Taller
TALLER POSA ELS ESQUÍS I LES BOTES A PUNT
Després de l’oasi de l’estiu i d’una temporada a mig gas tots tenim moltes ganes de llençar-nos de cap per la primera pista nevada que se’ns posi al davant, però ho hem de fer amb el material en bones condicions Celes Piedrabuena ISPO, Wintersteiger, Jesús Martínez
Per fi. Després de suar la cansalada, de patir la calor i una llarga travessa del desert, ja arribat l’hora de calçar-nos els esquís i gaudir de la neu. Ara bé, la tornada a l’activitat s’hauria de fer amb uns esquís que estiguin en òptimes condicions, per la qual cosa els haurem de dur al taller perquè els facin una posada a punt. És evident que, com millor els hàgim guardat i cuidat en aquest pont entre el final de la temporada i el començament de la següent, molt millor i menys haurà de treballar un skiman. El primer que s’ha de fer és desbastar l’esquí, treure-li la primera capa degrada de plàstic i netejar tots els cantells. Aquesta primera capa degradada es treu perquè després a l’hora de tapar el plàstic s’enganxa molt millor, ja que es troba amb el plàstic sa. I, de pas, es fan els cantells dels esquís. Fet aquest primer pas, s’omplen les ratllades de les soles amb plàstic. Després es treu el plàstic sobrant. Es comprova que els cantells estiguin bé i, si no ho estan, se’ls fa una repassada; i, un cop fet aquests passos, es rectifiquen els cantells. És a dir, es planeja l’esquí i se li fa l’estructura. L’estructura és un gravat que es fa a la sola dels esquís, que bàsicament serveix per desaiguar, perquè, recordem, esquiem sobre aigua, sobre una fina pel.lícula d’aigua.
Un canal al mig de la sola dels esquís Abans, quan no existien les rectificadores ni estructuradores, els esquís portaven un canal al mig que tenia la finalitat de trencar la pel.lícula d’aigua. Avui dia, amb les rectificadores que fan estructura, no cal. No hi ha cap esquí que porti el canal. Duen el gravat al qual fèiem esment, que podríem comparar amb el que porten els pneumàtics dels cotxes o de les motos. Això és molt important en competició, perquè en funció del tipus de neu es fa una estructura o una altra. En el cas d’un estàndard es posa una estructura que serveixi per a tots els tipus
EL COEFICIENT DE LLISCAMENT DE LA CERA ÉS MOLT MÉS BAIX EN COMPARACIÓ AMB ELS DEL POLIETILÈ
114