Gratuïta!!! ®
NÚM 13 //
OCTUBRE // 2016
EL FLUOR causes de dolor
durant la lactància QUAN PARLAR SOBRE L’ADOPCIÓ?
paternitat abracadabra!
El sexting en adolescents
del camp de tarragona
octubre
Edita MUM’S Catalunya Central 08242 Manresa I Bages
Com passa el temps! Ja tornem a tenir aquí les rutines del nou curs establertes. Horaris, despertadors i presses… sobretot presses!
www.mums.cat /mumscc /mumsmgz Direcció i edició Neus Pineda neus@mums.cat
Fins fa dos dies encara ens podíem permetre viure amb els nostres fills, sense preocupar-nos pels horaris i gaudir de tot el dia junts. Ara ja tornem a estar corrent cap aquí i cap allà sense temps per a nosaltres i per compartir amb tranquil•litat. La vida ja torna a girar al nostre voltant ràpid, molt ràpid!
Correcció lingüística Clàudia Molina 626 819 421 Publicitat mcc@mums.cat 655 629 660
Aquest curs he decidit gaudir del viatge i intentar deixar de córrer amb l’estrès de no arribar enlloc. Quan som pares, sinó estem alerta i frenem a temps, podem acabar amb la sensació que el temps s’esvaeix massa de pressa. Què passa si un dia no fem el llit, o planxem la roba o no tenim la casa prou endreçada? No passarà res. O potser sí, ja que tindrem una mica més de temps per a nosaltres i els nostres fills, en el fons això és el més important.
Foto portada
Alba clotet
93 830 02 95 Dipòsit legal
B 22099-2015
ISSN. Ed. Imp. 2462-3989
ISSN. Internet 24-62-3997
Us desitjo un octubre reposat,
Distribució ARTÉS · callús · cardona fonollosa · manresa · NAVARCLES · navàs-sallent st. fruitós de bages · st. joan de vilatorrada st. vicenç de castellet santpedor · súria bagà · berga · GIRONELLA · puig-reig castellterçol · l’estany MOIÀ · SANTA MARIA D’OLÓ CENTELLES · MANLLEU PRATS DE LLUÇANÈS · RODA DE TER · TARADELL TONA · TORELLÓ · VIC SOLSONA
Neus Pineda Hola! Em dic Clàudia i tinc 27 anys. Sóc mare de dos preciosos belluguets i m’incorporo, per primera vegada, a l’equip de MUM’s com a correctora lingüística. Engego aquesta nova etapa amb molta il•lusió, buscant fer realitat la quimera de la conciliació, poder treballar sense deixar de ser mare!
Clàudia Molina
Delegacions
BAIX LLOBREGAT CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL vallès occidental
info@mums.cat 675 74 25 79 El contingut d’aquesta revista és rebut per e-mail dels professionals i col·laboradors a la nostra redacció i/o està recopilat d’internet. Si algun dels contingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publicació, preguem ens ho comuniquin immediatament a (nom)@mums.cat. Els distribuïdors no han d’estar d’acord amb els continguts publicats pels autors. Prohibida la reproducció de qualsevol anunci de la revista.
13
04
lactancia dolor en alletament
17
10
salut banc de llet
22
educació acompanyar, estimar, ser-hi
salut puntuació apgar
adolescència sexting
serveis
28
31
11
14
dol acompanyar la mort gestacional
psicologia parella després de la matenitat/paternitat
psicologia identitat de gènere
aplicacions ipediatrics
24
32
agenda octubre
26
35
SORTIR EN FAMÍLIA
tl ae cmt aà n c i a
Causes de dolor en l’alletar que es poden tractar
Quan una mare es queixa de dolor quan alleta o que la lactància no li resulta plaent s’ha de valorar es molèsties i buscar-ne les causes, com a primer pas per acabar amb el dolor. Hi ha diverses raons que poden ocasionar el dolor apart d’una infecció bacteriana, per la qual cosa valorem tota la resta de possibilitats.
Tècnica inadequada
Tot i que existeix més informació al respecte, hi ha mares que segueixen utilitzant tècniques inadequades a l’hora de donar el pit als seus fills, i els col·loquen de tal manera que dificulten la lactància. Això comporta problemes tant per a les mares com per als bebès. Les mares poden sentir dolor durant tota la presa i presentar lesions al mugró. Aquestes molèsties poden ser de diversa consideració: estadis I (dolor superficial, pell intacta, rosada o inflamada) i II (dolor profund, pell lesionada).
04
Sempre que la mare diu que té dolor, observem atentament els bebès, perquè aquests poden patir icterícia a causa d’un retard en l’eliminació del meconi ―i, per tant, de la bilirrubina― per una ingesta insuficient de llet materna. Són nens que ploren molt i demanen de manera continuada el pit o, contràriament, estan apàtics i dormen molt. Sovint coincideix que aquests bebès guanyen poc pes ponderal. Com a conseqüència de tot això, moltes vegades les mares abandonen la lactància d’una manera precoç, perquè el dolor és insuportable durant les preses i s’hi afegeix la frustració, l’esgotament per l’alta demanda
OCTUBRE 2016
del seu fill i un profund desencant, ja que no veu acomplertes les seves expectatives sobre la lactància (icterícia, escàs guany de pes ponderal, dolor, esgotament…). Davant una mare que pateix dolor quan alleta i que fins i tot es planteja desmamar, és important escoltar-la i intentar aconseguir una presa sense dolor.
Aconseguir una presa indolora
Si el bebè està actiu i ambdós hi estan disposats, podem ajudar la mare recomanant-li un afiançament espontani per part del nadó. Per aconseguirlo la mare ha de quedar-se semireclinada o asseguda amb l’espatlla reclinada enrera, i col·locarem el bebè bocaterrrosa sobre la mare, amb el cap situat lleugerament per sobre de l’esternon de la mare, de tal manera que el seu cos quedi totalment en contacte amb el de la mare. És important evitar en tot moment la intervenció de l’assessora. Un cop col·locats, es deixarà que el bebè faci cops de cap, busqui i doni cops repetidament al pit amb la barbeta fins que s’agafi sol al pit, cosa que pot trigar entre 10 i 60 minuts. A vegades, la mida i la forma del pit poden dificultar el procés, en aquests casos la mare pot oferir el pit aguantant-lo entre els dits polze i índex, com si fos un entrepà. Un cop que el nen s’ha agafat sol al pit i està mamant activament, preguntem a la mare quant li fa mal, en una escala del 0 al 10. Moltes mares baixen del 8 al 2 només amb el reposicionament. Un dolor superior a 2 sobre 10 no es considera normal. mums.cat
La posició ventral, en contacte directe cos a cos, que s’aconsegueix amb aquesta tècnica, coneguda com a afiançament espontani, és la que adopten instintivament totes les cries de primats per mamar, i s’ha comprovat que els bebès humans poden mamar amb eficàcia i sense fer mal a la mare amb aquesta posició, tot i que tingui alguna limitació mecànica de la succió. Si d’aquesta manera no aconseguim una presa indolora, provarem amb l’encaix profund (afiançament asimètric), que augmenta la superfície de contacte entre la llengua i el pit. És important que la mare aprengui a col·locar-se el bebè ella sola, sense dolor i sense ajuda. Per fer-ho, li donarem algunes indicacions però ens mantindrem en un segon pla, deixant que sigui ella la que aconsegueixi per si mateixa millorar i corregir la seva tècnica. Cada cop que la mare aconsegueix alletar per si sola sense dolor és important reforçar-la i recordar-li que ho ha fet ella sense ajuda, i que a casa també serà capaç de ferho. La majoria de clivelles quan han estat causades per una mala tècnica, milloraran ràpidament i de forma espontània sense més intervencions que el simple reposicionament. Si, tot i haver corregit la tècnica, la mare segueix dient que té dolor intens, començarem a sospitar que té una alteració microbiana. Arribats a aquest punt, podem observar les ferides dels mugrons, ja que si són d’evolució tòrpida, amb vores inflamades i vermelloses i/o amb supuració, tindrem motius fundats per sospitar que existeix infecció.
05
A continuació valorarem la succió del bebè i les estructures de l’anatomia oral del nen per tal de buscar:
Anquiloglòsia
(frenell sublingual curt), retrognatia (mandíbula inferior retreta), reflex hipertònic de succió o altres alteracions mecàniques de la succió i la deglució. Un frenell lingual curt provoca dolor i lesions als mugrons per què limita el moviment fisiològic de la llengua, cosa que es tradueix en una succió ineficaç i en tècniques compensatòries de la succió per part del bebè ―mossegar amb les genives, exercir massa pressió amb els llavis (fet que els causa una llaga característica), fer soroll (espetegant) amb la llengua per gestionar el fluxe de llet― que danyen el pit matern. Per avaluar l’aparença i la funcionalitat de la llengua l’aixecarem amb un depressor i utilitzarem la taula de Hazelbaker, que permet mesurar la capacitat del lactant per estendre, elevar i lateralitzar la llengua. La retrognatia, més fàcil de detectar, s’associa sovint amb l’anquiloglòsia, per què si no va associada a cap patologia (PierreRobin, trissomies, síndrome de Turner) té el seu origen en l’escassa mobilitat de la mandíbula a l’úter, derivada de l’anquiloglòsia, que no permet el normal desenvolupament de les estructures mandibulars del fetus. Mitjançant la succió digital (que consisteix a introduir un dit dins un guà ―generalment el dit petit― a la boca del bebè, amb el tou del dit cap a dalt i sense sobrepassar el primer terç de la llengua per no provocar el 06
reflex del vòmit) valorem la força, el ritme i la pressió de la succió. El ritme adequat de la succió nutritiva en un neonat és de 1:1, és a dir, succió/deglució, en cicles encadenats de 10 a 30 succions en els quals el bebè respira amb normalitat sense necessitat d’interrompre la succió. Si el lactant realitza de 3 a 5 succions consecutives, seguides d’una pausa de la mateixa durada de l’episodi de succió per poder respirar, parlem d’una succió immadura. Aquesta avaluació acabarà d’ajudar-nos a valorar l’efectivitat de la succió i la correcta transferència de llet. És important tenir silenci ambiental per sentir la deglució i observar el moviment mandibular que acompanya el procés.
La importància del part
Convé fer una valoració del part i les seves repercussions en l’establiment de la lactància, ja que en cas de part distòcic, instrumentat o per cesària programada els lactants poden presentar un patró de succió immadur o caòtic, que a més de ser ineficaç provoca dolor a la mare. Concretament, els problemes derivats d’un part instrumentat causen disfuncions orals secundàries, doncs els nervis cranials encarregats de la succió i la deglució poden resultar danyats amb molta facilitat. A Catalunya encara no tenim professionals especialitzats en aquests problemes (logopedes neonatals o fonoaudiòlegs), capaços de dur a terme una fisioteràpia de succió i deglució, com passa a altres països. Un cop feta aquesta primera valoració, ens fitxem en l’aspecte del mugró quan s’acaba la presa per tal de trobar o descartar:
Síndrome de Raynaud
La síndrome de Raynaud es defineix com una isquèmia transitòria, o falta de rec sanguini a les zones més distals del cos: dits de OCTUBRE 2016
les mans i dels peus, orelles, punta del nas i també mugrons.
d’hormones de la por que pot entorpir encara més el procés.
Els següents símptomes ens ajuden a diferenciar el síndrome de Raynaud d’altres processos, com una infecció bacteriana o un traumatisme per mala posició:
Cal preguntar-li també si és fumadora, per què el Raynaud figura entre els efectes secundaris del tabaquisme, i a cops poden patir-lo fins i tot dones que són fumadores passives.
La punta del mugró canvia de color en finalitzar la presa. Pot tractar-se d’un canvi bifàsic (blanc/ blavós) o trifàsic (blanc/ blavós/ vermell). El dolor empitjora molt amb el fred i millora amb l’aplicació de calor local. La por i l’estrès també empitjoren el quadre, perquè les catecolamines i noradrenalines que se segreguen en aquestes situacions són altament vasoconstrictores. Aquestes dones acostumen a millorar molt quan estan en un entorn favorable on se senten ateses i escoltades. Un problema mecànic com ara els que hem descrit anteriorment (anquiloglòsia, mala posició…) pot desencadenar per si mateix una síndrome de Raynaud, per què el mugró queda aixafat contra la cresta alveolar inferior, cosa que limita el rec sanguini. En alguns processos infecciosos també es produeix Raynaud, ja que aquests provoquen alteracions vasculars. El tractament consisteix a aplicar calor local abans i després de les preses. S’aplica calor just abans de la presa i immediatament després d’aquesta. Consumir begudes calentes que no continguin cafeïna o teïna (ambdues vasoconstrictores) abans d’alletar i fer-ho en llocs càlids també pot contribuir a pal·liar els símptomes del Raynaud. És important que la mare estigui relaxada i tranquil·la mentre dóna el pit. D’aquesta manera, no segregarà una onada mums.cat
Si les mesures físiques no funcionen, hi ha estudis que recomanen l’ús d’un vasodilatador com el Nifedipino18. Es tracta d’un fàrmac apte per a les mares que donen el pit, per què és segur per als bebès, tot i que pot ocasionar efectes secundaris lleus a les mares. En aquest sentit, recordem que el web de l’Hospital de Marina Alta (www.elactancia.org) ofereix una magnífica base de dades de farmacologia i compatibilitat de medicaments amb la lactància, coordinada per membres del Comitè de Lactància de l’AEPED (Asociación Española de Pediatría). Es tracta d’una eina de treball molt útil per a qualsevol professional sanitari. Davant un Raynaud que no remet tot i les mesures físiques, hem de derivar la mare al seu metge, amb tota la informació pertinent, per tal que aquest determini si convé o no receptar-li medicació.
Punt blanc o perla de llet
El punt blanc o perla de llet es defineix com un porus blanc, brillant i nacrat a la superfície del mugró. Quan el nen xuma, aquest augmenta de volum. S’acaba convertint en un pelleringa blanca i, generalment, es desprèn sol. Tot aquest procés dura d’entre 5-7 dies a un mes. 07
La mare diu que té dolor i cuïssor. Es tracta de conductes obturats que afloren al mugró i tapen els porus amb restes de material quístic. Poden ser d’orígen traumàtic, quan el bebè tanca la boca fortament i aixafa el mugró amb les genives, o bé poden tenir el seu origen en una alteració microbiana o infecció de la mama. En aquest cas, la inflamació de les mucoses, sumada a les capes de biofilms que fabriquen les bactèries, redueix la llum dels conductors galactòfors i afavoreix la formació d’obstruccions. Si la causa del punt blanc és traumàtica, la perla sol ser molt superficial i es pot perforar amb una agulla estèril i pressionar per drenar, aplicant calor abans del procediment i posant el bebè al pit immediatament després. Les perles de llet d’origen infecciós-inflamatori acostumen a ser profundes i la part que aflora només és “la punta de l’iceberg”. Punxar-les sol causar més dolor i inflamació. En aquest cas és convenient recollir mostres per a un cultiu.
Processos inflamatoris i dermatològics
Les mames poden patir eczemes, dermatitis d’origen al·lèrgic o psoriasis. Aquestes afeccions rarament es manifesten en dones que no han tingut prèviament eczemes o psoriasis en altres parts del cos, i en tot caso seria important recollir mostres de pell i llet per comprovar si existeix una alteració microbiana concomitant.
Embaràs en marxa Durant les primeres setmanes de gestació, l’augment de progesterona i estrògens pot causar dolor a la mare du-
08
rant les preses. De fet, el dolor als mugrons és moltes vegades un dels primers símptomes d’un nou embaràs. Un cop descartat tot això anterior, les sospites se centren en una possible infecció. Sospitem infecció si: Existeix dolor al pit o mugrons, amb o sense ferides, amb o sense canvis de coloració, després d’haver comprovat que la posició és correcta i no hi ha problemes mecànics de succió. La mare sent punxades doloroses, sobretot coincidint amb el reflex d’ejecció. Per part seva, el bebè mama intranquil, a disgust i augmentant la força de compressió per extraure la llet, fet que comporta més inflamació. El bebè pot rebutjar el pit més afectat. En cas de mastitis, es produeix una major concentració de sodi i clor a la llet, cosa que altera el seu sabor. El bebè pot presentar muguet a la boca o eritema de bolquer; fet que és degut a que els estafilococos presents a la llet de la mare produeixen una sèrie de compostos que estimulen el creixement dels llevats (càndides) a la cavitat oral i a la zona perianal del bebè. Convé comprovar o descartar possibles factors predisposants ―ingesta d’antibiòtics durant l’embaràs, el part o el pospart, lactàncies anteriors i experiència viscuda― i anotar altres factors importants per al diagnòstic: quan va començar el dolor, com és, en quin moment es produeix i en quines situacions empitjora o millora. També és important saber quins tractaments tòpics o sistèmics ha escollit la mare per intentar pal·liar les molèsties. OCTUBRE 2016
Arribats a aquest punt, suggerim a la mare la conveniència de recollir mostres de llet i realitzar un estudi microbiològic tan aviat com sigui possible, per què un professional li pugui aplicar un tractament adequat amb analgèsics i antibiòtics, en funció de l’antibiograma obtingut. La dona que pateix dolor en alletar necessita escolta, atenció i suport emocional, per què la sensació de frustració, unida a la confusió generada per provables consells contradictoris, pot conduir-la a un abandonament prematur de la lactància. Tan important com el suport emocional és la informació veraç i clara sobre els passos que ha de seguir per al tractament de l’alteració microbiana i la millora dels símptomes. En aquest sentit, no està de més subratllar el valor de la lactància materna i assegurar-li que tenir un excés de bactèries a la llet no perjudica el bebè, i que pot comprovar per si mateixa la idoneïtat i inoqüitat per ambdós, mare i lactant, dels antibiòtics recomanats. També és de vital importància oferir a la diada mare-fill un seguiment continuat fins a la seva recuperació complerta. Mentre les mares esperen els resultats del cultiu o la intervenció dels professionals sanitaris, podem recomanar-los una sèrie de mesures pal·liatives. #Inma Marcos i Alba Padró http://www.grupslactancia.org
Grups de lactància a la Catalunya Central BERGA # ALLETA BERGA Reunions tots els dimecres de 10 a 11:30h (excepte Agost) Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet (PL.Europa, 1) Consultes telefòniques 627985264
MANLLEU # Lliga de la llet Últims divendres de mes de 15:30 a 17h. Casal Cívic Frederica Montseny Núria 607 799 484
MANRESA #NODRIR Tots els dijous de17 a 18.30h (dins l’horari escolar) CAP BAGES - C/Soler i March, 6 - 3era planta. Assessorament telefònic: Neus 655 629 660 · Carme 646 749 005 Ester 619 711 939 · Maria 639 769 027
MOIÀ # ALLETA MOIANÈS 1ers dimarts de cada mes de17:30 a 19h Can Carner. C/ de les joies, 11-13 Aude 664 577 429 · Anna 607 272 968
NAVÀS # ELNA Tots els dimecres de 16:00 a 18:00h (dins l’horari escolar) Escola bressol Quitzalla, Plaça estació, 2 Pilar 669 113 344
TORElLÓ # LACTAGES C/Pompeu fabra, 8 Teia 656 389 797
VIC # MARES de Llet Tots els dimecres de 15 a 17 h (dins l’horari escolar) ETC- Pg. Generalitat, 46 Roser 605 389 700
SOLSONA # LLETTETA Tots els dijous de15 a 16h (dins l’horari escolar) cap solsonès - Pl. guitart, 1 Berta Obon 649 917 545
mums.cat
07
banc de llet
Les mares veganes podran ser donants de llet materna El Banc de Llet ha començat aquest any 2016 a analitzar els nivells de vitamina B12 a mares donants que fan una dieta vegetariana estricta, amb l’objectiu de garantir que la llet tingui les aportacions necessàries de vitamina B12 per als bebès prematurs. La vitamina B12 rares vegades està present en els vegetals. Les principals fonts per obtenir-la són la carn, el peix, els ous i els productes làctics. Com que no pot ser sintetitzada pel cos humà, l’única manera de tenir-ne és menjant aquest aliments.
Per això, una de les causes de dèficit de vitamina B12 és pel dèficit en la dieta en persones que són vegetarianes estrictes, és a dir, veganes i que no consumeixen cap tipus de proteïna animal. La vitamina B12 és important per a la síntesi de material genètic de les cèl·lules, així com per al desenvolupament i el manteniment de la funció del sistema nerviós central. A més, la vitamina B12 juntament amb l’àcid fòlic són substàncies fonamentals per al desenvolupament del fetus durant els tres primers mesos d’embaràs. La prova principal per detectar el dèficit de vitamina B12 és el nivell de concentració en la sang, per això quan es fan donants de llet materna se’ls extreu una mostra de sang per conèixer els nivells d’aquesta vitamina.
10
OCTUBRE 2016
dol gestacional
ACOMPANYAR
la mort
GESTACIONAL Malgrat el silenci que envolta la pèrdua durant l’embaràs, la realitat és que el comiat d’un fill abans del seu naixement és més comuna del que pensem. El perquè ha passat, a vegades pot esdevenir un misteri, però quan l’experiència arriba, pocs cops ens plantegem com viure-la. Socialment es tendeix a treure-li importància: tot donant ànims a la dona i als familiars, oferint mètodes d’ “expulsió” ràpids, convidant a evitar el contacte amb el fetus o embrió que parirà abans d’hora… Però, realment, es viu amb menys dolor aquest trànsit si no és viscut com la pèrdua d’un ésser estimat? On queda el dol? Cada cop més es tendeix a donar la importància que es mereix a aquesta experiència. Decidir què fer i com mirar de viure-ho, té molt sentit perquè podem triar viure el comiat sense necessitat d’amagar-lo:
mums.cat
“i aprendre que hi ha una altra manera d’entendre i tractar la mort”(*). Acompanyar aquest procés des del respecte així com oferir l’oportunitat d’expressar el dolor, vivint el dol, creiem que és el que necessita tota persona a la què li toca viure aquesta experiència. Entenem que es pot arribar a integrar com un procés que forma part de la pròpia vida, difícil, però viscut amb consciència. (*) Fragment extret del llibre “Parir, Néixer i Créixer”. Migjorn, ed. Icària #Equip Migjorn
11
odontologia
El fluor:
l’aliat contra les càries Avui en dia, la càries segueix sent la infecció més freqüent en la infància. Es tracta d’un trastorn que apareix quan els bacteris de la boca es combinen amb les restes de sucre que queden entre les dents després dels àpats. Com a resultat, es produeix un àcid que pot danyar l’esmalt dental. Com podem prevenir les càries? Primerament, seguir una dieta baixa en sucres és molt important per prevenir infeccions, s’han de suprimir de la dieta aliments amb sucre afegit com llaminadures, caramels o refrescs i afegir aliments rics en calci i vitamina D per ajudar a mantenir la boca sana. A més a més, existeix un mineral que enforteix i ajuda a la renovació de l’esmalt dental i pot ser l’aliat contra la càries; és el cas del fluor. Aquest mineral compleix amb la funció de protegir les dents de l’àcid que genera les infeccions dentals. Els estudis més 12
recents han demostrat que l’efecte local del fluor (és a dir, el que s’aplica directament sobre la dent al dentista) és el que realment té un efecte de prevenció de les càries. Però hi ha altres maneres d’aplicar el fluor, i la més comuna i quotidiana és triar bé una pasta dental fluoritzada d’ús diari per prevenir aquesta infecció. La pasta dental és, per tant, la clau contra aquesta infecció. És important inculcar als petits l’hàbit de netejar-se bé les dents, ja que és una eina eficaç de prevenció contra la càries. L’acció de raspallar-se és especialment important abans d’anar a dormir, ja que és durant la nit quan actuen les restes de menjar acumulades durant el dia i és quan són més perjudicials. En aquest sentit, cal recordar que l’exemple que veuen els nens a la llar és fonamental, en general es recomana començar a regularitzar aquest hàbit entre els dos i els tres anys. OCTUBRE 2016
Però, hem triat bé la pasta adequada pels nostres fills? Es recomana mirar la composició amb atenció. Moltes de les pastes dentals que es venen com a «infantils» o per a «menors de 3 anys» no porten la quantitat de fluor suficient a la seva composició. L’ideal són les pastes de 1000 ppm, i aquestes es troben molts cops sota el nom de «júnior» o per a «majors de 6 anys». Hi ha gotes o pastilles de fluor, però es recomanen a molt pocs pacients, i en tot cas, les prescriu sempre el dentista. Els nens que tenen més risc, i que per tant haurien de prendre fluor sovint, són els englobats en els següents grups: Nens amb càries ja actives (tres càries en les dents de llet o una càries en dents definitives), nens amb malformacions de la boca, nens amb ortodòncia fixa o nens que podrien patir complicacions greus en cas de càries (malalts del cor, problemes d’immunitat, hemofília, etc.).
Una sessió de fluorització, a més a més de recomanacions en pautes d’higiene seran perfectes per evitar les càries i qualsevol tipus d’infeccions bucals. #Equip Raga ortodòncia expert Servei d’odontopediatria
En definitiva, ara que comença un nou curs escolar, és important també començar a cuidar la boca dels més petits i demanar una primera visita a l’odontopediatra.
mums.cat
13
psicologia
Tot un repte: viure en parella després de Amb l’arribada del primer fill o filla, sol néixer també una família. Perquè una família funcioni de forma saludable, cal mantenir viva la relació de parella. Les persones seguim evolucionant i és important que també trobem formes conjuntes d’evolucionar com a equip. La parella que s’enfronta a la maternitat o paternitat, s’enfronta a una situació nova, i per tant haurà de buscar maneres per adaptar-se a aquesta nova conjectura. Especialment en els dos primers anys de vida del nadó, és una època de molts canvis, també per a la parella. És clar que els canvis són inherents a la vida i ens seguiran acompanyant en menor o major mesura. En moments de tensió o desavinença va bé recordar que totes les necessitats són vàlides. És important buscar conjuntament la manera de poder donar-hi resposta. Per fer-ho, és recomanable agafar perspectiva per tal de trobar solucions creatives que puguin satisfer les necessitats de les diferents parts involucrades. Alguns dels elements claus que afavoreixen que la comunicació sigui satisfactòria són l’escolta i el reconeixement. És important escoltar verdaderament a l’altra i sentir-nos escoltats per potenciar el vincle i desfer malentesos. 14
Compartir frases d’agraïment i paraules d’admiració reals cap a l’altre membre de la parella, contribueix a sentir-nos vistos i reconeguts. Dos hàbits concrets per millorar la vostra comunicació que podeu començar a aplicar avui mateix: -No parleu de temes que us afecten a la nit. Quan estem cansats la part racional del cervell minora la marxa i ens guia el nostre cervell reptilià, que interpreta els esdeveniments com a amenaces i fa que actuem amb respostes de fugida o atac. OCTUBRE 2016
la maternitat/paternitat -Quan parleu de temes que us desperten emocions fortes manteniu un ritme lent i un to de veu més aviat baix. Us estalviarà unes quantes discussions i us ajudarà a poder escoltar i ser escoltats amb més facilitat. Els entrebancs que et trobes en el teu camí són les oportunitats que et dóna la vida per créixer. Atendre a les crisis de parella és cui-
mums.cat
dar-te a tu i a la teva família. Quan la situació et sobrepassa demana acompanyament professional, t’ajudarà a sortir d’atzucacs i patrons repetitius i potenciar les habilitats per gaudir d’unes relacions més harmonioses i respectuoses. #Queralt Jorba Bayona Psicòloga col•legiada 18.869
15
Acompanyar, estimar, ser-hi EM DEIA LA PILAR UGIDOS, bona mestra artesana, que el centre i l’essència de l’educació no són ni els mestres ni els alumnes: són les relacions. Jaume Cela s’agafa a la filosofia de Joan Carles Mèlich per concloure que el verb que conjuga l’educador és ser-hi. Que és molt més que ser: és ser en un lloc i en un moment. I al costat d’algú, esclar. Ser en un context, ser en companyia, ser plegats. Som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem, i som en un context, el de les relacions. Per això és evident que més que persones tòxiques hi ha relacions que fan sortir el pitjor de nosaltres, i més que persones extraordinàries hi ha relacions que ens ajuden a projectar el
mums.cat
educació
millor de nosaltres. D’aquí la meva admiració creixent per les vocacions que consisteixen a tenir cura de persones, que donen tot el protagonisme al vincle. Que siguem les relacions que tenim, com les tenim i amb qui, ens refrega una obvietat que massa sovint oblidem: que hem vingut a aquest món a estimar i ser estimats, a donar i a rebre. Tot és amor o bé la seva negació, que té una gamma que va des de la indiferència fins a l’odi, sempre tan oposat i tan proper a l’amor. O celebrem l’estima o exhibim a crits i a cops la seva absència. Tendresa i violència són expressions pures del mateix desig i necessitat: el d’estar pendent l’un de l’altre, ja sigui per cuidar-nos o fer-nos mal, per salvar-nos o per matar-nos. I com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn. És més verb que substantiu, més exemple que discurs, viu del fet i no de la paraula, imposa la realitat sobre la idealització. Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi. #Carles Capdevila Llicenciat en filosofia i periodista. Diari Ara (16/07/2016)
17
adopció
Quan i com dir-li al teu fill que és adoptat
Un dels moments més complicats i que més por generen per als pares adoptius és quan i com explicar al fill que és adoptat. Aquest article tracta de resoldre els principals dubtes. Parlar amb el fill sobre l’adopció amb naturalitat reforçarà la confiança entre tots dos i els vincles emocionals que t’uneixen a ell.
Quan parlar sobre l’adopció? No hi ha una edat fixa recomanada per començar a tractar aquest tema amb el teu fill, encara que molts experts situen al voltant dels 5 anys l’edat en què els nens comencen a comprendre el concepte d’adopció. Tanmateix, això no significa que la informació hagi de venir de cop el nen com si es tractés d’un gran descobriment. De fet, quan us decidiu a parlar-ne, no ha de suposar una
gran sorpresa per a ell, sinó la confirmació definitiva d’una cosa que en el fons ha conegut des del principi. Així, sempre que parlis amb ell pots anar introduint termes com “quan vam anar a buscar-te”, al “tenir-te amb nosaltres”, a “anar a recollir-te”, etc. Sempre mitjançant expressions que denotin afecte positiu. Actuant així, entre els dos i els cinc anys és una etapa en què el tema ja s’haurà introduït diverses vegades i serà més fàcil per al nen entendre què significa ser adoptat. Esperar a l’adolescència per tractar el tema comporta més riscos d’acceptació i comprensió. Sigui a través de les preguntes o no, dóna-li a entendre que és lliure de parlar sobre el tema en qualsevol moment. No t’hauria de sorprendre si al voltant dels tres anys et planteja ja algunes qüestions sobre el seu origen.
Com parlar sobre l’adopció? Un dels moments més complicats i que més por generen per als pares adoptius és quan i com explicar al fill que és adoptat. Aquest article tracta de resoldre els principals dubtes. Parlar amb el fill sobre l’adopció amb naturalitat reforçarà la confiança entre tots dos i els vincles emocionals que t’uneixen a ell.Un 18
OCTUBRE 2016
dels moments més complicats i que més por generen per als pares adoptius és quan i com explicar al fill que és adoptat. Aquest article tracta de resoldre els principals dubtes. Parlar amb el fill sobre l’adopció amb naturalitat reforçarà la confiança entre tots dos i els vincles emocionals que t’uneixen a ell. El més important és que el teu fill no tingui idees falses respecte a la seva procedència. Normalment, els nens acostumen a preguntar d’on vénen els nens més tard o més d’hora, i la recomanació és que no tinguis por a dir-li al teu fill que no ha nascut de tu. Una bona idea, per exemple, és argumentar que tu i la teva parella el desitjàveu molt, i pots explicar breument i de forma comprensible el procés d’adopció. Els següents consells et poden facilitar com introduir el tema de l’adopció: Introdueix el tema mitjançant narracions o contes. Òbviament cada història és diferent, però pot ajudar el nen a comprendre que el seu cas no és únic. Respecta sempre les emocions del nen. No és estrany que alguns mostrin enuig o mums.cat
altres emocions quan els parles de la seva adopció, que poden fer-te sentir malament. No ho temis, doncs expressar les emocions lliurement els ajudarà. Recorda-li en tot moment que l’estimeu molt. Adapta sempre les respostes al seu nivell de maduresa. Si per exemple pregunta què els va passar als pares biològics, pots dir-ho, però no cal entrar en massa detalls. Utilitza el llibre de vida. Es tracta simplement d’un recull de tota la informació que tens sobre el seu passat. Pot ajudar-lo a comprendre millor els seus orígens, especialment si es tracta d’un nen petit que ha hagut de canviar de família diverses vegades. Permet-li fullejar-lo més detalladament a mesura que creixi. Referències bibliogràfiques: Cuándo discutir con su hijo el tema de su adopción. Healthy Children, de Caring for Your School-Age Child: Ages 5 to 12. 2014 Muñoz, M. Adopción. Cuadernos de psiquiatría y psicoterapia del niño y del adolescente. 2002; 33/34, 115-134 Etapa: De 5 a 12 anys #Healthy Children
19
paternitat
Els i les que em coneixeu, ja sabeu que jo no he fet mai proselitisme de tenir fills. Cadascú que faci el que vulgui. No jutjaré mai a ningú pel fet de no tenir-ne, de tenir-ne un, dos, o cinquanta. De debò. Ja som tots prou grandets per decidir què volem fer amb la nostra vida. I recordo quan va néixer el Martí, que vaig pensar: «uf… ja se m’ha acabat la tranquil•litat». I sí, se’m va acabar la tranquil•litat. I després va néixer el Nil, i encara se’m va acabar més la tranquil•litat. No he d’enganyar a ningú... Ara bé… el Martí està a punt de fer sis anys (fa tant que ho diu que em sembla que ja n’està a punt de fer set) i el Nil quatre (ídem). I segueixo tenint menys tranquil•litat que quan no eren a la meva vida. No he d’enganyar a ningú... Però deixeu-me dir que la tranquil•litat s’ha convertit en màgia. Pura. Tendra. Divertida. Màgia. Abracadabra. Tal qual. Van aparèixer i van transformar la tranquil•litat en màgia. I m’agrada. M’agrada molt la màgia. I el Martí 20
Abra cada bra... i el Nil són mags. Dels millors del món. Són mags transformadors de la realitat... Deixeu-me que us ho expliqui... Si fa uns anys arribava cansat de treballar després d’estar tot el dia fora de casa, el més normal era sopar i estirar-me al sofà fins a quedar-me fregit amb bava inclosa. Tranquil· litat. En estat pur. Si ara arribo cansat de treballar (i feliç com un tornavís), quan m’acosto a la porta i poso la clau al pany, depenent de l’hora i el dia, em puc trobar màgia en estat pur... ...que els nens sentin la clau i jo, acostant-me a la porta, sento: «el papa… ja arriba el papa» i a mi, m’encanta. Obrir-la i trobar-me’ls escarxofats al sofà, amb la Mariona, tots tres. Esperant-me per explicar el què els ha passat durant el dia... ...que jo obri la porta i me’ls trobi pel passadís vestits de Spiderman, amb màscara inclosa i vinguin corrent a abraçar-me i tirar-me xarxes, imaginàries. Les xarxes, no les abraçades... OCTUBRE 2016
...que passi pel passadís i els senti tots tres a la cuina, sopant, xerrant, jugant... ...que obri la porta de baix i vegi la bicicleta i els cascs que he de pujar perquè no hi cabia tot a l’ascensor. «Avui han jugat a la plaça» em dic a mi mateix. M’encanta viure a la plaça... ...que baixi del cotxe i m’arribi un whatsapp amb la veu del Martí i/o del Nil demanant quan arribo, que em troben a faltar o que em volen explicar alguna cosa molt important (que ja pots comptar però que per ells ho és tot)... ...o com ahir, que arribo passades les 22:00 hores. Que ja haurien d’estar dormint. I que senti com criden: «el papa, ja ha arribat el papa. Vine a l’habitació. Amb la mama. Queda’t amb nosaltres». I s’esveren. I ens quedem tots quatre estirats. I el Nil em vol explicar que el Martí l’ha picat. I el Martí que em pregunta si tinc Pokémons nous. I jo els pregunto que si s’ho han passat bé a l’escola. I em diuen que molt. I la Mariona ja està mig adormida al costat del Nil. I jo, tinc gana. I estic cansat. No he sopat. Em quedo una estoneta més. Els hi dic que vaig a sopar i després entraré a fer-los un petó. La Mariona ja no hi és. Jo surto. I el Nil crida: «vull la mama». Això sembla una cursa de relleus. M’encanta. Me’n vaig a la cuina. M’escalfo unes croquetes. Em suco pa amb tomàquet. M’obro una cervesa. M’assec a taula. Sopo i descanso...
Ja no tinc tanta tranquil.litat, però ara tinc màgia. De la de debò. No de la del Tamariz o de la del Mago Pop. Abracadabra: la màgia del Martí i del Nil. I cada dia és un espectacle difererent. Us estimo. A tots tres... #Enric Bastardas comunicador, il·lusionador i provocador www.enricbastardas.com 609 025 735
mums.cat
21
salut
La puntuació d’Apgar és l’avaluació immediata que es realitza al nounat. En què consisteix?
La puntuació d’Apgar es porta a terme a la sala d’enllumenament immediatament després del naixement del nadó. Serveix per avaluar el seu estat físic i per determinar qualsevol necessitat immediata de cures mèdiques o de tractaments d’emergència. En general, la prova se li administra al nounat en dues ocasions: la primera vegada, un minut després del naixement i la segona, cinc minuts després. Algunes vegades, si l’estat físic del nadó resulta preocupant oi si el resultat de la segona prova és baix, es pot avaluar el nadó per tercera vegada 10 minuts després. S’utilitzen 5 factors per avaluar l’estat físic del nadó i cada factor s’avalua seguint una escala del 0 al 2, essent 2 la màxima puntuació possible. Els factors són els següents: Aspecte (color de la pell). Pols (freqüència cardíaca). Irritabilitat (resposta reflecteix). Activitat i to muscular. Respiració (ritme i esforç respiratori). Els metges, llevadores i personal d’infermeria sumen les puntuacions d’aquests cinc factors per calcular la puntuació d’Apgar, que oscil·la entre el 0 i el 10, essent 10 la màxima puntuació possible. Què significa la puntuació d’Apgar? Un nadó que obté una puntuació de 8 o superior en la prova d’Apgar se sol considerar que té un bon estat de salut. De totes maneres, el fet d’obtenir una puntuació inferior no vol dir que el nadó estigui malalt o presenti 22
anomalies. L’únic que significa és que el nadó necessita algun tractament immediat especial, com succionar les vies respiratòries o administrar-li oxigen, per ajudar-lo a respirar. Alguns nadons neixen amb afeccions que requereixen cures mèdiques especials i hi ha altres a qui els costa més temps de l’habitual adaptar-se a la vida extrauterina. La majoria dels nadons que obtenen puntuacions d’Apgar una mica baixes en la primera avaluació s’acaben adaptant bé al cap de poc temps. És important que els pares primerencs relativitzin la puntuació d’Apgar del seu fill. Aquesta prova es va elaborar per ajudar els professionals de la salut a avaluar l’estat físic d’un nadó per tal de saber el més aviat possible si el nadó necessita o no cures mèdiques immediates. Però no es va elaborar per predir l’estat de salut, el comportament, el nivell intel·lectual, la personalitat ni el rendiment a llarg termini d’un nen. Molt pocs nadons obtenen la puntuació màxima de 10 perquè les mans i els peus solen estar blaus fins que entren en calor. I hi ha nadons completament sans que obtenen puntuacions baixes en la primera prova. Tingues en compte que les puntuacions d’Apgar lleugerament baixes (sobretot la que s’obté un minut després del naixement) són habituals en alguns nounats, sobretot els que neixen en parts d’alt risc. Les puntuacions baixes també són pròpies dels nadons prematurs, que solen tenir menys to muscular que els nadons a terme i que en molts casos requereixen més supervisió i ajuda respiratòria causa de la seva immaduresa pulmonar. Si es permet que el nadó passi el temps necessari perquè s’adapti a la novetat de l’ambient extrauterí i se li apliquen les cures mèdiques necessàries, la majoria de nadons responen bé.
OCTUBRE 2016
ser vei s
mums.cat
23
psicologia
Què fer si el teu fill comença a mostrar una identitat de gènere diferent del seu sexe biològic? Alguns nens tenen una identitat de gènere diferent del seu sexe biològic. Per exemple, encara que físicament siguin homes poden realment sentir-se i actuar com a dones, o a l’inrevés. Aquesta tendència és coneguda com disfòria de gènere, tot i que també rep les denominacions de transsexualisme o transgenerisme. Cada vegada més especialistes consideren que la disfòria de gènere és una variant de la diversitat de la sexualitat humana i no un trastorn, encara que sí que pot provocar si no es gestiona adequadament. Tots els nens necessiten tenir l’oportunitat d’explorar els diferents rols de gènere i estils de joc. Assegura’t que l’ambient que envolta als teus fills reflecteix aquesta varietat i no els intentis constrènyer al que en cada moment es considerin els estereotips del que han de fer en funció del seu sexe. Si el teu fill comença a identificar-se amb l’altre gènere o està en algun punt intermedi indefinit, és natural que et preguntis si és una cosa temporal o definitiva. No hi ha una resposta fàcil. Només el temps t’ho dirà. Alguns nens en aquesta situació es converteixen en adults amb disfòria de gènere i altres no. També poden evolucionar fins a identificar-se com gais, lesbianes o bisexuals. En aquest sentit, li oferim algunes pautes a seguir perquè el teu fill pugui viure la seva identitat de gènere amb els mínims traumes possibles. 24
Quins són els símptomes de la disfòria de gènere Alguns dels símptomes que poden fer-te veure que el teu fill té disfòria de gènere són els següents: Sentir desgrat pels seus propis genitals. Ser rebutjat pels seus companys i sentir-se aïllat. Creure que en créixer arribarà a ser de l’altre sexe o que et digui que desitja pertànyer a ell. Canviar la forma de vestir i mostrar hàbits característics de l’altre sexe. Patir depressió, ansietat o allunyar-se de la interacció social. Què pots fer pel teu fill Si el teu fill comença a tenir algun d’aquests comportaments, en un primer moment no podràs saber si seran definitius o canviaran. Davant d’aquesta incertesa, és molt important que com a pare li ofereixis una llar en OCTUBRE 2016
què se senti segur i estimat incondicionalment. Apropa’t a les seves preferències sense jutjar-lo. D’aquesta manera, et guanyaràs la seva confiança i podràs ajudar-lo en els moments difícils. Les investigacions realitzades demostren que la identitat de gènere és una cosa amb la qual naixem i no es pot canviar amb intervencions. Els nens amb una identitat de gènere diferent del seu sexe (independentment que acabin finalment identificant-se com heterosexuals, gais, lesbianes, bisexuals o transgènere) estan en risc de patir l’assetjament dels seus companys i com a conseqüència tenir problemes mentals. Com a pare, la teva funció més important és la d’oferir comprensió, respecte i suport al teu fill. Aquí tens algunes pautes que pots seguir: Preocupa’t si el teu fill pateix maltractament. No minimitzis la importància de la pressió social o l’assetjament al qual pot estar sent sotmès. Deixa clar que els comentaris maliciosos o els acudits sobre l’orientació sexual o la identitat de gènere no han de ser tolerats. mums.cat
Fes patent la teva desaprovació quan algú els utilitzi a Internet o en el teu entorn social. Estigues atent a l’aparició de símptomes d’ansietat, inseguretat, depressió o baixa autoestima. Posa al teu fill en contacte amb organitzacions, recursos o trobades LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals). És important que senti que no està sol. Cerca per al teu fill llibres, pel·lícules i altres materials que ofereixin una visió diversa en totes les seves formes, especialment els que representen d’una manera positiva les relacions entre persones del mateix sexe. Mostrali celebritats de referència per a la comunitat LGBT i persones que s’hagin significat per la seva valentia en fer front a l’estigma. Ofereix suport al teu fill en la seva elecció de roba, joieria, tall de cabell, amics o decoració de la seva habitació. Quan recórrer a l’ajuda externa Tenir un fill amb una identitat de gènere diferent pot ser molt estressant. Els nens en aquesta situació tenen més probabilitat de patir depressió i ansietat com a conseqüència de l’assetjament o de la discriminació. Si el teu fill persisteix en identificar-se amb un altre gènere, més enllà de mostrar una combinació de comportaments diversos, pots buscar ajuda externa. Recorre a un professional de la psicologia si creus que pot patir algun problema. L’ajudarà a comprendre els seus sentiments i gestionar el fet de ser diferent. El diagnòstic i el tractament oportuns poden reduir les possibilitats de depressió, angoixa emocional o fins i tot suïcidi. I recorda l’important que és que el teu fill se senti estimat i acceptat en tot moment. #Healty Children
25
noves tecnologies
iPediatric:
aclarint els dubtes sobre la salut del teu bebè
Acabes de ser pare o mare o estàs a punt de ser-ho? Si el teu nadó te de 0 a 12 mesos, iPediatric és l’aplicació que donarà resposta a la majoria de les teves preguntes sobre la salut del teu fill. Consultori: és l’ànima de iPediatric. Permet als pares obtenir orientacions quan el seu fill presenta indicis o símptomes que els preocupen. En funció del tram d’edat en què estigui el seu nadó –recent nascut, 1-3 mesos o 3-12 mesos– i una llista de més de 80 símptomes diferents que inclou un cercador, s’han generat algoritmes amb més de 700 combinacions de preguntes que permeten a l’aplicació oferir informació sobre el nivell de risc d’aquests símptomes. iPediatric no emet diagnòstics, sinó que indica, mitjançant un senzill sistema de colors vermell-groc-verd, si el nadó requereix assistència mèdica urgent, si l’atenció és necessària però en les 24 hores següents, o si els indicis no necessiten assistència mèdica alguna . Uns botons estratègicament col·locats faciliten les trucades al pediatre, a centres d’atenció telefònica o a emergències. Així mateix, s’ofereix un accés directe al diccionari relacionat amb el motiu de la consulta. Diccionari: permet localitzar, en un llenguatge comú, 126 problemes o malalties propis del primer any d’edat. A més d’una breu descripció, aporta informació sobre el tractament del problema a casa.
fites o objectius en l’evolució del sistema nerviós que el seu nadó ha d’anar assolint al llarg del primer any de vida. També conté informació sobre alguns indicis de patologia, ja que la detecció precoç pot ser fonamental per al futur del nadó. Finalment, un llistat de vacunes i de controls pediàtrics obligatoris i recomanats. Si es desitja, es pot enllaçar aquesta informació amb el calendari de l’iPhone, de manera que apareguin recordatoris. Els èxits es poden compartir a través de les xarxes socials directament des iPediatric. Gràfiques: si s’introdueixen regularment els mesuraments de pes i longitud del nadó, iPediatric dibuixa automàticament la corba del desenvolupament del seu fill en les gràfiques de l’OMS i li permet controlar el seu creixement. Fitxa del nadó: perquè iPediatric funcioni cal donar d’alta al nadó (permet tenir-ne més d’un) inscrivint unes poques dades obligatòries. També podrà generar un anecdotari amb els esdeveniments rellevants. Tot això li servirà per recordar informació que potser vulgueu consultar amb el seu pediatre o compartir a través de les xarxes socials. Un “botó per a emergències” complementari permet trucar a urgències o al pediatre sense haver de pensar, per si es produeix una situació greu imprevista que li bloquegi.
Desenvolupament psicomotor: ofereix una valuosa llista, per ordre cronològic, de les 26
OCTUBRE 2016
ser vei s
mums.cat
27
adolescència
Què poden fer els pares per evitar el sexting en els seus fills adolescents Sembla que el sexting s’està posant cada vegada més de moda entre els adolescents, i fa realment por. Quan aquests envien fotografies íntimes posant desputllats o gairebé, s’estan denigrant a si mateixos i no se n’adonen. Els pares, tenen un paper molt important en l’educació dels seus fills per tal d’evitar que aquestes situacions succeeixin i els adolescents hagin de viure amb les conseqüències negatives, que es poden convertir en un veritable infern per a ells mateixos i per a d’altres. Aquesta modalitat de fotografies íntimes ha començat a créixer gràcies a l’auge de les noves tecnologies ja que, avui dia quin adolescent no té un smartphone? Aquest tipus d’accions poden tenir greus repercussions a llarg termini, sobretot en l’àmbit privatiu d’internet. Exactament, es coneix com sexting a l’intercanvi d’imatges eròtiques a través del telèfon mòbil o de l’ordinador. Per què els adolescents practiquen el sexting? Abans de saber què s’ha de fer per evitar el sexting és necessari entendre perquè els adolescents s’impliquen en aquesta mena d’activitats, ja que és l’única manera de poder ajudar-los en el cas de que envïin o rebin aquest tipus d’imatges. Algunes de les raons principals per les quals un adolescent envia fotografies explícites poden ser les següents:
28
# Pressió social del seu grup d’amistats o d’altres. # Ciberassetjament o l’assetjament escolar. # Inseguretat personal o problemes d’autoestima. # Vol prendre les seves pròpies decisions i creu que no passarà res dolent.
OCTUBRE 2016
# Pensa que és un gest romàntic cap a la seva parella adolescent.
Educar el teu fill en el respecte
La millor manera és parlar amb ells sobre la privacitat digital i preguntar-los directament si saben si cap dels seus companys o amics # Com un favor sexual a canvi d’altres practiquen el sexting (seria bo fixar-se en el serveis. seu llenguatge corporal perquè, si saben alguna cosa, és probable que no diguin la veQuè fer per evitar el sexting a ritat per vergonya). Fer-los entendre que la la vida dels adolescents prevenció és la millor forma de protecció, ja que existeixen perills reals, legals (rebre’n o Essencialment, ensenyar el respecte dins de enviar-ne és una violació de la privacitat de les relacions amb els demés. Els nois adoles- les persones, i si és una qüestió de pornocents aprenen molt d’aquestes, grafia infantil s’ha de denunciar a la però han d’entendre que mai policia) i pressions horribles a les haurien d’enviar aquest tipus quals es podrien enfrontar. respectar-se a d’imatges (ni vídeos ni fotograsí mateixos, resfies) a ningú, sense importar pectar el seu qui sigui, el que li digui o el que El sexting és un altre perill mocos, respectar senti per aquella persona. Perdern per als adolescents i és les seves amisquè això succeeixi, hauran de normal que amoïni, per això tats, etc. respectar-se a sí mateixos, ress’haurien d’optar per tècniques pectar el seu cos, respectar les de criança respectuosa que se seves amistats, etc. i comprendre centrin en la família, en una bona que el sexting no és part de cap relació, així educació i en l’assegurança que el teu fill com els perills potencials que comporten és responsable i sap prendre les decisions aquesta pràctica (l’altra persona té el con- correctes. trol de les imatges i pot difondre-les per la xarxa posant en perill la seva reputació i la seva integritat). Però, com aconseguir-ho? # Vol ser entremaliat o mostrar picardia a altres persones.
mums.cat
29
ser vei s
mums.cat
31
agenda
ORGANITZES
ACTIVITATS
agenda
FAMILIARS?
octubre
Si vols aparèixer en aquesta secció posa’t en contacte amb nosaltres mcc@mums.cat
01/10/2016 a les 11h NASCUTS PER LLEGIR “A la voreta dels núvols” A càrreg de la Cia.Patawa
01 i 02 /10/2016 PER LLEPAR-SE’N ELS DITS Per a nens de 5 a 12anys. món sant benet
Dirigit a pares amb fills de 0 a 3 anys Places limitades Inscripcions a la biblioteca
info. 93.8759401 www.monstbenet.com
BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ VIC 01/10/2016 a les 9h 6a SETMANA DEL COR Caminada cardiosaludable. Sortida a les 9h al pàrquing de la FUB i arribada a les 12 a la plaça Sant Domènec. A partir de les 11:30 a la plaça Sant Domènec hi haurà jocs infantils i materclass de ball.
MANRESA
sant fruitós de bages Del 03/10/2016 al 28/06/2017 funky/ hip hop Curs elemental adreçat a tots els que vulguin apendre a anar amb bici. CENTRE CÍVIC ATENEU LES BASES MANRESA
c/Guifré el Pelós, 26 931869717
MANRESA 01/10/2016 a les 10h XERRADA Vacunació sistemàtica
04/10/2016 a les 18:30h CLASSE DE IOGA A càrrec de Glòria Roig C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net
Del 04 /10/2016 al 27/06/2017 EL TALLER DE LA BICICLETA Curs elemental adreçat a tots els que vulguin apendre a anar amb bici. CENTRE CÍVIC ATENEU LES BASES MANRESA
SANT VICENÇ DE CASTELLET
Del 05 /10/2016 al 28/06/2017 robòtica educativa CENTRE CÍVIC ATENEU LES BASES MANRESA
01/10/2016 a les 17:30h CARRETÓ DE CONTES A càrreg d’Imagina’t Per a nens a partir dels 2 anys Espai Plana de l’Om MANRESA
06/10/2016 a les 21h CAMINAR AMB EL PARE Cineclub Vic Espai ETC Passeig de la Generalitat, 46 VIC
C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net
32
c/Guifré el Pelós, 26 931869717
08/10/2016 a les 11:15h CLUB DE LECTURA INFANTIL Sala tallers BIBLIOTECA DEL CASINO MANRESA
SANT VICENÇ DE CASTELLET
A càrrec de la Dra.Mercè Ribera
Migjorn
08/10/2016 a les 10:30h tallers en família Jocs psicomotrius ÀNIMUS MANRESA
Migjorn 01/10/2016 a les 10:30h tallers en família Castells en família ÀNIMUS
07/10/2016 a les 18h L’hora del conte CALENDARI DE CONTES A càrrec d’Ada Cusidó Sala infantil BIBLIOTECA DEL CASINO MANRESA
08 i 09 /10/2016 CARMANYOLA I ENTREPÀ Per a nens de 5 a 12 anys. món sant benet info. 93.8759401 www.monstbenet.com
sant fruitós de bages 13/10/2016 a les 17:30h CLUB DE LECTURA INFANTIL A càrrec de l’equip de la biblioteca Sala infantil BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA SANT VICENÇ DE CASTELLET 14/10/2016 a les 18h Story time WHERE DO ROU LIVE A càrrec de Kids & Us Per a nens de 0 a 3 anys Sala infantil BIBLIOTECA DEL CASINO MANRESA
OCTUBRE 2016
agenda
15/10/2016 a les 12h L’HORA DEL CONTE “El llibre de les bèsties” A càrrec d’Albert Estengre Recomanat a partir dels 3 anys Sala infantil BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA SANT VICENÇ DE CASTELLET
21/10/2016 a les 17:30h TALLER INFANTIL DE TARDOR A càrrec d’e l’equip de la biblioteca Recomanat a partir dels 5 anys Places limitades Sala infantil BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA SANT VICENÇ DE CASTELLET
15/10/2016 a les 19h RECONÈIXER mostra del taller de dansa “creacions per canviar el món” Fundació Flors Cirera
22/10/2016 a les 11h tallers en família Massatge infantil ÀNIMUS
Plaça Sant Domènec
c/Guifré el Pelós, 26 931869717
MANRESA
MANRESA
15,16,29 i 30 /10/2016 DOLÇOS DE TARDOR Per a nens de 5 a 12 anys. món sant benet
22/10/2016 a les 10:30h GRUP DE CRIANÇA
info. 93.8759401 www.monstbenet.com
C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net
sant fruitós de bages 16/10/2016 a les 12h TEATRE MUSICAL Els tres porquets es caguen de por TEATRE ATLÀNTIDA VIC 19/10/2016 de les 17:30 a les 19h TERTÚLIES DE CRIANÇA Tema: Espais i mobilitat amb infants i nadons Un espai gratuït d’intercanvi d’informació i opinions en temes de criança SALA D’ACTES CASAL DE LES ESCODINES MANRESA 19/10/2016 a les 16h L’HORA DEL CONTE Contes de Roald Dahl A càrreg de Clara Gavaldà BIBLIOTECA RAMON VINYES I CLUET BERGA
A càrrec de Noemí Codina
Migjorn
SANT VICENÇ DE CASTELLET 22/10/2016 de les 11 a les 13h TALLER ARTIOGA: EL LLEÓ
Per a nens i nenes de 4 a 12 anys A càrrec de: Teresa Monsech i Marina Ubach
27/10/2016 a les 18h Els meus primers contes RALET,RALET A càrrec de Clara Gavaldà Sala infantil BIBLIOTECA DEL CASINO MANRESA 28/10/2016 a les 17:30h Taller de Halloween A càrrec de l’equip de la biblioteca Recomanat a partir dels 10 anys Places limitades Sala infantil BIBLIOTECA VIVES CASAJUANA SANT VICENÇ DE CASTELLET
ÀNIMUS Dansa creativa per adults Tots els dilluns a les 21h i dimarts a les 20h GIMDANSA PER ADULTS Tots els dimecres a les 20:30h A càrreg d’Esther Corbacho c/Guifré el Pelós, 26 931869717
MANRESA
Migjorn C/Roques baixes, 23 Info.93 833 06 78 www.migjorn.net
SANT VICENÇ DE CASTELLET 22/10/2016 a les 11h TEMPS DE CONTE “Fuig,bèstia!! A càrreg de Mon Mas Dirigit a pares amb fills a partir dels 4 anys Places limitades Inscripcions a la biblioteca
BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ VIC 22 i 23 /10/2016 RODA EL MÓN I TORNA AL BORN Per a nens de 7 a 14 anys. món sant benet
AQUESTA AGENDA ÉS UN PETIT RECULL D’ALGUNES DE LES ACTIVITATS FAMILIARS PREVISTES A LA CATALUNYA CENTRAL. mUM’S NO ES FA RESPONSABLE DELS VANVIS D’ÚLTIMA HORA QUE ES PUGUIN PRODUIR.
DURANT L’OCTUBRE EXPOSICIÓ DE LA VIDA DE ROALD DAHL Enguany es compleixen 100 anys del seu naixement. BIBLIOTECA RAMON VINYES I CLUET BERGA
info. 93.8759401 www.monstbenet.com
sant fruitós de bages
mums.cat
33
ser vei s
Vols viure una aventura única i descobrir llocs màgics? Et proposem una sortida en família a prop de casa!!!
Salt del Mir a Vidrà
Distància: 3 km Desnivell: 300 m Dificultat: Fàcil Temps: 2h
vista del salt del Mir
Com arribar! - Heu de sortir del poble de Santa Maria de Besora en sentit Vidrà per la carretera BV-5227,al cap d’1,5 km hi ha un trencall a la dreta amb una senyalització “el Pous, el Nogué, el Molinot i el Mir”. Heu de continuar per la pista de terra seguint les indicacions cap el veïnat del Mir. Un cop arribeu podeu deixar el vehicle estacionat a la zona d’estacionament de “La Cabanya del Mir” si us quedeu també a dinar, o bé deixar-lo ben arrenglerat en algun dels espais que hi ha al marge de la pista abans d’arribar al restaurant.
Ruta! - Un cop deixeu el vehicle estacionat heu de continuar la pista de terra que fa baixada entre camps. Més endavant entrareu a la zona boscosa i haureu de treure el fil de bestiar que talla el camí. Un cop passeu torneu a col·locar el fil i continueu la pista. Aquesta pista es divideix i heu de seguir cap a l’esquerra en sentit al cartell que indica els Molins. Arribareu a la riera de la Foradada i haureu de travessar-la per la passarel·la de fusta.
Uns metres més endavant el camí es divideix i heu de continuar pel camí de la dreta. A partir d’aquí ja podeu escoltar la caiguda d’aigua del Salt del Mir. Si us apropeu pel caminet de la dreta podreu veure, entre la vegetació, el salt per la part de dalt. Aneu amb precaució amb els més petits. Continueu pel camí de terra que heu deixat per veure el salt des de dalt, el camí anirà fent baixada. Anireu trobant els molins mig enderrocats fins arribar al Salt del Mir.
font i imatges: www.rutesapeu..com
mums.cat
02