El Museu d’Història ens presenta l’exposició “L’altra cara de la vida”, del Grup Mémora. La mostra presenta una anàlisi de la mort a través de diferents àmbits històrics de manera pedagògica, lúdica i, alhora, crítica i reflexiva. Fa un recorregut per l’ahir i l’avui de la cultura funerària, i convida la ciutadania a reflexionar sobre el significat de la mort. Quan parlem de la cultura d’un poble normalment ens referim a tots els aspectes de la vida quotidiana: la gastronomia, les danses, la música, etc. Però en la societat occidental no parlem obertament de la mort, tot i que ens crida l’atenció la cultura funerària; és a dir, com un determinat col·lectiu interpreta el pas a l’altra vida, com són els seus enterraments o quins objectes acompanyen el difunt.
Carrer de Joan Pallarès, 38 Telèfon: 93 338 13 96 Fax: 93 260 04 66 cultura.museu@l-h.cat www.museul-h.cat
En aquesta exposició veurem, de manera natural i integradora, i a partir de més d’un centenar de peces originals trobades en tombes de diferents èpoques, la visió de la mort que han tingut les diferents civilitzacions al llarg de la història fins a l’actualitat, passant pels egipcis, els ibers, els romans.... Us convido a visitar-la.
Horari de visita Feiners, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h Dissabtes i diumenges, d’11 a 14 h Dilluns i festius, tancat
Núria Marín i Martínez Alcaldessa de la ciutat
Entrada gratuïta
El compromís amb la societat i el respecte per l’entorn són els principals valors que vertebren la responsabilitat social corporativa de Grup Mémora. Construïm dia a dia una forta consciència social entorn de la mort, cosa que ens ha portat a incrementar aquest compromís. Una de les principals eines per desenvolupar aquesta tasca és l’exposició d’art i cultura funerària Mémora titulada “L’altra cara de la vida”. Amb aquesta exposició volem apropar a tots els públics la cultura funerària, a la vegada que volem crear un espai que convidi a la reflexió sobre l’altra cara de la vida: la mort. La mostra, a través de diferents àmbits funeraris, fa una anàlisi pedagògica, lúdica, crítica i reflexiva sobre un tema en el qual molt sovint no volem pensar. “L’altra cara de la vida” permetrà als ciutadans de L’Hospitalet fer un recorregut per l’ahir i l’avui de la cultura funerària, un recorregut que els farà reflexionar sobre el significat de l’últim pas de la vida.
“L’altra cara de la vida. Cultura funerària ahir i avui”
Grup Mémora és conscient dels canvis culturals que s’han produït en la societat, per això sempre ha considerat que acostar els valors de la cultura funerària als ciutadans es un objectiu important que cal promoure i fomentar. Joan Berenguer Director General de SFB-Grup Mémora
Dipòsit Legal: B.12746-2013
Per completar la mostra, s’han programat tot un seguit d’activitats, tallers i visites guiades, a més d’un cicle de conferències adreçades a un públic adult, però també familiar i escolar, que serviran per donar a conèixer un fet tan natural i a la vegada tan difícil de tractar com és la mort.
Del 30 de maig al 30 de juny
Inauguració: dijous, 30 de maig de 2013, a les 19.30 h
L’EXPOSICIÓ
CONFERÈNCIES
TALLERS FAMILIARS
Àmbit 1. La prehistòria
Lloc: Museu de L’Hospitalet. Can Riera Carrer de la Riera de l’Escorxador, 17 L’Hospitalet
Diumenge, 16 de juny, d’11 a 14 h
Els primers rituals funeraris apareixen al llarg del Paleolític superior i esdevenen una característica fonamental en totes les societats humanes. En aquest àmbit, el visitant s’introdueix en el món prehistòric i en els primers rituals funeraris: d’una cova natural a les cambres sepulcrals dels dòlmens, els objectes personals, les joies, les eines i la ceràmica, tot plegat ens permet explicar la cultura i les tradicions d’aquestes societats prehistòriques.
Àmbit 2. Història antiga Amb l’aparició de les primeres civilitzacions i dels estats, es van introduir nous rituals funeraris influïts per les noves religions i les noves creences en el més enllà, l’aparició de les urnes o el procés de momificació. Apareixen les primeres obres literàries i manuals sobre els rituals funeraris, com El llibre dels morts, text funerari que consta d’un conjunt de fórmules màgiques que ens ajuden a entendre i estudiar la societat del món clàssic egipci.
Àmbit 3. El món clàssic Durant la seva història, Grècia i Roma s’han caracteritzat per la pràctica de dos rituals funeraris, la inhumació i la incineració, amb els quals el culte als morts es consolida. Era deure de la família mantenir les tombes i celebrar els ritus anuals en honor dels difunts, per tal que els seus esperits no perseguissin els vius. Cada aniversari calia visitar la tomba, fer-hi libacions i ofrenes d’aliments en vasos foradats perquè poguessin arribar al difunt, el qual, tot i enterrat, continuava necessitant-los per renovar la seva força.
Àmbit 4. Península ibèrica Els pobles ibers, els celtibers i la civilització islàmica han passat i han deixat rastre dins la cultura funerària a la Península ibèrica; joies, armes i art funerari caracteritzen aquestes cultures. El visitant podrà descobrir l’origen dels rituals actuals del món islàmic influïts per l’Alcorà.
Dimecres, 5 juny, a les 19 h
Amb el guiatge de l’arqueòloga Vicky Medina, les famílies coneixeran com és el treball de l’arqueòleg i com contribueix a la interpretació del material funerari trobat a les necròpolis, alhora que descobriran les tècniques utilitzades pels científics per estudiar les restes trobades a les tombes. Activitat gratuïta.
“Un ritual funerari pot perdurar més de 10.000 anys?” A càrrec de Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia de Grècia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili Què tenien en comú una gran tomba de l’època neolítica, la piràmide del faraó Kheops, el mausoleu d’August o la tomba de l’emperador de la Xina Quin Shihuang, amb el seu exèrcit de guerrers de terracota? En totes aquestes construccions hi ha la presència de túmuls gegantins com a elements de senyalització. L’arquitectura funerària se’ns revela per igual en les diferents cultures de la història: l’element escenogràfic que ha de perpetuar el record dels morts i assegurar-los la vida en el paradís a través de la memòria eterna.
Dimarts, 11 juny, a les 19 h
“Àpats funeraris, tradicions entorn de la taula” A càrrec de Jaume Fàbrega, historiador i assessor gastronòmic En les cultures preindustrials, i encara avui en moltes cultures, la mort no forma part d’una convenció que hom oculta o maquilla, sinó que és viscuda com un acte social, participatiu, i fins i tot festiu. A Catalunya, a la postguerra, al camp encara s’hi celebraven àpats de funerals, amb plats i menges especials (com el bacallà o el pa de crostons). Fins i tot s’hi feien servir vaixelles especials de dol. I encara avui, la cultura de la mort és vista i viscuda com una celebració lúdica i un ritu de comensals; en són exemples Bali, el Senegal o Mèxic. En aquesta xerrada també es farà esment de les celebracions cèltiques i cristianes del dia dels morts a l’entorn del menjar i el beure, una tradició ancestral encara viva avui dia.
Dimarts, 18 juny, a les 19 h
“Entre la vida i la mort, el mons intermedis” A càrrec de Manuel Delgado, professor d’antropologia religiosa La sèrie televisiva Lost va actualitzar una lògica dins la cultura funerària: el camí des del món dels vius al món dels morts, el Purgatori de Dante. En moltes societats, el traspàs de l’estat de viu al de mort no es duu a terme de manera immediata i taxativa. Entre totes dues situacions s’estén sovint un territori ambigu que els difunts han de travessar abans d’assumir la seva condició de morts definitius. Aquesta determinació es produeix en un territori imaginari concebut com a llindar entre el món dels vius i el dels morts.
TALLERS PER A ESCOLES La setmana del 3 al 7 de juny, de 10 a 13 h, està dedicada als centres educatius. Les activitats són gratuïtes, amb inscripció prèvia. Per mitjà de temes transversals i universals com la mort, les creences, la vida quotidiana, els mites, l’art i altres aspectes relacionats amb les cultures que han anat confeccionant la història al llarg del temps, s’introdueix l’alumnat en la cultura funerària. A més, es proposa una activitat complementaria a l’exposició que té per objectiu divulgar els coneixement del passat a través de la descoberta dels seus vestigis arqueològics, amb la finalitat que els nens i les nenes interactuïn amb el coneixement que emmarca l’arqueologia de la mort.