La forma

QUÈ ÉS LA FORMA? JOSEP MAÑÀ (ed.)

1

2

QUÈ ÉS LA FORMA? UNA VISIÓ MULTIDISCIPLINÀRIA I POLIÈDRICA DE LA FORMA A TRAVÉS DE FRASES I D’AFORISMES DE 144 AUTORS DE DIFERENTS ÈPOQUES I DE DISCIPLINES DIVERSES. EDICIÓ D’INTERÈS PER A TOTES I TOTS ELS CREADORS DE FORMES: ARQUITECTES, ARTISTES, DISSENYADORS, ESCRIPTORS, CIENTÍFICS, ARTESANS, MÚSICS, CUINERS, PROFESSORS, ESTUDIANTS…

3

4

PRÒLEG «Forma i pensament estan inseparablement units.»

Leandro Madrazo arquitecte

El terme forma —traducció llatina de la paraula grega eîdos, l’etimologia de la qual fa referència, d’una banda, a l’aparença externa de les coses i de l’altra, a la percepció que en tenim— constitueix un dels conceptes vertebradors del pensament i de la cultura.

La distinció i la contraposició entre els significats de figura i forma, matèria i forma, forma i contingut, forma natural i forma artificial, etc., fonamenten i basteixen els discursos de l’epistemologia, la lògica, l’estètica i la metafísica.

Com expressa Leandro Madrazo1 el concepte de forma està present, inexorablement, en tots els àmbits del coneixement tals com la filosofia, en la ciència i en l’art.

Aquest factor omnipresent en totes les manifestacions i creacions culturals, en el seu procés constant i continu de redefinició, ha estat objecte de múltiples 1 Madrazo, Leandro. Forma: Pensamiento. Barcelona: Edicions Enginyeria i Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull, 2006.

5

visions i d’interpretacions les quals han suscitat i generat un interessant, fascinant, ric i divers conjunt d’enunciats cognitius i de consideracions perceptives, estètiques, científiques, etc.

Si per a la ciència i la filosofia la visió, l’estudi i la conceptualització de la forma és un dels recursos i una de les maneres d’interpretar la realitat, per a la praxi artística i projectual, la confrontació amb la forma no és només un afer especulatiu, descriptiu o abstracte, sinó que constitueix la medul·la i el fonament de la particularitat de la seva recerca i de la seva plasmació tangible i significativa.

Propiciar la intensificació de la percepció i de la consciència poètica i misteriosa de l’existir, mitjançant l’aproximació al fenomen de la forma a partir de frases i d’aforismes, que manifesten les particulars visions i interpretacions que n’han fet 144 personalitats de diverses disciplines al llarg del temps, per tal d’extreure’n una visió polièdrica i globalitzadora d’una banda, i de l’altra, contribuir a enriquir el bagatge referencial i l’acció autoreflexiva de tots aquells que en la seva pràctica professional o acadèmica es confronten amb les formes i en generen (arquitectes, artistes, dissenyadors, escriptors, científics, artesans, etc.), són els anhels subjacents que han impulsat la tasca d’aquesta recopilació.

Josep Mañà

dissenyador i pedagog

6

ARQUITECTURA

7

8

ARQUITECTURA «La bellesa sorgeix de la forma i de la correspondència de les parts amb el tot.»

Andrea Palladio (1508-1580) arquitecte

«Les formes contínues són les més perfectes.»

«Perquè un objecte sigui extraordinàriament bell, cal que la seva forma no tingui res de superflu.»

Antoni Gaudí (1852-1926) arquitecte

«La forma segueix la funció.»

Louis Henry Sullivan (1856-1924) arquitecte

«Forma i funció han de ser una sola cosa.»

Frank Lloyd Wright (1867-1959) arquitecte

9

ARQUITECTURA «No vaig contra la forma, sinó contra la forma com a fi. La forma com a fi acaba en formalisme.»

«Només el que té intensitat de vida pot tenir intensitat de forma.»

«La forma real pressuposa vida real.»

Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969) arquitecte i dissenyador

«En una obra d’art el més important és la forma.»

«Les formes primàries són les formes més belles, ja que són fàcils de llegir.»

«La llum i les ombres ens revelen les formes.»

«L’arquitectura és el joc de formes més genial, correcte i magnífic que existeix.»

Le Corbusier (1887-1965) arquitecte i teòric

10

ARQUITECTURA «La forma i la naturalesa són el coneixement que heretem de l’arquitectura estructural del cosmos.»

Pier Luigi Nervi (1891-1979) arquitecte i enginyer

«En l’arquitectura, la forma és un nom.

En la indústria, la forma és un verb.»

Richard Buckminster Fuller (1895-1983) arquitecte i dissenyador

«La forma no és res més que el desig de permanència.»

«Els problemes més difícils no sorgeixen de la cerca d’una forma per a la vida actual, sinó més aviat de l’intent de crear formes fonamentades en veritables valors humans.»

«La forma és un misteri que no coneixem en realitat.»

Alvar Aalto (1898-1976) arquitecte i dissenyador

11

ARQUITECTURA «La forma implica una harmonia de sistemes, un sentit de l’ordre i d’allò que individualitza una existència.»

«El disseny és donar forma en l’ordre.»

«La forma sorgeix d’un sistema de construcció.»

«Penso en la forma com la realització d’una naturalesa integrada per elements inseparables.»

«La forma no té presència, és dins de l’ànima.»

Louis Isadore Kahn (1901-1974) arquitecte

«Postular l’estructura com a instrument de la forma és pot considerar una peça clau en la història de l’arquitectura.»

Luis Moya (1904-1990) arquitecte

12

ARQUITECTURA «Per què l’harmonia en les formes naturals no és una força més poderosa en les nostres formes socials?»

György Doczi (1909-1995) arquitecte i dissenyador

«El disseny industrial és, entre altres coses, també experimentació de forma, si no, no és un disseny. Si la forma ja està resolta vol dir que la funció està resolta, aleshores no estem dissenyant res, estem repetint una cosa que ja existia.»

Federico Correa (1924) arquitecte i dissenyador

«No es modela segons una forma desitjada o predeterminada, sinó que es va extraient del desconegut.»

Frei Otto (1925-2015) arquitecte i enginyer

13

ARQUITECTURA «La forma és l’objecte últim del disseny.»

«Podem representar el procés d’elaboració de formes com l’acció d’una sèrie de subsistemes vinculats entre si.»

«Desitgem dissenyar formes concebudes amb claredat que s’adaptin bé a un determinat context.»

«Tota forma pot ser descrita de dues maneres: des del punt de vista del que és i des del punt de vista del que fa.»

Christopher Alexander (1936) arquitecte

«La presència de la forma és necessària per a qualsevol construcció.»

«El món formal que ens envolta pot ser un bisturí eficaç per començar a desentranyar la situació mental d’una determinada època.»

Rafael Moneo (1937) arquitecte

14

ARQUITECTURA «La forma és el resultat d’un procés on les íntimes converses primeres dibuixen les lletres del meu propi alfabet i escriuen promeses de felicitat habitable que dormen a la memòria esperant el seu rescat com el tresor d’un naufragi sota el mar.»

Pere Riera (1945-2017) arquitecte

«Les interpretacions sobre les formes poden ajudar-nos a desvelar els significats, les estructures, les arrels, les lògiques i les recerques que hi ha al darrere de les imatges que es consumeixen i es liquiden contínuament impulsades per la cultura i l’economia de la globalització.»

Josep Maria Montaner (1954) arquitecte i escriptor

«La forma és una eina que permet transformar la realitat en la qual s’insereix.»

Toni Montes (1971) arquitecte

15

16

CIÈNCIA «La forma segueix la funció.»

Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) naturalista

«La morfologia ha d’abastar la teoria de la forma i la dels processos de formació i de transformació.»

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832) escriptor i científic

«Mentre aquest planeta ha anat girant d’acord amb la llei immutable de la gravetat, hi han evolucionat i evolucionen infinitat de formes de les més belles i meravelloses.»

Charles Darwin (1809-1882) naturalista

17

CIÈNCIA «La natura ha creat una riquesa inexhaurible de formes la diversitat i bellesa de les quals supera qualsevol cosa que hagi creat l’home.»

Ernst Haeckel (1834-1919) biòleg, filòsof i artista

«Les formes dels animals i de les plantes poden ser enteses mitjançant formulacions i modelitzacions matemàtiques.»

«No existeixen formes orgàniques que no estiguin regides per lleis físiques i principis matemàtics.»

«L’harmonia de l’univers es manifesta en forma i nombre.»

D’Arcy Wentworth Thompson (1860-1948) biòleg i matemàtic

«Les formes no constitueixen explicacions, sinó que demanen ser explicades.»

Georges Bohn (1868-1948) biòleg

18

CIÈNCIA «Totes les formes tècniques poden deduir-se de formes existents a la natura.»

Raoul Heinrich Francé (1874-1943) biòleg

«Un matemàtic, com un pintor o un poeta, és un constructor de formes.»

Godfrey Harold Hardy (1877-1947) matemàtic

«La forma és un fenomen que desvetlla els recursos suprems de la nostra integritat i proporciona els mitjans que captiven la nostra sensibilitat, i fins i tot poden seduir-nos fins al deliri.»

Albert M. Dalcq (1893-1973) metge i embriòleg

19

CIÈNCIA «Les formes biològiques són infinitament més complexes i variades que les de les matemàtiques.

No poden ser descrites amb equacions com les de les ciències teòriques.» Étienne Wolf (1904-1996) biòleg

«De l’aigua provenen la immensa riquesa de formes del món terrestre.»

Theodor Schwenk (1910-1986) enginyer

20

CIÈNCIA «L’espectacle de l’univers és un moviment incessant de naixement, desenvolupament i destrucció de formes. L’objecte de tota ciència és la de preveure aquesta evolució de les formes i, si és possible, d’explicar-la.»

«Jo crec que també en la biologia, existeixen estructures formals geomètriques que prescriuen les úniques formes possibles que pot generar una dinàmica d’autoreproducció en un medi donat.»

René Thom (1923-2002) matemàtic

«Uns han volgut destacar la funció i veure la forma com un subproducte del procés evolutiu sense significació essencial. Per a altres, la forma és la clau autèntica per entendre la naturalesa fonamental dels éssers vius.»

Michael Ruse (1940) filòsof de la ciència i matemàtic

21

CIÈNCIA «El sol i una bombolla de cava tenen en comú la mateixa forma. En realitat difereixen: mida, composició, estructura, temperatura, entorn…

Davant d’aquesta coincidència podem encongirnos d’espatlles i passar a un altre assumpte, o bé meravellar-nos i tractar de comprendre-ho.»

«Fer una teoria de la forma és esbrinar el que tenen en comú.»

Jorge Wagensberg (1948-2018) físic, divulgador de la ciència i museòleg

«Una forma serveix per a múltiples funcions. Una funció pot tenir diferents formes.»

Claudi Alsina (1952) matemàtic

«Comprendre la forma a partir de la funció i entendre la funció a partir de la forma.»

Diego Rasskin-Gutman (1967) biòleg

22

LITERATURA

23

24

LITERATURA «La forma és mecànica quan nosaltres donem als materials una forma predeterminada. La forma orgànica, al contrari, és innata: es genera i es desenvolupa des de l’interior. La natura, el primer gran artista, és també inesgotable en els seus poders i en les seves formes. Tot l’exterior és la fisonomia de l’ésser interior.»

Samuel Taylor Coleridge (1772-1834) poeta

«La vida és forma, i la forma és la manera en què s’esdevé la vida.»

«Tot és forma i la vida mateixa és una forma.»

Honoré de Balzac (1799-1850) escriptor

25

LITERATURA «Pocs fenòmens m’han proporcionat més plaer que el d’observar les formes.»

«El perfil d’una muntanya varia a cada pas i ofereix un nombre infinit de perfils, encara que una sola forma absoluta.»

Henry David Thoreau (1817-1862) escriptor i filòsof

«He observat que en l’univers de les formes es produeix una selecció natural de les línies i dels trets, i que només els més encertats, els més aptes, sobreviuen i són aquells que tenen la força de la cadència.»

Rabindranāth Tagore (1861-1941) poeta

«L’art sorgeix quan la visió secreta de l’artista i la manifestació de la natura concorden per trobar noves formes.»

Khalil Gibran (1883-1931) poeta i pintor

26

LITERATURA «Tota forma és l’alliberació de la tensió que l’ha construïda.»

Josep Pla (1897-1981) escriptor

«El pensament més efímer obeeix a un dibuix invisible i pot coronar, o inaugurar, una forma secreta.»

Jorge Luis Borges (1899-1986) escriptor

«La realitat no és una cosa que es pugui recloure perfectament dins de la forma.»

«La discussió més important, més dràstica i incurable, és la que ens inquieta a causa de dues tendències fonamentals: l’una, que desitja la forma, la figura i la definició; i l’altra, que es defensa contra la figura i refusa la forma.»

Witold Gombrowicz (1904-1969) escriptor i dramaturg

27

LITERATURA «Tenim set d’existir més enllà de les formes.»

Màrius Torres (1910-1942) poeta

«Les formes, imatges de la perfecció finita, produeixen per la combinació dels seus elements metamorfosis infinites.»

Octavio Paz (1914-1998) poeta i escriptor

«La perfecció de la forma és un complement de la idea, però hi ha hagut tants abusos de la forma!»

Joan Brossa (1919-1998) poeta

«En la poesia el que s’inventa és la forma.»

Mario Benedetti (1920-2009) poeta

28

LITERATURA «Com més temps roman algú en una forma que no és la seva, més gran és el perill de perdre’s un mateix i d’allunyar-se per sempre de la veritat.»

Ursula K. Le Guin (1929-2018) escriptora

«La forma no és una cosa imposada a la matèria, sinó la seva pròpia epifania natural.»

José Valente (1929-2000) poeta

«Sempre he atresorat els objectes, les coses que un troba en el món, m’agrada desxifrar-ne les formes.»

Leonard Cohen (1934-2016) poeta i cantant

29

LITERATURA «Si algú identifica una forma, està reflexionant sobre el seu contingut. Si algú concep un contingut, està donant-li una forma.»

Félix de Azúa (1944) escriptor i filòsof

«La

poesia és una presa de consciència, ha d’interpel·lar, burxar… i ho fa amb la forma.»

Jordi Llavina (1968) poeta, escriptor i crític literari

30

FILOSOFIA

31

32

FILOSOFIA «El nombre regeix les formes i les idees.»

Pitàgores (569 aC - 475 aC) filòsof i matemàtic

«Les formes són expressió del món intel·ligent i immutable de les idees i causa dels ens sensibles.

Aquest món sensible (material) no és sinó el reflex de les formes.»

Plató (c. 427 aC - 347 aC) filòsof

«Les produccions de l’art són aquelles la forma de les quals està en l’esperit, i entenc per forma l’essència de cada cosa, la seva substància primera.»

Aristòtil (384 aC - 322 aC) filòsof i científic

33

FILOSOFIA «Totes les formes materials provenen de l’intel·lecte.»

Avicenna (980-1037) filòsof i metge

«La forma és la disposició adequada en les coses materials.»

Claremband d’Arras (c.1110 - c.1187) teòleg

«Tota forma, bella o lletja, té una causa.»

Denis Diderot (1713-1784) filòsof i escriptor

34

FILOSOFIA «Res de tot el que intuïm en l’espai constitueix una cosa en si i tampoc en ella mateixa, és una forma que li pertany com a pròpia. El que anomenem objectes exteriors no són res més que la simple representació de la nostra sensibilitat.»

«La forma és un estat final. Apareix quan no hi ha cap canvi d’estat, procés o règim.»

«La forma és un ordre en el qual l’existència i les propietats del tot determinen l’existència i la propietat de les parts.»

«En totes les belles arts l’element essencial consisteix, per descomptat, en la forma.»

Immanuel Kant (1724-1804) filòsof

«La forma és com un mantell espiritual que embolcalla la matèria.»

Friedrich Theodor von Vischer (1807-1887) filòsof i poeta

35

FILOSOFIA «L’artesania és una activitat productora de formes.»

Karl Marx (1818-1883) filòsof, economista i activista revolucionari

«La forma és només una instantània presa d’una transició.»

Henri Bergson (1859-1941) filòsof i escriptor

«Fins i tot la mà té els seus somnis. Ens ajuda a entendre l’essència més íntima de la matèria. És per això que també ens ajuda a imaginar formes de matèria.»

Gaston Bachelard (1884-1962) filòsof, poeta i crític literari

36

FILOSOFIA «Quins són els motius que duen l’home a escollir entre una forma o una altra?

Podem dir que aquests motius són conscients o inconscients. O bé l’home fa la seva elecció perquè creu, després de pensar i d’observar racionalment, que una forma és millor que una altra; o bé no reflexiona en absolut sobre el particular: actua intuïtivament.»

«La “forma” d’una obra d’art és l’organització, la forma que ha pres. És igual que sigui un edifici, una estàtua, o un quadre, un poema o una sonata, totes aquestes coses han pres una forma particular o “especialitzada”, i aquesta forma és la forma de l’obra d’art.»

Herbert Read (1893-1968) filòsof i crític d’art

37

FILOSOFIA «La cultura és encara allò que transforma la realitat dura i opaca en una forma simbòlica.»

«Res més difícil que ser honest amb la forma: amb la forma, com en el llenguatge, resulta summament feixuc reconèixer-ne i, alhora, respectar-ne la superficialitat (…). És precisament l’honestedat amb l’aparença (…) aquest procés vital i profund que escapa sempre de l’imperi de les metodologies amb la lògica i la història de les formes mateixes.»

Xavier Rubert de Ventós (1939) filòsof

«La forma demana definició. Hi ha “formació” quan quelcom es va definint.»

«Forma és determinació, delimitació dels contorns.»

Josep Maria Esquirol (1963) filòsof i pedagog

38

ART

39

40

ART «Tota forma duu el signe de la seva pèrdua i de la seva superació.»

Leonardo da Vinci (1452-1519) artista, enginyer i inventor

«La forma em complau i la faig, però per a mi no és més que un mitjà per expressar una idea. Són les idees el que busco. Em serveixo de la forma per arribar al que és sense forma.»

Aristides Maillol (1861-1944) escultor

«Sota el microscopi em vaig adonar que les formes dels cristalls de neu eren miracles de bellesa; i em va semblar una pena que aquesta bellesa no fos vista i apreciada pels altres. Cada cristall era una obra mestra de disseny i cap d’ells es repetia.»

Wilson Bentley (1865-1931) fotògraf i granger

41

ART «La forma, en el sentit estricte de la paraula, no és res més que la delimitació d’una superfície per una altra superfície. Aquesta és la definició del seu caràcter exterior. Però tota cosa exterior engloba necessàriament un element interior el qual es manifesta, segons el cas, amb més o menys fortesa. Cada forma té, doncs, un contingut interior. La forma és la manifestació externa d’aquest contingut.»

«El nombre de colors i el de les formes és infinit.

Què es pot dir de les seves combinacions i dels seus efectes? En realitat constitueixen una matèria pràcticament inesgotable.»

«Cada forma és tan inestable com un núvol de fum. El desplaçament més imperceptible d’una de les seves parts la modifica en essència.»

«La forma sense contingut no constitueix una mà, sinó un guant buit ple d’aire.»

«Un artista estima la forma d’una manera apassionada exactament igual que estima els seus instruments o l’olor de trementina, perquè tots són mitjans poderosos al servei del contingut.»

Vassili Kandinski (1866-1944) pintor

42

ART «La natura és per a tots nosaltres un inexhaurible cofre de tresors de formes.»

Lyonel Feininger (1871-1956) pintor

«L’essencial no és tant la forma definitiva de les coses sinó el procés que ens hi conduieix.»

Paul Klee (1879-1940) pintor i pedagog

«Una forma en relació amb altres formes constitueix l’expressió.»

Hans Hofmann (1880-1966) pintor

«Expressionisme significa donar forma a la vida.»

Oskar Kokoschka (1880-1966) pintor i poeta

43

ART «La forma és per a gairebé tothom un secret.»

Willi Baumeister (1889-1955) pintor

«La forma sense l’espai no és res.»

«La forma independentment del material no és res.»

El Lissitzky (1890-1941) pintor, dissenyador i arquitecte

«Per a mi una forma mai no és quelcom abstracte; sempre és signe d’alguna cosa. Sempre és un home, un ocell o alguna cosa més. Per a mi pintar mai no és la recerca de la forma per la forma.»

Joan Miró (1893-1983) pintor

«La música dona forma al silenci.»

Frederic Mompou (1893-1987) músic i compositor

44

ART «Totes les formes són vàlides si estan al servei de la qualitat.»

Eduard Toldrà (1895-1962) músic i compositor

«El gran problema per a mi, el problema constant i imperible consisteix a combinar la forma escultòrica amb la sensibilitat humana i el significat.»

Henry Moore (1898-1986) escultor

«L’obra ha de sostenir-se per si sola, i la forma és el que garanteix la seva supervivència.»

Louise Bourgeois (1911-2010) escultora

45

ART «Si un no s’até a una determinada llei interna de les coses, mai en sorgirà qualitat, o sigui, mai en sorgirà una forma.»

Joseph Beuys (1921-1986) artista, teòric, pedagog i activista

«Sobre el concepte de forma, se n’hauria de parlar molt. No de la Forma en si, sinó de la manera de concebre-la o de tractar-la.»

«Quasi tota la història de la pintura podria explicar-se com una lluita entre creació i destrucció de formes.»

«La mirada, quan es dibuixa, situa, valora, analitza.

Situa unes formes en relació amb unes altres, valora el protagonisme de cada una de les formes, analitza l’estructura del conjunt i els elements que la integren.»

Albert Ràfols-Casamada (1923-2009) pintor, poeta i pedagog

46

ART «Com ha d’importar-me la forma, quan el que està en joc és la vida?»

«El diàleg entre les formes, siguin quines siguin, és molt més important que elles mateixes.»

«Més que les obres, a mi m’interessa el que passa entre les formes.»

Eduardo Chillida (1924-2002) escultor

«L’artista ideal potser seria el filòsof que expressa les seves idees a través de les formes.»

Josep Maria Subirachs (1927-2014) escultor

47

ART «La forma, està permanentment sotmesa a la idea de conflicte, de xoc, tant pel que fa a l’espai, per la part que pren i domina, com a la matèria amb la qual arribarà a ser.»

«La forma parla de la seva unitat estructural i de les qualitats de cada una de les seves parts constitutives, les quals permeten descobrir-hi les peculiaritats físiques, volum, textura, estètica, dinàmica…»

«L’ús crea la necessitat i la necessitat, la forma.»

Francesc Granyer Junyent (1940-2004) escultor

«No t’estableixis en una forma, adapta-la, construeix-ne la teva pròpia i deixa-la créixer.»

Bruce Lee (1940-1973) artista marcial i actor

48

ART

«De la mateixa manera que tenim un lèxic reduït per anomenar impressions cromàtiques, tampoc abunden els termes per a denominar les formes.»

José M. González Causante (1945) pintor i pedagog

«La forma no és un final, sinó alguna cosa generativa que està en l’acció conformadora mateixa i en la revelació de les coses.»

«La forma artística, més enllà de la forma concreta, més enllà de la forma aglutinada i específica, és la possibilitat esdevinguda.»

«La forma és el somni de la matèria. Tal vegada fem formes per contemplar-ne el somni.»

Gabriel Sanz Romero (1954) escultor i escriptor

49

ART «Els aliments presenten una forma olfactivogustativa, els perfums i tota essència capaç d’estimular la pituïtària provoquen imatges i, per tant, formes de naturalesa olfactiva.»

«Les escultures, les obres plàstiques, els objectes de natura corpòria tenen forma i també la tenen els sons.»

José Manuel Berenguer (1955) compositor i músic

«La cultura de cada individu, les experiències viscudes i els pensaments generats fan que cada persona entengui la forma de manera diferent.»

Joan Planas (1982) director i creatiu de nous mitjans audiovisuals

50

DISSENY

51

52

DISSENY «Sempre m’ha agradat la frase aquella de “donar forma” a la vida quotidiana”.»

Raymond Loewy (1893-1986) dissenyador

«La forma és l’aparença que té el producte.»

«Les formes del disseny industrial són o haurien de ser les que exigeix la funció del producte.»

«L’artista és el qui dona forma a l’essència d’alguna cosa, en tant que el dissenyador s’ha de constrènyer a l’essència del problema amb el qual s’enfronta i produir una forma que serà sempre una comunicació social.»

Santiago Pey (1917-2001) dissenyador, lexicògraf i pedagog

53

DISSENY «La forma determina les coses. La forma no és l’embolcall de les coses, sinó la seva pròpia entitat, per la qual les identifiquem.»

Miguel Durán-Loriga (1928-1997) dissenyador i arquitecte

«Tot resideix en la forma.»

«El disseny s’erigeix així com la disciplina que entén del comportament de les formes, de la seva capacitat per atendre certes prestacions, de la seva combinatòria, de la seva coherència associativa, de les seves possibilitats de concertació funcional i formal i també de l’expressivitat que un conjunt funció-forma emet tant des del punt de vista tàctil com del visual.»

André Ricard (1929) dissenyador industrial i escriptor

54

DISSENY «Tot ús duu darrere seu una òptima solució formal.

La tasca i el repte del dissenyador és trobar-la.»

Miguel Milá (1931) dissenyador

«Una cosa ha de tenir forma perquè es vegi, però ha de tenir sentit perquè s’entengui i utilitzi. La forma comporta una descripció sense referència per a un observador o un usuari. Per contra, el significat sempre requereix una referència als processos cognitius (propis o aliens).»

Klaus Krippendorff (1932) dissenyador i enginyer

«La forma és el que és present, no el que sembla que és present; per tant, hem de parlar en termes del treball que l’ha fet possible.»

Enzo Mari (1932) dissenyador

55

DISSENY «Per a comprendre la vida de les formes potser cal també alliberar-nos de les velles antinòmies esperit-matèria, matèria-forma, perquè la matèria, o millor dit, les matèries, són nombroses i complexes… interfereixen segons la seva naturalesa en la forma en què es concreten.»

«Si ens atenem a les tres fases que s’atribueixen al procés creatiu, veiem que és a la primera fase, considerada com entusiasta, rítmica, imaginativa, pulsional i dominada per les operacions subjectives, quan apareix la “forma sensible”. En la segona, considerada com a racional, estructuradora i compositiva, és quan s’apliquen les operacions racionals, s’elabora una “forma intel·ligent”.

Per acabar, en la tercera fase, considerada com a expressiva en tant que es fa aprofitament total de l’entusiasme, i quan coincideixen operacions sensibles i racionals, apareixerà la “forma” definida.»

«Tota decisió sobre la forma implica un judici estètic, de gust, i per tant, de bellesa.»

Jordi Mañà (1939) dissenyador i teòric del disseny

56

DISSENY «La forma dels objectes no és només forma visual, sinó que té uns factors tàctils i sinestèsics que no es poden obviar.»

Joan Sunyol (1946) dissenyador i pedagog

«No només es tracta de bon gust sinó de forma amb sentit, un discurs que no s’exhaureix en una sola mirada.»

Alberto Liévore (1948) dissenyador

«El sentiment ve després de la forma.»

John Maeda (1966) dissenyador

57

DISSENY «Avui, més que mai, els productes de disseny donen forma a una cultura material d’àmbit mundial i incideixen en la qualitat de la vida diària i del medi ambient.»

Charlotte i Peter Fiell (1965 i 1958) dissenyadors i publicistes del disseny

58

PEDAGOGIA

59

60

PEDAGOGIA «Després del so, el mitjà natural del qual prové i ha de procedir tot coneixement humà, i per tant ha de ser l’essència de tots els mitjans d’ensenyament, és la forma.»

Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827) pedagog

«El joc i l’experimentació amb les formes de les figures geomètriques elementals a través del tacte, i no només de la vista, és un mitjà educatiu i de coneixement.»

Friedrich Fröbel (1782-1852) pedagog

«El món extern és formable, capaç de rebre una nova forma de les mans de l’home.»

Denton Snider (1841 – 1925) pedagog i escriptor

61

PEDAGOGIA «Forma és tot el que trobem en l’espai. Forma és tot el que podem veure.»

Max Bill (1908-1994) pedagog, artista i arquitecteg

«Les flames, els volcans en erupció, els llamps, el carnaval de Rio i el cancan pertanyen tant a la història de les formes com les flors, el cristall o l’esfera.»

J.J. Beljon (1922-2002) pedagog i escultor

62

PEDAGOGIA «La capacitat de la vista per captar els detalls té un límit natural a partir del qual les formes molt petites resulten il·legibles. L’ús de lents binoculars és imprescindible per augmentar òpticament la mirada dels detalls. Així davant dels nostres ulls es revelen les formes sorprenents per la seva riquesa i tan plenes en propietats sensibles que guien l’observador a través d’un món de variacions infinites.»

«La força de la realitat, la seva bellesa, s’extrapola i ens fa ser conscients que qualsevol postulat per controlar les formes es dissol en l’aire.»

Patricio Vélez (1945) pedagog i pintor

«La forma és la màscara de les coses.»

Romà Arranz (1955) pedagog i historiador de l’art

63

PEDAGOGIA «La intel·ligència és l’art de saber veure les coses més enllà de la seva forma.»

Nirupa Farreny (1955) pedagoga i fotògrafa

«Les formes de representació són medis pels quals es fan públics els continguts de la consciència.»

Elisabet Puig (1961) pedagoga i artista

«El ser humà té necessitat de crear formes.»

«La forma és una mirada de l’esperit.»

«L’experiència d’un objecte (estètica o d’un altre tipus) es desencadena per mitjà de l’experiència de la forma.»

Fátima Pombo (1964) professora d’estètica, història, teoria i crítica del disseny

64

HISTÃ’RIA I TEORIA

65

66

HISTÒRIA I TEORIA «L’obra d’art no existeix sinó com a forma.»

Henri Focillon (1881-1943) historiador de l’art

«Avui l’art només és valuós si destrueix la forma.»

Carl Einstein (1885-1940) crític i historiador de l’art

«D’ençà que els primers homes habitants de la terra van edificar les primeres formes en el món, han esdevingut moltes transformacions, i a cadascuna d’aquestes transformacions ha correspost una modificació de formes.»

«L’art és l’edificador de tota forma.»

«L’art no és més que la revelació de l’organització de les forces de la vida; i de les forces de la vida deriven les formes, i per això les formes en són el mitjà d’expressió.»

«Les formes són, després dels segles, la ruta que deixa marcada la humanitat en el seu camí. Elles 67

HISTÒRIA I TEORIA revelen millor que cap altre element, la fesomia de cada període, i ens expliquen el sentit de cada moment. I això, no sols en l’espiritual sinó també en el material.»

Joaquim Folch i Torres (1886-1963) historiador i crític d’art

«La història de l’estètica revela, si més no, els següents cinc significats diferents de forma, importants tots ells per a una apropiada comprensió de la història de l’art: – Forma és la disposició de les parts.

– Forma és el que es percep amb els sentits.

– Forma pot significar el límit o contorn d’un objecte.

– Forma és l’essència conceptual d’un objecte.

– Forma és la contribució de la ment a l’objecte percebut.»

Wladyslaw Tatarkiewicz (1886-1980) historiador de l’art i filòsof

68

HISTÒRIA I TEORIA «Forma és el principi restrictiu pel qual un objecte és ell mateix. De manera corresponent, la pèrdua de forma és equivalent a la pèrdua d’identitat.»

Richard P. Blackmur (1904-1965) crític literari

«Cada forma conjura un miler de records i d’imatges de la memòria.»

Ernst Gombrich (1909-2001) historiador de l’arti

«Forma és el principi pel qual una cosa és el que és. Diem d’un objecte que té forma de cadira o de cullera quan les relacions entre els seus elements materials són tals que permeten al conjunt de l’objecte realitzar les funcions pròpies d’una cadira o d’una cullera.»

«El disseny és una forma amb finalitat.»

«La forma no és en les coses sinó en el pensament.»

69

HISTÒRIA I TEORIA «Fer art és fer forma significant.»

«Un artista ha de tenir un coneixement el més extens possible de la forma, el qual s’ha d’aprendre en l’observació de les condicions formals que es donen tant en el món objectiu, físic i biològic, com en el món subjectiu, lògic i matemàtic.»

«L’home és un constructor de formes.»

Alexandre Cirici i Pellicer (1914-1983) crític i historiador de l’art

«Hi ha una forma d’allò que no té forma, i és potser aquesta la darrera paraula de la morfologia.»

Juan Eduardo Cirlot (1916-1973) historiador de l’art

70

HISTÒRIA I TEORIA «La forma és un grup d’elements percebuts en una aprehensió global i simultània, no com el producte d’un encaix a l’atzar, sinó amb un cert nombre de regles intencionades.»

«La forma és una predictibilitat parcial.»

«Les formes no existeixen entre elles, únicament són percebudes.»

Abraham Moles (1920-1992) teòric de la comunicació i sociòleg

«L’expressió forma musical és equívoca: designa indistintament els gèneres musicals (formes concretes) i les estructures (formes abstractes).»

«La forma és la manifestació d’una idea organitzada.»

Roland de Candé (1923-2013) musicòleg

71

HISTÒRIA I TEORIA «La il·lusió moderna en relació amb l’art és que l’artista és un creador. Més aviat és un receptor.

El que sembla una creació no és sinó l’acte de donar forma al que s’ha rebut.»

«Una vegada el cel i la terra foren apassionadament un, però res tenia forma; tot era virtual. Perquè el món i les seves formes i la seva extensió arribessin a existir, el cel i la terra van haver de ser esquinçats, separats.»

John Berger (1926-2017) crític d’art, pintor i escriptor

«Res no es pot manifestar sense una forma.»

Arnau Puig (1926) crític d’art

«La forma en què els materials es reuneixen per resistir millor les forces del seu medi és el que en determina l’estructura. I a la vegada és l’estructura el factor determinant més immediat per a la forma.»

72

HISTÒRIA I TEORIA «Tota forma està sotmesa a l’acció del creixement o decreixement del naixement i l’envelliment.»

«La forma d’un arbre és un diagrama de les forces que hi incideixen.»

«La forma orgànica creix des de l’interior empenyent davant seu la pell, i es reclou també des de l’interior; la forma inorgànica ens mostra tot el contrari perquè creix des de fora i disminueix també des de fora.»

«La forma és el resultat final de l’energia.»

Christopher Williams (1933) teòric del disseny i arquitecte

«L’emmotllament en el buit no va ser per a Gaudí una finalitat, sinó simplement un mitjà gràcies al qual va entendre la forma.»

Daniel Giralt-Miracle (1944) crític i historiador de l’art

73

HISTÒRIA I TEORIA «La forma és per a l’ésser humà una cosa que té a prop i no entén; és part del seu intent per conèixer.»

Jesús Martínez Clarà (1952) teòric i crític d’art

«Dissenyar és l’operació de configurar, de donar forma a les coses, tant si són coses que caldrà fabricar o produir (disseny industrial, disseny de producte), com si es creen conceptes globals per a sistemes de productes o per a serveis que cal engegar (disseny estratègic).»

«Formalitzar és una operació de síntesi en la qual es dona una resposta integrada als molts factors diferents que condicionen la manera de ser de cada objecte en cada cas i per a cada empresa.»

«Donar forma i satisfer alhora els molts requisits que imposen les funcions és també una operació semiòtica, operació mitjançant la qual les coses adquireixen sentit, es carreguen de significats.»

Anna Calvera (1954-2018) historiadora del disseny

74

HISTÒRIA I TEORIA «El llenguatge de les formes visuals és un mirall capaç de reflectir totes les idees.»

José Miguel Puerta Vilchez (1956) professor d’història de l’art

75

76

PSICOLOGIA «Els fets psíquics són formes.»

«Una forma és molt més que la suma de les seves parts. Té propietats que no són el resultat merament del conjunt de les parts.»

Paul Guillaume (1878-1962) psicòleg

«El procés que condueix a la forma és organització.»

«L’experiència perceptiva té la tendència d’adoptar les formes més simples.»

Kurt Koffka (1886-1941) psicòleg

«Curar un efecte, i no la seva causa, tan sols provoca que l’efecte canviï de forma.»

«Gràcies a la física quàntica avui sabem que tot és energia i que aquesta energia acaba prenent forma en algun lloc.»

Enric Corbera (1954) psicòleg

77

78

MÍSTICA «La forma és el buit i el buit és la forma.»

Buda (563 aC - 483 aC) savi inspirador del budisme

«Subtil fins al punt de no tenir forma.»

Sunzi (544 aC - 496 aC) pensador daoista

«El meu cor pot prendre totes les formes. És pastura per a les gaseles.

Monestir per a monjos cristians.

Temple per als ídols.

Kaba del pelegrí.

Taules de la Torà.

El llibre de l’Alcorà.

Perquè jo segueixo la religió de l’amor.»

Ibn al-Arabí (1165-1240) místic sufí, filòsof i poeta

79

MÍSTICA «Vida és aquella forma per raó de la qual substàncies viuen e són vivificades.»

Ramon Llull (1232-1316) filòsof, místic i teòleg

«La contemplació és el camí cristianomístic que duu a l’experiència de l’origen del diví, a l’essència de qualsevol forma.»

Mestre Eckhart (1260-1328) dominic, teòleg i filòsof

«El cercle representa l’infinit, i l’infinit és la base de tots els éssers. Però l’infinit en si mateix, no té cap forma. A nosaltres, els éssers humans, dotats de sentits i d’intel·ligència, ens calen formes tangibles. Aquestes s’originen a partir del triangle.

El quadrat és la primera forma que el genera.

Un quadrat són dos triangles. Aquest procés de duplicació continua fins l’infinit engendrant la multiplicitat de les coses que els filòsofs xinesos anomenen les deu mil coses, és a dir l’Univers.»

Sengaï (1750-1837) monjo budista i pintor

80

MÍSTICA «Deu no té forma. Es troba més enllà de tota forma.

Precisament per això, perquè és lliure respecte de tota forma, es revela i es manifesta sota qualsevol forma…»

Henri Le Saux (1910-1973) monjo benedictí

«La forma de Deu i la forma de l’home definitivament són la mateixa forma..»

Marcel Capellades (1952) monjo eremita

«Anar més enllà de les formes religioses, però tenir en compte les formes religioses.»

Halil Bárcena (1962) islamòleg i especialista en mística sufí

81

MÍSTICA «El gran espai no té angles (…,) la gran forma no té contorn.»

Fragment 41 Tao Te Txing

82

EPÍLEGS

83

84

UN RECORREGUT LLARG I COMPLEX… Ara que fa cinc anys que vam inaugurar el Museu del Disseny de Barcelona, tot fent realitat un projecte de recorregut llarg i complex, ens complau poder afirmar que el Museu s’ha consolidat com a nou equipament cultural de la ciutat. Sortosament ens és permès d’afirmar-ho perquè tant la labor de portes endins, clau en el funcionament d’un centre patrimonial, com els diversos programes públics, s’han convertit en uns recursos i serveis útils per als diferents públics del Museu.

Volíem, i així ens ho havíem proposat, que el Museu pogués ser un punt de trobada de tots els públics relacionats amb el món del disseny i les arts de l’objecte —professionals, docents, estudiants, historiadors i investigadors—, sense oblidar, per descomptat, el gran públic. Així mateix, aspiràvem que el Museu fos l’aparador de referència de la creació dels múltiples camps del disseny que abraça —especialment disseny de producte, disseny gràfic i de moda—, l’aparador internacional a l’abast de tots aquells que des de qualsevol lloc del món vulguin saber què ha passat i què està passant en el nostre àmbit.

El Museu del Disseny té, a més, una particularitat: les col·leccions creixen regularment perquè l’incre85

ment és un objectiu fonamental, immersos com estem en un context que dia rere dia dissenya i produeix gran nombre d’objectes al servei de la vida quotidiana. El Museu del Disseny és un museu de l’objecte, d’objectes per viure. El Museu n’ha de ser l’aparador que apuntàvem i ha de saber traçarne una panoràmica global representativa. Com ha de saber també ser el reflex de les transformacions socials que afecten aquest marc, mitjançant la reflexió, la recerca i el sentit crític. En pocs anys, la discussió sobre el rol del disseny com a instrument de transformació i millora de la societat ha superat l’estadi teòric per esdevenir una realitat i fer-se tangible en el disseny d’objectes, serveis i estratègies. El Museu del Disseny ho ha de fer visible.

A través de les col·leccions i del fons documental conservat al Centre de Documentació, especialment els arxius de dissenyadors, indústries artístiques i empreses del final del segle XIX fins ara, el Museu ofereix una sèrie de recursos a diversos perfils d’usuaris, començant pel món de l’ensenyament, amb el qual ens uneixen molts objectius comuns, i per damunt de tot, l’educació. L’escola, la universitat i el Museu conflueixen en una fita clau: l’educació.

Perquè educar és també missió del Museu.

El nexe amb la comunitat docent i especialment amb l’Escola Massana, escola d’arts i disseny, aviat centenària, de caràcter públic com el Museu, ens 86

permet ara obsequiar-vos amb aquest petit llibre.

La missió i les disciplines comunes que agermanen l’Escola i el Museu ens han portat a fer realitat aquest projecte editorial, una proposta de Josep Mañà, que tan bé coneix l’Escola, per la seva llarga carrera educadora, com el museu i les nostres col·leccions des dels primers projectes. L’Escola Massana fou capdavantera al nostre país pel que fa a la incorporació del disseny industrial i d’interiors des de 1963, amb el guiatge de Santiago Pey, avui ja reconegut com un referent del sector, que aplegava la triple vessant de dissenyador, docent i assagista, amb un gran coneixement i una gran clarividència, i que està molt ben representat en les nostres col·leccions.

Al llarg de molts anys de docència i de recerca a l’entorn de la cultura material, Josep Mañà ha defensat el valor i la necessitat dels museus de l’objecte, tant des d’una òptica sociocultural com formal, perquè la seva anàlisi ens permet endinsarnos i comprendre el món en què vivim.

Preocupat per la forma, ha anat reflexionant sobre el seu sentit, el sentit de la forma, ajudant-se de múltiples lectures, estudis i recerques. Sens dubte, quan ens va proposar l’edició d’aquest llibre va semblar-nos més que adient, perquè per a un museu dedicat al disseny —i per a una escola que hi dedica part del seu programa—, la forma, és a dir, “l’aparença que té el producte”, segons l’esmentat 87

Pey, és un punt fonamental per arribar a comprendre el rol i la qualitat dels objectes.

Dissenyar és l’operació de configurar, de donar forma a les coses, tant si s’han de fabricar com si són sistemes de productes o estratègies, explicava l’enyorada Anna Calvera, i dotar de forma és dotar d’identitat a cada objecte. Aquestes i altres aproximacions des de diverses disciplines i al llarg d’un ampli ventall cronològic, han estat reunides en aquest volum, que no vol ser res més que un aplec de reflexions que ens fan fixar-nos en el sentit de la forma. Perquè d’ençà que l’home va dotar-se d’una cultura material, la preocupació per la forma ha estat sempre present.

Convençuts del seu interès, vam decidir editar-lo conjuntament tot coincidint amb la celebració del cinquè aniversari del Museu, que voldríem compartir amb tots aquells, molts, que des de fa dècades han contribuït a fer-lo possible, en el passat, el present i el futur immediat. Que per molts anys sapiguem fer-lo créixer comptant amb la participació de tots els nostres col·laboradors, portes endins i portes enfora.

Pilar Vélez

directora del Museu del Disseny

88

FER VISIBLE L’INVISIBLE Interrogar-se al voltant de ¿què és la forma? pot generar-nos, d’entrada, certa perplexitat per l’aparent extemporaneïtat d’aquesta pregunta i una primera resposta a cop calent: la forma és el que és. Indubtablement som forma, vivim envoltats i en relació amb elles i, en el transcurs de les nostres vides i de diferents maneres, en som privilegiats creadors.

Malgrat aquesta patent i, alhora, presumible familiaritat amb l’univers de les formes, cada forma conté —en ella mateixa, de manera singular— un irresoluble misteri: l’encisadora màgia de la seva concepció, gestació i manifestació. Endinsar-se en la seva comprensió és endinsar-se en l’origen mateix del fet creatiu, d’allò que ens apodera com a éssers humans i, en definitiva, aprofundir en el coneixement i consciència de la gènesi i dansa de la vida; d’ací, permeteu-me vindicar la necessària i pertinent contemporaneïtat d’afrontar aquesta pregunta inicial.

L’Escola Massana, centre municipal d’Art i Disseny de la ciutat de Barcelona, és i ha estat al llarg dels seus 90 anys d’història —inicià la seva tasca pedagògica el 14 de gener de 1929 fruit del llegat del filantrop barceloní Agustí Massana— una institució de referència en l’aprenentatge, desenvo89

lupament i divulgació de les belles arts, els oficis artístics i el disseny. En les seves aules, avui en un edifici de nova planta al bell mig del centre històric de la ciutat, diverses generacions d’alumnat i docents s’han afrontat al laberíntic repte del quefer creatiu: un complex desafiament en el que hi dialoguen metodologia i intuïció, encert i renúncia, passió i desassossec de manera simultània, enriquidora i reveladora.

L’aprenentatge del fer, a través de l’experiència en els diferents tallers de l’Escola, i l’aprenentatge del saber, a través de la recerca, el pensament i la reflexió crítica, ens permeten atendre, a l’uníson, les diverses derives i particularitats que concorren en l’emergència i lectura de tota forma. En Josep Mañà, qui ha estat un dels professors de referència de l’Escola Massana en aquests darrers anys, ha estat l’artífex d’algunes de les experiències pedagògiques més lúcides i engrescadores que, mitjançant l’estudi de la gramàtica i morfologia de l’objecte, la imatge i l’espai, ha advocat —curs rere curs— la importància d’atendre la forma com a principi d’observació i vertebració de tota pràctica creativa. En la seva pràctica docent, Josep Mañà ha desplegat un amplíssim ventall de coneixements —no podia ser d’altra manera donada la seva permanent i insaciable curiositat per tot el que l’envolta—, generador de insospitades i agosarades relacions i, alhora, ric en tots els seus 90

matisos. No debades les diverses edicions dels Seminaris de Morfologia que organitzà pel Centre d’Art i Natura de Farrera a inicis d’aquest mil·lenni —una magnífica experiència transdisciplinària en la que convergirem artistes, dissenyadors, científics i paisatge— son un clar exemple de la seva metodologia per indagar en la forma i il·lustren, així mateix, una de les seves màximes: «Sóc del parer que l’estudi de les formes naturals no solament propicia una millor comprensió i coneixement de les lleis físiques, de la dinàmica dels éssers vius i de la matèria, sinó que també intensifica la percepció, l’educació de la sensibilitat i la immersió en la consciència poètica i misteriosa de l’existir.»1 És voluntat històrica i pròpia de l’Escola Massana el permanent diàleg social, cultural i professional amb agents i institucions tant del context local, com de l’àmbit internacional. Davant els vertiginosos reptes ideològics, professionals i educatius actuals, no hi ha dubte que l’avui ja no ens és possible si no tenim la capacitat de teixir una xarxa de complicitats entre institucions; cadascuna d’aquestes relacions ens ha de permetre atendre, amb màxima qualitat, la complexitat i vivacitat d’aquest moment present per, així, avançar-se als futurs possibles. És per tot això que ens és valuosa i 1 VV. AA. Natura, Forma i Creació. Apunts de morfologia de Farrera 1999-2004. Centre d’Art i Natura. Ajuntament de Farrera, 2004.

91

significativa experiència la coedició d’aquest recull de frases i aforismes de la mà del Museu del Disseny; una rellevant institució pública que, en aquests cinc anys d’història que avui tots celebrem, ha esdevingut casa comuna i aixopluc per a entitats, empreses, professionals i estudiants que tenen en la cultura del disseny el seu principal afecte. El Museu del Disseny de Barcelona ha estat capaç de traçar un valuós diàleg en el temps, tot sabent conservar el llegat de les diverses col·leccions museístiques que l’originen per, des d’aquí, obrir ponts de màxima complicitat amb les pràctiques més contemporànies. És des d’aquest lloc, des d’aquest obrir-se als nous, múltiples i incitants horitzons que se’ns presenten arreu que, confiem, aquesta col·laboració entre ambdues institucions públiques tingui un prolífic i llarg recorregut.

L’edició que teniu a les vostres mans ha estat possible gràcies a la complicitat de l’estimat amic i company Josep Mañà, del Museu del Disseny de Barcelona i de l’Escola Massana. Gràcies a aquesta propícia i feliç confluència d’il·lusions i interessos, us fem present aquest petit llibre que dóna veu, entre d’altres, a nombrosos creadors, científics, filòsofs i docents amb una clara voluntat pedagògica de promoure i motivar la curiositat pel coneixement més enllà dels límits disciplinaris; més enllà d’aquells espais i llenguatges que ens són habituals i coneguts per tal d’ampliar i enriquir la 92

nostra mirada i alimentar el nostre quefer creatiu.

La forma fa visible l’invisible, i en aquest joc que va més enllà de l’aparença, s’hi troba la bellesa, saviesa i plenitud del viure.

Xavi Capmany i Miró

director de l’Escola Massana

93

96

ÍNDEX ONOMÀSTIC D’AUTORS Aalto, Alvar: 11

Buckminster, Richard: 11

Alsina, Claudi: 22

Calvera, Anna: 74

Alexander, Christopher: 14 al-Arabí, Ibn: 79 Aristòtil: 33

Arranz, Romà: 63 Avicenna: 34

Azúa, Félix de: 30

Bachelard, Gaston: 36 Balzac, Honoré de: 25 Bárcena, Halil: 81

Baumeister, Willi: 44 Beljon, J. J.: 62

Benedetti, Mario: 28 Bentley, Wilson: 41

Berenguer, José Manuel: 50 Berger, John: 72

Bergson, Henri: 36 Beuys, Joseph: 46 Bill, Max: 62

Blackmur, Richard: 69 Bohn, Georges: 18

Borges, Jorge Luis: 27 Bourgeois, Louise: 45 Brossa, Joan: 28

Buda: 79

Candé, Roland de: 71

Capellades, Marcel: 81 Chillida, Eduardo: 47

Cirici Pellicer, Alexandre: 69, 70 Cirlot, Juan Eduardo: 70 Claremband d’Arras: 34 Cohen, Leonard: 29

Coleridge, Samuel Taylor: 25 Corbera, Enric: 77

Correa, Federico: 13 Dalcq, Albert M.: 19 Darwin, Charles: 17

Da Vinci, Leonardo: 41 Diderot, Denis: 34 Doczi, György: 13

Durán-Loriga, Miguel: 54 Eckhart, Mestre: 80 Einstein, Carl: 67 El Lissitzky: 44

Esquirol, Josep Maria: 38 Farreny, Nirupa: 64

Feininger, Lyonel: 43

97

ÍNDEX ONOMÀSTIC D’AUTORS Fiell, Charlotte: 58

Le Saux, Henri: 81

Focillon, Henri: 67

Le Corbusier: 10

Fiell, Peter: 58

Lamarck, Jean-Baptiste: 17

Folch i Torres, Joaquim: 67, 68 Le Guin, Ursula K.: 29 Francé, Raoul Heinrich: 19

Lee, Bruce: 48

Gaudí, Antoni: 9

Llavina, Jordi: 30

Fröbel, Friedrich: 61 Gibran, Khalil: 26

Giralt-Miracle, Daniel: 73 Goethe, Johann W.: 17 Gombrich, Ernst: 69

Gombrowicz, Witold: 27 González, José M.: 49 Granyer, Francesc: 48 Guillaume, Paul: 77 Haeckel, Ernst: 18

Hardy, Godfrey Harold: 19 Hofmann, Hans: 43

Kahn, Louis Isadore: 12 Kandinski, Vassili: 42 Kant, Immanuel: 35 Klee, Paul: 43

Koffka, Kurt: 77

Kokoschka, Oskar: 43

Krippendorff, Klaus: 55

Liévore, Alberto: 57 Lloyd Wright, Frank: 9 Llull, Ramon: 80

Loewy, Raymond: 53 Maeda, John: 57

Maillol, Aristides: 41 Mañà, Jordi: 56 Mari, Enzo: 55

Martínez Clarà, Jesús: 74 Marx, Karl: 36

Mies van der Rohe, Ludwig: 10 Milá, Miguel: 55 Miró, Joan: 44

Moles, Abraham: 71

Mompou, Frederic: 44 Moneo, Rafael: 14

Montaner, Josep Maria: 15 Montes, Toni: 15

Moore, Henry: 45

98

ÍNDEX ONOMÀSTIC D’AUTORS Moya, Luis: 12

Snider, Denton: 61

Otto, Frei: 13

Sullivan, Louis Henry: 9

Nervi, Pier Luigi: 11 Palladio, Andrea: 9 Paz, Octavio: 28

Pestalozzi, Johann H.: 61 Pey, Santiago: 53 Pitàgores: 33

Pla, Josep: 27

Planas, Joan: 50 Plató: 33

Pombo, Fátima: 64

Puerta Vilchez, J. Miguel: 75 Puig, Arnau: 72

Puig, Elisabet: 64

Ràfols-Casamada, Albert: 46 Rasskin-Gutman, Diego: 22 Read, Herbert: 37 Ricard, André: 54 Riera, Pere: 15

Subirachs, Josep Maria: 47 Sunyol, Joan: 57 Sunzi: 79

Tagore, Rabindranāth: 26 Tao Te Txing: 82

Tatarkiewicz, Wladyslaw: 68 Thom, René: 21

Thompson, D’Arcy: 18

Thoreau, Henry David: 26 Toldrà, Eduard: 45 Torres, Màrius: 28 Valente, José: 29

Vélez, Patricio: 63

Vischer, Friedrich Theodor: 35 Wagensberg, Jorge: 22

Williams, Christopher: 72, 73 Wolf, Étienne: 20

Rubert de Ventós, Xavier: 38 Ruse, Michael: 21

Sanz Romero, Gabriel: 49 Schwenk, Theodor: 20 Sengaï: 80

99

98

SUMARI Pròleg Josep Mañà

5

Arquitectura

7

Ciència

17

Literatura

23

Filosofia

31

Art

39

Disseny

51

Pedagogia

59

Història i teoria

65

Psicologia

77

Mística

79

Un recorregut llarg i complex…

Pilar Vélez

85

Fer visible l’invisible Xavi Capmany

89

Índex onomàstic

97

99

100

L’edició d’aquest llibre s’ha

realitzat en motiu del cinquè aniversari de la creació

del Museu del Disseny de

Barcelona i en commemoració dels noranta anys de la

fundació de l’Escola Massana, Centre d’Art i Disseny de Barcelona.

Aquest llibre s’ha imprès el mes de desembre de 2019. Edició no venal de mil exemplars.

101

QUÈ ÉS LA FORMA?

Edita:

Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura

Museu del Disseny de Barcelona

Escola Massana Centre d’Art i Disseny Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados Josep M. Montaner Martorell Laura Pérez Castaño Joan Subirats Humet Marc Andreu Acebal Águeda Bañón Pérez Jordi Campillo Gámez Bertran Cazorla Rodríguez Núria Costa Galobart Pilar Roca Viola Maria Truñó i Salvadó Anna Giralt Brunet Directora de Comunicació: Agueda Bañón

Directora de Serveis Editorials: Núria Costa Galobart

barcelona.cat/barcelonallibres

www.ajuntament.barcelona.cat/ museudeldisseny www.escolamassana.cat

102

Edició:

Josep Mañà Textos:

Josep Mañà Pilar Vélez Xavi Capmany Correcció textos: Mercè Abeyà Linguaserve

Tots els drets reservats

© dels textos, els seus autors © de l’edició:

Museu del Disseny de Barcelona, 2019

Escola Massana Centre d’Art i Disseny, 2019 Disseny:

Xavi Capmany ISBN:

XXXXXXXXXXX Impressió: 9.disseny

Agraïments:

L’editor del llibre manifesta el seu agraïment a tots els autors seleccionats, sense els quals no hauria estat possible fer realitat aquest recopilatori.

103

SS

104