6è simposi de treballs de recerca de batxillerat del Garraf

6 è

simposi de treballs de recerca de batxillerat del Garraf

24 d’abril de 2014

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Servei Educatiu del Garraf Centre de Recursos Pedagògics

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONATECH Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú

6 è

Organitzen: Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Servei Educatiu del Garraf Centre de Recursos Pedagògics

Amb el patrocini de:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONATECH Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú

simposi de treballs de recerca de batxillerat del Garraf 24 d’abril de 2014

Amb la col·laboració de

Presentació

5

Horari de les exposicions dels treballs

7

Centres Participants

8

Treballs

11

Escola Pia de Sitges Sitges

13

Escola Pia de Vilanova Vilanova i la Geltrú

17

Institut Can Puig Sant Pere de Ribes

20

Institut Alexandre Galí Sant Pere de Ribes

22

Institut Cubelles Cubelles

27

Institut Dolors Mallafrè i Ros Vilanova i la Geltrú

31

Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas Vilanova i la Geltrú

39

Institut Joan Ramon Benaprès Sitges

43

Institut Joaquim Mir Vilanova i la Geltrú

47

Institut Manuel de Cabanyes Vilanova i la Geltrú

49

Institut Vinyet Sitges

55

Presentació

Des del seu origen, el ferrocarril ha portat la recerca implícita i en paral·lel al seu funcionament. És d’aquesta manera com ha aconseguit evolucionar des de les primeres màquines de vapor als moderns trens d’alta velocitat, de la senzilla infraestructura de via dels inicis a les sofisticades xarxes ferroviàries dotades amb els sistemes de gestió del tràfic més punters, i de les petites estacions primerenques als actuals equipaments intercanviadors i intermodals de les nostres ciutats. No és casualitat que les primeres companyies ferroviàries contractessin prioritàriament enginyers per a tot el procés de creació de les seves línies, incloent la gestació de les instal·lacions arquitectòniques (estacions, tallers i altres centres de treball relacionats amb l’explotació).

Com no ho és tampoc que en l’actualitat els operadors ferroviaris comptin en les seves organitzacions amb departaments de Recerca i Investigació i Àrees d’I+D+i amb tècnics i experts en continua recerca en diversos àmbits relacionats amb el disseny, la infraestructura, la sostenibilitat i el medi ambient en el sector ferroviari.

El Museu del Ferrocarril de Catalunya està gestionat per una fundació pública (www. ffe.es), que igualment inclou aquest àmbit de treball, el de la recerca, amb quatre grups propis d’estudis i investigació integrats per personal de la pròpia Fundació i per reputats experts amb un ampli prestigi internacional que participen en projectes espanyols, europeus i iberoamericans. Alhora que també desenvolupa una activitat de suport en investigació al sector i la seva presència internacional, servint de punt d’unió entre les empreses i les entitats de la indústria ferroviària espanyola.

El granet de sorra que des del Museu del Ferrocarril de Catalunya podem aportar és la nostra decidida aposta per l’educació i el suport a la recerca en matèria ferroviària en qualsevol nivell educatiu. Aquesta és la nostra línia de treball en els projectes que tenim oberts amb el Campus de l’UPC de Vilanova on som coordinadors del Consell Assessor del Màster de Sistemes Ferroviaris i Tracció Elèctrica, i col·laboradors en el EPS/IDPS (programa de projectes europeus d’aplicació pràctica de disseny industrial).

Però també amb el Projecte Buchenwald, on treballem amb l’Amical Mauthausen i altres institucions i centres de la comarca; amb Rodalies de Catalunya amb qui hem desenvolupat una nova activitat per treballar el tema del civisme i el tren; i, com no, amb la àmplia col·laboració que des de fa anys mantenim amb el CRP del Garraf, amb qui organitzem diverses actuacions durant el curs escolar. És el cas del Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat, una iniciativa que ens permet, d’una banda, participar i compartir feina colze a colze amb professionals de l’educació, i d’altra, facilitar el patrocini de Rodalies de Catalunya, InterRail i RenfeSncf en cooperació, per als premis que s’atorguen al Simposi i que d’alguna manera incentiven aquests treballs de recerca. En definitiva, participar en aquest Simposi ens permet complir amb l’objectiu que ens hem marcat de convertir el Museu del Ferrocarril de Catalunya en un centre de referència a la Comarca i el país.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Índex

Ana Grande Jiménez Museu del Ferrocarril de Catalunya VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat 4

5

6

Dijous 24 d’abril de 2014 Vilanova i la Geltrú

Participants

Escola Pia de Sitges Química d’altes i baixes tensions Autor: Miguel Nieva Bori Tutor: Josep Coromines

Institut Dolors Mallafrè i Ros Colección de moda. Sobre Aire Autora: Esther Carril Tutor: Julio Ruiz

Intrusió d’aigua marina en els pous de Sitges Autora: Carla Comas Mir Tutor: Josep Corominas

¡Salvemos la educación! Realización de un cortometraje satírico de animación sobre la Lomce Autor: Gonzalo López Ruiz Tutora: Laura Terré Alonso

Creació d’una novela: La Onceida Autor: Oscar Serrano Tutora: Esther Zarraluki

Noves mesures de prevenció de la mort sobtada del lactant Autora: Paula Salgado Tarrida Tutora: Maria del Mar Lago

Escola Pia de Vilanova La biodiversitat dels coleòpters del Garraf Autora: Marta Ravetllat del Amo Tutora: Conchi Pérez Garrigó

L’evolució de la figura humana entre l’Art Romànic i Gòtic Autor: Martí Carbonell Català Tutora: Mercè Fernàndez Nuñez

Insitut Can Puig Creació, elaboració i programació d’un sistema domòtic a partir d’una placa programable.

Autor: Albert Pérez Lozano Tutor: Sergi Resa La integració de la dona marroquina a Ribes Autora: Sabiha Bisbiss Tutor: Sergi Piñol Física i matemàtiques de la BV-2112 Autor: Llorenç Escolà Farràs Tutor: Rosa Margarit Institut Alexandre Galí Geologia estructural al Garraf Autora: Beatriz Nuño Balmori Tutor: Joan Navidad Amplificadors: tecnologia electrònica al servei de la música.

Autor: Santiago Alarcos Belzunces Tutor: Ignacio Lucena Otero Institut Cubelles L’obsolescència programada Autora: Maria Peña Marín Tutora: Marta Tormo Borràs Composició d’una cançó de gènere jazz Autora: Silvia Martos Tutor: Manuel Arce

Un nou paradigma energètic Autor: Roger Pérez Parera Tutor: Enrique Castro Ferro Disseny i construcció d’una impressora 3D Autor: Adrià Quesada i Alacid Tutor: Rubén Lumbiarres Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas La qualitat de vida dels pacients amb insuficiència renal Autora: Ana Federica Soto Telles Tutora: María José Hellín Starbucks Coffee; Cafè o estil de vida? Estudi de viabilitat d’un Starbucks a Vilanova Autor: Adrià Guevara Figueras Tutor: Carles Batlle Garcia Disseny, construcció i desenvolupament d’un braç robòtic.

Autor: Artur Romero Hazas Tutor: Rafel Dichós Martí Institut Joan Ramon Benaprès La Armada Invencible. Una perspectiva desde Barcelona Autora: Andrea Sánchez Tutor: Javier Clemente VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Semàfors o rotonda? Estudi d’una intersecció de trànsit dens Autor: Carles Domingo Enrich Tutor: David Macias Dalmau

8

Participants

Programación y Teoría de la Monetización de una Página Web Autor: David Álvarez Tutor: Ángel Mediano Morando Sitges, de la postal al 3D Autora: Sara Miquel Tutora: Rosa Pascual Institut Joaquim Mir Estudi de l’aerodinà mica en un Fórmula 1 Autor: Daniel Esparragoza Machado Tutor: Marcel Costa Solé 9

Estudi de màrqueting en un món globalitzat Autora: Carla Sà¡nchez Guaita Tutora: Sabina Cid Xutglà Institut Manuel de Cabanyes La Teoria de Jocs Autora: Maria Armengol Díaz Tutor: Ignacio Arribas L’aigua: el desafiament del segle XXI Autora: Marina Mestres Martínez Tutor: Rafael Lemus El silenci és el major còmplice de la corrupció Autora: Paula Vallés Tutora: Laura Vicente Els additius alimentaris Autora: Alba Llorens Domingo Tutora: Virtudes Navas Sostenibilitat contra eficiència. Comparativa entre agricultura ecològica i convencional Autora: Cristina Martínez Reig Tutora: Montserrat Haro Santaló Literatura i societat russa - De Gógol a Dostoievski (segle XIX) Autora: Àngela Cantador Casals Tutor: Pere Raventós Institut Vinyet Creación de un movimiento literario juvenil Autora: Alicia Oliva Álvarez Tutor: Xavier García Parejo Les réseaux sociaux pourraient-ils constituer un 5ème pouvoir?

Autor: Daniel Xaus Fernàndez de Sevilla Tutora: Carmen Gallego Cruz

6 è

simposi de treballs de recerca de batxillerat del Garraf

24 d’abril de 2014

10

Escola Pia de Sitges QUÍMICA D’ALTES I BAIXES TENSIONS

Autor: Miguel Nieva Bori Tutor: Josep Coromines INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Els peculiars i diferents resultats que es poden aconseguir en aquest tipus d’experiments, sumat a la seva varietat i múltiples possibilitats són alguns dels factors que m’han impulsat a escollir aquest treball. També m’he volgut centrar en aquest tema perquè tant la química com els sistemes elèctrics són factors que m’atrauen i m’aporten interès, a més del repte que suposa estudiar a fons tants procediments diferents i les seves aplicacions. L’objectiu principal d’aquest projecte es investigar com l’electricitat és molt important en alguns experiments, encara que aquest engloba a l’hora una sèrie de dubtes que vull aclarir, com per exemple: el tipus de corrent necessari per a cada experiment, el voltatge necessari, la intensitat que ha de passar, perquè succeeixen...

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Aquest treball de recerca tracta de les reaccions químiques que pot provocar el corrent elèctric, tant en baixes com en altes tensions. S’han fet múltiples experiments amb corrent altern i continu, estudiant, entre altres, l’efecte Joule, la construcció d’un elèctrode conductimètric i la generació d’ozó per estudiar els efectes oxidants d’aquest gas.

CONCLUSIONS Estic molt satisfet amb el resultat final del treball, degut a l’alt percentatge d’èxit en els experiments i a que ha estat una experiència nova gràcies a la qual he adquirit una gran quantitat de coneixements. A més, el treball ha quedat molt semblant a com volia que em quedés, sent aquest fidel a la idea inicial que tenia.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

FONTS DOCUMENTALS Per a poder realitzar el treball de recerca he utilitzat bàsicament dos tipus de fonts d’on extreia la informació. La primera, és Internet, que en aquest cas és la que més he fet servir, mitjançant enciclopèdies virtuals, diferents fòrums i articles i pàgines webs d’universitats o d’alguna empresa relacionada amb el que estava estudiant. El segon tipus són els llibres, tant el llibre de química de 2n de batxillerat com alguna enciclopèdia o llibre de química analítica i d’experiments.

12

13

Escola Pia de Sitges

Escola Pia de Sitges

Intrusió d’aigua marina en els pous de Sitges

Autora: Carla Comas Mir Tutor: Josep Corominas INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS L’objectiu és aplicar els coneixements adquirits en l’àrea de química en un projecte d’investigació real respecte a la salinització i duresa de l’aigua dels pous de Sitges i de la comarca del Garraf, la influencia de la proximitat al mar i l’efecte sobre les aigües de la proximitat del massís del Garraf.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Aquest treball de recerca, tracta de la possible infiltració d’aigua de mar en els pous de la comarca del Garraf. S’han utilitzat diferents tècniques analítiques com valoracions, conductimetries i mesures de tensió superficial. Els resultats demostren una important infiltració d’aigua de mar que depèn de la distància del pou al mar i de l’alçada topogràfica.

CONCLUSIONS S’ha comprovat que les aigües dels pous de Sitges estan més salinitzades que la dels pous d’altres poblacions interiors, i que la salinització dels pous és funció de la seva alçada respecte al mar. La meva hipòtesi inicial de que les aigües dels pous de Sitges són més dures que les d’altres poblacions més allunyades del massís del Garraf també és correcta. Existeix una relació clara entre la salinització i la duresa de les aigües, en el sentit que a més salinització, més duresa.

En referència al terreny geològic en el qual es troben les aigües, Sitges no correspon pas a una zona de roques calcàries, però, tot i això, les seves aigües presenten una duresa molt elevada. Això és degut a què Sitges es troba envoltat de roques calcàries, tota l’aigua de la pluja que arriba a Sitges des de l’exterior ha circulat per força per aquestes roques abans d’arribar-hi.

A Sant Pere de Ribes i Vilafranca, en canvi, no hi destaca la presència de calcàries, ni a l’interior de les comarques ni als seus voltants. Això s’ha notat als resultats, mostrant dureses més baixes.

Webgrafia: http://www.aiguesdebarcelona.cat/cat/agua/calidad.asp http://ca.wikipedia.org/wiki/Cicle_hidrol%C3%B2gic http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/aigua/imatges/cicle_aigua.swf http://www.sorea.es/CAT/60.asp http://www.aiguesdecervera.cat/CAT/76_404.asp http://www.ehow.com/how-does_5163235_water-cleaned-naturally.html http://www.angelfire.com/al2/carlos3/clorurosExperimento__6finalsbre2003.htm http://afloteah.wordpress.com/2010/11/24/tension-superficial-del-agua/ http://www.principia-malaga.com/k/images/pdf/tension_superficial.pdf http://www.vaxasoftware.com/doc_edu/qui/ks.pdf http://adsabs.harvard.edu/abs/2009AGUFM.U41A0005L http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1228754461208201653141&profileLocale=es http://hispagua.cedex.es/documentacion/noticia/43698 http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/aigua_a_catalunya/aigua_a_catalunya_es.pdf http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_23_def.pdf http://aguas.igme.es/igme/publica/tiac-02/%C3%81REA%20I-1.pdf http://www1.igc.cat/web/gcontent/pdf/mapes/igc_MGCom50M_17_v1g.pdf http://www1.igc.cat/web/gcontent/pdf/mapes/igc_MGCom50M_17_v1g.pdf Programa d’ordinador: Acdlabs- chem sketch- template windows- labkid

FONTS DOCUMENTALS Bibliografia: Handbook of Chemistry and physics- 60th edition - CRC PRESS, Florida.

Ignasi Mª Muntaner i Pascual- Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes - Universitat, [Centre de Publicacions, Intercanvi Científic i Extensió Universitaria]- 1981.

Skoog i West – Química analítica- editorial reverté- 1970.

Julia De la Villa - ¿Eso es química?- editorial Alhambra- 1988.

Francesc A. Centellas, Montserrat Corbella, Gemma Fonrodona, Carmen González, Jaume Granell i Ernesto Nicolás – Fem Química al Laboratori – editorial UB- 2006.

Article: Philippe Leroy, Arnault Lassin, Mohamed Azaroual, Laurent André, Predicting the surface tension of aqueous 1-1 electrolyte solutionsat high salinity, 3 avenue C. Guillemin, BP 6009, 45061 Orléans, France.

14

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Adela Barral, Josep Corominas, Maria Fanes, Alejandro Gil, M.a Teresa Lozano, Ricard Llorens, Lidia Rodrigo, Maria Vilella i

15

Escola Pia de Sitges Creació d’una novela: La Onceida

La biodiversitat dels coleòpters del Garraf

Autor: Òscar Serrano Tutora: Esther Zarraluki

Autora: Marta Ravetllat del Amo Tutora: Conchi Pérez Garrigó

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Els meus objectius van ser els següents: l’adquisició de coneixements sobre el món narratiu i la creació d’una novela. El meu motivador principal va ser l’interès sobre l’escriptura que tinc des que era ben petit.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Els coleòpters són uns insectes sorprenents que des de temps immemorables poblen la Terra i, l’ésser humà , des de que existeix, ha conviscut amb ells d’una manera o d’una altra. Els antics egipcis ja els coneixien i per a ells es van convertir en un símbol d’immortalitat i resurrecció.

Tot i el llegat que van deixar els nostres avantpassats, avui en dia la relació dels humans amb els coleòpters és molt diferent.

Malauradament, no es té en consideració l’important paper que tenen aquests petits animals, que passen inadvertits, però que fan funcionar els ecosistemes que ens serveixen de manutenció.

En veure, al llarg dels anys, que la majoria de gent confon els coleòpters amb altres insectes, ens podem preguntar: A què és degut això? A una falta de recerca, d’investigació, de divulgació? Aquests dubtes són els detonants que em porten a fer un treball basat en els coleòpters, amb l’objectiu d’aprendre sobre aquest món tan desconegut actualment i divulgar aquest coneixement entre la població, així com estudiar la biodiversitat d’escarabats que hi ha a la comarca del Garraf.

CONCLUSIONS En conclusió, vaig assolir els meus objectius satisfactòriament i vaig emportar-me un grapat de coneixements i un poderós impuls per seguir escrivint. De fet, ja he començat el segon llibre i tinc projectat el tercer.

FONTS DOCUMENTALS Per a la investigació sobre la història de la novel·la i la seva evolució: B. Arévalo, à“. Ayala, M. Duran, A. López, C. Martín, A. Rico. Literatura universal batxillerat. Editorial Casals, publicat a España (2009), primera edició. http://www.teatro.meti2.com.ar/dramaturgia/narrativa/historiadelanovela/historiadelanovela.htm http://www.slideshare.net/VanessaLozano/historia-de-la-novela -Per a la consulta d’obres literàries i els exemples: http://es.scribd.com/ -Per a tot el que fa referència a les tècniques narratives: http://www.apuntesdelengua.com/blog/?page_id=228 http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/TEXTOS_LITERARIOS/CUENTOS/contar/tiposdenarrador.htm http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesores/eso1/t2/teoria_5.htm http://www.slideshare.net/farangulha/marco-narrativo http://webs.ono.com/libroteca/apuntes13.htm -Per a la investigació de la temà tica (mitologia, civilització minoica, polis de l’antiga Grècia...): http://clio.rediris.es/fichas/minos_minoica.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Civilizaci%C3%B3n_minoica http://galeon.com/greciamitologica/index.html http://www.guiadegrecia.com/general/polis.html http://www.juanjoromero.es/eso/2eso/mapa_el_mundo_griego.jpg http://www.monografias.com/trabajos7/lano/lano.shtml

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball consta de tres hipòtesis i està dividit en dues parts principals. En primer lloc, es troba la part teòrica on s’hi expliquen tots aquells conceptes importants per a desenvolupar una bona part pràctica i conèixer els coleòpters. Així doncs, consisteix en l’explicació de la seva classificació, morfologia, comportament, evolució, relació amb l’ésser humà, desenvolupament, etc.

En segon lloc, la part pràctica consisteix en l’elaboració d’una enquesta amb el posterior anàlisi dels resultats, una entrevista, un estudi de l’adaptabilitat d’aquests insectes mitjançant el recompte d’ous i la cria de larves de dues espècies diferents, la recerca i la classificació dels coleòpters recollits al Garraf i la comparativa d’aquests exemplars amb els de col·leccions antigues d’aquesta mateixa zona amb l’objectiu d’estudiar com ha variat la quantitat d’espècies de coleòpters en la comarca del Garraf al llarg dels anys. Finalment, també s’ha creat una pàgina web mitjançant Google Sites, per tal de donar a conèixer el món dels escarabats. En aquesta es poden trobar les fitxes tècniques amb la informació i la fotografia del coleòpter, un mapa interactiu (Google Maps) en el qual hi ha marcat on s’ha trobat cada coleòpter gràcies a les coordenades que es van prendre en el seu moment, així com altres dades relacionades amb el treball. A més, a la pàgina inicial de la web es pot descarregar un arxiu en format .epub, que permet veure totes les fitxes en un llibre electrònic.

CONCLUSIONS Finalment, un cop acabada la investigació, es poden corroborar les hipòtesis plantejades al principi i arribar a diverses conclusions.

Gràcies a l’enquesta s’ha pogut observar com la majoria dels participants ha comès moltes errades a l’hora de diferenciar entre els coleòpters i els altres insectes. Per tant, la hipòtesi formulada inicialment: La població compresa entre 11 i 50 anys té dificultats a l’hora de distingir els escarabats d’altres insectes, és certa.

Com s’ha pogut comprovar experimentalment, hi ha molts factors que influeixen en el creixement i l’activitat dels coleòpters a l’hora de desenvolupar-se. Tot i així, es pot concloure que les cries dels escarabats de l’espècie estudiada serien capaces de créixer en un hàbitat i amb un aliment diferent a l’habitual. A més, mitjançant l’estudi dels ous d’una espècie en la part pràctica, s’ha observat que els coleòpters tenen la capacitat de generar una gran quantitat de descendència per poder assegurar la perdurabilitat de l’espècie. Per tant, es pot afirmar que alguns escarabats tenen tendència a adaptar-se a diferents medis i situacions i que la hipòtesi plantejada al principi (Els escarabats tenen la capacitat d’adaptar-se al medi i a les situacions que se’ls presenten, per això hi ha tants de diferents) és vàlida.

Per últim, respecte a la hipòtesi: Una comarca petita com la del Garraf té poca biodiversitat de coleòpters, no és possible

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball està composat per dos grans blocs: l’investigació i la pràctica, que corresponen amb els dos objectius esmentats anteriorment. La primera part, l’investigació, està centrada en la tècnica novel·lística i en el món clàssic grec. A partir d’aquesta recerca i aplicant els coneixements obtinguts, vaig elaborar la part pràctica del treball: la creació de La Onceida.

16

Escola Pia de Vilanova

17

Escola Pia de Vilanova

Escola Pia de Vilanova Semàfors o rotonda? Estudi d’una intersecció de trànsit dens

determinar si una comarca té molta diversitat d’animals, ja que la variabilitat no és una cosa que es pugui quantificar. El que sí es pot valorar, però, és l’impacte que tenen diversos factors en la biodiversitat. Mitjançant la comparativa de coleòpters de col·leccions antigues amb les espècies actuals, s’ha pogut comprovar que moltes de les espècies que es trobaven en el passat a la zona del Garraf no es troben ara. Això és degut a diversos factors que afecten als hàbitats naturals d’aquestes: canvis sobtats que solen ser provocats per factors relacionats amb l’activitat humana, com per exemple la construcció d’infraestructures o els incendis provocats, entre d’altres.

FONTS DOCUMENTALS Llibres: Wilhelm Harde, Karl. Guía de campo de los coleópteros de Europa. Barcelona: Ediciones Omega, S. A. 1984. ISBN: 84-2820715-1.

Màhres-Reitter. Coleópteros. Mercedes Conill. F. Español. Stuttgart: Daimon, 1966. Número editorial: 149. N.R.B 385/65.

Ring, Dierl. Insectos de España y Europa: Identificación Hà¡bitat Biología. Ingeborg Trowsky. Barcelona: Ediciones Omega, S.A., 1995. ISBN 84-282-0899-9.

Pàgines web: Biodiversidad virtual. Banco taxonómico-faunístico digital de los invertebrados ibéricos. Biodiversidadvirtual[en línia].

[Consulta: de maig de 2013 a gener de 2014]. Disponible a: http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/OrdenColeoptera-(42657).-cat5.html Altimira i Noguero, Joan. Flors silvestres de Catalunya. Florssilvestresdecatalunya[en línia]. [Consulta: de maig de 2013 a gener de 2014]. Disponible a: http://www.florssilvestresdecatalunya.com Kàhler, Frank. Beetle gallery. Koleopterologie[en línia]. ]. Data d’actualització: 2000-2011. [Consulta: de maig de 2013 a gener de 2014]. Disponible a: http://www.koleopterologie.de/gallery/index.html

Autor: Carles Domingo Enrich Tutor: David Macias Dalmau INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS La idea de fer el treball va sorgir en un viatge en cotxe des de Vilanova i la Geltrú a Barcelona. Els embussos van fer que em plantegés si hi havia alguna manera de millorar la fluïdesa del trànsit rodat. Davant la meva incapacitat d’afrontar un problema tan complex com és l’anàlisi del trànsit entre ciutats, em vaig centrar a estudiar el flux d’automòbils en un encreuament de dues vies urbanes.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Concretament, aquest treball pretén determinar quin és el règim que permet un trànsit més fluid en una intersecció real de dos carrers amb una alta afluència de vehicles. Es calcula el temps mitjà d’espera dels cotxes quan la cruïlla està regulada per una rotonda i es compara amb el temps mitjà d’espera que hi hauria en el supòsit que la mateixa cruïlla fos controlada per semà fors amb temps i cicles òptims.

Per arribar a fer aquestes dues estimacions, s’han hagut de prendre mesures del flux de vehicles a la intersecció i per cada un dels dos règims s’ha desenvolupat un model que descriu la magnitud de les cues de vehicles que es produeixen. S’ha recorregut a l’ús d’eines matemàtiques, estadístiques i del camp de la teoria de cues.

L’encreuament escollit ha estat el que hi ha entre la Ronda d’Europa i l’Avinguda d’Eduard Toldrà, a Vilanova i la Geltrú.

CONCLUSIONS A partir dels models s’ha calculat que la suma dels temps mitjans d’espera quan la intersecció està regida per una rotonda és de 60,9 segons, mentre que quan està regida per un sistema de semàfors la variable pren un valor de 63,2 segons. Per a la cruïlla escollida, el millor règim és la rotonda (que és el règim que hi ha a la realitat). Es proposa estendre l’estudi a altres cruïlles i una manera de millorar les estimacions mitjançant sensors. Es constata que les matemàtiques i l’estadística poden ser de gran utilitat a l’hora de resoldre problemes pràctics.

BioLib. Gallery. Biolib[en línia]. [Consulta: de maig de 2013 a gener de 2014]. Disponible a: http://www.biolib.cz/en/gallery/ dir456/

FONTS DOCUMENTALS

Department of Biodiversity and Evolutionary Taxonomy, University of Wroclaw. ICONOGRAPHIA COLEOPTERORUM POLONIAE. Colpolon[en línia]. Data d›actualització: 10 d’octubre de 2007. [Consulta: de maig de 2013 a gener de 2014].

Disponible a: http://www.colpolon.biol.uni.wroc.pl/lista%20rodzin.htm

Flannery, A.; Kharoufeh J. P.; Gautam N.; Elefteriadou L., Estimating Delay at Roundabouts.

Gross, D.; Harris, C. M., Fundamentals of Queueing Theory.

Howell, W. C.; Fu, M. C., Simulation Optimization of Traffic Light Signal Timings via Perturbation Analysis.

Transportation Research Board, Highway Capacity Manual.

Domingo-Ferrer, J., Estadística tècnica. Una introducció constructivista.

Autors anònims, Wikipedia, the free enciclopedia (diversos articles).

18

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Lamport L., LATEX: A Document Preparation System. User’s Guide and Reference Manual.

19

Institut Can Puig

Institut Can Puig Creació, elaboració i programació d’un sistema domòtic a partir d’una placa programable.

La integració de la dona marroquina a Ribes

Autor: Albert Pérez Lozano Tutor: Sergi Resa

Autora: Sabiha Bisbiss Tutor: Sergi Piñol

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS L’objectiu del treball és dissenyar, programar i fer un prototipus d’un aparell similar al que utilitzaria un sistema domotitzat enfocat a l’àmbit de la il.luminació per tal d’automatitzar l’encesa i l’apagada d’aquesta, en funció de la llum interior i exterior.

Tant el tema de que tracta aquest projecte, que m’interesa, com el fet que en el cas que el prototipus final funcionés es pugués intal.lar en una estància real, són raons que em motiven a realitzar el treball.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Saber si la dona marroquina es troba integrada o no dins d’una societat catalana.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El contingut de la meva recerca són set diagrames de programes, cadascun millorant a l’anterior i solucionant els problemes detectats, per tal d’aconseguir un resultat òptim. Del programa número set, el definitiu, he realitzat un prototipus físic per tal de comprovar que realment funciona.

CONCLUSIONS Desprès de realitzar el prototipus i tots els programes, puc afirmar que he aconseguit el meu objectiu, ja que el prototipus funciona correctament. Aquest és patentable, viable i econòmic.

FONTS DOCUMENTALS Picaxe.es És una web on es facilita documents i materials relacionats amb la robòtica i les plaques de programació.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA A través d’entrevistes a les dones marroquines i un treball de camp, he fet un anàlisi de la seva situació educativa, laboral, social, personal... A més, he entrevistat als ribetans per saber si es relacionen amb les marroquines...

CONCLUSIONS A causa de certs problemes (com la discriminació, els estereotips, la comunitat marroquina, la formació de grups ètnics “tancats”, la no-participació de la societat ribetana a l’hora d’integrar els nouvinguts i la subordinació a l’home) la integració de les dones marroquines no és del tot completa.

També dir que les més integrades són les més joves, gràcies a l’accés a l’educació en català, i les que menys, són les més grans, ja que, no han tingut la voluntat necessària per adaptar-se a una nova societat.

FONTS DOCUMENTALS Principalment, he dut la recerca mitjançant entrevistes, tant a les marroquines com als ribetans ja que la integració requereix la participació de les dues parts.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Tecno12-18.com. Es tracta d’una Web dirigida a alumnes i professors de Tecnologies que conté llibres digitals.

20

21

Institut Alexandre Galí

Institut Alexandre Galí

Física i matemàtiques de la BV-2112

Geologia estructural al Garraf

Autor: Llorenç Escolà Farràs Tutora: Rosa Margarit

Autora: Beatriz Nuño Balmori Tutor: Joan Navidad

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Els objectius del treball són aplicar a la pràctica els coneixements físics i matemàtics apresos durant el batxillerat fent un estudi d’una carretera determinada des del punt de vista d’aquests dos àmbits amb l’objectiu final de determinar les màximes velocitats les quals un vehicle pot passar una corba sense derrapar . La motivació rau en el repte d’aconseguir aplicar aquests coneixements i tenir contacte amb els estudis posteriors que es volen cursar.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS L’objectiu d’aquest treball ha estat demostrar si existeix cap relació geològica entre la formació dels Pirineus i l’axiecament del massís del Garraf.

Els estudis que es van portar a terme per poder arribar a conèixer aquestes relacions van ser els següents: - Aprenentatge, identificació i medició de plecs i falles del Garraf.

-Projeccions de les dades obtingudes al camp en la falsilla de Wulff.

-Estudi de materials entre els Pirineus i el Garraf.

-Representació del perfil topogrà fic del Garraf.

-Relació fòssil entre Pirineus i Garraf.

La motivació més significativa que em va portar a realitzar aquest treball va ser que volia assolir una major quantitat de coneixements envers l’entorn que ens envolta.

CONCLUSIONS La majoria de les velocitats obtingudes són superiors a les establertes per la carretera en qüestió. No obstant, hi ha algunes excepcions les quals la velocitat no arriba a la permesa; per aquest motiu, es proposen possibles millores per a la carretera.

FONTS DOCUMENTALS El marc teòric de la recerca pren com a punt de referència llibres de física i d’enginyeria de ponts i camins, que són: INGENIERÍA DE CARRETERAS. Volumen I. Mc GRAW-HILL / INTERAMERICANA DE ESPAà‘A, S.A.U. ; FÍSICA, Schaum, Mc GRAW-HILL / INTERAMERICANA DE ESPAà‘A, S.A.U. i MECÁNICA VECTORIAL PARA INGENIEROS – DINÀMICA. Mc GRAW HILL. I aquesta introducció teòrica compta també amb el suport d’algunes pàgines web, que en són set i estan explícites en el treball.

En tota la resta del treball, les fonts de recerca són les dades obtingudes a partir d’experiments dissenyats basats en el mètode empíric.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Els continguts més rellevants que he tractat al meu treball han sigut els següents: -Geologia estructural.

-Formació de plecs.

-Plecs.

-Falles i diàclasis.

-Mapes topogràfics.

-Situació dels temps geològics.

-Formació dels Pirineus.

-Formació del massís del Garraf.

-Litologia.

-Tipus de fòssils.

-Falsilles.

CONCLUSIONS Com a conclusió del treball he de dir que he après a identificar falles en el camp, a utilitzar una brúixola per mesurar falles o plecs, a fer un perfil topogràfic sobre la zona d’estudi, a comparar dos tipus de relleus i a treure les idees fonamentals de l’experiència que s’ha realitzat.

Respecte a la part pràctica i en relació a la teoria, s’ha pogut corroborar la hipòtesi inicial de manera afirmativa.

No obastant això, és evident que per poder arribar a unes conclusions més sòlides caldria tenir un nivell acadèmic superior al de batxillerat.

FONTS DOCUMENTALS Les fonts documentals que s’han utilitzat es divideixen en dos blocs: linkografía i bibliografía.

Lincografia: 1)http://ansatte.uit.no/kare.kullerud/webgeology/webgeology_files/spanish/structure_geol_sp.html Pàgina dedicada a la simulació de deformació de roques en geologia estructural i dissenyada per l’autor Kare Kullerud.

2) http://parcs.diba.cat/?parc=10&m=103&s=632&o=2

22

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA En la recerca es determina una fórmula que defineix la velocitat màxima dels vehicles en cada corba en funció de quatre variables i el treball consisteix en trobar-les en cada corba de la carretera. Seguidament, es dóna una base matemàtica per tenir un punt de referència sòlid i s’expressa la carretera amb valor matemàtic com si fos una funció definida a trossos.

23

Institut Alexandre Galí

Institut Alexandre Galí Amplificadors:tecnologia electrònica al servei de la música.

Autor: Santiago Alarcos Belzunces Tutor: Ignacio Lucena Otero INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS És cert que quan fas allò que t’agrada la feina deixa de ser tal i passa a convertir-se en un plaer. Per això quan havia de decidir què fer pel meu treball de recerca volia que aquest no em fos una feina angoixant, sinó més aviat un projecte atraient, així que vaig decidir que el millor seria unir les meves dues aficions: la música i la tecnologia.

Després de considerar diferents opcions vaig pensar que on millor podia combinar aquests dos móns era a través d’un amplificador creat per mi mateix i poder gaudir de la meva música amb ell.

L’objectiu principal és comprovar si la hipòtesi envers si és possible construir un amplificador per a guitarra de forma artesanal, sense disposar de maquinària industrial professional, i sense uns grans coneixements d’electrònica? és certa o falsa.

Per fer-ho, es tractarà de construir un petit amplificador per a guitarra que funcioni correctament.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball comença amb una investigació sobre els orígens dels amplificadors i la seva història, per tal de conèixer com, quan i per què van aparèixer.

Seguidament es realitza un estudi dels amplificadors per a guitarra que es troben actualment al mercat, així com també, una investigació dels diferents tipus d’amplificadors. També s’ha analitzat un component d’un amplificador, l’amplificador operacional.

A continuació s’ha explicat què és un diagrama de Bode, com també la influència de l’ample de banda en els amplificadors.

Finalment, gràcies als coneixements adquirits, el treball conclou amb la creació d’un amplificador de guitarra. Es fa tot el seguiment de treball pràctic, des de les primeres proves i l’estudi del prototip final, fins a l’assemblatge de l’amplificador final.

CONCLUSIONS Quan vaig començar aquest treball al voltant dels amplificadors sabia que seria un repte, perquè en funció de la classe d’amplificador o de quin tipus d’amplificador operacional estiguéssim tractant ens trobaríem amb un ventall molt extens de característiques, i resumir-ho de manera entenedora podia ser molt complicat. Per tal de donar força a aquest treball, volia comprovar si es podia construir, amb pocs mitjans econòmics i tècnics, un amplificador per guitarra.

Mitjançant el desenvolupament d’aquest treball, a banda d’aprendre moltes coses sobre els diferents tipus d’amplificadors existents i de la seva utilitat, he estat capaç de construir un amplificador classe AB, amb una qualitat de so molt satisfactòria.

Tot i tenir en compte que s’ha fet amb coneixements d’electrònica a nivell de batxillerat, que els components utilitzats s’han adquirit amb facilitat en una botiga d’electrònica, i que tant les eines com les tècniques amb que s’ha assemblat l’amplificador no són professionals, s’ha pogut afirmar la hipòtesi que sí que es pot construir un amplificador a casa i de forma artesanal.

En un futur, no molt llunyà, s’espera l’aparició de noves tecnologies que millorin el món dels amplificadors i de l’electrònica en general.

FONTS DOCUMENTALS Bibliografia.

Peavey, Hartley D. (2010). “We are innovation. Amplified.” Musical Instrument Catalogue. Peavey, England. pp. 16 - 18 Jiménez, Beatriz; Peña, Cristina; Garrido, Paco; Bielatovitz, Paul. (2009). Revista Guitarrista. n. 130.

Music Store. (2012). Music Store Hits & News. Deutschland.

Guasch, Miquel; Borrego, Marina; Jordan, Jordi. (2009). Electrotècnia Batxillerat. Serie fluvià . Editorial: McGrawHill.

24

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Conceptes de geologia estructural. Diputació de Catalunya.

3) http://www.geovirtual.cl/Geoestructural/Intro01.htm Apunts sobre geologia estructural. Dr.Wolfgang Griem.

4)http://es.wikipedia.org/wiki/Mapa_topogr%C3%A1fico Concepte de mapa topogrà fic. Vikipèdia.

5)http://www.igc.cat/web/ca/mapageol_atles_tempsgeologic.html Informació sobre els temps geològics. Institut geològic de Catalunya.

6)http://es.wikipedia.org/wiki/Tiempo_geol%C3%B3gico Informació i classificació dels temps geològics. Vikipèdia.

7)http://www.biologiaonline.com.ar/tiempogeologico.html Classificació i característiques dels temps geològics. Biologia online.

8)http://esquiadoresescaladoresdeviella.wordpress.com/un-poco-de-historia/la-formacion-de-los-pirineos/ Bloc sobre la formació dels Pirineus.

9)http://gent.uab.cat/ateixell/sites/gent.uab.cat.ateixell/files/21.-TeixellInvCI.pdf Informació sobre la geotectònica dels Pirineus.

Antoni Teixell.

10)http://lasupergalaxia.wordpress.com/2012/02/06/como-se-formaron-los-pirineos/ Informació sobre la formació dels Pirineus i els materials que el contitueixen.

11) http://parcs.diba.cat/?parc=10&m=103&s=632&o=2 Informació sobre el parc del Garraf. Diputació de Barcelona.

12)http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Sistemes%20dinformacio/ Inventari%20despais%20dinteres%20geologic/Consulta%20de%20les%20fitxes%20descriptives%20dels%20EIG/ documentos/348_descrip.pdf Informació sobre la formació del massós del Garraf. Generalitat de Catalunya. Departament de medi ambient i habitatge.

13)http://www.parcarqueologic.cat/esp/imgpcn/cd_png_tm.asp Informació litologica del Parc del Garraf. Institu municipal de gestió del patrimoni cultural i natural.

14) http://www.slideshare.net/geografs/parc-garraf Informació i característiques sobre la litologia i morfologia del Garraf.

Tiago Canelas; Carlos Castaño; Eloi Farré.

15) http://es.wikipedia.org/wiki/Foraminifera Informació sobre els foraminífers. Vikipèdia.

16)http://www.xtec.cat/~malos/Moluscs/classificacio/bivalves.htm Informació sobre les bivalves. Diputació de Barcelona.

17) http://ca.wikipedia.org/wiki/Bivalve Bloc sobre les característiques de les bivalves. Vikipèdia.

18)http://www.geoparquepirineos.com/contenidos.php?niv=1&cla=_2OA1CCRP9&cla2=_2OA1CH7EB&cla3=_2OB01R0 U6&tip=3&idi=1 Informació sobre els tipus de fòssils que es troven als Pirineus. Parc Geològ dels Pirineus.

19) http://www.wikiteka.com/apuntes/t-5-los-pirineos/ Apunts sobre característiques dels Pirneus. Wikiteca.

20)http://lasupergalaxia.wordpress.com/2012/02/06/como-se-formaron-los-pirineos/ Informació sobre la litología dels Pirineus. La supergalxia.

21)http://www.ing.unlp.edu.ar/constr/g2/REPRESENTACION-GRAFIC A-Y-EVALUACION-DE-PROBLEMASESTRUCTURALES-EN-MACIZOSROCOSOS.pdf Informació sobre falsilles de projeccions, direccions i cabussaments d’una falla o un plec. Facultat d’enginyeria.

Bibliografia: 1) J. Bach; A. Crussells; F. Tejero (2008): Ciències de la terra i del medi ambient. Barcelona: Teide.

2) A. Belmonte (2009): Guía geologica dels Pirineus. Tapa Blanda.

3) L.U. de Sitter (1976): Geologia estructural. Omega.

25

Institut Alexandre Galí

Institut Cubelles L’obsolescència programada

26

Autora: Maria Peña Marín Tutora: Marta Tormo Borràs INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS La meva motivació personal és perquè aquest tema em sembla bastant interessant i desconegut.Vaig veure a un documental que ha donat peu a fer un treball de recerca d’aquest tema: L’obsolescència programada.

Penso que l’obsolescència programada és un factor que pocs coneixem i això no vol dir que no tingui pes a la nostra societat. És un tema que ens aporta conseqüències positives i negatives per a tothom.

I per últim, i no menys important, la recerca estudia la història i l’evolució dels productes amb els anys, però reflecteixen les seves conseqüències a l’actualitat, en un temps de crisi com el que està patint l’Estat espanyol; un estat de recessió, per tant, és el moment de saber si l’obsolescència programada és un avantatge o un inconvenient per sortir d’aquesta crisi Els meus objectius són: -Conèixer què és l’obsolescència programada -Estudiar la història de l’obsolescència programada -Saber les causes i les conseqüències per a tots els factors econòmics de la societat -Veure si el tema en qüestió dóna beneficis per a la societat en general -Elaborar una sèrie de solucions -Conèixer casos reals de gent que ha patit obsolescència.

-Fer una enquesta -Descriure els resultats obtinguts de l’enquesta I per últim, un cop analitzats tots els objectius anteriors, concloure si l’obsolescència programada és un ajut.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El meu treball de recerca comença amb l’introducció al tema, per saber principalment què és l’obsolescència programada i d’on prové. Un cop que ja sé la seva procedència, el treball tracta de les parts en que es divideix el cicle de producció d’un objecte obsolet. Però, l’obsolescència programada es divideix en diferents obsolescències depenent de les seves característiques són d’un mode o d’un altre.

També conté un apartat que explica les causes i les conseqüències del tema en qüestó. Per acabar vaig estudiar què és la garantia, les seves característiques i funcions; i el moviment SOP que actua en contra de les empreses que fan ús de l’obsolescència.

CONCLUSIONS Amb aquest treball de recerca he resolt la meva hipòtesi.

Un cop finalitzat el meu treball de recerca, la meva conclusió és que l’obsolescència programada aporta avantatges i inconvenients.

Per una part, és un avantatge per a les empreses ja que incrementen els seus beneficis i així el cicle econòmic fa la forma d’una cadena que mai para. Així doncs, hi ha més llocs de treball i a la vegada disminueix l’atur. Això vol dir que l’economia del país està en moviment.

Per altra banda, els consumidors han caigut en una estafa de comprar i llençar els seus productes i persuadits per la publicitat i el màrqueting des de fa temps llunyans, no senten la necessitat d’arreglar el seu producte trencat perquè prefereixen comprar-ne un de nou.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Linkografia. http://es.wikipedia.org/wiki/Amplificador_electrónico http://www.ehowenespanol.com/tipos-amplificadores-existen-info_241274/ www.unicrom.com/Tel_RF4.asp http://www.todoautos.com.pe/f10/amplificadores-tipos-clases-caracteristicas-46193.html http://aholab.ehu.es/users/imanol/akustika/IkasleLanak/Amplificadores%20de%20audio.pdf http://en.wikipedia.org/wiki/Amplifier http://www.wikilingua.net/ca/articles/e/t/a/Etapa_de_potencia.html#Amplificador_de_clase_C_.28CLASS-C_AMPLIFIER.29 http://www.bnoack.com/index.html?http&&&www.bnoack.com/audio/amplifier.html http://es.wikipedia.org/wiki/Lee_De_Forest http://es.wikipedia.org/wiki/Triodo http://www.ieeeghn.org/wiki/index.php/Lee_De_Forest http://ingeniatic.euitt.upm.es/index.php/tecnologias/item/637-triodo http://www.thomann.de/es/onlineexpert_249_1.html http://www.unioviedo.es/ate/alberto/TEMA_3_Amplificacion_Telem.pdf http://html.rincondelvago.com/amplificadores-operacionales_4.html http://www.ehowenespanol.com/historia-del-amplificador-audio-sobre_149353/ http://www.hifichile.cl/index.php?/topic/2966-el-amplificador-williamson/ http://www.lcardaba.com/schematics.htm http://www.docenotas.com/instrumentos/informatica-y-electronica/el-primer-amplificador-marshall-llega-a-barcelona-en-su-giraaniversario http://www.ehowenespanol.com/preamplificador-guitarra-sobre_41799/ http://www.monografias.com/trabajos5/electro/electro.shtml http://en.wikipedia.org/wiki/Williamson_amplifier http://curiosomundoazul.blogspot.com.es/2009/02/historia-de-la-guitarra-electrica.html http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_02_03/Guitarra/Web/historia.htm http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%A1lvula_termoi%C3%B3nica http://es.wikipedia.org/wiki/Transistor http://gruposmadrid.com/articulos/amplificadores-valvulas-vs-transistores http://es.wikipedia.org/wiki/Amplificador_operacional http://www.dte.us.es/ing_inf/ins_elec/temario/Tema%201.%20Amplificadores%20Operacionales.pdf http://hyperphysics.phyastr.gsu.edu/hbasees/electronic/opampvar.html#c4 http://www.uhu.es/raul.jimenez/SEA/ana_guia.pdf http://www.ifent.org/temas/amplificadores_operacionales.asp http://es.wikipedia.org/wiki/Buffer_amplificador http://www.lcardaba.com/articles/opamps.html http://www.electronicafacil.net/tutoriales.html http://www.dte.us.es/ing_inf/ins_elec/temario/Tema%201.%20Amplificadores%20Operacionales.pdf http://www.lcardaba.com/projects/placas/placas.htm http://ocw.um.es/ingenierias/tecnologia-y-sistemas-electronicos/material-de-clase-1/tema-6.-amplificadores-operacionales.pdf http://www.daqcircuitos.net/index.php/circuitos-tipicos-con-amplificadores-operacionales/circuito-derivador/88-circuito-derivador http://www.daqcircuitos.net/index.php/circuitos-tipicos-con-amplificadores-operacionales/circuito-integrador/97-circuito-integrador Entre d’altres

27

Institut Cubelles

Institut Cubelles

Composició d’una cançó de gènere jazz

Juventud Rebelde. https://www.juventudrebelde.cu%2Fsuplementos%2Finformatica%2F2013-05-15%2Fobsolescenciaprogramada%2F&h=OAQG4ZQC_ [No està en línea] Libre de obsolescencia programada. http://libredeobsolescenciaprogramada.com/ [En línea] Programa de radio. Comprar-tirar-comprar http://www.rcnradio.com/audios/documental-comprar-tirar-comprar-todosobre-la-obsolescencia-programada-4728 [En línea] El diario de Córdoba. Aparatos electronicos con fecha de caducidad. http://www.eldiadecordoba.es/article/sociedad/908894/ aparatos/electricos/con/fecha/caducidad.html [En línea] Programa de televisión. Comprar-tirar-comprar http://www.rtve.es/television/documentales/comprar-tirar-comprar/[En línea] Alternativas a la obsolescencia programada http://disenosocial.org/obsolescencia-0512/ [En línea] Blogspot. Tipos de obsolescencia http://vpuello.blogspot.com.es/2011/10/diferentes-tipos-de-obsolescencia.html [En línea] Sin obsolescencia programada http://movimientosop.org/index.php/noticias-sop/sop-espana/item/14 [En línea] Entre altres...

Autora: Silvia Martos Tutor: Manuel Arce INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS L’objectiu principal del treball és precísament compondre una cançó de gènere jazz. Dins d’aquest objectiu s’inclouen diferents els objectius específics: ·Aprendre a analitzar de forma general les diferents cançons dels diferents estils d’influència al gènere ·Aprendre a analitzar de forma general diferents cançons del gènere ·Conèixer les diferents característiques que identifiquen el jazz a partir de les coincidències obtingudes en els diferents anàlisis ·Fer que es puguin identificar les característiques en el tema composat ·Analitzar el propi tema per observar les coincidències amb els analitzats anteriorment ·Gravar el tema composat He escollit aquest tema perquè sabia que era un tema amb el que gaudiria molt i considero que això és molt important a l’hora de fer el treball de recerca. A més, quan acabi batxillerat vull estudiar un grau superior de Jazz i Música Moderna i per això era un tema que seria molt útil i contribuiria a la meva preparació per la prova d’accés.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El contingut del treball és bàsicament pràctic.

Primerament es defineixen certs conceptes de la música jazz. Aquests conceptes s’apliquen en la següent part, l’anàlisi de diferents temes de gènere jazz des del punt de vista harmònic i melòdic de diferents èpoques i estils. Un cop analitzades totes aquestes cançons, s’extreuen una sèrie de punts en comú, les característiques generals de la música jazz en quant a la seva harmonia i melodia.

Per acabar, amb aquestes característiques extretes de l’anàlisi, es composa una cançó de gènere jazz on es vegin reflexades.

CONCLUSIONS Els trets característics de la música jazz són, quant a l’harmonia, l’ús de cadències autèntiques perfectes, progressions II V I tant acabades com incompletes i l’ús de progressions V V. De fet, totes les cançons analitzades estaven, sobretot, plenes de les cadències esmentades. No hi havia cap (exceptuant una) que no en tingués a la major part del tema, per això dedueixo que aquesta és una de les característiques més importants. Pel que fa la melodia, tots els temes adoptaven ritmes sincopats (exceptuant una), amb swing, per això dedueixo que aquesta característica és la més important rítmicament parlant, caracteritza molt bé aquest gènere i ens ajuda a identificar-lo. En referència a les notes utilitzades, totes les cançons aposten per les notes pròpies de l’acord, donant major importància a la tercera i la sèptima a mesura que avancen els diferents estils al llarg del temps, i també per les tensions disponibles de cada acord. Aquesta característica la considero també molt important ja que dóna una sonoritat diferent a totes les melodies, una sonoritat més rica, extreta de les influències africanes que es van obtenir durant la formació del jazz, i que ens ajuda a identificar, també, que estem escoltant precisament aquest gènere.

A partir d’aquesta conclusió que pogut dur a terme la composició de la meva pròpia cançó, apropant-la a aquestes característiques tant com he pogut, ja que també influeix el/la compositor/a.

FONTS DOCUMENTALS GIOIA, Ted. Historia del jazz. Madrid, 2002: Turner Publicaciones, Fondo de cultura económica.

MARTIN, Vicenç. HARMONIA nivell I. Barcelona, 1999: Taller de Músics.

MARTIN, Vicenç. ARMONÍA nivel II. Barcelona, 2004: Taller de Músics.

28

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

FONTS DOCUMENTALS 1) Llibres: GARRIDO, Antoni [et al] Economia de l’empresa I batxillerat. Barcelona 2008, Editorial: EDEBÉ 2) Llocs web: EcoAgricultor.

La estafa permitida de la obsolescencia programada http://www.ecoagricultor.com/2013/05/la-estafa-permitida-de-laobsolescencia-programada/[En línea] Wikipedia. http://es.wikipedia.org/wiki/Obsolescencia [En línea]

29

Institut Cubelles

Institut Dolors Mallafrè i Ros Colección de moda. Sobre Aire

CRUELLS, Laura. Hª Música Popular. Barcelona, 2009.

SORIANO GARCÍA, Francisca. Historia del jazz. <http://centros4.pntic.mec.es/ies.melchor.de.macanaz/Departamentos/ Musica/Historiadeljazz.htm> [ùltima consulta: 20/10/2013] Jazz in America. <http://www.jazzinamerica.org/LessonPlan/8/6/210> [ùltima consulta: 20/10/2013] DE CONTRERAS, Antonio. La improvisación en el Jazz. Una introducción al lenguaje del Jazz tanto desde sus convenciones externas como internas. Primera parte. <http://www.csmcordoba.com/revista-musicalia/musicalia-numero-3/196-laimprovisacion-en-el-jazz-una-introduccion-al-lenguaje-del-jazz-tanto-desde-sus-convenciones-externas-como-internas> [ùltima consulta: 07/12/2013] GARCÍA MUà‘OZ, Rubén. MARTÍNEZ MOLINA, Thais. Armonía Musical. Definición e historia. <http://www-ma4.upc. edu/~xgracia/musmat/treballs/GarMar.armonia.pdf> [ùltima consulta: 07/12/2013] STOLOFF, Bob. Scat! Vocal Improvisation Techniques. New York, 1996: Gerard & Sarzin Publishing Co. SCARUFFI, Piero. A Chronology of Jazz Music. <http://www.scaruffi.com/jazz/chrono.html> [àšltima consulta: 30/11/2013] Música. Jazz Modal. <http://www.mgar.net/ser/jazzmodal.htm> [ùltima consulta: 23/11/2013] <http://www.jazzpla.net/F/FourbyMilesDavis.htm> [ùltima consulta: 07/12/2013] LEVINE, Mark. The jazz theory book. <https://notendur.hi.is/~grh6/Mark%20Levine%20-%20Jazz%20Theory%20Book.pdf> [ùltima consulta: 20/10/2013] HERRERA, Enric. Teoría Musical y Armonía Moderna. <http://guitarrakoz.files.wordpress.com/2012/08/teorc3ada-musical-yarmonc3ada-moderna-vol-1-enric-herrera.pdf> [ùltima consulta: 30/11/2013]

Autora: Esther Carril Tutor: Julio Ruiz INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS El objetivo principal de este trabajo es conocer todos los procesos que tiene una colección de moda y con ella una prenda de ropa de primera mano. La motivación que me llevó hacer este trabajo es que en la sociedad capitalista que vivimos no conocemos los procesos que ha llevado la creación de una pieza de ropa. La contemplamos en las tiendas pero no nos cuestionamos como se ha creado. Con este trabajo quería abrirme los ojos y valorar todos estos procesos.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Primero hay una breve explicación sobre la historia de la moda. A continuación aparecen las 3 frases que constituye la colección. La primera fase es llamada Fase de Análisis, Información y Comunicación, la cual define el producto. La segunda fase llamada Fases de Síntesis y Comunicación se comienza a dibujar los bocetos y elegir el color y el tejido. La última fase se llama Fase de Realización, donde se cosen las prendas y se muestra al público mediante una sesión fotográfica.

CONCLUSIONS Cuando comencé este trabajo no tenía prácticamente ningún conocimiento; ni en patronaje ni en tejidos. Poco a poco he ido madurando, tanto en conocimientos y como persona. Al acabar este trabajo me siento orgullosa, ahora al ver una pieza de ropa la puedo diversificar en partes y valorar cada uno de sus procesos.

Este trabajo me ha enseñado a trabajar en otro formato, a ser constante y a cumplir mis objetivos.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

FONTS DOCUMENTALS ·Charlotte Seeling. MODA. 1ª ed. Barcelona: Tandem Verlag GmbH,2011. ·migraciondeaves.org. ¿Qué es la migración?. Autor: SEO/BirdLife. http://www.migraciondeaves.org/#migracion.php ·youtube.com. La tierra desde el cielo Documental. Autor: Maquinassopladoras [30/12/2012]. Disponible en: http://www. youtube.com/watch?v=z4I7XTNUW4Y ·Maurice Dupérat. Aves. Guias de bolsillo. Bolsillo,04/2007. ·alfileresdeplata.blogspot.com.es. Manual de costura:Toma de medidas. Imà¡genes. Autor: Costurera [25/06/2010]. Disponible en: http://alfileresdeplata.blogspot.com.es/2010/06/manual-de-costura-tomar-medidas.html ·Teresa Gilewska. Patronaje: Las bases. Drac editorial,2012. ·Varios autores. Creación de una colección de moda. Normal en español, 10/2010.

30

31

!Salvemos la educación! Realización de un cortometraje satírico de animación sobre la LOMCE

Noves mesures de prevenció de la mort sobtada del lactant

Autor: Gonzalo López Ruiz Tutora: Laura Terré Alonso

Autora: Paula Salgado Tarrida Tutora: Maria del Mar Lago

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS El meu treball tracta sobre la realització d’un curtmetratge d’animació que satiritza la LOMCE, l’actual reforma educativa promoguda pel ministre d’educació José Ignacio Wert. Partint de la hipòtesi que amb la implantació de la reforma l’educació serà un desastre, em vaig fixar uns tres objectius: en primer lloc, investigar sobre la LOMCE per a així aconseguir entendrela i conèixer-la a fons; en segon lloc, crear un curtmetratge d’animació que il·lustrés les seves possibles conseqüències i fes pensar sobre la problemàtica educativa; i per últim, aconseguir que el curtmetratge fes riure tot i tractar sobre una temàtica tan seria i aparentment avorrida com és una llei de reforma educativa.

Pel que fa a les meves motivacions, vaig decidir que el meu treball tractés sobre la realització d’un curtmetratge humorístic d’animació a causa de la meva fascinació des de ben petit pels dibuixos animats, el meu gust per dibuixar i la meva passió per la interpretació -més concretament per entretenir, fer riure-; i quant a la temàtica del curtmetratge, vaig decidir que tractés sobre la reforma educativa a causa de la importància d’aquesta -la qual opino que diverses vegades no es té massa en compte- i per la gran varietat de possibilitats quant a personatges i situacions que em proporcionava per fer el curtmetratge.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Aquest treball de recerca intenta explicar que és la Síndrome de la Mort Sobtada del Lactant (SMSL) trobar si hi ha més mesures preventives de les que s’apliquen actualment, ja que és la primera causa de mort en el primer any de vida en països desenvolupats. Per aquesta raó vaig decidir que estaria bé informar a la població d’aquesta síndrome d’una manera clara i concisa.

En un primer moment volia fer un treball sobre la mort sobtada en general, però més enfocada a la que coneix tothom, aquella gent que de cop i volta se’ls hi para el cor. Tot i així, al buscar informació una mica general sobre el tema, la primer pàgina que em surt és de la mort sobtada infantil (jo no n’havia sentit mai a parlar) així que vaig decidir mirar que era i llavors va ser quan em vaig interessar per aquest tema. Em va impactar que una malaltia que fos tan freqüent i que tot i així mai n’hagués sentit a parlar.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El contingut del meu curtmetratge es distribueix en tres fases: la preproducció, on m’he documentat sobre tot allò necessari sobre la reforma educativa i sobre la sàtira política “així com sobre la sèrie “Moncloa Palace” com a referent- i on he realitzat tots els preparatius per poder iniciar correctament l’elaboració del curtmetratge; la producció, on he creat el curtmetratge en sí; i la postproducció, on he realitzat totes les perfeccions necessàries per a poder donar el curtmetratge per finalitzat. Tot i que el meu treball es majoritàriament pràctic, a cada apartat he explicat com he realitzat cadascuna de les parts i perquè, així com la importància d’aquestes en animació. Tot el treball pràctic està recopilat als annexes.

CONCLUSIONS Després de tot el treball realitzat, la principal conclusió que he obtingut és que les conseqüències de la implantació de la LOMCE podrien ser nefastes, ja que aquesta suposa, entre altres aspectes, un trencament del laïcisme, un augment del control per part de l’Estat i una gran desigualtat d’oportunitats. A més a més, he comprovat que la sàtira ha estat el millor mètode amb el qual poder tractar la reforma, ja que a partir d’aquesta he pogut criticar-la plasmant les seves possibles conseqüències i a més a més d’una manera humorística.També, m’he adonat sobre el gran esforç i la gran quantitat de treball que suposa fer un curtmetratge d’animació, ja que la seva realització m’ha ocupat molt més temps del que tenia previst i m’ha suposat molt més treball del que jo m’esperava. Per últim, considero que he aconseguit complir els meus objectius, ja que he pogut conèixer a fons la LOMCE, he estat capaç de crear un curtmetratge d’animació que mostrés les seves possibles conseqüències i he aconseguit fer riure a aquelles persones a les quals he mostrat la meva creació.

FONTS DOCUMENTALS -Web oficial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport -Webs oficials dels partits polítics de Catalunya i Espanya -Recull d’articles sobre la LOMCE de l’hemeroteca virtual de “La Vanguardia” -Web oficial, publicacions i canal de Youtube de la revista

32

Institut Dolors Mallafrè i Ros

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA La meva manera de enfocar el treball ha estat anar d’una explicació generalitzada, és a dir, explicant en general que és aquesta síndrome, els factors de risc, les teories fins ara acceptades i, després, he explicat més detalladament que és el que passa, com succeiria i quines son les causes que podrien portar un nadó a patir SMSL. A partir d’aquest moment vaig aprofundir en les teories i explicar-les més detalladament. Sobretot les alteracions respiratòries i neurològiques i les anomalies cardíaques. En aquests apartats he descrit detalladament totes les malalties que podrien causar SMSL. Tot i així mentre anava treballant vaig observar que moltes d’aquestes malalties tenien la seva causa en malformacions genètiques, es dir que moltes són provocades per alteracions genètiques. Per això vaig decidir incloure un apartat en la qual corrobora aquesta teoria. Finalment, m’he centrat en les possibilitats d’incrementar les mesures preventives, sobretot aquelles que he comprovat que no es tenen en compte, però que estan descrites com causals de la síndrome.

La meva part pràctica es centra en fer entrevistes a diferent personal relacionats entre sí en la síndrome. Naturalment la meva part pràctica no pot ser més extensa ja que, es complicat poder obtenir certificats d’autòpsies, esperar que un nadó mori o fer un estudi genètic. Tot i això crec que la meva part pràctica pot recolzar la meva hipòtesi i part teòrica, ja que les preguntes realitzades són extretes dels meus escrits.

CONCLUSIONS Per tant, tenint en compte les recomanacions establertes i ben conegudes pels pediatres, les opinions dels experts i les noves evidències científiques aparegudes (però que encara no s’apliquen de forma habitual), el meu plantejament divideix les mesures preventives en quatre moments diferents relacionats amb el naixement: 1. Mesures preventives abans de la gestació: en les persones de risc (història familiar de SMSL, patologies relacionades amb la mort sobtada com les síndromes de QT llarg, de QT curt, de Brugada, TVCP) seria aconsellable analitzar genèticament si presenten aquest risc en forma de mutació. Actualment no es fa a tothom degut al cost de la prova, però que podria evitar el risc. Es podria seleccionar l’embrió sense la mutació com es fa en altres malalties.

Aquesta seria una mesura preventiva nova i podria reduir els casos de SMSL. 2. Mesures preventives prenatals: són les mesures ja identificades per tots els professionals: no fumar, no prendre drogues, l’edat de la mare, anar a les visites establertes pel ginecòleg.

3. Mesures preventives perinatals: es tractaria de fer proves mèdiques per detectar alguna malaltia, malformació, com per exemple realitzar un electrocardiograma (ECG) per poder detectar qualsevol alteració en el sistema elèctric del cor.

Aquest tipus de mesura només es fan a Itàlia actualment i donat el baix cost que té es podria fer també al nostre país.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Institut Dolors Mallafrè i Ros

33

Institut Dolors Mallafrè i Ros

Institut Dolors Mallafrè i Ros L’evolució de la figura humana entre l’Art Romànic i Gòtic

4. Mesures preventives postnatals: també són mesures que estan ben identificades pels especialistes: posar el nadó a dormir panxa amunt, no abrigar-lo molt, temperatura moderada a l’habitació, no compartir llit amb els pares (però si habitació), l’ús del xumet, lactància materna, no dormir en matalassos excessivament tous i evitar el consum de drogues o tabac per part dels pares.

FONTS DOCUMENTALS Per a la realització del meu treball he fet servir diverses fonts de treball: Principalment publicacions i articles d’altres autors per contraposar idees. Sobretot, de les revistes o publicacions en: New England Journal of Medicine, Acta Paediatrica, Circulation i Pediatrics, entre d’altres.

La publicació en castellà , El Libro Blanco de la Muerte Súbita Infantil, editat al 2003.

Diverses pàgines web d’associacions nacionals i internacionals de familiars afectats de mort sobtada infantil, d’associacions cardiològiques i pediàtriques, de centres de recerca en genètica, d’instituts de salut internacionals, ja sigui per trobar definicions pel glossari, per trobar informació detallada com: revistes, presentacions i textos... Una altra funció va ser per cercar imatges que il·lustressin visualment moltes malalties i també per la meva part final dels annexes en la part de tríptics informatius.

Per realitzar la meva part pràctica vaig basar-me principalment en entrevistes a diferents grups de professionals sanitaris amb especialitats diverses com cardiòlegs, investigadors, genetistes, pediatres, que desenvolupen la seva activitat en centres d’atenció primària, centres privats, hospitals comarcals, hospitals de referència i centres de recerca. I, també, a una presidenta de l’associació de famílies afectades.

Autor: Martí Carbonell Català Tutora: Mercè Fernàndez Nuñez INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Aquest treball és el fruit del meu interès per la història de l’art, i en especial, per l’art Medieval del nostre territori.

Com a conseqüència de l’ampli ventall d’obres i de l’extens territori que engloben ambdós arts, l’eix vertebrador del treball és l’Art Romànic i Gòtic que es va produir, principalment a Catalunya, però també a part de l’antiga corona d’Aragó.

L’objectiu del projecte és veure els principals aspectes que evolucionen en el transcurs de l’ample període que engloba aquests dos moviments artístics.

A partir d’aquest objectiu, es concreta l’evolució des de diversos punts de vista, de manera que, a part de tractar els canvis i l’evolució a nivell estilístic, també es fan amplies referències als canvis a un nivell més tècnic, on es posa especial èmfasi en aquells aspectes relacionats amb els materials i els suports, un dels punts que ha estat determinant a l’hora de transformar les característiques formals de la figura humana.

Per assolir l’objectiu del treball, el mètode que s’ha seguit es basa en agafar uns referents per tractar cada procediment i suport. En el moment de l’elecció dels models s’ha procurat escollir aquells que representin i exemplifiquin millor cada tipologia artística. Analitzar aquestes obres ha servit com a punt de partida per parlar d’altres obres relacionades, així com també de la tipologia de l’obra en qüestió. Les conclusions del treball són el producte resultant del contrast entre els conceptes teòrics i els referents descrits.

CONCLUSIONS Les conclusions que he extret del treball mostren l’evolució entre els dos Arts. Aquestes es divideixen en quatre parts, a nivell del context social i cultural de l’època, a nivell tècnic, a nivell iconològic i iconogràfic, i per últim, a nivell estilístic, que és l’objectiu principal del treball.

Com a resultat del treball, la principal conclusió que he extret és que, el marc on s’engloba tota l’evolució és el context històric. Aquesta evolució ha afectat de manera directa al canvi de mentalitat, i per tant, a un canvi en la iconologia. Això es veu, per exemple, en el canvi en la concepció de la figura de la Mare de Déu, que en el gòtic agafa un paper més protagonista i s’interpreta com un personatge més proper.També és important parlar de l’evolució en la relació entre Maria i Jesús. L’evolució iconològica, juntament amb els canvis tècnics, és el que provoca l’evolució estilística, que aplicat als referents analitzats, observem que les representacions humanes passen d’un art hieràtic i simètric, a un estil molt més pròxim al naturalisme.

34

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball es divideix en dos blocs complementaris. El primer bloc està format per tres parts, en les dues primeres s’aprofundeix en les representacions de la figura humana, les tècniques i el context dels dos moviments respectivament. Finalment, a la tercera part es fa una comparació de les dades i conclusions que s’han extret de les dues parts anteriors.

El segon bloc, que conforma la part pràctica del treball, té com a fil conductor una entrevista al Sr. Salvador Garcia Fortes, Degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, una entrevista i una visita al taller de la Sra. Mia Marsé i Ferrer, restauradora i sòcia fundadora de TdART, i un qüestionari respost pel Sr. Jordi Camps, Conservador en cap de l’àrea d’Art Medieval del MNAC, i pel Sr. Cèsar Favà, adjunt a conservació de les col·leccions d’art Gòtic del MNAC. L’elaboració del projecte s’ha dividit en tres etapes. La primera consta de la documentació teòrica, acompanyada de l’elecció dels referents a partir de nombroses visites al MNAC. La següent etapa té com a punt principal la realització dels anàlisis per adquirir una visió àmplia dels temes tractats.

L’última es basa en la documentació final a partir del contacte directe amb experts i la consegüent redacció de l’evolució i les conclusions, que han permès donar una visió àmplia i contrastada al resultat final del treball.

35

Institut Dolors Mallafrè i Ros

Institut Dolors Mallafrè i Ros Un nou paradigma energètic

FONTS DOCUMENTALS Les fonts utilitzades en l’elaboració del treball es divideixen en dos grups; les entrevistes a experts i les fonts bibliogrà fiques.

-Entrevistes a experts: Entrevista al Sr. Salvador Garcia Fortes, Degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, entrevista una visita al taller de la Sra. Mia Marsé i Ferrer, restauradora i sòcia fundadora de TdART, i qüestionari respost pel Sr. Jordi Camps, Conservador en cap de l’àrea d’Art Medieval del MNAC, i pel Sr. Cèsar Favà , adjunt a conservació de les col·leccions d’art Gòtic del MNAC. -Fonts bibliogràfiques: Tot i que les fonts bibliogràfiques són molt nombroses, a continuació només s’adjunten les més importants: DDAA, Catalunya Romànica, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1992-1997,Vols I-XXVII -- BARRAL I ALTET, X. Pintura antiga i medieval [Art de Catalunya vol.8]. Edicions L’isard, 1998. -- CARBONELL I ESTELLAR, E. Guia. Art Romànic. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1997. -- CAMPS SÀRIA, J. i altres. Guia Visual. Art romànic. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2002. -- CASTIEIRAS, M. i altres. El Romànic a les col·leccions del MNAC. Barcelona: MNAC-Lunwerg Editors, 2008. -- FAV”, C. i altres. El Gòtic a les col·leccions del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya , Lunwerg Editors, 2011. -- MANOTE CLIVILLÉS, M. R. Guia visual. Art Gòtic. Barcelona : MNAC, 2006 -- PLADEVALL I FONT, A. Pintura III [L’Art Gòtic a Catalunya] Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2006. -- PLADEVALL I FONT, A. Síntesi general [L’Art Gòtic a Catalunya]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2009 -- TERÉS TOM”S, M. R. i altres. Escultura antiga i medieval [Art de Catalunya vol.6] . Edicions L’isard, 1997.

Autor: Roger Pérez Parera Tutor: Enrique Castro Ferro INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Em considero una persona crítica, inquieta i perfeccionista, i aquest és el punt d’inflexió pel plantejament del meu treball. Amb aquesta recerca intento esbrinar i resoldre les claus més importants del sistema energètic actual per concloure, si escau, en un possible canvi. És a dir, pretenc criticar i reformar el paradigma de l’energia a través d’una perspectiva social i una inquietud medi ambiental.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El contingut del treball es desenvolupa de forma progressiva: Està dividit a través de descripcions sintetitzades i anàlisis personals. A partir d’aquesta jerarquia, aconsegueixo en el treball un progrés didàctic des d’unes idees inicials fins a la tesi final, mitjançant conclusions a cada apartat. Aquesta cronologia de les idees es duu a terme des d’uns primers precedents de l’energia en la història, analitzant el model energètic actual, repassant totes les alternatives de futur i concloent, a partir de les descripcions i anàlisis personals de cada apartat, en la idea final: el canvi personal.

FONTS DOCUMENTALS ROBERTS, P. “El fin del petróleo”. Ediciones B, 2004.

CASTELLS, M. “La era de la información. Economía, Sociedad y cultura. Vol. 2 El poder de la identidad” . Madrid: Alianza Editorial, 2000.

ALARCà“N, A i HERCE, M. “Herramientas de evaluación del medio ambiente”.

AYDIN, K. “How to save the planet on a Student budget”. Glasgow: Oneworld, 2009.

SUBIRANA, P. “Ecologia per a viure millor”. Barcelona: Icaria, 1998.

BECK, U. “Un nuevo mundo feliz”. Barcelona: Paidós, 2000.

SÁDABA, J. “La vida buena”. Barcelona: Península, 2009.

Là“PEZ, J.L. “Ética y política”. Diario público, 2011 DALY, H.; SCH “TZE, C.; BECK, U.; DAHL, J. “Crisis ecològica y Sociedad”. València: Germania, 1997.

MAX-NEEF, M.A. “Desarrollo a escala humana”. Barcelona: Icà ria, 1994.

SENNETT, R. “La corrosión del carà cter”. Barcelona: Anagrama, 2000 LEAKEY, R; LEWIN, R. La sexta extinción. El futuro de la vida y de la humanidad. Barcelona: Tusquets, 1997.

EUROPEAN COMMON INDICATORS. European Common Indicators, towards a Local Sustanibility Profile. Milà , 2003.

BEAVAN, C. No impact man saving the planet one family at a time. Londres: Piatkus, 2009

36

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

CONCLUSIONS La conclusió l’he extret a través de la progressió temàtica en el treball. El seguit d’idees i conclusions em porten a desenvolupar com a tesi final el canvi personal. És a dir, proposo, davant d’un difícil canvi de model, millorar l’actitud personal en vers l’energia, la millor forma per iniciar el canvi.

37

Institut F. Xavier Lluch i Rafecas

Disseny i construcció d’una impressora 3D

La qualitat de vida dels pacients amb insuficiència renal

Autor: Adrià Quesada i Alacid Tutor: Rubén Lumbiarres

Autora: Ana Federica Soto Telles Tutora: María José Hellín

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS La primera vegada que vaig veure una impressora 3D em va fascinar de la proesa de obtenir objectes físics a partir d’un disseny virtual. Vaig veure que aquesta tecnologia tenia molt de futur, tot i que encara li falten anys de desenvolupament.

Per això em vaig proposar aconseguir-ne una. Després de buscar informació sobre elles, i veure que comprar-ne una és excessivament car, la meva única solució era fabricar-ne una. Per tant el meu objectiu és construir una impressora 3D amb els recursos que tinc a l’abast.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS He decidit fer aquest treball de recerca sobre la insuficiència renal crònica ja que és un àmbit que des de petita m’atrau.

La principal causa que m’ha motivat a treballar aquesta temàtica ha estat que el meu germà petit va patir insuficiència renal quan tan sols tenia tres anys i mig.

Per aquesta raó, no podia fer les mateixes coses que els nens de la seva edat, ni podia tenir la mateixa qualitat de vida; aquesta causa m’ha obert l’interès per estudiar aquesta patologia.

S’afegeix també que, en un futur no molt llunyà, m’agradaria cursar els estudis del grau de medicina, i és per això que el meu treball de recerca havia d’estar orientat a l’estudi de una malaltia i els símptomes i qualitat de vida que tenen els malalts que la pateixen.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Per entendre el funcionament d’aquestes màquines tant complexes, he dividit el treball en dues parts fonamentals: teòrica i pràctica. En la part teòrica profunditzo en el seu origen i desenvolupament, com funcionen.. En la part pràctica, explico pas a pas tot el procés de disseny i construcció: des de la primera idea, la mecanització i les primeres probes de funcionament. Al final del treball es recullen els plànols i els esquemes electrònics dissenyats.

CONCLUSIONS Tot i les complicacions que he tingut durant el treball de recerca, el meu objectiu ha estat assolit: he pogut dissenyar i construir una impressora 3D totalment funcional a un cost final molt ajustat. La màquina funciona amb perfecta normalitat i produeix objectes amb una qualitat sorprenent. M’agradaria afegir que tot això no hagués sigut possible sense l’ajuda del projecte RepRap, i que seguint els meus ideals i la filosofia del software lliure, tot el projecte serà penjat a internet perquè qualsevol persona pugui construir-ne una o millorar-la FONTS DOCUMENTALS -Fonda, C. Low cost 3D Printing Trieste: ICTEP, 2013 -Kurma, M. Fabricated: The new World of 3D Printing Indiana: John Wiley & Sons, 2013 -Projecte Reprap

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Per portar a terme aquest treball primer haurem de fer una recerca bibliogràfica, incloent-hi un estudi teòric general, on donarem els conceptes fonamentals per tractar aquesta especialitat, tractant-los de manera esquemàtica, amb gràfiques i comparacions que ens permetin realitzar una part teòrica dinàmica.

S’ha de tenir en compte que aquesta malaltia compren tota una branca de la medicina, la nefrologia, i que, per raons obvies, nosaltres ens haurem de centrar en uns determinats aspectes. És per això que hem considerat que, desprès de la recerca teòrica, seria adequat realitzar, dins el nostre marc pràctic, un estudi de la qualitat de vida dels malats, ja que està al nostre abast poder aconseguir un formulari oficial de qüestions i accedir a un centre de diàlisis, on realitzarem un estudi estadístic amb els malalts que vulguin col·laborar en la nostra recerca.

Finalment, extraurem les conclusions necessàries per confirmar o refutar la nostra hipòtesi.

CONCLUSIONS Les tècniques de tractament per aquesta malaltia són varies. La més eficaç és el trasplantament renal. Encara que aquesta tècnica és la més bona i més eficaç, no és fàcil accedir a un ronyó, per tant no tots els pacients que tenen aquesta malaltia poden optar a aquesta opció.

Les altres tècniques tampoc poden curar la insuficiència renal; el que fan aquestes tècniques és intentar fer la funció dels ronyons que estan afectats.

Una de les tècniques més utilitzada és l’hemodiàlisi.

Als resultats obtinguts en la part pràctica mostren que la qualitat de vida dels pacients no és tan bona com la d’una persona sana, ja que els valors dels pacients que estan fent diàlisi estan per sota dels valors de la població en general, és a dir, de la gent que està sana.

Els pacients posseeixen més limitacions físiques. Però volem remarcar que a nivell social els pacients tenen una vida igual de normal que les persones que estan sanes. I és amb aquest resultat que volem tancar aquest treball: el benefici, o si es vol, el gran avantatge que ens deixa aquest estudi sobre la diàlisi als pacients amb insuficiència renal és que aquests senten i valoren que poden fer vida normal en el aspecte social.

FONTS DOCUMENTALS BRENNER, Barry M.; RECTOR, Floyd C. El riñón I, 1990.

BRENNER, Barry M.; RECTOR, Floyd C. El riñón II, 1990.

CAMUSSI, Giovanni. Guida alla terapia dialitica, 1997.

38

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Institut Dolors Mallafrè i Ros

39

Institut F. Xavier Lluch i Rafecas

Institut F. Xavier Lluch i Rafecas Starbucks Coffee; Cafè o estil de vida? Estudi de viabilitat d’un Starbucks a Vilanova

HERNANDO AVENDAà‘O, Luis. Historia de la nefrología en España, 2012.

Revista Nefrología, volumen 33“ número 5“ 2013.

MASSRY, Shaul G.; GLASSOCK, Richard J. Nefrología I, 1999.

MASSRY, Shaul G.; GLASSOCK, Richard J. Nefrología II, 1999.

ALCER. Realidad y futuro del tratamiento de la enfermedad renal [En línea] < http://www.alcer.org/mm/file/1_2.pdf> [Consulta: Setembre 2013] CARLOS HAYA. Hemodiàlisis. [En línea]. <http://www.carloshaya.net/biblioteca/contenidos/docs/nefrologia/dialisis/goyadelcampo.PDF> [Consulta: Setembre 2013] ENFERMERAS A DOMICILO. ¿Qué hace el riñon? [En línea]. <http://atucuidado.es.tl/FUNCIONES-DEL-RI%D1ON.htm> [Consulta: Setembre 2013] FRENESIUS MEDICAL CARE. Diàlisis peritoneal [en línea]. < http://www.fmc-ag.com.ar/dialisis_peritoneal.html> [Consulta: Setembre 2013] NATIONAL KIDNEY FOUNDATION. Métodos de tratamiento para la insuficiencia renal: Hemodiàlisis [En línea]. < http://kidney.niddk.nih.gov/spanish/pubs/hemodialysis/> [Consulta: Setembre 2013]

Autor: Adrià Guevara Figueras Tutor: Carles Batlle Garcia INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS El cafè és només cafè. Tots podríem estar més o menys d’acord amb aquesta afirmació... o no. Aquí és on entra en escena Starbucks Coffee, l’empresa cafetera més gran del món. Quan nosaltres anem a prendre un cafè a un Starbucks paguem un preu molt elevat per aquest, perquè l’empresa no ens ven simplement el producte, sinó tota l’“Experiència Starbucks”. Al meu treball he volgut aprofundir en aquesta experiència i descobrir què és el que fa tan especial a Starbucks. A més a més, a través d’enquestes a clients he volgut comprovar si aquests estan realment rebent el que l’empresa promet oferir. Finalment, he simulat l’obertura d’un establiment de la companyia a Vilanova i la Geltrú, justificant la seva viabilitat.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball es divideix en tres grans blocs: el bloc teòric, les enquestes i l’estudi de viabilitat. Finalment hi ha les conclusions i, en els “Annexos” trobem informació complementària.

Al bloc teòric estudio la història de l’empresa, la seva filosofia, els treballadors i les seves condicions laborals, l’estil de les botigues i els productes oferts per la companyia.

En bloc de les enquestes estudio les respostes dels clients a aquestes, així com també les seves valoracions.

L’estudi de viabilitat engloba des de la situació de l’establiment o el públic objectiu d’Starbucks fins als costos de l’obertura.

FONTS DOCUMENTALS - CHEVERTON, Peter (2007). Cómo funcionan las marcas. Barcelona: Gedisa.

- SCHULTZ, Howard (2011). El desafío Starbucks: Cómo Starbucks luchó por su vida sin perder su alma. Madrid: Ed.Santillana.

- Coffee.org (www.coffee.org) - El País (www.elpais.e

40

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

CONCLUSIONS He pogut corroborar que Starbucks és una empresa diferent: ofereix productes de molt bona qualitat units a l’Experiència Starbucks (l’alta personalització dels productes, l’ambientació dels establiments...). Això el client ho sap apreciar i ho valora, tal i com he pogut comprovar a les enquestes.

Pel que fa a la viabilitat d’un Starbucks a Vilanova i la Geltrú, cal destacar que aquest seria tècnicament viable (bona acceptació per part de la població, no restriccions per part de l’Ajuntament...) i econòmicament una incògnita. L’únic que he pogut definir en el treball és el llindar de rendibilitat de l’establiment (és a dir, els ingressos mínims que hauria de tenir per cobrir costos), que se situaria al voltant dels 11.030€ mensuals.

41

Institut F. Xavier Lluch i Rafecas

Institut Joan Ramon Benaprès

Disseny, construcció i desenvolupament d’un braç robòtic.

La Armada Invencible. Una perspectiva desde Barcelona

Autor: Artur Romero Hazas Tutor: Rafel Dichós Martí

Autora: Andrea Sánchez Tutora: Javier Clemente

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Dissenyar, fabricar i programar un braç robotitzat capaç de manipular objectes amb precisió.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Vaig elegir aquest tema perquè m’agrada molt la historia i vull fer aquesta carrera a la universitat. A més, consisteix a tractar un fet molt important des d’un pont de vista molt pròxim, i això em va semblar molt interesant.

L’objectiu del treball era demostrar de el rei Felip II havia enganyat al poble fent-li creure que el succès de l’Armada Invencible havia anat bé.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Memòria descriptiva del projecte, explicació dels components electrònics i elèctrics, procediments de fabricació mecànica, plànols ,programació i pressupost del projecte.

CONCLUSIONS Treballar en un projecte de robòtica permet adquirir coneixements sobre disciplines variades: disseny i dibuix tècnic, fabricació mecànica, electricitat, electrònica, programació informàtica,... Però sobretot, el que et fa créixer com a persona és assumir el compromís de dur a terme un projecte fins el final, i aconseguir-ho superant tots els obstacles, que han sigut innombrables.

CONCLUSIONS Després d’haver recopilat tota la informació, vaig descubrir que la meva hipótesis no era del tot certa perquè la tornada de l’Armada no va ser tant desastrosa com pensava al principi i a més, era cert que el temps climatológic era molt dolent en aquella época FONTS DOCUMENTALS La major part de la informació està extreta de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, d’un llibre anomenat “Comunem 68”

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

FONTS DOCUMENTALS Revista Electronique Pratique (juny 2013) www.picaxe.com Conjuntos y despieces. Madrid, Edit. Paraninfo, 2000 Electrotècnia. Madrid, Edit. Mc Graw Hill, 2009 Trabajos de chapa, Barcelona,Ed. Gustavo Gili, 1975 Màquinas y herramientas:fresado, Gustavo Gili 1972

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball tracta el context històric de l’Armada, parlant del segle XVI, el rei Felip II i de què i com era l’Armada.

I finalment, sobre la informació que vaig extreure d’unes cartes del rei i el bisbe de Barcelona i d’un documental anomenat “Nàufragos en Irlanda”

42

43

Institut Joan Ramon Benaprès

Programación y Teoría de la Monetización de una Pàgina Web

Sitges, de la postal al 3D

Autor: David Alvarez Tutor: Ángel Mediano Morando

Autora: Sara Miquel Tutora: Rosa Pascual

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Ya desde bien joven me ha gustado, incluso llegando a apasionar, todo lo relacionado con la tecnología y, en especial, el mundo de Internet. Dada esta gran afición a la informática, nada mejor que ponerme a prueba a mi mismo intentando, partiendo de unos conocimientos insuficientes como los que tenía en el inicio, crear desde cero una página web dinámica, totalmente operativa y con un diseño lo más premium posible. ¿Sería yo capaz de crear una página como esa única y exclusivamente con el esfuerzo autodidacta y sin ninguna titulación universitaria como la que requieren para puestos laborales de similar función?

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El contenido se centra en el proceso de creación de la página, explicando página a página cuáles han sido los parámetros que se han tenido en cuenta y resolviendo, de una manera no técnica, los problemas que se han ido presentando. Posteriormente se introduce también, de una manera teórica, a la joya de la corona, lo que todo el mundo busca cuando construye una página web: sacar partido monetario de ella.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Primer de tot vull justificar l’àmbit temàtic al qual he assignat el meu treball, encara que no es demani explícitament. Ho considero pertinent pel fet que es tracta d’un treball multidisciplinari. El treball té característiques tant dels àmbits tecnològic i social com artístic. Malgrat això, forçada a haver de triar, he optat per l’àmbit tecnològic perquè l’aspecte més innovador és la modelització en 3D del passeig de la Ribera de Sitges i la mostra del procés de creació agrupada en el vídeo. De tota manera, en el cas de considerar el treball d’un altre àmbit, no hi hauria cap problema en canviar-lo.

En aquest treball volia aprofitar el programa gratuït Sketchup de representació en 3D que havia après a utilitzar a 4t d’ESO per fer una modelització del passeig de la Ribera de Sitges. El model inicial actual em va portar a una recerca de les transformacions arquitectòniques i urbanístiques i a la utilització de postals antigues per reconstruir en 3D el passeig de principis del segle XX. Un article de l’arquitecte Oriol Bohigas titulat “Sitges la fea” em va motivar en la recerca a partir de les seves afirmacions provocadores. Finalment em vaig plantejar el valor dels models 3D en la millora de la comprensió del passat i en la planificació dels projectes urbanístics futurs.

CONCLUSIONS Finalmente, después de muchas horas delante de un monitor, he podido llegar a la conclusión que cualquier esfuerzo, constancia y dedicación pueden llegar a hablar más que cualquier diploma. El aprendizaje autónomo y la adaptación continua a las nuevas tecnologías es el paradigma de comportamiento que todo emprendedor/empresario 2.0 debe tener. Que los jóvenes emprendan, que se autoempleen (como Risto Mejide diría), es la clave para crear empleo en una sociedad con tan poca iniciativa como la española.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA ·Modelització 3D del passeig de la Ribera de Sitges a partir de fotografies actuals utilitzant el programa Sketchup. ·Modelització 3D del passeig de la Ribera de principis del segle XX a partir de l’edició de postals antigues. ·Recerca històrica de les transformacions arquitectòniques i urbanístiques. Comparació, anàlisi i valoració dels canvis produïts. ·Valoració de l’ús de les tecnologies 3D en la reconstrucció del passat i en la gestió arquitectònica i urbanística. ·Elaboració i edició d’un vídeo que sintetitza la part metodològica i pràctica del treball.

FONTS DOCUMENTALS Mis fuentes documentales principales han sido cursos de Internet, que combinados con la participación en foros especializados han resultado ser mucho mas eficaces que cualquier libro relacionado.

CONCLUSIONS Per comprendre i visualitzar els canvis arquitectònics i urbanístics del passat o per prendre decisions sobre projectes de transformacions urbanístiques futures, les representacions 3D són avui en dia una eina molt accessible i quasi imprescindible.

Aquest treball n’és un exemple centrat en el passeig de la Ribera de Sitges.

FONTS DOCUMENTALS Entrevistes personals, informació des de l’Arxiu Històric de Sitges, el Departament d’Urbanisme, i la bibliogafia i webgrafia següent: Aguilà , M.; Chica, S.; Codina, M.; Gabás, I. (2012). Estudi dels arbres i conjunts remarcables del municipi de Sitges. Projecte final de Ciències Ambientals. UAB. http://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2012/hdl_2072_183652/PFC_Chamaerops01.pdf Ajuntament de Sitges. (2006). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal POUM. http://www.sitges.cat/html/sitges_tema_a_tema/urbanisme/poum/poum.html Aplicatiu de la Diputació de Barcelona sobre patrimoni protegit a Sitges. (Consulta municipal/Sitges/Patrimoni cultural) http://sitmun.diba.cat/sitmun2/inicio3.jsp Benjamin, J. (2012). Apple’s 3D maps look much better than Google’s. http://www.idownloadblog.com/2012/08/09/3d-map-wars-apple-vs-google/ Bohigas, O. Sitges la fea. Diario El País, 22-01-2003. http://elpais.com/diario/2003/01/22/catalunya/1043201244_850215.html Cabrera, M.; Martínez, E.; Palomino, A. (2010). Anàlisi ambiental de les platges de Sitges. UAB. http://ddd.uab.cat/pub/

44

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Institut Joan Ramon Benaprès

45

Institut Joan Ramon Benaprès

Institut Joaquim Mir

ANÀLISI I DISSENY D’UNA BASE DE DADES

Estudi de l’aerodinà mica en un Fórmula 1

trerecpro/2010/hdl_2072_96593/PFC_CostaVerda_01.pdf Coll, I. (2001). Arquitectura de Sitges. Estudi de diverses obres arquitectòniques construïdes entre 1800 i 1930. Edició: Ajuntament de Sitges.

Enrich i Saldias, X. (2006). Pla de gestió d’arbrat viari de Sitges. Treball de Fi de Carrera (ESAB). https://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/3963/1/54635-1.pdf.

Giménez Mirabent, S. SITGES PLATJA D›OR. Blog. http://sitgesplatjador.blogspot.com.es/ Idescat. Dades estadístiques del municipi de Sitges. Web. http://www.idescat.cat/emex/?id=082704 Là¡zaro Mencía, R. (2010). Projecte bàsic i executiu d’arranjament del Passeig de la Ribera de Sitges. Ajuntament de Sitges. http://www.sitges.cat/doc/doc_11865047_1.pdf Nolasco, N. (2008). Inventari Patrimoni Cultural de Sitges. Memòria tècnica. Ajuntament de Sitges. http://patrimonicultural. diba.cat/uploads/08270/memoria.pdf Palà¡ Laguna, F. La tarjeta postal ilustrada. http://www.dpz.es/turismo/cadiz-zaragoza/doc/pala.pdf Parés, à€.; Conesa, R.; Tintoré, A.; Jou, D.; Matas, J. M.; Mingorance, X.; Mateos, R.; Franco, F.; Esquerda, M.; Milan, J.; Marzal, M. (Coordinador). (2013). Història de Sitges IV. Època Contemporània (I). Ajuntament de Sitges.

Rubí, I. El Sitges d’Abans. Blog. http://elsitgesdabans.blogspot.com.es/ Tarrés Pujol, J. Cronologia i fotògrafs de la sèrie general A.T.V. http://www.cerclecartofilcatalunya.com/documents/ cronopostalsatv.pdf

Autor: Daniel Esparragoza Machado Tutor: Marcel Costa Solé INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS La Fórmula 1 és un esport que sempre m’ha cridat l’atenció. En aquest treball m’he centrat en l’àmbit aerodinàmic que en els últims anys ha estat fonamental en la competició. L’objectiu principal ha estat poder explicar el funcionament aerodinàmic d’un cotxe d’aquest tipus i a més poder crear un sistema que ho demostri.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball conté quins són els principis aerodinàmics bàsics presents en un vehicle de Fórmula 1 i quines peces són essencials en aquest àmbit. A més, consta de l’elaboració d’un sistema en forma de maqueta que estudia com influeix la velocitat del vehicle en la pressió que genera contra el terra per guanyar adherència. Per acabar, hi ha un estudi dels resultats obtinguts en el sistema i les conclusions pertinents.

CONCLUSIONS Una vegada finalitzat he pogut comprovar com un treball tècnic necessita una elaboració rigurosa per tenir èxit. És important una bona metodologia de treball, tant teòrica com pràctica. Finalment, he quedat satisfet per aprendre més coneixements aerodinàmics i per crear un sistema que plasma un principi aerodinàmic bà ic a una escala més petita.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

FONTS DOCUMENTALS Pàgines web relacionades amb l’aerodinàmica d’un Fórmula 1 com: http://www.idr.upm.es/aerodinamica/pdf/X%20Conf%20H%20Alfaro_%20J%20Meseguer.pdf http://foroctr.com/docs/competicion/Aerodinamica%20del%20automovil%20de%20competicion.pdf http://tecnicaf1.wordpress.com/2011/12/08/elementos-aerodinamicos-de-un-formula-1/ http://www.que-formula1.com/index.php/articulos-tecnicos/tunel-de-viento-aerodinamica-y-formula-1-2/ Explicacions sobre el tema de persones especialistes en el tema.

Programes televisius amb explicacions molt amples i correctes del tema.

Revistes i llibres específics del tema.

46

47

Estudi de mà rqueting en un món globalitzat

La Teoria de Jocs

Autora: Carla Sànchez Guaita Tutora: Sabina Cid Xutglà

Autora: Maria Armengol Díaz Tutor: Ignacio Arribas

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS En la societat consumista en la que vivim, una bona publicitat pot fer que un producte es converteixi en un fenomen revolucionari que tothom necessitarà comprar per ser considerat indispensable, bàsic, com és el cas, en els últims anys, del telèfon mòbil o disposar d’Internet i televisió. Això vol dir que totes les decisions que prenem a l’hora de comprar un producte han estat influenciades per factors que la majoria de vegades no percebem, i per tant, no som tant lliures com ens creiem alhora de decidir per nosaltres mateixos. Totes les influencies provenen del màrqueting que, al meu entendre, és el principal conjunt d’activitats que utilitzen les empreses per aconseguir que l’índex de vendes del seu producte estigui per sobre del de la competència encara que tinguin unes característiques semblants.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS La Teoria de Jocs és una disciplina de les matemàtiques poc coneguda en l’àmbit quotidià que s’encarrega, a grans trets, d’analitzar qualsevol situació de conflicte des d’una visió matemàtica. Aquest treball consisteix en una introducció a la Teoria de Jocs, a fi de conèixer les bases d’aquesta àmplia disciplina. Així doncs, el treball té com a objectiu en primer lloc la documentació i estudi sobre la Teoria de Jocs. En segon lloc, veure quines aplicacions reals té aquesta disciplina, quan i qui la fa servir. També es pretén saber fins a quin punt és fiable aquesta teoria, és a dir, si es pot aplicar a la realitat sempre o només en unes situacions predeterminades.

Finalment es vol saber també com varia el procés de resolució del joc - i la sensibilitat de les solucions a aquestes variacions - quan s’eliminen progressivament les simplificacions excessives.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Aquest treball sobre màrqueting té la intenció d’estudiar quins factors són determinants a l’hora d’efectuar la decisió d’una compra i descobrir com la manipulació de la publicitat d’un producte pot fer canviar l’opinió de les persones sobre aquest. Al mateix temps voldria saber fins a quin punt és efectiva la publicitat que ens envolta.

Un dels altres temes importants que vull esbrinar és, si malgrat el procés globalitzador en el que estem sotmesos, les persones dels diferents països encara mantenen les seves creences i cultura i compren productes diferents els uns dels altres o realment vivim en un món global en el qual s’ha perdut la identitat pròpia de cada lloc per convertir-nos en consumidors homogenis.

Per conèixer l’opinió de les persones sobre la publicitat i les seves preferències en el procés de compra i esbrinar fins a qui punt els anuncis ens influencien sense que ens en adonem i no som capaços de reconèixer-ho, he elaborat unes enquestes.

Paral·lelament he dissenyat un altra enquesta “atípica” que a més em permeti comparar els resultats entre diferents països per a comprovar les reaccions en els diferents tipus de cultures, i determinar així, si un percentatge alt de població té els mateixos desitjos, la qual cosa implicaria que les idees s’estan globalitzant. Per aquesta raó he decidit que aquestes enquestes serien purament visuals i que els productes que faria intervenir només estarien representats per la silueta i serien de marques reals i de diferents poders adquisitius; fent-ho així els treia la identitat, la marca, els colors... deixant-los tots al mateix nivel.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball s’estructura en dues grans parts: La primera consisteix en l’estudi del que és pròpiament la Teoria de Jocs. Hi consta una breu introducció històrica i una petita descripció dels Jocs i de les característiques que el determinen. També inclou una explicació d’alguns dels diferents procediments matemàtics que tenim per resoldre els jocs en funció de les seves característiques, cadascun amb els exemples pertinents. Aquesta primera part finalitza amb una breu descripció dels jocs més famosos de la Teoria de Jocs, i el desenvolupament per arribar a la seva resolució. En la segona part d’aquest treball es pretén posar en pràctica els coneixements obtinguts sobre aquesta disciplina, estudiant un cas hipotètic de la vida real i modificant-ne les variables, partint d’una simplificació teòrica del cas i anant-ne augmentant el nivell de complexitat. En aquesta segona part s’estudiaran, també, com varien els resultats d’un mateix joc quan se’n varien les característiques que el defineixen. Aquesta part finalitza amb l’estudi comparatiu entre els resultats obtinguts a partir dels mètodes que proposa la Teoria de Jocs i els resultats obtinguts en una enquesta, a fi d’analitzar fins a quin punt fem servir aquesta disciplina a la nostra vida quotidiana.

CONCLUSIONS Finalment he pogut respondre a la pregunta que m’havia plantejat en començar l’estudi: El màrqueting influeix en la decisió de compra d’un producte?. Efectivament, en analitzar les enquestes he constatat que moltes vegades les persones no som conscients de fins a quin punt ens afecta la publicitat. Els consumidors, encara que sabem que els anuncis persuadeixen i, fins i tot, de vegades enganyen, no som capaços de reconèixer fins a quin punt ens influencien per aconseguir el que les empreses volen. No som totalment lliures a l’hora d’efectuar una decisió de compra i cada moviment que fem ha estat prèviament estudiat per algú.

També he pogut concloure que el món està tendint a homogeneïtzar-se a nivell de gustos o de preferències. Ara bé, és important remarcar que quan haguem de vendre el mateix producte a diferents països s’ha de fer de manera diferent depenent de la cultura, això implica que en certa manera no estem perdent del tot la particularitat de cada lloc.

FONTS DOCUMENTALS - Nuestro tiempo (Universidad de Navarra) Número 670 (Septiembre-Octubre 2011) - GONZALEZ, Clara [et al.]. Economia de l’empresa 1er batxillerat. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2012.

- RODRIGUEZ ARDERA, Inma [et al.]. Estrategias y marqueting de

48

Institut Manuel de Cabanyes

CONCLUSIONS La Teoria de Jocs tracta de forma teòrica casos molt simplificats, ja preparats per poder estudiar-los i obtenir-ne uns resultats concrets. Quan ens trobem davant d’un cas real, però, totes aquestes simplificacions no serveixen, i molts dels coneixements obtinguts en la Teoria de Jocs no es poden posar en pràctica, o perden utilitat. A més, una de les principals complicacions d’aquesta disciplina és la modelització d’una situació real en forma de joc analitzable. No tan sols pel nombre elevat de variables, que també en compliquen l’estudi, sinó també per la incertesa de les pròpies variables. És aquí quan entra en joc l’estudi probabilístic. Un coneixement acurat de les probabilitats permet afinar els resultats.

Cal concloure que la Teoria de Jocs és un mètode per a facilitar l’anàlisi i la comprensió d’un conflicte. Potser el resultat a què arriba no és satisfactori, ja sigui pel benefici obtingut o per altres qüestions com l’ètica en les estratègies que cal seguir, però és una manera de simplificar el problema i tenir-lo plantejat d’una manera totalment objectiva. Si se segueix, o no, ja no depèn del matemàtic sinó de cada persona, que decidirà en funció de les seves prioritats.

FONTS DOCUMENTALS DAVIS, M. D. Teoría de Juegos DEULOFEU, J. Prisioneros con dilemes y estratègies dominantes. Teoría de juegos RODRÍGUEZ, j. S. i GONZÁLEZ-ALCà“N, C. Teoría de juegos: la matemàtica del conflicto.NUMEROS: revista de didáctica de las matemáticas, Volum 43-44 CARRERAS, F. MAGAA, A. i AMER, R. Teoría de Juegos“ SÁNCHEZ-CUENCA, “Teoria de Juegos.Colección Cuadernos Metodológicos, núm. 34 - John von Neumann. Biografías y Vidas “ Optimo de Pareto. Edumnet.net, Enciclopedia Virtual ¿Qué es un òptimo de Pareto? El Blog Salmón: Economía y finanzas en su color natural Alterados por Pi (youtube) - El dilema del prisionero y el equilibrio de Nas (youtube) - Carlos Rodríguez-Sickert: Introducción a la Teoría de Juegos (youtube)

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Institut Joaquim Mir

49

Institut Manuel de Cabanyes

Institut Manuel de Cabanyes

Laigua: el desafiament del segle XXI

El silenci és el major còmplice de la corrupció

Autora: Marina Mestres Martínez Tutor: Rafael Lemus

Autora: Paula Vallés Tutora: Laura Vicente

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS La motivació principal per a la tria d’aquest tema va ser que l’aigua, com a element fonamental per a la vida, humana ha estat al llarg de tota la història una font de conflicte, de preocupació i de desenvolupament de l’enginy humà per tal de procurarne l’abastiment.

Els objectius principals partien de si l’aigua podia ser objecte de negoci. Amb el recull d’informació volia especificar si Vilanova i la Geltrú té una gestió eficient d’aquest element indispensable per a la vida humana.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS El motiu pel qual vaig escollir aquest treball és perquè m’interessa el món legal, trobo que és un aspecte que trobem diàriament i és la professió a la qual em vull dedicar.

L’objectiu primordial del treball era donar resposta a la meva hipòtesi inicial sobre si la justícia era justa o no a Espanya. Com a objectiu secundari vaig voler fer una breu explicació sobre el concepte de corrupció en general, i més en concret sobre la corrupció política i la corrupció de menors, que són les que vaig treballar en la part pràctica.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Vaig pensar que seria més idoni no separar el meu treball en una part teòrica i una altre d’específica, sinó que volia que aquestes dues s’entrellacessin i es complementessin. Vaig procurat donar importància a l’aigua com a element essencial de vida i veure de quina manera es reparteix en el territori mundial. Seguidament vaig centrar-me en Vilanova i la distribució i la gestió de l’aigua en aquest territori. Després, vaig fer un estudi dels costos i el preu de l’aigua molt resumit i finalment, vaig realitzar una projecció de les previsions que podem tenir sobre les reserves mundials d’aigua en uns anys.

CONCLUSIONS Responent a una de les qüestions sobre les quals volia indagar, vaig rebutjar, totalment, el fet que l’aigua pogués ser objecte de negoci o pogués tenir un caràcter especulatiu, com a dret humà que és. Finalment, en quant a l’objectiu principal d’indagar sobre la sostenibilitat de la gestió de l’aigua a Vilanova i la Geltrú, crec que vaig poder concloure que la gestió de Vilanova i, encara que millorable, és bastant eficient. Tot i això, insistí en la necessitat de minimitzar la pèrdua que pateix la distribució en baixa a la nostre ciutat, fet que resultaria del tot beneficiós.

CONCLUSIONS Una vegada acabat el treball vaig poder arribar a diferents conclusions. Tenim en compte els resultats obtinguts, podriem dir que la justícia sí és justa sempre i quan s’adeqüi a les normes prèviament dictades pels legisladors. Però quan analitzem el sistema legislatiu, podem observar que les normes establertes tracten de diferent manera els ciutadans i els fets delictius, regulant d’una manera menys clara els possibles delictes que puguin cometre aquells que legislen.

FONTS DOCUMENTALS Per realitzar aquest treball de recerca, primer de tot, vaig haver de delimitar el tema que volia tractar per poder buscar exactament la informació que necessitava. Després em vaig ajudar de nombroses pàgines web i alguns llibre o documents com, articles o documentals. Però sobretot vaig tenir l’ajuda de la meva tutora, i d’una advocada per la part pràctica i per la supervisió de tot el treball.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

FONTS DOCUMENTALS La major part d’informació la vaig obtenir a Internet i, també em van ser molt útils, diversos llibres com “El secuestro del agua, la mala gestión de los recursos hídricos” de Maggie Black. La resta, la vaig poder sol·licitar a la Companyia d’aigües i a la ITAM, amb la visita a la planta dessaladora del Llobregat.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Es tracta de l’estudi i investigació de dos casos de corrupció, un de corrupció de menors i l’altre de política, passant per tot el procés jurídic per concretar la qüestió que em va portar a determinar el meu tema, és realment justa la justícia a Espanya?

50

51

Els additius alimentaris

Sostenibilitat Contra Eficiència. Comparativa entre agricultura ecològica i convencional

Autora: Alba Llorens Domingo Tutora: Virtudes Navas

Autora: Cristina Martínez Reig Tutora: Montserrat Haro Santaló

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Actualment s’està imposant cada vegada més una consciència alimentària: una dieta saludable, equilibrada, aliments naturals, ecològics, més “bons”, més “dolents”... Però, realment sabem què mengem? Amb aquest treball, es pretén entrar més a fons en el tema de l’alimentació, concretament en una part que sovint és desconeguda pels consumidors: els additius alimentaris, els anomenats números E. Per estudiar-ho vaig formular-me vàries preguntes i vaig elaborar un objectiu que les recollia: Conèixer el món dels additius alimentaris per a poder saber com influeixen en la nostra alimentació i quina importància tenen en la nostra societat.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS L’objectiu principal d’aquest treball de recerca és determinar si hi ha diferències quantitatives i qualitatives entre plantes conreades mitjançant l’agricultura convencional i l’ecològica, i establir quin dels dos mètodes dóna un millor resultat.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball es divideix en dues parts: la primera part és una part teòrica que consisteix en l’explicació de temes bàsics sobre els additius, contrastant i sintetitzant la informació que he anat trobant. La segona part es tracta d’una part pràctica, per tal de demostrar experimentalment l’efecte dels additius en els aliments. He plantejat un experiment comparatiu entre el procés de deteriorament que pateixen diferents llesques de “pa de motlle “un aliment que trobem sovint en l’alimentació de la població i que conté additius- en diferents situacions (aire lliure, bossa tancada a temperatura ambient, bossa tancada a la nevera).

CONCLUSIONS El desconeixement, la generalització i la desconfiança cap a els afegits provoca una percepció negativa dels additius, encara que són unes substàncies molt controlades actualment. Tanmateix amb la meva recerca he pogut saber que d’additius n’hi ha molts i no es pot generalitzar. M’he adonat que el món dels additius és molt ampli i que inclou una gran varietat de substàncies, que distingim en dos grups: additius necessaris i/o imprescindibles pel procés industrial, i additius prescindibles, afegits només per agradar més al consumidor. Amb l’experiment he pogut comprovar que efectivament els additius influeixen en el producte, ja que es van donar diferències importants en el deteriorament dels pans.

Finalment la meva darrera conclusió és que el fet d’afegir additius a un producte serveix per a donar més facilitats tant al fabricant com al consumidor, fent possible que es disminueixi la qualitat de les matèries primeres, el valor econòmic, el temps de producció, allargament de la data de caducitat etc., perquè els additius ja poden completar aquestes mancances i fer que sembli igual que el mateix producte elaborat sense afegits, però no és el mateix. Encara que els additius siguin necessaris per l’alimentació d’avui en dia, marcada per la venta a gran escala i les presses dels consumidors, sempre que podem substituir un aliment industrial per un d’artesanal i de proximitat, sense additius, ens assegurem que és de més qualitat i que aquell aliment ha estat fabricat seguint el procés natural de l’aliment, la qual cosa sempre el farà més sa i bo.

FONTS DOCUMENTALS CALVO, M. Aditivos Alimentarios. Propiedades, aplicaciones y efectos sobre la salud. Saragossa: Mira Editores, 1991. ISBN 9788486778354 [data de consulta: 20 de novembre de 2013]. CASADEMUNT, J. Additius: és la dosi la que fa el verí. EUROPEAN FOOD SAFETY AUTHORITY (EFSA). Food additives. GENERALITAT DE CATALUNYA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) GOBIERNO DE ESPAÑA: MINISTERIO DE SANIDAD. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) MAGNUSON, B.A.; BURDOCK, G.A. ; DOULL, J. et al. ,2007.Aspartame:A Safety Evaluation Based on Current Use Levels, Regulations, and Toxicological and Epidemiological Studies [article en línia]. MANS, C. Els secrets de les etiquetes. Barcelona: Mina Editorial, 2006.

ISBN: 84-96499-49-9 [data de consulta: 13 de setembre de 2013]. OBSERVATORI DE LA COMUNITAT CIENTÍFICA (OCC); AGENCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA (ACSA). Monogràfics SAM núm. 4 :Volem menjar additius? PARLAMENT EUROPEU I CONSELL. Reglament (UE) nº 1169/2011 WAGENINGEN UNIVERSITY (NETHERLANDS) Food-info 52

Institut Manuel de Cabanyes

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA El treball s’estructura en 9 parts: - Introducció.

- Gèneres Phaseolus i Vigna: fonaments teòrics sobre les plantes pertanyents a aquests dos gèneres, comunament anomenades “mongeteres”.

- L’agricultura i els mètodes de conreu: fonaments teòrics relatius a l’evolució agrícola i els mètodes convencional i ecològic.

- Part pràctica: cultiu de tres grups de mongeteres (originals, substitutes i control) amb mètodes diferenciats.

- Resultats: recopilació de les dades obtingudes en la part pràctica.

- Conclusions.

- Glossari: llistat de terminologia específica utilitzada en el treball.

- Bibliografia.

- Annex (registre de fotografies): recull de fotografies que il·lustren el seguiment de les plantes, productes utilitzats, experiments descartats, etc.

CONCLUSIONS A petita escala, el mètode convencional supera àmpliament l’ecològic: les plantes tenen un creixement més ràpid i accentuat, una major producció i productivitat i una esperança de vida més llarga. En una paraula, l’agricultura convencional ens proporciona eficiència.

En canvi, a gran escala hi ha altres aspectes a tenir en compte, com ara l’impacte ambiental que genera el mètode convencional, els elevats costos energètics, la pèrdua de biodiversitat i qualitat en el producte... L’agricultura ecològica, encara que amb rendiments menors, ens assegura una producció continuada al llarg del temps, és a dir, sostenibilitat.

La conclusió global d’aquest treball és que el millor mètode de conreu hauria de reunir característiques dels dos tipus d’agricultura, per a obtenir rendiments acceptables sense un impacte ambiental dramàtic.

FONTS DOCUMENTALS La informació per a realitzar la part teòrica del treball va ser extreta de 25 fonts principals, a més de desenes d’altres fonts secundàries. Es van utilitzar dues classes de suport: revistes especialitzades i pàgines web.

Entre les primeres caldria destacar els articles publicats a les revistes “New Phytologist”, “Agricultural Research Magazine”, “American Journal of Clinical Nutrition”, “British Medical Journal” i “Carcinogenesis”. Quant als segons, les pàgines més consultades van ser les seccions “Geography”, “Inventors”, “Achaeology” i “History” d’”About.com”; les pàgines web del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; la “Encyclopedia of Life”, i altres pàgines web d’empreses privades dels sectors de l’agricultura i l’alimentació.

Les dades necessàries per als resultats i les conclusions es van obtenir íntegrament a la part pràctica, realitzant diverses classes de mesuraments diaris i processant la informació obtinguda.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Institut Manuel de Cabanyes

53

Institut Manuel de Cabanyes

Institut Vinyet

Literatura i societat russa - De Gógol a Dostoievski (segle XIX)

Creación de un movimiento literario juvenil

Autora: Àngela Cantador Casals Tutor: Pere Raventós

Autora: Alicia Oliva Álvarez Tutora: Xavier García Parejo

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS El meu treball es basa en l’anàlisi de tres grans obres de la literatura russa del segle XIX, a través de les quals he volgut veure si es denunciava el malestar social que assetjava el país des de feia temps i que va donar lloc a la revolució de 1917. El motiu pel qual he escollit fer aquest treball és el gran interès que des de sempre he sentit per la literatura russa i per la literatura en general.

INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Hacer un trabajo de investigación supone muchas horas de trabajo y esfuerzo. Decidí escoger un tema por el que tengo un gran interés, la literatura, en concreto, la juvenil.

CONCLUSIONS La conclusió bàsica a la que he arribat és que literatura russa del segle XIX va ser un instrument de denúncia social que va propiciar el canvi a Rússia ja que va fer arribar a una gran part de la població el malestar social que hi havia. A més, les reflexions a les que incitaven els autors van servir com a instrument per unir i cohesionar el poble.

FONTS DOCUMENTALS DOSTOIEVSKI, F.M. Obras completas de F.M.Dostoievski GÀGOL, N.V. (1997). Tres relats de Sant Petersburg.

GOMIS, J. (1974). La resposta de Dostoievski, volum II. HINGLEY, R. (1967). Historia social de la literatura rusa, 1825-1904 NABOKOV, V. (2002). Nikolà¡i Gógol RIQUER, M.; VALVERDE, J.M. (1986). “La gran novela realista en Inglaterra y Rusia” A: Historia de la literatura universal, volumen 7 TOLSTOI, L. (2001). Anna Karénina.

TURGUÀNEV, I. (2007). Memorias de un cazador.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA En primer lugar, analicé algunas novelas actuales en las que se reflejan las características y el estilo que se desarrolla en este movimiento. Escogí algunas de las novelas que han tenido mas éxito entre los jóvenes del mundo, mi propósito era analizar cuales son los rasgos que aparecen en cada una de ellas y así encontrar las características basándome en las similitudes y las diferencias que pude apreciar.

También repartí una encuesta con la que pude hacerme una idea de cuales son los pensamientos de los jóvenes en algunos aspectos.

Otra aportación que realicé es la creación de un relato hecho por mi misma en el que se ven claramente algunas de las características del movimiento, añadiendo así un ejemplo propio del movimiento que quería crear.

Para finalizar, creé algunas ilustraciones que acompañan el relato y un blog que simula las paginas web que se crean para hacer publicidad de algunas novelas con su información correspondiente.

CONCLUSIONS Hacer este trabajo ha sido una experiencia muy interesante, por otro lado, también ha tenido muchas dificultades por el momento en el que lo he hecho, un curso en que debemos dar todo nuestro esfuerzo para tener los mejores resultados.

Sin embargo, un trabajo de este tipo nos ayuda a prepararnos para lo que vendrá más tarde en los estudios futuros que podamos tener, como por ejemplo, en la universidad. Con este trabajo me he dado cuenta de lo importante que es tener constancia y dedicación para poder llegar a tener unos buenos resultados y estar orgullosa de mi labor.

Cuando lo empecé supe que iba ser ameno, puesto que me encanta la literatura, la escritura, el dibujo y la tecnología. He intentado añadir un poco de cada uno de los aspectos que me gustan para así poder dar todo de mí y hacerlo correctamente.

Siempre me ha gustado el mundo de la creatividad y todo lo que tiene que ver con la imaginación, por eso quise dirigir el trabajo hacia esos temas.

Mi objetivo al empezarlo era demostrar que existe un tipo de literatura juvenil que puede ser considerada un movimiento

54

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Aquest treball consta de dues parts: una teòrica i una pràctica. En la teòrica (la primera part) he situat el lector en l’època en que se situen les obres analitzades, definint la situació històrica del moment, les classes socials que coexistien i l’estructura de la societat.

En la pràctica (la segona part) he procedit a l’anàlisi de les tres obres escollides prèviament, seguint una mateixa estructura en totes: biografia de l’autor, resum de l’obra i comentari. Finalment he fet les conclusions i la bibliografia.

Desde pequeña siempre me ha gustado todo lo que tiene que ver con la creatividad, como la escritura, el dibujo y el cine.

Pero una de los artes que mà¡s me interesaba era la literatura. Siempre me ha gustado leer, de pequeña novelas infantiles y, ahora, juveniles. Por ello, he pensado que dirigir mi trabajo hacia ese tema era la manera más acertada de divertirme y a la vez aprender y ser constante.

Al principio, mi idea era hacer un trabajo de investigación que tratara el tema del cine y la literatura en conjunto, pero después de pensar distintos temas que me agradaran, acabé por escoger el que más innovador me parecía, “La creación de un movimiento literario juvenil”. Con mi trabajo pretendía mostrar que, durante algunos siglos, un estilo de literatura ha estado presente ante nosotros, una literatura que podría ser considerada un movimiento literario por el auge que tiene actualmente en muchos países. Mi objetivo era crear un movimiento literario juvenil partiendo del contexto social que nos rodea, la forma en la que piensan los jóvenes actualmente, cuales son sus verdaderas preocupaciones, sus aficiones, sus gustos... De ese modo, adentrándonos en la cabeza de algunos adolescentes, podría sacar una conclusión de porqué esta literatura tiene tanto éxito entre la mayoría de jóvenes del mundo.

55

Institut Vinyet

Institut Vinyet Les réseaux sociaux pourraient-ils constituer un 5ème pouvoir?

FONTS DOCUMENTALS WEBGRAFÍA Y BIBLIOGRAFÍA: Esteban Silva, Johan Pulido. Movimientos literarios [en línea]. URL: http://www.slideshare.net/EstebanSilva/movimientosliterarios-13982818 Juan. Movimientos literarios [en línea]. URL: http://revistea.com/libros/movimientos-literarios/ Tania Ruiz. Movimientos literarios y poesía [en línea]. URL: http://www.estudiaraprender.com/2011/10/movimientos-literarios-y-poesia.html Definición de movimiento literario [en línea]. URL: http://definicion.de/movimiento-literario/ Movimientos literarios [en línea]. URL: http://letrasyescritorespinosierra.blogspot.com.es/p/movimientos-literarios.html La generación del 27 [en línea]. URL: http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/2g27.htm Literatura de 1960 hasta la actualidad [en línea]. URL: http://es.scribd.com/doc/32013253/Literatura-de-1960-Hasta-La-Actualidad Características de la literatura infantil y juvenil [en línea]. URL: http://www.leemeuncuento.com.ar/literatura-infantil.html Nidia Mariana Giménez Cobiella. Literatura [en línea]. URL: http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/articulos/literatura.asp Significado de literatura. URL: http://es.thefreedictionary.com/literatura MARTÍ, Salvador “FORTUNY, Joan. “PEZ, Marta“ RAFOLS, Joana. Bitácora, Lengua castellana y literatura. Barcelona, 2008.

Primera Edición. Editorial Teide, S.A. VALVERDE, José María. Movimientos literarios. 1981. Segunda Edición. Editorial Salvat.

Instituto Superior de Formación del Profesorado. Personajes y temáticas en la literatura juvenil. JACARYAN, S.A.

56

Autor: Daniel Xaus Fernàndez de Sevilla Tutora: Carmen Gallego Cruz INTRODUCCIÓ. HIPÒTESI. OBJECTIUS Les xarxes socials ocupen cada dia un lloc més important a la societat, sigui social, política o econòmicament. Ara bé, la imatge que es percep és la de simples llocs virtuals de comunicació. El present TREC té com a objectiu respondre a la problemàtica que li dóna el títol: podrien les xarxes socials constituir un cinquè poder?.

Aquest objectiu prové d’una motivació personal per descobrir com ens afecten realment les xarxes socials al nostre quotidià, la seva amplitud; comprendre el perquè de la seva importància, el seu poder i la seva influència; i, a més, veure fins on arriba aquest poder.

La llengua del TREC és el francès, escollida com un repte personal que m’ha permès guanyar fluïdesa i confiança, tanmateix d’aprofundir en el seu domini.

CONTINGUTS. METODOLOGIA DE RECERCA Aquest Treball de Recerca ha avaluat la influència de les xarxes socials en la societat mitjançant enquestes i l’estudi dels termes ‘poder’, ‘contrapoder’ i ‘xarxa social’. Així com, la investigació del seu desenvolupament i evolució . Seguit de l’estudi de les característiques que les hi confereix una gran utilitat alhora que les fa uns poders socials, polítics i econòmics. Tot això, sempre complimentat amb dades, citacions acadèmiques, exemples i il·lustracions.

CONCLUSIONS Finalitzada la recerca, la conclusió és que les xarxes socials sí són un cinquè poder. Això es deu: al no pertànyer als altres quatre poders; a la seva importància en el nostre quotidià; com també, la seva presència en una gran quantitat d’àmbits; en darrer terme, per vertebrar-se com uns poders socials, polítics i econòmics. No obstant, aquest cinquè poder només el trobem en la seva plenitud a les societats més lliures, on les xarxes socials no són del tot controlades pel poder establert.

Encara que pot ser un arma de doble tall, tant un poder per als poderosos com un contrapoder cara el poder establert. Per últim, no hi ha que oblidar que aquesta força sempre necessita d’una acció humana al seu darrere.

FONTS DOCUMENTALS Fonts literàries: Redes de indignación y esperanza: en la era de las redes sociales de Manuel Castells, El poder de las redes de David Ugarte, El poder de las Redes un dossier de La Vanguardia, etc.

Fonts periodístiques de: La Vanguardia, Le Monde, Le Figaro, Expansión, CincoDías, etc.

Fonts audiovisuals: TV1, TV3, Antena 3, RTVE 5 Fonts diverses a la xarxa.

Al treball queden especificades les fonts documentals utilitzades.

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

literario con personalidad propia. He hecho una parte teórica en la que explico que es un movimiento literario y hago un resumen de algunos de los movimientos que han habido. Después he leído algunas novelas juveniles y he buscado las similitudes que hay entre algunas de ellas para así sacar las características del movimiento. También repartí una encuesta para poder ver con los resultados cuál era el pensamiento de los jóvenes sobre algunos temas. Por último, he intentado crear una historia amena que pudiera gustar a los jóvenes y, para complementarla, he añadido los dibujos y la página web.

Gracias a mi trabajo, he llegado a la conclusión de que hay un tipo de literatura juvenil que sí que podría ser considerada un movimiento literario por el gran grupo de escritores que están dirigiendo sus novelas hacia este género. He podido comprobar que las obras tienen un conjunto de características propias que dan sentido a mi deducción.

He aprendido mucho sobre la literatura que ha habido en los distintos momentos de la historia, también he podido desarrollar un poco más mi vocabulario a la hora de escribir por mí misma, buscar información, redactarla y sacar mis conclusiones. He pasado un tiempo muy entretenido a la hora de crear los dibujos y la página web.

En definitiva, creo que todas las horas que he dedicado a este trabajo no han sido en vano ya que he podido aprender muchas cosas nuevas y he podido utilizar mucho mi parte creativa.

57

58 59

VI Simposi de Treballs de Recerca de Batxillerat

Amb el patrocini de: