TAULA RODONA “Barraques a L’Hospitalet: on la ciutat perd el seu nom” Dijous, 24 de febrer, a les 19 hores Lloc: Museu de L’Hospitalet. L’Harmonia. Espai d’art Amb aquesta taula rodona, pretenem reviure el fenomen del barraquisme a L’Hospitalet, en el marc del context metropolità, amb la participació d’historiadors i experts i amb el testimoni de ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat que van viure aquella experiència. Ponents: Isabel Segura, historiadora. D’entre les seves obres en destaca Dones de l’Hospitalet, Itineraris històrics i Viatgeres a l’Havana. Recentment ha publicat La modernitat a la Barcelona dels cinquanta. Arquitectura industrial. Jaume Botey i Vallès, antropòleg i antic veí del Camp de la Bota Dolores Blesa i Juan Álvarez, antics veïns del barri de la Mina, actualment residents a L’Hospitalet Lourdes Checa, advocada, i Ferran Vives, actual vicepresident de l’Associació de Veïns de Bellvitge, tots dos antics veïns del barri de la Bomba (L’Hospitalet) Moderadora: Clara Parramon, de l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet
Museu de L’Hospitalet Telèfon: 93 338 13 96 Fax: 93 260 04 66 cultura.museu@l-h.cat www.museul-h.cat/ Casa Espanya. Espai d’història Carrer de Joan Pallarès, 38 (cantonada amb el carrer del Xipreret) 08901 L’Hospitalet L’Harmonia. Espai d’art Plaça Josep Bordonau i Balaguer, 6 08901 L’Hospitalet Horari de visita de l’exposició Laborables, de dimarts a divendres, de 17 a 20 h Els dissabtes i diumenges, d’11 a 14 h Els dilluns i festius, tancat ENTRADA GRATUÏTA
“BARRAQUES. LA CIUTAT INFORMAL” Exposició temporal
Museu de L’Hospitalet. Casa Espanya. Espai d’història
Del 28 de gener al 6 de març de 2011
Ideació, disseny i producció exposició: MUHBA
El Museu de L’Hospitalet ens convida a visitar l’exposició “Barraques, la ciutat informal”, una mostra itinerant que explica el fenomen del barraquisme a Barcelona durant la postguerra. L’Hospitalet, com altres ciutats de la conurbació metropolitana, també va patir la manca d’habitatges al seu terme, quan milers i milers de famílies immigrants, procedents de tots els racons d’Espanya, sobretot els anys 60 i 70, van venir a casa nostra. La majoria trobava feina, però no hi havia prou pisos per acollir-los. Així van néixer els poblats de barraques, construïdes pels mateixos veïns, amb materials més o menys peribles, indignes en una societat que pretenia ser desenvolupada. Afortunadament, L’Hospitalet va superar aquest fenomen, que es va poder apreciar per exemple a les coves de Sanfeliu o al barri de la Bomba, l’últim reducte barraquista de la ciutat fins al reallotjament dels darrers residents al Polígon Gornal. Aquesta mostra s’emmarca en el procés de recuperació de la memòria històrica que impulsa el Museu d’Història de L’Hospitalet per donar a conèixer a la ciutadania uns processos que sovint eren amagats per la dictadura franquista. En aquest cas, es tracta d’una realitat que també molts veïns de la nostra ciutat van viure, recent arribats de terres llunyanes. Us convido a visitar-la. Núria Marín i Martínez Alcaldessa de la ciutat
El barraquisme a Barcelona, fenomen urbà esdevingut al llarg del segle XX, va crear una ciutat informal al costat de la ciutat planificada i preexistent, més enllà dels nuclis antics, de l’Eixample i dels polígons i barris perifèrics. Aquesta ciutat informal es va estendre per la muntanya de Montjuïc i pel front marítim, i també va ocupar els turons i alguns espais intersticials de la perifèria de l’Eixample. La seva total eradicació als anys anteriors a la Barcelona Olímpica va deixar escasses empremtes en el territori, però la seva història perviu en la memòria de molts dels antics barraquistes, i encara és plena de llums i ombres. El 2008, el Museu d’Història de Barcelona va presentar aquesta exposició, una versió reduïda de la qual s’exposa ara a L’Hospitalet, en el marc de mostra itinerant per l’àrea metropolitana impulsada per la Xarxa de Museus Locals.
PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL Barraques. La ciutat oblidada (2009) Dijous, 17 de febrer, a les 19 h Una producció de TV3 per al programa Sense ficció, amb la presència dels seus realitzadors, Alonso Carnicer i Sara Grimal. Durada: 75 minuts Lloc: Museu de L’Hospitalet. L’Harmonia. Espai d’art A principis dels anys seixanta, a Barcelona, unes cent mil persones vivien en barraques. Hi havien arribat de moltes zones d’Espanya tot fugint de la misèria i la persecució política de la postguerra. A Barcelona, no hi van trobar cap altre lloc per viure que coves i cases fràgils improvisades, amb materials improvisats. Els que vivien en barraques eren treballadors, però la ciutat ignorava sovint aquella realitat tan dura i alhora tan pròxima. Amb el temps es va passar de la repressió al paternalisme. Els barris de barraques es van anar enderrocant i es van construir polígons a la perifèria. “Barraques. La ciutat oblidada” va néixer com un reportatge per al programa de TV3 30 minuts,per donar a conèixer aquella ciutat de les barraques que la Barcelona del disseny ha volgut oblidar. Posteriorment, es va fer una versió ampliada per al programa Sense ficció, amb més testimonis i materials d’arxiu. Sara Grimal i Alonso Carnicer són reporters de TV3. Alguns dels seus treballs són les sèries documentals Retrats d’indians i Retorn a l’Edèn. També han col·laborat en els serveis informatius amb programes com Actual, Trossos i 30 minuts, i amb reportatges com El paisatge de la cançó, Els senyals del temps, Marcats pel temps i El valor d’un paisatge.