CELESTINA
CELESTINA SrSO4 + CaCO3 Costa l’Aguda. Torà. Segarra Museu d’Arenys de Mar, núm. reg. 8548. Mesures: 31 x 20 x 11 cm Pes: 5000 g. Peça formada per geodes de celestina associada, amb cristalls d’hàbit prismàtic d’uns 2 cm i color blau clar, en matriu de margacalcària. La celestina és una varietat de barita i es la principal font del estronci. El nom deriva de caelestis, atribuït al color blau d'una de les seves varietats. La seva fórmula química es SrSO4 i pertany al grup dels sulfats. Te unes propietats molt semblants a las de la barita (Sulfato de Ba). Aquest exemplar va ser donat l’any 1999 al Museu Mollfulleda de Mineralogia pel Grup Mineralògic Català. C. Església, 43, Arenys de Mar. (34) 937924444 museu@arenysdemar.cat / http://museu.arenysdemar.cat
CELESTINES DE TORÀ La celestina va ser descoberta al 1781 a Sicilià pel geòleg francès Dolomieu, que va denominar-la inicialment estronciana sulfatada. El nom actual, que deriva del llatí caelestis fa referencia al color blau celeste dels seus cristalls que li va ser atribuït per l’alemany. G. Warner al 1798. La celestina es fa servir a la preparació de nitrat d'estronci per als focs artificials, bales traçadores i altres sals d'estronci i pel refinament del sucre de remolatxa. També es fa servir a la indústria de la energia nuclear. A Catalunya un dels jaciments que ha donat exemplars mes destacats de celestines es troba a Torà de Riubregós a Segarra. És un jaciment explotat recentment i on s’han obtingut excel·lents exemplars de geodes d’aquest mineral de color blau.
Jaciment de Torà de Riubregós
C. Església, 43, Arenys de Mar. (34) 937924444 museu@arenysdemar.cat / http://museu.arenysdemar.cat