Mario Cuesta Hernando
Raquel Martín
ANTÀRTIDA El continent dels prodigis
COLÒNIES DE PINGÜINS I PINNÍPEDES
Mare meva, quants pingüins i quantes foques, llops marins i elefants marins ... n’hi ha a milers! Aquests pingüins d’Adèlia formen una grandíssima colònia de 100.000 exemplars i n’hi ha de més nombroses. Els pingüins d’Adèlia passen diversos dies al mar buscant menjar per a les seves cries. A terra la seva única preocupació és l’skua (paràsit boreal), un ocell que es menja els seus ous i els seus polls. A la platja, les foques no s’han de preocupar de res, així que es passen el dia pensant en la sort que tenen de viure en un lloc tan bonic com aquest.
PIN NÍPE DES
Foques, llops marins i elefants marins tenen un nom comú una mica estrany: pinnípedes. A l’Antàrtida hi ha força varietats, encara que no són exclusives d’aquest continent. Fins i tot a la Mediterrània abans hi havia foques.
Foca de Weddell 3,5 m 500 kg
És el mamífer que viu més al sud del planeta i l’únic que passa l’hivern a l’Antàrtida. Això sí, a l’hivern s’està més calent a l’aigua que a l’exterior, així que només treu el cap per respirar.
Foca lleopard 4 m 500 kg
És un dels depredadors més temibles de l’Antàrtida. Mentre que altres foques només mengen peixos, krill i calamars, aquesta foca menja també pingüins i altres animals ... com foques.
Foca de Ross 2 m 200 kg
Aquesta és l’espècie de foca més petita i rara de l’Antàrtida. Igual que la resta de les foques, es comuniquen sota l’aigua xiulant de forma molt curiosa.
Foca menjacrancs 2,5 m 300 kg
És un dels grans mamífers més abundants del planeta i, per descomptat, l’espècie de foca més nombrosa. Malgrat el seu nom no menja crancs, sinó krill. El que més li agrada és estirar-se damunt dels gels flotants i deixar-se gronxar pel mar.
Llop marí 2 m 180 kg
Encara que ho sembli no és una foca: el llop marí té orelles visibles i les foques no. Malgrat el seu nom (no n’hi ha per a tant!), només menja krill i peixos.
Elefants marins
mascles 6 m 4.000 kg - femelles 4 m 800 kg Els mascles tenen un nas estrany, d’aquí el seu nom. Quan arriba l’època de la reproducció els mascles es barallen a la platja, com aquests dos.
EL DUR HIVERN
L’hivern ha començat. La nit dura 24 hores –sí, sí, no surt el sol!– i el fred es fa insuportable ... 50 graus sota zero. Molt poques bases científiques estan obertes i la majoria dels animals emigren al nord, fora de l’Antàrtida. Només els pingüins emperador mascle s’hi queden. Ells tenen cura dels ous i dels pollets, mentre que les
femelles pesquen al mar fins a l’estiu que ve. Són mesos duríssims, però tenen la recompensa d’admirar les aurores australs en el cel estelat.
Llibres infantils,
·27 ·
o no...
L'Antàrtida és el continent dels prodigis. Allí s'hi ha registrat la temperatura més baixa del planeta, -93ºC, el gel pot arribar a tenir un gruix de 4 kilòmetres i les ràfegues de vent són de 300 Km/h. Els seus oceans són l'ecosistema més antic i ben conservat de la Terra. Però el prodigi més important és que ha posat d'acord a tots els països per promoure la pau, la ciència, la cooperació i el respecte al medi ambient. Embarca't en aquest llibre i viatja fins al pol sud per descobrir les meravelles naturals que amaga, però també per conèixer el treball dels científics, la vida a les bases, la història dels primers exploradors i l'esperit del Tractat Antàrtic.
€ 19,90
@mosquitobooks mosquitobooksbarcelona.com ISBN 978-84-120332-6-7
9
788412
033267