. La gateta es va posar molt contenta, igual que la meva avia, perquè pensava que havia perdut un gat. Així que vaig agafar la bici i vaig anar cap al Bar a dir al meu avi i a la meva mare que havia parit a dos gatets molt negres. En tornar del Bar vaig anar a veure a la gata i resulta que havia parit a 2 gatets més. Com que havia acabat de parir vaig agafar als gatets i a la seva mare i els vaig dur al seu llit. Tots van quedar molt tranquils. Aaron Díaz

EL MEU ANIVERSARI Hola, Bon dia el 18 d'agost és el dia del meu aniversari i va ser un dijous. A l'agost sembla que a de fer bon temps, però va set tot el contrari. Volia fer una festa en el jardí a casa meva, però vaig veure les noticies que faria mal temps i vaig pensar que faríem la festa en el garatge . Amb l’ajuda del meu tiet vam preparar una discoteca amb llums, fum i música. En acabar vam preparar el berenar, hi havia patates, olives, pizzes de barra de pa i begudes. En arribar els meus amics que eren molta colla, uns dinou amics van començar a menjar com llimes i a ballar com bojos. Un terrabastall ens va sorprendrà i a continuació va caure un xàfec impressionant. Tots vam decidir anar a la piscina a banyar-nos, era tot fosc, no hi havia llum, només ens acompanyaven els troncs, llamps i la forta pluja, era com veure els focs artificials. Aquell moment va ser fenomenal tots estaven molt feliços. Després me mare va tancar els llums i ens va treure el pastís de xocolata amb unes espelmes que eren el número u i el cinc i em van cantar la cançó de l’aniversari, vaig bufar les espelmes i vam menjar el pastis i en acabar els meus amics em van donar els regalitos, dues colònies, una motxilla, una bossa, tres camises, un pantaló, una foto, un anell, un collaret que posava el meu nom i dues pintes ungles. I vam continuar ballant, va ser un dia fantàstic perquè van venir els meus amics, la festa era diferent i ens ho vam passar pipa! Natàlia Tura

VISITA DE JORDI MASÓ

El dia 23 d'abril de 2013 ens va venir a fer una xerrada, en Jordi Masó, que és pianista, escriptor i pare d'un dels nostres companys, en Nil Masó. En primer lloc, vam baixar cap a l'aula d'audiovisuals. Allà, vam seure cadascú en una cadira, que anteriorment havien col·locat els alumnes de 1r A. Seguidament, en Jordi Masó ens va parlar dels seus llibres, i ens va llegir unes quantes històries, unes històries enginyoses i curioses, amb un punt de vista diferent al normal (eren casos de monstres i fantasmes, però ho explicava amb molta naturalitat), i feia deleitar les nostres orelles, que paraven atenció. Després ens va parlar de la seva carrera professional com a músic, i també la seva infància, que estava molt relacionada amb els llibres. Deia que des de molt petit li agradava molt llegir, va començar a escriure amb tretze anys, publicà per entregues els seus llibres i es guanyava uns diners extres. Però quan va començar la seva carrera com a pianista, no va tornar a escriure. "Si no tinc res a dir, no tinc res a escriure"-Va dir ell, mentre ens explicava que li passava amb la seva carrera professional. Més tard, ens va aclarir uns dubtes, entre ells, el de si no havia escrit més, com era que havia publicat els llibres. Molt senzill, després d'acabar la carrera, va tornar a escriure. Finalment, ens vam acomiadar d'ell fent-li un regal en agraïment a la seva visita. Si l'any que ve torna, espero que els alumnes de primer d'ESO de l'any següent gaudeixin com ho he fet jo i suposo que tots,

Santi Cayetano

PARTIT CADET MASCULÍ LES FRANQUESES CONTRA LA ROCA Avui us presentaré una crònica sobre el partit de bàsquet que es va jugar el passat dia 8 de novembre. Aquell dissabte es va disputar un partit entre l’equip cadet de Les Franqueses i el de La Roca. Va començar a les nou i, des del primer minut ja s’hi podia respirar la tensió dels incondicionals en l’aire. Bé, qui parla d’incondicionals, parla dels pares dels jugadors dels equips, no ens enganyem. El primer quart de partit va arribar molt de sobte. Ambdós equips semblaven adormits, però, poc a poc es van anar espavilant. Potser es devia a que la llum del sol no arribava a aquell racó tan llòbrec. Era com jugar al costat fosc del camp. Tot i així, el camp va ser una de les coses més bones del partit: el seu material el seu aspecte, net com una patena... Les coses negatives van ser unes altres, almenys, pels roquerols, quan minuts després, començaven a cansar-se i els jugadors verds encara estaven en plena forma. La desesperació va prendre el control i va fer que l’equip lila es posés les piles. Va ser llavors quan l’equip de les Franqueses va despertar, també. Era com un efecte papallona: fins que un no reaccionava l’altre ni es movia. Llevats a meitat de partit, l’equip verd va saber adonar-se de que si feien una bona defensa podien aturar als jugadors roquerols, així que van decidir oferir una millor protecció a la cistella. La cosa va anar bastant bé fins a l’últim quart, on els nois de Les Franqueses mostraven ja la seva versió més agressiva en quant a defensa. Inclús un d’ells, va ser expulsat per cinc faltes. Bé, aquell quart estava ple de faltes però també de maldestres actuacions que intentaven convèncer a l’àrbitre. Una mica desastrós per ambdós equip. Als últims minuts, la gent s’arrossegava per la pista. Quan arribaven a cistella, esperaven un bon temps i romanien uns segons per descansar. No només els de La Roca, sinó tots els jugadors. Cal esmentar que els roquerols estaven més cansats, donat el seu baix número d’integrants. A més, havien decidit posar-hi més ganes en l’atac i havien esgotat les seves forces, no en va, però, ja que van aconseguir que els marcadors no diferissin molt. Resumint: un enfrontament molt interessant, un final honorable, una victòria per part dels verds... Així va acabar el partit, i així acaba la meva crònica. Espero que us hagi agradat.

Santi Cayetano

CRÒNICA ESPORTIVA: LA ROCA - MATARÓ El passat dissabte dia 19, a les 4 de la tarda, l'equip cadet femení del balonmano la roca, va disputar un partit contra l'equip cadet femení de Mataró. L'equip roquerol va saltar al camp amb moltes ganes de vèncer a les mataronines ja que encara no havien perdut cap partit i volien continuar invictes. La seva defensa va estar molt encertada a diferència del seu atac, ja que van fallar una milionada de xuts. Les noies de Mataró, intentaven com podien marcar però la defensa de la roca semblava impenetrable. L'arbitra va ser bastant neutral però encara així no va xiular algunes faltes clares i alguna que altre àrea a l'equip mataroní. Des del meu punt de vista va arbitrar una mica malament ja que no veia moltes coses (o no les volia veure) i també treia massa targetes grogues a les jugadores de la Roca. El pavelló en el que jugaven era en el pavelló nou de la Roca del Vallés. Un centre esportiu molt ben equipat que feia patxoca. Pel que fa a la grada, estava bastant buida ja que era un partit de poc interès per a molta gent, però encara així sempre estaven allà els seguidors incondicionals, els pares. A la grada de la gent de Mataró, hi havia un home gran, alt, prim i amb ulleres que no deixava de cridar en contra de l'arbitra. En resposta a totes aquestes crítiques i queixes, algunes persones van haver de demanar siusplau que calles ja perquè estava creant mal ambient entre els dos equips i la gent de la Roca començava a escalfar-se. Aquest any, les cadets de La Roca estrenaven nova equipació. La d'aquest any, en comparació amb la de l'any passat, té més detalls i no sembla tant simple. Té mes decoracions i més logos dels patrocinadors. Però pel que es veu la dessuadora verda de la portera no ha estat un gran èxit, més bé ha estat un fracàs. Les jugadores de la Roca van despertar del seu malson que havia estat la primera part i van començar a donar continuïtat a la pilota. Encara que el marcador estava bastant igualat, en els últims deus minuts, l'equip roquerol va tenir la possessió i va deixar en escac i mat a les jugadores mataronines. El partit va acabar amb un resultat de 22-19 (victòria de les cadets de la Roca). Una victòria molt desitjada ja que això significava una setmana més liderant la classificació. Aina Merino

EL PASSATGE DEL TERROR de les Franqueses Avui us faré una crònica sobre el 6é passatge de terror que va tenir lloc a Corró d’Amunt, al municipi de Les Franqueses del Vallès, els dies de la castanyada, 31 d’Octubre, 1 i 2 de novembre. Un passatge que des de la meva opinió l’esperava amb moltes ganes jo i tota la meva família. Aquest passatge tant esperat va incitar a la gent a sortir de casa, tot i que el fred era inaguantable i s’apoderava dels carrers. Més de cinc-centes persones van fer llargues cues de hores i hores per finalment poder gaudir o passar molta por en els deu minuts que durava el recorregut del terror. Un recorregut que simulava un circ amb pallassos aterradors, i diferents personatges propis d’aquest. Els visitants que al acabar els passatge havien pagat juntament amb l’entrada un sopar compost de; botifarra, brou, torrades, refresc, etc. Era el moment de gaudir d’ells m’entres contemplaven diferents artistes com, ballarines, malabaristes i unes noies que es penjaven d’unes teles per on trepaven com si fossin aranyes Per si aquelles espectadors és van quedar amb més gana, i volien menjar de més, hi havien castanyes que demanaven a crits que les mengessis de la olor que feien. Un cop ben tips els visitants van tornar a casa ben contents per un altre anys de terror i de dur treball per les persones responsables del passatge que es van veure molt agraïts i satisfetes per la bona feina, pels centenars de espectadors i pels diners reclutats. Joan Gendra

ONZE DE SETEMBRE L’onze de setembre a Barcelona hi va haver una gran mobilització a favor del 9-N i de la Independència de Catalunya. Aquesta mobilització va estar organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Omnium cultural i municipis per a la independència. Cap a quarts de cinc de la tarda ja començava a haver força gent pels carrers amb estelades, pancartes, samarretes... La gent es començava a ubicar al tram al qual s’havia inscrit els dies anteriors i es començava a veure un esbós del mosaic. La feina més important va ser la tasca dels voluntaris que van aconseguir crear el mosaic i ajudar a totes les persones a trobar el seu lloc per aportar un granet de sorra per crear la V gegantina. L’ambient que es respirava es de emoció i de reivindicació. Feia molta calor però això no va impedir a moltes associacions de tradicions catalanes fer les seves actuacions com ara els castellers que es va enfilar fins al cel. L’hora clau va arribar a un quart menys 1 minut de sis quan les dos capçaleres van començar a avançar fins a trobar-se al vèrtex de la V on hi va haver un acte simbòlic on una noia que faria els 16 anys el 9-N va dipositar el seu vot a l’urna. Al acabar de dipositar el vot es va fer una onada humana gegant que semblava el mar de Barcelona. La gent va començar a cridar i aplaudir. Després va ser el tron dels discursos. L’onze de setembre va ser una jornada tranquil•la, pacifica i molt festiva. Això va fer que tota Europa es fixes en el que estava passant i per fer pressió a Madrid perquè fes el que demanàvem, que ens deixes votar. Va ser impressionant el que és va aconseguir fer, i des del meu punt de vista va ser una situació que va ensenyar al món que a Catalunya passa alguna cosa. Oriol Gonzalez Prats

COMPETICIÓ DE TIR AMB ARC Avui us faré una crònica sobre una competició de tir amb arc en què vaig participar. Va tenir lloc el dia 30 de Juliol del 2014 al Tir Esportiu de Mataró. El Tir Esportiu de Mataró és un lloc molt acollidor i divertit, ja que sempre hi ha gent per totes les zones on es practiquen les modalitats d’allà parlant més que unes cotorres. Està situat en mig d’un bosc més gran que el desert del Sàhara envoltat per una gran variació de vegetació i fauna. Abans de començar el circuit, els organitzadors principals van reunir a tots els participants per poder-los separar per edats i així fer els grups correctament, cadascun amb el seu monitor assignat. En aquell moment tots semblaven bastant emocionats i inquiets. Cada equip estava format per més nois que noies, però d’unes edats similars per aconseguir una major rivalitat entre ells ja que tothom volia guanyar en la seva categoria. Respecte el camí, no era gaire complicat, a més a més, estava senyalitzat amb números i fletxes indicant cada torn de cada diana. També hi havia ajudants durant el recorregut, perquè com era més llarg que un dia sense pa els nens més petits no es cansessin tant. Però, d’altre banda, jo vaig passar bastant calor amb els milers de quilos de roba que duia posada i a part, amb el pes del meu equipament que havia de dur per competir. En comparació amb el meu material, el dels meus companys eren uns arcs i unes fletxes tan perfeccionades al detall com els de les competicions professionals oficials del Món. La llàstima va ser que com estava ple de gom a gom hi va haver cert equipament ratllat. Sobre les puntuacions, van ser la gran majoria molt igualades ja que gairebé tots excepte jo tenien una punteria implacable , encara que els objectius eren figures en 3D d’animals més petits que una formiga i fets de escuma, quasi tots els participants no baixaven d’un 10. La part més positiva en la meva opinió va ser que vaig conèixer persones molt simpàtiques i agradables i així més endavant poder quedar amb elles per entrenar. Espero que us hagi agradat la meva crònica i si algun dia esteu interessats en saber una mica més sobre el tir en arc no dubteu en anar a provar-ho al Tir Esportiu de Mataró. Judith Ferré Grau

CAMPIONAT DE TWIRLING El 23 d’octubre del mes passat a Tarragona es va fer el primer campionat de twirling provincial. On hi participaven les nenes del club twirling la Torreta. Jo ara us faré la crònica sobre una de les actuacions que vam fer jo i la meva companya, l’Alba Nogales. Les dues estàvem preparades per a fer la nostra actuació, es notava que estàvem molt nervioses ja que se’ns veia tremolar des de ben lluny. De sobte, pels altaveus ens van cridar per sortir a pista, així que ens vam col•locar ben rectes i amb el cap ben alt i ens vam disposar a caminar fins el centre del pavelló. Un cop vam arribar ens vam col•locar en la nostra postura inicial i va començar a sonar la música. Des de fora es va veure un horrible desastre. Els bastons no paraven de caure i caure, un rere l’altre, semblava una pluja de bastons. No va sortir gens bé. Encara que les dues estàvem amb uns somriures d’orella a orella, ja que mai podem ficar mala cara en mig d’un ball o ens resten punts. Després d’uns tres minuts la música es va acabar i amb ella les nostres cares de felicitat. Vam sortir plorant i vam anar a abraçar a la nostre entrenadora. En conclusió, encara que no va ser un gran èxit el nostre ball va quedar en primera posició, i els jutges que eren ben estrictes ens van donar dues medalles. Alba Jiménez

AUDICIÓ DE TARDOR La meva crònica tracta sobre l'audició de tardor del conservatori de música de Granollers. L'espectacle musical va ser a Granollers, a l'aula d'audicions del conservatori, una aula no gaire més petita que la classe de 3rA, amb els sostre, les parets i el terra blancs. Hi havia aproximadament una trentena de cadires disposades en semicercle al voltant d'un gran piano de cua i un seien a part. L'audició en total va durar aproximadament uns 50 minuts i gairebé més de la meitat va ser explicacions de la directora. Primer de tot, la directora va fer una eterna introducció sobre el motiu del concert, agraint la presència als presents i demanant, o més aviat suplicant, que fessin donacions d'aliments a una campanya benèfica. Ja quan tothom s'adormia, la directora va acabar de parlar i va sortir a l'escenari el primer músic, el violoncel·lista Toni Miralles. Va interpretar «Arioso» de Johann Sebastian Bach, amb l'acompanyament de Josep Maria Sauret al piano, un professor. L'alumne es va dirigir a la cadira individual tranquil·lament i sense presses ni nervis, va seure i va esperar a que en Josep Maria ajustés amb cura el balancí del piano. Només començar a tocar, el públic ja va notar que era inexpert, no feia falta que fossis un músic expert per notar els seus múltiples errors. Tot i així, en acabar, la gent el va aplaudir. La segona en actuar va ser Deniesse Burriel, al piano, interpretant «Romance» de Txaikovski. També va sortir acompanyada, però no d'un músic sinó d'una amiga que li passava les pàgines de la quilomètrica partitura. Va començar a tocar i es va guanyar el públic: tothom va quedar meravellat per la dificultat de la peça musical i l'art en tocar-la de la pianista. A mi, però, el que més em va sorprendre va ser que no va mirar l'instrument ni un sol moment, tenia la mirada fixa a la partitura i se li podien veure els ulls canviant de pentagrama. Quan va acabar, tothom va aplaudir amb èmfasis. El següent en tocar, Guim Pedrero, va tocar el violoncel amb el mateix talent que l'anterior concursant el piano: sense ni tan sols mirar l'instrument, ràpida i precisament. Tothom el va aplaudir amb entusiasme i va marxar satisfet, deixant l'escenari lliure per al músic que molta gent portava esperant. En Nil Masó es va dirigir al piano amb tranquil·litat, com si repetís una rutina. Va seure al balancí, el va ajustar amb tot el seu pes en ell i va començar a tocar. No portava partitura però tampoc li feia falta. Tocava sense problemes una peça que li hauria suposat un esforç a la primera pianista, jugant amb el piano com un nen amb una baldufa. Donava la sensació que podria estar parlant amb algú a la vegada. Quan va acabar de tocar tothom va aplaudir amb il·lusió, sobretot un home alt, musculós i d'espatlles amples, de tupè prominent, que es va aixecar i va cridar «Masó, Masó»! Amb il·lusió mentre aplaudia vigorosament. Finalment, Marta Giravalt va tocar una peça de Frederic Chopin, «Mazurca». No ho feia tant bé com els músics anteriors però al menys no es va equivocar ni un sol cop, com el primer. En acabar, tothom va aplaudir i la directora de l'escola va donar per finalitzada l'audició. Oriol Perera

EL MEU PRIMER DIA A L’ESCOLA MOGENT El meu primer dia a l’escola Mogent va ser bastant peculiar. Ens varen convocar uns dies abans per fer una reunió amb els nous companys de classe i per ensenyar-nos el que seria la nostra nova escola. La Montse, la directora del Mogent, una noia més aviat baixeta i amb el cabell blanc com la neu, va ser qui ens va fer aquella visita guiada. L’escola era colossal, de color gris per fora i blau cel per dins. El primer dia que vam començar, les classes es van iniciar d’una forma que jo no havia escoltat mai, no s’iniciaven amb un RIIIING!, sinó amb una cançó. Seguidament, a les 11h, l’hora del pati, vam estar totes les nenes de la classe juntes, ja que no coneixíem a ningú a part dels nostres germans/es, per què no deureu pensar estar amb gent que no coneixeu, oi? Després del pati, vam tornar a la classe, on, pel que jo recordo, vam fer castellà. Finalment, va tornar a sonar el timbre per anar a dinar i, com es pot deduir, vam tornar a estar totes les noies de la classe juntes, vam dinar, i vam tornar a la classe. Al cap de 3h, va sonar el timbre. Una cosa que se m’ha oblidat dir és que les classes començaven a les 8:30h i acabaven a les 17:00h, però l’any següent ho van canviar de 09:00h fins a les 16:30h. Bé, per acabar, aquest va ser el meu primer dia a l’escola Mogent, que van obrir un 5é nou i, com he explicat abans, va ser bastant peculiar. Lola Botey

TAP D'ANY La historia que ara explicaré no es pas una historia alegre i divertida (almenys per mi), però els meus pares sempre que la recorden riuen moltíssim. Primer de tot, voldria dir que aquests fets tan “divertits” van tenir lloc el dia 31 de desembre del 2009 a casa meva mentre preparàvem el sopar de cap d’any. Al mateix temps que la meva germana, ma mare i jo preparàvem els aperitius, el meu pare acabava de posar totes les decoracions de nadal. Tot estava maquíssim i il•luminadíssim. Les llums brillaven més que el sol. La taula del menjador, (una taula amb 20 anys d’antiguitat, de color marró fosc i de forma rectangular amb les vores arrodonides) estava decorada amb un ceptre d’angelets i tot de pinyes daurades i l’arbre de nadal tenia penjades totes les postals que havíem rebut i unes quantes boles de nadal. Després, quan vam acabar de fer el sopar, vam anar a seure a taula. Just en el moment en que el meu pare obria el cava, la meva mare es va posar a ensenyar-li una felicitació de nadal molt divertida i... de cop i volta... ¡Pum! L’ampolla de cava s’havia escorxat i el tap havia sortit disparat cap al sostre. Desgraciadament, quan el tap va rebotar contra el sostre, va anar a parar al meu cap. Com que allò em va fer molt mal, vaig començar a plorar com un nadó. Pel que es veu, allò, a la meva família els va semblar molt divertit i sempre que poden m’ho recorden. Ara, quan el meu pare es disposa a obrir una ampolla, sempre m’amago en algun lloc per por que allò es repeteixi. Aina Merino

CAP D’ANY Faré un text narratiu sobre una anècdota que em va passar l’últim cap d’any (el del 2013) Eren les vuit de la nit i els meus pares em van cridar perquè acabés de jugar i comencés a parar taula i a vestir-me. Jo naturalment vaig anar a poc a poc com una tortuga. A les deu de la nit van arribar la família de la Clàudia i la de la Judith. Vam començar a sopar menjars molt variats: mini hamburgueses, salsitxes, patates, olives i més. Per postres la mare de la Judith va fer un pastís deliciós. En acabar de sopar, els nens (la Clàudia, el seu germà, la Judith, el meu germà i jo) vam anar a jugar i ens vam divertir més que un pallasso. A dos quarts de dotze els pares ens van avisar per mirar una cosa impressionant a la televisió. A Barcelona van fer un home d’uns vint metres d’altura fet de bigues de ferro on a dins hi havia moltíssimes persones vestides de negre fent el cos i quatre de vermell fent el cor que bategava. En acabar van començar les campanades (ding dong, ding dong...). Els nens en contes de raïm vam menjar “lacasitos”, encara que als pares no els agradava molt. Després d’això vam anar a jugar un altre cop però quest cop va venir l’Oriol. (com ja era tradicional en cada any). Aquí acaba el meu text narratiu, espero que s’hagi notat com m’ho vaig passar de bé aquella nit. Albert Pujol

UN CAP D'ANY BEN PLE Ara explicaré una anècdota que em va passar un cap d'any ara fa 6 anys. Encara que jo era petit i a les altes hores de la nit estava mig adormit, em recordo perfectament del que va passar. Abans d'explicar la part forta de la història, vull deixar clara una cosa. Els meus pares estan divorciats i cada any el meu germà Aleix i jo celebrem la benvinguda del nou any a una casa diferent. Aquest cop ens tocava amb la mare. Com cada any, vam convidar la família "Miralles" per celebrar-ho tots junts, de manera que la casa estava ben plena. Tot i així, per no quedar-nos curts, aquell any també vam afegir la família "Buscà" i alguns amics dels petits de cada família. La casa estava plena de gom a gom, no hi cabia res més, ni persones ni animals, ni tampoc sorolls, perquè la casa semblava una granja. Com cada any, feia fred, aquell any en concret, molt fred, així que vam engegar la llar de foc. Les flames brillaven altes i amb força, omplint tota la casa amb la seva escalfor. Mentre els pares i les mares reien i discutien a taula, els més petits jugaven al "playmobil" al costat del foc. No recordo què feia jo exactament, però sé que en aquell moment concret mirava el foc. De cop i volta, el meu germà s'hi va acostar cridant paraules estranyes i movent els braços en totes direccions. Tot seguit, va agafar el ninot d'un amic seu i el va tirar al foc. El ninot, un cavaller amb armadura platejada, casc, una espasa llarga i un punyal petit, es va desfer sense remei. Després, un tronc va caure al terra i va omplir l'habitació de fum. El núvol ens va cegar a tots i ens va fer tossir fins a treure els pulmons per la boca. Per sort, només el fum va ser el problema i no es va incendiar res. Després d'això, mai més no ens hem tornat a reunir les tres famílies en una sola casa i mai més hem deixat jugar els petits a prop del foc. Oriol Perera

OPINIONS SOBRE L'EDUCACIÓ QUE VIVIM

L’EDUCACIÓ A LA PRIMÀRIA I A LA SECUNDÀRIA EN L’ACTUALITAT Estic en contra dels mètodes d’ensenyament a primària i secundària perquè trobo el més important no és ser el centre més modern tecnològicament, sinó que els alumnes en surtin amb una bona base acadèmica. Per començar, veig bastant penosa la manera de mostrar, als joves, aspectes nous en cada assignatura. No crec necessari tenir una pissarra digital o anar amb ordinador per treballar, ja sigui a casa o a l’aula. Trobo que els llibres són més pràctics ja que no creen distraccions. Últimament, aquests darrers anys, han fet fora o abaixat el sou a molts mestres i professors, però, aquests que s’hi han quedat, tenen molts més alumnes i provoca l’augment de feina. Vaja, que treballen com ases. A continuació, crec que si l’horari d’entrada i sortida dels centres canviés, tot aniria millor. Fa poc van dir a la televisió que quan els espanyols començaven a sopar, els europeus se n’anaven a dormir. Què demostra? Doncs que segurament els espanyols dormen menys. Finalment, m’agradaria afegir que a primària no preparen els nois i noies per a secundària. Realment, no és necessari modernitzar les aules i estancies de treball, tal i com estan fent els ajuntament de tots els pobles i ciutats. Paula Piñol

EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA Jo crec que la educació a primària i a secundària ha de ser obligatòria perquè tots els nens han de tenir una educació. En primer lloc, l'educació és molt important per tot ser humà i no tots tenen la gran sort d’estudiar, és a dir, que crec que és un privilegi que aquí sigui obligatori que tots els nens facin la primària i la secundària. Per tant els que no poden pagar l’escola, tens ajudes. En segon lloc, hi ha llocs com l’Índia on alguns nens no poden estudiar per falta de diners i com que no és obligatori, l’educació a primària i a secundària, a les famílies no li donen ajudes per fer-la. Per exemple jo conec una nena que vivia a l’Índia i que la família no tenia diners per pagar l’escola i quan va venir aquí va fer la primària i la secundària. Per ella va ser de molta felicitat. I a causa de no haver fet res a l’Índia li va costar molt adaptar-se. En tercer lloc crec que cap nen d’Espanya ha de ser analfabet i per tant a de tenir recursos i una educació i gracies que es obligatòria molts no són analfabets. Creiem que la educació no fa falta per el nostre dia a dia? Ja sé que alguns nens no volen estudiar, però crec que tampoc volen arribar a ser una persona sense recursos com els animals. En conclusió jo crec que és molt important l’educació i que tot i que no vulguem estudiar és necessari. Maria Brau

L’EDUCACIÓ A ESPANYA Jo crec que l’educació actual a Espanya ha disminuït molt a causa de la crisi, tot i que abans tampoc era una gran cosa. Per començar, si comparem l’educació aquí amb l’educació d’altres països com la Xina, allà hi dediquen moltes més hores d’estudi. Per exemple, jo tinc una amiga de la Xina que es passa gairebé tot el dia, fins i tot els caps de setmana. D’altra banda, en la majoria d’escoles d’Espanya, hi ha poques classes i els alumnes són com formigues en un formiguer, és a dir, que les classes estan molt plenes. A més a més, aquí s’hi treballa molt poc l’anglès. No crec que a ningú li agradi tenir un mal anglès, oi? A part, si vols tenir un bon anglès només estudiant-lo a l’escola no n’hi ha prou. En conclusió, continuo estant en contra de l’educació a Espanya perquè crec que la podrien millorar molt perquè nosaltres tinguéssim una bona educació i un bon futur. Iris Cerro

100

L’EDUCACIÓ A LA PRIMÀRIA I A LA SECUNDÀRIA EN L’ACTUALITAT Jo estic d’acord amb el funcionament de l’educació obligatòria actual, perquè crec que gràcies a la nova tecnologia i a la informació ha millorat molt la manera d’aprendre, ja que, és més fàcil la forma de fer els apunts, exercicis o a l’hora d’estudiar, però hi ha un inconvenient i és, que a vegades el internet no funcionarà i hauràs de buscar altres alternatives per entregar a temps els deures corresponents. Per començar, m’agradaria dir que els nous horaris des de fa uns anys, per mi han sigut positius ja sigui de Primària que fan una hora menys o en el meu cas, que faig de vuit del matí a dos quarts de tres del migdia; que et fa tenir un temps extres per fer altres activitats o per tenir més temps lliure. Per exemple, particularment, quan començava a tenir les tardes lliures, estava més relaxada i tranquil•la. A més a més, també, ara, puc fer altres activitats extraescolars que abans volia fer, però no podia i em puc preparar millor totes les coses. Seguidament, jo penso, com és que, encara reduint el temps d’escola o simplificar-lo, hi ha gent que s’estressa o no està relaxada? Per això, opino que la vida, un, se l’ha de prendre amb més calma, perquè quan no et vulguis donar compte, ja t’hauràs fet gran i no podràs haver disfrutat la vida. En teoria, és bastant bo el funcionament de l’educació obligatòria actual, com podria ser bastant millor si no hi hagués aquesta crisi que fa tantes retallades en l’educació. Judith Ferre

101

ENSENYAMENT Jo estic d’acord amb l’ensenyament, ja que gràcies a l’ensenyament molta gent té un futur amb treball Jo en primer lloc explicaré que estic d’acord amb el funcionament de l’educació, perquè ens ensenyen a aprendre i a estudiar, ja què si no fos per l’escola no sabríem res, ni llegir, ni calcular... A continuació amb el que no estic d’acord és amb aquells nois que no estudien i els professors fan fins l’impossible perquè estudiïn, ja què concorda que tinguin un futur amb bon camí També hi ha gent que vol aprendre, però per culpa d’aquests nois que no deixen, perjudiquen els estudis del altres. Per exemple, jo tenia una amiga que no estudiava i ara no té estudis ni feina i ara se’n penedeix molt I finalment la meva conclusió és que si no fos per l’ensenyament , la gent no tindria res. Nabila El Mouuden

102

EDUCACIÓ ACTUAL Us exposaré la meva pròpia opinió sobre l’educació a l’actualitat. Sobretot em centraré en la secundària. No estic d’acord amb l’educació, a secundària sobre tot; a l’institut i a casa ens hi deixem una quarta part del dia. Des de dilluns fins a divendres, ens hem d’aixecar abans de les vuit, atenció! Esmorzar ràpidament i arribar puntual a classe. Passem sis hores i mitja i les vacances són de 2 mesos! Entenc que els nostres pares tinguin poques vacances ja que cobren, però nosaltres... Per exemple, el meu cosí el van atropellar quan sortia de l’escola, pel cansament. A algú li agradaria un món on els nens fossin atropellats pel cansament? L’horari intern són sis hores i mitja amb un sol descans! Som com esclaus, treballant més que el temps que tenim per descansar! Podrien fer-nos un favor i afegir un descans cada dues hores, per equilibrar-ho. Per finalitzar, només dic que espero haver deixat clares les meves idees. Christian Sánchez

103

EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL Jo crec que el funcionament de l’educació obligatòria espanyola actual no funciona bé. De fet, bastant malament. Cada vegada que encenc el meu televisor a casa meva, escolto que hi ha hagut retallades en el sistema educatiu. Aquests diners que es guanyen retallant, en què s’inverteixen? L’altre dia , un rector d’universitat va dir al telenotícies: ‘’S’inverteix més en la monarquia espanyola que en l’educació de la ciutat de Madrid’’. Bé, tot i que la monarquia és important (en cert sentit), trobo que això és una vergonya i a més a més un malbaratament. El govern, en efecte, malgasta els diners sacrificant la intel•ligència de les futures generacions en una família ‘’important’’. Un altre aspecte a tenir en compte són els mètodes d’ensenyament. He viscut a Alemanya dos anys i en aquests temps he comparat el mètode d’estudi alemany amb el català. A Alemanya, es treballava menys i s’aprenia més. Aquí es treballa més i s’aprèn menys. L’error està en un mètode en el qual copiar-ho tot i aprendre-ho tal i com està escrit et fa treure notes altes. Certament és un sistema gris. En canvi, a Alemanya, s’usa la pràctica. Forjar idees a partir de la pràctica et dóna resultats altament satisfactoris. Els estudiants estan motivats i els professors treballen a gust. Hi hauria molts més aspectes per a cobrir, però com que crec que he deixat clar perquè crec que el sistema educatiu és dolent, però per acabar, ho resumeixo amb: Es pot millorar l’educació a Espanya, però s’ha d’intentar millorar-la. Joan Conejos

104

EDUCACIÓ GRATUÏTA PER A TOTS Jo estic a favor de l’educació, ja que permet una educació gratuïta i per a tots. Una de les coses bones és que t’obliguen a tenir un ensenyament fins als 16 anys, cosa que veig molt bé, perquè la gent pot triar si vol seguir estudiant o no, però per altra banda ja ha tingut uns coneixements de les assignatures obligatòries i sobretot que no tinguin un anglès tan pèssim com el de Ana Botella. A més a més, la forma d’estudiar ha canviat ara amb la tecnologia. Té parts positives ja que tens més recursos, però alguns poden fer-ne un mal us. En la secundària, els horaris són diferents a la primària, cosa positiva perquè les classes per la tarda es fan mes pesades. Per exemple; el meu cosí ara fa 6é de primària i a les tardes els seus amics i ell estan més nerviosos i no presten atenció a classe. Finalment aquesta és la meva opinió, ningú em farà canviar d’opinió, perquè tots tenim dret a una educació, no? Marina Jiménez

105

UNS MALS RESULTATS EDUCATIUS Per començar jo estic en contra de l’educació obligatòria a Espanya, perquè no pot ser que siguem l’últim país en el rànquing d’exàmens de comprensió lectora i els penúltims en matemàtiques. A més a més jo crec que la secundària no hauria de ser obligatòria perquè l’estat no es gasi milers d’euros en l’educació de persones que no seran ningú , a algú li sembla bé que el país es gasti milers d’euros? Milers d’euros! Això no pot ser! Per altra banda hi ha altres sistemes més eficients com per exemple el japonès, que en comptes de fer 4 anys d’ESO i 2 anys de Batxillerat fan 3 anys d’ESO i 3 anys de batxillerat, trobo que es molt més útil poder estudiar el que vols ser de gran. Finalment volia deixar clar que jo estic en contra del funcionament d’educació a Espanya perquè voldria fer servir el sistema japonès. Lucas Sánchez

106

L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA Jo penso que l’ensenyament obligatori no funciona bé, no tant per temes educatius sinó pel tema econòmic. Per començar, el poc suport econòmic que rep l’educació és indignant. Això obliga a moltes escoles a prendre mesures desesperades ja sigui posar classes molt nombroses o rebaixar molt el pressupost per material. El fet que algunes classes siguin molt nombroses és un problema ja que per exemple, a la meva mateixa classe hi ha molta gent que queda sense participar. O gent que li costa més no rep l’ajuda necessària. Per una altre banda crec que no es dona suficient motivació als alumnes que més els costa o els que menys s’interessen, això podria ser degut a les classes nombroses, però en aquest cas crec que es podria evitar. No creieu? Per acabar diré que per treure aquest gust amarg que em deixa l’educació actual s’hauria de destinar molts més diners per millorar-la. Bel Miralles

107

L’EDUCACIÓ A LA PRIMÀRIA I A LA SECUNDÀRIA EN L’ACTUALITAT Per començar vull dir que jo estic a favor de l’educació a la primària i a la secundaria en l’actualitat. Conec un amics de Finlàndia on el seu mètode sembla genial, fan horari reduït com nosaltres, cada nen sap tocar un instrument, més el de l’escola obligatori i fan classes intenses d’una hora. També dir que l’educació d’aquí em sembla correcta per la lectura obligatòria, ja que si no molta gent no llegiria res, com per exemple molta gent del nostre curs. A continuació m’agradaria dir que l’educació que hi ha actualment comparada amb la de fa vint anys ha canviat molt. Per una banda m’agrada molt acabar al migdia i ja no tornar fins a l’endemà, però per altra banda penso que les classes haurien de ser més intenses i per això podríem fer-ho així: dues hores (de 8 a 10), un pati de vint minuts, dues hores més de classe, un pati de quinze minuts i dues hores de classe. També afegir que de primària a secundària hi ha un bon salt d’adaptació a la manera de treballar, i això es podria canviar. Finalment espero que la meva idea es posi a prova i que l’educació segueixi així, encara que canviant petites coses. Gerard Sabatés

108

DESIGUALTATS EDUCATIVES Per començar, diré que jo no estic d’acord amb el funcionament de l’educació obligatòria actual, ja que crec que l’educació és una cosa fonamental a la vida. En primer lloc, i com he dit abans, crec que l’educació que tenim en l’actualitat és fonamental per a tothom, i que tot i això hi ha nens d’altres països que no la tenen. Per exemple, l’altre dia vaig veure un documental sobre aquest tema, i explicaven que la majoria de nens del Marroc no tenien dret a l’educació secundària. Trobes just que un nen normal i corrent no pugui tenir el dret a tenir una educació de secundària perquè en el seu país ho tenen prohibit? D’altra banda, també crec que en altres països del món tenen més recursos per a l’educació i en canvi hi ha llocs on per molt que tu vulguis estudiar, entrar en una universitat val molts diners i hi ha gent que no s’ho por permetre. Llavors, un nen que té el mateix nivell com un altre nen, no pot entrar a la universitat per això que he dit, i no ho veig gens just. Per finalitzar, segueixo pensant que tant l’educació primària com l’educació secundària són coses fonamentals a la vida i que per molt que siguis d’un altre país o el que sigui, has de tenir el dret de tindre una bona educació i dret a estudiar el que a tu t’agrada, igual que qualsevol persona del món. Ainoa Herrera

109

UN SISTEMA EDUCATIU QUE FUNCIONA A Espanya estem en un sistema educatiu on fem 6 cursos a primària i 4 a secundària.JO estic a favor d’aquest sistema educatiu. A mi, personalment m’ha anat molt bé aquest sistema educatiu perquè m’han anat posen més deures a mesura que anava creixent i que tenia l’edat adequada per la quantitat de feina. Jo crec que està bé que a secundària es faci classes al matí perquè com que tenim més deures és millor tindre tota la tarda lliure. A part també pots fer activitats extraescolars i poder dormir com un tronc tota la nit pel fet de poder anar-se a dormir més d’hora. Tot i que el canvi de primària a secundària costa una mica, és millor canviar d’escola i barrejar les classes per poder conèixer gent nova i fer noves amistats. Per acabar volia remarcar que estem en un sistema educatiu ben fet i que hem d’intentar, tots junts, que no canvi. Oriol Gonzalez Prats

110

EDUCACIÓ LAXA O AUTORITÀRIA L’educació laxa o autoritària és un tema bastant polèmic perquè és difícil saber com un professor ha d’educar els alumnes. ÉS millor una educació autoritària perquè els estudiants sense càstigs no aprenen i amb l’educació laxa els alumnes fan el que volen. Els estudiants tenen la mania de no aprendre res si no se’ls hi posa una mica d’autoritat. Aquesta mania comportaria a part de no aprendre res, que fessin el que volguessin, els professors es desesperarien i no sabrien què fer. En l’educació laxa seria bastant anormal un bon comportament per part dels alumnes ja que inconscientment gràcies a aquesta educació el comportament per l’estudiant anomenat anteriorment, seria desastrós. Actualment l’escola es comporta d’una manera autoritària. Què passaria si no es castigués el alumne que s’ha portat malament? Un alumne algun dia s’ha portat malament a la vida i se’l ha d’educar. En conclusió, és millor una educació autoritària, sense que sembli un camp de concentració, però que almenys es rebi un càstig per mal comportament per millorar l’educació de l’estudiant.

Xavier Gesa

111

ÉS MILLOR UNA EDUCACIÓ LAXA O AUTORITÀRIA? El tipus d'educació d'avui en dia és un tema molt polèmic perquè per una banda afecta a les futures generacions a ser d'una manera o d'una altra i per una altra banda perquè fa pensar als adults com educar els joves. Jo estic a favor d'una educació autoritària a l'escola ja que és l'únic lloc on no es pot jugar. A les escoles amb educació laxa hi ha més alumnes amb problemes perquè els professors són més permissius i això crea una relaxació que no m'agrada. Tot i això defenso que a casa, als esports, casals i altres hi hagi una educació laxa perquè seria un maltracte psicològic pels joves que mai s'ho podrian passar bé ja que semblarien robots a la disposició dels superiors. Per concloure aquest tema tan polèmic vull dir que l'educació autoritària no es pot perdre i que el tipus d'educació laxa fora de l'escola és el més adient.

Gerard Sabatés

112

ÉS MILLOR UNA EDUCACIÓ LAXA O AUTORITÀRIA L’educació és un tema polèmic ja que hi ha famílies que no saben educar els seus fills perquè tenen falta d’experiència o de caràcter i en molts casos els fills, com que veuen que tenen molta llibertat i prenen el control dels pares i de les seves vides. Jo crec que és millor una educació autoritària ja que cada vegada els joves al començar l’ESO canvien completament. A més a més, la mala influència provoca a la persona influenciada canviar de caràcter, hàbits, costums i el pitjor de tot, el comportament i manera de comunicar-se amb els pares. També, cal dir que els pares són els responsables d’educar als fills. Si el fill viu amb els pares i veu que els pares fumen, beuen i el comportament es passiu, el més normal és que el fil faci el mateix al llarg del temps. Si un fill s’educa adequadament amb una autoritat i una sèrie de normes, el fill des d’un principio farà cas als seus pares. Per exemple, tinc una amiga que fa el que vol perquè els seus pares no li fan cas i ella ara mateix no estudia, fuma com una carretera i està prima com un fil. En conclusió, seguiré pensant que és millor una educació autoritària perquè a base de càstigs, consells i fent cas als pares, és quan una persona es dona compte de com es la vida i escollir el millor camí possible per un mateix. És bo equivocar-se, però també és bo que algú estigui allà per aconsellar de totes les malícies que hi ha al carrer.

Laila Mañas

113

ÉS MILLOR UNA EDUCACIÓ LAXA O AUTORITÀRIA? Si és milor una educació laxa o autoritària és un tema que a tots ens influeix d’alguna manera al larg de la nostra vida. Jo personalment no estic a favor de cap de les dues posicions ja que penso que s’hauria de trobar un punt mig. A mi com a estudiant m’agradaria una educació més laxa però jo crec que actualment és imposible ja que crec que com que hi ha hagut una educació autoritària els últims anys els alumnes han convertit una font d’ensenyament, com és l’escola, en una obligació i per exemple el fracàs escolar era molt menor i hi a havía una educació més autoritària que ara. És veritat que si hi hagués una educació més laxa la gent aniria més relaxada a l’escola i crec que hi hauria més rendiment però ara si s’imposés una educació més laxa hi hauria més descontrol i la gent passaria una mica de l’escola. Tot i això qui prefereix una educació que et marca què i com ho has de fer tot o una educació que et deixa més llibertat? Per concloure penso que l’educació és semblant a un zoo i que els animals son semblants al alumnes ja que sel’s pot deixar llibertat però sense passar-hi.

Oriol Estapé Pernal

114

ÉS MILLOR UNA EDUCACIÓ LAXA O AUTORITÀRIA? El tema de l’educació és tractat per molta gent i sol interessar a tothom. Encara que no totes les persones tenen el mateix punt de vista en relació a aquests important factor. S’hauria d’imposar una educació laxa arreu del món ja que els nens i els adolescents són el futur d’aquest i amb pressions no arribarem gaire lluny. Tot i que en aquests moments és més fàcil tractar els educats amb autoritats i normes estrictes, quan passi el temps i aquests hagin de prendre pròpies decisions i enfrontar-se a la vida els serà molt difícil ja que mai hauran pogut ser ells mateixos ni experimentar l’autocontrol i la confiança pròpia. Si als nens d’avui en dia se’ls deixa “llibertat”, fan escàndol i es rebel•len, però això perquè ho fan? Per què són rebels o perquè en aquests moments se senten lliures ja que sempre estan controlats i l’únic que volen es fer-se notar de la manera que sigui? No es valoren les seves opinions i en aquests moments es senten estranys i actuen com mai ho farien. Si a tots aquests nens se’ls deixés una mica de llibertat aprendrien valors que amb normes mai aprendran i madurarien fent-se responsables molt millor i més ràpid de com ho fan ara. No s’ha de pensar que tothom és “dolent” i que sí o sí ha d’estar controlat, sinó que amb confiances, les persones que menys esperem poden arribar a ser realment “bona gent”. Si en un futur tot canvia i l’educació és laxa fent que l’opinió dels menors compti, s’agrairia molt.

Sara Martos

115

RECEPTES CASOLANES

116

CREPS DE XOCOLATA Ara ús explicaré com es fan creps de xocolata. He escollit els creps ja que estan per llepar-se els dits a més a més els pots fer tu mateix a casa amb uns 25 minuts. Els ingredients que utilitzarem són: - 250g de farina - 4 ous - ½ litre de llet - 50g de mantega - 10g de sucre - 1 pessic de sal - I un pot de xocolata Per començar avoquem la farina al recipient u anem afegint cada un dels ingredients i els barregem fins que ens quedi una massa no gaire espessa. A continuació deixem la massa uns 10 min a la nevera. Un cop passats agafem una paella i hi desfem mantega, seguidament agafem la massa amb un cullerot soper i la posem a la paella, la deixem 1 min i li fem la volta amb l’ajuda d’una espàtula per fer l’altre cara i repetim aquest procés amb cada crep. Tot seguit ús explicaré una anècdota, doncs resulta que quan vaig endollar la batedora van saltar els ploms i se’n va anar la electricitat. Aquest plat no és un plat gaire saludable però un cop de tant en quan pots menjar-ne, ja que és un petit plaer de la vida i amb aquests plaers la vida és més agradable. Per acabar m’agradaria dir que és un plat molt fàcil de fer ja que el ser fins i tot jo que no en tinc ni idea de cuinar.

Pau Ferré Andreu

117

MOUSSE DE XOCOLATA NEGRA Ara us explicaré una recepta que vaig aprendre a fer quan era petita, ja que m’agradava ajudar a la meva avia a cuinar, la recepta es diu “mousse de xocolata negrA”. Per començar us diré els ingredients, que són: 200g de xocolata, 4 rovells d’ou, 75 g de sucre, 1 cullerada sopera de cafè soluble, 200 ml de llet, 200 ml de nata liquida. Cal destacar que la xocolata té hidrats de carboni i proteïnes indispensables per la energia del nostre cos. Els utensilis que utilitzarem són: un bol, una batedora, cassola, cullera sopera. En primer lloc, agafem la xocolata, i la fondrem a bany maria o al microones, jo recomano a bany maria, és mes ràpid. De mentre agafem un cassó i escalfem la llet una mica. A continuació hem de batre els ous amb el sucre, així que fiquem els ingredients al bol i batem fins que es vegi una mescla homogènia. Desprès, la barreja dels ous i el sucre i li fiquem la llet calenta i ho posem a coure durant 5’ a foc mig. Un cop cou, aboquem aquesta massa a la xocolata i remen, a continuació l’hem de deixar refredar 20’. De mentre muntarem la nata, o la pots comprar muntada ja que per muntar la nata ens fa falta un utensili que no tothom té a casa, aixins que un cop tenim la nata muntada la fiquem a la preparació anterior i la posem a la nevera durant 2h. Cal dir que aquesta recepta es molt fàcil de fer, la preparació requereix poc temps, i la xocolata et demana a crits que te la mengis i té una olor boníssima. En conclusió, es un plat que recomano fer, perquè pot agradar a moltíssima gent.

Marina Jiménez

118

BROWNIE Ara us explicaré com es fa un brownie en una tassa en un minut. Es molt fàcil i rapida com un linx. A mes es una recepta que m’agrada molt perquè la faig cada diumenge. Els ingredients son: 3 cullerades de sucre, un ou, 2 cullerades de farina, 3 cullerades de cacao en pols, una cullerada de oli de gira-sol, 2 cullerades de llet i per decora li posarem Nutella. El material que utilitzarem serà: una cullera gran i una tassa, però, te que ser bastant gran, perquè sinó os passarà com a mi que la massa al escalfar es va sortir de la tassa i semblava un volcà. En primer lloc, posarem a la tassa l’ou batut. A continuació posarem les dues cullerades de llet i la cullerada d’oli de gira-sol. Després remenem tot fins que quedi tot ben lligat. En segon lloc, afegirem les tres cullerades de sucre, les dues cullerades de farina i les tres cullerades de cacao en pols; que es ric en minerals com: el potassi, el magnesi, ferro i el calci, també es nutritiu i energètic. Ho batrem be perquè quedi una textura espessa. En tercer lloc, col•locarem la tassa al microones i el deixarem uns 2 minuts. Es recomanable posar un plat per si la massa sobresurt. En quart lloc, deixarem reposar el brownie dos minuts.En cinquè lloc, després de deixar el brownie reposar li posarem Nutella per sobre per donar-li un toc de gust. Finalment dir-vos que de aspecte no es gaire elegant, es d’un color marró fosc i amb la Nutella queda amb mes brillantor. Si la tasteu queda una textura espumosa. Espero que la proveu i que la meva recepta no s’hagi fet mes llarga que un dia sense pa.

Maria Brau

119

NÚVOLS DE GOMINOLA Ara explicaré com fer núvols de gominola. He triat aquesta recepta perquè és un plat típic que fa la meva mare cada any quan celebrem el meu aniversari. Per començar diré els ingredients, necessitarem: 2 sobres de gelatina neutra, 200 grams d’aigua, 300 grams de sucre, 100 grams de gelatina de llimona i sucre glacé (per decorar). Cal dir que la gelatina és beneficiosa per les persones amb problemes digestius i ens aporta nutrients per la pell, les ungles i el cabell. Els utensilis que utilitzarem són: una safata, un drap de cuina, una collera, un bol i un ganivet, i d’electrodomèstics que farem servir són: una batedora, una balança i la nevera. En primer lloc, aboquem la gelatina neutra, l'aigua i el sucre dins la batedora i ho programem 5' a temperatura 100ºC i a velocitat de pas de llebre. A continuació, incorporem la gelatina de llimona i ho barregem durant 5' més a una temperatura de 100ºC i velocitat 3. En segon lloc, ho deixem refredar dins del recipient. Un cop la massa estigui freda, esponjosa, compacte i amb un color groguenc, ho batem durant 6' a velocitat 5. En tercer lloc, aboquem la massa en un motlle folrat de film transparent, la tapem amb un altre film transparent i ho deixem reposar a la nevera durant 12 hores. En últim lloc, retirem el film, tallem la massa en quadradets o en 1.001 formes que vulgueu i els arrebossem en sucre glacé. En conclusió, aquest plat pot servir com a entrant per obrir la gana als comensals. Espero que us hagi agradat i que algun dia us animeu a preparar aquesta recepta.

Judith Ferré

120

COCA DE TOMÀQUET Us explicaré una recepta que es diu “Coca de tomàquet”. He triat aquesta coca perquè és un plat típic que fa la meva àvia quan som a Castelló ja que és una coca valenciana. Per començar us diré els ingredients: 200cl de cervesa, 2 cullerades d’oli d’oliva, sal, 15 tomàquets, 2 ous, 2 llaunes de tonyina i 500g de farina. Cal destacar que la farina és rica en hidrats de carboni que aporten un 55% d’energia al nostre cos. Els utensilis que utilitzarem són: una safata, un drap de cuina, una forquilla, un ratllador, una paella, un bol i un ganivet, i d’electrodomèstics només farem servir el forn. En primer lloc, agafem un bol on hi posem la farina i l’oli i ho barregem tot. Seguidament afegim la cervesa i ho tornem a barrejar fins que no quedi cap grumoll. A continuació, fem una bola més rodona que una pilota i la tapem amb un drap de cuina per deixar-la reposar durant dues hores. Mentrestant, ratllem els tomàquets, els posem a una paella amb oli i sal i els sofregim durant 10 min. En una olla petita posem aigua freda i introduïm dos ous. Quan bulli l’aigua els deixem 10 min. Un cop ja hagin passat els 10 min, els refredem amb aigua freda, els pelem i els tallem a trossos. Després de que hagin passat les dues hores, tirem farina a la safata i hi estirem la massa. És molt important que abans de que posem la massa a la safata hi tirem farina perquè un dia a la meva àvia i a mi sens va descuidar i després sens va quedar enganxada i la vam haver de tirar. Tot seguit, escampem el tomàquet sofregit, la tonyina i els ous durs tallats a trossos en tota la massa. Deixem la coca 20 min al forn a 150º. Cal dir que un cop feta és molt maca de veure ja que els voltants són daurats com l’or i té un color vermell intens amb la tonyina per sobre que desprèn una olor boníssima. En conclusió, aquest plat pot servir com a entrant per obrir la gana als comensals.

Iris Cerro

121

PASTÍS DE COLORS Ara us explicaré com fer un pastís de colors. He triat aquesta recepta perquè em sembla un pastís fascinant i que dona molt de color a la taula. Els ingredients que necessitarem són: - 2 caixes per fer pastís, que això no es necessari perquè podeu fer la massa vosaltres mateixos. - Colorant - 6 ous - 80 grams de mantega - 200 mil•lilitres de llet Els estris que farem servir són: bols, una batedora elèctrica, un colador, safates per separar les parts del pastís. Primer de tot, fiquem el contingut de les dos caixes de pastís a un bol, seguidament li afegim tots els altres ingredients i quan ja esta tot a dins d’un bol, ho barregem tot. Quan ja ho hem barrejat, agafem les safates que necessitem, tot depèn de la quantitat de capes de colors que li vulguem posar al pastís. Més tard, posem mantega a les safates per que no s’enganxi el pastís al sortir del forn i quan ja està la mantega ben escampada li posem la massa. Seguidament, quan la massa ja està dividida en totes les safates, a cada safata li posem una mica de colorant, ho barregem i ho fiquem al forn durant 15 minuts cada safata. Mentre les safates estan al forn, anem fent el betum, i per fer-lo necessitarem: - 6 tasses de sucre glass colades - 2 barres de formatge crema o Philadelphia - 2 barres de mantega - 2 cullerades de vainilla Seguidament, hem de posar tots els ingredients en un altre bol i ho barregem. Més tard, quan ja hem tret les safates del forn, li afegim el betum a cada capa i desprès ho ajuntem tot. Finalment el decorem, però tampoc ens podem passar molt amb la decoració perquè et pot quedar el pastís més gran que una casa. Cal dir que aquest pastís no és recomanable menjar-lo molt sovint perquè conté molt de sucre. En conclusió, espero que aquesta recepta no se us fet més llarga que un dia sense pa i que algun cop us animeu a fer aquest pastís. Alba Nogales

122

FLAM CASOLÀ DE L'ÀVIA En primer lloc he triat la recepta de fer el flam casolà de l’àvia, ja que des de que jo era ben petita ha estat un dels meus postres preferits i crec que és molt simple de fer i molt bó. Segurament tots coneixereu com és i que porta un flam, no? Això és molt senzill d’explicar el flam porta: 8 ous de gallina, 8 cullerades de sucre, 1 litre de llet, aigua i els estris necessaris: bols, flameres, cullera, batedora i safata de forn. El flam com tots sabeu és un menjar dolç com la mel fet amb llet, sucre i ous que es cou i es torna sòlid en un motlle. També té un color groguenc i marronós i són unes postres que es pot trobar en molts restaurants. Però a què no sabeu que ens aporta al nostre cos? Doncs el flam pertany al grup dels làctics i derivats de la llet. Aquest menjar és bó per al nostre metabolisme, ja que, regula el nostre nivell d’energia i el funcionament correcte de les cèl·lules. També ajuda a cuidar el nostre colesterol.

Respecta el procés d’elaboració, és molt senzill i pràctic i està al abast de tothom. En primer lloc, el que hem de fer és agafar un bol hi posar-hi els ous, el sucre i la llet. En segon lloc, cal posar el caramel líquid dins les flameres. En tercer lloc, cal batre els ingredients del bol amb la batedora fins que quedi homogeni, llavors incorporarem la mescla a cada flamera. Amb la batedora no tinc una molt bona experiència perquè quan era petita estava utilitzant la batedora per fer un menjar a la meva mare i sense voler baix posar la potència al màxim i quan la vaig engegar tots els ingredients van sortir volant del bol i tot el terra va quedar brut i ple de farina, sucre i oli per tot arreu. En quart lloc, posem les flameres en una safata de forn amb una mica d’aigua per coure al bany Maria. En cinquè lloc, ho posem al forn a 150 graus i esperem 1 hora fins que la mescla líquida passi a ser una massa gelatinosa. Per últim, deixem refredar els flams, ja que sinó faria mal al ventre i ja és pot menjar.

En conclusió, només dir que el flam ajuda a enfortir els cabells i la pell i que espero que us hagi agradat i que si us agrada aquestes postres us animeu a cuinar aquestes postres ja que és molt senzill de fer i molt bo.

Maria Argemi

123

MAGRET D'ÀNEC AMB SALSA DE FREUITS DEL BOSC Jo us explicaré com cuinar un magret d'ànec amb salsa de fruits del bosc. No és una recepta antiga de la meva família que portem cuinant des de fa moltes generacions ni res per l'estil com a moltes altres receptes anteriors però és un plat molt popular a casa meva ja que sempre que es prepara tothom corre cap a taula com llops famolencs. Els ingredients necessaris per cuinar aquest deliciós plat són: - Dos magrets d'ànec (el magret és el pit de l'ànec, una peça de carn triangular. És una carn vermella, molt dura i estellosa que cal preparar amb molt temps i molts líquids com veurem a continuació). - Brou - Oli - Sal - Pebre - Una mica de Brandy o Conyac - Una mica d'aigua - Confitura de fruits del bosc Cal destacar que els fruits vermells (molts dels fruits del bosc) són molt sans ja que contenen poques proteïnes i gens de greixos però una gran quantitat de fibra i vitamines. A més a més, també contenen molts antioxidants naturals que ajuden a reduir l'envelliment dels òrgans, en especial el cervell i el cor. El primer que cal fer és escalfar una mica d'oli a la paella i mentrestant marcar la pell del magret. La pell no es menja però se li fan unes marques amb el ganivet perquè així la carn absorbeixi el gust. Un cop tenim la pell marcada i l'oli calent, dipositem el magret a la paella suaument per no esquitxar. És un error poc freqüent però l'esmento perquè, pobre de mi, vaig tirar bruscament la peça de carn a la paella i es veu que l'oli calent esquitxa i en contacte amb la pell produeix dolor. El magret es deixa quatre minuts per cada cara a foc alt i seguidament es retira novament de la paella. D'aquest procés se'n diu daurar la carn, però no pas perquè aquesta quedi d'un color daurat, ja que de fet el color resultant és marró. En aquest punt es retira la pell i es talla la carn en rodanxes que són col·locades a la paella. Les rodanxes de carn es deixen fent-se entre set i vuit minuts a foc alt. Després s'afegeix la resta d'ingredients: un raig de brou, un pot de melmelada de fruites del bosc de 450g i un raig de brandy o conyac i es barreja tot. Si a algú li fa il·lusió pot acostar un llumí encès a la paella just després d'afegir el raig de brandy o conyac i veurà que aquesta s'encén a causa de l'alcohol. Tot i així, l'alcohol s'acaba evaporant igualment, el brandy o conyac és únicament per donar-li gust a la carn. Arribats a aquest punt, es deixa la mescla resultant durant una hora a foc baix. És important que es remeni regularment ja que sinó la carn s'enganxa com una lapa a la paella i és molt complicada de retirar. 124

Passada la llarga hora d'espera, s'afegeix un raig d'aigua a la paella perquè la carn se la begui i així s'estovi més i es torna a pujar el foc durant deu minuts, durant els quals cal seguir remenant. Després de l'última espera el plat ja està preparat per ser servit. Finalment, m'agradaria recomanar als disposats a cuinar aquesta recepta que la facin d'un dia per l'altre millor que no pas per el mateix dia en que es cuina ja que amb el pas del temps els gustos es concentren més i el plat queda més bo.

Oriol Perera

125

TARTIFLETTE

La recepta que us explicaré és un plat típic de França. L’he escollit perquè va ser el meu primer plat que vaig tastar ens substitució de les farinetes. Encara no tenia un any quan vam anar a una casa rural a França. El primer sopar que ens van servir, fet amb productes de la serva granja, va ser una “Tartiflete”. Ens va agradar tant que a casa, sobretot al hivern, en fem per sopar. És bo, nutritiu, calòric i econòmic. Atipa tant que és millor servir-lo com a plat únic. Els ingredients per a quatre persones són: - 2kg de patates - 1L d’aigua - Mig L de llet - 1 ceba - 1 all - 2 tires de cansalada - 1 peça gran de formatge “Brie” o “Emmental” Mentre prescalfem el forn a 200 graus anem pelant i tallant les patates a trossos irregulars. Mentrestant posem a escalfar en una olla gran la llet, l’aigua i l’all, per fer-hi bullir les patates, que les afegirem a l’olla tant bon punt les tinguem tallades. Cal que bullin uns 20 min. Un cop bullides les posem a un colador. En una paella hi afegim la ceba i la cansalada tallada ben petita, a foc lent. Quan la ceba estigui ben melosa la retirarem del foc i la posarem a una safata de vidre ben barrejada amb les patates. Per últim tallarem el formatge en dues parts i el posem al damunt de les patates. Tot seguit posem la safata a gratinar entre 5 o 10 minuts just perquè es desfasi el formatge. Espero que us hagi fet venir ganes de cuinar una bona “Tartiflete”.

Climent Guinaliu

126

PANCAKES

Jo us explicaré com fer una recepta, que són les tortetes americanes o pancakes, que són com crepes però més petites i gruixudes, d’un color marronós i groguenc. Els ingredients per 6 pancakes són: • 160 g farina • 1 cullerada petita llevat químic • 1 ½ cullerada de sucre • ¼ cullerada petita sal • 1 ou gran • 200 ml llet • 1 cullerada mantega fosa En primer lloc, per preparar la massa, barrejarem la farina, el llevat, el sucre i la sal. En un bol apart, batrem l’ou juntament amb la llet, que conté greixos, proteïnes i glúcids. Hem de vigilar al batre l’ou amb la llet perquè un cop ho vaig batre massa ràpid i tot va sortir pels aires. Un cop ja hem barrejat l’ou amb la llet, ho afegirem a la primera barreja que hem fet i ho remenarem. Finalment, hi afegirem la mantega fosa. Si la massa és massa espessa, podem afegir-hi una mica més de llet. Seguidament, cuinarem en una paella calenta com el sol, que engreixarem amb una mica de mantega abans de fer cada pancake. Farem servir la quantitat d’una cullera de les de servir la sopa per a cada un. Quan la massa comença a bullir, ja es pot girar. Això ho fem fins que la massa s’acabi. Un cop ja tenim els pancakes fets ja ens els podem menjar o els podem decorar posant mantega per sobre, xocolata, milers de trossets de fruita, suc de llimona i sucre… Com us agradi més. Espero que tingueu ganes de fer aquesta recepta i que vulgueu fer-la a casa vostre.

Sandra Méliz

127

MAGDALENES AMB TROSSETS DE XOCOLATA Ara ús explicaré com es fan les magdalenes amb trossets de xocolata, encara que aquí no li agradi molt la xocolata en aquesta recepta és pot prescindir d’ella .He agafat aquesta recepta perquè trobo que les magdalenes són un menjar bastant fàcil de fer , nutritives, boníssimes i dolces com les llaminadures. Els ingredients que hem utilitzem per fer aquesta recepta són: Un parell d’ous, 205g de farina,180g de sucre, 55ml de llet, la qual es un aliment molt ric amb calci, una mica de ratlladura de pell de taronja, trossets petits de xocolata amb barra i una cullerada de llevat Els passos que hem seguit per fer aquesta recepta són: Primerament agafarem la batedora i un bol. Batem el sucre i la llet, després en un altre recipient aboquem i barregem els ous, la llet, la ratlladura del a pell de taronja, la farina i llevat. Tot seguit hem d’ajuntar les dos masses que tenim i afegir els trossets de xocolata . A continuació tapem amb paper film el bol amb la massa i els fiquem a la nevera uns 20 minut. Durant aquest temps trèiem la safata del forn i el comencem a preescalfar a una temperatura de uns 210º. Es molt important que el forn estigui ven preescalfat perquè a mi en una ocasió les magdalenes no em van pujar. Quant ja han passat els 20 minuts agafem la massa, una cullera i comencem a omplir els motlles de les magdalenes fins la meitat .Seguidament introduïm la safata en el forn amb cura de no ens cremem i que no sens caiguin els motlles i esperem aproximadament un quart d’hora a que es facin les nostres magdalenes .Per acabar dir que es un plat que està molt bo i és fàcil de fer. Mar Oliver Carrilero

128

PA DE PESSIC DE XOCOLATA AMB NATA I MADUIXES

Avui toca una senyora recepta: pa de pessic de xocolata amb nata i maduixes! És una de les receptes més bàsiques i senzilles de fer amb aquest ingredient que tant ens agrada, i també, una de les més funcionals. Ens pot anar molt bé per celebrar aniversaris, per fer unes bones postres o fins i tot, per berenar o esmorzar. Per començar, els ingredients: 4 ous 180 g de sucre 200 ml de nata 100 ml d’oli d’oliva 200 g de xocolata amb llet 50 g de fècula de blat de moro 200 g de farina 1 sobre de llevat artificial Començarem batent els ous i el sucre en un bol força gran. Aquest pas s’ha de fer amb molta energia perquè sinó la barreja no guanyarà volum. A continuació, i sense parar de batre, hi afegirem l’oli d’oliva i la nata. Un cop fet això, desfarem els 200 g de xocolata amb llet, i els afegirem a la barreja sense parar de remenar. Seguidament i en un altre bol, mesclarem els ingredients que encara no hem fet servir: la farina, la fècula de blat de moro i el llevat. I molt a poc a poc, els anirem introduint a la barreja anterior. Ara tocarà preparar el motlle. L’untarem amb mantega per evitar que el pa de pessic quedi enganxat. Després, bolcarem tota la mescla i la posarem al forn durant 60 minuts. Quan estigui fet, posem la nata, i assegureuvos bé de que es nata, ja que jo hem vaig equivocar i vaig posar ali oli en comptes de la nata. Finalment ja tenim el pa de pessic enllestit!

Arnau Lorente Puig

129

PASTÍS D'ESTIU

El pastis d’estiu es un plat fàcil d’elaborar perquè no has d’utilitzar cap electrodomèstic. Els ingredients que hem de utilitzar son: - 1 paquet de pa de motlle sense crosta - 3 llaunes de tonyina de 100 grams cada una - 1 pot petit de maionesa - Unes fulles d’enciam En primer lloc agafem un motlle rodo o quadrat que sigui una mica gran. En segon lloc posem una capa de pa de motlle, en cas de que el motlle sigui rodo s’haurà de tenir en compte de tallar una llesca de pa de motlle en triangles per folrar les cantonades. Tot seguit damunt del pa de motlle hem de posar una capa fina de tomàquet fregit. A continuació posem una capa de tonyina que quedi ben repartida per a la superfície. Després posem una capa de maionesa damunt de la tonyina. A continuació tornem a començar, es a dir una capa de pa de motlle, una de tomàquet fregit, una de tonyina i una de maionesa tot seguit posem una ultima capa de pa de motlle, recorda que cada vegada que posem una capa de pa de motlle, hem de tenir en compte premsar be el pastis perquè quedi ben compactat. Tot seguit el tapem amb un film i el posem a la nevera unes 4 hores, quan han passat les 4 hores el traiem de la nevera i li donem la volta, per tant la primera capa que hem posat serà la de dalt. A continuació fem una barreja entre la maionesa i el tomàquet fregit i ens dona una espècie de salsa rosa. Finalment posem una mica d’enciam que es un ingredient molt saludable i que porta moltes vitamines perquè cobreixi tota la superfície del pastis. En conclusió es un plat molt saludable i amb un procés d’elaboració molt simple.

Pol Estapé

130

CREPS Hola, bon dia, ara ús explicaré com es fan els creps. He agafat aquesta recepta perquè trobo que els creps són un menjar bastant fàcil de fer, son boníssimes i dolces com les llaminadures. Els ingredients són: - 1 ou - ¼ litre de llet - 225 grams de farina - 1 cullerada de sucre - 50 grams de mantega I els estris que necessitarem són: - Un bol - Una batedora - Una paella - Una pala de fusta - Una cullereta - Un ganivet - Un plat En el primer lloc, agafeu un bol ample i gran, després afegiu la farina, l’ou, la llet i el sucre. De seguida ho bateu tot amb la batedora fins que la massa estigui ben lligada, sinó quedarien grumolls. Quan ja estigui feta la massa, engegueu el foc a mig gas, i poseu la paella damunt. Passats uns minuts podeu posar-hi una cullereta de mantega, espereu que es fongui perquè la massa no s’enganxi, us recomano ja que a mi m’ha passat algunes vegades. Aboqueu el líquid a la paella, vigileu la quantitat si en fiqueu molta, el crep quedarà molt gruixut i tindrà gust de farina. Amb una pala de fusta gireu el crep fins que estigui daurat, estigueu atents que no es cremi. Trèieu el crep de la paella i poseu-lo en un plat. Al final podeu farcir-lo amb el que vulgueu: xocolata, mel, sucre, melmelada, pernil dolç o salat, salmó, formatge, etc. Els podeu fer tant dolços com salats, tots són bons! Hi ha 112 calories en cada crep. Espero que us agradi i espero que intenteu fer aquesta recepta a casa.

Natalia Tura

131

ORELLETES

Ara us explicaré com fer Orelletes. Les Orelletes són un dolç típic de Lleida més concret per Carnaval. Aquest plat ha anat passant de boca en boca per moltes generacions fins arribar al nostre temps. Els ingredients que necessitarem per a fer la nostra recepta són: 250 ml d’aigua, 28 claus d’espècie, canyella en rama, una cullerada de matafaluga, anís, un Decilitre d’oli, 150g de sucre, 1kg de farina, 4 ous, una mica de sal i 2 cullerades de llevat en pols. Per començar hem de bullir l’aigua amb la canyella, els claus i la matafaluga durant 15 minuts, deixar-ho reposar i colar. Ens ha de quedar una infusió que va molt bé pel cos ja que ens aporta molta fibra però en el nostre cas la deixarem reposar perquè ens quedi a temperatura ambient. Després agafem un plat on hi batrem els ous i, tot seguit agafarem la farina, li donarem forma de volcà i hi avocarem totes els ingredients incloent-hi l ’infusió i els ous. Hem d’amassar bé fins que ens quedi una massa de color marro. A continuació emboliquem la massa amb un drap i la deixem reposar. Es important deixar la massa en un lloc segur ja que si la vostra casa és com la meva, hi ha moltes mans que volen tastar-la. Quan ja ha reposat la dividim en porcions, l’estenem perquè quedi fina com un full de paper i cap a la paella que ha d’estar amb oli molt calent. Ens podem ajudar amb uns palets per acabar-hi de donar la forma d’orella. Per concloure, espero que us hagi agradat la meva recepta i que us animeu a preparar aquest dolç.

Oriol Gonzalez Prats

132

SUSHI Avui us explicaré com fer un plat japonès molt conegut, el sushi. Aquest és una recepta que faig cada dimarts per sopar (quan me’n recordo) i que trobo que, apart de deliciosa, és molt sana per la quantitat de nutrients que ajuden al metabolisme del cos. Els ingredients que farem servir són: • 1 tassa d’arròs blanc • 2 tasses d’aigua • 2 cullerades de vinagre d’arròs • 1 culleradeta de sal • 1 cullerada de sucre extra fi. • Làmines d’alga (el número varia al gust) • Ingredients per el sabor del sushi: salmó, gamba o tonyina, cogombre, advocat... • Salsa de soja I els estris que farem servir són: • Un recipient • Un ganivet • Una làmina de bambú • Una cullera Per començar, rentem l’arròs amb aigua i posem l’arròs i les dos tasses d’aigua a bullir durant 10 minuts a foc baix. Retirem el recipient del foc i el deixem refredar. Quan l’arròs estigui fred, el barregem amb una cullera juntament amb el vinagre, la sal i el sucre. Al final de tot això, l’arròs ha de quedar pastós com el ciment abans d’endurir-se. A continuació, agafem una làmina d’alga i la posem sobre la làmina de bambú. Com abans he dit, aquest és un plat molt sà gràcies a les algues, que són molt riques en minerals, fibres i vitamines que ajuden al metabolisme del cos; tenen un color negre com el carbó, són molt fines i fràgils i tenen una fantàstica olor a mar. Després, estenem l’arròs per sobre perquè quedi regular. S’ha de tenir compte amb la quantitat d’arròs que posem perquè si l’estenem massa, quan l’enrotllem, sortirà pels costats, així que es recomanable deixar uns marges per evitar aquest problema. A partir d’aquest moment la recepta es fa segons els gustos, es poden fer servir diferents tipus d’aliments perquè el sabor del sushi canviï però jo recomano fer la combinació de salmó, cogombre i advocat. Recomano que els ingredients pel sushi sobrin i que no faltin, perquè un dia tenia poc salmó i per això vaig haver de llençar a les escombraries l’arròs que em sobrava. Després de posar els ingredients que desitgem sobre l’arròs, enrotllem (amb l’ajuda de la làmina de bambú) la làmina amb tots els ingredients dins. Si vols que l’alga s’aguanti perquè no es desenganxi, fes servir aigua com un adhesiu. Finalment, tallem en petites rodanxes el rotllo que ens ha 133

quedat per acabar aquest magnífic plat. És recomanable acompanyar aquest plat amb salsa de soja perquè tingui tot un sabor més bo. Per acabar, només vull dir que trobo que es un plat que queda molt bonic, el contrast de l’alga negra amb el blanc de l’arròs i l’interior de diferents colors segons els ingredients que hem triat, i que té un sabor dolç i salat del peix que caracteritza aquesta deliciosa recepta.

Nil Masó Castro

134

COULANT DE XOCOLATA

Un coulant de xocolata es bastant fàcil de fer. Els coulants es van inventar a França per un home que presentant aquesta recepta va aconseguir 3 estrelles Michelin. Els ingredients que farem servir per fer aquesta recepta que farà que els comensals es vulguin menjar fins tot el plat on servim les nostres postres seran: • 250 gr. de xocolata 70% de cacau • 150 gr. de sucre • La pell de ½ taronja ratllada • 200 gr. de mantega • 1culleradeta de canyella en pols • 6 ous mitjans • 120 gr. de farina • 2 pessics de sal fina • 1 culleradeta de sucre glaç • 2 culleradetes de cacau en pols I els utensilis • Batedora • Tamís • 10-12 motllos individuals que puguin anar al forn i al congelador. • Espàtula de silicona • Cullera de fusta I per últim d’electrodomèstics grans necessitarem principalment el forn L’elaboració d’aquest plat iniciarà untant amb mantega i farina els motllos. Seguidament hem de separar les clares i els rovells en recipients diferents. Després haurem de muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal i afegir-hi la sucre fins que quedin ben fermes. A continuació hem de muntar els rovells amb el sucre glaç fins que facin escuma. Seguidament hem de afegir-hi el cacau, un pessic de sal i la canyella, remenant amb una cullera de fusta. Després a la crema dels rovells hem d’afegir-hi la farina passada pel tamís i remenem amb una espàtula de silicona fins que no hi hagi grumolls. Seguidament hem de Barrejar, a poc a poc, les clares muntades, fins que quedi homogeni. A continuació posem la xocolata trossejada, la mantega i la pell de taronja a desfer al microones, a baixa temperatura (de descongelar o similar. Fer tandes d’un minut i repetir si cal algunes vegades), fins que quedi una crema lluent i sense trossos. Després de ficarho en el microones hem de barrejar la xocolata amb l’altre crema. Seguidament hem de posar-ho en els motllos, procurant que no ocupi gaire més de la meitat de l’alçada. per enfornar-los necessitarem posar el forn a 180º. I després amb molta precaució posar la safata on estan els coulants a el forn calent com el sol, el temps de coacció es 135

d’exactament 8 minuts. Vigileu que no ús passi com a mi, que un dia em vaig entretenir i van passar mes de vuit minuts dons em van quedar unes magdalenes de xocolata d’allò més estranyes però bones. Abans d’acabar el plat hem de deixar refredar un parell de minuts els coulants recent trets del forn .i per finalitzar hem de servir el plat amb algun acompanyament de fruita fresca i sucre glaç pel damunt ja que això farà que sigui un plat amb més varietat de gustos i sabors llavors els coulants ens haurien d’haver quedat negrosos amb una textura densa com la d’un pastís de xocolata ,calents i amb una pinta tant bona com el pa recent tret del forn. Es recomanable no menjar molt sovint aquests postres ja que per molt bo que estigui té molts greixos. Espero que els vostres coulants us quedin tant bons com els millors del món.

Ruben Campuzano

136

CAKEPOPS

Els Cakepops són unes boletes recobertes de xocolata que tenen el seu origen als Estats Units, igual que els Cupcakes i moltes altres delícies pastisseres. Per començar, els ingredients que necessitarem són: formatge Philadelphia, xocolata amb llet i blanca, galetes Oreo i decoració (tipus fideus o boletes de colorins). D'estris culinaris farem servir: un morter, una forquilla o la Thermomix, palets de plàstic o de fusta, gots, el microones, la nevera i el congelador. Primerament, triturem les Oreo. Cal esmentar que la primera vegada que vaig fer aquesta recepta vaig triturar-les amb la forquilla i, buscant la perfecció, m'hi vaig estar ben bé 40 minuts i vaig perdre mitja tarda. Llavors, les barregem amb el formatge Philadelphia tot formant una massa espessa completament negra amb la qual no podreu deixar de lleparvos els dits. Sobre aquest formatge, convé racalcar que aporta una gran varietat de nutrients i que pot formar part d'una dieta saludable. A continuació, fem boletes una mica més grosses que les dels ChupaChups i les deixem en un plat intentant que no es toquin. Després, desfem una miqueta de xocolata amb llet al microones, hi suquem les puntes dels palets i ho clavem a les boletes. Ho deixarem reposar 24h a la nevera. Pel que fa a la xocolata, cal destacar que conté molts hidrats de carboni i proteïnes i, en moments de desànim o depressió, aporta un benestar psicològic degut a la seva agradable textura i al seu exquisit sabor. Molts metges ho anomenen automedicació, però no ens equivoquem, la quantitat indicada al dia és d'un quadradet. El dia següent, abans de fer res, posarem les boles al congelador uns 30' abans de continuar. Llavors, desfem la xocolata blanca, suquem les boles i, abans que la xocolata s'endureixi, hi posem la decoració i ho deixem a la nevera verticalment i col·locats en gots, mínim una hora. Finalment, ens quedaran uns Cakepops molt macos de veure, peculiars, gustosos i que tindran l'èxit assegurat. Espero que us hagi agradat la meva recepta i que tingueu la mateixa il·lusió per fer-la com jo per menjar-la.

Paula Piñol

137

CREPS Ara us explicaré com fer creps. He triat aquesta recepta perquè és l’únic plat que sé cuinar i que quan la gent el prova diuen que està boníssim. Els ingredients que necessitem són: - 2 ous - 1 got ple de farina - 1 got ple de llet - 1 polsim de sal I els materials que farem servir són: paella, batedora, espàtula, got, bol, oli, fogó. Primerament, posem la llet, els ous i la farina en el bol i ho batem amb la batedora fins que aconseguim una mescla homogènia. Després d’això afegim un polsim de sal a la mescla i la deixem reposar en el bol uns 30 minuts aproximadament. Fer aquest menjar no és gaire sa ja que no té gaires proteïnes i té moltes grasses i calories, per això s’ha de menjar de tant en tant. Passats els 30 min, posem la paella al fogó i posem oli a la paella. Quan veiem que l’oli és més líquid i comença a sortir fum tirem la massa a la paella i movem una mica la paella perquè la massa l’ocupi tota. A continuació agafem l’espàtula i la passem pels costats de la massa que mica a mica agafarà un estat sòlid. Quan veiem que la massa s’ha convertit en una pasta, la girem amb l’espàtula. Sempre que explico aquesta part me’n recordo que la primera vegada que vaig fer creps estava amb dues amigues meves i una d’elles la Maria va intentar tirar la crep amunt per fer-la girar i quan ho va intentar com que la paella pesava molt va fer massa força i es va donar amb la paella al front i li va sortir una ferida colossal, estava plena de sang i era molt profunda. Ara quan li miro al front encara puc veure la mitja lluna que li va quedar de cicatriu. Tot seguit, posem la crep en un plat i afegim tots els ingredients que vulguem. Jo acostumo a posar sucre glaç a sobre que sembla que sigui neu i queda molt bo. Però si és una crep salada millor que no s’hi posi perquè sinó és un lluita de gustos. Per acabar dir-vos que les creps són unes postres que acostumen a agradar a tothom i que sempre triomfen.

Estel Folch

138

COPA VALENCIANA He triat la recepta de la copa valenciana perquè de petit la vaig provar i desde aquell dia es un dels meus postres preferits, a mes a mes es un postra perfecte per quedar com un rei amb els convidats. Els ingredients que hem utilitzat per a cada copa son: Suc de taronja(1200ml) 1 cullerada de sucre 2 boles de gelat de vainilla 1 remolí de Nata Un tros de mantega Per començar exprimim les taronges i aboquem a un olla el suc de taronja amb vitamina C que ajuda a prevenir les grips i a mes a mes actua com a depuratiu. Després li afegim un tros de mantega,una cullerada de sucre i es posa al foc a punt d’ebullició. Mes tard es deixa refredar a l’aire lliure. Tot seguit aboquem el suc de taronja,2 boles de gelat de vainilla i nata en una copa ,mes una canya per barrejar aquests ingredients i que així tingui un magnífic,refrescant,dolç i únic sabor que us farà arribar al cel.No us oblideu de barrejar perquè sinó us passarà com a mi la primera vegada que ho vaig tastar, va ser a Valencia, estava amb la meva família a casa de la tieta del meu pare , i a mi ningú m’havia dit que els barregés així que em vaig veure el suc de taronja i em vaig menjar el gelat amb la nata. Si voleu a aquest postra li podeu afegir molt poc de cointreau encara que no canviarà molt el sabor, i per acabar espero que us hagi agradat.

Eric Perales

139

PA DE PESSIC DE XOCOLATA He triat aquesta recepta perquè penso que la xocolata es la debilitat de gairebé tots i mai be de més endolcir-nos una mica la vida. Els ingredients que necessitem per fer aquesta recepta són: 4 ous 1 i ½ gots de farina 1 i ½ gots de sucre 1 got de Nesquik (també es pot utilitzar ColaCao, però el pa de pessic no quedarà amb la mateixa textura) ½ got d’oli (pot ser d’oliva o de gira-sol, preferentment de gira-sol) ½ got de llet. La llet és molt rica en calci i el calci es molt important per el creixement dels ossos i la manca d’això pot provocar-nos dificultats quan siguem més grans. 1 sobre de llevat Sucre gass Primerament, preescalfem el forn a 180º així, quan haguem de ficar el pa de pessic al forn, ja el tindrem escalfat i no haurem d’esperar. Un cop el forn està encès, aboquem en un bol els quatre ous conjuntament amb el got i mig de de sucre i batem fins que la barreja comenci a blanquejar. Tingueu molta cura, sinó voleu que tot l’ou s’escampi per tota la cuina ballant i girant com em va passar a mi ahir a la tarda. En el mateix recipient, afegim el l’oli i la llet i tot seguit el Nesquik, la farina i finalment el llevat, un cop tot al bol, ho barregem fins que obtinguem una barreja de cacau homogènia. Per tal de que la barreja dels ingredients no sens enganxi untem el motlle amb mantega. Introduïm el pa de pessic al forn i esperem durant una hora i quan veiem que ja esta fet, el traiem. Hem de vigilar molt el forn, per a que no sens cremi. Quan ja estigui fet el pa de pessic , tota la casa farà una olor dolça que et farà entra la gana, llavors el traiem i el posem en un plat i li empolvorem el sucre glass per sobre per decorar-lo. En conclusió penso que aquest es un berenar per llepar-se els dits i un que està d’allò més bo, deliciós i ràpid i fàcil de fer, per això recomano a tots que la feu, fins i tot als més mal destres d’aquesta classe.

Marta Silva

140

GALETES Per començar dir que he triat aquest plat perquè a part de que es senzill de fer (si no es que el vols decorar molt), nosaltres sempre comprem les galetes fetes i que millor per passar la tarda que fent galetes amb les teves amigues? Els ingredients que fan falta per fer aquesta recepta són: - 1 ou - 300 g de farina en aquest cas he utilitzat de blat de moro perquè és farina per celíacs i a part de que aquesta farina es molt més saludable jo soc celíaca i així també les puc tastar. - 100 g de sucre que en aquesta recepta hi ha bastant per tan no es molt bo menjar-ne moltes. - 100g de mantega Seguidament us explicaré els passos que hem de seguir Primerament hem d’agafar un recipient de mesures per mirar quina quantitat haurem de posar per cada ingredient, un cop hàgim mesurat la quantitat agafarem un bol i començarem a posar la mantega i el sucre, desprès anirem afegint la farina poc a poc mentre anem remenant fins a que ens quedi una massa en forma de bola. Tot seguit deixarem reposar la massa a la nevera una mitja hora. Quan hagi passat la mitja hora la retirarem de la nevera i començarem a amassar amb les mans fins que la massa no sens enganxi als dits, això serà una senyal de que ja esta preparada per començar a donar-li forma. La estirarem be amb el corró i li posarem les motlles per donar-li una forma més divertida a les galetes. Un cop feta la forma les posem al forn durant 15 minuts. Y ja tenim les galetes fetes, desprès pots decorar-les amb Nutella o amb glacejat de colors. El que mes m’agrada de les galetes quan estan acabades es que són de diferents formes, amb colors vius, divertides, fàcils de fer i a més a més estan boníssimes. Una anècdota que m’agradaria compartir amb vosaltres es que el dia que estava provant com fer galetes amb les meves germanastres, va ser un caos de farina semblava un galliner. Teníem molts pots de farina i per aconseguir que la massa ens quedes be ( ja que al ser per celíacs es mes complicat de fer) vam haver de tirar totes les farines que teníem a la cuina fins que al final d’una guerra entre la farina vam aconseguir que ens sortís be la massa. En conclusió crec que la primera vegada que les vaig fer no van quedar del tot be però a la segona ja que tenia més experiència me’n vaig en sortir millor i que espero que amb la meva explicació us hàgiu imaginat com fer les galetes i que us animeu a provar de fer la recepta. Aroa Cobo

141

SORTIDES AL TEATRE

142

CRÒNICA DE LA SORTIDA AL MUSICAL “MAR I CEL” El dijous 15 de gener els alumnes de 3r d’ESO, de 4t d’ESO i de Batxillerat vam anar a veure Mar i cel al teatre Victòria a Barcelona. Un musical un xic conegut per la zona de Barcelona-Girona. Tots els alumnes vam abandonar l'institut al voltant de les 9 del matí amb autocar amb el qual ens va portar fins a Barcelona i una vegada allí, ens va deixar i vam poder esmorzar mentre ens dirigíem cap al teatre caminat. A l'arribar, vam fer cua davant la gran i imponent porta del teatre on molts ens vam sentir perduts ja que bastantes escoles diferents ens vam agrupar al mateix lloc. El teatre era bastant gran, amb dues plantes - llotja i platea- les quals es van omplir de gom a gom per escoles i també hi destacava la forma de l'escenari: era lleugerament inclinat cap al públic (possiblement per guanyar més camp de visió per a la primera fila). Faltaria esmentar també que a la part inferior de l'escenari hi podíem trobar els músics que proporcionaven la música del musical. Al començar l'obra les llums es van apagar, lògicament, i conjuntament amb els sons i canvis d'escenaris (en nombroses ocasions el vaixell que tenien de decorat i escenari feia moviments giratoris que a tot el públic el va deixar amb la boca oberta). Tot aquest conjunt de diferents factors feien posar en situació cronològica de l'obra a qualsevol. L'obra era ambientada al segle XVII que explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia purament cristiana. Blanca, la jova cristiana (conjuntament amb el seu pare entre altres personatges) és assaltada al seu propi vaixell per una petita tripulació de pirates on Saïd, el capità, des d'un inici no vol matar-los. Des d'aquell moment, on Blanca intenta matar-lo però no ho aconsegueix, s'enamoren i durant tota l'obra es veu el dramatisme d'un amor impossible entre persones de diferentes religions, diferents principis... Tota l'obra estava representada amb diàlegs en vers de tipus historico-romàntic, on apart de petits "performances" musicals també s'hi incloïen petites escenes acrobàtiques, impressionants, per cert. En acabar l'obra, merescudament, el públic va aplaudir amb molt entusiasme, ja que tant els actors, com l'equip de so, els músics, el director de l'orquestra i fins i tot els guionistes que havien fet possible aquell magnífic musical, s'ho mereixien. Arnau Marín

143

CRÒNICA DE L’OBRA “MAR I CEL” El passat dia 15 de gener tots els alumnes de tercer i quart d’ESO i els de primer i segon de batxillerat vam anar a Barcelona a veure una representació de l’obra Mar i cel. En primer lloc dir que el teatre estava ple de gom a gom de persones de totes les edats expectants a que els increïbles actors donessin l’inici a l’obra. Una dels aspectes que més hem va impressionar va ser el decorat donat que com la gran part de la trama te lloc en un vaixell l’element de decoració principal va ser el gran, imponent i perfectament ambientat al SXVII veler en el qual estaven pujats els diferents personatges a la majoria de les escenes i on, ajudats de les cordes que penjaven de la part alta del veler, els actors realitzaven diferents piruetes que mantenien els espectadors més petits atents. Un altre aspecte que hem va impressionar van ser els espectaculars efectes especials que estaven molt ben pensats ja que no eren massa excessius i també li donaven un punt realista a l’escenari de l’obra. A mi el que més hem va agradar de tots els electes va ser el que imitava a l’aigua del mar ja que, en la meva opinió, era el més simple i realista de tots. També s’ha de recalcar el bon paper que van fer els espectaculars actors ja que van aconseguir que tothom que hi va assistir es fiqués a dintre l’obra. Sobretot el paper de la protagonista, Blanca, que interpretava el seu personatge increïblement bé ja que expressava els seus sentiments i feia que et posessis en la situació que ella estava vivint només amb les diferents entonacions que feia parlant amb els diferents personatges. Per concloure m’agradaria recomanar-os aquesta obra ja que es una de les més boniques que he vist mai i dir-vos que sempre que tingueu l’oportunitat d’anar al teatre encara que sigui car hi aneu perquè val la pena veure com els actor es posen de ple en el personatge que estan interpretant.

Nerea Martín .

144

CRÍTICA: MAR I CEL Mar i cel és una obra de teatre musical basada en la obra literària de Àngel Guimerà, amb textos de Xavier Bru de Sala i música de Albert Guinovart. L’obra per si mateixa, els diàlegs i la historia no em va semblar res de l’altre món, ja que en general, musicals o obres de teatre no m’han agradat mai, trobo que són exageradament sobre actuats i fan servint expressions i vocabulari molt exagerat. Dit això, la posada en escena, tant en l’escenari que era molt bonic i impactant, com en els efectes tals com el fum o la música, creava un ambient, un clima molt bo. D’altre banda els actors eren extremadament talentosos, a part de que el “duo” protagonista actuaven tant naturalment que es podia notar la tensió entre els dos personatges que interpretaven, els ballarins o equilibristes (com els hi vulgueu dir) ho feien de meravella, feien que et fixessis i et meravellessis per les piruetes i danses exòtiques que feien. En conclusió, una gran obra dins d’aquest gènere que mai m’ha agradat, segueixo pensant que el teatre no és la millor opció al entreteniment, però ha canviat una mica el meu punt de vista respecte a ell.

Bel Miralles

145

CRÍTICA DE L’ESPECTACLE MAR I CEL En aquest text explicaré la meva opinió sobre el musical Mar i Cel que es va representar al teatre Victòria de Barcelona. Aquesta crítica és només la meva opinió sobre l’espectacle i que pot ser totalment diferent a la de altres persones, així que si us ofeneu, no us he obligat a llegir aquest text (tampoc és per tant). Em van semblar molt bons els efectes especials, sobretot l'enorme vaixell que es movia amb la música i amb les melodies del cantats. Aquest és el meu únic argument positiu principal per recomanar aquest espectacle per a la gent que els hi encanta el món dels efectes especials. I vet aquí els arguments negatius; que és un musical. Quan tenia uns 9 anys aproximadament, vaig veure el fantàstic musical Spamalot; em va sorprendre i agradar tant que em vaig passar un mes cantant aquella cançó tan famosa de la pel•lícula "La Vida de Bryan" que deia... "Always look at bright site of life" i a continuació la petita melodia xiulada que caracteritza aquesta magnífica cançó. Aquest va ser l'únic musical que em va agradar. Mar i Cel m'ha produït una gran decepció, crec que massa. No dic que els actors no ho van fer bé, però crec que la expressivitat era molt exagerada i enlloc d'ajudar-te a entrar en el personatge, t'ajudava a sortir del teatre. El que em cansa més dels musicals és que estan tota l'estona cantant i cantant, i Mar i Cel no és una excepció. Trobo que és un espectacle sobrevalorat; tot el món diu: "Has de veure Mar i Cel, és meravellós!" o "Quan ho vaig veure em vaig emocionar, has d’anar-hi". Fins i tot el meu cosí petit de 6 anys (crec) em va dir que l'havia de veure. Doncs mira! Ja l'he vist, i no m'ha agradat. Tota la posada en escena està molt bé, però només és això la cosa bona que té aquest espectacle! Reconeix-ho que quan vaig sortir del teatre vaig pensar: "Que imponent i espectacular era el vaixell" i per un moment em va agradar l’espectacle, però després de reflexionar-ho, arribo a la conclusió de que si no t’agraden els musicals, no passis prop d’aquest teatre. Eh, no creieu que sempre soc tan cruel i que parlo tan malament de les coses...

Nil Masó

146

CRÒNICA MAR I CEL El dia 15 de Gener els alumnes de 3er Eso, 4t Eso i batxillerat de l’Institut de la Roca del Vallés van assistir a un musical, aquest musical és un dels més famosos de Catalunya, ja que ha fet història. El musical és va dur a terme en el teatre Victòria, un dels més coneguts de Barcelona. El musical és tractava de Mar i Cel, el drama reconvertit en cant a l'esperança que ha emocionat i commogut centenars de milers d'espectadors. Dagoll Dagom, el creador de Mar i Cel, va tornar a posar Mar i cel en escena per tercera vegada i amb una força impressionant i renovada. Els alumnes van arribar a Barcelona sobre les 9:30h aproximadament i van tenir un temps per esmorzar i donar una volta per la gran ciutat de Barcelona. A les 10h tot els alumnes van començar a entrar cap al teatre. Quan va començar el musical van començar a conèixer els personatges: la Blanca, en Saïd, en Malek, en Hassen, en Ferran i en Carles... El que més va impressionar del musical van ser els efectes de sonorització i de visualització ja que van estar molt ben fets. Fins i tot en algun moment et podies imaginar que eres dintre d’aquella escena. Mar i Cel va ser un espectacle sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons, orient i occident. També hi havia dues religions eternament enfrontades - la islàmica (pirates) i la cristiana (presoners). Una de les altres coses que va sorprendre al públic va ser la bella història d'amor impossible entre una noia cristiana (Blanca) i un corsari morisc (Saïd). La posició dels actors era molt bona ja que hi havia el escenari inclinat cap al públic, la música era en directe això feia el musical fos molt més real. Els musics estaven col•locats just a sota de l’escenari amb el director al davant de tot. La 1ra imatge de l’escenari era el vaixell pirata, però també hi havia el palau, la presó, un poble pobre... En conclusió, que Mar i Cel va ser un èxit, ja que va impressionar i enamorar molt a els alumnes i fins i tot van poder aprendre coses de la edat dels cristians i moriscos i la època de la pirateria del mar. També van poder veure les conseqüències que tenia ser d’una raça o d’una altre i el enorme número de morts en el nostre país.

Maria Argemi

147

CRÒNICA DE L’ASSISTÈNCIA AL MUSICAL “MAR I CEL” El passat dia 15 de gener, l’institut de La Roca del Vallès va anar a veure el musical mar i cel. Només hi van anar els alumnes de tercer i quart d’ESO i primer i segon de batxillerat. Des de primer moment, la gent va saber que el musical era fantàstic. Alguns dels alumnes van explicar que el musical era digne de veure—ja que ja hi havia assistit abans—, i això provocava certa tensió i impaciència. A més a més, ja s’havien llegit fragments de la novel•la “Mar i cel”, hi havia generat certa intriga en saber com acabava tal història. Per fi, després d’un viatge en autocar ple de voltes i més voltes que es va fer etern, va arribar el moment: l’autocar va parar a prop del teatre Victòria (on es duria a terme el musical). Tothom va baixar ràpidament com si algun famós firmés autògrafs i només hi concedís aquesta oportunitat a uns quants. Era un remat d’ovelles descontrolat, que només volia agafar la seva motxilla i posar-se davant de la porta a esperar a que l’obra comencés. Però no va ser així. Encara quedava un quart d’hora per a que el teatre obrís les seves portes. Passat el quart d’hora, la gent ja començava a amuntegar-se a les portes del teatre. L’institut de La Roca no era l’únic, hi havia, almenys, cinc escoles més esperant impacientment l’espectacle. I, per fi, aquella cua que semblava implacable, insoluble, anava avançant fins que el torn de La Roca va arribar. Després de la cua (que no era tan llarga com semblava), La Roca es va situar a la part esquerra del teatre i, per fi, va començar l’espectacle. Una noia va demanar silenci i va anunciar que l’obra estava a punt de començar. Després, un buit de color negre i unes ones fetes amb fum—molt realistes. Un vaixell va sorgir a l’escenari i allà va començar tota l’acció. El musical va continuar amb disputes entre islàmics i cristians, sempre narrats amb melodia. Els efectes eren realment bons i li donava un toc molt realista, dins del que cap en un musical. La història es va desenvolupar molt lentament en la primera part i cap dir que fins i tot es feia pesada. Però després del descans, la gent va començar a gaudir més del musical. Per fi, aquells rumors que tothom havia escampat es van tornar reals, creïbles. Clar, era la segona part del musical i es desenvolupava tota l’acció: des de la lluita intensa de musulmans i cristians fins l’amor prohibit de la Blanca i en Saïd. I el fatídic final va arribar, deixant un amarg gust després d’haver vist tan bonic espectacle. Cal afegir, però, que tot i el decebedor imprevist del final, la història va acabar bastant bé, amb una genial actuació per part de tots els que hi participaven, i amb una fantàstica banda sonora, que, per cert, ni es veia, però tots els músics estaven situats al peu de l’escenari. I així, va acabar el musical. En conclusió, l’únic que puc dir és que em va semblar una obra molt maca (en quant a la novel•la) i un musical molt ben realitzat. De veritat que recomano anar a veure-la, perquè realment mereix la pena presenciar tot aquell espectacle ple d’emoció i, com no, de 148

música, que ens fa d’acompanyant durant tota el transcurs de la història. Santi Cayetano Caneiro

149

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN. Comparació llibre – teatre A mi personalment em va agradar més el llibre que l'obra. Em vaig llegir el llibre l'any passat com a lectura voluntària i la veritat és que em va agradar bastant. Tot i així l'adaptació al teatre no em va agradar gens. Primer de tot, l'obra de teatre li donava a la història un toc d'humor que no té el llibre i que no em va acabar de convèncer. La novel·la ofereix al lector un episodi postapocalíptic dramàtic i seriós, on els protagonistes han de lluitar per sobreviure i mantenir l'espècie humana. S'enfronten a la manca d'aliments, les condicions climàtiques i sobretot a la soledat. Han de buscar refugi, trobar aliments i aigua potable i també s'han de marcar objectius més importants: mantenir l'espècie humana i conservar el màxim coneixement possible. Això la obra no ho reflecteix prou bé, tot passa molt ràpid i a mi no em va semblar que els personatges estiguessin tant preocupats per la seva situació com ho estan constantment en el llibre.

Un altre aspecte important per comentar és la senzillesa de l'escenificació. No podien portar un tractor o un vaixell a l'escenari, però realment el decorat m'ha semblat massa minimalista. Sobretot m'ha molestat l'arma marciana que utilitzen, molt petita i poc aconseguida, des del meu punt de vista. Les fotografies de la pantalla que oferien a l'espectador paisatges i l'introduïen a cada episodi nou amb un títol senzill les he trobat poc adequades, no expressaven prou bé el paisatge desolat, les ciutats abandonades o els pobles deshabitats.

Per altre banda, tampoc m'ha agradat el context en que s'explicava la història: els humans del futur ens rebel·len l'origen de la nostre espècie. M'ha desagradat sobretot el moment en que s'interromp la història principal per retornar al pla «futurista», on la actora principal i el narrador discuteixen en una lluita psíquica sobre si introduir a l'obre la part on l'Alba troba l'arma extraterrestre, una part que sens dubte haurien d'haver inclòs. Respecte la interpretació dels actors, penso que era bastant millorable: era massa humorística i es teatralitzava massa l'actitud dels protagonistes, fins a transformarlos en personatges diferents.

En conclusió, penso que definitivament és millor el llibre que la obra i penso que per fer una adaptació així, no cal que es faci, i si es fa, que es doni a conèixer com una versió delmecanoscrit del segon origen i no com una adaptació teatral.

Oriol Perera 150

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

En aquesta novel·la de ciència-ficció s'explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys, respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua, i l'Alba, que ho veu tot, s'hi llança per a salvar-lo. És llavors quan apareixen uns plats voladors que ho destrueixen tot, però ells se salven perquè són dins l'aigua. Durant els quatre anys següents s'hauran d'espavilar sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fan madurar ràpidament. S'adonen de la importància de preservar el coneixement, i guarden llibres i en llegeixen. Fugen de l'epidèmia i es refugien en una masia, troben morts i supervivents, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el que els passa (malalties, defensa de l'enemic) i de la informació que van recollint. El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d'un món, com a utopia. La narració s'estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l'edat de l'Alba i la seva virginitat o no. El narrador és omniscient i empra moltes descripcions. Obra de teatre: L'obra de teatre seguia l'argument en general, tot i així hi havia aspectes de l'obra mai coneguts per lectors del llibre. Per exemple: l'inici, que en l'obra de teatre comença l'any 2300 on els éssers futurs de la humanitat estan debatint sobre "qui és la mare de la humanitat actual?" on estan considerant si l'Alba - la protagonista de la història- n'és o no n'és la mare. Tot sembla apuntar que sí. Després d'aquest inici "forçat" en opinió de molts, l'obra comença amb normalitat seguint el fil de l'obra. (On l'Alba veu que estan molestant el jove Dídac perquè és negre, etc.) Altre "canvi" és la succecció d'esdeveniments-temps de l'obra. En el llibre, els protagonistes tenien molts diàlegs on discutien i opinaven sobre "què podrien fer" i feien diàlegs de molta més extensió que no pas en teatre. Al centre cultural, quan 4t ESO i Batxillerat vam anar-hi, ho feien més fluid i dinàmic. (Personalment penso que és millor així, si no podria fer-se una mica feixuc, ens requeriria molta atenció en les frases dels actors per no perdre el fil). Resumint, totes les accions passaven a un temps molt més ràpid. (Segurament per fer-ho d'una durada poc cansada per l'audiència). Hi faltaven alguns episodis, millor dit, faltaven algunes escenes, com per exemple, la matança de l'alienígena. Va ser la modificació més destacada, ja que tots els

151

lectors del llibre ens preguntàvem "i com ho representaran per fer-ho creïble?" En definitiva va ser una escena perduda molt esperada per alguns.

Arnau Marín

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

El Mecanoescrit del segon Origen es un llibre molt famòs i que ha estat representat en moltes maneres, hi han fet de tot, des de series de televisió, pel·lícules, teatres i moltísimes adaptacions. El passat divendres 18 de Març vam anar a veure en el Centre Cultural de La Roca una obra de teatre d'una adaptació del llibre. A l'obra li faltaven moltes parts essencials, com per exemple quan es trovaven amb l'extraterrestre a la masia, en comptes d'aquella tan coneguda escena van voler posar-hi un punt cómic que va deixar molt de que parlar, L'escenografia era desastrosa i els actors a vegades tapaven la llum del projector o donaven l'esquena al pùblic, cosa que es bastant desagradable. L'actor que feia de Dídac no reflexava la inocència que l'autor relexa en el llibre i wel pitjor de tot es que l'actor estava agupit quan feia de nen petit. L'obra de teatre que vam anar veure no es ni mil vegades millor que el llibre.

Carla Valverde Rodríguez

152

OPINIONS SOBRE TEMES QUE ENS INTERESSEN

153

TREBALLAR PER VIURE O VIURE PER TREBALLAR

“Treballar per viure o viure per treballar” és un tema actual bastant polèmic amb el que molta gent es sent reflectida. Alguns ja van amb la idea que hauran de treballar vint de les vint-i-quatre hores que té el dia i estaran a favor del “viure per treballar”, però d’altres, a part de treballar, tenen altres propòsits i metes que els fan aixecar-se cada dia amb ganes i es decantaran pel “treballar per viure”. Personalment, estic a favor del “treballar per viure” perquè penso que si en aquesta vida tenim somnis i desitjos que volem fer realitat, no hi ha altre remei que treballar, estalviar i ser feliç. Per començar, trobo que el fet de treballar forma part d’un creixement personal, fent veure a la gent el món real, madurant, fent-se adult i començant a tenir deures i responsabilitats de veritat. En molts casos, la feina pot deixar de ser una manera de guanyar-se la vida per convertirse en allò que li dóna sentit, ja que una persona pot treballar dotze hores al dia, però que allò que fa la ompli, li agradi i s’ho passi bé. Hi ha molta gent que només fa el que té encomanat i mira que a final de mes se li hagi donat el que tocava enlloc de gaudir d’aquelles hores. Actualment, aquest fet s’ha convertit en el centre de la vida de la majoria de persones, restant importància als amics, la família o el benestar i la felicitat propis. Pel que fa a la vida còmode, una persona d’entre milers té la possibilitat de guanyar-se la vida sense treballar, perquè li ha tocat la loteria, alguna herència o perquè és famós, però repeteixo, una d’entre milers. A tota la resta no ens cauran els diners del cel, i sense diners, no tenim on viure, què vestir o què menjar. Fins i tot hi ha estudis relacionats amb l’àmbit laboral per tal de tenir un millor rendiment laboral, com l’estil de vida anomenat “els tres vuits” que consisteix en dividir les vint-iquatre hores del dia en tres grups de vuit hores cadascun, de manera que se’n treballen vuit, se’n dormen vuit i se’n dediquen vuit a un mateix i als de l’entorn. Convé recalcar que Espanya és un dels països europeus amb més hores de feina, i alhora és un dels estats amb menor productivitat. Tanmateix, és el país que dorm menys, una hora per sota de la mitjana, i es veu reflectit en menys productivitat, més estrès, major sinistralitat laboral, més fracàs escolar i un absentisme més elevat.

154

Cal destacar també que estar moltes hores a la feina no és sinònim de treballar-ne moltes, ja que potser t’hi estàs allà nou hores, menys una per esmorzar, dues per dinar i gairebé una altra de descans; només en treballes cinc, suposant que estiguis pel que toca. Per finalitzar, trobo que la gent no veu la part positiva de treballar, com el fet de poder fer noves amistats. M’agradaria acabar citant a Sèneca, un antic filòsof romà que diu: “Ens preocupem més de viure molt que de viure bé, tot i que cadascú té a les seves mans el viure bé, però ningú és amo de viure molt”.

Paula Piñol

155

ELS CARRILS BICI SI SÓN NECESSARIS Només fixant-nos en la quantitat de cotxes contaminant per tots els carrers, ens hauria de fer vergonya no anar amb bici en distàncies curtes de 6 Km, aproximadament. Per començar, no dic que fem la “Touer de França” per anar a treballar, però trobo indignant anar a treballar a l'altra cantonada del barri en cotxe tenint un vehicle anomenat bicicleta que és perfecte per a distàncies curtes, ja que és més ecològic. Deixant de banda els paralítics i/o els avis i fins i tot els nens petits, tota la resta de persones haurien d'anar en bicicleta. Per exemple, a Holanda fa més o menys 8 anys que han aconseguit que més del 39 % d'habitants vagin en bicicleta fent carrils bici. No sé si a vosaltres us fa més ganes d'anar-hi, però a mi, sí. (No hi ha res com una ciutat neta). Pel que fa a l'economia actual del país, no trobeu que és molt més econòmic que anar en cotxe? Segons el meu pare : < La gasolina és una mina d'or, i l'estem pagant entre tots >. No trobeu que fer esport està bé? No trobeu que per cuidar el medi ambient és millor? Espero que en aquests moments ho estigui llegint algú important, que tingui “veu i vot” en aquest país, i sobretot que plantegi aquesta idea de posar més carrils bici per a distàncies curtes.

Arnau Marín

156

CARRILS BICI Ja fa temps que la gent busca altres mitjans de transport més econòmics per tal d'estalviar. Un cas és la bicicleta,amb la qual pots anar a molts llocs sense haver de pagar ni per gasolina ni per res i, a més a més, fas esport. Estaria bé que hi haguès un carril bici de distància no molt llarga entre algunes poblacions. Hi ha molta gent que té por al anar en bici per llocs on passen cotxes perquè podrien haver-hi accidents que podrien ser mortals. A més a més, es fa esport anant en bici i, és clar, a qui no li agrada baixar de pes mentre fas alguna cosa necessària com anar a fer la compra en bici? Pel que fa al medi ambient, es contaminaria menys si anéssim en bici, però, és clar, com que hi ha gent que no agafa la bici per mandra... Per exemple, la meva tieta diu que a ella no li fa res anar en bicicleta, però com li fa mandra sempre va en cotxe i gasta molts diners en gasolina. En conclusió, que hi haguès un carril bici per comunicar poblacions de distància entre curta i mitjana, aniria bé per a la salut, per a l'economia i per al medi ambient. Aina Merino Olmo

157

CARRIL BICI, UN BÉ PER A TOTS Cada dia, milers de persones tenen el mateix problema: “m’he quedat encallat en un embús” o “el tren va amb retard” etc. Des del meu punt de vista, trobo que el carril bici és un bé per a tots, i especialment, pels treballadors que van cada dia a treballar en bicicleta, perquè s’eviten una gran quantitat d’embussos a la carretera, o retards a la feina. Quantes vegades has tingut un embús a la carretera? Pel que fa al punt de vista mediambiental, utilitzar les bicicletes enlloc dels cotxes també afavoreix el medi ambient, i fins i tot a la nostra salut. Com diu el meu metge: “Aire pur, bona salut”. A més a més, a nosaltres, els menors, també ens ajuda perquè ens podem moure més i anar coneixent món, perquè, si volguéssim anar amb cotxe no hi podrem anar sols. El mes cosí, que viu a Barcelona, diu que ara té més facilitat a l’hora de desplaçar-se. En conclusió, trobo que el carril bici és un bé per tots perquè: no contamina, evita embussos i als menors ens dóna més llibertat. Oriol Gonzalez

158

NOTES MÀXIMES?

La nota màxima que poden treure els alumnes del grup de reforç és un tema que es bastant interessant ja que genera polèmica entre els alumnes i professors. Jo estic en contra de que en els grups de reforç puguin treure un màxim d’un 6 ja que crec que ningú pot posar límits a ningú. A tu t’agradaria que et classifiquessin fent-te sentir inferior? ningú es millor ni pitjor que ningú i d’acord que hi ha persones que li costa però d’aquesta manera només estàs dientli a aquestes persones que mai podran aspirar a més i no tindran nota per arribar a on vulguin per que clar com que només poden treure un 6. La motivació que tenen aquests alumnes es molt baixa ja que gairebé tothom els tracta d’una manera inferior, en realitat els estàs classificant de per vida i no tindran autoconfiança per dir jo puc fer molt més sinó que pensaran que com estan en aquest grup no poder ser millors. O T’has oblidat de com ens vam sentir quan vam saber que el director va anar a parlar als del grup A de batxillerats i a nosaltres no. Ells no es que reclamin el 10 és que si el tenen el tenen com per exemple una noia del grup C que va amb mi a plàstica va treure un 9 i no li van poder posar ja que li havien de posar un 6 per norma i això es una gran injustícia ja que ella va fer el mateix que tothom i a més ho va fer molt be, ho va fer d’excel•lent i per tan és mereix que li posin la nota que és. Ella mateixa em diu que la fans sentir com si fos inferior i no crec que ningú tingui dret a fer sentir així a algú. Finalment dir que res hem farà canviar d’opinió i segueixo creient ningú pot jutjar a aquest alumnes.

Aroa Cobo

159

L'AVORTAMENT L’avortament ha estat un tema que s’ha escoltat a la radio, a la televisió i fins i tot a la gent propera a nosaltres i per això estaria bé fer un debat sobre l’avortament per saber que opinen els adolescents. Jo estic a favor del avortament perquè les dones tenen dret a decidir si volen tenir el nado o no. Per començar, el avortament hauria de ser legal perquè les dones tenen que tindre dret a fer i pensar el que vulguin amb el seu cos i ningú pot dir lis el que tenen que fer. Hauria de ser legal perquè els embarassos en algunes ocasions son per culpa de violacions, o sigui que aquest embaràs no seria provocat per tenir un fill i el millor seria el avortament perquè el nen tindria gens del seu pare i a la llarga de la seva vida podria desenvolupar els mateixos problemes que ell si no es educat adequadament, apart la mare podria sentir impotència cap al seu fill. Per exemple, vaig llegir en un diari que una noia de Girona va ser violada i per culpa de la nova llei no ha pogut fer l’avortament i tindrà que tenir el fill amb 17 anys i això ho trobo injust ja que té una vida per davant i estudis i moments que amb un nado no es pot. Tu series capaç de tenir un nado sent tant jove quan tens tantes coses que fer i aprendre? Tampoc es dir que et rentes les mans perquè no es fàcil avortar ja que tens una vida a dintre teu però si aquest fetus no es desitjable el millor es avortar. Hi ha adolescents que no volen donar en adopció el seu fill o sigui que tenen que estudiar i treballar a la vegada per mantenir-lo i al final deixen els estudis en una edat massa jove perquè no tenen recursos econòmics i en alguns casos tenen suport de la família ni parella i això es un greu problema. I també hi han adolescents que no volen tenir el nado perquè tenen projectes de futur i si els hi treuen la possibilitat doncs no podran seguir o els hi costarà perquè hi haurà un nado al mig. Una parell d’adolescents de meu poble, la noia va quedar embarassada i van tenir que marxar d’Espanya a un altre lloc on el avortament sigues legal i lliure i penso que les dones d’aquest país no haurien de creure la frontera per tenir dret a decidir sobre el seu cos. Molta gent, com tu, pensa que les dones embarassades per culpa de les violacions podrien donar en adopció el fill però no es tan fàcil ja que aquest ha sortit de dintre teu i es crea un vincle que quan es dona en adopció les mares poden tenir remordiments de consciencia i problemes psicològics. I això vulguis o no sempre estarà a les seves ments. I també dir que no fa falta que passin aquestes coses perquè altre gent que no pot tenir fills tingui, existeixen mares de lloguer que les coneixes personalment i la pots escollir tu. Per acabar, espero que es tregui aquesta llei perquè per mi no té cap ni peus, sigui per violació o per un preservatiu trencat, tota dona té que tenir dret a decidir que fer. Abril Batlle

160

L’EXISTÈNCIA DE LA VIDA EXTRATERRESTRE El tema de l’existència de vida més enllà de la Terra és un tema molt parlat entre la gran majoria de la gent que alguna vegada ha pensat en l’espai. Hi ha molta gent, cada vegada menys, que pensa que no existeix la vida en altres planetes. Jo en canvi, estic en contra d’aquesta opinió tancada sobre aquest tema. No creieu que l'univers és molt i molt gran? L’univers té milers de galàxies i planetes. Podria assegurar que en algun d’aquests planetes hi ha vida o en podria existir en un futur pròxim. Per exemple, en el 2014 es van descobrir més de 4000 planetes nous, 50 d’ells habitables. Encara que no podem assegurar l’existència de vida en aquests planetes podem suposar que dintre de poc es podria descobrir maneres de comprovar-ho. Tampoc fa falta anar-se gaire lluny en l'univers, per parlar sobre el tema, existeix un planeta, no gaire lluny del nostre, que també és habitable per una altra espècie, clarament la nostra no perquè no podríem respirar, estic parlant de Mart. Mart, té aigua, aigua congelada i això vol dir que existeix la possibilitat que dintre d’uns 100 milions anys podria haver-hi una civilització. Partim que totes les espècies de la terra van començar sent un bacteri de l’aigua i a poc a poc han anat evolucionant i han arribat a aquest punt . I qui sap, a lo millor, com la Terra, dintre d’uns milions d’anys tinguem uns veïns que ens puguin ajudar en algun àmbit. Encara que hi hagi molts planetes inhabitables s’han descobert unes quantes rèpliques a la terra, amb la seva pròpia atmosfera i tot. Per tant allà podria existir una civilització perfectament, l’únic, és que encara no l’hem descobert la manera per comprovar-ho a curt termini. Dintre de poc, l’ésser humà podrà localitzar nous planetes i descobrir-ne molt més sobre la vida en ells. Per acabar, m’agradaria esmentar una frase de Stephen Hawking que m’ha fet reflexionar sobre la capacitat que té l’ ésser humà per fer descobriments a la Terra i que segur, que la vida extraterrestre també podrà ser d’aquests pròxims descobriments importants, Hawking va dir el següent, “limitar nuestra atención a cuestiones terrestres sería limitar el espíritu humano”.

Ruben Campuzano

161

VENTRES DE LLOGUER

Els ventres de lloguer sempre han estat un tema polèmic ja que és un sistema que consisteix en que una dona accedeix a gestar un nadó i a renunciar a tots els seus drets després de la gestació, a favor d'una altra persona o parella, aquest tema genera moltes critiques en contra d'aquesta pràctica però jo personalment estic a favor dels ventres de lloguer perquè opino que suposa un gran avantatge per totes aquelles persones que no poden tindre fills per algun motiu. Jo trobo que aquest sistema pot ajudar a moltes persones o parelles que tenen problemes de salut a tindre un fill, per exemple jo conec a una parella en que la dona per una malaltia que havia patit anteriorment va quedar estèril i gràcies aquest sistema van poder fer realitat el somni de les seves vides que era arribar a formar una família en bones condicions i mai van tindre cap problema en que el nen necessites a la seva mare biològica durant els seus primers anys de vida. També existeixen llocs del món on les mares es veuen obligades a acudir a aquest sistema per guanyar diners, però això són cassos aïllats normalment les mares gesten el fill sense ser obligades, és a dir, per voluntat pròpia, i simplement es presenten a gestar al fill per ajudar a parelles o persones que ho necessiten realment. A qui li agradaria no poder tenir fills i no tindre cap recurs al qual acudir? A més opino que normalment quan s'acudeix a aquest sistema la mare que gesta el nen es informada de tota la situació en la qual viurà el seu fill després d'haver estar gestat per ella i així respectivament. També penso que aquest sistema és molt útil per persones homosexuals, com per exemple el cantant Miguel Bosé que com ha afirmat més d'un cop a moltes entrevistes: "El vientre de alquiler me ha cambiado la vida." actualment viu feliçment sol amb els seus quatre fills, tots quatre gracies al sistema del ventre de lloguer En conclusió jo continuo a favor dels ventres de lloguer ja que trobo que és un sistema que serveix de gran ajuda a parelles o persones que volen formar una família i que es veuen impossibilitades per algun problema o alguna malaltia.

Nerea Martín

162

VENTRES DE LLOGUER

Els ventres de lloguer és un tema molt polèmic actualment arreu del món. Consisteix en que dona accedeix a gestar un nadó i a renunciar a tots els seus drets a favor d'una altra persona o parella. Jo personalment estic en contra perquè penso que no és una pràctica beneficiosa pel bebè i per la mare, ja que com afirma la neurociència el bebè un cop nascut necessita el pit de la mare biològica perquè les condicions neuronals del seu cervell s'ajustin de manera correcta, ja que la mare és la única persona que reconeix el bebè. Són molts els cassos en el qual el ventre de lloguer ha servit de molt, però per exemple, a països com a la Índia la desesperació, la pobresa i la misèria, fan que les dones es vegin obligades a gestar fills per parelles simplement per seguir endavant, és a dir, forçades. A més a més, jo per exemple no seria capaç de quedar-me embarassada i després donar el meu fill a una parella o una persona sense saber realment en quines condicions viurà o perquè realment volen el bebè, i així a la inversa, és a dir, no podria dur a terme aquest sistema sense saber com ha viscut la mare durant la gestació. També, aquest sistema s’acostuma ha utilitzar per a les persones homosexuals, però jo trobo que per totes aquestes persones també existeix l'opció d'adopció, en la que es fa feliç un nen sense pares i s’ha li dona la possibilitat de tenir un bon futur i viure amb bones condicions. En conclusió, continuo estant en contra dels ventres de lloguer, ja que per raons varies trobo que és una cosa poc coherent i inhumana, i que hi ha moltes més opcions abans que aquest sistema.

Marta Aznar

163

MÒBIL A CLASSE

Utilitzar el mòbil a classe pot ser molt possitiu pels estudiants ja que pot ajudar-los a l'hora de buscar al diccionari, calcular resultats, traduir paraules, fer excercicis online ,etc... A més a més, hi ha moltes persones que aproven les assignatures gràcies a una app que ajuda als estudiants amb els seus dubtes i que també els recorda cada tarda que han de fer els deures. Per una banda hi ha gent que pensa que utilitzar el mòvil a classe és una pràctica dolenta perque pot distreure a l'alumnat. Aquest pensament és totalment fals ja que les persones que es distreuen són aquelles que, de tota manera, no estan atentes a classe sinó que estan distretes ja sigui amb el mòvil, amb l'ordinador o xerrant amb el del costat. En canvi, les persones disposades a utilitzar-lo correctament sempre surten beneficiades. Però per altra banda, hi ha gent que creiem que les persones tenim dos dits de front i que som suficientment responsables per saber que hem de fer i que no amb aquest aparell. Per acabar m'agradaria dir que hauríem de posar tots una mica de la nostra part i acceptar a les noves tecnologíes en la nostra vida acadèmica.

Cristina Ruiz

164

LA LEGALITZACIÓ DE LA MARIHUANA La legalització de la marihuana és un tema molt polèmic actualment per arreu del món. Des del meu punt de vista, jo personalment estic a favor de la legalització ja que la legalització d’aquest producte no porta tants problemes com pensem, sinó al contrari. Per començar, la legalització del cànnabis porta moltes coses positives a la nostre societat. Com per exemple, els delictes de delinqüència i els assalts violents pràcticament s’eliminarien, ja que tothom podria disposar de la seva plantació a casa i no hi hauria cap problema ni cap delicte. Una de les coses més importants a destacar és que el cànnabis té aplicacions medicinals, com ara, la reducció dels tumors cerebrals, i fins i tot, els científics han descobert un tractament per l’epilèpsia, i per aquest motiu, hi ha fins a 24 estats que han legalitzat la marihuana. Respecte a els problemes de respiració penso que cadascú es lliure de poder consumir el que vulgui i si ho fa, ja n’és present de tots els problemes que comporta. A més a més, hi ha anàlisis fets de que l’alcohol és 114 vegades més tòxic que la marihuana, llavors, penso que si l’alcohol és una substància legal per a adults, no hi hauria cap problema en que el cànnabis també ho fos. I be, apart del alcohol, també tenim el tabac, que és igual de dolent i és legal. Cal afegir que la prohibició d’aquesta substància té un cost econòmic i social per als ciutadans, i com em va dir un dia el meu tiet, la llei està més pendent de detenir a la gent que consumeix aquesta droga que no de preocupar-se per coses molt més importants i urgents com ara l’educació. En conclusió, només dir que la legalització del cannabis podria eliminar el seu mercat negre, ja que el seu mercat legal seria molt més atractiu, estaria molt més controlat i no hi haurien tants problemes i tantes detencions com recentment podem veure per la televisió. A més a més jo personalment penso que cadascú és lliure de fer el que vulgui, i que si algú vol consumir aquesta droga ja es fa responsable dels efectes que comporta.

Ainoa Herrera

165

NOSALTRES QUÈ PAGUEM? LA QUALITAT, LA MARCA O LES MENTIDES? Avui en dia, penso que molts cops paguem més diners del compte. Diners de més injustificats. Per exemple, quan un producte és promocionat per un famós o per algú important, se li incrementa el preu perquè la empresa guanyi el doble de benefici. Pugen el preu, ja que saben que l’anunci provocarà reaccions i moviment on hi guanyaran molts diners. També, hi ha algunes empreses que contracten a menors per la fabricació de les bambes i aquestes, són posades en venda per noranta euros quan el nen se li ha pagat onze cèntims la hora. Trobo que el preu és excessiu respecte els poquíssim diners que se li ha pagat a l’ infant per ella. A la vegada, actualment, hi ha marques que tenen molt prestigi i els seus productes són molt desitjats per la població. Amb això vull dir que, aprofiten aquesta situació per augmentar el seu preu i posar un logotip visible per la gent. Per així, les altres persones, puguin identificar fàcilment la peça de roba i saber d’ on és. Un altre exemple clar és quan quelcom està de moda i les botigues augmenten el preu de venta del producte; vint, trenta, quaranta euros...increment del preu per pur benefici i nosaltres tot i quedar-nos bocabadats al veure el preu, el comprem igualment per sentir que encaixem en aquesta societat. La meva conclusió és que paguem molts cops la marca i les mentides que no pas la qualitat.

Judith Buixó

166

UNIVERSITAT I ÈXIT LABORAL És necessari fer una carrera universitària per tenir èxit en el món laboral? Actualment, aquest tema és bastant conflictiu ja que des de petits ens han educat d’una manera la qual l’estereotip ideal d’una persona era tenir estudis universitaris. Estic en contra d’aquesta idea ja que tots els alumnes que fan un FP passen una època de formació en centres de treball relacionats amb els seus estudis. Això vol dir, que van molt més preparats pel que fa a la pràctica de treball que els universitaris. Pel que fa al totes les empreses internacionals, m’agradaria que la gent sigui conscient que a la Unió Europea la Formació Professional té molt més pes que a Espanya. De fet, el 50% de la població activa d’Europa son titulats en diferents graus de FP. Per tant, les ofertes laborals destinades a aquest tipus de professionals també són majors. La formació professional ofereix una amplia selecció de titulacions en tots els sectors i àmbits. Possibilita a l’alumne entrar directament en els estudis específics que l’interessin, enfocats sempre el món laboral que vagi a cobrir. Això és un contrapunt als estudis genèrics de universitats que moltes vegades ens ensenyen “una mica de tots però molt de res”. Per exemple, la meva cosina va fer una carrera de magisteri i en el moment d’entrar al món laboral va haver de fer un cicle superior per reforçar-lo ja que encara no es veia capaç. Seguiré estant en contra de la idea de que si no tens un títol universitari no tindràs èxit a la vida i que si dos del homes més rics del món com poden ser Steve Jobs i Bill Gates no tenen una carrera universitària, ja em diràs que és l’èxit a la vida.

Gerard Piqué Coronado

167

PENA DE MORT

L’aplicació de la pena de mort és un tema molt polèmic als Estats Units, a Guatemala i al Carib ja que es posa en risc la vida d’una persona. Jo estic a favor perquè crec que la manera més adient de castigar a un assassí és fent el que ell ha fet, és a dir, matar. Hi ha molts pocs casos únics, com és el de Corea del Nord, on la pena de mort s’aplica molt estrictament perquè hi ha una dictadura i els delictes es porten a un extrem. Però en la majoria de països, la pena de mort no es du a terme per a qualsevol delicte nomes en els casos més greus com per exemple, el d’assassinat o violació. A més a més, aquest sistema s’assegura de que el delinqüent no es pugui escapar de la presó on està ni cometi un altre catàstrofe. Si una persona està condemnada a cadena perpetua pot ser possible que en un futur puguin canviar les lleis i que aquesta s’elimini. Llavors, aquest delinqüent en algun moment quedarà lliure i podrà tornar a realitzar el que va fer en un passat. A qui li agradaria que matessin a algun familiar seu i condemnessin a l’assassí a cadena perpetua podent aplicar-li la pena de mort i així evitar una altre tragèdia? Des del meu punt de vista, crec que la satisfacció augmenta un cop el delinqüent està mort. Per exemple, en la pel•lícula de “Pena de muerte” els familiars es queden més tranquils i satisfets quan maten a l’assassí dels seus fills. Per una altra banda, d’aquesta manera adverteixes a les altres persones que estan lliures i que volen cometre un assassinat de que si ho fan elles també acabaran mortes. En conclusió, continuo estant a favor de la pena de mort i m’agradaria acabar amb una frase de l’actriu i presentadora argentina Susana Giménez: “el que mata tiene que morir”.

Iris Cerro

168

LEGALITZACIÓ MARIHUANA

Legalitzar la marihuana es un tema que encara esta present en els partits polítics d’avui en dia i en boca de moltíssima gent. Hi ha opinions de tot tipus i la meva es que tot i que si que hi ha parts bones, també hi ha moltes de dolentes. Per començar, s'ha dit falsament que fumar marihuana no afecta la salut, però segons estudis publicats per l'Institut Nacional d'Abús de Drogues d'EUA, entre els efectes de consumir marihuana estan: Pèrdua de la memòria, atacs d'ansietat, paranoia, pànic i al·lucinacions entre d’altres. Un amic del meu pare va sofrir un atac d’ansietat per culpa de consumir cànnabis en excés. Però apart dels problemes de salut que pot comportar, legalitzar-la afectaria greument l'Economia dedicar al cultiu de droga a arruïnar la salut i la vida de la població en terres que podrien dedicar-se a cultius alimentaris i / o medicinals. D’acord que si que s’ha comprovat que pot tenir efectes medicinals, però mata mes que cura, ja que per consumir-la s’augmentaria el numero de persones amb càncer o problemes respiratoris. Apart que és la porta d'entrada a addiccions més fortes. Més del noranta-nou per cent d'addictes a la cocaïna i heroïna han desenvolupat l’addicció quant un dia van cedir a la temptació de provar la marihuana. I si ja en tenim prou en preocuparnos de la gent que va beguda al volant ara a mes a mes també ens hauríem de preocupar de la gent que consumit aquesta droga, ja que un dels seus efectes es el cansament i qualsevol es podria dormir al volant o alguna cosa així. Però a totes aquestes raons el fet de que els interessats en legalitzar la marihuana plantegen com a molt progressista i un gran avenç, legalitzar un comportament en el que s’incita a la gent a que es drogui, es torni addicte, perdi la salut i el sentit de la seva existència no crec que contribueixi molt a millorar la societat. Per exemple jo tinc una amiga que va començar consumint per curiositat i s’ha arribat a gastar mes de 300 euros en 3 mesos, en coses que no li han portat res de bo. En conclusió jo segueixo tenint la opinió de que Legalitzar la marihuana no detindria la violència; Només serviria per enriquir a uns quants terratinents que ja es freguen les mans pensant en els guanys que obtindran, però be, com cadascú es lliure de fer el que vulgui també son lliures de pensar el que creguin.

Carla Marfil Ortega

169

IMMIGRACIÓ

Avui en dia, la immigració és un tema bastant polèmic, sobretot aquí a Espanya que és una país que es veu afectat. Jo en aquest tema estic contra perquè crec que els immigrants s’aprofiten del sistema d’Espanya per venir a viure ja que viuen millor aquí sense treball que en el seu propi país. Una dada molt important és que en el 2011 hi havia un 1.830.046 ocupats. A España hi ha uns altres 5 milions d’immigrants que no es sap ben bé a què es dediquen, encara que tot apunta que són delinqüents i es dediquen a ajudes socials. Aquell any van treure de España més de 7.000 milions de euros. La majoria d’immigrants que venen a Espanya no tenen treball, Es diu que la majoria es dediquen a ajudes socials. I treuen d’Espanya diners que aconsegueixen els que sí treballen cada any. A més a més saturen la Sanitat, abusen dels serveis d’atenció primària i de les urgències i com que la sanitat és gratuïta, s’aprofiten del sistema. A sobre, per si no n’hi havia prou, Espanya està en crisi i no es necessita gent de fora que vinguin a treure’ns la feina, es necessita que la gent del país que no en té, en tingui. Hi ha immigrants que es pensen que Espanya és com la seva casa, i els europeus la família que viu dins. ¿Deixaríeu entrar a la vostra casa a qualsevol immigrant que us truques a la porta? En conclusió, sabent que hi ha un gran tan per cent d’immigrants que viu d’una part dels diners que cobrem i s’aprofiten de la sanitat gratuïta, jo m’ho pensava mil vegades abans de deixar-hi entrar algú.

Xavier Gesa

170

ESTUDIS UNIVERSITARIS I FUTUR LABORAL

És necessari fer una carrera universitària per tenir èxit en el món laboral? Actualment aquest tema es bastant conflictiu ja que des de petits ens han educat d’una manera on l’ estereotip ideal d’una persona és tenir estudis universitaris. Jo estic a favor de fer una carrera universitària abans que un cicle, perquè els graduats universitaris tendeixen a tenir una major estabilitat a la feina i millors beneficis que els que tenen menys educació. Pel que fa a totes les universitats, et donen la possibilitat de fer un Erasmus per aprendre un nou idioma i/o fer pràctiques en empreses importants, on desprès pot ser que si els seus directors et veuen prou qualificat i amb el perfil adequat, et contractin directament. Però, quan tenim l'oportunitat de treballar en el que t'agrada, primer hem de pensar en això; per exemple, diguem que treballem des dels 25 fins als 65 anys d'edat; és molt dur treballar 40 anys en llocs de treballs avorrits o fer tasques que no t'agraden, potser mal pagat i amb caps insensibles i rondinaires, com va ser en el cas del meu avi matern. I penso, que el que hauríem de fer es decidir, ara que som a temps de fer una carrera ja que es valoren molt més que els GS. A més a més, hi ha moltes empreses (sobretot les grans) que només volen diplomats. En conclusió, continuo estant a favor de fer una carrera universitària, ja que pot proveir un avantatge a l'hora d'aconseguir feina o fins a un millor salari i a part, crec que mai podrem aprendre el mateix en 2000 hores d'un grau superior, que en 4 anys d'una carrera, per la qual cosa l'universitari té més futur i preparació. I per acabar, m’agradaria dir una frase de Nelson Mandela, que es: “La educación es la arma más poderosa para cambiar el mundo”.

Judith Ferre

171

MAR O MUNTANYA

“Platja o muntanya” és difícil de saber que és millor o que t’agrada més. Més concretament la gent és passa hores triant si anar de vacances a la platja o a la muntanya. Jo crec que és molt millor la platja perquè suposa un contacte directa amb la natura i podem trobar llocs que semblen extrets del mateix paradís. A la muntanya també podem trobar-hi molts beneficis per la nostre salut, podem fer molt esport que ens poden a ajudar a tonificar els nostres músculs, , eliminar grasses, fortalir les nostres funcions cardíaques i a més a més també millorar el nostre metabolisme. I alguns dels esports d’aventura que es practiquen més amb la família són: córrer, escalar, anar amb bicicleta i fer senderisme. Caminant una mica per les muntanyes podem trobar llocs preciosos com cascades de les quals cau un aigua refrescant i cristal•lina com el mateix diamant o messies grandioses on podem passar un cap de setmana amb família. Hi ha llocs molt allunyats en mig de la muntanya que la gent va a desconnectar i intentar solucionar els seus problemes. Pel que fa a les vacances a la muntanya es pot anar tan a l'estiu com a l’hivern. En canvi a la platja la gent nomes va a l’estiu per prendre el sol i refrescar-se una mica. A l'estiu pots banyar-te com a la platja a algun llac o riu, prendre el sol com a la platja i hi ha ombra que a la platja no hi ha i pot portar problemes de insolació. Per acabar segueixo pensant que és millor la muntanya perquè podem fer moltes més coses i treure-li molt més profit a la muntanya que no pas a la platja .

Mar Oliver

172

NOTA MÀXIMA ALS GRUPS DE REFORÇ La nota màxima dels alumnes a grups de reforç és un tema bastant polèmic que els estudiants viuen de molt a prop i del que poden haver-hi molts punts de vista. Les persones que hi són a grups amb ajudes han de tenir clar que les notes reflecteixen el treball fet durant el curs i que la seva nota mentre estiguin en un grup reforçat sempre tindrà un límit. Tots els alumnes de Catalunya en un determinat curs de l’ESO han de fer el mateix, tant si val l’ordre i la manera, els continguts han de ser iguals. Per tant, si a un grup de persones a qui els costa una mica més se’ls hi donen una sèrie de facilitats per poder aprovar els cursos i perquè no se’ls faci tant difícil, té lògica que obtin a una nota inferior a la que obtarien si estiguessin a un grup no reforçat, els alumnes han d’estar en igualtat de condicions i si un factor varia, han de variar tots els relacionats. Quan s’acaba l’ESO, hi ha tres opcions; treballar, fer batxillerat o fer un cicle formatiu. No sempre, però moltes vegades per endinsar-se en algun dels tres camins s’ha de tenir una nota mitja de tota l’ESO digna, ja que hi ha molta demanda i molt poques places a tots llocs. "¿Tindria sentit que un alumne amb un 6 a l’ESO (havent-la fet en un curs no reforçat) es quedés sense poder estudiar el que li agrada perquè un alumne amb un 7 de mitja a l’ESO (havent-la fet en un grup de reforç) passés per davant d’ell i ocupés l’última plaça al curs al que volien entrar tots dos?" No, no tindria ni cap ni peus, és per això que qui fa l’ESO d’una manera més fàcil te una nota màxima. En el moment que tots hi són a tercer o a quart d’ESO tot es correcte, i d’un 6 a un 8 tampoc hi ha tanta variabilitat, però un cop la nota és l’únic factor que compta per seguir endavant, hem de ser realistes. Parem-nos a pensar, pot ser, la persona que treu un 8 als grups no reforçats pugui treure un 9 si té més atenció personalitzada, menys pressió, menys teoria que estudiar, etc. Però com que no ho té, és conforma amb el 8. Ara, la gent que treu el 8 en grups amb ajuda, no pot reclamar que se’l mereix, perquè les condicions, no són les mateixes, i els 8 canvien d’un grup a un altre. Això és com al Treball de recerca que fan a batxillerat, es pot fer en català, en castellà o en anglès, si l’estudiant que escull fer-ho en anglès pot treure més nota que qui ho fa en català o en castellà. La possibilitat de nota augmenta segons el grau de dificultat, sempre. S’ha de dir que, els estudiants dels centres també poden escollir si estar en classes de reforç o no, i normalment als qui se’ls ha donat l’opció, que són quasi tots i que realment poden tirar endavant i seguir el ritme d’altres grups, han preferit estar en el grup de reforç. Pel que fa les assignatures optatives a l’últim curs de l’ESO, que en son 3, els alumnes 173

que estan situats a classes de reforç aquestes tres matèries no les fan amb cap ajuda, tenen les mateixes condicions que qualsevol estudiant. Per tant, se suposa que també haurien de poder tenir les mateixes notes (sense límits), però, la normativa diu que els alumnes de les classes amb ajuda únicament poden treure un 6 a totes les assignatures, i això té una fàcil explicació: si que és veritat que a les optatives fan el mateix que tothom però, la pressió i el que han d’estudiar fora d’aquestes assignatures segurament és molt menys, a lo millor el dia que hi ha un examen de biologia (matèria optativa), els qui van a un grup que no és de reforç pel mateix dia han de fer un examen d’història, dues pàgines del quadern d’anglès i un treball de literatura, i els qui van a la classe de reforç només han de fer aquell dia l’examen de biologia i el treball de literatura. És per això que la normativa és amplia. Juguem amb la nota de l’ESO, la nota que ens obra les portes a un món d’estudis immens i la nota que ha de reflectir el treball que és fa, no parlem de la nota d’un examen que un dia van fer igual els qui feien l’ESO en una classe de reforç i els que no, parlem de molt més.

Sara Martos

174

ANAR A TREBALLAR A L’ESTRANGER El tema de anar a treballar a l’estranger és un tema que tothom es planteja al llarg de la seva vida. Jo estic en contra d’anar a treballar a l’estranger perquè el treballs a l’estranger si no tens molta preparació són molt deplorables, amb salaris baixos i amb contractes temporals. Per començar, dir que els treballadors que emigren a altres països fa que els salaris dels treballadors locals baixin ja que hagin de competir amb els salaris dels treballadors immigrants que són menors. Això pot fer que els països de origen es quedin sense mà de obra qualificada i hi hagi una “fuga de cerebros”. També, segons el ministeri d’educació l’estat inverteix aproximadament 141.000 euros a cada estudiant durant la seva formació acadèmica pública i si després aquest estudiant quant està en edat de pagar els seus impostos se’n va a un altre país i els paga a allà l’estat no recupera la seva inversió i així costa mantenir una economia. Un altre problema és que està demostrat que 4 de cada 10 joves que van a buscar treball a l’estranger tornen en el primer any perquè no troben el treball que pensaven i això comporta que s’hagin gastat diners en el viatge i l’allotjament que després no recuperen. És veritat que a Espanya costa molt trobar treball però sempre hi ha sectors on si estàs preparat hi ha treball tant aquí com a l’estranger i també hi ha alguns països on els títol tècnics que s’obtenen a altres països no són homologats i no tenen validesa. Per acabar dir que haver de anar a treballar a l’estranger comporta haver de gastar diners en viatges per tornar al país d’origen per veure a la família i als amics constantment i que si has d’anar a treballar a l’estranger i no tens allotjament sol ser molt car el lloguer i al final el teu salari no és tant alt.

Oriol Estapé Pernal

175

MAR O MUNTANYA

És molt difícil triar entre platja o muntanya, perquè com tot, té els seus avantatges i els seus inconvenients. Jo personalment, crec que és millor la platja sense pensar-m’ho dues vegades perquè és un dels llocs on pots descansar i relaxar-te en les platges o cales sense gent, poder gaudir d’un bon moment escoltant les ones del mar estirat a la sorra i trobar aquella meravellosa brisa amb aquells banys al mar tan increïbles. La platja ens ofereix unes propietats terapèutiques increïbles, com per exemple per la pell: per curar osteoporosi, artritis, ajudar al nostre sistema cardiovascular i beneficis per a altres tantes patologies. Jo conec una dona d’uns 63 anys que patia problemes de circulació. El metge li va dir que no hi havia cap tractament ni operació per solucionar-ho, que el millor que podia fer era anar a la piscina o qualsevol altre lloc on hi hagi aigua freda. Aquesta dona es va informar i va decidir que el millor que podia fer era caminar per la sorra amb l’aigua freda del mar cada dia, ella al cap de caminar cada matí per la platja durant tot l’estiu, va poder millor moltíssim aquesta mala circulació de la sang que tenia i avui en dia, aquesta dona té 80 anys i no ha deixat aquest bon costum. Des del meu punt de vista, és per això mateix que, com has d’esperar per gaudir dels millors banys i has d’esperar perquè només pots gaudir en els mesos d’estiu, fa que l’agafis amb més ganes. I respecte les activitats esportives, en aquests mesos d’estiu pots practicar moltíssims més esports, com per exemple: surf, submarinisme, vela, pàdel surf, esquí aquàtic, surf de vela, piragüisme, salts, busseig lliure… Per això mateix a la platja, més concretament el mar és un dels medis on hi ha més espècies d’animals i plantes diferents, no creus? A més a més, també hi ha llocs paradisíacs com el Carib, Les Maldives o Hondures on el turisme és el factor principal d’on treuen un gran valor econòmic. Per concloure, segueixo pensant que és molt millor la platja perquè pots sentir la brisa del mar mentre passeges per la vora de la platja, enfangar-se de sorra sense que ens importi gens ni mica per després donar-nos un refrescant bany a la mar, jugar amb les seves ones, passejar per la riba a la llum de la lluna i totes aquestes coses són les que ens fan sentir lliures i plens de vida alhora que ens aporten aquest punt de tranquil•litat que necessitem i voldria acabar amb la frase que va dir Isak Denisen: “La cura per tot sempre és l’aigua salda: Ja sigui la suor, les llàgrimes o el propi mar”.

Maria Argemi

176

INTERNET

Te mes avantatges o inconvenients internet?. L’internet l’utilitzem diàriament per buscar imatges, informació, etc. Però aquesta informació no sabem si es fiable, per tant jo penso que te molts mes inconvenients que avantatges. Torno a esmentar, que la informació que nosaltres busquem no sabem si es certa i si es una informació valida, senzillament, perquè ningú l’ha revisada ni ha fet cap control. Els diccionaris, enciclopèdies, etc; estan passades per un examen no només d’una persona, sinó que de varies. També, hi ha milers de virus que et poden entrar en l’ordinador i hackejar totes les dades personals i informació privada. Poden agafar la teva contrasenya del correu, entrar en el correu i acte seguit, enviar correus no desitjats i vulnerables a gent del teu entorn amb la qual tens una bona relació, com li va passar a una amiga meva. Després, l’has de portar a arreglar i això te un cost que no tota la gent es pot permetre. A qui li agradaria pagar una reparació sense tenir cap culpa? Però per mi un dels pitjors inconvenients, es que vulguis o no, genera un vici i provoca un descuit a les coses personals o laborals . La família es lo principal en la vida, però cada cop hi ha menys comunicació entre familiars a causa de: l’internet, noves tecnologies, xarxes de comunicació, etc. Jo puc tenir una parella que l’estimo moltíssim, però sinó li dono cap tipus de atenció a causa de estar per exemple, viciada a un joc, la meva parella es cansarà i m’acabarà deixant. Per concloure, jo penso que per molt útil que sigui el internet i per molt mes ràpid que sigui, sempre tindrà molts mes inconvenients ja sigui: per els virus, el vici que provoca, per la informació no fiable i molts més.

Maria Brau

177

LA LEGALITZACIÓ DE LA TAUROMAQUIA La legalització de la tauromaquia es un tema molt polemic a Espanya, hi ha una gran diversitat de opinions sobre aquest tema i la meva opinio es que la tauromaquia ha de seguir legalitzada perque es un art i una cultura del nostre país. En primer lloc el toro de lidia, que es l’especie que s’utilitza per aquest art nomes son criats exclusivament per la tauromaquia i aixo vol dir que si es prohibeix aquest art, significarà la perdua d’aquesta espècie única. A mes a mes el toros formen una part important de la industria turistica espanyola i generen uns ingressos molt elevats que en la situacio actual de l’economia espanyola son de gran ajuda. He de afegir que sempre hi ha hagut persones molt importants en la historia que han estat a favor de la tauromaquia i alguns d’ells son Hemingway, Federico Garcia Lorca, Serrat, Picasso i molts més. Tambe he de destacar que com va dir el torero Jose Maria Montilla: “defensar la tauromaquia es defensar la nostra cultura i la nostra historia” En conclusio jo segueixo estan a favor de la tauromaquia perque es la festa nacional i es el simbol de l’escencia del païs.

Pol Estapé

178

ÉS MILLOR SER ESTIMAT O TEMUT?

El tema de ser estimat o temut és d'aquells en el qual la gent mai pensa però que sense voler en algun moment del dia ho fan. Ja que sempre es pensa en aquelles persones que ens estimen, encara que també, es pensa en aquelles a les quals tenim por o un cert respecte. Jo defensaré què és millor ser estimat perquè ens aporta una seguretat imprescindible pel dia a dia. Ser estimat en certa manera ajuda a l'estatus social, ja que quan s'ha de prendre una decisió forta o complicada en la vida a les primeres persones que es demana opinió és en aquelles que sabem que ens estimen i que per sobre de tot sempre ens ajudaran i ens aconsellaran de la millor manera per donar-nos aquell copet a l'esquena per seguir endavant. Ser estimat també confirma que se sap estimar. Quan s'estima a una persona es demostra que es té sentiments i que realment s'és humà, perquè un tret característic d'aquest és que tenen sentiments i això és una de les coses que els diferencia de màquines o qualsevol altra cosa. Una persona que és temuda viu únicament per sobreviure i no per gaudir i crec que això és molt trist perquè per viure així millor no néixer. Això també ens demostra que una persona que li agrada ser temuda és una persona freda, roín, etc. En conclusió, ser estimat és molt important en aquesta vida, ja que aporta una gran satisfacció pròpia que fa que cada dia se sigui una mica més feliç.

Laura Acosta

179

EL MÒBIL A CLASSE Fer servir el mòbil a classe és positiu pels estudis? Aquest tema està bastant present actualment entre alumnes i professors, ja que hi ha diverses opinions. Personalment, crec que utilitzar el mòbil a hores de classe seria una distracció pels alumnes que no ajuda en cap aspecte als estudis, més aviat el contrari, perquè crec que a l’hora de fer-lo servir perdríem atenció a la classe i això afectaria a les notes. A més a més, si estiguéssim mirant el mòbil a classe els professors no veurien si fem un bon ús, estaria menys controlat. Per exemple, una amiga meva va treure el mòbil per mirar l’hora a meitat de classe i la seva professora li va prendre perquè no sabia si realment mirava l’hora o estava distreta amb altres aplicacions. També podria ser perjudicial el fet de ser petits i fàcils de controlar, perquè si es fa servir el mòbil a classe i de sobte t’arriba una notificació, qui no miraria el missatge per inèrcia? Crec que per molt bon estudiant que es sigui, si arriba un missatge, es mira perquè pot ser important. A part dels estudis, crec que ja tenim tantes hores del dia per fer servir el mòbil com perquè a sobre s’hagi de fer servir a classe, és veritat que entre classes si que es podria deixar mirar i a les hores del pati, però no a classe, ja que al final acabaríem avorrits. Sobre el tema de les hores de pati, a mi em van treure el mòbil quan estava a punt de treure el peu per la porta i crec que si ara es treu el mòbil, què farien per tenir controlat aquest aspecte? Ara sembla que tot podria ser perfecte amb el mòbil a classe, però jo crec que al final hi hauria molts problemes. Personalment crec que és un tema on hi ha diferents opinions, i la meva és que estic en contra ja que crec que no fan falta tantes hores al dia de mòbil com per estar a classe amb l’aparell i perquè crec que es podria veure reflectit als estudis.

Clàudia Maestro

180

L'EXISTÈNCIA DE DÉU La religió es un tema molt polèmic en la nostra societat perquè hi han persones que qüestionen la existència de Deu. Jo en canvi, crec en la seva existència. No creieu que tot te un inici? Per exemple, al mon s’han anat trobant coses sobre Deu, des de les seves paraules plasmades en papers fins a la seva tomba. Un altre aspecte a tenir en compte es que en el nostre mon hi han festes que commemoren el seu naixement, com per exemple el Nadal o la setmana santa. si no existís no hauria perquè haver-hi una festa que celebrés el dia en què ell va néixer, ni explicacions en la bíblia sobre el recorregut que passa la seva família per tenir-lo. M'agradaria destacar que un clar exemple sobre l'existència Deu, es que, el que ell crea es reprodueix, com per exemple els animals, les persones,etc...però el que la ciència crea no es reprodueix.... Per una banda la existència de Deu, influeix a l’hora de morir i els que creuen en ell, tenen el benefici d’anar al cel i per l’altre els que no creuen, tindran un càstig.. Continuo pensant el mateix, ja que, jo he tingut família creient que pregant han pogut salvar la vida de un familiar que els metges no li donaven esperanza de vida, ja que, estava apunt de morir. Per concloure cal dir que una persona es lliure de triar la religió que volguí, tots som iguals.

Alexandra Ayala

181

ANAR A TREBALLAR A L'ESTRANGER Aquest tema és força interessant ja que segur que més d’un cop algú s’ho ha plantejat. Ja que actualment les condicions per trobar feina a Espanya van a pitjor. Jo personalment estic a favor d’anar a treballar fora del país ja que fas un canvi d’aires i mai esta malament, també hi guanyes més experiències en la teva vida i coneixes nova gent amb diferents cultures i altres gustos i vulguis o no això et fa canviar. Pel que fa anar a un altre país a treballar ho pot fer tothom que tingui un domini de la llengua local del lloc on vagi bàsic o més aviat el angles, ja que sinó no s’hi podria fer res, aquest es l’únic inconvenient que hi ha tot lo altre son avantatges. Tinc un amic que se'n va anar per un tema esportiu amb una beca a la universitat de Suïssa i hem va dir que es notava molt el canvi d’ambient i d’organització com estan fetes les coses de bé i que quan sorties de la universitat tenies moltes més possibilitats de trobar feina que a Espanya. A més a més a la hora de trobar feina segur que li trobes amb més facilitat que a Espanya ja que com he dit abans aquest sector acostuma a estar més ben organitzat i tot això acompanyat de probablement un salari millor i millors condicions. Per triomfar al estranger bàsicament es posar-li ganes, per exemple jo conec a un amic del meu pare que és empresari i que quan treballava aquí ha Espanya no trobava ninguna feina i va decidir anar a EEUU, primer va començar treballant en un bar i a base de treballar amb ganes ara actualment esta a “Cisco Systems” la cinquena empresa que més cotitza de “Wall Street” mai s’ho hagués imaginat diu que es com s’hi estigues somiant permanentment. En conclusió només dir que si tens un domini del angles adequat no t’ho pensis dos vegades a l’hora d’anar a treballar al estranger ja que només hi trobaràs avantatges.

Pau Ferré Andreu

182

LEGALITZACIÓ DE LA PROSTITUCIÓ

La legalització de la prostitució és un tema que se’n parla sovint, però hores d’ara encara esta en el mateix punt. Les meves raons per estar en contra de la legalització de la prostitució són les següents: Quan els nens veuen una dona prostituta poden creure que això és un comportament normal i quan tinguin la seva edat també ho podran fer. Si la prostitució es legal pot augmentar, igual com l’alcohol. El fet de posar multes a la gent beguda ha disminuït al consum d’alcohol amb els conductor. Jo crec que les multes a la prostitució ajuden que no augmenti. És denigrant per una dona vendre el seu cos, per aconseguir diners, només perquè l’home estigui satisfet. Si és fàcil trobar dones prostitutes pot augmentar l’estímul per sexe i per tant pot haver més persones edictes al sexe. Crec que això, es una mala imatge per la societat i la ciutat que pot veure’s perjudicada pels turistes. I que els turistes quan vinguin que ho facin només per tenir sexe fàcilment, com a Cuba. Hi ha algunes màfies que enganyen a les dones, per exemple, truquen per si volen treballar de model o qualsevol feina, es transformen en prostitutes. Al fet de treballar de prostituta, pot transmetre malalties de transmissió sexual. Estic en contra de la legalització de la prostitució, perquè veig que es una feina no agradable per la dona.

Natalia Tura

183

INTERNET

El fet de tenir internet o no és un tema bastant polèmic normalment, ja que té els seus avantatges i inconvenients. Jo estic a favor d’internet ja que crec que internet dona molts més beneficis que inconvenients com per exemple poder buscar informació més ràpidament i fàcilment. Actualment, hi ha gent que es queixa perquè els hi entren virus, però per això hi ha moltes empreses antivirus, algunes d’aquestes gratuïtes, que s’encarreguen d’eliminar aquets. Per una altre banda, internet t’obra les portes a un món on et pots comunicar amb gent d’arreu del món sense complicacions. Per exemple, conec a una família que va venir a Espanya de la Índia i es comuniquen amb els seus amics i familiars d’allà a través de les xarxes socials. Per un tall d’energia es pot estar com a molt un mes sense comunicació, però no seria molt millor poder comunicar-se de tant en tant que no poder fer-ho mai i perdre el contacte? Pot ser que algunes parelles tallin per culpa de que un d’ells es vicií a internet, però moltes altres tallen per raons diferents. A més a més, a internet es pot trobar tota classe de documents, diaris, revistes, etc. Per exemple, un home d’aquí la Roca sempre anava a comprar el diari pel mati, i li costava diners, en canvi, ara entra al diari des de internet gratuïtament. En conclusió, segueixo i seguiré pensant que internet et dona molts més beneficis en el dia a dia que inconvenients.

Sandra Méliz

184

PENA DE MORT Parlaré de la pena de mort que és un dels temes més polèmics als Estats Units, a Guatemala i a casi tots els estats del Carib. Jo estic en contra de la pena de mort ja que es parla de la vida d’una persona i crec que totes les persones encara que siguin més dolentes que el verí no es mereixen morir. En molts països la pena de mort s’utilitza en casos d’espionatge, traïció o altres coses que no impliquen la mort de ningú, crec que és massa fort que matin a una persona per haver espiat ja que no ha fet mal a ningú. Per exemple, en el 2007 a Corea del Nord un director d’una empresa va ser executat públicament en un estadi esportiu davant de 150.000 persones per haver realitzat trucades a l'estranger, ningú amb dos dits de front ho veu això normal. Per altre banda, no veig justificable el fet de que una persona que ha matat a una altre, aquesta hagi de morir. Crec que l’assassí haurà guanyat la partida ja que ell haurà obtingut el que vol i trobo que és millor que l’assassí sigui condemnat a estar en una presó de per vida sense llibertat que patirà més que si l'injecten algun verí al cos o el disparen. Pensant en el dolor dels familiars crec que la satisfacció de que l’assassí sigui mort és mínima i crec que el que causaria és més dolor ja que no només una família seria la que estigués trista sinó que n’hi hauria dos. Per concloure vull dir que segueixo estan en contra de la pena de mort ja que penso que hi ha maneres i maneres de castigar a una persona sense condemnar-la a mort. Espero que no s’ hagi fet pesat i s’hagi pogut gaudir una vegada més d’un text argumentatiu.

Judith Matamala

185

L'AVORTAMENT L'avortament és tema molt polemic que hu parla tothom i les persones que més hu tenen a la mà és a les adolescents. Jo estic en contra perquè crec que portes una vida a dintre teu i si avortes es com matar-la. Tenen una persona dintre i tenen tot el dret a viure com tots nosaltres. Es com si la meva mare no m’hagués volgut tenir i tots els moments, amics i coses que he viscut no ho podria haver fet i això passa a molts fetus que les seves mares avortant. Crec no hauria de ser legal perquè aquest viola els drets humans ,i seria el dret a vida que té cada ser humà, si el embrió és un fill no desitjat la solució no es l’avortament. Una de les possibilitats seria donar en adopció el nen perquè aquest puguí creixer en un millor ambient. I les dones quan avortant per dir-ho d'alguna manera es com si es rentessin les mans i es desfessin del problema.

Moltes adolescents que tenen relacions sexuals amb la seva parella s’arrisquen a que sigui sense preservatiu o que es poguí trencar i la noia quedar-se embarassada. Si una persona no es pot encarregar del nen pot donar-lo en adopció a pares que no poden tenir fills o altres mètodes, com per exemple a la pel·lícula de Juno que la protagonista es queda embarassada per trencament de preservatiu i al final es donà conta que no el pot matar perquè es una vida i el donà en adopció a una parella que la dona es estèril. Hi ha vegades que a la parella que es dona en adopció arriben amb un acord i quan el nen es més gran el poden anar a veure, enviar-se fotos, etc. Perquè sàpiguer que creix bé. Sobre els problemes psicològics que es puguin tenir existeixen metges en que et poden ajudar a que visquis amb ell o intentar-ho superar. En conclusió només dir que un fetus per molt petit que sigui és un esser viu que té vida i al cap dels anys tindrà sentiments i si avortes després et pot quedar en càrrec de conciencia perquè no el vaig tenir.

Paula JIménez

186

TRANSGÈNICS Els transgènics és quelcom que ens envolta en la nostra vida diària i encara no són del tot certs els seus efectes sobre la nostra alimentació. S’hauria de tenir molta cura amb aquest tema ja que amb el que estem tractant se’ns escapa de les mans, les poques proves que s’han fet amb modificacions genètiques en la cadena de l’ADN han sigut, majoritàriament, un fracàs. Per tant, per el moment, és una gran incògnita els efectes bé positius o bé negatius, que poden tenir aquestes modificacions genètiques dels aliments que ingerim sobre el nostre organisme. Si realment el que es vol aconseguir amb els transgènics és acabar amb la fam mundial, que ho demostrin, perquè encara no s’ha demostrat ningun canvi. Si es vol ajudar als països en desenvolupament, que s’hi plantin allà plantes autòctones del propi país, ja que estan preparades per a les seves condicions, no fa falta modificar les demés. A part de tot això, el tema dels transgènics és una gran estafa mundial, 5 grans empreses agroquímiques, són les que porten el 90% del mercat d’aquests. Els aliments modificats genèticament, van ser únicament modificats per resistir als agroquímics creats per aquests “Lobbys” i ens van vendre a nosaltres com que ho resistien tot. Aquest mateix grup d’empreses fa estar durant molts anys fen una gran pressió sobre alguns països perquè deroguessin algunes lleis en contra dels transgènics i així ampliar el seu comerç. Ho van aconseguir. I també, van aconseguir molts diners per crear campanyes en contra dels aliments naturals, enverinant a propòsit camps de cultius de productes frescos per tal de convèncer encara a més gent. En conclusió, crec que deixar la nostra alimentació a mans de unes empreses que només els hi importen els diners no pot ser res bo.

David Pont

187

PROSTITUCIÓ LEGAL?

“Legalització de la prostitució” és un tema actual bastant polèmic que molta gent es planteja. Alguns ja van amb la idea que legalitzar-la seria el millor però realment és necessari que es consideri un treball legítim, com no ho es el dels esclaus, no es una professió. Personalment, estic en contra de legalitzar la prostitució perquè penso que estaríem fent que els proxenetes i els traficants passessin a ser legítims empresaris i homes de negocis. Jo trobo que si es legalitzes es promouria el tràfic sexual, ja que un dels arguments que van servir per a la legalització de la prostitució a Holanda va ser que ajudaria a acabar amb el tràfic de dones, però no va ser així, sinó tot al contrari, va augmentar el 80 % el tràfic sexual. També hi ha molta gent que creu que si es legalitzes dignificaria i professionalitzaria a les prostitutes, però només dignificaria a la indústria, no a la dona. Una de les moltes creus que porten a sobre les prostitutes és l’estigma social que suposa i això no desapareix cotitzant a la Seguretat Social. A més a més, legalitzar la prostitució augmentaria la prostitució clandestina i il•legal i de carrer, ja que les faria mes vulnerables davant l’abús, ja que , en haver de registrar-se, perden l'anonimat. Així que moltes d'elles trien procedir de manera il•legal i clandestina. També s’ha de dir que la legalització de la prostitució no augmenta les possibilitats d'elecció de les dones . Cap dona tria lliure i racionalment ser prostituta; es tracta més aviat d’una estratègia de supervivència, en un context d'extrema vulnerabilitat i absència de veritables alternatives. La distinció entre prostitució forçada i voluntària és absolutament falsa i ve promoguda per la indústria del sexe per aconseguir més estabilitat i seguretat legal . En conclusió, jo continuo estan en contra de legalitzar la prostitució perquè no seria just per la dona, ja que perdre l’anonimat és important per elles perquè no volen que se sàpiga qui són.

Marina Jiménez

188

GATS VS GOSSOS Els gossos i els gats son els millors animals de companyia, però hi ha gent que prefereix tenir un gos a un gat. Jo crec que és millor un gat que un gos per diferents motius que ara us comento. En primer lloc són animals molt afectuosos i no són perillosos a diferència d’algunes races de gossos que han de portar posat el collar de càstig i un morrió perquè no mosseguin. També són animals molt nets perquè es renten ells mateixos i no cal banyar-los a diferència del gossos que no es saben rentar i fan pudor. Els gats no s’han de passejar com els gossos, que necessiten que els passegem tres vegades mínim al dia. Això es perquè els gats fan les seves necessitats a una safata de sorra i els gossos que no tenen gaire memòria no aprenen a fer-lo i s’han de treure a passejar perquè puguin fer les seves necessitats. Independentment de l’ habitatge que tinguis pots tenir un gat de qualsevol raça mentre que algunes races de gossos necessiten molt d’espai per moure’s. Això també es important en la despesa alimentaria perquè al ser tan petits mengen menys. Els gats estan dissenyats per caçar, ja que poden saltar, escalar, atacar i aquestes habilitats permeten utilitzar-los per eliminar ratolins i caçar coloms. I per acabar, si algun dia et deixes la porta oberta i s’escapa, tranquil que tornarà !

Aaron Díaz

189

LEGALITZACIÓ DE LA PROSTITUCIÓ La prostitució és un món que mou anualment grans quantitats de diners. Generalment és una pràctica tolerada, tot i que no està legalitzada; i és precisament la seva no legalització el que fa que generi tants diners no estan controlats per l'estat, per aquest motiu és un tema tant polèmic avui en dia. Aquesta és la raó per la qual molta gent considera que s’hauria de legalitzar, indemnitzar, cotitzar i tot el que engloba a un treball com qualsevol altre. Per una banda, el fet de ser prostituta no es quelcom que es tri, sinó que situacions de la vida et porten a prendre aquestes decisions. Les prostitutes haurien d’estar en igualtat de condicions que qualsevol altre treballador. Per què ser forner o electricista està millor vist que no pas ser prostituta? Considero que cada un es guanya la vida a la seva manera i cap és menys digne. D’altre banda, si la prostitució es legalitzes, el tràfic de dones de les màfies s’acabaria ja que seria un treball que estaria totalment controlat per l’estat. S’han donat un cas per la televisió que explica que una màfia que traficava amb aquestes dones, elles no podien denunciar perquè estaven amenaçades per mort, va ser una veïna de la zona la que ho va denunciar, si no fos per aquesta dona encara estarien sotmeses a unes condicions indignes. A més a més el dret a la lliure elecció de treball i el dret de treballar són drets humans i algunes dones que practiquen la prostitució són maltractades físicament per els seus clients, quina classe de dret humà és aquest? Legalitzar aquest ofici seria la solució adequada. Així que la prostitució hauria de ser un treball amb les mateixes condicions que qualsevol altre, per a que aquests diners vagin destinats a un bé comú. Aquestes dones també mereixen ser vistes com unes treballadores amb totes les seves bones condicions.

Marta Silva

190

EL MOVIMENT MIGRATORI Estic a favor del moviment migratori ja que per una banda aporta noves maneres de treball si ve d’un país més desenvolupat, i per una altre banda perquè dona la oportunitat a immigrants de països menys desenvolupats a fer tasques i treballs que no podrien fer en el seu país. Aporta nous menjars, maneres de treballar, introdueix noves paraules, historia i cultura, per exemple la meva àvia es immigrant i aporta una metodologia musical que es desconeixia a Espanya abans, una manera diferent d’ensenyar . Històricament sempre hi hagut moviment migratori, qui no ha tingut mai un familiar immigrant en la seva família? Els immigrants acostumen a fer les feines més pesades, feines poc renomerades, que menys gent vol fer com per exemple: fer carreteres, treballar en un escorxador, a Osona hi ha molta immigració perquè la Indústria de la xarcuteria és molt elevada. Pel que fa a la globalització, és normal que hi hagi gent a tot arreu on sigui perquè els transports i les comunicacions són millors que antigament on no s’acceptava la immigració tant com ara. Els immigrants marxen del seu país perquè no si poden quedar ja sigui per dictadures o per no poder menjar i immigren a països amb lleis obertes. Finalment, trobo que el moviment migratori aporta més coses positives i beneficioses per la societat que no pas dolentes.

Gerard Sabatés

191

TREURE BONES NOTES VOL DIR SER INTEL·LIGENT? Ser intel·ligent vol dir treure bones notes? En la societat actual, tota persona que treu bones notes és considerada intel·ligent i superior intel·lectualment que una que treu males notes. En realitat, existeixen molts tipus d’intel·ligències: la lingüística, musical, naturalista, lògicmatemàtica...etc. Però actualment la gent associa intel·ligència a obtenir bones qualificacions en les proves i treballs acadèmics. Howard Gardner va publicar un llibre al 1983 on la matèria grisa és vista com a diferents capacitats especifiques i la defineix com: “La capacitat mental de resoldre problemes i/o elaborar productes que siguin valuosos en una o més cultures”. Jo crec que treure bones notes no vol dir que siguis més llest que una persona que treu males notes ja que una prova en la que et puntuen, pot dependre de molts agents aliens com la concentració que tens en aquell moment o el teu estat sentimental. Treure males notes no vol dir que siguis un fava. Potser només és degut a una manca d’interés. Per exemple, Albert Einstein s’aburria a classe, anava a la seva, treia males notes i malgrat això és considerat el científic més important del segle XX. Altres persones en aquesta situació serien Stanley Kubrick, Winston Churchill i Pablo Picasso. En conclusió, continuo defensant que el fet de obtenir bones qualificacions no és sinònim de ser intel·ligent i crec que no hi ha una relació directa entre aquests.

Aina Merino

192

ELS VIDEOJOCS SÓN DOLENTS PER LA SALUT Els videojocs són un “entreteniment” visual fet per patrons gràfics que tenen un gran impacte en la nostre societat ja que, són molt addictius, i aquesta addicció comporta problemes. La Amnistia Internacional, la qual és una organització internacional formada per més de 7 milions de persones que actuen en defensa dels drets humans, va presentar una denuncia contra els videojocs violents. Els quals són; la gran majoria. En el informe de la denuncia constava de que: més del 50% dels centenars de jocs analitzats escollits aleatòriament fomenten la violència i actuen en contra de la dignitat de les persones especialment la de les noies. Em sembla increïble que algú defensi els videojocs. El psiquiatre xilè Jorge Barudi va afirmar que els videojocs violents, és a dir: la gran majoria, poden destruir la capacitat empàtica dels nens. De manera que no sentin sentiments ni empatia per a altres persones com per exemple un noi que es diu Dan el van castigar sense videojocs i per la nit va matar als seus pares. La indústria dels videojocs sens escapa de les mans, cada vegada provocar més desastres. Són molt escasses les morts causades per videojocs però poc a poc va incrementant aquest descontrol. L’epilèpsia foto-sensitiva és una epilèpsia provocada per estímuls visuals normalment detectada en videojocs. Perquè mantenir aquesta indústria si està demostrat que no és necessària? No són suficients les desgràcies que comporten? Finalment, crec que els videojocs són innecessaris i perjudicials per a la nostre salut i s’haurien d’eliminar per al bé de la nostre societat

Sergi Tamaral

193

OBLIGAR ALS NENS A PRACTICAR UN ESPORT DES DE PETITS Obligar als nens a practicar un esport és un tema molt polèmic entre els pares d'avui en dia. Si a una persona l'obliguen a practicar un esport, es veu afectada una part del cervell que lluita contra la teva opinió, i això òbviament no és gens bo. Està clar que a la llarga la persona s'acaba acostumant, però a la força. Els pares que obliguen als fills a fer un esport, normalment és perquè han fracassat en aquell sector i volen veure reflectits els seus gustos en el/la seu/seva fill/filla. Això crea un parell de sentiments negatius en el nen; El fet d'intentar satisfer el somni del pare i intentar no fracassar en l'esport. Un dels elements a tenir en compte sobre aquest aspecte és que el rendiment escolar es veu altament afectat per la pèrdua de temps en una cosa que no atrau. Una altra dada a tenir en compte és el fet de no voler saber res de l'opinió del nen/nena, molts casos de pares tenen por pel fet que els seus fills els hi diguin que volen formar part del grup de Vallet, o a la inversa, les nenes al grup de futbol, cosa que actualment no seria tan estrany com el primer exemple. El científic Leeroy Jenkins assegura que 53 de cada 110 nens que practica esport es obligat a practicar-lo i no sel'ha tingut en compte a l'hora d'escollir l' esport que està a punt de realitzar. En conclusió segueixo pensant, tot i que alguns arguments externs sobre aquest tema són verídics, que haurien de tenir en compte l'opinió del nen abans d'apuntar-lo a qualsevol esport.

Marc Ibañez

194

COM POT INFLUENCIAR LA MÚSICA EN LA NOSTRA VIDA La influencia en la musica és un tema polèmic ja que la música apareix en les nostres vides dia a dia, des de que ens llevem fins anar a dormir. La música ha format un dels elements principals en la formació de la cultura i influeix en els costums dels individus. A més a més, la música forma part de les nostres vides des de gairebé els mateixos orígens de la nostra espècie i ens acompanyarà per sempre. Els adolescents són els més propensos a ser influenciats pels nous estils musicals ja que els jovs construeixen una identitat amb el vestuari, pentinat, llenguatge i música. Per exemple, conec a una noia que la música li ha influenciat molt en el seu estil de vida i de vestir i avui en dia es cantant. Segons els científics la música facilita el procés d’aprenentatge perquè activa un enorme número de neurones. A més a més, ajuda a desenvolupar la memòria, el sentit de l’ordre, capacitat i atenció. Per exemple, el meu germà esta fent la carrera de medicina i sempre estudia amb música i li ajuda a concentrar-se. La música és com l’aigua, la necessitem per viure. La música afavoreix a la neurogènesi, es a dir, en la generació de noves neurones. Ens podem creure que la música és un ajut per malalties associades a la mort neuronal com l’Alzaimer? Doncs sí, ajuda a estar en menor risc de patir aquesta malaltia. Molts estudis han dedicat a abordar la influència que exerceix al ventre de matern partint de que el fetus és capaç d’escoltar sons des d’una determinada fase del seu desenvolupament. S’estima que entre les setmanes 8 i 12 és quan el fetus reacciona a sons i vibracions. Cal dir que porta beneficis a la dona embarassada: Estimula la freqüència cardíaca i activitat cerebral, afavoreix els vincles entre la mare i el nadó i afavoreix el benestar. En conclusió, segueixo pensant que la música es una gran influència en la nostra vida ja que sempre la escoltem i es un gran ajut per aquelles persones que en un moment determinat estan deprimides.

Laila Mañas

195

HOM NEIX O ES FA HOMOSEXUAL?

Aquest tema no es molt popular però dona molt que debatre. Jo crec que un homosexual neix, ja que, no existeix un gen que demostri que es neix gay. Per una part, una persona des que es petit mai es sap si serà homosexual o heterosexual, ja que, no dona senyals de decantar-se cap un costat o cap a l’altre. Però a la que va creixent, es va familiaritzant amb diferents persones que va coneixent al llarg de la seva infància, es pot saber ja ben bé quin es la seva elecció. Per exemple, la Investigació de Pares i Mares de Gays i Exgays van fer un anunci on sortien dos bessons, un era homosexual i l’altre no. I així demostrant que no existeix un gen que ens fa néixer gays. Per altre part, si es considera que una persona neix gay vol dir que es diferent això equivaldria a una malaltia. Però no n’és cap sinó una orientació sexual. Crec que tot això depèn del entorn en el qual un ha estat creixent tant de temps. Finalment m’agradaria destacar que si no hi ha una demostració que existeix un gen que demostri que naixem homosexuals no canviarà la meva opinió.

Xavi Rodríguez

196

WINDOWS O MACINTOSH? Avui en dia els ordinadors estan a tot arreu i tothom els utilitza a tothora per fer qualsevol cosa, tant per treballar com per jugar a videojocs. Però a l'hora de triar un sistema operatiu, la gent té dubtes i no saben si inclinar-se per OSX, Windows, Linux o altres. Windows i OSX han estat sempre els dos rivals més populars en el món de la informàtica i a continuació exposaré perquè penso que l'OSX és una millor eina de treball que el Windows. El principal inconvenient que tots els partidari de PC hi troben en un ordinador Mac és el seu preu, per a molts desorbitat. Un Mac té el preu que té perquè en general dura més que no pas un PC i el seu rendiment és millor. Això és degut a una millor connexió entre el hardware (maquinària) i el software (programari), és a dir, que el sistema OSX i l'ordinador Mac estan fets l'un per l'altre, els programes i els complements es complementen. El fet que tot ho fabriqui Apple fa que el producte final sigui més fiable, que rendirà el promès, de manera que un comprador paga el que compra: un preu elevat per un producte de qualitat. En canvi, en un sol PC pot haver-hi una targeta gràfica fabricada a la Xina i un disc dur dels Estats Units, de manera que no tot està tan ben connectat i coordinat com a Apple. Un altre aspecte important és la seguretat. A ningú se li escapa que Windows té molts més virus que Mac, i això és perquè el sistema operatiu és més vulnerable, té forats. Els virus són universals però els és més fàcil atacar el Windows que no pas l'OSX. Sempre hi ha la possibilitat de descarregar-se un antivirus, però aquests ocupen espai, alenteixen l'ordinador i a vegades s'han de desbloquejar per poder fer segons quina cosa. Un Mac, a part de ser més segur, ofereix programes gratuïts molt útils i senzills d'utilitzar com l'iMovie, l'iPhoto i molts altres. Potser el Windows té més programes de tercers, però molts són de pagament i cal buscar-los, trobar-los i descarregar-los, mentre que en un Mac ja venen instal·lats. A més a més, l'OSX és molt més usable, molt més clar i més fàcil d'entendre i fer funcionar. Per exemple, algú poc entès en ordinadors trobarà molt més fàcil iniciar-se en un Mac que no pas en un PC amb Windows (això fa que la corba d'aprenentatge de l'OSX sigui millor), i un expert en informàtica podrà fer més ràpida i senzillament la seva feina. Mentre que Windows requereix més atenció al propi ordinador (manteniment, virus, actualitzacions...), l'OSX permet concentrar-se en la feina, en la raó per la qual s'ha encès l'ordinador. En conclusió, jo penso que un Mac amb OSX és millor que no pas un PC amb Windows perquè, encara que és més car, també és de més qualitat, més segur, i és més senzill i ràpid d'utilitzar.

Oriol Perera

197

LA HOMOSEXUALITAT, ES NEIX O ES FA? L'homosexualitat és un tema molt polèmic avui dia sobretot després de la legalització del matrimoni gai a Europa, a França. Increïblement molta gent pensa que al néixer ja tens una predisposició que et farà moure la balança per ser gai, o no. Jo n'estic en contra. Sincerament crec que l'ambient, l'educació rebuda i molts altres factors ho decidiran realment. Principalment afirmo que un no "neix homosexual", ja que no hi ha cap estudi científic que demostri el contrari. A més a més, el prestigiós psicòleg d'Estats Units Alex Owen, autor del llibre "homosexuality and heals" exposa en la seva tesi doctoral diferents casos on demostra poder canviar d'opinió i orientació sexual a més de 3 candidats de diferents edats i sexes. La percepció majoritària dels especialistes, és senzillament que, per formar l'orientació sexual hi influeixen factors biològics- on els religiosos i d'altres ignorants insinuen que un neix sodomita- però la realitat és que a part d'un ambient on es creix, d'una educació tolerant (o no) poden fer canviar d'opinions sobretot en l'adolescència. També està clar que les lleis de Mendel- les lleis de la genètica més bàsiques- ho arravaten. Néixer homosexual significaria un "gen gai". Qualsevol canvi en una cadena d'ADN significaria una malaltia o malformació. Destrossaríem la imatge eticomoral de la gent on néixer gai equivaldria a "tenir l'ADN mal format". No té mínim sentit. En conclusió, algú amb orientacions i gustos sexuals diferents de la majoria no significa res més que un succés de successos al llarg de la seva vida que l'han format com a persona, i lògicament, també s'hi ha descrit els gustos d'una persona. Com Karl Popper: "Per tant, hem de reclamar, en nom de la tolerància, el dret a no tolerar als intolerants".

Arnau Marín

198

PERJUDIQUEN ELS CONTES INFANTILS?

Encara que no ho sembli, que les pel•lícules, contes i altres semblants, afectin positiva o negativament a la infantesa, es un tema bastant important i a tenir en compte actualment, ja que pot tindre repercussions negatives a la infantesa, y, per tant, al mateix nen. Normalment, quan un nen veu una pel•lícula de por, no pot dormir per la nit, i si ho aconsegueix, hi ha la probabilitat de que tingui un mal son. Però si un nen petit no pot dormir, la resta de la casa tampoc podrà, ja que el nen estarà molt espantat pel fet de que “hi ha un monstre al armari” o “ha vist alguna cosa a la foscor”. Les nits en vela també afecta molt a la vida escolar del nen: manca d’atenció, ansietat, problemes de memòria, i un gran etcètera. Es veritat, veure pel•lícules augmenta la capacitat d’imaginació del infant, però això es una arma de doble tall, ja que la imaginació pot jugar molt males passades. Un exemple d’això soc jo mateix: quan era petit, vaig estar tot el dia llegint histories de terror, les quals estant de dia no em preocupaven en absolut, però el problema va arribar de nit, quan vaig posar el cap sobre el coixí, el cinquanta per cent dels meus pensaments eren sobre les histories de terror. En conclusió, pot ser que les pel•lícules de terror tinguin uns pocs efectes positius a la infància, com incrementar la valentia o la imaginació, però es te que tindre en compte els factors que he mencionat anteriorment, ja que la por es un sentiment que no es te que prendre a broma.

Arnau Lorente Puig

199

ALUMNES EXEMPLARS?

Des de un temps enrere s’han creat molt estereotips sobre l’alumne exemplar. Actualment la societat creu que aquell alumne exemplar treu millors qualificacions es mes intel•ligent però una altra part de la societat creu que no es mes intel•ligent qui destaca amb bones notes, sinó que destaca en altres àmbits a part de les seves notes. Els alumnes que tenen millors qualificacions són més llestos perquè això influeix que tinguin una millor concentració i més facilitat a l’hora d’estudiar i d’aprendre les coses i més facilitat per poder superar els exàmens amb molta bona nota. Els alumnes que són llestos triguen menys en fer els deures i els fan millor, no tenen tants errors. A l’hora d’explicar la teoria a classe, l’alumne més intel•ligent capta les coses més ràpid i sap fer els exercicis més bé que no pas els que no són tan intel•ligents o els que no treuen tan bones notes als exàmens no entenen tan ràpid les coses i els hi costa més concentrar-se i estar atents. Per concloure cal dir que l’alumne més intel•ligent es el que treu millors notes als exàmens i als treballs.

Carla Valverde

200

UNIFORMES ESCOLARS El tema dels uniformes a les escoles està molt debatut ja que hi ha diverses raons per estar en contra o favor. En les escoles s'hauria de portar uniformes perquè fomenten la igualtat entre els alumnes. Els alumnes van a l'escola per estudiar i aprendre, no a presumir de la roba que porten com si fossin top models. El portar uniformes incideix en la igualtat social entre els alumnes del centres perquè, amb ell posat tots són iguals i ningú destaca per sobre dels demès. A més, a la llarga surt més econòmic ja que s'ha de gastar menys diners en roba. Al anar tots iguals, la violència entre alumnes queda reduïda. Molts nens i nenes tenen discussions o mals rotllos, molt sovint, per la roba que porten alguns d'ells ja que no és la que està de moda. A més a més que no es poden permetre la roba de marca, aquests nois acostumen a ser sensibles sobre la roba que porten perquè es senten inferiors, s'ha de sentir un nen inferior als altres per no vestir igual? Amb l'ús d'uniforme s'eviten aquests conflictes ja que tots vesteixen iguals. Els uniformes ajuden a mantenir la disciplina escolar. Els nens d'avui en dia manquen d'auto-disciplina, i això fa que als professors els hi resulti més difícil fer la seva feina i que hagin de fer com si fossin policies. Segons el meu oncle, mestre en una escola on es porta uniforme, els nens es prenen més en serio l'escola quan porten uniforme ja que el no portar la «roba de jugar» i posar-se la «roba de treballar» els ajuda a mantenir la concentració i disciplina, a més els fa respectar més les normes escolars. Finalment, està clar portar uniforme aporta més coses positives que no pas negatives i millora l'ambient escolar.

Arianna Matamala

201

STAR WARS VS HARRY POTTER Sar Wars i Harry Potter, són temes que no són gaire polèmics ara mateix, però tot i així són dues grans sagues que s'han fet molt famoses per moltes coses. Crec que Harry Potter és millor que Star Wars perquè és una història fantàstica. Aquest gènere ha fet que tingui molt d’èxit, ja que hi ha molta gent que li agrada aquest tipus de novel·les. Per exemple, tan a les pel·lícules com als llibres, apareixen moltes criatures fantàstiques i llocs fantàstics i a mi per exemple m’agrada molt. Hi ha animals que són barreja de dos éssers. Una altra cosa que crec que és millor Harry, és el fet que la història transcorri en un ambient escolar, de joves i adolescents, fa que ens hi identifiquem i ens ho sentim proper. També es representen llocs reals i fantàstics. Crec que els caràcters dels personatges es complementen i tots tres fan un gran equip. Em refereixo als personatges principals: en Harry, en Ron i l’Hermione, crec que sense un d’ells, el grup no estaria equilibrat; En Harry és molt honest i valent, l’Hermione és molt intel·ligent i bona persona , en Ron és proper i divertit. La suma de les seves qualitats i defectes fan la història molt amena. Star wars no té llibres i Harry Potter sí, i són betsellers. Crec que la manera en què estan escrits els llibres de la J.K.Rowling, estan escrits de manera que no són gens avorrits, sinó que t’enganxen. Per mi és millor Harry Potter ja que des d’un principi es veu que tindrà un final i pots imaginar-te com acabarà. En canvi Star Wars no se sap com acabarà tot. Pot acabar de moltes maneres i a Harry Potter ja es veu qui morirà. A mi, per exemple, ja m’agrada que tingui principi i final perquè m’intriga i fa que continuï llegint fins al final. Jo,estic d’acord amb Charlie Griffiths, director de l’associació literària anglesa. Abans a la meva germana no li agradava llegir i quan es va acabar la saga de Harry Potter li va començar a agradar la lectura. I tot això gràcies a aquestes novel·les. Ell va dir que: “qualsevol infant que hagi llegit aquest llibre ha fet que li agradés la lectura”. I per acabar, m'agradaria dir que prefereixo Harry Potter perquè comparat amb Star Wars, he vist que Harry és una saga molt potent i ple de fantasia.

Maria Manté

202

LA POLICIA, SEGURETAT O PERILL? La policia és un tema molt conegut per tothom i de ben segur que els més menuts de la casa també el coneixen. Sobre aquestes persones hi ha molts debats sobretot per el tema de corrupció policial però avui em centraré sobre si aquest cos de l'estat és senyal de perill o de seguretat. Per començar, vull dir que un policia és senyal de seguretat ja que, segons el diccionari DIEC2, aquest és "un cos o força que vetlla pel compliment dels reglaments relatius a l’ordre i la SEGURETAT pública". Retornant sobre l'esmentat anteriorment, sobre la corrupció policial, m'agradaria recalcar una frase d'una de les seves novel·les de John le Carré, que fa dir a un dels seus personatges: “La delinqüència és massa important per deixar-la en mans dels delinqüents”. Això vol dir que en els països on hi ha corrupció, hi ha presidents corruptes i una societat corrupta. Si els policies cobren poc necessitaran diners per sobreviure i la manera que tenen més fàcil és a través de deixar-se subornar per una societat corrupta, ja que un sòl mai pot ser subornat. I si se sap i es segueix fent es perquè ningú els fa fora. Si els penalitzessin s’acabaria la corrupció però el problema és que la major part de la població estaria penalitzada. A més a més, Canadà té l’índex de violència i robatoris més baix ja que els policies (juntament amb els bombers i els metges) són de les persones que més cobren del país. Al no tenir problemes econòmics no es deixen subornar i això fa que Canadà sigui dels països amb més seguretat del món. També cal dir que només són casos fora de lo normal, en la majoria de llocs i la major parts dels policies vetllen per la seguretat i si es cau en corrupció o no es compleix el reglament et fan fora. A més a més, un altre tema sobre els policies que també està sonant amb força, sobretot als Estats Units són els casos de racisme. Cal dir que tots són casos a part. Alguns amb explicació com per exemple un nen negre anava per un parc amb una rèplica d'una pistola a la mà. Aquest nen apuntava a dos policies que pensaven que la pistola era de veritat, ja que allà són legals, i el van disparar. Però alguns altres que no i aquests policies haurien de ser expulsats del seu treball i haurien de ser castigats seguint les lleis. Per acabar m'agradaria deixar varies preguntes a reflexionar. La primera és: "si els policies fossin un perill (cosa falsa) qui vetlla per la seguretat dels ciutadans"? Algú ha de vetllar ja que sinó això seria un guirigall i tornaríem a la època de guerres per tot.La segona és: "que preferiries tenir un policia corrupta i/o racista i molts policies ni corruptes ni racistes, que vetllen per la seguretat de la gent com és el seu treball o prefereixes viure en un món sense policies"?. I la tercera i última, un cas molt exagerat: "Si entres a la classe algú amb armes i comences a disparar, a qui trucaries, a la policia o al pare/mare/germà...”? Arnau Garcia Duran

203

VAM ARRIBAR REALMENT A LA LLUNA? El fet de que l’any 1969 un ésser humà arribés a la Lluna és extraordinari i, de fet, ho és tant que fins i tot desperta dubtes tant a científics com a ciutadans. L’aterratge a la Lluna ha estat un dels temes més debatuts i, de fet, estem davant una de les teories de la conspiració més importants i famoses i és per aquesta raó que avui en parlarem. Per començar m’agradaria esmentar un dels fets més obvis i importants i es que hem de tenir en compte de que, en aquella època, la tecnologia encara era primitiva i no gaire precisa i, si a més a més tenim en compte de que tots els intents dels americans per fer funcionar una nau espacial van fracassar, hom comença a dubtar de si va ser veritat i, sabent que actualment el 59% dels americans creuen que no vam arribar a la Lluna això comença a generar sospites. També caldria remarcar que no seria la primera vegada que el govern dels Estats Units d’Amèrica menteix a la seva població o, en aquest cas, a tota la humanitat ja que anteriorment ja hem vist que aquests han intentat tapar la veritat. Per exemple tenim els casos dels experiments anomenats MK Ultra en els quals persones sense famílies i sense casa eren “raptades” per la CIA i aquesta els sotmetia a teràpies de xoc, com ja podrien ser drogues, abusos sexuals o verbals o, fins i tot, fer que els subjectes en qüestió no dormissin en dies. A més a més caldria dir que, segons diferents demostracions científiques, seria impossible que un esser humà pogués sortir a l’espai a causa (d’entre altres coses) pel cinturó de radiació Van Allen, cinturó format per electrons, els quals haguessin fregit als astronautes juntament amb la nau. En definitiva, m’agradaria citar una de les frases que va dir Neil Armstrong: “Hi ha bones idees, fets sense descobrir a l’abast d’aquella gent que pugi desemmascarar les capes protectores de la veritat”.

Christian Sánchez

204

INFANTS I ESPORT

“Obligar als nens a practicar esport des de petits” es una cosa que actualment es bastant habitual a tots llocs, els pares apunten als seus fills a qualsevol esport com pot ser el futbol , l’hanball, la natació... i tot sempre mirant que els nens siguin bon. Jo, estic a favor de que els petits comencin d’hora ja que fa que agafin aptituds, i que es desperti en ells una afició cap a l’esport, a part de que es busca que el nen arribi a ser algú Qualsevol persona diria que l’activitat esportiva pot fer baixar els seus resultats i rendiment acadèmic. En això molta gent s’equivoca, els nens tenen molta energia, i dubto que un nen de entre 3 i 5 anys pugui treure males notes, quan lo únic que fan es dibuixar a classe, no es fins a 5º de primària quan es necessita una mica mes temps per estudiar. Pot ser que a partir d’una edat si que sigui difícil compaginar-ho, però per això existeixen classes de reforç, o centres com el CAR de Sant Cugat, que ofereix als esportistes horaris per entrenar i estudiar sense anar constantment amb pressió. Pot ser que els nens no estiguin motivats, però si un es bo, té un nivell d’autoestima que l’ajudo en tots els àmbits. Per exemple, tinc un amic que es campió d’Espanya, i dels millors d’Europa a varies probes, com creus que es senteix quan el tracten com una persona tant bona, tot i això, la gent no sap tot l’esforç que hi ha darrera. A part, moltes vegades als nens no els hi agrada anar a fer esport perquè no tenen amistats, o es riuen d’ells, per exemple, jo de petit feia natació des dels 3 anys, als 6 vaig canviar a atletisme i m’agradava molt, però degut a una experiència traumàtica, vaig deixar-ho i vaig començar a fer natació de competició. Anava a Mataró, i ni tenia amics, ni la gent em tractava bé, l’únic bon record que tinc es que l’últim entrenador que vaig tindre va ser el millor que he tingut i podré tindre. Finalment vaig canviar de club, i ara, 5 anys després, soc 3º de Catalunya de Triatló, i possiblement primer de la meva edat, sempre que ho penso recordo tot l’esforç i les males passades, i va merèixer la pena. En conclusió, crec que mai es dolent fer que els nens comencin joves, ja que els pot aportar coses molt positives en el futur.

Albert Hernandez

205

MÒBIL A CLASSE

El tema dels mòbils és un tema molt polèmic perquè pot tenir moltes avantatges però en pot tenir un munt d’inconvenients. Jo estic a favor del mòbil ja que és una eina de treball que utilitzem dia a dia i que ens beneficia molt , a més a més aquest és un medi de comunicació efectiu perquè ens permet mantenir-nos informat del que passa en tot el món o en el nostre entorn. Per altre banda vull dir que el mòbil és un parell que és inalambric i amb aquest estàs connectat directament a l’internet, i amb aquesta avantatge pots fer una gran varietat de coses com per exemple connectar-te amb una persona que visqui bastant lluny, informarte de les noticies mes recents, fer compres i vendes, etc. També caldria remarcar que el mòbil et pot salvar la vida com per exemple a un amic meu el van poder localitzar després d’un accident que va tenir en moto i es va poder salvar i anar a l’hospital, si no arriba a ser pel mòbil el noi podria haver mort. Una gran altre avantatge del mòbil com ja sabem tots es que es poden fer fotos i vídeos i amb aquestes gravacions o imatges podem comprovar si una persona ha pogut ser abusada o ha pogut ser víctima d’un atrac. Bé ,per acabar vull dir que el telèfon mòbil es una gran eina de treball per la nostre societat. Finalment vull citar una frase de Esteve Jobs que va dir en una de les seves conferencies “El mòbil ens ha canviat les nostres vides, però positivament” Joan Gendra

206

DÓNA SEGURETAT, LA POLICIA?

La policia, és la màxima autoritat al carrer, però fins a quin punt és segur aquesta autoritat, molta gent, opina, que la policia té massa poder, i que això, pot suposar un problema per a la seguretat. Per començar, als Estats Units, hi ha hagut bastants casos de violència policial racista, en els que els policies han sortit impunes, simplement pel fet de tenir l’autoritat de ser policia, com per exemple, el cas de Michael Brown, un noi negre de 18 anys, que anava desarmat, però un policia el va tirotejar fins la mort. En el judici, el policia, va fer una testificació, falsa, que per el simple fet de ser policia, va estar agafada com a vàlida, i aquest policia, no va anar a presó. Un altre tema, que en el nostre país és més freqüent, són les pilotes de goma en les manifestacions pacífiques, que el policies utilitzen moltes vegades incorrectament, és veritat, que últimament no hi ha hagut tants cassos, com els que n’hi havia abans, però segueixen essent un exemple de policies, que no han complit la llei, i han pogut continuar amb la seva vida amb normalitat. Un altre punt del que es sol parlar, en aquest tema, són els policies corruptes, aquesta utilització d’autoritat, és juntament amb la primera la pitjor, potser aquesta una mica més, ja que és més freqüent del que ens pensem. Un policia corrupte, pot fer gairebé qualsevol cosa per ell, o per una altre persona, i com que és un policia, no se’l sol veure, com a possible criminal. En conclusió, els policies, normalment, són la millor opció com a protectors, però, a vegades, fa faria falta jutjar-los, com si no ho fossin.

Albert Pujol

207

WINDOWS O MACINTOSH?

El ordinadors són una gran eina en la societat d'avui en dia i la gent que vulgui comprarne un té dues opcions bastant polèmiques en el mercat de la tecnologia: Windows o Macintosh. Cada un té avantatges i desavantatges diferents, però jo defenso que Windows és una millor opció ja que crec que tens un programari més extens i saps que tens en el teu ordinador.

Per començar, crec que Windows és millor pel preu de venda. Aquests ordinadors tenen un preu més baix que Macintosh i crec que la relació qualitat preu és molt bona. Windows aconsegueix que més consumidors triïn els seus ordinadors gràcies a que el preu d'aquests ordinadors és més assequible. Un altre punt fort en Windows és el saber la potència del teu ordinador i el tenir a disposició un gran mercat de peces per millorar-lo. Empreses que creen jocs o que utilitzen programes de disseny necessiten més potència i per això tenen a disposició una gran varietat de peces. A més a més, si se t'espatlla una peça pots canviar-la, però en canvi, amb Macintosh, hauries de comprar un nou ordinador sencer. A part d'això, trobo que els accessoris de Mac són caríssims i a vegades no ofereixen una qualitat òptima, per exemple, el meu pare, que es va comprar un teclat de Mac però que al cap d'un any algunes tecles ja no anaven bé. El programes dins de l'ordinador és el que constitueixen l'ús d'aquest i en aquest cas, Windows surt guanyant ja que, com es va donar a conèixer abans, els programadors i les empreses es van interessar per aquest sistema operatiu per fer el seu software. Avui en dia trobes més programes en Windows que en Macintosh, cosa que és bastant favorable. Molts usuaris de Macintosh diuen que Windows té molts virus i que això molesta en el funcionament, però avui en dia hi ha molts antivirus que et protegeixen l'ordinador i que et fan anàlisis dels programes que entren. A més a més, l'empresa de Macintosh (Apple) diu i té la fama de que els seus ordinadors no poden tenir virus, però realment no està exempt de malware, i això és com mentir al consumidor.

Per acabar, crec que els productes de Macintosh pensen massa en l'estètica i que a vegades el funcionament dels seus ordinadors no és perfecte; per aquesta raó segueixo defensant Windows com a una opció més viable per al consumidor. Nil Masó 208

HA REALMENT L’ÉSSER HUMÀ ARRIBAT A LA LLUNA? Aquesta és una pregunta que tothom s’ha fet al menys un cop en la teva vida, és un tema tan polèmic que fins-hi tot els científics tenen debats de si és una veritat o una gran mentida. Aquesta és una de les teories conspiratòries amb més controvèrsia de l’historia de la humanitat i per això en parlaré sobre aquesta. Per començar, m’agradaria deixar clar un fet que si la teoria fos falsa no tindria sentit. El fet és que els 140.000 milions d’euros utilitzats en tots els projectes “Apollo” en cas que no haguéssim anat a la lluna on s’han anat? També s’ha de dir que es sospitós queles més de 400.000 suposades persones que han col·laboren han callat i mai han filtrat informació. També un altre punt que vull tocar és la famosa acusació a la “NASA” de que en les gravacions que van fer és veu la bandera d’Estats Units onejar i que això en un ambient de gravetat 0 és impossible. Primer de tot vull deixar clar que a la lluna no s’hi és a gravetat 0 tot hi ser una gravetat molt més petita que la de la terra no és 0. Per la part de que la bandera onegi és fàcilment explicable, al no haver-hi atmosfera a la lluna impedeix la fricció contra l’aire que normalment passaria a la terra i llavors la bandera és pot moure molt amb molt pocs impulsos. També has d’imaginar que al treure la bandera de la nau i haver-la de clavar al terra sense un martell a una terra molt dura és fa un moviment que al final fa que la bandera onegi molt. Clar és que la “NASA” no hauria portat una bandera a la lluna si no onés i es veiés bé, això seria un sense sentit. Seguidament m’agradaria aclarir un tema potser no tan famós com el de la bandera però si molt important. El fet de que la nau espacial no hagi deixat un crater va causar molt rebombori i mai ha sigut ben aclarida. Les pel·lícules de Hollywood sobre viatges a la lluna o a l’espai sempre han ensenyat grans explosions i molt foc. Realment per sortir de la terra és necessària tanta potència però per sortir de la lluna on la gravetat es 8 cops més petita no cal fer tanta força i per això no es creen craters. Per finalitzar m’agradaria citar a potser l’astronauta més famós de l’historia, Neil Armstrong: “Un petit pas per un home però un gran pas per la humanitat”

Lucas Sánchez

209

ELS MÒBILS SÓN REALMENT BONS? L’aparició dels “smartphones” al mercat va provocar que la gent comences a preguntar-se si aquests aparells són bons per nosaltres. Jo, personalment, estic en contra d’aquests aparells, ja que trobo que trenquen la màgia de parlar cara a cara perquè quan es diuen les coses per WhatsApp o per missatges et perds totes les expressions que pugui fer aquesta persona. Molta gent diuen que són molt bons, ja que ens mantenen informats però, podem trobar altres mitjans que no es afectin la salut com és el cas dels mòbils, ja que provoquen insomni i l’insomni esdevé al cansament, malestar, mal humor i una baixada del rendiment professional i personal. Per exemple, una veïna meva, va començar a dormir molt malament i això li provocava molta ansietat i li van començar a donar atacs d’ansietat i estirant el fil van descobrir que eren causats pel mòbil i ara 2 hores abans d’anar a dormir l’ha de deixar de fer servir. Actualment, 7 de cada 10 adolescents tenen addicció al mòbil com ho demostra un estudi de la UAB fet l’any 2015. Aquesta xifra és molt elevada i molt preocupant, ja que això vol dir que la gran majoria dels adolescents necessiten una pantalla per viure. Pel que fa al volant, el servei català de trànsit va anunciar aquest darrer mes de gener que la principal causa d’accidents mortals a les carreteres catalanes ha estat les distraccions al volant causades pels telèfons mòbil. Per anar acabant, vull dir una gran evidència del mòbil. Els telèfons mòbils divideixen a les persones per classes. Depèn del mòbil que tinguis tindràs més importància o no i la persona que no en tingui quedarà exclosa de la societat, ja que estim vivint en una societat on el fet de no tenir mòbil ens aïlla de tothom. En conclusió, vull remarcar l’altra cara d’aquests aparells diabòlics perquè ens afecten a la salut i creen molta addicció per part dels adolescents.

Oriol Gonzalez Prats

210

CÀMPING O HOTEL, QUÈ ÉS MILLOR? Que és millor a l’hora de passa unes bones vacances, anar de càmping i poder gaudir de la llibertat que et proporciona la naturalesa o, en canvi, anar d’hotel, i tenir tota la comoditat al teu abast? Aquesta es una de les preguntes que moltíssima gent es planteja quan arriba l’estiu i mai es troba la resposta correcte. Jo, personalment crec que és molt millor anar de càmping, ja que trobo que és més divertit i dinàmic per a totes les edats. Disposes de multitud de serveis a l’aire lliure i, d’aquesta manera, gaudeixes d’unes vacances úniques. Per començar, dir que és una opció per fer turisme de manera diferent. Al estar envoltat de natura pots fer moltes rutes i excursions programades, i d’aquesta manera, estar en contacte amb la natura, i així, poder sortir de la monotonia de les grans ciutats. Per altre banda, el preu d’un càmping amb un bon equipament és molt més assequible que el d’un hotel, i d’aquesta manera pots gaudir d’unes vacances “low coste”. Per exemple, els meus tiets l’estiu passat van anar dues setmanes de vacances a un hotel a la costa brava, i es van gastar la mateixa quantitat de diners que els meus pares que van decidir passar un mes sencer a un càmping al mateix poble. En conclusió, sempre recomanaré anar de càmping a l’hora de passar unes bones vacances perquè, com diuen els seus usuaris, “En un hotel pots dormir sota 5 estrelles com a màxim, en un càmping, en canvi, dormiràs sota milions d’estrelles.” Elisabeth Navarro

211

HORARI ESCOLAR Que es millor Jornada partida o Jornada Continua? Es millor la jornada continua per aquests casos: Els estudiants queden lliberats al mg dia per aprofitar a fer: • Activitats Extraescolars • Buscar treball…

El menjar de casa és més saludable que la dels menjadors escolars.

També per exemple: si tens uns pares que treballen mati i tarda doncs tu pots aprofitar i anar a buscar a germans, cosins… per recollir-los del col•legi, i després portar-los a la biblioteca o a casa o activitats extraescolars… Major rendiment escolar, un menor cansament, més possibilitats de realitzar activitats extraescolars... La jornada partida disminueix el rendiment dels estudiants mentre que augmenta el seu cansament a classe. Per exemple si portes a la teva filla a les 15:00 al col•legi quant arribes a casa de seguida tens que anar a buscar-la al col•legi un altre cop si vius lluny. En conclusió crec que la Jornada continua és millor perquè així tens mes temps per la tarda, o fas tot molt mes seguit...

Judit Garcia

212

COMENTARIS DE POEMES

213

ENDAVANT

El poema “Endavant!” de Joana Raspall està organitzat en 3 estrofes de 6 versos i tracta sobre la llibertat i l’anhel de supervivència d’una manera lírica. Pel que fa a la rima s’observa que el primer i últim vers de cada estrofa rimen entre ells amb rima consonant, que el segon i el cinquè vers de cada estrofa rimen entre ells amb rima consonant i que el tercer i el quart són versos lliures. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 8 síl·labes excepte el quart de cada estrofa que mesura 4 síl·labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 7) i sinalefes (vers número 8) que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte el contingut, en la primera estrofa, s’hi explica que t’has d’avançar, que si tens les coses clares les has de fer, un cop les hagis fet no te les poden treure, amb una comparació “un cop ja l’hagis respirat (l’aire) és carn com tu” dient que si una cosa l’has feta no té la poden treure. També utilitza un paral·lelisme sintàctic que es repetirà al primer i últim vers de cada estrofa. En aquesta estrofa diu “Respira fort que l’aire és teu” dient que facis les coses, que t’avancis ja que “i l’aire i tot et poden prendre”. A la següent estrofa et diu que quan donis el pas, quan facis alguna cosa, tindràs impediments que els hauràs de superar. També diu que mai tens un camí establers, pots decidir el que vols, tens varies opcions. Amb la metàfora “la terra té per a tothom camins oberts” es refereix a que al llarg de la vida pots elegir moltes coses però sempre has de triar la que tu vols. També hi ha un recurs retòric “fuig de qui vulgui entrebancar-te” que representa que ningú et pot impedir fer el que vols. En l’últim paràgraf parla sobre la llibertat d’expressió. Amb la prosopopeia “si creus la teva realitat llança-la al vent” es veu que quan pensis una cosa l’has de dir o sinó, com la metàfora indica “i que s’arbori com la flama”, es deixarà en l’oblit. En conclusió, és un poema molt ben estructurat i ric, que transmet l’anhel de supervivència i la llibertat que va haver de patir l’autora (sobretot en l’època franquista) d’una manera lírica.

Arnau Garcia Duran

214

CORRANDES D'EXILI

El poema “Corrandes d’exili”, de Pere Quart, està organitzat en set estrofes i tracta el tema de l’esperança, la pena, els somnis i la gran enyorança i amor per la seva terra d’una manera molt pessimista i trista. Pel que fa a la rima, s’observa que és consonant i està molt ben definida. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren set síl•labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 4 o 27) i sinalefes (vers número 15 o 23), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els primers quatre versos, se’ns situa al lloc i moment precisos en què es travessa la frontera i es marxa de Catalunya. Joan Oliver ens explica aquesta difícil situació mitjançant els seus sentiments de gran pena amb el recurs retòric de la comparació que serveix per comparar la lluna plena amb la pena que sent al exiliar-se. A la següent estrofa també situada al moment de la fugida explica qui l’acompanya i mostra el seu amor per la terra explicant-nos què fa abans de creuar la frontera (abans de passar la ratlla): la besa i l’acarona. Ens ho explica amb el recurs retòric de la comparació que serveix per comparar la pell bruna i el aire greu de la persona que l’acompanya en aquest viatge amb una mare de Déu que han trobat a la muntanya (Verge de Montserrat). A la tercera estrofa ens parla des d’un passat llunyà, on mostra l’estimació que té per Catalunya, així com descriu el que va perdre al deixar-la el dia de la seva marxa. Ho fa mitjançant les metàfora següent: “A Catalunya deixí […] mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida” Dient que a Catalunya va deixar mitja vida i l’altra meitat va anar amb ell durant l’exili. A les dos últimes estrofes explica el gran sentiment d’enyorança i el record cap a la seva terra, el Vallès, on té l’esperança de tornar-hi. Finalment continua descrivint el record d’aquell paisatge que ja ha perdut amb el paral•lelisme sin-tàctic: Una esperança desfeta, una recança infinita. Li sap molt greu deixar el seu país, quan la guerra està fent molt mal i que molta gent s’hagi d’exiliar. Tot i això, conclou dient que ell en mantindrà el record en els seus somnis: I una pàtria tan petita que la somio completa. En conclusió, és un poema molt emotiu i que transmet tristesa, enyorança i esperança d’una manera molt interessant. Gerard Piqué Coronado i Judit Ferré 215

DÓNA'M LA MÀ

El poema “Dóna’m la mà”, de Joan Salvat-Papasseit, està organitzat en 4 Estrofes de versos decasíl·labs i tracta el tema de l’amor d’una manera metafòrica utilitzant vocabulari marítim. Pel que fa a la rima, s’observa que combina rima masculina i femenina. Té rima consonant entre el segon i quart vers de cada estrofa. Només rimen els versos parells, els senars queden lliures. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl·labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 16) i sinalefes (vers número 7),que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos número 1,2,3 i 4, s’hi explica l’amor que l’individu sent per una altre persona (que es troba en el pensament del narrador) amb el recurs retòric de la metàfora (“tindrem la mida de totes les coses, només en dir-nos que ens seguim amant”) que serveix per representar el seu desig profund d’estar amb aquella persona i d’estimar-la. A la següent estrofa es parla del paisatge i del que els envolta. Ho expressa amb el recurs retòric una personificació en el vers 5 (“les barques llunyanes i les de la costa, prendran un aire fidel i discret) que serveix per crear un ambient amorós i tranquil. En la tercera estrofa l’autor expressa les seves ganes de protegir-la i cuidar-la i ho expressa amb una mena de comparació entre ell i les palmeres que serveix per expressar el seu desig de protecció i amor ja que els dos protegeixen. Hi trobem una anàfora (i les palmeres ens donaran ombra, i les gavines sota el sol que lluu). La quarta estrofa és la mateixa que la primera ja que és una tornada que es repeteix per donar-li èmfasis al seu contingut. En conclusió, és un poema de sentiments molt profunds, que no es fa pesat de llegir i que transmet el desig d’amor que sent l’autor per la seva estimada d’una manera molt romàntica, tot relacionant l’amor amb algunes paraules del vocabulari marítim ja que durant la seva infància va viure durant una temporada al mar. Crec que se’l dedica a la seva estimada Carme.

Aina Merino i Laura Acosta 216

EL BURGÈS

El poema “El burgès” de Joan Oliver, conegut com Pere Quart, està organitzat en vuit estrofes sis de les quals tenen sis versos i dos en tenen dos. Tracta el tema de la vida d’un burgès durant un dia d’una manera molt irònica. Pel que fa a la rima, s’observa que totes les estrofes tenen la mateixa estructura, que és la següent: a,a,b,c,c,b menys la tornada que els dos versos rimen entre ells. En el poema hi ha rima assonant i consonant i versos masculins i femenins. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 6 síl•labes excepte el quart vers i les dues tornades que tenen 7 síl•labes. Són de destacar algunes sinalefes (vers número 4), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte el contingut, del primer vers fins al sisè comença parlant del que fa un burgés pel matí amb alguns verbs com llevar-se, banyar-se i perfumar-se. Més concretament, explica el que fa des de que es lleva fins que va a treballar, en aquest cas treballa de conseller a Barcelona. En el sisè vers, hi ha el mot “fot” que és un vulgarisme que ve del verb “fer”, recurs retòric que fa que el poema sigui més col•loquial. L’expressió “corre a firmar una estona” pel context es pot donar a entendre que va a treballar. La segona estrofa tracta del migdia del burgès, on va a un bar a dinar. En el segon vers, trobem una frase feta “caure en basca” que es refereix a un desmai. En el quart vers, hi ha una exageració amb la paraula “senyorassos” que es refereix a que els homes del bar són persones més aviat grosses. En el cinquè vers, hi ha una petita enumeració “tibats, lluents i grassos” que descriu com són aquests senyorassos. La tercera estrofa explica el que fa un cop està ja a taula. Amb la metàfora “li cantarà el menú” vol dir que li dirà amb un to elevat i de confiança. Després de la tercera estrofa trobem dos versos, anomenats tornada, que es repeteixen dues vegades en el poema, ja que resumeix la vida del burgès amb una enumeració “menjar, jeure i no fer res”. En la quarta estrofa, parla del burgès un cop ha acabat de dinar que ho explica mitjançant l’expressió “s’enfonsa en el sofà” que equival a que dorm la migdiada. En la següent estrofa, narra la seva tarda on explica que va a un sastre per emprovar-se i comprar roba feta a la seva mida. Apareix una metàfora “l’amplada de l’infern” que significa que és bastant ample i li costa que li entrin les peces de roba.

217

La penúltima estrofa, tracta del vespre, on diu que va a la barberia per posar-se elegant ja que per la nit va al restaurant on estarà la Lolita. I per acabar el poema, per segona vegada la tornada torna a aparèixer resumint la vida del burgès. En conclusió, és un poema senzill, simple i entenedor però transmet, amb humor, una idea sobre la vida dels burgesos que, bàsicament, era no fer res durant tot el dia.

Iris Cerro i Marta Aznar

218

CIRÍL·LIC

El poema “Ciríl·lic”, d’Albert Forns, està organitzat en 3 estrofes i tracta de la gran pena que és viure, i ho descriu com a un seguit de decepcions d’una manera molt negativa i pesimista. Pel que fa a la rima, s’observa que cap dels versos rima i que per tant tots són lliures. Relacionat amb la mètrica, tampoc hi ha cap estructura fixa: tots els versos són d’art major excepte el primer, que és de 5 sílabes, i la resta tenen la majoria 17 sílabes, menys el quart, el cinquè i el sisè i el setè, que tenen 20, 19, 21 i 18 sílabes respectivament. Són de destacar algunes elisions (vers número 2) i sinalefes (vers número 1), entre altres, que donen més riquesa al poema. Respecte al contingut, la primera estrofa resumeix el poema en general i fa la funció de títol, introduïnt al lector en el tema de la obra, ja que Ciríl·lic, el títol original, no té res a veure amb el contingut del poema. A la següent estrofa s’enumeren un seguit de situacions decepcionants i tres d’elles són introduïdes pel paral·lelisme “Viure és”, mentre que a les altres tres es sobreenten. Amb aquesta repetició s’aconsegueix reforçar el sentit de la decepció com una continuïtat, com una rutina, tal i com diu l’últim vers de l’estrofa. A tots els versos de l’estrofa hi ha un encavalcament, excepte a l’últim, que resumeix la idea de l’estrofa. Aquest recurs ratòric li dona un aire més narratiu al poema i fa la lectura en veu alta més dinàmica. En els tres últimes versos, parla de que totes les esperances i il·lusions estàn relacionades amb l’endemà, que quan un lluita ho fa per aconseguir un futur millor que mai arriba, i l’estrofa conclueix amb la mort, la decepció final, ja que és llavors quan un veu que la seva vida ha estat una gran decepció. En conclusió, és un poema molt ben construït, tot i la seva estructura irregular contemporània, i que transmet la pena de la decepció i el dolor de moltes decepcions juntes d’una manera molt directa i propera, ja que el fet de parlar impersonalment (Viure és...) aconsegueix que el lector es pugui arribar a sentir més identificat amb el poema.

Oriol Perera i Nil Masó

219

AUTORETRAT ALS SEIXANTA-SET ANYS El poema "Autoretrat als seixanta-set anys" de Miquel Martí i Pol, no està organitzat en estrofes i el tema tracta de la seva aparença física i la mentalitat a l’edat de 67 anys. Pel que fa a la rima, veiem que la majoria dels versos són lliures però cal destacar el vers número 2, 6 i 16 que son els únics que rimen entre ells i ho fan de manera assonant. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major, tots els versos estan compostos per 10 síl•labes per tant podem dir que tots son versos decasíl•labs. Són de destacar algunes elisions com ara (encorbat, que està en el vers número 1) i sinalefes com ara (i ara, que està en el vers 12). També trobem diversos versos femenins i masculins al llarg del poema. Respecte al contingut, des del primer vers al vers 7 que es una introducció al poema i ho fa fent-nos una descripció de la seva aparença física a l’edat de 67 anys, amb tota aquesta descripció l’autor ens vol exposar la seva decrepitud amb el pas dels anys. Els recursos retòrics que podem trobar en aquesta part es una gran enumeració de parts del seu cos que s’han vist afectades per l’edat i també fa servir personificacions com per exemple la veu fa vacances. Del vers 8 al vers 10 i en aquesta part podem trobar com l’autor ens vol transmetre que manté la mateixa vivesa en ment encara que el seu cos hagi envellit i això ens ho explica amb la descripció que fa dels ulls que diu que li subministren detalls a l’imaginari i desprès també trobem una metàfora que per referir-se al seu cervell ell fa servir la paraula imaginari. Del vers 11 fins al final del poema que vindria a ser una conclusió on l’autor ens parlar d’un amor passat que recorda amb enyorança ja que l’estimava molt i sap que no serà possible retrobar-se amb ella i això ens ho relata en els versos 12 i 13. A partir del vers 13 podem veure que l’autor s’enfronta a la realitat i comença a pensar en el que esta patint que es que esta en els seus últims anys de vida i en ho fa saber amb la metàfora de m’enfonyo pou que vol dir que reflexiona sobre la seva situació que està vivint que es que la seva mort s’apropa i accepta que es el seu destí i ens ho explica amb la personificació que fa de la mort que trobem a l’últim vers. En conclusió, és un poema increïble de llegir i que transmet aquesta aparença física i mentalitat a l’edat dels 67 anys d’una manera que només Miquel Martí i Pol sap transmetre. Judith Matamala i Nerea Martín

220

MOLT HE ESTIMAT I MOLT ESTIMO ENCARA

El poema “Molt he estimat i molt estimo encara” de Miquel Martí i Pol, està organitzat en 4 estrofes i tracta el tema d’estimar sense la importància de la opinió dels altres d’una manera molt profunda que m’ha arribat al cor. Pel que fa a la rima, s’observen versos masculins i femenins. En aquest poema només rimen els versos 2 i 14. Aquesta rima es consonat i es dona en els mots sorprès i bes . Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes. S’han de destacar algunes elisions (vers número 11) i sinalefes (vers número 15), que contribueixen a la regularitat de la mètrica. Respecte al contingut, en les dues primeres estrofes (versos número 1-7), l’autor s’obra i explica el seu sentiment d’amor tant intens mitjançant el recurs retòric de l’anàfora del mot molt que serveix per potenciar encara més el seu sentiment i que ens arribi d’una manera més profunda. A la següent estrofa Miquel Martí i Pol deixa molt clar que està orgullós del seu amor i que no te cap por del que puguin pensar els altres. Es torna a repetir el recurs retòric de l’anàfora per tornar-nos a dir que estima molt. En els 6 últims versos s’explica un amor una mica més carnal i més desitjós. En aquesta estrofa s’utilitzen dos personificacions, però la més destacada és la que diu “ quan el desig reclama plenituds” que clarament es refereix a la malaltia que Martí i Pol tenia i que l’impedia moure’s i realitzar una vida normal. Amb aquest recurs retòric ens està dient que encara que estigui en aquestes condicions, ell té els seus desitjos i que li reclamen sentir una plenitud encara que no pugui tenir-la. En conclusió, és un poema molt bonic que transmet l’amor que es pot arribar a sentir per una persona d’una manera molt intensa sense tenir en compte el pensament dels altres, només tenint en compte el que diu el cor.

Cristina Ruiz

221

ELS EXÀMENS El poema “Els exàmens”, de David Jou i Mirabent, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de la dificultat a l’hora d’afrontar els nostres problemes d’una manera metafòrica utilitzant els exàmens per a referir-se als problemes. Pel que fa a la rima, s’observa que es irregular ja que nomes rimen set versos en tot el poema. La resta són versos lliures. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major excepte un que és d’art menor i tots són irregulars ja que poden mesurar de tres a vint-idos síl·labes . Són de destacar algunes elisions (vers número quatre) i sinalefes (vers número dotze), que ajuden a llegir i recitar el poema Respecte a la primera estrofa, en els versos número u fins al set, s’hi expressa els nervis, l’ansietat i el cansament que la gent té a l’hora d’afrontar els seus problemes. També parla de que si ens haguéssim organitzat millor en comptes de anar cansats estaríem contents i tot seria més fàcil. Per expressar molt millor aquests sentiments, David Jou utilitza recursos retòrics com ara metàfores com ara al vers 2 que diu “les portes successives de la vida” que és refereix als problemes que se’ns presenten al llarg de la vida o al vers 3 que diu “costa obrir-se pas cap a un futur” que vol dir que costa continuar endavant A la següent estrofa parla dels petits errors que hem comés i com se’ns poden complicar més. També parla dels errors que hem comés en aquests problemes i en com s’haurien pogut evitar. Per descriure aquesta situació, utilitza una antítesi com ara al vers onze on diu “i l’ordre brillantíssim de la lògica degradat en un caos arbitrari”. També utilitza una metàfora on diu “caure llamps vermells dels correctors sobre els errors”. Aquesta metàfora l’autor et vol expressar com la gent et retreu i et recorda els teus errors. Els comentaris de la gent respecte els teus errors serien aquests llamps vermells. En els set últims versos David Jou parla sobre com ens treiem les culpes de sobre donant la culpa a altres persones o a la sort. En diu que si aprenguéssim dels nostres erros i acceptéssim les nostres culpes ens seria molt més fàcil seguir endavant i solucionar els nostres problemes. Per remarcar aquest consell (acceptar les nostres culpes), David Jou utilitza dues metàfores que són: “quant de rovell cauria de les portes que hem d’obrir, com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida”. En aquesta metàfora descriu els problemes que ens trobem al llarg de la vida com els exàmens. Quan diu: “quant de rovell cauria de les portes que hem d’obrir” es refereix a que els problema es va fent més petit fins que la porta s’obra del tot i es soluciona el problema. En conclusió, és un poema que aconsegueix transmetre’t aquesta lliçó de com un ha d’afrontar els seus problemes d’una manera ben original comparant-los amb els exàmens. Oriol Gonzalez Prats i Joan Gendra

222

MOLT HE ESTIMAT I MOLT ESTIMO ENCARA

El poema “molt he estimat i molt estimo encara” de Miques Marti i Pol, està organitzat en una sola estrofa i tracta el tema de la vida, el poeta expressa que encara que estigui malalt i discapacitat pot sentir i pensar igual que abans. Pel que fa a la rima, s’observa que no segueix cap ordre i només rimen dos versos com podem veure en aquest esquema: A, B,C, D, E,F,C,G,H,I,J,K,L,D,M. Relacionat amb la mètrica, hi ha 15 versos que són d’art major i tots són decasíl•labs. Són de destacar algunes elisions ( vers numero 1) i sinalefes (vers numero 1), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els sis primes versos es sap que el poeta esta malalt però tot i així ens explica que pot seguir estimant molt més. I això ho transmet de manera contenta, expressiva i emocionant ja que al seu voltant veu molt sentiment i amor. També ens expressa que ningú podrà parar el que sent cap a les persones que ell estima i ningú li ha de dir com ha de estimar. En els sis versos següents es pot veure que el poeta pensa que ningú l’entendrà però ell per sobre de tot segueix estimant al màxim i vol que tothom ho sàpiga. Seguidament explica el que ell sent i vol mitjançant dues personificacions(que em fa de tornaveu o de resposta, quan el desig reclama plenituds) , aquestes dues personificacions volen dir que el seu desig demana viureu tot al màxim i poder obtindré o rebre tot el que ell ha donat. Als últims tres versos el poeta ens diu que només amb una mirada o amb un simple peto pot expressar tot el amor que ell sent, i a més s més el legitima que vol dir que el justifica. També podem observar que al llarg de tot el poema hi ha anàfores al principi d’alguns versos (versos numero 1, 4, 10 i 13) i alguns encavalcaments( versos numero 2, 5, 8 i 10). En conclusió, és un poema que expressa molt be els sentiments de el poeta i transmet molta emoció i tendresa .

Mar Oliver

223

LA POBRESA

El poema la pobresa, de Jacint Verdaguer està organitzar en tres estrofes i tracta el tema de, com bé diu el títol, la pobresa però també la llibertat que ve amb ella, d’una manera clara, simple i breu però sense sacrificar res de qualitat en el procés. Pel que fa a la rima, s’observa que tot el poema té la mateixa rima encadenada consonant que vol dir que els versos estan emparellats, el primer amb el tercer i el segon amb el quart i coincideixen tots els sons a la última síl•laba tònica. Relacionat amb la mètrica , els versos són d’art major i mesuren deu síl•labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 6) i sinalefes (vers número 1) que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, a la primera estrofa explica el turment o problema del protagonista que es pot relacionar amb la vida personal de l’autor. Utilitza una metàfora simbolitzant les corones de llor com a els somnis i aspiracions del personatge i dos personificacions. La pobresa personificada com a germà deixant en clar que ara és part de la seva vida i la vanitat com a una persona avergonyida de l’autor. A la segona estrofa el protagonista explica que ell és el causant de la seva desgracia i que amb la pobresa ha trobat també la felicitat. Utilitza tres metàfores, dos que simbolitzen la pèrdua de bens i riqueses (tirí per la finestra ma fortuna i quan llançava les coses d’una a una) i una altre que diu que aquestes riqueses eren tant sols un pes que s’ha tret de sobre (les ales me sentia alleugerir). A la tercera estrofa el poema agafa un aire religiós i diu que l’únic que necessita un home és la fe i que la resta vindrà després, una altre referència a la pròpia vida de Jacint Verdaguer. En conclusió, aquest és un poema molt curiós, ja que explica una historia completament independent però a la qual s'hi reflecteix la vida personal del autor lo qual és molt interessant de llegir però molt més d'analitzar.

Bel Miralles i Joan Conejos

224

LA VACA SUÏSSA

El poema “La vaca suïssa” de Joan Oliver, conegut més popularment com Pere Quart, està organitzat en cinc estrofes les quals tenen quatre versos. El tema tracta d'una metàfora on la vaca revolucionària realment és un home que no està d'acord en ser "grapejat" per algú altre.

Pel que fa a la rima, s’observa que totes les estrofes són de rima encadenada (C, D, C, D) excepte la primera estrofa que té rima creuada (A, B, B, A). En el poema hi ha rima consonant i versos masculins i femenins (sempre el primer i tercer vers de cada estrofa són femenins i el segon i quart són masculins). Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren deu síl•labes. Són de destacar algunes sinalefes (com en el vers número 7), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecta el contingut, cal dir que el poema en si, tracta d'una petita narració a diferència de molts altres poemes que expressen sentiments, o fan descripcions, etc. De la primera estrofa podríem destacar la comparació "com mon Tell sóc adusta i arrogant". Gràcies aquesta comparació, Joan Oliver aconsegueix donar una imatge de "vaca decidida", ja que segons la història que hi ha darrere aquest personatge històric, era un guerrer intrèpid i coratjós. La segona i tercera estrofa ens compara la seva situació amb altres temps i fins i tot altres moments com esmenta en el vers nou i deu, on parla de "la indefensa cabra que sempre ha tingut l'ànima d'esclau". Amb aquesta metàfora ens compara la posició d'una cabra, qui sempre fa cas i segueix el ramat (d'aquí "l'ànima d'esclau") amb ella que és una vaca revolucionària que lluita pel que vol. A la pe-última estrofa ens explica que la vaca no només és algú que parla sense actuar, ja que ella "ha bramulat per comes i fondals" i sobretot "no espereu que se'n desencamini" perquè ella és algú qui no es pot prendre de broma. És una vaca qui lluita per aconseguir el que vol i la imatge que ens implementa és que "si s'ha de trepitjar per aconseguir alguna cosa, es fa". Per acabar el poema fa una citació al poema de la vaca cega, la qual era molt més tímida, apocada i fins i tot monòtona. El poema ens comenta amb el "Temps era temps..." que la vaca cega i la suïssa mai podrien haver coincidit amb idees, ja que eren de diferents

225

èpoques, i no critica ni menysprea a l'altra vaca ni als seus sentiments de vergonya, cura, etc. sinó que la respecta i vol deixar clar que ara és temps per canviar i revolucionar el món. Amb l'últim vers ("jo sóc la vaca de la mala llet") es crea un joc de paraules on la frase feta "mala llet" en tractar el poema d'una vaca, té cert punt irònic. En conclusió, és un poema on la vaca és humana i reivindicativa. Aquesta vaca no accepta les coses com són i intenta canviar-les revoltant-se contra l'amo, per exemple. Per tant, és una metàfora d'una vaca plena de vitalisme que ens expressa un sentiment revolucionari mitjançant una petita narració d'un animal.

Arnau Marín

226

MOLT HE ESTIMAT I MOLT ESIMO ENCARA

El poema “Molt he estimat i molt esimo encara”, de Miquel Martí i Pol, no està dividit en estrofes, això vol dir que no podem veure les diferents parts o temes del poema per estrofes, però si, per versos. Té 15 versos decasíl·labs i el tema principal d’aquest poema és la vida, expressant el propi autor que encara que estigui malalt i discapacitat pot pensar i sentir igual que abans. Pel que fa a la rima, s’observa que combina rima masculina (em els versos parells) i femenina (en els versos senars). La rima segons el esquema és A, B, C, D, E, F, C, G, H, I, J, K, L, D, M és a dir, que respecte les posicions de rima no segueix cap ordre i destacar que només rimen dos versos, en rima asonant. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl·labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 1),que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els primers tres versos nosaltres sabem que el poeta està malalt però tot i així pot seguir estimant molt més. I això ho transmet en els primers versos del poema de manera contenta, expressiva i emocionant ja que al seu voltant veu molt sentiment i amor. Del quart vers al sisè vers ens expressa que ningú podrà parar el que el poeta sent cap a les persones que ell estima i ningú li ha de dir com ha de estimar. Del seté vers al novè vers podem veure que el poeta pensa que ningú l’entendrà però ell per sobre de tot segueix estimant al màxim i vol que tothom ho sàpiga. Del deué al dotzé vers ens expressa el que ell sent i vol, mitjançant dues personificacions que són “que em fa de tornaveu o de respota” i “quan el desig reclama plenituds”, és a dir, que el seu desig demana viure-ho tot al màxim i poder obtindré o rebre tot el que ell ha donat. Del tretzé al quinzé vers el poeta ens diu que només amb una mirada o amb un simple petó pot expressar tot el amor que ell sent, i a més a més el legitima que vol dir que el justifica. També podem veure que al llarg de tot el poema hi ha anàfores com per exemple “Des de i molt he estimat”. També hi ha 4 encavalcaments que acaben amb els mots traves,

227

sorprès, cos i molt. En conclusió que aquest poema ens ha semblat que descrivia molt bé tots el sentiments de Miquel Martí i Pol desprès d’assabentar-se que estava malalt i la malaltia aniria a pitjor. Creiem que tots els poemes d'aquest autor ens arribaran al cor i ens deixaran passar pel cap alguns sentiments.

Maria Argemi

228

ARRÒS BLANC

El poema Arròs Blanc, de Miquel Martí i Pol, està organitzat en versos i tracta el tema del lligam invisible entre la poesia i el menjar d’una manera discreta, es a dir, passa desapercebut quan fas la primera lectura d’aquest. Pel que fa a la rima, s’observa que aquesta és consonant, es a dir, que rimen les vocals i consonants a final d’estrofa. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 5 síl•labes. Són de destacar algunes elisions (cap) i sinalefes (vers número 4 i 10), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos número 1 i 2, s’hi explica com el arròs sol de per si ja alimenta i, independentment, pot ser un gran menjar amb el recurs retòric “fa plat” que serveix per transmetre’ns com el arròs no és poca cosa com de vegades el considerem, sinó que aquest pot ésser, com ja he dit, un dinar o sopar genial. A la següent estrofa podem veure que s’hi introdueix una enumeració de condiments que podria ’m posar-li a aquest àpat. Podem veure l'ús d’una metàfora: “tota llei de salses”. Amb aquesta es refereix a les salses que se li pot posar, des de salsa de tomàquet a espècies de tot tipus. Tot i això, no hi ha cap llei de salses establerta, i amb aquesta es refereix a aquests condiments pel arròs. En els dos últimes versos podem veure l’ús d’una altre metàfora: “l’arròs ho lliga tot molt ben lligat”, amb això el que ens vol transmetre és que l’arròs també s’usa com a condimentació. Aquest àpat pot ser un menjar independent, o pot servir de condimentació a altres àpats. En conclusió, és un poema molt ben elaborat i que transmet un missatge d’unió entre la poesia i el menjar (més concretament l’arròs blanc) d’una manera subtil, es a dir, passa desapercebuda a primera vista.

Christian Sánchez i Lucas Sánchez

229

LA VACA CEGA

El poema la vaca cega, de Joan Maragall tracta el tema d’una vaca que es queda cega i va a veure aigua sola. Pel que fa a la rima, el vers és bàsicament blanc encara que hi ha alguna rima assonant. El final del vers està tallat i s’acaba la frase amb un altre vers. També és un mètode per alentir el ritme. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10. Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 5), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos 6 primers, s’hi explica amb exactitud, el perquè la vaca és cega, i, en els set versos següents, la solitud i el moviment de l'animal cap a la font, mancat de vivor, d'energia i de vida, amb el paral·lelisme entre "Topant de morro..." i "Topant de cap...", ja que es repeteix l'estructura inicial dels versos anomenats. Del vers 14 al 21, a banda de remarcar amb èmfasi la tragèdia de l'animal, dos altres conceptes hi són centrals: la resignació de la vaca i la compassió del poeta. Podem trobar una enumeració als versos del 10 al 12: "Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera fan dringar l'esquellot, mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar...". En conclusió, és un poema molt ben expressat i que transmet la tristesa de la vaca d’una manera molt significativa.

Sandra Méliz

230

JA L’ANY CREMA EN SOMORT I FEM RECOMPTE

El poema "Ja l’any crema en somort i fem recompte", de Miquel Martí i Pol, està organitzat en quatre estrofes i tracta el tema del sentiment de perdre una persona i la impotència de no poder fer res, d’una manera molt poètica, fent balanç d’un any feixuc, que comporta un encara pitjor. Pel que fa a la rima, s’observa que no hi ha cap ordre establert, i que només als últims quatre versos (última estrofa), s’ajusta a una rima encadenada assonant, però que la resta del poema és totalment irregular. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren deu síl·labes. Cal destacar la partició de vers en els versos 4 i 5, on hi ha un de 6 i un altre de 4 que, junts, fan 10. Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 8), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos de l’1 al 10, s’hi explica com n’és de dura la vida, com costa passar els anys saben que hi ha una persona que l’autor s’estima i que no pot fer res per curar-la i com els anys degeneren els records, amb metàfores, dient que “l’aigua esmola les pedres i la veu”, comparant així les pedres amb els objectes físics i la veu amb els metafísics, com la memòria, suggerint que el pas del temps (el pas de l’aigua, la pluja, com dient “quant ha plogut, com ha passat el temps”) degenera tot allò que existeix, tant les persones (objectes físics) com la memòria (metafísics). A la següent estrofa l’autor assumeix que la vida és així i que només vivint-la assumint riscos podrem dir que hem viscut bé. Fa una metàfora, dient que rere el riu encara hi ha vent que bufa amb força, representant les dificultats i la vida mateixa, suggerint que, en aquets món, després d’una dificultat hi ha una altra. En els quatre últimes versos, l’autor explica que només seguint la lluita contra la vida i les adversitats, es podrà veure com de bonica és la existència. En conclusió, és un poema molt ben redactat i que transmet sentiments molt abstractes i complexos d’una manera molt poètica i metafòrica.

Santi Cayetano

231

SEMPRE ÉS INCERT

El poema Sempre és incert, de Miquel Martí i Pol, està organitzat en una estrofa i tracta el tema del futur i els problemes pròxims d’una manera lírica. Pel que fa a la rima, s’observa que hi ha rima assonant a, és a dir, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos en diversos llocs del poema. Rimen el primer i el tercer i el segon i el novè. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art Menor i mesuren deu síl·labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 13 ), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, dels versos número 1 al 6, s’hi explica d’una persona com ha de créixer mentalment, físicament, madurar i intentar ser millor cada cop més. Sí que és cert que des de ben petit ja estàs exposat a tenir problemes, discussions, males decisions, tenir-te que plantejar nous àmbits, com actuar segons en quina situació et trobis, etc. amb el recurs retòric d'anàfora a sempre és incert que serveix per donar més importància al tema i també hi ha un polisíndeton per la mateixa raó. A la següent estrofa ens parla que tot i així et passaran coses bones, dolentes, lluita constant a causa d'una malaltia, dificultats però no pots rendir-te a la primera de canvi, sense lluitar, perquè el món no es pararà, igual que els astres continuaran girant, una metàfora, que ens explica que el món mai pararà a pesar de tots els problemes. En els últims versos conclou dient que has de ser tu mateix ferm i segur de tu mateix, s'ha de tenir ambició per quelcom per seguir treballant, lluitant, aprendre'n dels errors i prendre decisions i després viure en un estat de serenitat i tranquil·litat perquè aleshores és quan es considera que la persona ha viscut la seva vida en lloc de veure-la passar. Saber que tard o d'hora moriràs però et quedaràs satisfet per haver viscut. Hi ha el recurs retòric de polisíndeton per així remarcar el tema de la mort, la vida, la placidesa l’orgull i altres.

En conclusió, és un poema molt ben explicat i que transmet el patiment que va tindre l'autor en els seus últims anys de vida on veia la mort d’aprop i la vida com s’allunyava

Ruben Campuzano

232

BOIRA DE MARÇ

El poema “Boira (de març)”, de Patricia Gil Termes, està organitzat en 2 estrofes i tracta el tema de la boira que hi ha els matins d'un mes de març, d'una manera molt personificada. Pel que fa la rima s'observa que no en té que nomes coincideixen els vers 2 i 3 tots els altres són irregulars i també trobem que tenen varietat de versos femenins i masculins, Relacionat amb la mètrica, els versos són d'art major i mesuren 9 i 10 síl•labes. Són de destacar algunes elisions, (versos número 1, 2 i 5), i sinalefes (versos número 5 i 7), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos (1, 2, 3 i 4), s’hi explica els efectes que produeix la boira durant el mati i com els va produint, a més a més utilitzant el recurs retòric de la personificació ja que tot el poema es una personificació. A la següent estrofa hi veiem les conseqüències que deixa la boira en aquell mati. I en els tres últims versos fa una personificació de com es "vesteix". En conclusió, és un poema molt ben elaborat i estructurat i que transmet la mateixa sensació d'un mati de març d'una manera molt personificada.

Pau Ferré Andreu

233

UN ASE CONSIDERA UN GLOBUS TERRAQÜI

El poema “Un ase considera un globus terraqüi”, de Pere Quart, està organitzat en tres estrofes i tracta el tema de la immigració i de les actituds socials com el racisme i la tolerància d’una manera indirecta. Pel que fa a la rima, podem observar que és assonant ja que només rimen les vocals i respon a l’esquema: Abca-BBCb-DdeE. Relacionat amb la mètrica, alguns versos són d’art menor (versos hexasíl•labs, és a dir, de sis síl•labes i versos octosíl•labs, de 8) i altres d’art major (versos decasíl•labes, de 10). Són de destacar algunes elisions (vers número 1, 2, 6, 8, 9) i sinalefes (vers número 7), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos número 1,2,3 i 4, es fa èmfasi al fet el món és rodó i està format per terres, mars, continents i nacions. Fent ús d’una metàfora, comparant les persones amb els ases, i utilitzant el vocatiu metaforitzat (orelluts), l’autor ens fa saber que el món és de tots. A la següent estrofa, l’autor ens explica que a la Terra hi conviuen moltes més vides, no només la nostra. Això ho hem de tenir en compte, ho hem de saber i tolerar-ho. En els quatres últims versos, destaca la importància de compartir el món amb tothom, com germans. En conclusió, és un poema molt ben elaborat i que transmet un missatge molt important de la vida compartida en un mateix espai, fent-ho d’una manera irònica però deixant molt clara la idea que es vol transmetre; el món és de tots i hem d’aprendre a viure com a germans.

Aroa Cobo i Ione Masclans

234

NO TOT ÉS DESAR SOMNIS PELS CALAIXOS

El poema No tot és desar somnis pels calaixos, de Miquel Martí i Pol, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de sortir de la teva zona de confort d’una manera èpica. Pel que fa a la rima, s’observa que són versos blancs, es a dir, que no rimen els versos però si hi ha mètrica. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 3) i sinalefes (vers número 5), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos número 1, 2 i 3, s’hi explica que hauríem de realitzar les nostres idees, les que la nostre imaginació privilegiada es capaç de fer, sense excuses, com pel que dirà la gent o perquè no creus que treuras cap profit amb el recurs retòric, que es una metàfora, serveix per per dir que no fem realitat les coses que ens proposem dient desar coses als calaixos. . A la següent estrofa podem veure que parla que em de lluitar contra la vegueria que te el nostre cos, que amb cada consell o concepte es pot agrandir l’esperança i que amb cada bona acció que fem crearem un millor ambient. En els tres últims versos resumeix mes o menys el que és la vida. La vida es un conjunt de moments on estàs trist o content. En aquests versos podem observar com hi ha amagada aquesta frase: “Per fosca que sigui la nit, per dèbil que sigui l’esperança. La llum sempre arriba desprès de la foscor”. . En conclusió, és un poema que amaga el desig per explotar les idees que es troben a dins d’un cap i que transmet ganes de cometre errors per aprendre’n d’una manera èpica, emocionant i sobretot .

Xavi Rodríguez

235

MOLT HE ESTIMAT, I MOLT ESTIMO ENCARA

El poema “Molt he estimat, i molt estimo encara”, de Miquel Martí i Pol, està organitzat en quatre estrofes i tracta el tema de l’amor d’una manera molt passional i sincera. Pel que fa a la rima, s’observa que és d’una rima irregular, ja que només rimen dos mots. A més a més, veiem que s’intercalen versos femenins i masculins successivament. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 1) que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en la primera estrofa, l’autor explica que ha estimat molt en un passar i que ho continua fent, i ell mateix es sorprèn de fer-ho. Amb el recurs retòric de la repetició al llarg del poema fa que es destaqui ho molt que estima i utilitzant-la, fa que quedi força clar. A la següent estrofa ens torna a recorda que molt ha estimat i que en un futur seguirà fentho. També ens explica que ho farà sense importar-li el que digui la gent, i això és una cosa que m’agradaria destacar, ja que vivim en una societat en la que la gent jutja moltíssim, i que aquest gran poeta digui que expressarà els seus sentiments donant-li igual el que digui la gent, es un aspecte que hem de tenir en compte. En la penúltima estrofa un cop més expressa els seus sentiments lliurement. I en els últims sis versos explica com es dona compte del seu amor, del que ell sent en el seu interior cap a una persona. En conclusió, és un poema molt ben escrit i explicat i que transmet seguretat sobre ell mateix i expressa les seves sensacions en l’àmbit amorós d’una manera sensible i personal.

Marta Silva

236

LA VACA SUÏSSA

El poema “La vaca suïssa”, de Pere Quart, està organitzat en sis estrofes i tracta el tema de com tractem a les vaques d’una manera exagerada. Pel que fa a la rima, s’observa que és consonant, perfecte i que a totes les estrofes menys la primera, que és creuada, la rima és encadenada. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10. Són de destacar algunes elisions (vers número 1,2,3,4,6,7,8, etc.) i sinalefes (vers número 2,3 i 23), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos del 1 al 8, s’hi explica la reivindicació de la vaca cap al tracte que rep. amb una comparació que serveix per manifestar el tracte despectiu. A la següent estrofa parla dels nous mètodes més industrials que s’utilitzen actualment per munyir a les vaques, també explica la manca de llibertat i la compara amb la llibertat de la cabra. En els tres últimes versos compara aquest poema amb el de “La vaca cega” de Joan Maragall. En conclusió, és un poema molt ben expressat i que transmet el pensament de la vaca sobre el seu tracte d’una manera molt especial ja que ho explica des del punt de vista de la vaca en aquesta situació.

Oriol Estapé Pernal i Xai Gesa

237

AUTORETRAT ALS SEIXANTA-SET ANYS

El poema “Autoretrat als seixanta-set anys” de Miquel Martí i Pol, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de fer-se vell i de l’amor d’una manera molt clara pels recursos retòrics que fa servir. Pel que fa a la rima, podem observar que és molt pobre, la poca rima que hi ha és consonant. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 3) i sinalefes (vers número 1), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els primers versos, s’hi explica que es va fen gran i com el seu cos ho va notant amb els recursos retòrics “el cap, feixuc, m'ha encorbat les espatlles i m'ha enfonsat el pit” referint-se a que es va fen gran i tant el cap com el cos (espatlles i pit) ho noten, també utilitza un altre recurs retòric “el ventre va adquirint la rodonor que els manuals prescriuen” volen dir que quedar-se calb o agafar “panxeta” es llei de vida. A la següent estrofa parla sobre com té el cap ben clar però desgraciadament el cos no, pensant-se unes coses però que realment sap que no són així, imaginant-les més gran del que són. En els últims versos fa referència a l’amor, dient que espera una noia que podria ser la mort, ell s’imagina que es preciosa però en el fons sap la realitat que no es pot moure i cap noia l’espera, més aviat és ell qui espera la mort, per dir això fa servir alguna exageració i paraules prfundes “I ara, en silenci, esperaré una noia que sé que no vindrà i, a poc a poc, se'm farà tard mentre amb els ulls tancats m'enfonyo pou endins..”. En conclusió, és un poema ben estructurat i que transmet la realitat de fer-se gran d’una manera molt bona ja que fa servir uns recursos retòrics molt rics i un vocabulari molt adequat.

Gerard Sabatés i Sergi Tamaral

238

DÓNA'M LA MÀ

El poema Dóna’m la mà, de Joan Salvat-Papasseit, està organitzat en sis estrofes i tracta el tema de l’amor d’una parella que entra en el joc de l’amor i parla del que aquesta parella farà en un futur d’una manera molt passional. Pel que fa a la rima, s’observa que hi ha rima consonant i assonant. També es veu que hi ha intercalació de versos femenins i masculins en tot el poema. Relacionat amb la mètrica, la majoria dels versos són d’art major i tenen 10 síl•labes, però hi ha dos versos d’art menor, que són de 4 i 7 síl•labes. Són de destacar algunes elisions (versos número 1, 4, 10, 12, 13, 17 i 20 ) i sinalefes (vers número 9), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, dels versos número 1 fins al 8, s’hi explica les coses que una parella d’enamorats farà en el futur, amb dues personificacions que serveixen per donar-li vida a les coses inanimades, amb això fa que el poema sigui més passional. A la següent estrofa, des del vers 9 fins al vers 16 descriu com la parella està enamorada i com entraran al joc d’amar i com d’enamorada està la parella. Hi ha dues anàfores relacionades entre sí, on es repeteix la i al principi de quatre versos, que fa com si la parella sumés coses al seu amor. Els cinc últims versos són la repetició de la primera estrofa, on es descriu l’amor passional de la parella, amb una altra personificació, on li dóna vida al mar. En conclusió, és un poema molt ben escrit i que transmet la passió de la parella i el seu amor profund d’una manera molt ben expressada i emotiva, ja que transmet un sentiment molt especial. Clàudia Maestro

239

TENYEIX DE BLAU EL TEMPS

El poema Tenyeix de blau el temps, de Montserrat Abelló, està organitzat en 4 estrofes i tracta el tema de buscar la part positiva de les coses i aconseguir allò que tu vols d’una manera expressiva. Pel que fa a la rima, s’observa que no rima cap vers, és a dir, té la rima lliure. Relacionat amb la mètrica, els versos són irregulars i d’art menor ja que no passant de les 9 síl•labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 4) i sinalefes (vers número 6), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos número 1,2 i 3, s’hi explica que quan estàs trist has d’intentar canviar les coses dolentes i això el poeta ho explica amb la ajuda d’una metàfora que és “tenyeix de blau el temps”. A la següent estrofa del vers numero 4 al 6 el poeta ens expressa mitjançant una metàfora que és “fes que els seus colors esclatin” que s’ha de buscar la part positiva del que et preocupa. En els dos últimes versos comenta que les coses s’han d’intentar igual i calmar, tot això ho expressa a traves d’una antítesis. A més a més, també, el poeta ens diu que s’ha de lluitar per allò que tu vols. En conclusió, és un poema molt expressiu i que transmet alegria i esperança d’una manera molt senzilla.

Abril Batlle i Marina Milián

240

JOVENTUT PROCAÇ

El poema “Joventut procaç” de Francesc Parcerisas està organitzat en 3 estrofes de 6, 5 i 7 versos i tracta sobre la adolescència, concretament l’època d’institut. Pel que fa a la rima s’observa que aquest poema no te rima, els versos són lliures hi ha una variació entre femenins i masculins. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major, per tant tots són majors de 8 síl·labes i cap es regular, no segueixen cap estructura. Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 11) que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte el contingut, en la primera i segona estrofa, s’hi explica els canvis físics i el caràcter de l’adolescència, es a dir, que realment estàs fent canvis molt forts en molt poc temps fa servir una metàfora per dir “ escumejants els ulls amb crits d’eufòria” dient que els nois es queden bocabadats amb el que veuen, amb una comparació “les noies amb descarats pits com llimones” dient que els pits s’han desenvolupat molt descaradament. També utilitza un altre metàfora “ ràfega de llavis molsuts i cossos bruns” volen dir que els adolescents passant molt ràpid i sense donar-se compte de que estàs allà. A la tercera i última estrofa et parla més sobre els records de la seva joventut, sobre la enyorança d’aquella època. També diu que si es podria evitar que els adolescents fossin conscients d’aquesta etapa i la desfruitessin molt més. En aquesta estrofa hi han dues preguntes retòriques, que fan referència a que els adolescents arribarà un moment que deixaran de ser joves, i trobaran a faltar el que ara tenen. En conclusió, és un poema molt ben estructurat i ric en vocabulari, que transmet totes les emocions de la joventut i com una persona gran ho veu des de fora, d’una manera que fa que et sentís identificat amb el que explica.

Marina Jiménez

241

TAMBÉ MOLTES VEGADES El poema També moltes vegades, de Marius Sampere, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de l’amor, concretament dels seus petits detalls i de la gran importància d’aquests d’una manera molt original i sorprenent ja que enfoca totes les seves dimensions. Pel que fa la rima, s’observa que és un poema irregular ja que encara que alguns versos rimin assonantment, són molt pocs els que ho fan i no hi ha cap mena de rima al poema. Relacionat amb la mètrica, el poema té versos d’art major i d’art menor, alternats d’una manera aleatòria, per tant, els versos mesuren cadascun un diferent número de síl•labes. S’han de destacar algunes elisions com ara la del vers número 10, per exemple i diferents sinalefes, com les del vers número 6 i la del número 3, que contribueixen a la irregularitat de la mètrica. Respecte al contingut, en els tres primers versos s’hi explica que l’amor quasi sempre es basa en els petits detalls i que encara que no ho sembli, són el més important. A la següent estrofa, del vers 4 al 10, trobem una enumeració que ens expressa alguns dels detalls que són la veritable raó de l’amor. En els quatre últims versos, conclou remarcant que quan ens adonem d’aquests moments especials, ens emociona més encara estar amb la persona estimada i que si la tenim al costat, no ens fa falta ni volem a ningú més. En aquesta conclusió hi ha una metàfora que li dona el sentit d’importància a la persona estimada i que fa que el poema conclogui d’una manera bastant original, anomena a la persona "regne" és a dir, li dona aquest sentit de grandària tan especial que la persona que estima, sap que el/la seva estimada té. En conclusió, és un poema molt clar i concís, que transmet l’essència de l’amor d’una manera molt especial la qual ens fa pensar i arribar a entendre el perquè estimem tant a la nostra personeta, a més també entenem amb el poema totes les raons que fan que l'amor tingui sentit.

Sara Martos

242

PLATJA DURA

El poema “Platja dura” , de Joan Vinyoli, està organitzat en 5 estrofes i tracta el tema de l’enyorança de la joventut d’una manera molt peculiar i metafòrica utilitzant la platja i les seves onades referint-se als seus records. Pel que fa a la rima, s’observa que en aquest poema no hi ha, ja que són versos lliures. Relacionat amb la mètrica tampoc segueix cap tipus de pauta, els versos son alguns d’art major com el 6, o d’art menor com tota la majoria. Són de destacar algunes elisions (vers número 23 ). Respecte al contingut, en els versos número 1 fins al 4, s’hi expliquen els records que te de la seva joventut amb el recurs retòric d’una metàfora que es pot observar en “Son llaguts o balandres els pensaments que hem llisquen” o “pel llac de la memòria”. La primera comparació vol relacionar els seus records amb aquestes dues embarcacions, fent referencia a que els dos son vells. Compara la seva memòria amb un llac per on naveguen aquestes embarcacions, es a dir, els seus records. Amb això l’autor vol deixar entendre que encara que siguin vells i llunyans els records de la seva joventut van donant voltes pel seu cap. A la següent estrofa l’autor fa una sèrie d’enumeracions, i explica coses que encara segueix fent, com per voler transmetre als seus lectors que encara no es tan vell, que encara li queda vida per davant. Des de el vers 13 fins al 19 segueix narrant fets de la seva joventut que per ell son importants. En el següent paràgraf l’autor dona el seu punt de vista sobre la manera de recordar els moments viscuts. En el vers 25 fins al 29 representa una metàfora, ja que ens diu que deixem anar els records com un estel, cosa que no es pot fer literalment. Finalment, en els darrers versos d’aquest poema fa una comparació de la platja amb les onades i la sorra, amb els seus records de la seva joventut. Tot plegat aquest últim paràgraf es una metàfora ja que compara les ones amb els seus records i la sorra bruta i negrosa amb la seva memòria. En conclusió aquest poema transmet als seus lectors que no em d’amoïnar-nos per guardar be els nostres records i transmet que per molts anys que passin, sempre ens recordarem d’un fet important per nosaltres.

Elisabeth Navarro

243

NO EM PREGUNTIS AMOR PER QUÈ T’ESTIMO El poema “No em preguntis amor per què t’estimo” de Rosa Leveroni està organitzat en una única estrofa de 16 vesos i tracta el tema de l’amor i els sentiments cap a una persona comparant-lo amb fets inexplicables de la natura. Pel que fa a la rima s’observa que és majoritàriament lliure tot i que en trobem entre els versos 4 i 5 i entre els versos 2, 12 i 15. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl·labes exceptuant l’últim que és hexasílab. Són de destacar algunes elisions (vers número 1, 11) i sinalefes (vers número, 1, 4, 6, 9, 11). Respecte els continguts, en els primers dos versos trobem una anàfora “No em preguntis, amor, perquè t’estimo” que es repeteix dues vegades al llarg del poema i que li dóna intensitat a aquest. També trobem un receptor “amor”, que seria la persona a la que tant estima i a la que va dirigida el poema. Des del segon vers fins el desè, trobem dues preguntes retòriques “¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l’arrel dins la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles?” i “¿És que sabries, cert, l’ardent misteri d’unes ales signant l’atzur en calma, o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l’aire passa?” que posen exemples tan inexplicables com el seu amor i hi cerquen respostes. També trobem dues polisíndetons ni i o i encavalcaments en els versos 2 i 4. Per últim, des del vers número 11 fins el 16è, torna a dirigir-se a la persona demanant-li que no li pregunti perquè ella l’estima tant i donant-li a entendre que per a ella, ell mai desapareixerà. Trobem una antítesi “viu” i “Mort” que provoca una contraposició d’idees. Tenim una personificació en l’últim vers “Mort” escrit en majúscula com si fos una persona la que algun dia s’endurà al seu estimat. En conclusió, és un poema de fàcil comprensió i molt ben estructurat de manera que transmet tot l’amor de l’autora als lectors.

Paula Piñol

244

SEMPRE ÉS INCERT El poema "Sempre és incert", de Miquel Martí i Pol, està organitzat en una sola estrofa la qual l' hem dividit en tres per diferenciar aspectes i tracta del fet de creure en un mateix, els problemes que pots arribar a tenir i la manera en què els has d'afrontar sense tirar la tovallola d’una manera bastant abstracte. Pel que fa a la rima, s’observa que hi ha rima assonant a partir de la darrera vocal tònica, és a dir, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos. També es pot dir que respecte als versos, no hi ha quasi cap rima ja que no hi ha cap ordre en concret. Sí que és cert que es pot veure hi ha en el primer vers que rima amb el tercer o el segon vers amb el novè. L'esquema de la rima és ABACDEFGBDHCI i s'ha de posar en majúscula. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren deu síl·labes, per tant, són decasíl·labs. Són de destacar algunes elisions (vers número 11) i sinalefes (versos número 9-12-13), que contribueixen a la regularitat mètrica. Podem trobar una anàfora com per exemple: essent qui ets en els versos nou i deu, la repetició de la (i) en diferents versos per tant es polisíndeton, el paral·lelisme de; sempre és incert a l'inici de dos versos al igual que és el títol del poema i metàfores com; sotmès a l’imperi dels cops de vent sobtats i les marees que n’esborren els límits. Respecte al contingut, al primer paràgraf es parla d' una persona ha de créixer mentalment,físicament, madurar i intentar ser millor cada cop més. Sí que és cert que des de ben petit, ja estàs exposat a tenir problemes, discussions, males decisions, tenir-te que plantejar nous àmbits, com actuar segons en quina situació et trobis, etc. A la següent estrofa, ens parla que tot i així et passaran coses bones, dolentes, lluita constant a causa d'una malaltia, dificultats, però no pots rendir-te a la primera de canvi sense lluitar perquè el món no es pararà, al igual que els astres continuaran girant. I a la última estrofa, conclou dient que has de ser tu mateix ferm i segur de tu mateix, s'ha de tenir ambició per quelcom per seguir treballant, lluitant, aprendre'n dels erros i prendre decisions i després viure en un estat de serenitat i tranquil·litat perquè aleshores és quan es considera que la persona ha viscut la seva vida enlloc de veure-la passar. Saber que tard o d'hora moriràs però et quedaràs satisfet d'haver viscut. En conclusió, és un poema molt ben elaborat i que transmet vitalitat i en el fons la motivació de no rendir-se d’una manera a vegades que costa entendre però amb serenitat s'arriba a compendre. Judith Buixó

245

TANT DE BO

El poema Tant de Bo, de Txarango, està organitzat en quatre estrofes i el tema que té és: com li agradaria, a la persona que el va escriure, que fos el món, d’una manera personal amb una imaginació pel futur del món. Pel que fa a la rima, s’observa que aquest poema conté les dues rimes: l’assonant i la consonant. Hi podem observar que hi ha rima assonant i consonant en alguns versos. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i d’art menor i mols versos són irregulars hi ha alguns que rimen però aquest grup, són molt pocs. Són de destacar algunes elisions (vers número quart, de la primera estrofa o segon vers de la segona estrofa que estan marcades) i sinalefes (vers número sis de la primera estrofa que hi podem veure dues sinalefes que estan marcades com les elisions), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, a cada vers no s’explica alguna cosa en concret com els altres poemes que hem vist durant el trimestre. Aquest poema és totalment diferent que els altres poemes perquè bàsicament el poema que hem triat, jo i la meva company, no és un poema normal i corrent com els altres si no és una cançó que com la majoria de les cançons, poden ser poemes perquè bàsicament podem dir que una cançó és un poema però amb música i cantant. Que els recursos retòrics que té són per estar dient tot el tema: TANT DE BO, que és el títol de la cançó. En conclusió, és un poema molt ben redactat i que transmet una sensació en el qual ens fa pensar com seria el món si fos com la persona que l’escrit diu d’una manera, també, molt personal per aquesta persona.

Maria Mante

246

EL NOSTRE BLAU

El poema “el nostre blau”, de Santi Montagud Montaña, tracta el tema de l’amor entre dues persones, una de les quals no cuida aquella relació d’una manera que es nombra com una persona que no treu res bo. Pel que fa a la rima, s’observa que es una rima consonant ja que coincideix tot. Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes . Són de destacar algunes elisions (vers número 5,"Ni el") i sinalefes (vers número 14,"blau a"), que contribueixen a la regularitat mètrica. Respecte al contingut, en els versos del número 9 al 12, s’hi explica que es aquella persona que no aporta res bo i que no li convé perquè pot arribar a fer mal emocionalment . El recurs retòric de l'enumeració serveix per citar totes aquelles dolentes, maquiavèl•liques que comporta tal persona. A la següent estrofa parla de la relació entre tots dos sobretot que aquella persona dolenta parla de com lentament consumeix la seva vida com una sangonera.. En els primers versos també parla de que no es el tendre amant ni el boig d’amor però d’una manera diferent a la de la següent estrofa però encara així les dues estrofes diuen exactament el mateix ,referint-se a contingut, no a l’escrit.. En conclusió, és un poema molt ben explicat i que transmet el sentiment d’una manera amagada ja que no ho diu directament .

Eric Perales

247

DESTINS MESQUINS

El poema “Destins Mesquins”, de Salvador Oliva, està organitzat en quatre estrofes i catorze versos i tracta el tema de l’esforç d’una persona d’una manera delicada. Pel que fa a la rima, s’observa que el primer i últim vers sempre rima.

Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 10 síl•labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 2, 15) i sinalefes (vers número 4), que contribueixen a la regularitat mètrica.

Respecte al contingut, en els versos número 1, s’hi explica que un home que volia triomfar a la gran ciutat, i que per això va anar a acabar una novel•la allà. amb el recurs retòric “Delerós d’un país d’anomenada” que es una al•literació que serveix per remarcar la lletra “d” en la primera estrofa.

A la següent estrofa, el novel•lista es temptat a treure la seva novel•la per veure el seu treball i sentir-se orgullós d’ell. A la següent estrofa, indica que treure la novel•la ha sigut un error: un lladre li va treure la novel•la. En el recurs retòric, hi ha una personificació, que indica que el destí el va deixar atuït, referint-se que el seu error li va costar car.

En els tres últimes versos explica el error del novel•lista al treure la seva novel•la En conclusió, és un poema molt ben estructurat i ric en detalls que adverteix que massa confiança en tu mateix pot ser fatal i ho explica d’una manera lírica i a la vegada senzilla.

Arnau Lorente Puig

248

RECOMANACIONS LITERÀRIES

249

WONDER Recomano el llibre “Wonder” de R.J.Palacio. Aquest llibre tracta sobre la vida d’un nen deformat de naixement i de la gent que l’envolta. El personatge és més intel·ligent que l’Albert Einstein i té molt humor. El llibre és divertit, interessant i també et fa sentir més empatic ja que quan el llegeixes et posses en la seva pell. Aquest llibre se’l pot llegir qualsevol que vulgui ja que té un vocabulari que s’enten molt bé. Aina Merino

LA PIRÀMIDE VERMELLA

Recomano “La piràmide vermella” de Rick Riordman. Aquest llibre es de mitologia egipcia, tracta sobre la Sadie i el Carter, uns germans que rere la mort de la seva mare, els van separar. Així que dos vegades a l’any, es retroben, aquesta vegada va ser al British Museum, on el doctor Kane (el pare) ha de fer un “experiment”. Però el experiment surt malament i fan alliberar al déu egipci Seth, que el fa desapareixer i obliga als nois a fugir. El llibre psaen moltes, moltíssimes aventures, i recomano aquest llibre a la gent de la nostre edat, ja que diuen paraules que potser no s’entenen.

Gerard Piqué

250

EL CLUB DE LA CISTELLA Recomano el llibre titulat “El club de la cistella” de Àngel Burgas. Ja hem llegit la segona part i hi han respostes a dubtes que sorgien al llibre “Segon trimestre”. Però com a part negativa hi ha una cosa: com ja hem llegit la segona part, hi han coses que perden l’emoció. És un llibre “d’aventures” quotidianes que els hi passa a la Martina i als seus amics. No es fa monòton i a més a més és fàcil de compendre, ja que està dirigit a persones de 12-13 anys. Santi Cayetano

LA PIRÀMIDE VERMELLA Recomano la novel·la titulada “La piràmide vermella” de RICK RIORDAN. És un llibre que em vaig llegir fa poc que sobretot recomano a totes les persones a les quals els hi agrada llegir novel·les llargues on s’hi ha d’estar atent, vull dir, no pots saltar-te capítols tan si plou com si no. El llibre forma part d’un volum de 3 novel·les més, normalment parlem de “triologia”, jo me’ls he llegit els tres, però trobo que el primer, el que recomano, és el millor. És on s’introdueix els personatges i les seves “missions” per dir-ho d’alguna manera. Ben segur estic, que qualsevol que compleixi els requisits donats al primer paràgraf si es llegeix el llibre li encantarà. Arnau Marin

251

BARRABUM! Jo el llibre que recomano és Barrabum! de Mark Haddon. Us recomano aquest llibre perquè a mi m’ha agradat molt ja que et porta a un altre planeta. Aquí una petita ressenya: Els mestres d’en Jim i en Charlie amaguen alguna cosa molt misteriosa. Quan els nois els sorprenen parlant una llengua secreta d’amagat intueixen que una aventura és a punt de començar. Què deu significar aquella paraula estranya que els enigmàtics mestres han repetit amb tant entusiasme? Spudvetch… Sigui com sigui, en Jim i en Chalie voldran arribar fins al final i descobrir quina un n’està passant. En Jim i en Charlie arribaran fins al final d’aquesta història però no saben tots els problemes que els hi portarà. És un llibre increïble i molt entretingut. A mi m’ha encantat. És un llibre per a joves però es comprèn tot molt bé. Espero que us el llegiu aviat i compartiu els anècdotes amb mi. Paula Piñol

L’AVENTURA DELS LEMINGS BOJOS

Jo el llibre que recomano, és el llibre de L’AVENTURA DELS LEMINGS BOJOS, de l’escriptora Gemma Lienas, aquest llibre tracta sobre L’Emi i en Max juntaments amb la Serena, l’Alícia i en Cess, se’n van a passar les vacances a Noruega, molt a la vora del Cercle Polar Àrtic. La Serena que és la mare de L’emi, decideix aprofitar les vacances per fer un reportatge sobre els lemmings, uns petits rossegadors. Tot d’una descobreixen que els lemmings i també els rens d’aquella zona pateixen una malaltia que al final acaben morint. Seguint els rastre dels animals malalts s’emboliquen en una aventura que pot tenir greus consequencies especialment per en Max. Respecte a llegir-lo, jo crec que s’el pot llegir qui vulgui ja que la escriptira Gemma Lienas té un vocabulari molt ric que s’enten tot amb molta facilitat. Maria Argemí 252

LA CAIGUDA DELS REGNES Jo recomano el llibre de “La Caiguda dels Regnes” de Morgan Rhodes. Recomano aquest llibre a tots els lectors de la meva edat que els hi agradin les històries de l’edat mitjana. La Caiguda dels Regnes tracta sobre els conflictes d’un món imàginari, en l’edat mitjana. Tres regnes (Auranos, Paelsia i Limeros) competeixen per riqueses, territori, recursos i els Familiars, cristalls perduts amb poders sobrenaturals. Encara que els tres regnes no s’entenen molt bé els uns amb els altres, viuen en pau, fins que un noble d’Auranos assassina un pagés Paelsià. En aquell moment esclata la guerra de veritat. A mi m’ha agradat aquest llibre perquè no hi ningú “dolent” ni “bo”. Cada capítol està dedicat a les peripècies d’un regne. Tu pots decidir, per dir-ho d’alguna manera, de quin bàndol ets. Així que, espero que no ignoreu la meva recomanació i algun dia us el llegiu.

Oriol Perera

253

CRÍTIQUES LITERÀRIES

254

SEGON TRIMESTRE

A mi m’ha agradat perquè en alguns capítols, al final, et deixava amb intriga. Al principi quan me’l vaig començar a llegir, em pensava que seria un avorriment, però després em van venir més ganes de llegir-me’l i descobrir el final. El que m´ha fet que m’agradi el llibre és el llenguatge perquè és modern, els personatges perquè cadascú té alguna cosa especial i l’argument perquè passen coses de la vida real. Jo recomanaria aquest llibre a nens/es que els agradi la intriga. De nota li poso un 9,5 perquè el principi no m’ha entusiasmat gaire. Iris Cerro Sí, m’ha agradat; em vaig posar a llegir aquest llibre perquè eren deures, però igualment és emocionant i ben explicat. M’ha agradat el fragment en què la Carla es camufla i pega la Martina; o quan el club veu l’Enric i la seva colla, comencen a ballar i també quan el club entra a l’escola de nit. El recomanaria a qualsevol que li agradi llegir llibres sobre la vida quotidiana; li posaria un 10. M’ha agradat molt. Ara m’estic llegint el tercer llibre de a trilogia, per continuar l’aventura. Nil Masó A mi aquest llibre titulat Segon Trimestre m’ha agradat bastant. Des del principi del llibre, m’ha agradat perquè a mi m’agraden especialmente els llibres o novel·les d’aventures. I encara que hi hagi parts “sentimentals” m’agrada igual. Al principi de la història (quan hi ha les festes de Nadal), ho trobo una bona introducció dels llibres anteriors. L’autor ens descriu molt bé cadascun dels personatges que intervenen al llibre per després poder-la entendre sense problema. La part d’aventures que m’ha agradat més ha sigut a l’hora d’esbrinar qui hi havia a l’escola després de les classes (el immigrants), o també a la part que busquen els “brètols” de la seva classe al museu. Jo recomanaria aquest llibre a les persones a qui agradin els llibres d’aventura amb amics. Li dono una puntuació de 8,5. Arnau Marín

255

A mi em va agradar molt el llibre. Quan em vaig posar a llegir-lo per primer cop vaig notar que no podia parar de llegir. D’aquest llibre, sobretot m’han agradat molt les aventures que passen, perquè els nens són de la nostra edat i perquè hi ha molta varietat de gent. Jo aquest llibre el recomanaria a nens de la nostra edat a qui agradés la lectura. Li posaria un 10. Proposo que de cara als cursos vinents llegim més llibres de la col·lecció com L’Anticlub o El club cistella. Oriol Gonzalez A mi m’ha agradat molt aquest llibre perquè són històries que passen de veritat. No són només històries inventades que no poden passar a ningú. A més a més ensenya el que s’hauria de fer en certes situacions. Crec que l’autor d’aquest llibre es mereix una bona recompensa per haver-nos donat aquest temps de lectura. Cristina Ruiz A mi m’ha agradat molt aquest llibre perquè té moltes aventures. Al principi el Capítol 1 no em va agradar gaire perquè no passava cap cosa, però en tots els altres capítols m’ha agradat moltíssim. A les persones que els agradi llegir llibres jo els recomanaria aquest llibre perquè és molt divertit i misteriós. El fragment que m’ha agradat més és aquell en què s’ uneix tota la colla amb tots els membres. Maria Argemí A mi aquest llibre m’ha agradat molt, però la primera impressiò que vaig tenir (quan vaig començar-lo a llegir) va ser que era un llibre pesat. M’ha agradat el fet que cadascun dels del club fossin diferents, i que es puguin avenir tant bé encara sent tots diferents, però el que més m’ha agradat han sigut les seves aventures a l’escola, al museu i també al carrer. Un cop vaig agafar el ritme de la lectura, el llibre es va tornar interessant. Jo a aquest llibre li posaria un nou i mig i el recomanaria a tothom a qui agradin els llibres d’aventura. Aina Merino

256

A mi, aquest llibre, crec que m’ha agradat molt perquè m’he quedat amb ganes de saberne més, de la Martina, el Tom, el Pau, l’ Assump… És molt real encara que sembli estrany que s’allotgin estrangers en una escola o que t’agradi algú que tan sols coneixes per Internet. Crec que tot això ens pot donar una bona lliçó com, per exemple, no confiar en ningú que no coneguis realment. Tot els personatges encaixen com anell en el dit amb aquesta novel·la. És molt original i penso que qualsevol noi o noia que el llegeixi li agradarà molt. Paula Piñol El llibre “Segon trimestre” m’ha agradat molt, perquè els personatges son nens de la meva edat, i explica’n coses que ens podrien passar a nosaltres. El capítol que més em va agradar va ser el segons, perquè va ser quan la Martina va conèixer a la Marga i com que a la Martina li agradava molt tot el tema dels avions i els pilots, va aprofitar que el pare de la Marga era un pilot de avions per tenir-hi més informació sobre el que més li agradava. Aquest llibre, li recomanaria a tots els nens i nenes que facin 1r o 2n de l’ESO, perquè els hi pot agradar, perquè les histories que surten al llibre qualsevol dia els hi pot passar a ells. Ainoa Herrera

Jo crec que Segon Trimestre és un bon llibre, no només per passar l’estona llegint-lo, sinó per llegir-lo, rellegir-lo i un cop rellegit, tornar-lo a llegir; en resum que és un molt bon llibre. A mi en general m’agrada bastant perquè quan el vaig llegir em vaig sentir una mica identificada amb els personatges, sobre tot amb la Marga. També m’agrada bastant perquè sempre em llegia un capítol o dos abans d’anar-me’n a dormir i sempre em deixava amb la intriga, però va arribar a agradar-me fins a tal punt que en comptes de despertar-me a les 7:00 h em despertava a les 6:30 h per poder llegir una mica. Haig de reconèixer que al principi se’m va fer una mica pesat, però a mesura que anava llegint m’anava interessant cada cop més més, perquè és un llibre que m’ha generat moltes preguntes, però les he anant descobrint a poc a poc mentre anava llegint, però m’he quedat amb la intriga de descobrir si al final el Pau es queda amb la Martina. Alba Rodríguez Hornero A mi m’ha agradat molt aquest llibre, perquè m’hi identifico, jo i els meus amics a la vida real.Quan anava a llegir aquest llibre, cada cop m’agrada més i quan acabava volia continuar llegint per saber el que venia després.La part que m’ha agradat més ha estat quan el club de la cistella ajuden els immigrants a trobar feina, menjar, etc.Jo recomanaria a la gent que el llegís, sobretot als nens entre 11, 12 i 13 anys, ja que al llibre surten nens d’aquestes edats. Judit Farré 257

A mi m’ha agradat aquest llibre, Segon Trimestre, i ja al començar a llegir m’ha fet bona impressió perquè és en català i perquè està basat en fets reals i actuals. Tambè m’han agradat els personatges perquè eren noms coneguts i pot passar la història en qualsevol lloc i si és a Barcelona, ciutat que coneixem, amb pintors que coneixem, m’ha facilitat molt per aprendre, entendre tot el que deien i orientar-me. Jo recomanaria la historia a catalans o gent que sap el català, que no siguin molt imaginatius en les històries (que no els agradin les històries fantàstiques on s’ho imaginen tot i res és irreal o quasi res) i per a alumnes d’uns 12 anys. Jo li posaria un 9. Arnau Garcia Duran

A mi m’ha agradat. Un cop has llegit un capítol ja estàs interessat pel que passarà a continuació. Els personatges són molt diferents i passen per moltes aventures . Jo el recomanaria a gent que li agradi llegir llibres d’aventures juvenils. Pol Estapé

258

Espai PINTEREST amb treballs d'alumnes: https://es.pinterest.com/montseins2/carta-al-mestre/ https://es.pinterest.com/montseins2/mar-i-cel/ https://es.pinterest.com/montseins2/receptes-3r-eso-curs-14-15/ https://es.pinterest.com/montseins2/llibres-de-4t-deso/ https://es.pinterest.com/montseins2/cat%C3%A0leg-de-monstres/ https://es.pinterest.com/montseins2/p%C3%B2sters-espriu/

Espai WEB sobre CATĂ&#x20AC;LEG DE MONSTRES: https://sites.google.com/site/catalegdemonstres/

Espai BLOG amb mĂŠs redaccions: http://cataredaccionseso.blogspot.com.es/

259

260