Projecte Buchenwald 2014

PROJECTE BUCHENWALD 2013-2014

REPUBLICANS ESPANYOLS I CATALANS A BUCHENWALD MEMORIA, DEPORTACIO I PREVENCIÓ DEL FEIXISME

1

0. INTRODUCCIO

1. PRESENTACIÓ

2.-ANTECEDENTS GENERALS

3.-ANTECEDENTS ESPECIFICS DEL PROJECTE BUCHENWALD

4.-PARTICIPANTS

5.- PROPOSTA BUCHENWALD 2014 5.1.-OBJECTIUS 5.2.-ACCIONS 5.3.-CALENDARI

6.-PRESSUPOST

7.-ANNEXOS 7.1.-RECULL D’IMATGES 7.2.-RECULL DE PREMSA

2

0. INTRODUCCIÓ La recuperació i defensa de la memòria històrica, es un deure indefugible de les societats democràtiques. Recuperar i defensar, per sobre tot prevenir.

Perquè esdeveniments com la barbàrie nazi no es torni a repetir.

El projecte Buchenwald, te aquest com a objectiu fonamental, recuperar els valors republicans, defensar la memòria dels deportats i deportades espanyols i catalans, i sensibilitzar perquè “mai més” es repeteixin situacions semblants.

I això fer-ho a partir de les experiències personals, de les històries de persones de Vilanova i la Comarca, que el feixisme va internar en els camps nazis. Son projectes “amb rostre” que han d’aportar a la ciutadania i a la joventut del Garraf, la memòria que ha d’esdevenir compromís.

1. PRESENTACIÓ L'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya és una associació fundada l’any 1962, en plena Dictadura, per un grup d’antics deportats amb la finalitat de defensar els seus drets morals i materials, donar-se suport mutu i endegar, en la mesura del què permetien les circumstàncies polítiques, una tasca de divulgació de la seva tràgica experiència. Ben aviat el grup s’anà eixamplant amb vídues, orfes i altres familiars i els deportats que progressivament retornaven al país. Després de tres intents fallits, l’any 1978 va ser legalitzada i comença el seu reconeixement institucional, sobretot a partir de la reunió a Barcelona, l’any 1981, del Comitè Internacional de Mauthausen.

Actualment l’associació, la més antiga d'Espanya en el camp de la preservació de la memòria del passat, compta gairebé amb un miler de socis, repartits per tot l’estat i també a altres països d'Europa i Amèrica. La seu de l’entitat és a Barcelona, però té delegacions a Andalusia, Aragó, Astúries, Galícia, Madrid, País Basc i València. A nivell internacional, l'Amical ostenta la representació espanyola als Comitès Internacionals de Buchenwald i Mauthausen, i manté estretes relacions amb amicals dels diversos camps, a França i altres països, que han permès la implicació en projectes d’abast europeu.

També des de molts anys enrere, l'Amical ha lluitat per aconseguir les indemnitzacions dels governs alemanys o recentment del francès i ha esdevingut mitjancera amb els beneficiaris, les víctimes o els seus familiars, i les institucions públiques. A més, actualment s’està produint un allau de demandes d’informació per part de descendents de les víctimes -terceres i quartes generacions- que poden satisfer-se mercès a la documentació dels nostres arxius.

Des dels anys vuitanta, i especialment en els darrers anys, a causa de la desaparició dels antics deportats, s’ha anat produint el relleu, i les responsabilitats de l’associació ara estan en mans de la generació de fills, néts o altres familiars i altres col·laboradors, procés que ha comportat també, a

3

l’igual que altres associacions afins de l’estranger, reflexions i noves formulacions en el missatge a transmetre.

La preservació de la memòria de la deportació republicana, amb la manca de testimonis directes, apunta la necessitat d’endegar estratègies que vinculin les experiències del passat amb reflexions sobre el present, especialment entre els joves. La contínua vulneració dels Drets Humans, arreu del món, i els intents, sovint malintencionats, de deformar el passat de lluita per les llibertats dels republicans deportats, ens obliguen a treballar en la línia de l’anàlisi històrica i del seu coneixement i reconeixement.

Si bé a escala europea, els deportats que sortiren vius dels camps gaudiren del merescut reconeixement, no succeí el mateix al nostre país, de forma que, hores d’ara, encara és desconegut que hagué víctimes espanyoles als camps nazis, mentre que moltes famílies hagueren de viure en silenci, al llarg de dècades, la seva tragèdia. Gairebé hagué deportats de tots els pobles d'Espanya, fet que obliga a una identificació de les víctimes i a un coneixement de la seva història, i a un reconeixement públic, sigui amb l'erecció de monuments -com el de Vilanova i altres 90 ciutats- i homenatges.

2.-ANTECEDENTS GENERALS És una tradició ben arrelada de l'Amical la impartició de xerrades a centres educatius, cívics..., així com la itinerància d’exposicions, treball que en els darrers anys s’ha completat amb la publicació de memòries d’antics deportats entre les quals, les del vilanoví Marcel·lí Garriga- , amb projectes acadèmics des de la participació en congressos nacionals i internacionals a l’elaboració d’una base de dades a partir d’un conveni amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la UPF-, etc... L’existència d’una biblioteca, videoteca i hemeroteca especialitzada actua també com una eina bàsica de consulta per a periodistes, investigadors i estudiants.

Cal recordar que entre la llarga llista dels deportats republicans hi ha els noms de 17 vilanovins.

Una de les activitats més importants de l’Amical son els viatges als camps, en les dates de la commemoració internacional de l’alliberament. Des de l’any 2003 s’han fet viatges als camps de Ravensbrück, Buchenwald i Mauthausen, sent aquest darrer on l'activitat es repeteix cada any, per ser el camp emblema de la deportació republicana, pel nombre d’internats.

Els participants en el projecte són majoritàriament estudiants de batxillerat, amb els seus professors, de tota Espanya, que acompanyen deportats i socis de l'Amical, amb una xifra que abraça des de 100 a 150 participants. El viatge és fruit d'un llarg procés de treball amb els estudiants, previ i posterior, a més de que ells mateixos esdevenen els protagonistes en els actes commemoratius que es duen a terme.

4

Els anys 2008 i 2009, 15 estudiants de Santa Coloma de Gramenet, representants de l'Ajuntament i membres de l'Amical de Mauthausen, van viatjar a Buchenwald, amb l’antic deportat granadí José Mª Villegas. El viatge de l’any 2008 tenia la particularitat de que formava part de la representació d'Espanya en la trobada de 1.500 joves europeus "Joves per la Pau", coincidint amb l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans, i en les dates de l'alliberament del camp. La trobada, organitzada per la FIR (Federació Internacionals de Resistents), féu convergir a Buchenwald dos trens, un procedent de Brussel·les pels participants de l'Europa occidental, i l'altre procedent de Moscou, pels de l'Europa oriental, que feien el mateix itinerari dels combois que portaven els deportats. En els cas dels nostres joves homenatjaren els més de 400 deportats espanyols en aquest camp, entre ells el vilanoví Marcel·lí Garriga.

L’excepcionalitat de l’experiència féu que l’any següent altres estudiants colomencs també anessin al camp, visita que completaren amb altres espais de memòria a Berlin, com la "Casa Conferència de Wannsee".

El camp de Buchenwald té la particularitat de disposar d’un memorial que, a més de la preservació de l'indret, ofereix un servei educatiu molt complet, amb tallers, materials, personal especialitzat..., i disposa d’alberg juvenil en el mateix recinte, mitjans que permeten un treball de memòria molt acurat.

També és digne de valorar que, per la seva ubicació, al costat de la ciutat de Weimar -emblema del romanticisme alemany-, esdevé un indret òptim per a reflexionar sobre la culpa, la responsabilitat i el procés de denigració de la cultura germànica, durant el nacionalsocialisme.

Encara cal afegir que, a pocs quilòmetres de Buchenwald, hi ha el camp de Dora-Mittelbau, on es fabricaven els míssils V2 en galeries subterrànies, i on treballaven en règim d’esclavitud els deportats; també aquest recinte disposa d’un excel·lent servei pedagògic.

La preparació dels viatges, a nivell emotiu i de coneixement, es va veure facilitada per la disponibilitat dels dos antics deportats a Buchenwald, el ja citat José Mª Gallego i Edmón Gimeno, que impartiren conferències, a més de disposar d'obres claus com a lectura prèvia dels estudiants: Marcel·lí Garriga Cristià Un vilanoví a Buchenwald. La defensa de la República i la deportació als camos nazis, Edmón Gimeno Buchenwald, Dora, Bergen-Belsen. Memòries d'un deportat, i Jorge Semprún El largo viaje.

Al 2011, en el viatge a Mauthausen del 5 al 8 de maig, viatjaren estudiants i 1 professor de l'Institut Manuel de Cabanyes, entre els qual es comptava la besnéta d'un deportat vilanoví, mort gasejat a Hartheim i que fou ferroviari.

5

3.-ANTECEDENTS ESPECIFICS DEL PROJECTE BUCHENWALD 3.1.- EL Projecte Buchenwald continua al curs 2013-2104 després del seu inici en el curs actual i la seva consolidació com a projecte de ciutat i de comarca, amb una valoració molt positiva, ja que pràcticament s’han dut a terme totes les accions i activitats plantejades a l’inici, i amb força ressò i participació.

Han participat 9 centres de secundària en el projecte (Lluch i Rafecas, Manuel de Cabanyes, Joaquim Mir, Dolors Mallafrè, Escola Pia, El CIM, IES Baix a Mar, Alexandre Galí (Roquetes) i Joan R. Benapres (Sitges).

S’han realitzat 24 xerrades de presentació del projecte als INS, (algunes doblades) en les han participat un total de 32 grups classe; i dues xerrades a entitats (Ajuntament de Ribes, grup de dones de la memòria).

S’ha fet el cicle de cinema sobre la deportació amb les tres pel·lícules programades al Cinema Bosc de Vilanova (“Europa, Europa” al gener; “El paradís de Hafner” al febrer; i “Memoria de las cenizas” al març), amb una assistència acceptable d’un promig de 80 persones per sessió. Comentem però la possibilitat de modificar l’horari, més cap al vespre i intentar incloure el cicle de cinema sobre deportació 2014, a la programació del grup Sala1 del cinema municipal.

Es va inaugurar l’exposició “Imagenes y Memoria de Mauthausen” al gener al Museu del Ferrocarril, i s’està podent visitar fins al 30 de juny. Aquest darrer trimestre es quan ho tenen programat la majoria de centres educatius.

Es va realitzar per primer cop, de manera institucional a Vilanova, la commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust, amb força acceptació i suport de persones i entitats, i amb la participació de representants dels col·lectius afectats i de les principals autoritats locals.

I es va participar en la commemoració de l’holocaust al Parlament de Catalunya i a la Pl.de Sant Jaume en l’acte organitzat per la Generalitat de Catalunya.

I finalment, un grup de 26 alumnes de primer i segon de batxillerat del INS F.X. Lluch i Rafecas, van visitar del 14 al 18 de març, el camp de concentració de Buchenwald i la ciutat de Weimar i van ser rebuts pel seu alcalde el sr.Stefan Wolf.

Els 26 alumnes , acompanyats pels seus professors Judith Barbacil i Albert Pons, pel coordinador del projecte Enric Garriga, i per la pedagoga del Memorial del Camp de Buchenwald, Pamela Castillo, van lliurar a l’alcalde

6

una carta de presentació de l’alcaldessa de Vilanova, i un record en nom de la ciutat.

L’alcalde, va ser molt receptiu, i va mostrar molt interès en el projecte, i en la seva intervenció va manifestar la voluntat del seu ajuntament de contribuir a la conservació de la memòria històrica, a no amagar el que va passar al camp de concentració de Buchenwald i la relació amb la ciutat, i sobre tot a participar en la sensibilització de cara a prevenir les noves conductes neofeixistes que amenacen Europa. El Sr Wolf va reafirmar la seva voluntat de participar del projecte, i va fer entrega d’una còpia del manifest de Weimar, signat l’any 2007 pel president del Comitè Internacional de Buchenwald i Dora, el Sr. Bertrand Herz, i ell mateix, amb el compromís de lluitar per la democràcia i les llibertats, i per tal que el nazisme no es torni a repetir. Aquest manifest, segons l’alcalde, pot ser un punt de partida del treball proper a coordinar.

L’Alcalde S.Wolf, va demanar també, que la alcaldessa li fes arribar una altra carta, amb la petició formal d’esdevenir ciutats agermanades, o sota la formula que s’estableixi, per tal de poder treballar conjuntament per la cultura i la sensibilització social.

Els alumnes, van complir amb aquest viatge, una de les fites principals del projecte Buchenwald, conèixer in situ la realitat dels camps de concentració, treballar sobre el terreny la historia de la deportació, i el paper dels republicans espanyols i catalans, i especialment la del vilanoví Marcel.li Garriga, deportat a aquest camp, completant així tota la tasca que anteriorment havien realitzat a l’aula.

Els alumnes van visitar les instal·lacions del Camp de concentració, acompanyats pel servei pedagògic del camp, les diferents zones del camp destinades als presoners i les zones de les SS, els monuments commemoratius, i les exposicions fotogràfiques aixì com les diferents aules destinades als treballs de recerca i als artístics.

Els alumnes vilanovins van poder visitar també a la vila veina d’Erfurt, la fàbrica “Topf i germans”, on es van construir els forns crematoris del camp de Buchenwald, i les cambres de gas d’Auswitz .

L’experiència alemanya, es va completar amb un interessant recorregut cultural per la ciutat de Weimar, amb visites a les cases museu de Goethe i Schiller.

3.2.-La representació al CIBD El projecte compta amb el suport del Comitè Internacional de Buchenwald i Dora, i del Memorial de Buchenwald, a través de la representació en el si del

7

CIBD. Actualment Enric Garriga, fill del deportat Marcel.li Garriga, ostenta la representació española, i es membre del Consell d’Administració del mateix.

4.-PARTICIPANTS A més de l’Amical de Mauthausen i altres Camps, participen en el projecte : L’Institut d’Estudis Penedesencs El Museu del Ferrocarril de Catalunya, de Vilanova i la Geltrú El Centre de Recursos Pedagògics del Garraf Els centres de secundaria: INS Francesc Xavier LLuch i Rafecas INS Manuel de Cabanyes INS Joaquim Mir INS Dolors Mallafré IES Baix a Mar INS Alexandre Galí (de Sant Pere de Ribes) INS Joan Ramon Benapres (de Sitges) Escola Pia de Vilanova El CIM Amb el suport de: L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú El Comitè Internacional de Buchenwald i Dora El Memorial de Buchenwald i Dora

5.- PROPOSTA BUCHENWALD 2014 5.1.-OBJECTIUS Els objectius principals del projecte Buchenwald, segueixen sent: La recuperació i defensa de la memòria històrica dels republicans republicanes espanyols i catalans, deportats i deportades als camps nazis.

i

El coneixement dels casos vinculats a la ciutat i a la comarca, en especial la història i esdeveniments del camp de Buchenwald.

La educació i sensibilització per a prevenir les actituds racistes i feixistes.

8

5.2.-ACCIONS El projecte a desenvolupar durant el curs 2013-2014, proposa un seguit d’accions a desenvolupar, dirigides als i les alumnes de secundària de la comarca, i també un grup d’activitats adreçades a la ciutadania en general.

Accions d’àmbit pedagògic a) CICLE DE XERRADES-COL.LOQUI S’han inclòs al PAE : Xerrades divulgatives sobre projecte Buchenwald (4at ESO) Xerrada sobre la deportació als Camps Nazis (1er-2on batx) Xerrades dels alumnes del Lluch i Rafecas, sobre el viatge 2013

b) PROJECTE PEDÀGOGIC Seguiment del projecte pedagògic del treball sobre la deportació a les diferents matèries implicades (història, llengua i literatura, ....) i inici de la nova proposta de inclusió de la temàtica musical: La música als camps. c) TREBALLS DE RECERCA Durant el curs es proposen diferents temàtiques que els alumnes poden escollir per a la realització dels treballs de recerca de batxillerat: Marcel.li Garriga Espanyols i catalans a Buchenwald (Garraf i Penedès ) Família i deportació Les dones als camps Fabriques i empreses col·laboracionistes El treball forçat al camp de Buchenwald Història de l’Amical Mauthausen La maternitat d’Elna d) VIATGE El projecte coordinarà amb els centres de secundària interessats el Viatge alumnes al Camp i a Weimar (amb la possibilitat també d’organitzar un altre viatge amb persones interessades per participar a la cerimònia de l’abril).

Paral·lelament a aquest viatge el projecte impulsarà les tasques de:

9

Traducció dels materials didàctics del Camp de Buchenwald al castellà/català i la elaboració d’un dossier específic pels nostres alumnes.

Elaboració d’un dossier per a millorar les referències republicanes i sobre Marcel.li Garriga al Camp.

Proposta de Col·locació d’una placa commemorativa e) FORMACIÓ El projecte contempla la proposta de formació pel professorat basada en una Trobada taller a Buchenwald, del professorat participant en el projecte amb el servei pedagògic del Camp.

També una sessió formativa a la seu de l’Amical, per a conèixer el fons documental.

Accions obertes a tota la ciutadania. a) CICLE DE CINEMA En coordinació amb l’associació Sala1 s’organitza el II Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps nazis.

El cicle consta de tres sessions amb els següents títols.

• El tren de la vida • The Last Day • Aragoneses en el Infierno de los campos de concentración. (documental sobre la deportació republicana).

b) EXPOSICIÓ TEMÀTICA AL MUSEU DEL FERROCARRIL

“RESISTENTS I DEPORTADES” Aquesta exposició tracta sobre la història de la resistència i la deportació femenina, a partir de la trajectòria de dones de diferents nacionalitats d’Europa, amb especial èmfasi en els dones republicanes espanyoles i en la història i evolució del camp de Ravensbrück. El contingut de la mostra combina informació històrica amb textos i dibuixos extrets d’obres de les pròpies deportades.

Producció: Amical de Mauthausen amb el suport de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona

10

Paral·lelament es proposa elaborar una exposició sobre “els republicans a Buchenwald”, • Amb una part històrica fixa • I parts ampliables amb aspectes concrets, visites d’alumnes al camp, fotos i treballs dels alumnes, etc • Amb referències al ferrocarril.

• En col·laboració amb els ajuntaments de Vilanova i Weimar

c) DIA INTERNACIONAL DE L’HOLOCAUST Commemoració del dia internacional de l’Holocaust a Vilanova, a la Plaça de la Peixateria, 27 de gener del 2014.

Amb la participació de representants dels col·lectius víctimes dels camps nazis, i dels alumnes dels centres participants del projecte.

El projecte impulsarà també la Participació dels alumnes de Vilanova en els actes del Dia de l’Holocaust al Parlament de Catalunya i la Generalitat, i la participació dels alumnes de musica del Dolors Mallafrè en els actes del Parlament i Vilanova.

S’estudiarà la Presentació de la opera “Brundibar a Terezin” a Vilanova. d) AGERMANAMENT Aquest any es pretén establir i consolidar la relació entre les ciutats de Vilanova i Weimar, de manera institucional, i com a base per a la creació d’una xarxa de ciutats per la memòria.

Estudiant una possible relació cultural entre Goethe i Balaguer, i treballant conjuntament per l’exposició “Republicans a Buchenwald”, en Alemany i català.

11

5.3.-CALENDARI

Projecte pedagògic xerrades formació Treballs de recerca exposició Cicle cinema Dia de l’Holocaust Viatge

IX x

X x

XI x

XII x

I x

II x

III x

IV x

V x

x x

x x x

x x x

x

x

x

x

x

x

x

x

x x

x x

x x

x

x

VI x

VII

x

x x

6.-PRESUSPOST ACTIVITAT Projecte pedagògic xerrades formació Treballs de recerca exposició Cicle cinema Dia de l’Holocaust Viatge Divulgació i comunicació Coordinació i gestió

DESPESA 300 € 300 € 300 €

TOTAL

3000 € 750 € 600 € 15.000 € 600 € 1000 € 21.850 €

7.-ANNEXOS Tota la informació gràfica i de premsa es pot trobar a: www.deportacioiferrocarril.blogspot.com

12