BUTLLETÍ DEL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA
Nº 1 ABRIL 2003 Exemplar gratuït
Gladiolus tristis
Etnobotànica 1 10 anys de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic
SUMARI
EDITORIAL
JARDÍ BOTÀNIC
3 Etnobotànica 5 Les Illes Canàries 7 La nova seu de l’Institut Botànic 8 Audioguia al Jardí Botànic de Barcelona 9 Nou hivernacle als vivers del Jardí 10 Notícies del Jardí ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC
12 Actes especials del Desè Aniversari de l’Associació 13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci
Nº 1 BROLLA EQUIP DE REDACCIÓ
Direcció
Núria Membrives Coordinació tècnica
Amadeu Camps Redacció
Núria Membrives, Carlos Azofra, M. Teresa Vila, Gemma Urrea, Jaume Pàmies, Samuel Pyke, Amadeu Camps. DISSENY GRÀFIC
Ramon Martínez IMPREMTA
Quality Impres Dipòsit Legal: B-7696-2003-03-10 500 exemplars gratuïts Jardí Botànic de Barcelona C/ Dr. Font i Quer, s/n Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel. 93 426 49 35 Fax. 93 424 50 53 E-mail: jardibotanic@mail.bcn.es Web: www.jardibotanic.bcn.es Associació d’Amics del Jardí Botànic E-mail: amicsjbb@telefonica.net
Sovint pensem en projectes que volem que funcionin perquè la teoria i el sentit comú ens condueixen a pensar que així serà. Però ens oblidem de la vessant més humana dels nostres pensaments i de les nostres inquietuds. Hi ha aspectes que no s’han de concebre únicament amb el cap, sinó que hem de deixar que sigui el cor qui ho rebi amb intensitat. La botànica, i tot el món que envolta el coneixement de les plantes, es pot viure de moltes maneres dins un Jardí Botànic. L’home ha descobert al llarg de la història que les plantes tenen moltes virtuds. Aquesta acumulació de coneixements ens han permés utilitzar-les per alimentar-nos, per guarir-nos de malalties, per construir vaixells, portes, instruments, per fer cistells, escombres, i fins i tot, per hidratar-nos la pell. El jardí, en aquest sentit, aposta per la nova creació d’una àrea dedicada a explicar les utilitats de les plantes per l’home, l’àrea etnobotànica, amb el propòsit de fer arribar tota aquesta saviesa popular als nostres visitants. Núria Membrives Directora del Jardí Botànic de Barcelona
Etnobotànica parades d’espècies per la diversitat de colors i de fragàncies que omplen l’aire. Les espècies són molt apreciades per les seves propietats aromàtiques i colorants. Algunes de les més conegudes són el clau, la nou moscada, el gingebre, la canyella, el pebre, l’anís estrellat, el cardamom o el safrà. Sense oblidar les aromàtiques de casa nostra com la farigola, el romaní, el fonoll, l’orenga, la sajolida, etc. Un altre paper molt important de les plantes en la vida de l’home és l’ús com a remei medicinal gràcies a les propietats curatives de moltes d’elles. Ja a la prehistòria l’home es va adonar que algunes plantes li eren útils per guarir les ferides i tractar les malalties. L’home va aprendre a diferenciar les plantes verinoses de les útils observant els animals, quines menjaven i quines rebutjaven. Algunes de les plantes amb utilitats medicinals són la valeriana, el marfull, el ricí, l’arç blanc, l’all, la ceba, l’api, la serverola, la berbena o l’herba-lluïsa. L’home, en un moment donat, va necessitar poder transcriure pensaments, històries, fets, etc. Les fibres que componen les plantes, el van ajudar a aconseguir diversos materials per a escriure. Els més antics van ser els papirs (segle XXX aC), els pergamins i els teixits. El paper no va ser inventat fins l’any 105 a la Xina, la fusta utilitzada era la de morera, la canya de bambú i el rami.
En el sentit més ampli de la paraula, l’etnobotànica estudia la manera en què l’home utilitza les plantes. Al llarg de la història les diferents cultures han vist que les plantes oferien diversos usos. Les plantes són molt importants per a l’home com a font d’aliment o farratge i també com a remei medicinal. Però la dependència de l’home cap al món vegetal és molt més àmplia. L’home necessita materials de construcció, fibres per teixir la roba, per fer paper, fer cosmètics, perfums, etc. La necessitat més bàsica de l’home és l’alimentació. L’agricultura va permetre obrir àmplies perspectives de desenvolupament per a la humanitat. Al cultivar les plantes, l’home va iniciar uns processos de selecció, de millora i de domesticació de les varietats silvestres convertint-les en varietats cultivades. Entre les plantes usades a la cuina, hi destaquen els condiments. És fàcil imaginar-nos passejant per un mercat àrab o oriental, on ens atrauran les
Parada de fruites
3
Etnobotànica L’home tenia altres necessitats Les plantes tenen un gran potencom vestir-se, calçar-se, construir els cial, del que de ben segur encara ens seus habitatges i mobles, i les plantes queda molt per aprendre i molt per li van fer, i li fan, servei. L’home es descobrir. Veiem doncs, que les vestia amb pells d’animals. Amb el plantes són organismes essencials temps va inventar la filatura i va utiper a la humanitat, tant en el passat litzar fibres vegetals com el cotó, el lli com en el futur. o el jute per a teixir les seves robes. El El Jardí Botànic de Barcelona és el calçat més popular antigament eren lloc adient per fer d’aparador educales espardenyes d’espart. Actualtiu dels coneixements etnobotànics. ment, fem servir la fusta de diversos S’ha iniciat la construcció d’una àrea arbres per a fabricar mobles: faig, didàctica per a mostrar col·leccions roure, pi, castanyer, noguera, vern, de plantes útils per l’home i explicaràlber. També es fan servir plantes per ne el seu ús. a fer cistells (carcera), per a fer pipes Les plantes seran agrupades en fun(arboç i bruc), per a fer escombres ció de si són per cuinar, medicinals, (botja blanca), per adobar pells (emper fer cosmètics i perfums, o bé si teborratxa cabres), etc. nen altres usos com, per exemple, fer De les plantes també se n’extreuen pipes, teixits, paper o espardenyes. compostos que són la base de cosmèPer desenvolupar aquest projecte tics i perfums. Els comptem amb la cosmètics no són col·laboració dels un invent modern, voluntaris de l’Asni una necessitat sociació d’Amics. simplement estètiElls són els encaca. Els antics egiprregats de dissencis per tal de proteyar el projecte, gir-se la pell del sol Les primeres plantes de l’àrea etnobotànica, buscar les llavors, quan estaven cons- plantades pels Voluntaris el dia 5 de març s e m b r a r - l e s , truint les piràmiplantar i s’encades, es posaven coloret a la cara. Acrregaran del manteniment. Aquesta tualment una de les plantes usades en nova col·lecció permetrà ampliar les cosmètica més coneguda per tothom propostes educatives per les escoles i el públic en general. és l’Aloe. Per a fer perfums s’usen bàsicament plantes aromàtiques com la lavanda, l’orenga, la rosa i el gessamí. M. Teresa Vila 4
Vegetació canària al Jardí Botànic quen un augment de les temperatures i un descens de la humitat ambiental. Aquesta variabilitat climàtica, que és més palesa en les illes més grans, determina en gran mesura la disposició de la vegetació. Així en les vessants nord s’hi desenvolupen extensos boscos densos i humits anomenats laurisilves, mentre que a les vessants sud s’hi desenvolupa una vegetació amb formes pròpies d’ambients més secs com els boscos termòfils o el cardonal (Figura 1).
En pocs llocs del món la natura presenta la diversitat de formes vegetals que es troben a les illes Canàries. En tan sols 7.500 km2, hi tenen cabuda vora 2.000 espècies, de les quals un 27% són endèmiques, és a dir, que una de cada quatre espècies presents a les illes Canàries, no es troben enlloc més del món! Aquesta gran diversitat es deu, en gran mesura, a les singularitats geogràfiques diferencials de cada illa, i a les influències dels fenòmens meteorològics en molts casos únics.
El clima de les Canàries El clima general de les illes és de tipus temperat-humit, força estable al llarg de l’any, amb lleugeres variacions entre els estius més secs i els hiverns més plujosos. Les principals diferències climàtiques es donen segons l’orientació de les vessants. En aquest sentit, la vessant nord de les illes està exposada als vents alisis del Nord–Est que bufen carregats de la humitat de l’oceà. Aquests ascendeixen fins a topar amb els vents del Nord–Oest més freds i eixuts. En aquesta zona, es forma una capa més o menys persistent de núvols entre els 800 i els 1.500 m anomenada “mar de nubes”. Les vessants sud, per contra, reben els vents secs del Sàhara que provo-
Figura 1: Distribució de la vegetació natural a les illes Canàries
Distribució de la vegetació canària al Jardí Botànic Amb l’ànim de mostrar aquesta gran diversitat d’ambients i de vegetals, s’han representat les set comunitats vegetals més característiques de les illes, repartides en un total de 15 espais que permeten recrear a les parts més baixes les comunitats arbustives com el cardonal i el tabaibal, passant pels boscos termòfils i la comunitat dels cims volcànics, per acabar a la part més alta del jardí amb el dens bosc de laurisilva (Figura 2). 5
Vegetació canària al Jardí Botànic
Figura 2: Fitoepisodis canaris al Jardí Botànic
Plantació a la zona canària (febrer–març 2003) Periòdicament, es realitzen actuacions destinades a augmentar tant la densitat com la diversitat d’espècies presents a les diferents zones del Jardí Botànic. En aquesta línia, la darrera actuació ha estat una plantació en els fitoepisodis de les illes Canàries. Aquesta plantació ha suposat la introducció d’un total de 3.500 noves plantes de 58 espècies diferents (Figura 3), que se sumen a les vora de 3.000 plantes que hi havia presents fins ara en aquesta zona. Aquestes 58 espècies són fruit d’una comanda realitzada l’any 2.000 a viveristes de les illes. Aquests vi-
vers s’han encarregat de recol·lectar les llavors de la natura, les han sembrat i n’han tingut cura durant un any i mig. D’aquestes 58 espècies, 24 són noves per al Jardí Botànic, que sumades a les 130 espècies presents fins aleshores, tenim representades actualment més de 150 espècies canàries (Figura 4).
Figura 4:
Ceropegia fusca una de les noves espècies canàries per al Jardí Botànic
Figura 5: Percentatge de formes vitals introduïdes en la plantació del 2003
Del total de les espècies introduïdes en aquesta darrera plantació, s’ha apostat per augmentar la densitat d’arbres i arbustos d’espècies ja existents al Jardí, alhora que s’han introduït noves espècies herbàcies (Figura 5). Figura 3: Treballs de plantació de Pinus canariensis a la Pineda
Gemma Urrea
6
Activitats del Jardí La nova seu de l’Institut Botànic mer museu de ciències naturals obert al públic a Barcelona i és un dels més antics d’Espanya. És el recull de l’activitat de vàries generacions d’una extensa família de naturalistes catalans que impulsaren durant els s. XVIII i XIX la botànica a Catalunya. La planta superior tindrà una entrada independent del jardí. Estarà destinada als laboratoris i als despatxos de recerca, i a la gestió del Jardí Botànic. A més, alberga la biblioteca d’ús públic, que des de 1998 forma part de la Xarxa de Biblioteques del CSIC. L’acostament de l’Institut al Jardí ens facilitarà la creació de noves línies de recerca científica que utilitzin el jardí com a camp d’experimentació i que es projectin els seus resultats per millorar científicament el projecte del jardí.
L’Institut Botànic de Barcelona (IBB) va ser fundat el 1934 pel Dr. Pius Font i Quer a partir dels fons del departament de botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Des de 1998, és un centre mixt de l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’IBB és un centre de recerca especialitzat en l’estudi de la flora Mediterrània. A principis d’abril s’ha inaugurat la nova seu d’aquest Institut en una parcel·la del Jardí Botànic de Barcelona. El nou edifici està situat a la part superior del Jardí. L’edifici es divideix en tres plantes i té una superfície de 3.600 m2. Una planta soterrada està especialment dissenyada per acollir l’herbari, un dels més importants d’Espanya, amb uns 750.000 plecs. Al costat hi haurà un espai de consulta del propi herbari i altres serveis associats. La planta baixa és accessible directament des del Jardí. Té previst acollir un bar restaurant, una sala d’exposicions modulable, una sala polivalent i el Gabinet d’Història Natural Salvador, que es podrà tornar a mostrar al públic de manera regular després d’un segle i mig d’estar tancat. El Gabinet Salvador va ser el pri-
Imatge de l’Institut Botànic des del Jardí Botànic
7
Activitats del Jardí Audioguia al Jardí Botànic de Barcelona El gran avantatge de treballar en un jardí jove és que permet ajustar els seus programes d’activitats a les darreres innovacions tecnològiques que faciliten la transmissió de coneixements al ciutadà. Algunes d’aquestes tècniques són, a més, un recurs adaptat a persones amb discapacitats visuals. Aquest és el cas del projecte d’audioguia interpretativa del món Mediterrani que està elaborant el Jardí Botànic de Barcelona. La proposta d’audioguia és un recorregut pel jardí on es destaquen deu punts d’informació. El visitant passejarà amb un petit aparell penjat del coll, i quan arribi a un punt informatiu, marcarà el número corresponent. A través d’aquest aparell rebrà explicacions que relacionen la botànica amb altres aspectes mediterranis de caràcter naturalístic, històric o social. L’objectiu del projecte és utilitzar la botànica per analitzar el desenvolupament de tota una cultura mediterrània. És per això que, a banda de les explicacions relacionades amb les formacions arbòries i arbusti-
ves, també es desenvoluparan temes com les adaptacions de la vegetació mediterrània als incendis periòdics i a la sequera estival. A més, entre els aspectes socials s’expliquen les principals utilitats de les plantes per l’home, i des d’un punt de vista històric, es tracta l’origen de la cultura mediterrània a través de tres elements bàsics, el blat, la vinya i l’olivera. I per finalitzar, no podem oblidar la importància de la conservació de la diversitat vegetal i el paper d’un Jardí Botànic davant el respecte pel medi ambient. A l’entrada s’instal·larà un mapa del jardí en relleu, que permetrà al públic, inclosos els invidents, conèixer el recorregut de la visita i situar els punts d’informació. Aquesta proposta és la millor eina dirigida a un públic no especialista en botànica, de manera que el visitant aprendrà moltes coses de les plantes a través d’altres aspectes socials i culturals. Amb aquest projecte, aconseguirem ampliar el coneixement d’un estil de vida, el mediterrani, i podrem entendre una mica millor com el clima influeix en el nostre entorn natural, en els nostres costums i en la nostra societat.
Aquest és l’aparell on s’enregistren les explicacions de la visita
Núria Membrives
8
Activitats del Jardí Nou hivernacle als vivers del Jardí El viver del Jardí Botànic és una zona que compleix diverses funcions. És un lloc de pas per a les plantes que vénen de fora i és aquí on esperen el moment de la seva plantació al Jardí. També és una àrea de producció de planters, tant de sembra com de propagació mitjançant esqueixos i divisió de mata. A la vegada, el viver és un espai d’estudi i investigació de les plantes. El nostre viver es divideix en una sèrie de bancals que actualment es troben ben farcits de plantes. Hi ha un bancal dedicat als bonsais, i des de fa dos anys comptem amb una estructura per allotjar la col·lecció de narcisos (abans ubicada al costat de l’antic Institut Botànic). Aquesta estructura té forma d’hivernacle, la qual, mitjançant una tela de malla fina, impedeix el pas dels insectes. Així s’asseguren unes condicions adequades per al control de la pol·linització d’aquestes plantes. La necessitat d’un espai per a sembres i arrelar els esqueixos, ens ha dut a construir un nou hivernacle, amb un sostre impermeable, però tanmateix amb els laterals parcialment ventilats. El nou hivernacle es va construir durant el mes de gener de 2003, i va comptar amb les indicacions d’un muntador de l’empresa adjudicada i la participació de l’equip del viver i un
Imatge de l’hivernacle en construcció
grup d’alumnes de l’Escola Taller, encarregada de la reconstrucció de la Masia del Jardí Botànic Històric. L’hivernacle disposa de quatre fileres de taules, i més endavant tindrà un sistema de reg automàtic per complementar el reg amb mànega. Actualment, estem al bell mig d’un programa de sembres de plantes de diferents regions mediterrànies, projecte el qual ha servit, a la seva responsable, Glòria Monfort, per estrenar aquest nou espai, amb les sembres de l’hivern-primavera 2003. Aquestes noves plantes seran introduïdes al Jardí a partir del segon any, per l’equip de jardiners format per Jordi Vallvé i Miquel Veny. Amb aquesta nova estructura, no tan sols guanyem espai, sino també podem treballar amb més comoditat i eficàcia. Tot un avenç per a la producció de les espècies que poc a poc incrementen la col·lecció del Jardí. Samuel Pyke
9
Notícies del Jardí Ja tenim nom per al butlletí Moltes gràcies a tots els qui ens heu fet arribar propostes per posar nom al butlletí. La decisió final no ha estat fàcil. Les opcions han estat molt ben buscades, totes en relació amb la mediterrània o els jardins, i totes molt suggerents i innovadores. Però finalment, la proposta que hem trobat més adient ha estat BROLLA. La brolla és la comunitat d’arbustos baixos més característica de la Mediterrània. Inclou nombroses espècies molt conegudes per tots, la majoria plantes aromàtiques i remeieres com el romaní, la farigola i l’espígol. Així doncs, felicitats, Miquel Comas, perquè la teva proposta ha estat la guanyadora.
Porta’ns un llibre i et regalarem una rosa El dia de Sant Jordi, tots els qui ens porteu un llibre nou o vell, però en bon estat, tindreu la possibilitat de visitar gratuïtament el Jardí i de fer-ne un itinerari guiat. Per segon any consecutiu el Jardí vol celebrar el Sant Jordi sense
oblidar que hi ha gent a casa nostra amb pocs recursos per qui accedir a la cultura no és gens fàcil. Els llibres recollits es donaran a Caritas i a Aldees Infantils SOS. Podrem celebrar aquesta diada gràcies a la col·laboració de Mercabarna que ens proporciona les roses.
Jornada de Portes Obertes al Jardí Botànic i a l’Institut Botànic El dia 29, s’ha celebrat una jornada de portes obertes al Jardí per mostrar el nou Institut Botànic, prèvia a la inauguració oficial prevista pel mes d’abril. Durant la jornada, el públic ha pogut visitar el Jardí i la planta baixa de l’Institut i participar en activitats com el Viatge naturalista a la recerca de 8 arbres mediterranis. També s’ha pogut visitar una mostra de bonsais (amb exemplars de la col·lecció de Pere Duran i Farell, del Real Jardín Botánico de Madrid i d’algunes de les associacions de bonsais més importants de Catalunya). Un duet de saxo i guitarra ha omplert de música el Jardí.
L’aigua de la capa freàtica ja arriba al Jardí
Imatge del St. Jordí al Jardí de l’any 2002
L’aigua de la capa freàtica de Barcelona ja arriba de forma constant al nostre dipòsit; per tant, estem regant el Jardí amb aigua de pou. Es tracta d’una d’aigua de gran qualitat per a la 10
Notícies del Jardí Concretament, s’ha efectuat pràctiques de compostatge, i s’ha construït un camí de treball a la zona d’Austràlia. Per altra banda, els estudiants de grau superior han realitzat pràctiques de sembres.
jardineria, però com que no rep cap tractament de potabilització es prohibeix el seu consum. Les fonts i els serveis continuen disposant d’aigua potable de companyia.
El recorregut del Jardí canvia de sentit
Nou rètol a l’entrada del Jardí
A partir del mes d’abril, el recorregut del Jardí canvia de sentit. El visitant a l’entrada podrà sorprendre’s de la vista del llac, de les palmeres i de tota la vessant de vegetació canària i nordafricana, però iniciarà la visita per la zona d’Austràlia i Sud-àfrica. El principal motiu és el disseny de les pendents dels camins. El projecte contemplava aquest sentit de circulació, però motius estètics en el moment de la inauguració, van conduir a iniciar la visita per la zona del llac. Ara que ja tenim un jardí que va agafant cos, creiem que és el moment de posar les coses a lloc i passejar primer entre la vegetació exòtica dels mediterranis llunyans, continuar amb la flora de casa nostra, i finalitzar el recorregut amb la una vista aèria del llac, envoltat de la exhuberant flora canària.
A iniciativa del Centre Gestor del Parc de Monjuïc, s’ha instal·lat un nou rètol del Jardí Botànic, a la rampa d’accés a l’edifici d’entrada. Aquest fet ajudarà als ciutadans a localitzar més fàcilment l’entrada del Jardí Botànic.
Nou rètol d’entrada al Jardí Botànic
Millores a l’Aula Mediterrània Les millores consisteixen en folrar de fusta les parets i instal·lar uns prestatges per a dipositar-hi fulletons i uns suros per a cartells informatius. S’inclou també un moble nou per a una televisió on passar-hi vídeos i una taula nova per al servei d’informació. En una segona fase, s’incrementarà la il·luminació i la calefacció, per finalitzat amb la instal·lació de dos ordinadors de consulta.
Estudiants en pràctiques al Jardí Els estudiants de grau mig de l’Escola Rubió i Tudurí, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, han dut a terme pràctiques al nostre jardí. 11
Amics del Jardí Actes especials del Desè Aniversari de l’Associació Visita al Jardí Botànic de Sóller – Viatge a Mallorca El Jardí Botànic de Sóller es va iniciar l’any 1985 i va ser obert al públic l’any 1992 com a centre de conservació, recerca i aprenentatge de la flora mediterrània i especialment de la flora baleàrica. Organitzem un viatge per a visitar aquest jardí, inaugurat l’any en què molts de nosaltres sentírem parlar del projecte d’un nou Jardí Botànic per a Barcelona. Dates: 7, 8 i 9 de juny. Tots els membres de l’Associació han rebut el mes de març una carta explicativa de la sortida. Informació directament a la Secretaria de l’Associació. Sopar de gal·la commemoratiu dels 10 anys de l’Associació Enguany canviem el tradicional dinar d’estiu per un sopar, on volem fer repàs del què han estat els 10 anys
Imatge del Jardí Botànic de Sóller
d’Associació. Ens agradaria que animéssiu a antics socis i voluntaris a participar. Tindrem l’oportunitat de gaudir del Jardí en horari diferent com és la nit. Us farem arribar més informació. De moment, reserveuvos la data: dissabte 14 de juny.
Logo del 10è aniversari Hem volgut reforçar totes les nostres comunicacions amb un logotip propi del nostre desè aniversari. El disseny és obra de l’amiga Neus G. Ràfols.
12
Amics del Jardí BREUS DE L’ASSOCIACIÓ Jardins de Petra Kelly L’Associació ha participat en dues sessions convocades pel Centre Gestor del Parc de Montjuïc destinades a projectar el contingut d’aquests jardins ubicats darrere del Jardí Botànic. Està previst que siguin un complement d’aquest equipament, amb una zona hortícola, una agrícola i un gran hivernacle de col·leccions exòtiques.
Serveis d’Activitats Educatives L’Equip d’Educació Ambiental treballa de valent, i a més d’estar preparant noves propostes per a les escoles. Durant la segona setmana del mes de juliol oferirà un curs a l’Escola d’Estiu de Blanquerna. A l’equip s’ha incorporat recentment com a monitora Olga Pradas, qui compta amb l’experiència de les activitats educatives que es desenvolupen al Parc de Collserola. Si teniu coneguts que poden estar interessats en les activitats educatives, el 26 i 30 d’abril es realitzaran jornades de presentació per a mestres.
Curs d’interpretació del Jardí Botànic Més de quaranta participants ha tingut el primer curs intensiu sobre el Jardí Botànic, realitzat durant el mes de març i que ha tingut com a professors diferents tècnics del Jardí Botànic, la responsable dels Serveis Ambientals Educatius, Mònica Viladesau, i el cap de guies, Guillem Ramon. Les jornades han estat una bona ocasió per a relacionar-se amb altres amics del Jardí o amants de les plantes, professionals o afeccionats.
Festa de la Primavera El dissabte 22 de març va tenir lloc la tradicional festa de la Primavera dels amics del Jardí Botànic, i que enguany ha servit per obrir oficialment els actes commemoratius del desè aniversari de l’Associació. Es varen plantar uns ceps a la zona mediterrània, que van ser plantats per Neus G. Ràfols, Gemma Sas i Ferran Serra, homenatjats pels seus més de cinc anys de dedicació. Gaudírem d’un concert de violí i violoncel a càrrec de Nausica Berni i Pablo Damián Riera, tot degustant sucs naturals fets amb les fruites donades per Mercabarna. Per concloure l’acte, es va sortejar un bonsai donat per Tokonoma i una il·lustració de J. Sabanès.
Imatge d’una de les sessions del curs
13
Amics del Jardí BREUS DE L’ASSOCIACIÓ Treballem pel Jardí Botànic El dissabte 8 de març va tenir lloc una nova jornada Treballem pel Jardí Botànic. Aquesta activitat permet a tots els ciutadans participar de forma activa en el creixement del Jardí, a través d’una plantació. Aquesta vegada, dotze amics vàrem passar un matí quasi primaveral, coordinats per la Glòria Monfort, responsable de sembres del Jardí, al fitoepisodi de la Phrygana (Mediterrània Oriental), on vàrem plantar més d’un centenar d’exemplars. Aquest fitoepisodi ja va ser treballat a la convocatòria de la passada tardor, i val a dir que les plantes posades en aquella ocasió presenten molt bon aspecte. El resum d’espècies plantades és el següent: Centaurea spinosa (1) Euphorbia hierosalimitiana (1) Sarcopterium spinosum (69) Cistus creticus (33) Cistus incanus (72)
cies diferents de palmeres que es poden trobar a la ciutat de Barcelona. Aquesta proposta vol complementar la nostra tradició de fer excursions a paratges d’interès natural del nostre país, i oferir itineraris guiats per la muntanya de Montjuïc. Animem a tots a fer propostes de passejos a la ciutat, o a altres poblacions amb temes d’interès natural.
Amics de la Bici L’11 de maig els Amics de la Bici, dins del seu recorregut pel Parc de Montjuïc faran parada al Jardí Botànic (tel. 93 567 22 21, Marta Iglesias).
Jornades de formació naturalista. Botànica de camp Els amics Israel Molinero i Andreu Salvat, biòlegs especialistes en botànica i que guien les excursions de la nostra Agenda des de fa anys, ofereixen aquesta activitat organitzada per Aprèn, Serveis ambientals. Es desenvoluparà a Vallcàrquera, una vall del Parc natural del Montseny. Dates: Dues convocatòries: 30 de juny i 1 de juliol / 7 i 8 de juliol. Preu: 59 € (10% de descompte a tots els socis de l’Associació). Informació i inscripcions: Aprèn, Serveis Ambientals, telèfon 93 842 93 61 o apren@apren-cooperativa.com. Places limitades.
Passeig urbà A l’Agenda d’activitats de primavera, l’amic Enric Orús ens convida a fer una passejada per a conèixer 15 espè-
Quotes 2003 Amb la tramesa d’aquest butlletí, els socis numeraris rebreu el carnet corresponent a l’any 2003. 14
Amics del Jardí RACÓ DEL SOCI Cuinem: Truita de patates, porro i albergínia Ingredients: 4 ous, 4 patates mitjanes, 1 porro (només la part blanca), mitja albergínia. Preparació: fregir 6 rodanxes d’albergínia, i reservar-les. Fregir les patates a foc baix, i quan estan mig fetes afegir el porro en rodanxes molt fines. Batre els ous, i posar les patates i el porro. Treure l’oli de la paella, només es deixa una mica, i posar els ous, patates i porro. Quan està quallat a una banda es posen rodanxes d’albergínia, i es tomba per fer-la per l’altra banda. Poseu-la a la safata, i podeu decorar-la amb una guinda. Antònia Ferrer, guanyadora del Concurs 2002 de Truites amb farciment vegetal.
✁
Donem la benvinguda A Marta, Olga, Concepció, Santiago i Pepa com a nous voluntaris i voluntàries. A Maria, Jaume i M. Helena com a nous socis i sòcies.
Felicitem Els amics Mònica Casanovas i Jaume Solé, que són muller i marit des del 22 de febrer. Viatgem L’amiga Luisa Cavani ha visitat fa unes setmanes l’Uruguai, i pot donar informació a qui ho desitgi sobre el Museu i Jardí Botànic Professor Atilio Lombardo de Montevideo. Fem poesia El “chapapote” ha arribat, i a tothom ha embrutat, des de les costes de Galícia fins a les costes de França.
Ocells empastifats, peixos infectats. El petroli del Prestige escampat, i tothom enfadat. Marc Illa, 10 anys
Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:
■ Individual: 20 €
■ Estudiant: 14 €
■ Jubilat: 14 €
■ Protector: 300 €
Nom i cognoms ............................................................................................................
■ ......................
Data de naixement....................
DNI ........................................... Població ..................................................................................... C. P...................... Adreça......................................................................................................................... Forma de pagament Ingrés en compte (s’adjunta justificant): La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724 Xec nominatiu En efectiu Entitat bancària (recomenat)
Telèfon ....................................
■
Autoritzo al banc/caixa ...........................................................................
■ ■ ■
Població...................................................................... C.P. .................
Data............................ Signatura
perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona
Adreça agència.......................................................................................
ENTITAT
■■■■ ■■■■ ■■ ■■■■■■■■■■ OFICINA
DÍGIT CONTROL
NÚMERO DE COMPTE
Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona (Dr. Font i Quer, s/n. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)
Si et fas soci/sòcia dels Amics del Jardí Botànic podràs:
– Visitar el Jardí Botànic de forma gratuïta – Donar suport al creixement del Jardí – Gaudir de descomptes en les activitats de l’Agenda del Jardí – Rebre informació de les novetats del Jardí – Gaudir d’un programa especial d’activitats – Rebre la BROLLA – Col·laborar amb el manteniment del Jardí – Gaudir de descomptes a: • Garden Center Bordas Gavà (93 638 17 80) • Navarro Mitre, florista (93 201 99 78) • Oryx, botiga de natura i excursionisme (93 418 55 11) • Tokonoma: botiga, escola i viver de bonsais (93 415 40 40) Nauplius Steniphyllos, dibuix cedit per Jaume Morera, voluntari de l’Associació d’Amics.
Voleu rebre la revista en format digital? Voleu rebre la informació de la forma més immediata? Envieu un e-mail a: acamps@telefonica.net, en el qual hi poseu: el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre tota la informació del Jardí. A l’assumpte podeu posar: Inf. Jardí.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE: