LA PEÇA DEL MES MARÇ 2 0 1 8
CALCITA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU Lisard Torró Doctor en Ciències de la Terra
museu.arenysdemar.cat museu@arenysdemar.cat Tel. +34 93 792 44 44
MUSEU MARÈS DE LA PUNTA c. de l'Església, 43 08350 Arenys de Mar
MUSEU MOLLFULLEDA DE MINERALOGIA c. de l'Església 37-39 08350 Arenys de Mar
CALCITA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU
Calcita CaCO3 Sant Bartomeu del Grau Museu d’Arenys de Mar Núm. reg.: 12277 Foto: Irene Masriera
Aquesta espectacular mostra de calcita de Sant Bartomeu del Grau, Osona, és la nostra mostra del mes. Aquesta localitat és ben coneguda entre els mineralogistes per les cristal·litzacions de calcita, celestina, barita i dolomita, que acostumen a formar grans cristalls a dins de diàclasis (esquerdes sense desplaçament vertical o lateral). Aquestes diàclasis fracturen margues blavoses de l’eocè (és a dir, dipositades fa aproximadament entre 55 i 33 milions d’anys). Sant Bartomeu del Grau ha donat i continua donant algunes de les mostres de calcita més espectaculars trobades al nostre país i que són presents a les grans col·leccions de mineralogia d’arreu. Fluids hidrotermals amb elevades concentracions de carbonat, sulfat i cations com ara el calci i el bari van circular a través d’aquestes diàclasis i precipitaren, al llarg del temps geològic, aquestes meravelles. El fet que la cristal·lització d’aquests minerals es donés en un espai obert (és a dir, a dins de les diàclasis), va permetre que els cristalls creixessin de manera lliure i poguessin desenvolupar perfectament les seves cares cristal·lines. El resultat d’aquest simple procés geològic el tenim davant per a gaudi nostre.
MUSEU ARENYS DE MAR · LA PEÇA DEL MES · MARÇ 2018
La calcita, químicament carbonat càlcic (CaCO3), és un dels minerals més abundants de l’escorça terrestre. És especialment abundant a les roques sedimentàries, ja siguin d’origen clàstic, químic o biogènic; no obstant, també la trobem com a mineral majoritari en algunes roques metamòrfiques (destacant-se’n els marbres), i en unes estranyes roques ígnies anomenades carbonatites. Malgrat aquesta notable abundància i distribució, la calcita és un mineral amb unes propietats cristal·logràfiques sorprenents que passem a explicar-vos a continuació.
p. 2
El mineral de les mil morfologies
Calcites de diversos jaciments de l’Estat Espanyol Núm. reg.: 6123, 6126, 6398 i 6953 Fotos: Lisard Torró
La calcita cristal·litza en el sistema trigonal. Això vol dir que la seva cel·la unitat està definida per tres angles (α, β i γ) diferents de l’angle recte i per tres arestes (a, b i c) amb la mateixa llargada. La cel·la unitat d’un mineral és el grup d’àtoms amb una distribució espacial particular més bàsic i de menor volum possible. La repetició de la cel·la unitat en les tres direccions de l’espai dóna lloc a la xarxa cristal·lina gairebé infinita que forma els cristalls minerals. En el cas de la calcita, la seva cel·la unitat està definida per àtoms de calci situats als vèrtexs de la cel·la i al centre de les seves cares i per molècules de carbonat (CO3) situades a la meitat de les arestes i al centre de la cel·la.
MUSEU ARENYS DE MAR · LA PEÇA DEL MES · MARÇ 2018
No et preocupis gaire si no acabes de situar els elements descrits anteriorment en un espai tridimensional al teu cap. Simplement volem cridar l’atenció sobre el fet que tots els cristalls de calcita que existeixen tenen la mateixa estructura cristal·lina. I malgrat això... la calcita forma una gran varietat de morfologies minerals. De fet és probablement el mineral que més formes cristal·lines descrites té: se’n coneixen més de 300! Segurament la forma més coneguda és la romboèdrica, però en trobem d’altres com la prismàtica, amb prismes curts o llargs i amb les cares dels prismes ben desenvolupades i acabant amb un pinacoide o un romboedre, i també amb formes escale-
p. 3
noèdriques. A més a més s’han descrit combinacions entre diverses d’aquestes formes. Varietats amb nom propi, moltes de les quals molt probablement us sonin si sou aficionats a la mineralogia, inclouen l’espat d’Islàndia, en dent de gos o en cap de clau. Sovint observem també que diversos cristalls de calcita es troben units formant el que els mineralogistes coneixem com a macles; la macla més interessant, i romàntica, és la coneguda com a macla en forma de cor o de papallona. La calcita també forma estructures massives en creixements estalactítics i estalagmítics, coral·loides o fossilitzant. Per acabar de fer de
la calcita un mineral únic i a la vegada enormement divers, petites inclusions minerals o d’elements químics a la seva estructura (manganès, cobalt, ferro o hematites) poden resultar en espectaculars coloracions que abracen tot l’espectre de l’arc de San Martí; en podem destacar l’hematoconita, la manganocalcita, la cobaltocalcita, l’antraconita i un llarg etcètera. T’animem a descobrir moltes d’aquestes varietats de calcita a la vitrina de carbonats del nostre Museu de Mineralogia. Quantes has estat capaç d’identificar-ne? Quina és la teva preferida?
Varietat de calcites a la vitrina de carbonats, nitrats i borats Museu Mollfulleda de Mineralogia Foto: Txeni Gil
Birefringència Aquesta paraula sona realment estranya i tècnica, però el fenomen a què fa referència és fàcil d’entendre. La birefringència o refracció doble és el desdoblament d’un feix de llum (que vibra en totes les direccions) en dos feixos polaritzats que vibren en direccions perpendiculars entre si, en travessar una estructura cristal·lina anisòtropa (és a dir, qualsevol mineral que no cristal·litzi en el sistema cúbic). En paraules més senzilles, un únic raig de llum se separa en dos en travessar un cristall. Pot sonar a ciència avorrida, però la calcita és el nostre millor aliat per explicar aquest fenomen, ja que el seu índex de refracció és relativament elevat. En cristalls transparents, i molt especialment en aquells de la varietat espat d’Islàndia, aquest fenomen es pot obser-
var molt bé: els objectes que es mirin a través d’un tros de d’espat es veuran dobles. Fes la prova: agafa un full de paper, dibuixa un petit punt i a continuació situa-hi un cristall d’espat d’Islàndia a sobre. Quants punts veus, ara? Si vols sorprendre els teus amics i mostrar-los els teus coneixements mineralògics, pots comprar un bon cristall d’espat d’Islàndia en la propera fira de minerals; no et costarà gaires euros. Mentrestant, pots observar la mostra que tenim al nostre Museu de Mineralogia.
Lisard Torró Doctor en Ciències de la Terra
BIBLIOGRAFIA KLEIN, C., HURLBUT, C., 1996. Manual de Mineralogía: basado en la obra de J.D. Dana (4a edició). Editorial Reverté, Barcelona. MATA-PERELLÓ, J.M., 1990. Els minerals de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, arxius de la Secció de Ciències, XCIII, Barcelona. MUSEU ARENYS DE MAR · LA PEÇA DEL MES · MARÇ 2018
p. 4