Poemes del viatge a nàpols

POEMES DEL VIATGE A NÀPOLS

4t d’eso

curs 2013-2014

ITINERARIS A Itàlia Tots junts hem anat i en tot el viatge no ens hem separat.

El Vesuvi, Al volcà hem pujat tots xino-xano hem arribat.

A Capri, Una illa petita hem trobat i a la seva costa ens hem banyat.

A l’hotel, No hem pogut dormir per fer festa i gaudir.

Al vaixell, Al mar vam conquistar i de les vistes vam disfrutar.

De tornada, Uns bons dies hem passat i un bon record ens hem emportat!

Adrià Motas 4tA

PENSAMENTS D’AMOR

No és la teva cara sinó que són els teus ulls.

No és el teu cos sinó el teu cor.

No és la teva alegria sinó que és la teva fantasia.

No és la teva simpatia sinó la teva harmonia.

No és la teva vida sinó que ho ets tot.

No és per tu sinó que per mi ho ets tot

Adrian Vegas Milena 4t B Català

POEMA Estimo cada instant que passo amb tu, estimo cada somriure que em mostres.

Estimo cada mirada que em llances, estimo cada centímetre de la teva pell.

Estimo els teus llavis que em fan tremolar, estimo els teus ulls que la vida t’ha donat.

Estimo els teus moments de riure, estimo les teves carícies que hem fan gaudir.

Estimo la teva sensibilitat sense límit, estimo la teva humilitat que em fa pensar.

Estimo la teva passió al moment d'actuar, estimo la teva bellesa que m'arriba a extasiar.

Alex Gou Villalobos

Viatge a Capri, i al cor.

Hem arribat, ja som a Capri Un vaixell marejador Ens ha portat fins aquí Amb una bossa era jo Preparat per descobrir.

La gent no era gaire amable Però Capri era molt bonic Però no pas per sa imatge La seva presència aquí Animava aquell paratge.

Una noia divertida Amb un cabell llarg i fosc I amb una llarga trena Amb el seu cabell frondós A l’esquerra pentinada.

Els seus llavis eren rojos La seva pell era blanca Els seus ulls eren marrons Amb un anell al voltant D’un bonic color verdós.

Aquell dia va ser especial Amb la meva estimada I per Capri vam voltar Passejant per la vila Ben agafats de la mà.

UN PESSIC DEL MEU POBLE Un passeig marítim rodejat pels pins més verds.

El soroll de la brisa mediterrània sobre les suaus onades.

Unes quantes gavines i coloms acompanyant la melodia natural.

La sorra més fina i el cel més blau.

Tot junt és el passeig que fa un poble costaner.

No un poble qualsevol, aquest és el meu poble.

El lloc on visc, el lloc que em distingeix.

Amal 4t B

LA ITÀLIA AMOROSA

Fortes marees a la costa envaïen la meva ment a recordar, aquelles tardes jugant pel passeig del Mar.

Quan volíem anar per lliure ens cridaven l’atenció, ja que moltes persones érem les que volíem menjar-nos el Món.

Es fa dur, ja que ets allà amb el teu peculiar caminar, i dir-te ‘t’estimo’ mai es farà realitat.

Em submergeixo en aquells pensaments que guardem de moments inerts, només em queda l’esperança de poder tornar a oblidar-te.

Anna García González

4tB

UN GRAN VIATGE

És festa perquè ja som a Italia.

El moment que tots esperàvem.

Els cinc dies amb més alegria És festa perquè coses noves veurem, però molt ràpid marxarem i a molta gent coneixerem És festa perquè amb els amics estarem.

Pompeia i Capri veurem.

I amb el paradís ho compararem. És festa perquè al port estem.

Al vaixell molt disfrutarem, però com una bala el viatge acabarem.

Anna Maria Segura

Gran viatge, gran record El dia més esperat va arribar, gràcies al nostre esforç, gaudíem d’un gran viatge.

Nàpols ens esperava on nosaltres passejàvem.

Al Vesuvi vam pujar, ens va acabar d’esgotar.

La preciosa illa de Capri, tots ens vam quedar amb els ulls com plats.

Bon viatge amb vaixell, on tots vam acabar marejats com un tortell.

Anna Mestres

Poema

És festa perquè t'alegres, i et sents lliure pels carrers deixant els problemes al darrere rient de cantó a cantó.

És festa perquè tu hi ets.

Sense tu la gent no somriu, el món s'apaga com una espelma.

Però si hi ets, és com si fos un estel que brilla.

És festa perquè somrius.

El cel és blau com els teus ulls i el mar és tranquil perquè sap que tu estàs amb ell.

Bilal

LA MEVA TERRA

La meva terra, un lloc per recordar, preciosa i brillant com les estrelles.

Sempre hi vull tornar per no oblidar totes les nits belles que vaig passar durant l’estiu, en companyia dels meus germans, admirant els ocells dins del seu niu, procurant no tocar-los amb les mans

Aquells dies que mai deixaré , Encara que estigui ben lluny i que per res del món abandonaré fins que els torni a reviure durant el mes de juny.

Encara que no hi vagi sovint, sé que sempre hi tindré un lloc per quan vagi agraint tot el que m’ha donat per ser com sóc.

Chaymaa

POMPEIA La ciutat va ser enfonsada, sota la fúria del Vesuvi, que la va cobrir de lava, transformant un crit en murmuri.

Els esperits circulen pels carrers, les botigues són tancades, allà on negociaren mercaders, vides van ser soterrades.

Els viatgers hi arriben a diari, trepitgen el seu turment, s’inventen un paisatge imaginari, per reconstruir l’ensorrament.

Cintia Sabater Vílchez

La cova: Estirada al terra de la cova la jove noia tremola mentre trista observa com el sol es posa.

Cada dia, en llevar-se , la noia es pregunta si el seu estimat tornarà quan el sol s’hagi d’amagar .

Mesos porta ja esperant sense cap tipus de senyal que el noi hagi d’aparèixer però ella no desistirà.

Quan l’alba surt al matí comença a bategar el seu pit .

Dins es troba el motor que fa que no mori la seva il·lusió

Cristina Bonillo

Records d'un amor llunyà Camins d'escales em duen al record, aquell dia que em vas fer sentir passió.

La proa em guia el camí i, sense motiu, un somriure surt de mi.

La brisa del mar m'acaricia la cara i el vent em xiuxiueja que hi ets encara.

La llum de la lluna reflecteix el camí de tornada, per poder rebre una simple abraçada.

Cridar a l'horitzó el teu nom, simplement per sentir-te a prop.

La nit s'apodera dels records que envaeixen aquella passió.

Encara et sento tan a prop, que no penso deixar-ne lloc al meu cor.

I encara recordant les últimes paraules, un simple “t'estimo” s'apodera de les esperances..

Simplement aquella Itàlia, és la que ens recorda aquella estada...

Cristina Garcia

UN MOMENT PER OBSERVAR Potser ni tan sols sabem estimar la nostra terra. Potser ni tan sols ens adonem de tot el que ens envolta.

Però és inevitable observar el mar blau com el cel, l’escuma de les ones del mar blanques com els núvols , els colors de l’Arc de Sant Martí com els colors de les flors.

Hi ha mil coses per observar, per estimar com la llum de cada matí , per olorar com l’olor que fan les plantes, per tocar com la pluja suau que cau sobre el nostre cos. Tot el que ens envolta l’hem d’observar, però sobretot estimar.

Nom: Ana Cristina Soterio

Tota història bonica, la portes a sobre.

No sabia si era amunt o avall però dins un màgic món estava.

Corria molt ràpid, com un cavall i enrere tots els núvols els deixava.

Vaig arribar al meu destí tot un nou món m’envoltaria.

Feia un joiós dia cristal·lí on el sol era el senyor del dia.

Vam pujar el Vesuvi el déu de les muntanyes.

Vam trepitjar el seu cim veient Pompeia petit com unes banyes.

Vam navegar per un desert d’aigua, fins arribar al nostre destí.

L’Illa més bonica, allà m’aguantava. era allà sobre Capri.

Mai oblidaré aquesta meravella.

La meva vida la guardarà amb clau.

Encara que aquesta història es faci vella amb mi la portaré fins a la fi de ma pau.

Dani Alarcón

El vaixell

És festa perquè marxem, ara agafarem el vaixell.

La mar està tranquil·la i el viatge sembla un somni.

Mil coses a fer al saló o a la piscina.

Aquesta està tancada i els nens no poden divertir-se.

A la matinada és tot un horror el vaixell es mou molt i molt.

Tothom està marejat i la gent té ganes de vomitar.

Per fi arribem al port quina gran il·lusió arribem a Sant Feliu tots amb alegria.

Dani Pedrero

POEMA SOBRE EL VIATGE A NÀPOLS

Eren les sis del matí, cap dels dos ulls podia obrir.

El despertador sonava com un desesperat i en un tres i no res ja m’havia llevat Anem de vacances a Itàlia tots els amics per celebrar que hem estudiat quatre anys units.

Agafem les maletes, l’autobús i l’avió d’anada; i en vaixell i autobús de tornada.

Ens varen ensenyar edificis, places i monuments.

Vàrem acabar cansats i molt contents.

Fins a dalt del Vesuvi vàrem pujar I vam veure Pompeia tal com la van deixar.

Quasi cada dia per dinar i sopar pasta o pizza per menjar.

L’ illa de Capri vàrem visitar.

Hi ha unes vistes que mai podré oblidar.

La tornada va ser quasi un dia en vaixell: bon menjar, diversió, en fi, un bon nivell.

Ferran Pujadas Verdaguer

CAPRI És festa perquè la gent balla.

La gent passeja i no treballa.

Caminant entre cases blanques contents, pels carrers de Capri estrets.

A l’arribar a dalt la gent s’adona de la vista que Capri et dóna.

Veus el mar blau i brillant i les onades les pedres tocant.

Al port un mercat t’espera ple de paradetes de records d’allà.

Tingues en compte on és la teva cartera que t’oblides d’on és i se’n va.

Iosu Vermeersch Amor

Viatge a Nàpols Nois i noies de setze anys!

Som joves, alegres. Som companys!

Anem-hi junts, Itàlia ens espera!

El millor destí de primavera!

Als núvols vam pujar volant i a Nàpols vam baixar flipant!

El Vesuvi va entrar en erupció quan la penya començà l’acció.

Tots en filera cap a Pompeia, al·lucinats! Ja us ho deia!

Oh, Capri! El teu record és diví!

Quan somio al llit el meu destí!

Eterna serà la nostra amistat, sempre recordarem aquesta felicitat!

Ivan Ribas Cuenca 26/05/2014 4t B

NÀPOLS A Nàpols anem i amb avió arribem.

Pasta mengem i de pizza ens emplenem.

El Vesuvi era molt gran, però amb les seves grans vistes ens va despertar.

Vam veure Nàpols que amb la seva llum ens il·luminava.

Pompeia és molt maca, però a l’hora està molt trencada.

Capri era molt maca i molt blanca.

Les nit eren fosques i avorrides.

Al barco va començar la festa i quina gran gresca.

Ivan Trujillo

POEMA D’ ITÀLIA

A Itàlia, que té una forma tan peculiar, hi ha molts llocs que s’han de visitar.

Tots amb una bellesa espectacular.

Capri, amb un paisatge immens i alhora tan bell i dens. És un lloc on refugiar-se dels pensaments i conèixer noves ments com ara Da Vinci i els seus invents.

Tot pensant en els seus carrers, em torna un pensament a la ment: la bellesa del Vesuvi dormint tranquil·lament, esperant el seu moment perquè torni el seu ésser.

A peus del volcà, on tanta tranquil·litat hi ha, en el seu moment arrossegà una destrucció monumental que acabà amb una ciutat colossal.

JESSICA FERNÁNDEZ IZQUIERDO. 4t A CATALÀ.

Som-hi!

El viatge inoblidable de les nostres vides, després de tant temps d’estar treballant, arriba, per fi. Sí, una setmana de descans!

Calcular cada jugada sota els efectes de l’insomni, recordar cada detall.

Motius no em van faltar per enfrontar-me al foli.

Trepitja ben fort i juga sense por!

Jose Villegas

Perquè t’estimo. És festa perquè el teu somriure ho mereix, i cada cop que aflora tothom s’enamora. És difícil no fixar-s’hi en ell, ja que alegra fins el més trist.

És festa perquè t’estimo, i és dur viure sens el teu somriure, anar-se’n a dormir sens ell, i despertar-se amb el seu buit.

Només de veure’l de lluny, ja estic enamorada, encara que jo no sigui la causa, els meus sentiments manen.

És festa perquè l’amor que sento és immens, només de pensar en tu sento papallones a l’estómac.

Pensar-te és la meva activitat preferida, ja que és el millor que faig.

Judith Teixeira Álvarez

Viatge a Nàpols Quan vam arribar, tot ens va sobtar, al veure aquella ciutat a què ens havien adreçat.

Vam pujar a l’autocar que ens va portar a l’hotel.

Semblava un gratacel!

El primer que vam fer, va ser passejar pel carrer, envoltat de botigues boniques, tot i que eren un xic petites.

Els dies que vam passar a Nàpols, van ser inoblidables, un dia va haver-hi núvols , però sol tots els altres.

El millor va ser el creuer, ens ho vam passar d’allò més bé sense que res ens amoïnés!

Retrocediria en el temps, per tornar a reviure aquests moments plens de felicitat, en què es va formar una gran amistat.

Laia Fernàndez Comas 4t B

Un viatge que quedarà gravat Un viatge per recordar... ple de moments per explicar, alegria en arribar, tristesa en acabar.

Ma mare no para de plorar...en veure’m marxar.

Tothom content menys els parents que pensen que això passarà molt lent.

Un vaixell ben gran en el qual festa hi haurà i amb tots els meus companys podré disfrutar des de la mar.

Itàlia quin paradís! No vull sortir d’aquest país.

Mil coses per visitar que des de fora no podràs guaitar.

Quina sort que hem tingut ... d’haver estat tan a gust.

No oblidaré aquest record de mi...perquè mai es farà petit...

Laura Fernández

Un gran i curt viatge Acumulades botigues de goig gaudeixen dels llargs carrers.

El dilluns em fan parar boig i el dimarts als cambrers.

Se sent enorme i plena d’alegria, dins d’aquella ciutat correria.

En aquella illa hi viuria amb ganes de viure cada dia.

Entre cançó i cançó, puc veure un carreró, on hi ha un senyor amb alegria i compassió.

Aquest somni s’ha acabat i de la meva ment no s’ha esborrat.

I amb la gent que he anat, un bon record m'ha quedat.

Lídia Palet

NÀPOLS Nàpols manté una sensació fosca, amb els carrers plens d’escombraries on els nens s’ho passen bé jugant, on hi ha roba estesa que penja, penja com les heures.

A Capri al contrari, es respira tranquil·litat.

Mostra elegància.

Va ser un moment bastant esperat i amb poca ignorància..

El Vesuvi dorm sota un encanteri però aviat despertarà i a força gent s’endurà.

Serà un atac aeri i acabarà amb l’encanteri.

Pompeia ho va provar i va ser difícil poder-ho esbrinar.

Aquest volcà ho va arrasar i en un temps es va arribar a desenterrar.

Lluís Pérez

La terra de Capri Els carrers de Nàpols, pobres, solitaris, foscos i amb pols.

Tanta història amagada sota aquells sols.

Vam deixar aquella terra, amb un petit vaixell ple de turistes.

No sabíem el que ens esperava, i, sens cap dubte, allà estava.

Aquella terra tan bella, envoltada d’aigua cristal·lina, aquells carrers amb aquella olor tan fina.

Arran de la muntanya, un poblet de pescadors; pujant el telefèric, un munt d’aparadors.

Una platja amb còdols em va captivar, amb pedres calentes i aigua tan freda, que no ens podríem ni llançar.

Aviat hauria de deixar aquella terra, mentre la deixava enrere, jo ja sabia que en aquella terra hi tornaria.

Mar Astor Torné

NOVA CIUTAT Obro la finestra Com si d’un regal es tractés.

L’ambient és de festa, L’olor el de menjar acabat de fer.

La gent és diferent, Em mira estrany.

El carrer es veu més decadent A cada pas que fas.

Això no és problema, aquí hi ha ambient festiu.

Lluny la bonica illa, de cares l’astre rei em somriu.

Els vianants em saluden, Es respira amabilitat…

Però ja han passat cinc dies i al mar la festa s’ha acabat.

Marc Cabarrocas

POEMA D'ITÀLIA

Potser no són les costes més maques ni els carrers més nets, ni les cases més grosses.

Potser no són les muntanyes més verdes ni els arbres més alts, ni els camins més curts.

Potser… i tants potser…

Però aquestes costes, aquests carrers, aquestes cases, i aquesta vegetació són el que es respira cada dia a la ciutat de Nàpols.

Marc Jiménez 4 ESO A

Gran Viatge És festa perquè el viatge comença.

Molts dies esperant per una ciutat impressionant on tothom és extravagant.

Els conductors són bous afamats en una ciutat sense llei on els policies descansaven i els turistes passejaven.

Hotel petit i antic, cosa que no em va impedir que jo em pogués divertir parlant amb els amics.

La tornada espectacular.

Sempre somrient i escridassant.

Llargues hores de viatge, Que volant acaben passant.

Marc Royan 4t A

Enamorats fugitius La mar suau i tranqui·la molt blava i humida, reflecteix els seus ulls del color de la til·la.

Grans arbres solitaris coronen grans penya-segats, on ella s’amaga del seu enamorat.

La suau lluna il·lumina en la foscor, i tots dos s’ajeuen en la seva poca claror.

Tots dos s’abracen mentre miren l’alba sortir, i els dos enamorats s’amaguen per poder junts fugir.

Tots dos corren junts durant tot el matí, i a la tarda busquen algun lloc per dormir.

Arriben a una cova i veuen el Sol fugir, mentre tots dos s’abracen i desapareixen en aquell instant precís.

Maria Alsina Carmona

DINS EL VAIXELL Després d’una eterna espera silenciós com una tomba va salpar el gran monstre marí lliscant sobre un mar infinit.

Però la nit no ho va notar, la Lluna va seguir regnant, la Terra va continuar girant i el temps no es va aturar.

Amb el matí va arribar el vent empenyent el meu cos endavant, acariciant la meva pell, jugant amb els meus cabells.

I de sobte, una oportuna fotografia aquell instant va congelar: esteses les mans, oberta la boca i com un Picasso el cabell.

Maria Pérez

ESTIMADA ITÀLIA Per Itàlia jo caminava i, amb molta brutícia, respirava.

Tot era divertit fins els moments d’estar trist.

Al vaixell no vaig dormir perquè vaig voler gaudir d’aquell viatge que per mi mai arribarà a la fi.

Potser ens faltava temps però vam anar corrents.

Tot va anar genial, encara que va passar com un llamp És un viatge que ens ha agradat i el volem tornar a disfrutar, però no sabem quan hi podrem tornar a anar

Marina Sepúlveda Martín Foto: Marina Sepúlveda Martín

Poema d’Itàlia De viatge vam marxar, els companys tots agrupats.

Un avió vam agafar, i a Nàpols vam arribar.

Al principi no ens va agradar, però després cap volia marxar.

Al Vesuvi vam pujar i a Pompeia vam dinar.

Les ruïnes vam visitar i totes les parades del voltant.

A totes hores vam menjar, pasta i pizza a tots costats.

El viatge va acabar i en vaixell vam tornar.

Tots anàvem de costat quan la matinada va acabar.

A Sant Feliu vam arribar, i tots contents vam descansar.

Miriam Gómez

POEMA

Un dia dotze de maig a les set del matí vam agafar el bus per marxar d’aquí.

Vam anar a l’aeroport, estava tot abarrotat i tots estàvem plens de felicitat.

Nàpols era una gran ciutat on les normes no existien pas.

Allò era caòtic, però l’ambient era simpàtic.

Després de Nàpols tocava Pompeia, tot i que feia temps que no la veia.

Consecutivament vam anar a Capri, per mi la millor ciutat amb diferència, tot i que tant de viatge requereix molta paciència.

Finalment el creuer, ple de joventut i alegria, va ser la nit més divertida i va durar fins la matinada i vam arribar a casa nostra, Catalunya!

Mònica Pelló

ILLA ESPERANÇA

A dalt de tot del vaixell, asseguda en un racó la brisa fresca, l’aigua que esquitxa sobre la meva cara.

Un fons muntanyós un aire fresc i els nervis a flor de pell Per poder baixar a la ciutat.

Arribada a un port acolorit, carrers estrets gent alegre i un ambient festiu.

La vaig anomenar ciutat esperança, ja que tot era de color verd i l’única esperança que tenia jo era de veure el fons del mar amb la brillantor del sol.

Myros

Era aquell paisatge tan bonic, aquell aire tan fred que feia posar la pell de gallina, veure aquella torre tan alta i tan abrillantada des d’un petit balcó.

Era aquell paisatge tan meravellós, eren aquelles estrelles que feien il·luminar el cel enmig de la foscor, eren les nits perfectes...

Eren aquells carrers tan estrets que semblaven fils de cosir, eren aquells moments que un mai oblida, les tardes passejant pel centre, quan tot era alegria, felicitat i tranquil·litat.

Però tot s’acaba, tot té un final.

Ara només queden els records d’aquell magnífic paisatge, de la gent , de les botiges, de l’aire fred, de París!

Orokia

.

Poema Oh, Ferran, què fas amb aquesta cara?

Tristesa en aquesta ciutat, tan plena de bellesa. La gran nuvolada, que planava, no només damunt Nàpols, sinó damunt tot Italià.

El sol brillava, naturalment, però ho feia tan encerclat de núvols i l’aire estava tan saturat d’aigua, que els raigs eren descolorits.

Vàrem pujar a una gran muntanya, i es deia Vesuvi on fan grans estudis.

Plovia quan pujàvem, mentre esquivàvem gent que pujava i baixava, i una dona molt amable va deixar-me el seu impermeable.

Les nits eren el pitjor, ja que pensant i pensant em recordava de la família i no aconseguia dormir.

La tornada va ser avorrida, ja que va ser una gran fugida, adolescents corrent, pels passadissos del vaixell.

Autor: Oscar Laso Carrasco Foto: Vesuvi , Italià, Nàpols

RECORDS MÀGICS

Records de Nàpols tindré, prenent-me un cafè ho recordaré.

Tot era bonic i alegre, amb molta felicitat m’ho vaig prendre.

Visites com aquestes n’hi ha poques, paisatges inoblidables des de les roques.

Amb moltes ganes de tornar, m’hi vaig quedar.

A Itàlia veia l’amor, com a una trista tardor.

Dels teus llavis no em vaig acomiadar, per aquest motiu he de tornar.

L’any que ve o l’altre qui sap.

Però aniré a buscar-te per poder conquistar-te.

Et puc ben jurar que et trobaré i amb el teu somriure m’enamoraré.

Óscar Lozano López 4B

POEMA- Fi de curs*Itàlia El nostre viatge començava, un vol pel cel ens esperava per arribar al nostre destí: Nàpols.

Tots contents amb molta emoció ens enlairàvem amb l’avió.

Arribem a Nàpols on tot és diferent i ens dirigim a l’hotel per veure on dormirem.

Curt però intens el viatge que mai oblidarem.

Paula Martínez Padilla 4t B 27/05/2014

Poema d’Itàlia

És festa perquè avui regalen somriures gràcies al fet que marxem de viatge.

La nostra felicitat és incontrolable tant que no ens aturarà res.

Després de volar en avió com ocells arribem a la ciutat on ens quedarem.

Els companys pensen que no són ells és un somni fins que marxarem.

Aquella ciutat d’Itàlia sembla molt encantada, per aquella gent tan desesperada

Finalment, després de l’alegria arriba la tristesa.

Sabent que després d’aquell viatge no tornaria a veure aquell paisatge.

Rafa Gil Serret 4t-A

Aquell moment és el que recordo Aquelles escales del vaixell que pujava Arrencava una aventura plena d’emocions Però aquella sensació em feia por.

Aquell moment és el que menys desitjava Però estava feliç per saber que en poc temps tindria una abraçada.

El teu somriure recordava Només pensaven tu quan mirava l’alba.

Cap a la sortida del sol jo allà estava Mirant el mar, que tranquil·litat em donava.

Raquel

És festa perquè rius, dibuixes un somriure i això em demostra que ets molt feliç amb mi.

Les teves dents com perles, els teus llavis com portes, són la porta cap l’ànima de la meva estimada.

És festa perquè corres, com el vent pels cabells, com les fulles per l’aire fred i obscur del carrer.

És festa perquè saltes, com les joves granotes pels nenúfars de l’aigua fosca, com el cel d’avui.

Rubén Rosales

INSTANTS D’EMOCIÓ A poc a poc, paciència.

Parets fosques, silencis profunds.

A poc a poc, la llum ens toca.

A poc a poc, arribava als meus ulls un espai ple de màgia i racons desconeguts.

A poc a poc, pugem.

De sobte, apareixen cases blanques i ocells lliures, núvols com cotó floten pel cel.

De sobte, ho veus tot.

Petita illa, gran sentiment.

De sobte, entra al cor.

Sara

EL VIATGE És festa perquè demà marxem a Nàpols.

Cada dia esperant el moment emocionant i per fi ha arribat.

Estem a l'hotel tan esperat, tot és molt impressionant.

Una ciutat que riu i plora quan veu que tothom l'enyora.

L'illa de Capri hem visitat i molt cansats hem acabat.

Però ha valgut la pena fer el viatge per gaudir del bonic paisatge.

El vaixell de tornada m'ha deixat trastornada.

Tots estem marejats i un lloc per descansar hem trobat.

Tots adormits a popa hem tancat la boca.

Quan hem despertat havíem arribat.

Silvia Guzman Padilla 4tA

El retorn a la Lluna

Cel fosc sempre està amb les seves filles cantà a vegades ve i se’n va amb moltes ganes tornà.

Gran bola brillant i ses filles rient de tant en tant plorant sense cap espant.

A vegades ve i se’n va i alegria sent quan tornà amb ses filles cel brillarà com una família es trobarà.

Cel lluent i ple d’alegria temps feliços i temps d’angúnia amb ses filles sempre lluïa com un cel ple d’alegria.

Smahane Hamidi

Itàlia És festa perquè és diumenge.

Els carrers de pedra plens i es veu que la gent menja.

És festa perquè la gent no treballa, però en canvi, balla.

A la nit no hem sortit, però durant el dia ens hem fregit.

Vam anar a Pompeia i només pedra es veia.

Però és molt emocionant perquè és una ciutat molt gran.

El viatge m’ha agradat però hem de tornar a la normalitat.

Víctor Pastrana Román 4A