FERROVIARIS
Ofici
Després de la implantació del ferrocarril a mitjan segle XIX, va sorgir una nova professió, els ferroviaris. Compendi de molts oficis que la duresa del treball va unir amb un gran sentiment solidari i familiar. Aquesta exposició vol retre’ls homenatge
Te s t i m o n i
“El que tenien els ferroviaris és que s’avenien molt, tots. Tenien motius. Eren com una pinya: eren molt amics tots, com familiars”
Dolors Borrell
Ferroviaris En aquesta exposició del Museu del Ferrocarril hem buscat ressaltar el destacat paper de l'element humà en el món del tren. Després de la implantació del ferrocarril a mitjan segle XIX, va sorgir una nova professió, els ferroviaris. Compendi de molts oficis que la duresa del treball va unir amb un gran sentiment solidari i familiar. Aquesta exposició vol retre’ls homenatge. Unes condicions de treball molt dures, unides a uns profunds vincles afectius entre els treballadors, van fer d’aquesta professió una gran família, la família ferroviària. Molts d’aquells oficis d’aleshores, encara es mantenen avui, però d’altres només perviuen pels testimonis vius dels avis d’aquesta família. Gràcies a aquestes persones sabem com eren les seves condicions laborals i socials en l’època on van desenvolupar la seva professió, els seus vincles, les seves celebracions i també les seves reivindicacions.
En molts casos vivien en poblats ferroviaris que, van sorgir al costat d’estacions o en instal·lacions ferroviàries importants i que en alguns casos, encara perviuen. En aquesta mostra es buscava el retrat de ferroviaris que desenvolupaven la seva professió, però no ha sigut fàcil. En els fons fotogràfics consultats no es troben aquest tipus d’imatges.
Ferroviaris En aquella època es feien només fotografies de locomotores, d’estacions, o d'instal·lacions. En algun cas de ferroviaris retratats en grup. Hem aconseguit imatges de treballadors al voltant dels dos símbols del ferrocarril: la màquina de vapor i l’estació. Les imatges mostren els empleats uniformats i en formació, jeràrquicament distribuïts per categories. En aquesta exposició hem volgut destacar el valor de l’element humà per sobre de la màquina, no com un mer complement d’aquesta.
Te s t i m o n i s
Dolors Borrell “El que tenien els ferroviaris és que s’avenien molt, tots. Tenien motius. Eren com una pinya: eren molt amics tots, com familiars. I treballaven de gust! Al meu pare li agradava la feina que feia, no sé per què però era així. Els trens criden molt l’atenció.”
Mercedes López
(Historia y evolución del uniforme ferroviario) “… el ferrocarril va engendrar espais nous a les ciutats que, des d'aleshores no han parat de creixer i de donar lloc a d’altres formes de vida. Es va convertir en el centre nerviós de la vida urbana, en el nou fòrum que va desplaçar els que hi havia hagut anteriorment, (l’església o la plaça de l’Ajuntament). Va arribar, fins i tot a apropiarse d’elements que caracteritzaven i simbolitzaven aquelles estructures.”
Pedro Jiménez “Abans es valorava molt que el ferroviari tingués un sou fix. Quan s’entrava a la MZA el lloc de treball era fix i no t’acomiadaven, eres com un funcionari. No es guanyava molt, però era fix, i tenia els seus avantatges.”
Agraïments Archivo de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles Vía Libre Arxiu Fotogràfic de Lluis Miquel Tuells Taller de Dones amb Memòria de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb els testimonis de: Dolors Borrell, Dolors Mercadé, Camèlia Ferrer, Mª Lluïsa Jiménez, Pedro Jiménez i José Gascón Josep Mª Millàn i Josep Marín Eduardo Perucha Luis López Rodalies de Catalunya
Produïda per: Museu del Ferrocarril de Catalunya. Vilanova i la Geltrú Creàtica.biz