BUTLLETÍ Nº 14 SETEMBRE 2007 Exemplar gratuït
Quercus calliprinos,
a la zona de la Mediterrània oriental del Jardí
Fotografia: Amadeu Camps
Els guies voluntaris del Jardí
1
•
El llegat d’Oriol de Bolòs
SUMARI JARDÍ BOTÀNIC
3 Flaixos 4 Serveixen els jardins botànics per ensenyar i divulgar les ciències naturals? 6 Aprenem botànica... 8 Benjamí Aïsa, cap dels voluntaris de les visites guiades 10 Oriol de Bolòs. L’empremta d’un gran científic 12 L’Armilla del naturalista: un nou recurs lúdic i educatiu al Jardí ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC
13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci
EDITORIAL Diuen que viatjar et permet aprendre i conèixer diferents costums i maneres de pensar i de fer les coses. Enguany, l’Associació d’Amics del Jardí Botànic ha organitzat el seu cinquè viatge per visitar un altre jardí de l’Estat. Sembla que va ser ahir quan anàvem a Mallorca a visitar-hi el Jardí Botànic de Sóller. Posteriorment, València, Gijón, Màlaga i Còrdova han estat les nostres destinacions. És curiós, i gratificant, poder dir que no val la pena buscar similituds o diferències entre tots aquests jardins. S’han de valorar i apreciar per la seva realitat aïllada, pels seus objectius i pel seu valor com a reserva natural o museu vivent.
Nº 14 BROLLA Direcció
Josep M. Montserrat Coordinació
Amadeu Camps Consell de Redacció
Anna M. Llor, Carlos Azofra, Josep M. Montserrat i Amadeu Camps Col·laboradors
Jaume Pàmies, Josep Manel Gómez, Núria Abellán, Teresa Vila Disseny gràfic
Ramon Martínez Impremta
Imatge i producció editorial de l’Ajuntament de Barcelona Paper Cyclus offset de 170 g, 100% reciclat DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-10 1.000 exemplars gratuïts Amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts
Jardí Botànic de Barcelona/ Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona
C/ Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel. 93 426 49 35 (Jardí) Tel. 93 325 29 73 (Assoc. Amics) Fax 93 424 50 53 A/e: jardibotanic@bcn.cat (Jardí) amicsjbb@telefonica.net (Assoc. Amics) Web: www.jardibotanic.bcn.cat
Fa més de sis anys que vaig visitar per primer cop el Jardí Botànic de Barcelona. Gaudeixo de pensar com ha canviat en aquest temps, i em complau sentir dir als voluntaris, als socis, als visitants, als treballadors que bonic que és el nostre Jardí. Gaudim-ne tots. L’agenda d’activitats, objectiu que teníem per millorar aquest 2007, ens ofereix un ventall de motius per apropar-nos al Jardí. Sortosament, els barcelonins no hem de viatjar per visitar un gran jardí botànic.
Ana M. Llor i Duran
Presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic
Flaixos 4Properament,
i gràcies a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, substituirem els suports dels cartells de curiositats del Jardí i n’incrementarem el nombre, passarem de sis a dotze. Els núvols, el tarout, els roquissars, els ocells i els arbres històrics del Jardí en són alguns.
i Portugal. Properament es podrà adquirir a la taquilla del nostre Jardí. 4En
el marc de Barcelona Ciència 2007, el 28 de juny passat el Museu d’Història de la Ciutat va inaugurar al Monestir de Pedralbes l’exposició Plantes, remeis i apotecaris. El jardí medieval del Monestir, en la qual el Jardí Botànic hi ha col·laborat. Relacionada amb l’exposició, aquest curs 2007-2008, s’ofereix als alumnes de primària una activitat d’història i botànica, que anirà a càrrec del Servei d’Activitats Educatives (SAE), de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona.
4La
Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació coordina la 12a Setmana de la Ciència del 9 al 18 de novembre. El Jardí i els Amics oferim tallers per als més joves i una xerrada sobre l’expedició del vaixell Bio Hespérides a l’Àrtic el mes de juliol passat, en el marc del projecte ATOS. 4Al número 28 del mes d’abril passat,
de la revista Nat (pàg. 40-43), hi va aparèixer un article sobre els Jardins Botànics de Barcelona, Blanes, Sóller i València, titulat Quatre jardins botànics que cal descobrir. Visitem els centres de recerca i conservació més emblemàtics del nostre país. Us el recomanem!
Dades climàtiques bàsiques al Jardí Botànic, per Josep M. Gómez Hivern Primavera 2006-07 2007
4La
Asociación Ibero-Macaronésica de Jardines Botánicos (AIMJB) acaba d’editar juntament amb la Universidad de Alcalá de Henares, una guia titulada Jardines Botánicos de España y Portugal. Al llarg de quatre-centes vuitana pàgines s’hi descriuen vint-i-quatre Jardins Botànics d’Espanya, Gibraltar 3
Mitjana temp. màximes
12,5 º C
22,9 º C
Mitjana temp. mínimes
7,6 º C
13,9 º C
Màxima absoluta
19,3 º C 12 febrer
32 º C 18 juny
Mínima absoluta
2,6 º C 27 gener
5,3 º C 22 març
Precipitació acumulada a tota l’estació
39,2 l/m2 110,3 l/m2
Simposi a Coimbra SERVEIXEN ELS JARDINS BOTÀNICS PER ENSENYAR I DIVULGAR LES CIÈNCIES NATURALS? Del 3 al 6 de juny, se celebrà a la ciutat de Coimbra, a Portugal, el IX Simpósio da Associaçäo Ibero-Macaronésica de Jardins Botânicos, una entitat que, l’any 1985, va fundar diferents jardins botànics dels estats espanyol i portuguès. Actualment, aquesta associació té uns vint-i-cinc jardins botànics associats, un dels quals és el de Barcelona.
Alguns dels participants al Simposi durant la visita al Jardim Botânico da Universidade de Coimbra
D’ençà de l’organització del primer simposi el 1988, aquestes trobades s’han continuat fent amb una periodicitat biennal. En aquesta ocasió hi vàrem assistir dues persones de l’equip del JBB, una, la Teresa Vila, hi va presentar una comunicació titulada Las actividades del Jardín Botánico de Barcelona.
Aquest any el tema central fou el paper dels jardins botànics en l’ensenyament i en la divulgació de les ciències de la natura. El tema no era nou, anys enrere ja s’havia tractat, no és estrany però, que tornés a sorgir. La divulgació de les ciències naturals, i, l’educació ambiental, han estat, tradicionalment, un dels eixos bàsics dels jardins botànics.
De fet, per als tècnics i directius dels distints jardins el simposi és un punt de trobada, és el moment de compartir experiències, de debat i discussió, de cerca de solucions conjuntes. Aquesta trobada és tan important que a Coimbra va sorgir la proposta de fer unes jornades monogràfiques els anys en què no hi ha simposi, per tal de mantenir viu aquest contacte. Les primeres jornades es faran l’any vinent a València i el proper simposi a Màlaga, al Jardín Botánico-Histórico La Concepción.
Temàtiques més tradicionals, com l’educació ambiental per a escolars, o d’altres com l’etnobotànica o la divulgació científica, estan creixent amb força a quasi tots els jardins botànics. Coimbra és una ciutat universitària, a mig camí entre Lisboa i Porto, i a uns 40 km de la costa atlàntica. El Jardim Botânico da Universidade de Coimbra, d’estil clàssic, creat el 1772 i vin4
Llorer-cirer de Portugal
(Prunus lusitanica subsp. Lusitanica). Foto: J. Pàmies
culat històricament a la Universitat, és digne de ser visitat. Conté alguns exemplars de grans dimensions i els hivernacles també mereixen una visita detinguda.
Vaig poder observar l’espectacle de la floració de la major població de llorer-cirer de Portugal (Prunus lusitanica subsp. lusitanica) de tota la seva àrea de distribució, i també d’un dels pocs exemplars relictuals que es conserven de la primitiva roureda de roure pènol (Quercus robur) o de magnífics exemplars de castanyer (Castanea sativa).
Altrament, són molt interessants el Banc de Llavors i l’Herbari, d’uns 700.000 plecs, un bon nombre amb flora procedent d’excolònies portugueses i d’altres països africans. Certament, la ciutat, el Jardí Botànic i la Universitat foren un marc ideal de convivència i de comunicació entre els participants, no exempt d’un cert aire de saudade, més intens com més a prop de la ribera del riu Mondego.
El gran valor natural d’espais com el de la serra do Açor o la Mata da Margaraça, contrastava amb la visió al llarg del viatge de dos grans problemes ambientals i paisatgístics, generals arreu del país, la manca de la gestió i explotació de les enormes plantacions d’eucaliptus per a la indústria paperera i els incendis forestals; ambdues problemàtiques estan relacionades amb l’abandonament de les explotacions agràries tradicionals i el despoblament rural.
El Simposi va finalitzar amb una magnífica excursió a l’espai natural protegit de la serra do Açor, excursió guiada magistralment pel Dr. Jorge Paiva, tota una institució científica, humana i ambientalista del Departament de Botànica de la Universitat de Coimbra.
4Jaume Pàmies Pagès
5
Aprenem botànica...
4Nom científic: Quercus calliprinos 4Nom comú: Palestine Oak 4Etimologia: El gènere Quercus és la
traducció llatina del mot roure 4Família: Fagàcies 4Descripció:
La seva distribució comprèn els països de la Mediterrània oriental, de l’est del Mediterrani i del sud-oest asiàtic. Es troba als boscos secs subtropicals on conviu amb diversos tipus de pinedes esclarissades i hi forma màquies amb la pistacea palestina entre els 200 i 1.200 m d’altitud. Aquesta espècie ha estat de difícil catalogació, ja que hi ha qui la classifica com a subèspecie de Q. coccifera (el nostre garric). Això és a causa de la inestabilitat genètica dels processos evolutius, però les diferències morfològiques són bastant evidents com per considerar-la una espècie a part.
4Detall de la fulla:
4Característiques dels fruits:
Fruits en forma d’aglans, petits i arrodonits
Arbust o petit arbre, de fins a 12 m, arrodonit, perennifoli, de fulles esparses, simples, més o menys oblongues, entre 3 i 5 cm de llarg i de color verd. A diferència del Q. coccifera, presenta unes fulles més planes i menys espinoses. Flors unisexuals agrupades en aments d’entre 2 i 4 cm, més petites les femenines i poc vistoses.
Pericarp
Cúpula escamosa Cotilèdons
4Il·lustracions: Jaume Morera 6
LA FAMÍLIA DE LES FAGÀCIES 4Etimologia: Fa al·lusió a les carac-
una superfície punxant o escamosa, com la de les castanyes.
terístiques de flors i fruits del gènere fagus.
Els fruits es dispersen amb dificultat i tenen poc poder germinatiu. La llavor prové d’un sol embrió i té uns cotilèdons rics en farines i greixos.
4Trets
diagnòstics de la família de les fagàcies: La família es divideix en tres grups: fagoidees, quercoidees i castanoidees. A les terres temperades de l’hemisferi boreal apareixen com a arbres de fulla caduca, en canvi, a la part de climes més temperats i eixuts trobem arbres o rarament arbustos de fulla persistent. Les fulles són esparses, simples, de senceres a pinnlobades, amb estípules caduques. Algunes presenten una suau pilositat que fa que tinguin un color verd-grisenc, però generalment són de color verd intens i amb marcada nervadura.
4Distribució de les fagàcies al món:
– Nre. gèneres al món: 8 – Nre. d’espècies: aprox. 1.000 – Apareixen distribuïdes com a espècies dominants als boscos temperats. – Usos: ús alimentari per al bestiar i també, humà. Fusta per a la construcció i també per a ús ornamental i paisatgístic.
Les flors són unisexuals disposades de forma monoica i agrupades en aments poc atractius. Són pol·linitzades per papallones i pel vent. Les flors masculines acostumen a ser més grosses i tenen un gran nombre d’estams lliures amb llargs filaments. Les femenines, sovint més curtes, tenen tres carpels soldats en un pistil d’ovari ínfer que donarà pas, a la tardor, a un fruit en forma de núcula o gran aqueni, envoltat per un involucre lignificat i amb
4Les fagàcies del Jardí Botànic:
– Mediterrània occidental: Q. ilex, Q. suber, Q. petraea, Fagus sylvatica – Mediterrània oriental: Q. Calliprinos, Aesculus x carnea – Califòrnia: Aesculus californica 4Text: Núria Abellán
7
L’entrevista Benjamí Aïsa, cap dels voluntaris de les visites guiades Jubilat però actiu, Benjamí és el cap dels voluntaris de l’Associació d’Amics que ofereixen el servei de visites guiades els caps de setmana. Aquest home, d’esperit obert, et pot parlar en anglès, francès, italià o alemany. És fill del Pla de Bages on va viure la seva infantesa envoltat d’horts i de natura. Va estudiar peritatge agrícola. Va treballar primer, durant més de deu anys, al món de l’ensenyament i, després, en la difusió de la premsa internacional en làmbit dels països de l’Europa Occidental i d’Amèrica del Nord. Sempre va deixar en un racó la seva afició per la botànica, i quan es va jubilar, s’hi va dedicar plenament. Quin va ser el teu primer contacte amb el servei de visites guiades? Farà uns nou anys, vaig assistir com a simple espectador a unes visites guiades per Montjuïc, que feien un recorregut botànic pels voltants de la Foixarda. Allà fent-ne el guiatge, hi havia en Guillem Ramon Condal, el guia més antic del nostre equip. Hi vaig pensar molt de temps en aquella visita. Al cap d’uns anys vaig tornar per Montjuïc. Vaig anar al Jardí Botànic com a visitant i vaig aprofitar per fer-me’n voluntari. Al cap de poc temps, sota el guiatge d’en Guillem vaig poder començar a fer visites guiades al públic del Jardí. Això va estar com tornar als meus orígens.
altres. Si a mi m’agrada transmetre és gràcies al fet que a algú li agrada rebre. Ens expliques com funcionen actualment les visites guiades del Jardí? Som un equip de sis persones: en Guillem Ramon Condal, l’Emili Izquierdo, la Laura Buguñá, en Carles García, l’Elena Peña (s’hi incorpora a partir del setembre després d’acabar un ERASMUS a Islàndia) i jo mateix. I hi ha quatre persones més que estan fent formació: la Isabel, la Julie, la Mercedes i la Nayra. Tots els dissabtes i els diumenges, de 10.30 a 13 h (excepte a l’agost) oferim recorreguts als visitants del Jardí. No som estrictes amb l’horari. Si una persona està interessada a fer una visita guiada a les 13 h, la hi fem. Com que els grups no són homogenis sempre donem tota la llibertat perquè acabin la visita en el moment que ells
Quin és el teu « motiu íntim » per dedicar-t’hi ? La natura em produeix satisfacció i plaer, i també la transmissió de la cultura. I penso que, a la vegada, això és bo per als 8
vulguin. Hem d’aplicar la psicologia sovint, per saber què els pot interessar més i fins a quin punt. Els expliquem la història del Jardí, els expliquem com funciona el manteniment del Jardí i el recorregut botànic, com a mínim, acostuma a ser per les zones d’Austràlia, Sud-àfrica, passem per la cruïlla de les zones àrides, continuem per Xile i acabem a Califòrnia. Total, una hora més o menys. Però, si la gent s’hi engresca podem continuar per la Mediterrània occidental i oriental fins arribar a les illes Canàries.
no vol dir que no haguem d’estar-ne orgullosos. Hi ha visitants de casa nostra que se sorprenen de l’existència d’aquest indret. No el coneixien ni de referència. I els impressiona la seva bellesa. Hi sovintegen també estrangers, per exemple, grups d’alumnes d’arquitectura anglesos, italians, alemanys... que, en canvi, saben molt bé on van i què hi volen veure. I és que el Jardí té reconeixement mundial tant paisatgístic com arquitectònic. Ja que parlem de visitants, que és el que t’expliquen, què et demanen? Hi ha visitants que demanen, una zona de pícnic. Val a dir, que jo n’estic en contra, en el sentit següent. Aquesta zona ha d’estar fora de l’àmbit de la col·lecció permanent. Així passa en altres llocs. Per molt que el preu de l’entrada doni accés a la col·lecció i a la zona de pícnic, considero que han de ser espais diferenciats. També hi ha qui demana una guia botànica del Jardí. Per cert, als voluntaris ens agradaria molt de col·laborarhi, cas que se n’edités una.
Pots aprofitar per posar en relleu les mancances, els suggeriments sobre el vostre servei o sobre el Jardí en general… Perquè puguem desenvolupar la nostra tasca amb seguretat i qualitat necessitem formació. Volem formació regular per saber què hi ha de nou al Jardí. Si no la tenim correm el risc de sentir-nos abandonats. Fa dos anys vàrem fer la primera reunió de coordinació amb personal del Jardí Botànic, i vàrem aprofitar aquesta oportunitat per posar sobre la taula les mancances i les necessitats dels voluntaris. Aquest espai ens ha servirt per connectar-nos més amb el Jardí i ara ens hi sentim especialment reconeguts. I sobre el Jardí, què hi trobo a faltar?... Al Jardí, hi ha moltes hectàrees, i hi ha també molta feina. Estic convençut que hi falten recursos i també, mitjans. Això
I, per finalitzar, què et sembla si ens recomanes el teu racó preferit del Jardí? Sud-àfrica. Aquesta zona del Jardí destaca per la seva bellesa exòtica. Tot i ser una zona relativament petita, les espècies que hi ha són molt interessants. I ben aviat ho serà el bosc australià que ja s’està creant. 4Amadeu Camps 9
Oriol de Bolòs L’EMPREMTA D’UN GRAN CIENTÍFIC El Dr. Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007) de molt jove s’interessà per les plantes. Sota el guiatge del seu pare, Antoni de Bolòs i Vayreda, aleshores conservador de l’Institut Botànic, començà a estudiar la flora dels voltants de Barcelona quan encara feia el batxillerat. El resultats d’aquests primers treballs, publicats el 1950, foren una obra de referència durant molts d’anys. Algunes idees ben arrelades a la societat actual sobre la vegetació de Barcelona i de la Catalunya més mediterrània, ja s’apuntaven en aquestes primeres publicacions.
Imatge de l’any 1995, a l’antiga seu de l’Institut Botànic (av. Muntanyans). Al centre Oriol de Bolòs i la seva esposa, Margarida, a la dreta, Pere Vives, i a l’esquerra, Àngel M. Romo.
Entre 1951 i 1986 va ser col·laborador científic del CSIC a l’Institut Botànic, després catedràtic de la Universitat i finalment, l’any 1964, va guanyar la plaça de director de l’Institut Botànic.
Però la persona que tingué més influència en la seva formació fou Josias Braun-Blanquet, ja que tenia una llarga experiència en l’estudi de la flora mediterrània, gràcies al coneixement de la flora del Marroc central i del migjorn francès. Volia comparar la vegetació dels territoris nord-africans amb la de les planures àrides de la vall central de l’Ebre. Per indicació de Pius Font i Quer, Braun-Blanquet va trobar en el jove Oriol de Bolòs un col·laborador tan infatigable, rigorós i metòdic, com ell mateix. Les campanyes per l’Aragó establiren una estreta relació personal entre tots dos que es perllongaria molts d’anys. Aquesta influència decantà els interessos d’Oriol de Bolòs cap l’estudi de la vegetació.
Una amplíssima formació, la utilització fluida de nombroses llengües, i una enorme capacitat intel·lectual, el van dotar per exercir amb rigor l’ensenyament de la botànica a la Universitat de Barcelona. Avui, gràcies a l’obra feta per Oriol de Bolòs, podem conèixer les nostres plantes fent servir la nostra llengua, podem explicar arreu com són els nostres boscs i de quina manera s’agrupen les plantes al nostre territori. També va publicar milers de mapes de distribució de les plantes. 10
Per tot plegat, som molts els que ens reconeixem deutors del mestratge d’Oriol de Bolòs i la seva obra perdura en la mesura que avui coneixem i apliquem les seves idees.
més a prop. Tant per a les coses més senzilles, com per a les més complicades. Sovint buscàvem la seva lucidesa i capacitat per identificar els aspectes principals d’un problema concret. No oblidaré mai el seu suport en les primeres decisions difícils relacionades amb el nou Jardí, quan amb menys de trenta anys, vaig tenir l’honor de succeir-lo al capdavant de l’Institut i del Jardí Botànic de Barcelona. Després de la jubilació, i mentre la seva salut li ho va permetre, continuà la redacció de la Flora dels Països Catalans (amb la col·laboració del Dr. Josep Vigo) des de l’Institut Botànic.
A més, els Amics de l’Associació del Jardí Botànic, tenim també un deute amb ell. Durant vint anys va ocuparse de l’Institut i del Jardí Botànic de Barcelona. No van ser anys fàcils. Enmig de dificultats i incomprensions, Oriol de Bolòs, va ser capaç de sostenir l’activitat científica a l’Institut i d’aportar criteris per fer efectiva la voluntat de disposar d’un bon jardí botànic, útil per al millor coneixement de les nostres plantes. L’antic Jardí Botànic de Montjuïc va ser una preocupació permanent de Pius Font i Quer, d’Antoni de Bolòs i també del seu fill Oriol. Tanmateix les vicissituds de l’època en què els va tocar viure van fer ben difícil el sosteniment de les riques col·leccions de plantes andaluses i africanes amb què comptava el Jardí l’any 1939.
Dissortadament enguany, hem de lamentar, també, el traspàs de la Dra. Creu Casas i Sicart (19132007), primera dona membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans i líder indiscutible a la península Ibèrica en l’estudi dels briòfits. Amb la seva pèrdua i la del Dr. Bolòs, se’n van dos valuosos testimonis del mestratge de Pius Font i Quer i de molts altres científics que foren obligats, per les circumstàncies de l’època en què varen viure, a allunyar-se de l’ensenyament universitari.
Jo he tingut la sort de ser deixeble i col·laborador seu durant molts anys. Van ser anys de relació cordial i afectuosa, dedicats a l’estudi de la flora, de les col·leccions, i de participació en les diverses activitats de l’Institut. La bonhomia i la disponibilitat del Dr. Bolòs, van guiar sempre les seves relacions amb les persones que tenia
4Josep M. Montserrat
11
L’Armilla del naturalista UN NOU RECURS LÚDIC I EDUCATIU AL JARDÍ Fotos: Marta Berrocal
A mitjan del mes de juny, vam posar a l’abast de les famílies i grups amb nens i nenes d’entre tres i dotze anys deu Armilles del naturalista. Amb l’Armilla volem proporcionar-vos diferents recursos per visitar el Jardí Botànic amb els petits que us acompanyen, amb la idea de que la passejada sigui entretinguda i amena i que, de pas, aprenguin algunes coses mentre juguen. D’aquesta manera volem contribuir a despertar la seva curiositat per les plantes, pel món que els envolta, i alhora, intentar fomentar el desig de conèixer-lo millor per així estimar-lo i respectar-lo.
guir-ho, podeu recórrer a l’ajuda d’una senzilla guia que descriu les activitats que us proposem. La guia també us aporta alguna informació tècnica sobre el tema tractat a cadascuna de les activitats, per si voleu aprofundir-hi. El vostre recorregut pel Jardí acabarà quan vosaltres vulgueu. Sou vosaltres qui decidiu quines activitats voleu fer i quines no, en quin ordre, quines poden ser les més adequades a partir de les edats dels nois i de les noies i dels seus interessos i inquietuds.
La nostra intenció és que l’Armilla generi un diàleg dinàmic i enriquidor entre adults i petits com ara: Juguem al memo de gazànies? O prefereixes jugar a les famílies? Ara mirem d’esbrinar l’edat dels arbres! He resolt l’endevinalla botànica! I si aparellem fruits i flors d’eucaliptus? En què es diferencien aquests cargols? Vols pintar les fulles com les que veus? Jo sí! Jo me n’inventaré els colors!
Convidem els petits naturalistes que ens deixin de record un dibuix que ells mateixos poden penjar al suro de l’Aula Mediterrània. L’Armilla es deixa en préstec tots els dies que el Jardí és obert, excepte els dies de portes obertes i el darrer diumenge de mes. Val 1 €.
L’Armilla conté, en cadascuna de les butxaques, diversos materials didàctics que podreu fer servir per jugar amb els petits i engrescar-los perquè observin el seu entorn. Per aconse-
4Teresa Vila 12
Breus de l’Associació... de CAM en organitzar una visita dels empleats de CAM al Jardí Botànic. I així, el dissabte 26 de maig un grup de vint-i-cinc empleats i familiars de CAM, guiats per la Mònica Viladesau i la Lourdes Roca, passejaren pel Jardí Botànic, hi descobriren el bon estat que té (algunes d’aquestes persones no hi havia tornat des de la inauguració), i gaudiren d’un refrigeri als exteriors de l’Institut Botànic, amb la meravellosa vista del Jardí i de Barcelona.
CAM dóna suport als Serveis d’Activitats Educatives del Jardí Botànic El 17 d’abril, a la seu central de Caja del Mediterráneo (CAM), es va signar un conveni de col·laboració entre aquesta entitat financera i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona.
La relació entre les dues entitats s’inicià l’any 2002, amb una convocatòria del seu Programa de Voluntariat Ambiental (VOLCAM), i aquest és el segon any que se signa un conveni de col·laboració. Concretament, el programa subvencionat són els Serveis d’Activitats Educatives (SAE), que any rere any creix en nombre d’activitats, en nombre de grups i escoles, i en nombre d’activitats proposades. A la reunió del 17 d’abril, els directius de CAM van elogiar els resultats que estem aconseguint, més encara si es té en compte que és una associació qui hi ha darrere del programa d’activitats, amb el suport, és clar, del Jardí Botànic. Com a resposta al suport que ens donen, la presidenta de l’Associació, l’Anna Maria, va insistir als directius
Al SAE, ja som cinc monitors! Als darrers números de la BROLLA, no fem més que anunciar incorporacions de nous membres de l’equip del SAE. Sota la coordinació de la Mònica Viladesau, hi treballen la Lourdes Roca, la Mercè Guàrdia, i, des del maig, el Carles López. A més, gaudim de la col·laboració d’una altra veterana, l’Olga Pradas, en règim de servei extern. Tenir un equip ampli i il·lusionat no sempre és fàcil, i la presentació de l’equip al complet al dinar d’estiu de l’Associació va ser una simpàtica cloenda a una molt bona temporada. 13
feia fora del Jardí Botànic: es traslladà al Restaurant el Lliure. Tot i que vam sofrir les incongruències dels problemes de trànsit que origina la Fira de Barcelona, gaudírem d’un bon àpat, en una sala per a nosaltres sols. Com a cloenda, l’equip del SAE repartí un llibre per a cada participant, la presidenta ens va adreçar unes paraules d’ànim per afrontar el quinzè aniversari i, finalment, el Dr. Josep M. Montserrat, director del Jardí Botànic, ens informà de les últimes novetats.
Guies botànics És important destacar que aquest grup de voluntaris, que són la cara visible del Jardí Botànic, va iniciar al març un procés de formació permanent, la qual cosa permet a cada guia mantenir la il·lusió per ampliar els coneixements referents a les noves plantacions del Jardí. Un cop per trimestre, tècnics del Jardí els posen al corrent de les novetats, i és un espai que també serveix per aclarir dubtes propis i qüestions que plantegen els visitants. Els guies volen transmetre l’agraïment al Josep Manel Gómez i al David Bertran per la seva tasca formativa. Us convidem a conèixer de prop el servei que ofereixen els caps de setmana aquests voluntaris.
Viatge a Madrid A començament de juny, el cinquè viatge de l’Associació, va dur a Madrid vinti-sis Amics, que visitaren el Reial Jardí Botànic, i descobriren els mil encants de la ciutat d’Aranjuez. On vols viatjar l’any 2008? Fes-nos arribar el teu suggeriment.
Programa dels Amics L’any 2007 ha permès a l’Associació retrobar un costum antic, lligat a la Festa de la Primavera: el plaer d’un concert. Al març vàrem gaudir de la gran varietat d’instruments de l’Orquestra Leza, amb un repertori de música tradicional, amb l’afegit de l’encant de la Sala Salvador de l’Institut Botànic com a marc de la trobada. Des d’aquestes línies, fem una crida a tots els Amics que conegueu alguna orquestra per a la festa que ve.
I tu, com vols celebrar el 15 aniversari de l’Associació? Feu-nos arribar la vostra proposta per escrit, abans del 15 d’octubre, a la Secretaria de l’Associació, dins d’un sobre on hi digui “AAJBB-15 anys; c. Dr. Font i Quer, 2; 08038 Barcelona”. Tots els participants rebreu un petit obsequi. Agenda del voluntari • Grup viver dels dimecres: inicia les activitats el dimecres 19 de setembre • Grup viver dels dissabtes: s’inicia el dissabte 29 de setembre • 6 d’octubre: trobada de tots el voluntaris del Jardí Botànic
Dinar d’estiu El dissabte 16 de juny va tenir lloc el tradicional dinar de germanor, que posa fi d’una manera oficiosa al curs. Enguany la trobada va tenir com a novetat que es 14
Racó del soci Donem la benvinguda a: Maria Jesús Martínez, Sebastián Jimeno, Lucien Beilos, Maria Serrat, Olga Ávila, Olga Pérez i Isabel Arbués, nous socis numeraris.
Albert Sagrera, Montserrat Colomé i Isabella da Silva, nous socis voluntaris. Carles López, nou monitor del Servei d’Activitats Educatives.
Compten amb tu, per les seves propostes a l’Agenda, els amics Enric Orús i Jaume Morera.
Els amics del Jardí Botànic de Barcelona... • Poden visitar el Jardí Botànic gratuïtament • Donen suport al creixement del Jardí • Tenen un descompte en les activitats de l’Agenda del Jardí • Reben informació de les novetats del Jardí • Gaudeixen d’un programa especial d’activitats • Reben la BROLLA • Poden col·laborar en el manteniment del Jardí • Tenen descomptes a: Garden Center Bordas Gavà - Navarro Mitre, florista Oryx, botiga de natura i d’excursionisme - Tokonoma, botiga, escola i viver de bonsais
✁ Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a: Individual: 20 €
Estudiant: 14 €
Jubilat: 14 €
Protector: 300 €
..........................
Nom i cognoms ................................................................................................. Data de naixement..................................... DNI ................................................ Població ...........................................................................C.P. .................................... Adreça ............................................................................................................... Telèfon................................................... Forma de pagament Ingrés en compte (s’adjunta justificant): La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724 Xec nominatiu
Adreça agència ........................................................................................ Població................................................................... C.P. ........................ ENTITAT
En efectiu Entitat bancària (recomenat) Data ...........................
Autoritzo al banc/caixa .............................................................................
Signatura
OFICINA
DÍGIT CONTROL
NÚMERO DE COMPTE perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona
Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona (C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
La nostra llavor fa créixer el Jardí APUNTA-T’HO A LA TEVA AGENDA: • Exposició Els colors ocults de la natura Fins al 31 de desembre • Consultori de Plantes Diumenges 30 de setembre i 28 d’octubre • Conferència sobre el canvi climàtic · Setmana de la Ciència Diumenge 11 de novembre • Curs d’introducció a la micologia Dimarts 20, dijous 22 i dimarts 27 de novembre
Aesculus hippocastanum, il·lustració de Jaume Morera, voluntari de l’Associació d’Amics
• Mostra de bonsais Dissabte 24 i diumenge 25 de novembre Taller demostratiu de bonsais Diumenge 25 de novembre
Voleu rebre la revista en format digital? Voleu rebre la informació d’una manera més immediata? Envieu un e-mail a: acamps@bcn.cat Hi heu de posar: el vostre nom, els cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre tota la informació del Jardí. A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.